Tema 11. Els recursos administratius (PDF)

TEMA 11 REVISIÓ DELS ACTES EN VIA ADMINISTRATIVA. REVISIÓ E D'OFICI. ELS RECURSOS ADMINISTRATIUS: CONCEPTE I CLASSES. -T 1. REVISIÓ DELS ACTES EN VIA ADMINISTRATIVA: LA REVISIÓ D’OFICI I...

TEMA 11 REVISIÓ DELS ACTES EN VIA ADMINISTRATIVA. REVISIÓ E D'OFICI. ELS RECURSOS ADMINISTRATIUS: CONCEPTE I CLASSES. -T 1. REVISIÓ DELS ACTES EN VIA ADMINISTRATIVA: LA REVISIÓ D’OFICI I AR ELS RECURSOS ADMINISTRATIUS Més enllà de la revisió dels actes administratius que es pugui fer en via judicial pels òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa en aplicació dels procediments previstos per la llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (L29/98, de 13 de juliol), existeixen RM una sèrie de procediments administratius que persegueixen la revisió dels actes administratius: la revisió d’ofici i els recursos administratius. La revisió en via administrativa sempre està dirigida i resolta per l’administració pública, car no deixen de ser supòsits de procediments administratius. La diferència rau en que la revisió d’ofici és iniciada voluntàriament per la pròpia administració pública mentre que la revisió FO administrativa a través dels recursos és iniciada per la voluntat dels interessats que els interposen. 1.1 REVISIÓ D’OFICI (Arts. 106 a 111 L39/15) Consisteix en la retirada (o intenció), per l’Administració Pública, d’un acte administratiu anterior mitjançant un altre acte de signe contrari. Es fa a través d’un procediment excepcional que permetrà, en funció dels supòsits: Tema 11-pàg. 1  - Declarar la nul·litat dels seus propis actes, sense necessitat d’acudir als tribunals. - Revocar-los, igualment sense resolució judicial. - Declarar-los lesius per a l’interès públic i demanar-ne l’anul·lació als tribunals. Com que els diversos procediments de revisió d’ofici responen a supòsits diferents, l’administració no pot triar subjectivament quin farà servir en cada cas sense vincular-ho a E determinades característiques o condicionants. Es poden revisar d’ofici els actes administratius i també les disposicions generals o -T reglaments (art. 106 de la LPACAP). Per tant, no es poden revisar d’ofici els actes jurídics de dret privat, com els de naturalesa civil (un arrendament, p. ex.) o laboral (un conveni col·lectiu, p. ex.). Però sí que es poden revisar els anomenats actes separables, és a dir, els diferents actes administratius que preparen o precedeixen l’activitat privada de l’Administració. AR La revisió es fa de diferents maneres, segons el tipus de vici que afecti a l’acte que s'hagi de revisar, combinada, o no, amb d’altres característiques (favorable o desfavorable). Fins i tot pot afectar a actes vàlids (revocació d’actes vàlids de gravamen) RM La revisió pot afectar l’acte de manera total o parcial, però sempre caldrà un nou acte que el modifiqui i substitueixi. Atès que afecta situacions jurídiques establertes, cal evitar l’ús abusiu de la revisió d’ofici, especialment en els casos en què és l’Administració qui insta el procediment (en el cas de la FO revisió d’acte nul o de la revocació es pot presentar una sol·licitud). Per això, les facultats de revisió d’ofici no es poden exercir quan, per prescripció d’accions, pel temps transcorregut o per altres circumstancies, el seu exercici resulti contrari a l’equitat, a la bona fe, al dret dels particulars, o a les lleis (art. 110 de la L39/15). Tema 11-pàg. 2  a. REVISIÓ D’ACTES (O DISPOSICIONS) NULS: Arts. 106 i 111 L39/15 L’Art. 106 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, regula la revisió de disposicions i actes nuls permetent a l’Administració declarar d’ofici la nul·litat. Article 106. Revisió de disposicions i actes nuls. 1. Les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol·licitud d'interessat, i amb el dictamen favorable previ del Consell d'Estat o E òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si n'hi ha, han de declarar d'ofici la nul·litat dels actes administratius que hagin posat fi a la via -T administrativa o que no hagin estat recorreguts dins el termini, en els supòsits que preveu l'article 47.1. 2. Així mateix, en qualsevol moment, les administracions públiques d'ofici, i amb el dictamen favorable previ del Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent AR de la comunitat autònoma, si n'hi ha, poden declarar la nul·litat de les disposicions administratives en els supòsits que preveu l'article 47.2. 3. L'òrgan competent per a la revisió d'ofici pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds formulades pels interessats, sense necessitat de sol·licitar el dictamen del Consell d'Estat òrgan consultiu de la RM comunitat autònoma, quan aquestes no es basin en alguna de les causes de nul·litat de l'article 47.1 o manifestament no tinguin fonament, així com en el supòsit que s'hagin desestimat pel que fa al fons altres sol·licituds substancialment iguals. 4. Les administracions públiques, en declarar la nul·litat d'una disposició o acte, FO poden establir, en la mateixa resolució, les indemnitzacions que sigui procedent reconèixer als interessats, si es donen les circumstàncies previstes als articles 32.2 i 34.1 de la Llei de règim jurídic del sector públic sense perjudici que, tractant-se d'una disposició, subsisteixin els actes ferms dictats en aplicació d'aquesta. 5. Quan el procediment s'hagi iniciat d'ofici, el transcurs del termini de sis mesos des del seu inici sense que s'hagi dictat una resolució en produeix la caducitat. Si el procediment s'ha iniciat a sol·licitud d’interessat, aquesta es pot entendre desestimada per silenci administratiu. De la lectura de l’article se’n destaquen algunes idees importants. Tema 11-pàg. 3  − Que la declaració de nul·litat es pugui fer en qualsevol moment ens indica que l´acció de nul·litat no prescriu. Tanmateix cal tenir present els elements de ponderació descrits a l’art. 110. − Quan el procediment s'hagi iniciat d'ofici, el transcurs del termini de sis mesos des del seu inici sense que s'hagi dictat una resolució en produeix la caducitat. Si el procediment s'ha iniciat a sol·licitud d'interessat, aquesta es pot entendre desestimada per silenci administratiu. Aquesta sol·licitud pot ser inadmesa, deixant E clar que no es tracta d’un recurs perquè, de manera genèrica el recurs obre el procediment administratiu de revisió i no està sotmès a consideració d’admissió o no, tret de defectes formals o qüestions relatives a la competència. -T L´art. 111 L39/15 determina la competència per a la revisió d'ofici de les disposicions i d'actes nuls en l'Administració General de l'Estat. En l´àmbit de l’Administració de la Generalitat Catalunya, l´art. 71 de la L26/2010 AR fixa la competència per a la revisió de disposicions i actes nuls en el seu àmbit. En l'àmbit de l'Administració local, l´art. 173 del TRLMRLC estableix que: “(…) els ens locals poden revisar llurs disposicions, actes o acords en els termes establerts per la legislació reguladora del procediment administratiu RM comú, sens perjudici de supòsits específics establerts per la legislació bàsica de règim local. Els és igualment aplicable la legislació reguladora del procediment administratiu comú en matèria d'invalidesa dels actes i dels acords i de silenci administratiu (...)” En concret, i respecte dels municipis, l´art. 52.2 k) de la L7/85 disposa que correspon al Ple de la Corporació exercir les accions administratives i judicials, i també declarar la FO lesivitat dels actes administratius emanats dels òrgans de l'ajuntament, en matèries de la competència respectiva. I l´art. 53.1. l) també determina que correspon a l´alcaldia la iniciativa per a proposar al ple la declaració de lesivitat dels actes administratius en matèries que són de la competència de l'alcaldia. Així mateix, l'alcalde o alcaldessa pot declarar la lesivitat respecte a competències del ple, per raó d'urgència que en faci inviable la convocatòria, i en la primera reunió que tingui n'hi ha de donar compte. Cal destacar especialment el municipi de Barcelona ja que com ja sabem la seva normativa reguladora pot establir peculiaritats i diferències respecte a la normativa de règim local general i de fet així ocorre en diverses ocasions. Tema 11-pàg. 4 Pel que fa a la revisió d'ofici, la Llei 22/1998, de 30 de desembre de la Carta Municipal de Barcelona (CMB), en la lletra K) de l'article 12, atribueix la competència per a l'exercici d'accions judicials i administrativa l'alcalde o alcaldessa i la lletra n de l’article 16, a la Comissió de Govern la declaració de lesivitat dels actes de l'Ajuntament. b) LA DECLARACIÓ DE LESIVITAT: Art. 107 L39/15 E Les administracions públiques poden impugnar davant l'ordre jurisdiccional -T contenciós administratiu els actes favorables per als interessats que siguin anul·lables de conformitat amb el que disposa l'article 48 de la L39/151 , amb la seva declaració prèvia de lesivitat per a l'interès públic (per tant, la lesivitat en si no suposa una revisió de l’acte, sinó que cal entendre que funciona com a requisit processal AR previ per exercir l’acció corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa). La declaració de lesivitat no es pot adoptar una vegada transcorreguts quatre anys des que es va dictar l'acte administratiu i exigeix l'audiència prèvia de tots els qui hi apareguin com a interessats, en els termes que estableix l'article 82 L39/15. Sense perjudici RM del seu examen com a pressupòsit processal d'admissibilitat de l'acció en el procés judicial corresponent, la declaració de lesivitat no és susceptible de recurs, si bé es pot notificar als interessats als mers efectes informatius. Si, un cop transcorregut el termini de sis mesos des de la iniciació del procediment, no s'ha declarat la lesivitat, es produeix la caducitat del procediment FO Així mateix, tal i com passa amb la revisió d´actes nuls, un cop iniciat el procediment de revisió d'ofici d´actes anul·lables, l'òrgan competent per declarar la lesivitat pot suspendre l'execució de l'acte, quan aquesta pugui causar perjudicis de reparació impossible o difícil (art. 108 L39/15). 1 L´art. 48 de la L39/15 determina que són anul·lables els actes de l'Administració que incorrin en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder. No obstant això, el defecte de forma només determina l'anul·labilitat quan l'acte no tingui els requisits formals indispensables per assolir el seu fi o doni lloc a la indefensió dels interessats. La realització d'actuacions administratives fora del temps establert per a aquestes només implica l'anul·labilitat de l'acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini Tema 11-pàg. 5 Si l'acte prové de l'Administració General de l'Estat o de les comunitats autònomes, la declaració de lesivitat l'ha d'adoptar l'òrgan de cada Administració competent en la matèria. Si l'acte prové de les entitats que integren l'Administració local, la declaració de lesivitat l'ha d'adoptar el ple de la corporació o, si no, l'òrgan col·legiat superior de l'entitat. Recordem aquí que en el cas del municipi de Barcelona, aquesta competència correspon a la Comissió de Govern (art. 16.n) CMB) tal i com hem vista a l’apartat anterior. E 2.2. REVOCACIÓ D’OFICI I RECTIFICACIÓ D’ERRORS: Art. 109.1 LPACAP -T La revocació a què fa referència l’art.109 de la L39/15, atorga la possibilitat de deixar sense efectes l’acte administratiu desfavorable o de gravamen. Per tant mai dels actes AR administratius favorables. Article 109. Revocació d’actes i rectificació de errors. 1. Les administracions públiques poden revocar, mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció, els seus actes de gravamen o desfavorables, sempre que aquesta revocació no constitueixi dispensa exempció no permesa per les RM lleis, ni sigui contrària al principi d'igualtat, a l'interès públic o a l’ordenament jurídic. De la redacció de l’article destaquem les següents idees:  La revocació pot obeir a qüestions de legalitat o a aspectes relacionats amb la seva FO oportunitat.  És la pròpia Administració la que decideix revocar un acte, per tant, cal entendre que el seu caràcter és discrecional, tot i que presentar una sol·licitud ha de ser possible.  Ha de ser un acte de gravamen o desfavorable. En aquesta figura no importa si hi ha causa de nul·litat o d’anul·labilitat ja que l’adopció de l’acord té efectes immediats. Fins i tot la revocació pot aplicar-se a actes administratius perfectament vàlids, mentre siguin desfavorables i no impliqui tracte discriminatori, dispensa o sigui contrària a l’interès públic. No podrà aplicar-se si l’acte desfavorable ja ha provocat tots els seus efectes, per tant no té caràcter retroactiu. Tema 11-pàg. 6 D’acord amb l’art. 73 de la L26/2010, la competència per revocar un acte correspon a l’òrgan que l’ha dictat. - RECTIFICACIÓ D’ERRORS: Art. 109.2 L39/15 Article 109. Revocació d’actes i rectificació de errors. [...] E 2. Les administracions públiques poden rectificar, així mateix, en qualsevol moment, d'ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes. -T L’apartat segon de l’art. 109 contempla la possibilitat de que l’Administració pugui dur a terme rectificacions d’errors de fet o aritmètics. AR Aquestes rectificacions no suposen la revocació ja que tenen un abast material limitat i concret. No deixen sense efecte l’acte administratiu. En definitiva, obeeix a la necessitat que no es vegi alterat el contingut de la decisió o voluntat manifestada per l’Administració. En tot cas, cal que l'errada: RM * Sigui ostensible, manifesta, indiscutible i evident per si mateixa. * No s’ha de referir a errors de dret (que consisteixen en l’apreciació del supòsit de fet, la identificació de la norma aplicable, de les conseqüències de la seva aplicació, etc.). Com que en la pràctica no sempre resulta fàcil distingir-ho, cal parar compte que la FO rectificació d’errades materials, de fet o aritmètiques tracta de corregir equivocacions simples i elementals de noms, dates, operacions aritmètiques o transcripcions; no implica cap valoració jurídica; no altera substancialment el contingut o sentit de l’acte, ni equival a la seva anul·lació, revocació o substitució per un altre de nou sobre bases diferents, i s’ha d’exercir sempre amb un criteri ben restrictiu. La rectificació ha de ser contrastable amb el contingut del propi expedient. En l´àmbit de l´administració de Catalunya, l´art. 73 de la L26/2010 determina la competència per resoldre la revocació d´ofici i la rectificació d´errors: Tema 11-pàg. 7  [...] 2. La competència per a rectificar errors materials, de fet o aritmètics en els actes i les disposicions reglamentàries correspon a l'òrgan que els ha dictat. 2.3. ELS RECURSOS ADMINISTRATIUS E Els mitjans d’impugnació dels actes administratius de l’Administració que poden emprar els -T interessats que se sentin perjudicats per aquests, quan estimin que son contraris a l’ordenament jurídic, reben el nom de recursos. El recus contenciós-administratiu és un recurs judicial i no administratiu. Els recursos administratius són els que decideix, els que resol, la pròpia administració pública competent. AR D’acord amb allò que estableix la L39/15 els recursos administratius son el recurs d’alçada, el recurs potestatiu de reposició i el recurs extraordinari de revisió. Per contraposició al caràcter extraordinari (sotmès a causes específiques) del recurs de revisió, els d’alçada i de reposició es denominen recursos ordinaris. RM a) NORMES GENERALS APLICABLES A TOTS ELS RECURSOS ADMINISTRATIUS Sota aquest títol analitzarem aquells aspectes de la regulació legal que són aplicables a tots els recursos administratius. Aquestes qüestions són les següents: FO Objecte i classes de recursos administratius, arts. 112 i 113 L39/15 Contra les resolucions i els actes de tràmit, si aquests últims decideixen directament o indirectament el fons de l'afer, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims, els interessats poden interposar els recursos d'alçada i potestatiu de reposició, que pertoca fundar en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat. Contra les disposicions administratives de caràcter general no es pot interposar cap recurs en via administrativa. Tema 11-pàg. 8 Contra els actes ferms en via administrativa, només és procedent el recurs extraordinari de revisió quan es doni alguna de les circumstàncies que preveu l'article 125.1. Actes i resolucions que posen fi a la via administrativa: Art. 114 a) Les resolucions dels recursos d'alçada. b) Les resolucions dels procediments a què es refereix l'article 112.2. c) Les resolucions dels òrgans administratius que no tinguin superior E jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari. d) Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideració de -T finalitzadors del procediment. e) La resolució administrativa dels procediments de responsabilitat patrimonial, independentment del tipus de relació, pública o privada, de què derivi. AR f) La resolució dels procediments complementaris en matèria sancionadora a què es refereix l'article 90.4. g) Les altres resolucions d'òrgans administratius quan una disposició legal o reglamentària així ho estableixi. En particular, en l'àmbit de l'Administració local catalana és obligada la referència a l'article RM 172.2 del Dec. Leg. 2/2003, de 28 de abril pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMiRLCat) segons el qual posen fi a la via administrativa les resolucions dels òrgans i les autoritats següents: a) Les del ple, les dels alcaldes o presidents, les de les comissions de govern i les del gerent, llevat dels casos excepcionals en què la llei FO requereix l'aprovació ulterior d'una altra administració o quan és procedent la interposició de recurs en via administrativa, en els supòsits de delegació o assignació de competències. b) Les de les autoritats i els òrgans inferiors en els casos en què resolen per delegació de l'alcalde o alcaldessa, president o presidenta o altres òrgans les resolucions posen fi a la via administrativa. c) Les de qualsevol altra autoritat o òrgan, si una disposició legal ho estableix”. Tema 11-pàg. 9  Característiques de l’escrit d’interposició del recurs: Art. 115 La interposició del recurs haurà de fer constar: − Nom i cognoms de qui recórrer i la seva identificació personal. − Acte que es vol recórrer i el motiu de la seva impugnació. E − Lloc, data, signatura, identificació del mitjà i, en el seu cas, el lloc assenyalat a efectes de notificació. − Òrgan, centre o unitat administrativa a qui es dirigeix i el seu -T corresponent codi d’identificació. − La resta de particularitats exigides per les disposicions específiques. L’error en la qualificació del recurs no serà obstacle per a la seva tramitació, sempre que s’hi AR pugui deduir el seu veritable caràcter (115.1i 2.). Causes de no admissió: Art. 116 L39715 Són causes de no admissió: RM − Ser incompetent l’òrgan administratiu quan el competent pertany a una altra Administració Pública. − Que el recurrent no disposi de legitimació per fer-ho. − Tractar-se d’un acte no susceptible de recurs. − Haver transcorregut el termini per a la interposició. − Que el recurs no disposi, manifestament, de fonament. FO Suspensió de l'execució. Art. 117: La interposició de qualsevol recurs, excepte en els casos en què una disposició estableixi el contrari, no suspèn l'execució de l'acte impugnat. No obstant, l'òrgan a qui competeix resoldre el recurs, amb la ponderació prèvia, suficientment raonada, entre el perjudici que causaria a l'interès públic o a tercers la suspensió i l'ocasionat al recurrent com a conseqüència de l'eficàcia immediata de l'acte recorregut, pot suspendre, d'ofici o a sol·licitud del recurrent, l'execució de l'acte impugnat quan concorrin alguna de les circumstàncies següents: Tema 11-pàg. 10  a) Que l'execució pugui causar perjudicis de reparació impossible o difícil. b) Que la impugnació es fonamenti en alguna de les causes de nul·litat de ple dret que preveu l'article 47.1 d'aquesta Llei. L'execució de l'acte impugnat s'entén suspesa si, un cop transcorregut un mes des que la sol·licitud de suspensió hagi tingut entrada en el registre electrònic de l'Administració o l'organisme competent per decidir sobre aquesta, l'òrgan a qui competeix resoldre el recurs E no ha dictat i notificat resolució expressa sobre això. En aquests casos, no és aplicable el que estableix l'article 21.4, segon paràgraf, de la L39/152 -T En dictar l'acord de suspensió es poden adoptar les mesures cautelars que siguin necessàries per assegurar la protecció de l'interès públic o de tercers i l'eficàcia de la resolució o l'acte impugnat. AR Quan de la suspensió es puguin derivar perjudicis de qualsevol naturalesa, aquella només produeix efectes amb la prestació prèvia de caució o garantia suficient per respondre'n, en els termes establerts per reglament. La suspensió s'ha de prolongar després que s'hagi esgotat la via administrativa quan, RM havent-ho sol·licitat prèviament l'interessat, existeixi una mesura cautelar i els efectes d'aquesta s'estenguin a la via contenciosa administrativa. Si l'interessat interposa un recurs contenciós administratiu, en què sol·licita la suspensió de l'acte objecte del procés, la suspensió s'ha de mantenir fins que es produeixi el pronunciament judicial corresponent sobre la sol·licitud. FO Quan el recurs tingui per objecte la impugnació d'un acte administratiu que afecti una pluralitat indeterminada de persones, la suspensió de la seva eficàcia s'ha de publicar al diari oficial en què aquell es va inserir. 2 Obligació d’informar als interessats del termini màxim de resolucií i efectes del silenci Tema 11-pàg. 11  Audiència dels interessats. Art. 118: Quan s'hagin de tenir en compte nous fets o documents no recollits en l'expedient originari, s'han de posar de manifest als interessats per tal que, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, formulin les al·legacions i presentin els documents i justificants que E considerin procedents. En la resolució dels recursos no s'han de tenir en compte fets, documents o al·legacions del -T recurrent quan, havent-los pogut aportar en el tràmit d'al·legacions, no ho hagi fet. Tampoc no es pot sol·licitar la pràctica de proves quan la seva falta de realització en el procediment en què es va dictar la resolució recorreguda sigui imputable a l'interessat. AR Si hi ha altres interessats se'ls ha de traslladar, en tot cas, el recurs per tal que en el termini esmentat anteriorment al·leguin tot el que considerin procedent. El recurs, els informes i les propostes no tenen el caràcter de documents nous als efectes d'aquest article. Tampoc el tenen els que els interessats hagin aportat a l'expedient abans RM que es dicti la resolució impugnada. Resolució del recurs. Art. 119: La resolució del recurs estimarà en tot o en part, o desestimarà les pretensions formulades en el mateix o la seva no admissió a tràmit. Quan existint vici de forma no s’estimi procedent resoldre sobre el fons, s’ordenarà la FO retroacció del procediment al moment en què fa ser comés el vici, sens perjudici que, eventualment pugui acordar-se la convalidació de les actuacions. L’òrgan que resolgui el recurs decidirà quantes qüestions, tant de forma com de fons, planteja el procediment, amb independència de si han estat al·legades pels interessats. En aquest darrera cas seran escoltats prèviament. No obstant, la resolució serà congruent amb les peticions formulades pel recurrent sense que en cap cas pugui agreujar-se la seva situació inicial. Prohibició de la reformatio in peius. Tema 11-pàg. 12  Pluralitat de recursos administratius. Art. 120: Quan hagin de resoldre’s una pluralitat de recursos administratius que tinguin com a causa un mateix acte administratiu i hagués estat interposat un recurs judicial contra una resolució administrativa o bé contra el corresponent acte presumpte desestimatori, l’òrgan administratiu podrà acordar la suspensió del termini per resoldre fins que recaigui pronunciament judicial (art.120.1). E b) EL RECURS D’ALÇADA: Arts. 121 i 122 L39/15 -T El recurs d'alçada és el recurs administratiu que s'ha d'utilitzar per impugnar, recórrer, actes administratius que no posen fi a la via administrativa i que serà resolt per l'òrgan superior jeràrquic del que va dictar l'acte objecte de recurs. AR Òrgan competent i fonament del recurs: L’òrgan competent per resoldre el recurs d’alçada és el superior jeràrquic del que va dictar l’acte impugnat (art. 121.1). El recurs d’alçada podrà fonamentar-se en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos als arts. 47 i 48 de la LPA (art.112.1). RM Actes que poden ser impugnats: Poden ser impugnats mitjançant el recurs d’alçada les resolucions que no posin fi a la via administrativa i els actes de tràmit que decideixin directament i indirecta sobre el fons de l’assumpte, els que determinin la impossibilitat de continuar amb FO el procediment o produeixin indefensió o perjudici irreparable a interessos legítims (art.121.1, en relació amb l’art. 112.1) Interposició del recurs: El recurs podrà interposar-se davant l’òrgan que va dictar l’acte impugnat o davant l’òrgan superior jeràrquic d’aquell, que serà l’encarregat de la resolució del recurs. En cas de fer-ho en el primer dels supòsits, aquest haurà de remetre’l a l’òrgan competent per a la seva resolució en un termini de 10 dies, amb un informe i una còpia completa i ordenada de l’expedient (art.121.2). Tema 11-pàg. 13  Termini per interposar el recurs: El termini per interposar el recurs d’alçada serà d’un mes en cas que l’acte sigui exprés. Si no ho fos, és a dir si l’acte era presumpte, els sol·licitant i altres possibles interessats poden interposar-lo en qualsevol moment a partir del dia següents en què, atenent a la normativa específica, es produeixin els efectes del silenci administratiu (art.122.1). E Resolució del recurs: La resolució del recurs d’alçada correspon a l’òrgan superior jeràrquic a aquell que va dictar -T l’acte impugnat. El termini màxim per dictar i notificar la resolució és de 3 mesos. Transcorregut aquest termini sense que recaigui resolució, es podrà entendre desestimat el recurs, llevat que aquesta hagi estat interposat contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud per transcurs de termini, en aquest cas AR s’entendrà estimat el recurs si, arribat el termini de resolució, l’òrgan administratiu competent no dicta resolució expressa sobre el mateix (art.122.3, en relació a l’art.24.1, paràgraf 3r) sempre que no es refereixi, el recurs d’alçada, a matèries enumerades al paràgraf segon de l’apartat 1r de l’article 21, és a dir, l’exercici del dret de petició l’estimació dels quals transferís al recurrent o tercers facultats relatives al domini RM públic o al servei públic o impliqui l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient3. Contra la resolució d’un recurs d’alçada no cabrà cap altre recurs administratiu, llevat del recurs extraordinari de revisió (art.122.3). b) EL RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ FO Com el seu nom indica el recurs "potestatiu" de reposició és facultatiu per a l'interessat, és a dir, que en aquells casos en què l'acte administratiu posa fi a la via administrativa el particular pot triar entre interposar el recurs de reposició o acudir directament a la jurisdicció contenciosa administrativa mitjançant el recurs contenciós-administratiu, que és un recurs judicial, ja que la via administrativa ja està, per definició, exhaurida. Òrgan competent i fonament del recurs: S’interposa i es resol pel mateix òrgan que hagi dictat l’acte impugnat (art.123.1). De la mateixa manera que el recurs d’alçada, pot fonamentar-se en qualsevol dels motius de Tema 11-pàg. 14 nul·litat i anul·labilitat previstos a la pròpia llei (art.112.1). Actes que poden ser impugnats: Poden ser impugnats els mateixos actes que en el recurs d’alçada, és a dir, els actes de tràmit que decideixin directament i indirecta sobre el fons de l’assumpte, els que determinin la impossibilitat de continuar amb el procediment o produeixin indefensió o perjudici E irreparable a interessos legítims, sempre i quan, i a diferència del que passava amb els recursos d’alçada, aquests actes o resolucions hagin posat fi a la via administrativa (art.123.1). -T Naturalesa del recurs AR La naturalesa potestativa d’aquest recurs, com ja hem dit, resulta del fet que els interessats poden interposar-lo o bé impugnat l’acte directament a l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu (art.123.1). En cas d’emprar primer el recurs potestatiu de reposició, no podria interposar.-se el contenciós-administratiu abans hagi estat resolt expressament o s’hagi produït la desestimació del primer (art.123.2). RM Termini per interposar i resoldre el recurs El termini per interposar el recurs de reposició serà d’1 mes, si l’acte és exprés. Si no ho fos, els sol·licitant i altres possibles interessats poden interposar-lo en qualsevol moment a partir del dia següents en què, atenent a la normativa específica, es produeixin els efectes del silenci administratiu (art 124.1). FO El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs serà d’1 mes. Contra la resolució d’un recurs potestatiu de reposició no podrà interposar-se de nou aquest recurs (art.124. 2 i 3). 3Els procediments de responsabilitat patrimonial no poden ser objecte de recurs d’alçada ja que les seves resolucions posen fi a la via administrativa. Tema 11-pàg. 15  c) RECURS EXTRAORDINARI DE REVISIÓ: Arts. 125 i 126 LPACAP Es tracta d’un recurs extraordinari que es pot interposar contra els actes ferms (ja sigui perquè l’acte ha esgotat la via administrativa, ja sigui perquè no ha estat interposat recurs administratiu dins de termini) i es resol pel mateix òrgan que va dictar l’acte (art.125). E Naturalesa i motius del recurs: -T Es tracta d’un recurs extraordinari ja que només es pot interposar contra actes ferms quan es donin alguna (i exactament) de les següents circumstàncies: a) Que en ser dictats haguessin incorregut en error de fet, que resulti dels AR propis documents incorporats a l’expedient. b) Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’assumpte que, malgrat siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució impugnada. c) Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per sentència judicial ferma, anterior o posterior a aquella RM resolució. d) Que la resolució hagués estat dictada com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o qualsevol altra conducta punible i que s’hagi declarat així en virtut d’una sentència judicial ferma (art.125.1) FO Termini: El recurs extraordinari de revisió s’interposarà quan es tracti de la causa a), dins dels 4 anys següents a la data de notificació de la resolució impugnada. Pels supòsits descrits als apartats b), c) i d), el termini serà de 3 mesos des del coneixement dels documents o des de que la sentència judicial va quedar ferma (art.125.2). Tema 11-pàg. 16  Resolució: L’òrgan competent per a la resolució del recurs podrà acordar motivadament la no admissió sense necessitat de sol·licitar dictamen del Consejo de Estado, o l’òrgan consultiu de la Comunitat Autònoma equivalent, quan el recurs no es fonamenti en alguna de les causes establertes amb anterioritat o en el cas que haguessin estat desestimats altres recursos iguals pel que fa al fons. E L’òrgan encarregat de conèixer del recurs extraordinari de revisió ha de pronunciar-se no només sobre la procedència del recurs, sinó també, en el seu cas, sobre el fons de la qüestió -T resolta per aquest. Transcorreguts 3 mesos des de la interposició del recurs extraordinari de revisió sense haver-se dictat i notificat la resolució, s’entendrà desestimat, quedant encara AR explorable la via judicial contenciosa-administrativa (art.126 L39/15). RM FO Tema 11-pàg. 17