Epistemologia: Teoria del Coneixement

Epistemologia

• La teoria del coneixement és la disciplina filosòfica que intenta definir:
  • Què és el coneixement? (coneixement humà o també dels animals?)
  • El procés de formació del coneixement (a través dels sentits o la raó?)
  • Els límits del coneixement? (podem realment conèixer les coses? Existeix un coneixement objectiu?)
  • Els tipus de coneixement (és el mateix conèixer algú que conèixer com funciona l'univers?)

Conceptes i graus de coneixement

• La Teoria del Coneixement estudia l'estructura, el fonament i els límits del coneixement humà.
• Històricament, la recerca filosòfica sobre el coneixement ha variat.
• La filosofia grega es centra en l'ésser.
• La filosofia medieval se centra en el coneixement de Déu.
• A la modernitat, el coneixement es centra en l'ésser i la subjectivitat humana (el jo que coneix).
• El coneixement es refereix a l'explicació sobre la realitat, a la recerca de les causes i a la predicció de les conseqüències

Graus de coneixement

• L'opinió és subjectiva i no té certesa. Es basa en proves, però no són objectives ni indubtables. Molt sovint es basa en desitjos i interessos personals.
• No hi ha raons contundents per validar una opinió.

Creença

• Estat de coneixement on el subjecte considera quelcom com a vertader però no pot aportar proves ni arguments. Podria ser sinònim de fe.
• Hi ha creences dubitatives (no segures, amb raons per creure en la seva veritat) i creences assertives (segures, però sense proves suficients per demostra-ho).
• Les creences difereixen d'un coneixement autèntic per la manca de proves.

Graus de coneixement (Saber)

• L'opinió està basada tant en la subjectivitat com en la objectivitat.
• Una creença és quan es té una opinió però no es té certesa.
• El coneixement és objectiu i vertader quan es pot demostrar o justificar racionalment.
• El coneixement pretén descriure, explicar i predir el que passa.
• La certesa és un saber indiscutible, com per exemple les matemàtiques o la lògica.

Eines de coneixement

• Percepció: Basada en estímuls dels sentits. Es construeixen representacions a partir d'aquesta interpretació.
• Memòria: La capacitat d'adquirir, emmagatzemar i recuperar informació. Fundamentos de la percepció humana i l'experiència.
• Imaginació: La capacitat de reproduir imatges i crear-ne de noves. Incluient imatges reals i imaginaries.
• Intel·ligència: Capacitat de pensar, entendre, assimilar, treballar amb informació per a resoldre problemes. Capacitat de triar la millor opció quan tenim diferents possibilitats.

El procés de coneixement: L'abstracció

• L'abstracció és el procés de formar i utilitzar conceptes.
• Un concepte (com per exemple arbre) no és un sol arbre sinó que és abstracció de moltes coses similars.
• Els conceptes abstreuen característiques comunes.
• Els conceptes són abstractes i no es refereixen a una sola cosa.

Quin és l'origen del coneixement?

• La percepció fa referència a una cosa específica (per exemple, un arbre).
• Hi ha l'abstracció.
• Els segles XVII i XVIII hi ha debats filosòfics entre empiristes i racionalistes sobre l'origen del coneixement. Els empiristes diuen que l'origen del coneixement està en l'experiència i els racionalistes que l'origen és innat.

Racionalisme vs Empirisme

• Racionalisme: L'origen del coneixement és la raó. Els sentits poden ser enganyosos. Les veritats s'obtenen a través de la intuïció (idees innates). Actitud optimista.
• Empirisme: L'origen del coneixement és l'experiència sensorial. La ment és un "tabula rasa". L'experiència és el punt de partida.

Mètode de coneixement

• Racionalisme: Deductiu (conceptes generals a concrets). Matemàtiques i Metafísica.
• Empirisme: Inductiu (conceptes concrets a generals). Ciències experimentals.
• Innatisme: Existència d'idees innates.
• No innatisme: No existeixen idees innates.

La veritat

• El problema de la veritat és fonamental en la filosofia.
• La veritat es pot predicar dels fets o de les proposicions.
• La veritat dels fets fa referència a l'autèntica realitat, en oposició a l'aparença.
• Hi ha veritats de proposicions que no fan referència a fets (per exemple, la lògica).

Criteris per a reconèixer la veritat

• Evidència: Prové de la paraula videre (veure). Es coneixement quan no es pot dubtar de la seva veritat.
• Intersubjectivitat: La creença és vertadera quan és acceptable per a qualsevol subjecte racional.

Subjectes i objectes

• Subjectiu: Relació amb el subjecte que coneix.
• Objectiu: Relació amb l'objecte, independent del subjecte.

Límits del coneixement

• Dogmatisme: Creu que hi ha certesa en el coneixement.
• Escepticisme: Dubta de la possibilitat d'un coneixement segur.
• Criticisme: El coneixement és possible però ha d'estar subjecte a revisió.
• Relativisme: No hi ha veritats universals.
• Perspectivisme: cada subjecte té una visió parcial de la realitat.