Tema 1 Transparència i accés a la informació pública PDF

Summary

This document provides information related to transparency and access to public information. The guide is suitable for a course on public administration and for people who want to learn more about transparency or government initiatives. The document covers topics such as regulations of transparency in public activity, and obligations of transparency, and is well-structured with clear sections that provide references for further research.

Full Transcript

Tema 1 AL NT A CREA TI Anagrama “Lluita contra la pirateria” propietat d’Unió Internacional d’Escriptors V FO AD M ID E Transparència i accés a la informació pública: principis generals. Regulació de la transparència en l'activitat pública. Accés a la informació pública. Sistema de garantie...

Tema 1 AL NT A CREA TI Anagrama “Lluita contra la pirateria” propietat d’Unió Internacional d’Escriptors V FO AD M ID E Transparència i accés a la informació pública: principis generals. Regulació de la transparència en l'activitat pública. Accés a la informació pública. Sistema de garanties de la transparència. ET AU TOR RESP A EL DERECHO D E La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà, existent o de pròxima invenció, inclòs el tractament informàtic, transformació, plagi, distribució, fotocòpia o comunicació de qualsevol forma ja sigui per mètodes electrònics, mecànics o per registre, sense el permís previ i per escrit dels editors i titulars del Copyright serà perseguida d’acord amb la legislació vigent. No està permès el seu préstec, lloguer o qualsevol altra forma de cessió de l’ús de l’exemplar amb l’objectiu d’obtenir benefici econòmic Dirigeixi’s a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessita fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra. © CEA. Ediciones Valbuena, S.A. www.adams.cat ISBN: 978-84-1116-315-6 Editat al juliol de 2023 Referències Legislatives • Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. • Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. • Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública. • Decret 99/2022, de 17 de maig, de reestructuració del Departament d'Acció Exterior i Govern Obert. • Decret 400/2021, de 14 de desembre, de la Comissió Interdepartamental de Govern Obert. • Acord GOV/89/2019, de 25 de juny, pel qual s'aprova el Pla de Govern Obert de la Generalitat de Catalunya 2019-2020. Cossos Especials Guió-resum 1. Transparència i accés a la informació pública: principis generals 1.1. Fonaments 1.2. Antecedents 2. Regulació de la transparència en l'activitat pública 2.1. Àmbit subjectiu d’aplicació 2.2. Altres subjectes obligats 2.3. Obligació de subministrar informació (publicitat passiva) 2.4. Responsables de l’aplicació 2.5. Obligacions de transparència 2.6. Publicitat activa 2.7. Transparència en la gestió administrativa 2.8. Reutilització de la informació pública 1-2 3. Accés a la informació pública 4. Sistema de garanties de la transparència 4.1. Recursos i reclamacions 4.2. Règim sancionador Transparència i accés a la informació pública 1. 1.1. Transparència i accés a la informació pública: principis generals Fonaments La transparència de l’actuació de l’Estat s’entén com el grau de publicitat i d’apertura dels processos estatals en la presa de decisions i en la difusió de la informació pública obtinguda. Així la transparència constitueix un baròmetre respecte al funcionament d’un Estat democràtic de Dret. La Comissió Europea va aprovar en l’any 2001 el document: “La governança europea”, un llibre blanc, on s’afirma el següent: “la democràcia depèn de la capacitat dels ciutadans per participar en el debat públic. A aquest efecte, han de tenir accés a una informació fiable sobre els assumptes europeus i trobar-se en condicions de seguir amb detall cadascuna de les etapes del procés polític”. La retenció o ocultació d’informació, que indiquen una capacitat deficient del sistema polític de resoldre els problemes, és considerat avui dia per l’opinió pública com la característica d’un règim feble i poc democràtic, i en tot cas d’un sistema amb problemes de legitimació que provoquen una forta desafecció dels ciutadans envers els seus dirigents públics. Cal tenir en compte que l’opacitat és l’entorn preferit per a la corrupció i aquesta al seu torn reclama encara més invisibilitat. El mal govern necessita del secretisme per sobreviure. (Informe del Dret d’accés a la informació pública i transparència, Oficina Antifrau de Catalunya, desembre 2014, pàgina 152). Un ampli i exigent retiment de comptes davant del ciutadà el converteix en un potent òrgan de control de l’activitat pública. Per il·lustrar la idea que la gestió pública ha de fer-se a la vista del públic, s’empra la metàfora dels “despatxos de cristall”, com figura retòrica que no només evoca la possibilitat de veure des de fora què succeeix dins, sinó també permet que des de dins es tingui la percepció del món exterior, perspectiva, aquesta, indispensable perquè els governants puguin orientar la seva acció vers l’interès general (Informe del Dret d’accés a la informació pública i transparència, Oficina Antifrau de Catalunya, desembre 2014, pàgina 151). En un moment com l’actual, en què els ciutadans han d’afrontar les conseqüències de la reducció de la despesa pública, que afecta la configuració dels serveis que reben de les administracions públiques, és cabdal disposar de tota la informació sobre les decisions que es prenen, per poder fer-ne una valoració informada. Una regulació que garanteixi la transparència, la rendició de comptes i l’accés a la informació en poder de les administracions és una de les peticions que ha plantejat la ciutadania en el marc del moviment 15-M. (Informe extraordinari del Síndic de Greuges sobre el dret d’accés a la informació pública, març 2012). En l’últim Informe sobre Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern (juliol 2019), del Síndic de Greuges, s’apunten algunes conclusions generals: 1-3 Cossos Especials — Es confirma la percepció d’estancament en l’aplicació general de la Llei: “(...) hi ha un estancament general en la majoria d’administracions i matèries, que ja s’apuntava en l’informe anterior i es confirma aquest any. En l’informe anterior s’assenyalava que, un cop superada l’etapa inicial de desplegament de la Llei, calia mantenir els esforços en una doble direcció: els mecanismes de suport i cooperació amb les entitats amb menys recursos i la voluntat política sostinguda dels responsables de cada institució per planificar la creació dels instruments que preveu la Llei i identificar els recursos necessaris per fer-ho. (...)” — La col·laboració de les institucions en la funció avaluadora: “(...) una part de les conclusions que es recullen en aquest informe estan estretament vinculades a les dades aportades pels subjectes, i això pot donar lloc a apreciacions errònies a partir d’aquesta informació, quan les dades demanades han estat interpretades de manera diferent per les administracions, o quan la informació facilitada és imprecisa o bé dona lloc a resultats il·lògics o incoherents amb els obtinguts en informes anteriors. Cal destacar en positiu que el nivell de resposta ha estat successivament més alt, i que per a aquest informe ha arribat a un 89% en relació amb el 78% de l’any anterior. Tot i això, encara s’és lluny del compliment íntegre que seria raonablement esperable (...)”. En relació amb el dret d’accés a la informació pública, l’Informe sobre Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern (juliol 2019), del Síndic de Greuges apunta les recomanacions següents: — Definir els requisits i el contingut de la comunicació de la informació que substitueix la resolució de la sol·licitud d’accés en el supòsit de l’article 34.8. — Concretar els supòsits d’inadmissió de sol·licituds, tenint en compte la doctrina de la GAIP en aquesta matèria i els requisits per considerar una sol·licitud imprecisa. — Delimitar els supòsits en què cal donar trasllat de la sol·licitud a tercers afectats. — Definir les característiques i el format que ha de complir la informació facilitada en resposta a la sol·licitud d’accés per complir els estàndards de qualitat i reutilització que fixa la Llei 19/2014. — Reforçar l’obligació que la resolució indiqui les vies de reclamació, inclosa la reclamació a la GAIP, que s’incompleix de manera molt estesa. Pel que fa a la publicitat, les recomanacions generals incloses a l’Informe sobre Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern (juliol 2018), del Síndic de Greuges, són les següents: 1-4 — Vigència de les recomanacions formulades en el darrer informe. — Millores qualitatives. Transparència i accés a la informació pública 1.2. — Publicació de continguts no obligatoris. — Cal concretar el desplegament reglamentari de les obligacions de publicitat. Antecedents La transparència administrativa es troba implícita en les arrels de la tradició democràtica europea, ja que l’article 15 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, aprovada per l’Assemblea Nacional Francesa el 26 d’agost de 1789 ja deia el següent: “La societat té el dret a demanar comptes a tot agent públic sobre la seva administració.” La Constitució espanyola en el seu article 105.b) determina que la llei regularà: “L’accés dels ciutadans als arxius i als registres administratius, salvant el que afecti la seguretat i la defensa de l’Estat, la indagació dels delictes i la intimitat de les persones”. L’Estatut d'autonomia de Catalunya en l’article 71.4 determina que l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. La Llei 40/2015, d’1 de octubre, de Règim jurídic del sector públic estableix, en el seu article 3.1.c) que en les seves relacions amb els ciutadans, les administracions públiques actuen de conformitat amb els principis de participació, objectivitat i transparència. L’article 13.d) de la Llei 39/2015, d’1 de octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques, reconeix el dret a l’accés als registres i arxius. Segons el Síndic de Greuges de Catalunya en el seu informe extraordinari sobre el dret d’accés a la informació pública anterior a la publicació de les noves lleis (març 2012), la regulació era “incompleta i no garanteix en absolut el dret d’accés a la documentació pública en una dimensió equiparable als països del nostre entorn i als paràmetres del Conveni del Consell d’Europa de 18 de juny de 2009”. No només la regulació jurídica esdevenia insuficient, sinó que a més la praxi administrativa, s’ha mostrat molt reticent en general al principi de transparència i en facilitar el dret d’accés a la informació pública: l'experiència del Síndic en la defensa del dret d’accés a la informació ha permès copsar una certa resistència de les nostres administracions a l’hora de facilitar l’accés a qui ho demana i de difondre informació de manera entenedora. (Informe extraordinari del Síndic de Greuges sobre el dret d’accés a la informació pública, març de 2012). En el dret comparat la majoria de països desenvolupats no només s’ha dotat d’instruments normatius de transparència, sinó que també disposen d’una cultura administrativa molt més implicada amb el rendiment de comptes al ciutadà. Transparència Internacional realitza cada any un informe sobre percepció de la corrupció, on un dels seus indicadors més importants és el grau de transparència d’un país, element inversament proporcional al nivell de corrupció que percep el ciutadà. En l’informe de 2013, Espanya va caure al número 40 dels països analitzats, 1-5 Cossos Especials per sota de Brunei Darussalam (38) Xipre (31), o Botswana (30). En l’informe de 2017, Espanya es trobava en la posició 42 del rànquing (amb 57 punts de l’IPC) 1, equiparant-se en posició amb Xipre, Dominica i República Txeca. En els extrems trobem a Nova Zelanda (amb 89 punts de l’IPC) i a Somàlia (amb 9 punts de l’IPC). Espanya era l’únic país desenvolupat amb més d’un milió d’habitants sense una regulació específica sobre transparència, per aquest motiu ha estat molt esperada l’aprovació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, accés a la informació pública i bon govern. L’exposició de motius de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, s’expressa de la forma següent: "La transparència, l’accés a la informació pública i les normes de bon govern han de ser els eixos fonamentals de qualsevol acció política. Només quan l’acció dels responsables públics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden conèixer com es prenen les decisions que els afecten, com es gestionen els fons públics o sota quins criteris actuen les nostres institucions podem parlar de l’inici d’un procés en què els poders públics comencen a respondre a una societat que és crítica, exigent i que demana participació dels poders públics." La disposició final vuitena de la llei 19/2013, de 9 de desembre, estableix el seu caràcter bàsic de la majoria dels seus preceptes. En data 31 de desembre de 2014 es va publicar al DOGC la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que com veurem, en el marc de la legislació bàsica de l’estat, estableix un sistema més ampli pel que fa a les exigències de transparència de l’activitat pública. Respecte a l’entrada en vigor de la llei catalana, està establerta en 6 mesos des de la publicació en el DOGC, excepte el títol II, "de la transpariència", que afecta la informació pública i l’anomenada publicitat activa, que entren en vigor al cap d’un any de la seva publicació. Aquesta llei catalana recull les següents definicions sobre transparència i informació pública: Transparència L’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i les seves obligacions, amb caràcter permanent i actualitzat, de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil a les dades i els facilitin la participació en els assumptes públics. Informació Pública La informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei. 1. Per determinar l’Índex de Percepció de Corrupció (IPC) són 100 punts la percepció d’absència de corrupció i 0 punts la percepció de molt corrupte. 1-6 Transparència i accés a la informació pública 2. Regulació de la transparència en l'activitat pública 2.1. Àmbit subjectiu d’aplicació Les disposicions del Títol I (transparència de l’activitat pública) d’acord amb l’article 2 de la Llei de l’Estat 19/2013, de 9 de desembre, s’apliquen a les entitats del sector públic definides de forma àmplia (incloent-hi per exemple la Casa del Rei i els òrgans constitucionals). Pel que fa a la Llei catalana 19/2014, del 29 de desembre, l’àmbit d’aplicació inclou: a) A l’Administració de la Generalitat i els ens que integren l’Administració local a Catalunya. b) Als organismes i ens públics, les societats amb participació majoritària o vinculades, les fundacions del sector públic, les entitats de dret públic dependents o vinculades amb les administracions a què fa referència la lletra a), les entitats de dret públic que actuen amb independència funcional o amb una autonomia especial reconeguda per llei que exerceixen funcions de regulació o supervisió externa sobre un determinat sector o activitat, les institucions de la Generalitat a què fa referència el capítol V del Títol II de l’Estatut d’autonomia (el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya), els col·legis professionals i les corporacions de dret públic en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques i els consorcis o altres formes associatives i llurs ens vinculats i societats mercantils en què participa de manera majoritària alguna d’aquestes administracions. c) A les universitats públiques de Catalunya i els ens que en depenen o hi estan vinculats o participats, incloses les societats mercantils, les fundacions i altres ens instrumentals. d) A les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic. e) A les persones físiques o jurídiques que duen a terme activitats qualificades legalment com a serveis d’interès general o universal. f) Als grups d’interès, en els termes que estableix el Títol IV. En els casos de l’apartat d) i e), el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l'administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l'administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. 1-7 Cossos Especials També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el 25% del volum general de l’empresa. 2.2. Altres subjectes obligats Una de les grans novetats de la llei estatal és l’ampliació de l’àmbit subjectiu a entitats jurídiques privades, però que realitzen funcions considerades d’especial rellevància pública com sindicats, partits polítics i associacions empresarials. També s’aplica a entitats perceptores de subvencions dins dels límits establerts, precisament pel nivell d’exigència cada vegada major de la justificació de les despeses públiques. L’article 3.4 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, estableix que les obligacions de transparència establertes pel Títol II també són aplicables als partits polítics, a les associacions i fundacions vinculades, a les organitzacions sindicals i empresarials i a les entitats privades en els supòsits següents: 2.3. 1. Si perceben subvencions o ajuts públics de més de 100.000 euros anuals. 2. Si almenys el 40% de llurs ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 5.000 euros. Obligació de subministrar informació (publicitat passiva) S’estableix un règim de publicitat d’entitats prestadores de serveis envers l’Administració a la que estan vinculades. L’article 4 de la Llei 19/2013 de 9 de desembre, estableix que les persones físiques i jurídiques diferents de les que esmenten els articles anteriors que prestin serveis públics o exerceixin potestats administratives estan obligades a subministrar a l’Administració, organisme o entitat de les que preveu l’article 2.1 a què estiguin vinculades, previ requeriment, tota la informació necessària per al compliment per aquells de les obligacions que preveu aquest títol. Aquesta obligació s’estén als adjudicataris de contractes del sector públic en els termes que preveu el contracte respectiu. Pel que fa a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, l’art. 3.5 estableix que els contractes del sector públic han d’incloure les obligacions dels adjudicataris de facilitar informació establertes per aquesta llei, sens perjudici del compliment de les obligacions de transparència. 2.4. Responsables de l’aplicació Els responsables del compliment dels deures i les obligacions establerts per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, són els alts càrrecs al servei de la Generalitat i de l’Administració local de Catalunya i el personal al servei de l’Administració Pública, en l’àmbit general, i també les persones que determina aquesta Llei amb relació a àmbits específics. 1-8 Transparència i accés a la informació pública Als efectes d’aquesta llei, tenen la condició d’alts càrrecs: a) Al servei de la Generalitat, els que estableix la llei reguladora del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat. L’art. 2 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat, estableix que tenen la consideració d’alts càrrecs, els que es relacionen a continuació: • El president o presidenta i els altres membres del Govern. • Els titulars de la Secretaria del Govern, de les secretaries generals, de les secretaries generals adjuntes i de les secretaries sectorials. • L’interventor o interventora general i el director o directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat. • Els directors generals, els directors de serveis i els delegats territorials del Govern. • Els comissionats nomenats pel Govern i els assessors especials del president o presidenta de la Generalitat i dels membres del Govern amb rang igual o superior a director o directora general, d’acord amb el que estableix el nomenament publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. • El cap o la cap de l’oposició, si percep les retribucions a càrrec del pressupost de la Generalitat. • El president o presidenta de la Comissió Jurídica Assessora, el president o presidenta i els vocals del Tribunal Català de Defensa de la Competència i el president o presidenta i el secretari executiu o secretària executiva del Consell de Treball, Econòmic i Social. • El director o directora gerent de l’Institut Català de la Salut i els titulars de les direccions que en depenen, el director o directora de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i el director o directora del Servei Català de la Salut. • El director o directora general de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i els directors de les empreses que en depenen. • Els presidents, els directors generals, els directors executius i els gerents dels organismes autònoms de caràcter administratiu de la Generalitat amb rang igual o superior a director o directora general. • Els presidents, els directors generals, els directors executius, els gerents i els consellers delegats de les entitats autònomes i de les empreses de la Generalitat incloses en l’àmbit d’aplicació de l’Estatut de l’empresa pública catalana, si per1-9 Cossos Especials ceben una retribució fixa i periòdica a càrrec dels pressupostos de l’entitat o empresa de nivell retributiu assimilable a algun dels càrrecs a què fan referència les lletres anteriors, llevat d’altres incompatibilitats legalment establertes. • Els presidents, els patrons, els directors, els gerents i els apoderats de les fundacions i els consorcis en els quals l’Administració de la Generalitat, directament o indirectament, participi o als quals aporti més del 50% del capital o del patrimoni, si perceben una retribució fixa i periòdica a càrrec de la Generalitat de nivell retributiu assimilable a algun dels càrrecs a què fan referència les lletres anteriors. • Tot altre càrrec que, per la seva norma de creació o per nomenament del Govern, sigui assimilat a algun dels càrrecs a què fa referència aquest article. b) Al servei de l’Administració local, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local. c) Al servei dels altres organismes públics a què fa referència l’article 3, els titulars o membres dels òrgans de govern i els càrrecs directius dels dits organismes. Per a la resta de responsables, la normativa reguladora de l’organització administrativa ha de determinar amb claredat i precisió les autoritats i els òrgans responsables del compliment dels deures i les obligacions establerts per la Llei 19/2014, del 29 de desembre. 2.5. Obligacions de transparència Els subjectes obligats han de publicar de manera periòdica i actualitzada la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat relacionada amb el funcionament i el control de l’actuació pública. Les obligacions de transparència que conté la Llei 19/2013, de 9 de desembre, s’entenen sense perjudici de l’aplicació de la normativa autonòmica corresponent o d’altres disposicions específiques que prevegin un règim més ampli en matèria de publicitat. Cal tenir en compte que la Llei 19/2014, del 29 de desembre, estableix un sistema més ampli pel que fa a les obligacions de transparència. Així, l’art. 6.1 d’aquesta norma estableix que per a fer efectiu el principi de transparència, els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents: 1-10 a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració Pública i exercir el control d’aquesta actuació. b) Garantir que la informació a què fa referència la lletra a) es difon de manera constant i s’actualitza permanentment, amb la indicació Transparència i accés a la informació pública expressa de la data en què s’ha actualitzat per darrera vegada i, si és possible, de la data en què s’ha de tornar a actualitzar. c) Organitzar la informació de manera que sigui fàcilment accessible i comprensible per a les persones i que en faciliti una consulta àgil i ràpida per mitjà d’instruments de cerca dotats de les característiques tècniques que ho garanteixin. d) Ordenar temàticament la informació perquè sigui fàcil i intuïtiva de localitzar. Aquesta ordenació s’ha de fer, com a mínim, amb criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu -si se’n disposa- i incorporant-hi índexs o guies de consulta. e) Facilitar la consulta de la informació amb l’ús de mitjans informàtics en formats fàcilment comprensibles i que permetin la interoperabilitat i la reutilització. Les obligacions de transparència establertes per la Llei 19/2014, són mínimes i generals, i s’entenen sens perjudici de les que pugui establir d’una manera més detallada i específica la legislació aplicable. Segons l’Informe sobre el dret d’accés a la informació pública i transparència (desembre 2014) de l’Oficina Antifrau de Catalunya: “la vocació de tota llei de transparència i accés a la informació pública és clarament transversal, atès que no està pensada per disciplinar sectors concrets de la realitat sinó per fer-ho amb caràcter general, cosa que serveix com a norma de referència en la matèria. Tanmateix, com a norma, la llei d’accés a la informació pública s’integrarà en l’ordenament jurídic i haurà de conviure amb altres normes sectorials en àmbits materials concrets que poden contenir previsions en relació amb el deure de transparència de cadascuna d’aquestes matèries”. Els subjectes obligats han d’establir procediments basats en indicadors objectius per a avaluar el compliment de les obligacions de transparència. En els procediments d’avaluació s’ha de garantir la participació d’experts independents i dels ciutadans. Són aplicables a la publicitat activa, si s’escau, els límits al dret d’accés a la informació pública que preveu l’article 14 de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre i, especialment, el derivat de la protecció de dades de caràcter personal, que regula l’article 15. Sobre això, quan la informació contingui dades especialment protegides, la publicitat només s’ha de portar a terme amb la dissociació prèvia d’aquestes. La informació subjecta a les obligacions de transparència s’ha de publicar en les corresponents seus electròniques o pàgines web i d’una manera clara, estructurada i entenedora per als interessats i, preferiblement, en formats reutilitzables. S’han d’establir els mecanismes adequats per facilitar l’accessibilitat, la interoperabilitat, la qualitat i la reutilització de la informació publicada així com la seva identificació i localització. Quan es tracti d’entitats sense finalitat de lucre que persegueixin exclusivament fins d’interès social o cultural i el pressupost de les quals sigui inferior a 50.000 euros, el compliment de les obligacions derivades 1-11 Cossos Especials d’aquesta llei es pot fer utilitzant els mitjans electrònics posats a la seva disposició per l’Administració Pública de la qual provingui la major part de les ajudes o subvencions públiques percebudes. Tota la informació ha de ser comprensible, d’accés fàcil i gratuït i ha d’estar a disposició de les persones amb discapacitat en una modalitat subministrada per mitjans o en formats adequats de manera que siguin accessibles i comprensibles, d’acord amb el principi d’accessibilitat universal i disseny per a tots. En termes equivalents es pronuncia la Llei 19/2014, del 29 de desembre, quan estableix, en relació als límits aplicables a les obligacions de transparència, que són els mateixos que el Títol III estableix per al dret d’accés a la informació pública, especialment els relatius a la protecció de dades de caràcter personal. El principi de transparència s’ha d’interpretar i aplicar en tots els casos de manera preferent. Qualsevol limitació en l’aplicació del principi de transparència s’ha de fonamentar en un límit o una excepció expressament establerts per una norma amb rang de llei. En relació amb les obligacions de transparència, cal citar també l’art. 35 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, el qual disposa que, amb la finalitat que els usuaris puguin localitzar i identificar els documents i hi puguin accedir, els arxius del Sistema d’Arxius de Catalunya han de complir les obligacions de transparència següents: a) Fer públics els instruments de descripció documental que permeten als investigadors i als ciutadans de localitzar la documentació de què disposen. b) Fer públic el registre d’eliminació de documents. c) Fer públiques les limitacions a la consulta de documents custodiats i informar de la data en què els documents són accessibles. d) Informar els usuaris del dret a reclamar i els procediments que han de seguir en el supòsit que el dret d’accés els sigui denegat. Aquesta informació ha de poder ser consultada en el portal de la transparència i en la seu electrònica o lloc web de l’organisme titular del servei d’arxiu i gestió documental. 2.6. Publicitat activa L’Informe sobre el dret d’accés a la informació pública i transparència (desembre 2014) de l’Oficina Antifrau de Catalunya, estableix en parlar de publicitat activa que “fem al·lusió al deure de les autoritats públiques de facilitar informació d’interès públic sense necessitat d’una sol·licitud prèvia, és a dir, per iniciativa pròpia. L’acció de donar a conèixer la informació pública per part dels poders públics està expressament consignada en l’article 10 del Conveni del Consell d’Europa núm. 205, 1-12 Transparència i accés a la informació pública que estableix que: per la seva pròpia iniciativa i quan sigui convenient, les autoritats públiques prendran les mesures necessàries per posar a disposició de tothom els documents públics en el seu poder per tal de promoure la transparència i l’eficàcia de l’administració i per fomentar la participació informada del públic en matèries d’interès general”. D’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, l’Administració Pública, en aplicació del principi de transparència, ha de fer pública la informació relativa a: a) L’organització institucional i l’estructura administrativa. b) La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. c) Les decisions i les actuacions amb una rellevància jurídica especial. d) La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu. e) Els procediments administratius relacionats amb l’exercici de les seves competències. f) Els contractes i els convenis. g) Les convocatòries i l’atorgament de les subvencions i els ajuts públics. h) Els informes i els estudis. i) Els plans, els programes i les memòries generals. j) La informació estadística. k) La informació geogràfica. l) Les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s’estableixi per norma. m) Qualsevol matèria d’interès públic, i les informacions que siguin demanades amb més freqüència per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. La informació pública relativa a les matèries anteriorment enumerades ha de comprendre totes les dades i els documents amb l’abast i la precisió que s’explicaran a continuació. La informació ha d’ésser congruent amb la finalitat de coneixement prevista en cada cas i ha d’ésser adequada i completa pel que fa al contingut informatiu que determina la Llei. 2.6.1. Transparència en l’organització institucional i l’estructura administrativa La informació relativa a l’organització institucional i l’estructura administrativa que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: 1-13 Cossos Especials a) La descripció de l’organització de l’Administració i dels organismes i ens públics vinculats o dependents, i també de les societats, les fundacions públiques i els consorcis dels quals forma part l’Administració, amb la inclusió d’un organigrama actualitzat. b) L’estructura organitzativa interna de l’Administració i dels organismes i entitats a què fa referència la lletra a, amb la identificació dels responsables dels diversos òrgans i llur perfil i trajectòria professionals. c) Les funcions que tenen atribuïdes l’Administració i els organismes i entitats a què fa referència la lletra a, amb indicació de l’ens, l’entitat o l’òrgan que les exerceix en cada cas. d) La relació de llocs de treball del personal funcionari, laboral i eventual, i la plantilla i la relació de contractes temporals i d’interinatges no vinculats a cap lloc de treball de la dita relació de llocs. e) Les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal. f) La relació d’alts càrrecs. g) Les llistes que eventualment es creïn per a accedir als processos de formació i promoció. h) La relació dels llocs ocupats per personal adscrit pels adjudicataris de contractes signats amb l’Administració que, en virtut del contracte, dugui a terme una activitat, un servei o una obra amb caràcter permanent en una dependència o un establiment públic, i també el règim de dedicació i el règim retributiu d’aquest personal i les tasques que duu a terme. i) Els convenis, els acords i els pactes de naturalesa funcionarial, laboral i sindical. j) El catàleg dels serveis prestats, les cartes de serveis existents i la informació sobre els resultats de les avaluacions de qualitat i de la incidència social de les polítiques públiques. k) Els acords relatius a la creació, la participació i el funcionament dels ens públics, les societats i fundacions públiques, els consorcis i altres entitats vinculades a l’Administració Pública. l) La informació relativa als canals de participació i els procediments participatius en tràmit, d’acord amb el que estableixen aquesta llei i la Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, per tal de fer-ne difusió i facilitar la participació ciutadana. m) Les resolucions dictades per l’òrgan competent, en aplicació de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs, amb la forma i les condicions que es determinin per reglament. 1-14 Transparència i accés a la informació pública La informació organitzativa ha d’incloure el nombre d’alliberats sindicals que hi ha en l’àmbit de l’Administració i els ens que en depenen, amb la indicació dels sindicats corresponents, els costos que els alliberaments generen a l’Administració i el nombre d’hores sindicals utilitzades. 2.6.2. Transparència en les decisions i actuacions de rellevància jurídica La informació relativa a les decisions i actuacions amb rellevància jurídica que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: a) Les normes aprovades per l’Administració Pública –de les quals hi ha d’haver disponibles les versions en el format originari i, en el cas de les normes que hagin estat modificades, les versions consolidades– i les dades relatives a l’avaluació de l’aplicació de les normes. b) Les directives, les instruccions, les circulars i les respostes anonimitzades a consultes plantejades que tinguin una incidència especial sobre la interpretació i l’aplicació de les normes. c) Els procediments normatius en curs d’elaboració, amb la indicació de l’estat de tramitació en què es troben. d) Les memòries i els documents justificatius de la tramitació dels projectes o avantprojectes normatius, els diversos textos de les disposicions i la relació i valoració dels documents originats pels procediments d’informació pública i participació ciutadana i per la intervenció dels grups d’interès, si escau. e) El catàleg actualitzat de tots els procediments administratius, amb la indicació dels que estan disponibles en format electrònic, el sentit del silenci administratiu i els recursos que es poden interposar amb relació a les resolucions que hi posen fi. f) Els actes administratius, les declaracions responsables i les comunicacions prèvies que puguin tenir incidència sobre el domini públic o la gestió dels serveis públics, i aquells altres en què ho aconsellin raons d’interès públic especial. g) Els actes que hagin estat objecte d’un procediment de revisió en via administrativa. h) Les resolucions administratives i judicials que puguin tenir rellevància pública i les resolucions judicials definitives que afectin les persones obligades al compliment d’aquesta llei, per raó de l’exercici de les funcions i responsabilitats que els atribueix. i) Els dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora i dels altres òrgans consultius. 1-15 Cossos Especials En el cas de les lletres c i d, la informació també ha d’incloure els documents que, d’acord amb la normativa aplicable, han de ser sotmesos a un període d’informació pública durant la tramitació, i també el contingut íntegre dels textos dels avantprojectes de llei i dels projectes de reglament. En el cas de les lletres f, g, h, i, la informació no ha d’incloure dades o referències personals. 2.6.3. Transparència en la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial La informació relativa a la gestió econòmica i pressupostària que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: a) El pressupost, amb la descripció de les partides pressupostàries anuals i les dades de llur execució –de manera que se’n pugui conèixer el grau d’execució amb caràcter trimestral– i de llur liquidació, i el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. b) Les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els béns dels membres del Govern, dels alts càrrecs de l’Administració Pública i del personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis, i les indemnitzacions que han de percebre en deixar d’exercir el càrrec. c) Els comptes anuals complets preceptius i els informes d’auditoria de comptes i de fiscalització dels òrgans de control extern que els hagin emès. d) Les resolucions dictades per l’òrgan competent per a instruir i resoldre els expedients relatius a les declaracions d’activitats, patrimonials i d’interessos dels alts càrrecs i a la inscripció en els registres corresponents, en aplicació de la normativa sobre incompatibilitats dels alts càrrecs. e) La informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos. f) El cost de les campanyes de publicitat institucional, desglossant els diferents conceptes de la campanya i l’import contractat a cada mitjà de comunicació. La informació relativa a la gestió patrimonial ha d’incloure: 1-16 a) La informació sobre les dades més rellevants de l’inventari general del patrimoni pel que fa als béns immobles de domini públic i patrimonials i als béns mobles amb un valor especial. b) La informació econòmica relativa a la gestió del patrimoni. Transparència i accés a la informació pública 2.6.4. Transparència en matèria de planificació i programació L’Administració ha de fer públics, en aplicació del principi de transparència, els plans i els programes anuals i pluriennals, de caràcter general o sectorial, que estableixen les directrius estratègiques de les polítiques públiques. Així mateix, s’han de publicar les auditories internes i externes d’avaluació de la qualitat dels serveis públics. La informació a què fa referència el paràgraf anterior ha d’incloure, com a mínim, les actuacions que s’han de dur a terme, els mitjans que s’han d’utilitzar per a executar els plans i els programes, els terminis de compliment, la memòria econòmica i els estudis i informes tècnics justificatius. Aquesta informació pública ha d’incloure els criteris i la metodologia per a avaluar el compliment dels plans i els programes i el resultat de l’avaluació, una vegada executats. L’Administració ha de fer públics el pla territorial general, els plans territorials parcials, els plans directors territorials, els plans territorials sectorials, els plans directors urbanístics, els plans d’ordenació urbanística municipal, el pla d’espais d’interès natural i els altres plans i programes que s’hagin d’elaborar en compliment d’una norma amb rang de llei i els plans que s’han de publicar amb caràcter obligatori. L’Administració ha de fer públiques les modificacions dels plans i programes i la informació econòmica, geogràfica i urbanística, d’elaboració pròpia o externa, que hagi utilitzat per a elaborar-los i per a avaluar-ne l’execució. L’Informe sobre el dret d’accés a la informació pública i transparència (desembre 2014) de l’Oficina Antifrau de Catalunya, fixa la relació entre la publicitat activa i el dret d’accés a informació pública i conclou el següent: “L’acció de difusió proactiva d’informació per part dels poders públics és inversament proporcional a l’exercici del dret d’accés per part de la ciutadania, en el sentit que, com més disposició tinguin les autoritats a l’hora de difondre informació pública per iniciativa pròpia, menor serà la necessitat de la ciutadania d’exercir el dret d’accés a la informació. Així doncs, per raons d’eficàcia i simplificació administrativa, seria convenient que la voluntat de les autoritats atorgués un paper preponderant a la publicitat activa, amb la finalitat que aquesta guanyés terreny al dret d’accés individual”. 2.7. Transparència en la gestió administrativa Pel que fa a la transparència en la gestió administrativa, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, diferencia els següents tres àmbits d’aplicació: — Transparència en la contractació pública. — Transparència en els convenis de col·laboració. — Transparència en l’activitat subvencional. 1-17 Cossos Especials 2.7.1. Transparència en la contractació pública La transparència en l’àmbit dels contractes subscrits pels subjectes obligats és aplicable a tots els contractes, inclosos els patrimonials i els menors. La informació pública relativa als contractes ha d’incloure: a) La informació sobre les entitats i els òrgans de contractació, amb la indicació de la denominació exacta, el telèfon i les adreces postals i electròniques. b) La informació sobre les licitacions en tràmit, que ha de comprendre com a mínim el tipus de contracte, el seu objecte, el contingut econòmic, els plecs de clàusules administratives i les condicions d’execució. c) La informació sobre els contractes programats. d) Els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys. e) Les modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes, les licitacions anul·lades i les resolucions anticipades. f) Les dades del registre públic de contractes i del registre oficial de licitadors i empreses classificades. g) Els acords i criteris interpretatius dels òrgans consultius de contractació. h) Una relació anonimitzada de les preguntes i respostes més freqüents en les consultes en matèria de contractació. i) Les resolucions dels recursos especials, de les qüestions de nul·litat i de les resolucions judicials definitives en matèria de contractació, i també els actes de desistiment, renúncia i resolució de contractes. La informació en matèria de contractació pública ha de constar en un espai diferenciat del Portal de la Transparència, configurat com una plataforma electrònica de publicitat específica en aquest àmbit. L’Administració Pública ha de donar publicitat d’una manera constant i actualitzada a les dades estadístiques sobre els percentatges i el volum pressupostari dels contractes adjudicats d’acord amb cadascun dels procediments establerts per la legislació de contractes del sector públic. També ha de donar publicitat al volum pressupostari contractat pels diversos adjudicataris en els darrers cinc anys. 1-18 Transparència i accés a la informació pública En els contractes de gestió de serveis públics i de concessió d’obres públiques, s’han de fer públiques les dades següents per a facilitar-ne el coneixement als usuaris: a) Les condicions i obligacions assumides pels gestors amb relació a la qualitat, l’accés al servei i els requisits de prestació del servei. b) Els drets i els deures dels usuaris. c) Les facultats d’inspecció, control i sanció que pot exercir l’Administració amb relació a la prestació del servei. d) El procediment per a formular queixes o reclamacions. 2.7.2. Transparència en els convenis de col·laboració La transparència en l’àmbit dels convenis de col·laboració és aplicable a tots els convenis i encàrrecs de gestió subscrits entre els subjectes obligats i les persones privades i públiques. La informació pública relativa als convenis de col·laboració ha d’incloure, com a mínim: a) La relació dels convenis vigents, amb la indicació de la data, les parts que els signen, l’objecte, els drets i les obligacions de qualsevol mena que generin i el període de vigència. b) Les eventuals modificacions de qualsevol dels paràmetres a què fa referència la lletra a, i la data i la forma en què s’hagin produït. c) La informació relativa al compliment i l’execució dels convenis. Les obligacions de publicitat establertes en aquest apartat s’han de fer efectives per mitjà del Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat, que s’ha d’integrar en el Portal de la Transparència. 2.7.3. Transparència en l’activitat subvencional La informació relativa a les subvencions i els ajuts públics que els subjectes obligats han de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: a) Una relació actualitzada de les subvencions i altres ajuts que els subjectes obligats tinguin previst de convocar durant l’exercici pressupostari, amb la indicació de l’objecte o finalitat i la descripció de les condicions per a ser beneficiari. b) Els objectius, a efectes d’utilitat pública o social, que pretén assolir la subvenció o l’ajut i els efectes que la mesura de foment pot produir en el mercat, si escau. 1-19 Cossos Especials c) Les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l’import, l’objecte i els beneficiaris. Aquesta informació ha d’incloure les subvencions i els ajuts, ha d’estar actualitzada i ha de fer referència als darrers cinc anys. També ha d’incloure les subvencions i els ajuts atorgats sense publicitat i concurrència si aquests requisits s’han exceptuat, en els casos establerts legalment. En el cas de subvencions i ajuts públics atorgats per motius de vulnerabilitat social, s’ha de preservar la identitat dels beneficiaris. d) La informació relativa al control financer de les subvencions i els ajuts públics atorgats. e) La justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris de la subvenció o ajut atorgats. Les bases reguladores de la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros han d’incloure l’obligació dels beneficiaris, si són persones jurídiques, de comunicar als subjectes obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per a atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent. 2.8. Reutilització de la informació pública Els subjectes obligats han de facilitar a les persones l’accés a la informació pública en format reutilitzable, per tal de millorar la transparència, generar valor a la societat i promoure la interoperabilitat entre les administracions, dins els límits establerts per la normativa sobre reutilització de la informació del sector públic. La informació pública pot ser reutilitzada amb qualsevol objectiu lícit, especialment la reproducció i divulgació per qualsevol mitjà de les dades objecte d’informació pública i la creació de productes o serveis d’informació amb valor afegit basats en aquestes dades. La reutilització de la informació pública és lliure i no està subjecta a restriccions, llevat dels supòsits en què, per via reglamentària, se sotmeti a l’obtenció d’una llicència de reconeixement de creative commons, per raó de la tutela d’altres drets o béns jurídics, o a la sol·licitud prèvia de l’interessat. El Portal de la Transparència ha d’especificar el tipus de reutilització aplicable a la informació que conté, i també ha d’incloure un avís legal sobre les condicions de la reutilització. S’ha de garantir que en el procés de reutilització no s’altera el contingut de la informació reutilitzada ni se’n desnaturalitza el sentit, i també cal citar la font de les dades i indicar la data de la darrera actualització. 1-20 Transparència i accés a la informació pública 3. Accés a la informació pública L’art. 10 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableix que l’Administració General de l’Estat ha de desenvolupar un Portal de la Transparència, dependent del Ministeri de la Presidència, que ha de facilitar l’accés dels ciutadans a tota la informació relativa al seu àmbit d’actuació. El Portal de la Transparència ha d’incloure, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, la informació de l’Administració General de l’Estat l’accés a la qual se sol·liciti amb més freqüència. El Portal de la Transparència ha de contenir informació publicada d’acord amb les prescripcions tècniques que s’estableixin reglamentàriament, que s’han d’adequar als principis següents: a) Accessibilitat: s’ha de proporcionar informació estructurada sobre els documents i els recursos d’informació amb vistes a facilitar la identificació i recerca de la informació. b) Interoperabilitat: la informació publicada ha de ser conforme a l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat, aprovat pel Reial decret 4/2010, de 8 de gener, així com a les normes tècniques d’interoperabilitat. c) Reutilització: s’ha de fomentar que la informació sigui publicada en formats que permetin la seva reutilització. L’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla i les entitats que integren l’Administració local poden adoptar altres mesures complementàries i de col·laboració per al compliment de les obligacions de transparència. Pel que fa a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’art. 5 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, recull un conjunt de disposicions generals aplicables a la transparència en l’activitat pública. Aquest precepte comença establint que els subjectes obligats han d’adoptar les mesures necessàries per a facilitar a les persones el coneixement de la informació pública. La informació subjecta al règim de transparència s’ha de fer pública en les seus electròniques i els llocs web dels subjectes obligats, d’una manera clara, estructurada i en format reutilitzable. Exposa l’Informe sobre el dret d’accés a la informació pública i transparència (desembre 2014) de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que la difusió activa d’informació pública d’interès general s’instrumenta fonamentalment per mitjans electrònics, ja sigui a través dels anomenats “portals electrònics de transparència”, o bé quan els organismes públics fan ús de la seva seu electrònica, entre altres canals telemàtics. L’enorme expansió de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, fruit d’un autèntic “esclat de dades”, facilita la tasca de 1-21 Cossos Especials difusió proactiva d’informació pública, que origina el fenomen conegut com a open data. Segons aquest Informe, l’open data té com a finalitat fonamental la transparència, però també permet respondre a les necessitats de reutilització de la informació i les possibilitats econòmiques potencialment associades amb aquesta. Alhora l’open data comporta nous canals de participació i de col·laboració de la ciutadania amb els poders públics. Continua establint l’art. 5.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, que els subjectes obligats han de garantir la transparència de la informació pública per mitjà d’un sistema integral d’informació i coneixement en format electrònic, el disseny del qual s’ha de fonamentar en l’ús preferent dels sistemes de gestió de documents públics, com a facilitadors de dades i documents autèntics, en el marc d’interoperabilitat del sector públic. Aquest sistema integral ha de permetre a les persones un accés fàcil i gratuït a la informació pública, amb la finalitat de fomentar-ne el coneixement i de facilitar la participació i col·laboració responsable en els assumptes públics. El sistema es fonamenta en el Portal de la Transparència, que és l’instrument bàsic i general de gestió de documents públics per a donar compliment i efectivitat a les obligacions de transparència establertes per la Llei, i en les seus electròniques o llocs web corresponents. El Portal de la Transparència ha d’incloure el Registre de grups d’interès, i els canals de participació i els procediments participatius en tràmit. El Portal de la Transparència és organitzat i gestionat per l’Administració de la Generalitat, i també integra la informació de les administracions així com altres entitats. Les administracions locals i la resta d’administracions i entitats poden crear llurs propis portals de transparència, l’accés al contingut dels quals s’ha de facilitar des del Portal de la Transparència de la Generalitat, d’una manera interconnectada i que faciliti la integració. Tots els portals han de disposar d’un cercador que permeti un accés ràpid, fàcil i comprensible a la informació i que incorpori mecanismes d’alerta sobre les dades que s’han actualitzat. El Portal de la Transparència i els portals que eventualment es creïn s’han de configurar com una plataforma electrònica de publicitat activa a internet, han d’ésser fàcilment identificables i han de contenir l’enllaç de les seus electròniques de les administracions públiques o entitats corresponents. També han de complir les recomanacions de la Iniciativa d’Accessibilitat Web per a facilitar-hi l’accés a les persones amb discapacitat. S’han creat dos portals de transparència: 1. El Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya: transparència gencat. 2. El Portal de Transparència de Catalunya: transparència Catalunya. El Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya recull les dades d’aquesta Administració i dels organismes que en depenen. 1-22 Transparència i accés a la informació pública https://governobert.gencat.cat/ca/transparencia/ El Portal de Transparència de Catalunya aplega la informació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (Parlament, Administració, Sector Públic i altres institucions), de l’Administració local (Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Consell General d’Aran i altres institucions), de les universitats públiques i d’altres universitats, de l’Administració corporativa (col·legis professionals, cambres oficials, acadèmies), dels prestadors privats de serveis de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, dels partits polítics, de les organitzacions empresarials i sindicals, de les associacions, fundacions i altres entitats privades i dels grups d’interès professionals. 1-23 Cossos Especials http://www.transparenciacatalunya.cat/ca/inici/ 4. Sistema de garanties de la transparència Les novetats que incorpora la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb relació al marc jurídic vigent, en els diferents àmbits que regula, i la naturalesa de les seves disposicions plantegen la necessitat d’establir uns mecanismes de garantia per a reforçar-ne el contingut jurídic i obligacional. Sense un sistema de garanties hi hauria el risc de convertir la Llei en una declaració de principis o bones intencions, a causa del caràcter innovador de la Llei, que fa que la normativa vigent no pugui donar una resposta adequada a aquest requeriment, en perjudici de l’eficàcia de la norma. Per aquesta raó, la Llei 19/2014, del 29

Use Quizgecko on...
Browser
Browser