Tema 1 Cos Superior (Part Comuna) PDF

Tema 1 cos superior (part comuna). Bon govern. Principis ètics i de conducta dels empleats públics. El dret a una bona administració i a serveis públics de qualitat. Les cartes de serveis i l'avaluació permanent dels serveis públics. Govern obert. Dades obertes....

Tema 1 cos superior (part comuna). Bon govern. Principis ètics i de conducta dels empleats públics. El dret a una bona administració i a serveis públics de qualitat. Les cartes de serveis i l'avaluació permanent dels serveis públics. Govern obert. Dades obertes. Data darrera actualització: 14/05/2024 1.1. Bon govern (vídeo 1). La Llei catalana 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTC), inclou en el seu nom una menció al “bon govern”, i hi dedica el seu títol V. Aquesta Llei s’emmarca en una onada de legislació de la transparència i bon govern, en la que també hem d’ubicar la Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació i bon govern (LTE), que igualment havia inclòs en el seu nom aquest concepte de bon govern. D’entrada pot sobtar l’ús de l’adjectiu “bon”, per les seves connotacions morals, però el cert és que el mateix adjectiu s’havia vingut utilitzant ja en el concepte de “bona administració”, que actualment està configurat com un dret de la ciutadania, com veurem en aquest tema. Per facilitar-te una primera aproximació al que significa el bon govern, porto aquí algunes consideracions del preàmbul de l’LTC al respecte. Comença exposant que una societat democràtica i la necessitat que els interessos públics siguin servits amb objectivitat, neutralitat i imparcialitat obliga que el capteniment dels servidors públics, especialment els alts càrrecs, s’ajusti a uns paràmetres que garanteixin el compliment d’aquests principis, enumerats per l’LTC en el seu articulat, i que cal desenvolupar mitjançant codis ètics i de bona conducta, complementats amb el principi de publicitat de les activitats, béns i interessos dels alts càrrecs i l’obligació d’observança del règim d’incompatibilitats. Una altra mostra de bon govern és El bon govern: l’obligació de donar publicitat als criteris d’acord amb els quals es - Es desenvolupa amb codis designen els alts càrrecs, atenent la seva competència, ètics i de bona conducta. qualificació i experiència professional. Aquests requeriments de - obliga a publicar les publicitat estan en sintonia amb les polítiques de lluita contra la activitats, béns i interessos. corrupció impulsades per la Unió Europea i països del nostre entorn. El concepte de bon govern es projecta també sobre els requeriments objectius que s’han de donar perquè l’activitat pública es porti a terme en les millors condicions i garanteixi uns serveis públics de qualitat. Una bona administració requereix l’establiment d’uns estàndards mínims de qualitat i una definició clara de les condicions d’accés als serveis i dels drets i deures dels usuaris i de l’Administració, i en aquest punt adquireixen rellevància les cartes de serveis. Les mesures de bona administració es complementen Tema 1 Pàgina 1 de 29 amb l’establiment d’un sistema d’avaluació permanent dels serveis i amb el reconeixement del dret de la ciutadania de formular propostes i suggeriments. També en l’àmbit del bon govern, el preàmbul de l’LTC destaca les mesures de simplificació normativa i participació en l’elaboració de disposicions reglamentàries, participació que incorpora el dret de proposar iniciatives de regulació. La simplificació ha de tenir un doble objectiu segons la Llei: d’una banda, evitar la proliferació innecessària de regulacions i, de l’altra, fer una tasca de consolidació normativa que ordeni i faciliti el coneixement del dret vigent. L’establiment de mecanismes d’avaluació de l’aplicació de les normes ha de contribuir també a aquesta tasca de simplificació. Abans d’entrar en la regulació del bon govern, cal que tinguis clar que en general, les exigències imposades en aquesta matèria estan Les exigències del bon sobretot dirigides als qui ocupen llocs d’alt càrrec o personal directiu, govern obliguen és a dir, als governants, sens perjudici de la concreció que fa l’LTC i principalment els que més endavant veurem. L’LTE recull en el seu títol II tota la governants. regulació sobre el bon govern, que té el caràcter de bàsic i per tant és d’aplicació a totes les administracions, sense perjudici de les previsions complementàries i/o de desenvolupament de la legislació autonòmica, i en particular de l’LTC, que aquí estudiarem amb detall. De la regulació que fa la legislació estatal bàsica (LTE) destaco l’article 26, en el que s’enumeren un seguit de principis de bon govern, després de recordar que les persones obligades per les normes de bon govern, en l’exercici de les seves funcions han d’observar l’ordenament jurídic, i han de promoure el respecte als drets fonamentals i a les llibertats públiques. A partir d’aquesta premissa, enumera uns principis que informen la interpretació i l’aplicació del règim sancionador que regula l’LTE, els quals val a dir són similars als que enumera l’article 55 de l’LTC quan regula la conducta dels alts càrrecs. Els principis de bon govern recollits per l’LTE són els següents: a) Principis generals: 1r. Actuar amb transparència en la gestió dels afers públics, d’acord amb els principis d’eficàcia, economia i eficiència i amb l’objectiu de satisfer l’interès general. 2n. Exercir les seves funcions amb dedicació al servei públic, i abstenir-se de qualsevol conducta que sigui contrària a aquests principis. 3r. Respectar el principi d’imparcialitat, de manera que mantinguin un criteri independent i aliè a qualsevol interès particular. Principis generals de bon govern a l’LTE: 4t. Assegurar un tracte igual i sense discriminacions de cap tipus - transparència en l’exercici de les seves funcions. - dedicació al servei públic - imparcialitat 5è. Actuar amb la diligència deguda en el compliment de les seves - tracte igual obligacions i fomentar la qualitat en la prestació de serveis públics. - diligència deguda - conducta digna 6è. Mantenir una conducta digna i tractar els ciutadans amb una - responsabilitat. correcció acurada. Tema 1 Pàgina 2 de 29 7è. Assumir la responsabilitat de les decisions i actuacions pròpies i dels organismes que dirigeixen, sense perjudici d’altres que siguin exigibles legalment. b) Principis d’actuació: 1r. Dur a terme la seva activitat amb plena dedicació i amb ple respecte a la normativa reguladora de les incompatibilitats i els conflictes d’interessos. 2n. Mantenir la deguda reserva respecte als fets o informacions coneguts amb motiu de l’exercici de les seves competències o en ocasió d’aquest. 3r. Informar els òrgans competents sobre qualsevol actuació irregular de la qual tinguin coneixement. 4t. Exercir els poders que els atribueix la normativa vigent amb la finalitat exclusiva per a la qual van ser atorgats i evitar qualsevol acció que pugui posar en risc l’interès públic o el patrimoni de les administracions. 5è. No implicar-se en situacions, activitats o interessos incompatibles amb les seves funcions i abstenir-se d’intervenir en els afers en què concorri alguna causa que pugui afectar la seva Principis d’actuació del objectivitat. bon govern a l’LTE: - plena dedicació 6è. No acceptar per a si mateixos regals que superin els usos - reserva habituals, socials o de cortesia, ni favors o serveis en condicions - informar d’irregularitats avantatjoses que puguin condicionar l’exercici de les seves - no posar en risc l’interès funcions. En el cas d’obsequis d’una rellevància institucional més públic/patrimoni - abstenir-se en afers que gran els han d’incorporar al patrimoni de l’administració pública afectin objectivitat corresponent. - no acceptar regals 7è. Exercir les seves funcions amb transparència. - transparència - gestionar 8è. Gestionar, protegir i conservar adequadament els recursos adequadament els públics, que no poden ser utilitzats per a activitats que no siguin les recursos permeses per la normativa que sigui aplicable. - no valer-se del càrrec. 9è. No s’han de valdre de la seva posició a l’Administració per obtenir avantatges personals o materials. Pel que fa a l’LTC, a l’article 2.d trobem la definició del concepte “bon govern”: “els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones El bon govern són pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de principis, obligacions i l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei regles a complir per l’alt de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la càrrec, amb l’objectiu màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment que les AAPP funcionen de comptes.” amb transparència, qualitat, equitat i El títol V de l’LTC en què es regula el bon govern, està format per retiment de comptes. tres capítols, dedicats respectivament al codi de conducta dels alts Tema 1 Pàgina 3 de 29 càrrecs (capítol I); al dret a una bona administració i a uns serveis públics de qualitat (capítol II); i a la millora de la qualitat normativa (capítol III). Més endavant t’explicaré tot el que has de saber sobre el dret a una bona administració i a uns serveis públics de qualitat, que està específicament inclòs en aquest tema. Abans però, complemento la visió general de la regulació que ha fet l’LTE del bon govern, a banda dels principis generals i d’actuació de l’article 26 de l’LTE que anteriorment he mencionat. L’LTE dedica diversos articles a regular un seguit d’infraccions i sancions en matèria de bon govern, regulació que té el caràcter de bàsica, sens perjudici que resulti d’aplicació la legislació autonòmica corresponent. L’LTE ha diferenciat les infraccions en funció de l’àmbit: a) conflicte d’interessos (article 27); b) gestió econòmica pressupostària (article 28); c) Infraccions disciplinàries (article 29). Per a totes aquestes infraccions s’han previst un seguit de sancions (article 30), i també un procediment (article 31), amb uns terminis de prescripció de les infraccions i les sancions (article 32). [inici afegit 14/05/2024] Impuls del govern obert dins la Generalitat de Catalunya: el Pla de Govern Obert i Bon Govern Un cop estudiat l’articulat de l’LTC sobre el concepte govern obert, entro ja a explicar-te quines són les actuacions d’impuls del govern obert en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya. Això ens porta al Pla de govern obert i bon govern 2024-2025, aprovat pel Govern per Acord GOV/114/2024, de 7 de maig. Aquest Pla desplega 5 grans àmbits estratègics, que són els següents: 1) Transparència: aconseguir una Administració oberta i transparent que permeti que la ciutadania pugui conèixer i avaluar les polítiques públiques i les actuacions del Govern de la Generalitat, la seva Administració pública i el seu sector públic institucional. 2) Traçabilitat de les decisions públiques: donar a conèixer tot el procés decisional en l’elaboració i la implementació de les polítiques públiques, així com fer transparents els actors i els algoritmes que han pogut influir-hi. 3) Participació ciutadana: incorporar la ciutadania en els processos de presa de decisió per millorar l’eficiència de les polítiques públiques i la qualitat democràtica de les nostres institucions. 4) Integritat pública: aconseguir decisions i actuacions exclusivament motivades per l’interès general i contribuir a ampliar la confiança ciutadana en les institucions. 5) Qualitat institucional: millorar l’eficàcia i l’eficiència de l’organització en el servei públic, així com el clima organitzacional de l’Administració i el benestar psicolaboral dels servidors públics. Tema 1 Pàgina 4 de 29 Els eixos d’actuació, comuns per als 5 àmbits estratègics, són els següents: Eix 1 - Millora de la infraestructura: els objectius recollits en aquest eix es refereixen a processos de millora i innovació en els marcs normatius o en les eines de TIC, que inclouen pàgines web, programari i aplicacions. Eix 2 - Millora de la qualitat: fa referència a processos de millora i innovació orientats a l’eficàcia i l’eficiència en la gestió, sense necessitat de fer canvis en les infraestructures. Eix 3 - Coneixement, recerca i difusió: aquest eix engloba els objectius que es vinculen amb la necessitat d’ampliar el coneixement sobre les matèries de la Direcció General, ja sigui en forma de recerca acadèmica o d’intercanvi de coneixement amb altres administracions, així com la difusió de les polítiques públiques o dels valors que les impulsen. Aquest Pla té un termini temporal limitat de 2 anys i s’elabora des de la necessitat de descendir al més ràpidament possible a actuacions concretes. Per això, el Pla presenta 55 objectius operatius, que es poden agrupar d’acord amb els 5 àmbits mencionats i tenint en compte la naturalesa d’aquests objectius que recullen els 3 eixos. Respecte a l’àmbit d’aplicació, el Pla s’implementa a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i a les entitats del seu sector públic, en funció de les característiques específiques de cadascun dels objectius operatius que regeixen el Pla. [fi afegit] 1.2. Principis ètics i de conducta dels empleats públics (vídeo 2). L’ètica pública. L’ètica pública està vinculada al bon govern, concepte aquest que l’article 2 de la Llei 19/2014 defineix com “els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment de comptes.” Així, el concepte de bon govern, inclou la menció als principis ètics i les bones pràctiques. L’ètica pública, és a dir, l’ètica a les administracions públiques (AAPP), ha anat guanyant presència en els darrers anys, sobretot a partir de l’onada de casos de corrupció que es van conèixer, la qual cosa va generar molta desconfiança en la ciutadania, des d’on es va percebre que s’actuava amb una manca d’ètica pública. L’aplicació de l’ètica a les entitats del sector públic exigeix que aquestes actuïn en base a uns sistemes de valors, i ha implicat l’adopció d’uns principis, com són els d’eficiència, transparència i retiment de comptes. Com saps, les AAPP gestionen molts recursos Tema 1 Pàgina 5 de 29 públics, i prenen decisions que tenen un impacte directe en la vida individual i col·lectiva de les persones. La finalitat de l’ètica pública és doncs la d’aconseguir que les AAPP actuïn en base a uns valors, i evitar l’ús arbitrari del poder públic. En aquest sentit, el Reial decret legislatiu 5/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, recull en el seu article 53, sota la rúbrica de “principis ètics” i en forma de deure de tots els empleats públics, un seguit de principis ètics que han de regir la seva actuació. Aquests valors en base als quals han d’actuar les autoritats i empleats públics que presten serveis a les AAPP serien els de l’equitat, la imparcialitat, l’interès col·lectiu per sobre del particular, la justícia social, l’actuació sotmesa a l’ordenament, etc. I l’ètica pública ha d’incorporar sistemes de control i/o garantia, formats per òrgans que vetllin pel respecte a l’ètica pública. El Codi ètic del servei públic L’any 2016 el Parlament de Catalunya va instar el Govern a elaborar el Codi ètic del servei públic de Catalunya. A partir d’aquí es va aprovar l’Ordre GAH/297/2016, per la qual es va constituir el Comitè per a l’Elaboració del Codi ètic del servei públic de Catalunya, amb una composició plural i representativa de persones expertes en l’àmbit de l’ètica i la integritat públiques i representants de les AAPP de Catalunya, universitats i entitats, i agents socials. Un cop aquest Comitè va finalitzar el seu treball, el text elaborat es va sotmetre a un procés participatiu el mes de maig de l’any - 2016: Parlament insta el 2020, i en base a les aportacions rebudes es va redactar una Govern aprovació Codi ètic versió definitiva el juny de 2020, que s’ha aprovat per Acord de del servei públic; i es Govern de data 26/10/2021. La versió definitiva la pots consultar constitueix el Comitè per a la seva elaboració. aquí. - Maig 2020: El comitè sotmet El Codi ètic del servei públic de Catalunya constitueix un marc el text a procés participatiu. ètic comú tant per al conjunt de persones que treballen a les - Juny 2020: s’aprova el text definitiu. AAPP i els sectors públics respectius, com les que treballen en - Octubre 2021: aprovació organitzacions privades i entitats que fan efectius serveis públics Govern. per compte de les AAPP, sense perjudici de quina sigui la seva posició, condició o règim jurídic de vinculació. L’objectiu principal del Codi és orientar l’actuació dels servidors públics des de la clau dels valors, reforçant d’aquesta manera la integritat de llur actuació i contribuint així a impulsar la millora del servei públic, la millora de la qualitat democràtica, i la recuperació de la confiança de la ciutadania en les seves institucions. En aquest sentit, el contingut del Codi assenyala els valors i els principis que haurien d’orientar el servei públic a Catalunya i aspira –d’una manera tan transversal com sigui possible-, a establir aquest marc ètic comú a totes les modalitats del servei públic, de manera que pugui ser completat i continuat per altres codis ètics propis d’àmbits específics (sanitaris, educatius, de seguretat, etc.). Tema 1 Pàgina 6 de 29 El Codi es divideix en 4 parts, que tracten la qüestió dels valors des de perspectives diferents: valors inherents al servei públic, valors relacionats amb l’actuació dels servidors públics, valors vinculats a les dimensions relacionals dels servidors públics i valors de les organitzacions responsables del servei públic. A continuació t’explico amb més detall el contingut de cadascun d’aquests conjunts de valors continguts al Codi ètic. 1. Valors inherents al servei públic S’inclouen els valors que haurien de caracteritzar un servei públic de qualitat a Catalunya. Així, un servei públic de qualitat que contribueix a millorar el benestar de les persones i a fer progressar el país té com a inherents els valors següents: 1.1. Responsabilitat envers el bé comú: promoció del bé comú des del respecte als drets humans i sense discriminacions. 1.2. Centralitat de les persones: el servei públic s’ha d’orientar i concebre des de la perspectiva de l’interès, els drets i les necessitats de les persones destinatàries. 1.3. Objectivitat i imparcialitat: dur a terme el servei públic de manera diligent i justa. 1.4. Professionalitat, eficàcia i eficiència: el servei públic s’ha de fonamentar en la qualitat tècnica i humana, en aconseguir les finalitats i en l’ús adient dels recursos. 1.5. Lideratge, innovació, col·laboració, participació i retiment de comptes: el servei públic ha d’incorporar tots aquests valors, en particular el de diàleg i participació de la ciutadania. 1.6. Obertura i accessibilitat de les organitzacions al servei públic: el servei públic requereix un context d’organitzacions digitals, en xarxa, obertes, inclusives, transparents i preparades per adaptar-se a les necessitats canviants, i pensant en les persones afectades per la bretxa digital. 2. Valors relacionats amb l’actuació dels servidors públics En aquest apartat s’indiquen els valors propis de la tasca professional de les persones que integren el servei públic a Catalunya. Aquests valors són la vocació de servei, professionalitat i confiança pública. 2.1 Vocació de servei. Els servidors públics han de desenvolupar la seva tasca amb: ✓ Actitud de servei, d’atenció i d’ajuda a les persones, sempre orientada al bé comú. ✓ Compromís, implicant-se en el servei i perseverant davant les dificultats. ✓ Probitat, rectitud moral i honorabilitat. ✓ Sensibilitat i empatia, amb voluntat de comprendre la realitat i les persones amb qui es relacionen i tenint en compte les seves circumstàncies i necessitats. ✓ Orientació a resultats, cercant la consecució dels objectius de manera eficient i eficaç. ✓ Proactivitat i actitud positiva per innovar, anticipar i adaptar, en la mesura que sigui possible, els paràmetres de la seva tasca al context concret, a fi d’assolir un servei públic millor. Tema 1 Pàgina 7 de 29 2.2 Professionalitat. Els servidors públics han de desenvolupar la seva tasca amb: ✓ Competència, d’acord amb els coneixements, les habilitats i les aptituds requerits per a la seva actuació professional i aplicant les accions formatives rebudes. ✓ Dedicació i idoneïtat envers el desenvolupament de les seves funcions. ✓ Honestedat, honradesa i subjecció al deure en les seves actuacions. ✓ Rigor, tenint cura de la qualitat de l’activitat realitzada. ✓ Responsabilitat, avaluant i retent comptes de la seva tasca. ✓ Excel·lència, cercant la solució òptima i la millora contínua. ✓ Exemplaritat, per poder esdevenir model i referent per als altres. 2.3 Confiança pública. Els servidors públics han de desenvolupar la seva tasca amb: ✓ Imparcialitat, entesa com a desinterès subjectiu i equanimitat, i sense cap tipus de discriminació o tracte de favor, assegurant la justícia, la igualtat de tracte i d’oportunitats i el respecte pels drets de totes les persones. ✓ Objectivitat, tractant els fets i les dades amb independència de les valoracions o prejudicis personals. ✓ Transparència, amb la possibilitat d’exposar i explicar les seves accions sempre que s’escaigui. ✓ Integritat, actuant d’acord amb l’ordenament jurídic i els valors ètics i socials, sent incorruptibles i alertant de les pràctiques reprovables. ✓ Lleialtat a la institució, ajustant les seves actuacions a les polítiques i directrius estratègiques de l’organització en la qual treballen. 3. Valors vinculats a les dimensions relacionals dels servidors públics Indica els valors vinculats a 7 modalitats de relacions que es donen en el servei públic: 3.1. La relació i el tracte amb les persones. La prestació correcta d’un servei públic implica prioritzar el següent: ✓ Respecte a les persones i als seus drets: màxim respecte a la dignitat de la persona i als seus drets i llibertats; respecte a la diversitat i sense discriminació; evitar tractes de favor; respecte al dret a prendre les pròpies decisions; fer un ús escrupolós de les dades personals; i vetllar per la prevenció de qualsevol forma d’assetjament. ✓ Qualitat del tracte: proximitat en el tracte i voluntat d’ajut i suport; escoltar amb correcció, empatia, amabilitat i sensibilitat; facilitar la informació adequada i adaptada als interlocutors; informar sobre els canals de queixes, suggeriments o sol·licituds; vetllar per la seguretat i la protecció de les persones; fomentar els serveis accessibles; fer visible i comprensible a les persones usuàries el procediment d’atenció, gestió i resolució de les seves demandes; i promoure el disseny universal o inclusiu dels serveis digitals. ✓ Qualitat del servei: agilitat i diligència en la resolució de la sol·licitud o servei, amb anticipació proactiva a les necessitats de la persona; afavorir una resposta integral i evitar fragmentació; gestionar adequadament el temps d’atenció a les persones i reduir esperes; complir amb terminis de resposta i justificar eventuals retards; simplificar la gestió i evitar reiteració de tràmits; atendre consultes i Tema 1 Pàgina 8 de 29  propostes sobre funcionament dels serveis; i facilitar i fomentar la participació i el diàleg amb la ciutadania per detectar les necessitats i preferències. 3.2. Les relacions intraorganitzatives i interorganitzatives. Les relacions entre servidors públics d’una mateixa organització o d’altres organitzacions s’han de regir pels principis següents: ✓ Lleialtat al servei públic, respecte al camp competencial i compromís democràtic: actuar amb el compromís democràtic de col·laboració mútua en l’interès general; responsabilitat i contribució a l’interès general i reforçar la confiança de la ciutadania envers el servei públic; bona fe, equitat, equanimitat i neutralitat política i ideològica; prendre consciència de la transversalitat de les polítiques públiques i preservar-ne la coherència; respectar les competències de cada organització i unitat; ponderar tots els interessos implicats i ser responsable de les manifestacions públiques. ✓ Col·laboració i cooperació i coordinació: compartir el coneixement; cooperació i assistència activa a altres servidors públics; participar activament en espais de treball col·laboratiu; i fer un ús adequat i responsable dels recursos públics. 3.3. Les relacions amb els càrrecs polítics i el personal directiu. En aquest àmbit de relacions és necessari que els servidors tinguin en compte: ✓ Alineament amb les polítiques públiques: alinear les seves actuacions amb les polítiques públiques i directrius estratègiques de la institució; i actuar amb imparcialitat, diligència i eficiència. ✓ Bona relació i confiança: assistir tècnicament amb la seva experiència i coneixements als càrrecs polítics; tractar els càrrecs polítics amb professionalitat, honestedat, respecte i cortesia; i actuar amb discreció. 3.4. La relació amb els grups d’interès. Quan els servidors públics es relacionen amb persones o grups que volen influir en les decisions públiques, han d’actuar amb: ✓ Objectivitat i bona relació: garantir imparcialitat i preveure conflictes d’interès; facilitar als grups d’interès l’exercici dels seus drets i la seva col·laboració en les polítiques públiques; i mantenir amb aquests grups un diàleg fluid i constructiu. ✓ Transparència: observar els codis de conducta i protocols d’actuació; deixar constància dels contactes amb grups d’interès; i alertar d’irregularitats o infraccions. 3.5. En relació amb l’accés i la gestió de la informació pública. Les persones que integren el servei públic han d’actuar amb: ✓ Transparència en l’activitat pública: promoure una cultura de transparència i divulgar informació d’interès general; facilitar l’accés a la informació sol·licitada pels canals habilitats i respectant el principi d’accessibilitat universal; oferir informació actualitzada, objectiva, veraç, completa, útil i comprensible; vetllar per donar la informació en terminis breus i en formats accessibles, oberts i reutilitzables; atendre amb diligència les obligacions de retiment de comptes. Tema 1 Pàgina 9 de 29  ✓ Confidencialitat i cura de la informació: tenir cura en la conservació de la informació; ús responsable de la informació a la que s’accedeix i evitar treure’n profit personal; guardar secret i evitar la difusió quan correspon; accedir només a la informació necessària; adoptar mesures de seguretat; mantenir la confidencialitat un cop finalitzada la relació. 3.6. La relació amb els mitjans de comunicació. En aquest àmbit de relació els servidors públics han de vetllar per: ✓ Veracitat i cura de la informació: informar els mitjans sobre les polítiques públiques de manera clara, imparcial, puntual, veraç i objectiva; tenir cura amb les informacions i sobretot les que afecten persones vulnerables per evitar la seva estigmatització. ✓ No discriminació i llibertat d’expressió: no discriminar ni donar privilegi als mitjans; respectar la llibertat d’expressió i la crítica dels mitjans; actuar amb transparència i incloure torn de preguntes a rodes de premsa; procurar que la informació als mitjans sobre polítiques públiques respecti el principi d’accessibilitat universal. 3.7. La relació amb l’entorn sociocultural i la sostenibilitat mediambiental. Els servidors públics han de ser conscients de l’impacte sociocultural i mediambiental de les seves actuacions i decisions: ✓ Entorn sociocultural: prioritzar i fer ús correcte del català i l’aranès i llengua de signes catalana; fomentar la inclusió i participació en la vida sociocultural del país; preservar, fomentar i fer valer la cultura i el patrimoni sociocultural. ✓ Sostenibilitat mediambiental: utilitzar de manera eficient i responsable els recursos materials, i en cap cas per a fins personals; reduir la generació de residus i emissions contaminants i promoure la reutilització i el reciclatge; fomentar i respectar les mesures ecològiques, d’estalvi energètic i, en general, de protecció del medi ambient. 4. Valors de les organitzacions responsables del servei públic La qualitat del servei públic i la feina dels servidors públics està condicionada per l’ètica organitzativa, la suficiència dels recursos i les condicions de treball en les organitzacions. Aquest apartat comprèn els valors bàsics que haurien d’orientar la configuració de les entitats que presten serveis públics a Catalunya, que per acomplir la seva missió haurien de: 4.1. Disposar d’un model de governança, direcció i actuació ètiques, que situïn les persones al centre de l’acció. Han de promoure la cohesió de les unitats, tenir en compte la responsabilitat social i posar atenció a la realitat canviant de la societat. 4.2. Garantir unes condicions de treball dignes i justes (retribució, jornada laboral, conciliació, entorn saludable, estabilitat). 4.3. Donar un tracte respectuós i equitatiu als servidors públics de l’entitat. 4.4. En l’accés a llocs de treball i desenvolupament professional, aplicar els principis de publicitat, igualtat d’oportunitats, mèrit i capacitat. Tema 1 Pàgina 10 de 29 4.5. Facilitar i fomentar espais de participació dels servidors públics per millorar la qualitat del servei. 4.6. Garantir la suficiència de professionals i recursos per prestar correctament el servei. 4.7. Actuar amb transparència i impuls de la cultura del retiment de comptes, internament i externament. 4.8. Facilitar mecanismes de denúncia en cas de pràctiques reprovables, incloent les situacions d’assetjament, i amb protecció de les persones alertadores. 1.3. El dret a una bona administració i a serveis públics de qualitat (vídeo 3). El títol d’aquest epígraf coincideix amb el del capítol II del títol V de l’LTC, en el que es reconeix que totes les persones tenen dret a una bona administració. Aquest dret ja estava reconegut anteriorment en altres normes que fomentaven la bona administració. Per sobre de totes cal destacar la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que en el seu article 41 garanteix expressament a totes les persones el dret a una bona administració, que deriva en general de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, que ha anat consolidant els principis d’”una bona administració”, o d’”una administració correcta”. El precepte indicat, sota la rúbrica de “dret a una bona administració”, inclou diversos drets que tenen totes les persones de la UE: - A que les institucions i òrgans de la UE tractin els seus assumptes imparcialment i equitativa, i dins d’un termini raonable. - El dret a ser escoltat abans que s’adopti una mesura individual que l’afecti desfavorablement. - El dret d’accedir a l’expedient que l’afecti, dins del respecte dels interessos legítims de la confidencialitat i el secret professional i comercial. - L’obligació de l’Administració de motivar les seves decisions. - A la reparació pels danys causats per la UE en exercici de les seves funcions. - A dirigir-se a la UE en qualsevol de les llengües dels Tractats, i a rebre una contestació en la mateixa llengua. També l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ha recollit aquest dret, en concret en el seu article 30, intitulat “Drets d'accés als serveis públics i a una bona Administració”. Sota aquesta rúbrica, l’Estatut reconeix a totes les persones els drets següents: 1. El dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics, i obliga a les administracions a fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 2. El dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d'una manera imparcial i objectiva, i que l'actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. Tema 1 Pàgina 11 de 29 I finalment l’EAC es remet a les lleis que hauran de regular les condicions d'exercici i les garanties dels drets esmentats en El dret de totes les persones aquest precepte, i hauran de determinar els casos en què les a una bona administració administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que està reconegut a: - Carta drets fonamentals en depenen han d'adoptar una carta de drets dels usuaris i UE d'obligacions dels prestadors. - Estatut d’Autonomia En aquest context de normes que ja havien recollit el dret a una - LTC bona administració, s’ha d’emmarcar la menció que fa l’LTC a - Llei 26/2010. aquest dret en l’article 58, en el que sota la rúbrica de “principis generals”, disposa que les persones tenen dret a una bona Administració, i a l’accés i l’ús d’uns serveis públics de qualitat reconeguts, amb caràcter general, per la legislació de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i, específicament, per les lleis reguladores de les diverses activitats públiques. Aquesta remissió a la legislació de règim jurídic i procediment de Catalunya ens porta a la Llei 26/2010, que també ha recollit en l’article 22 el dret a una bona administració, i el desenvolupa amb una llista de drets que en formarien part: a) El dret que l'actuació administrativa sigui proporcional a la finalitat perseguida. b) El dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret d'audiència i el dret a presentar al·legacions en qualsevol fase del procediment administratiu, d'acord amb el que estableix la normativa aplicable. El dret a una bona c) El dret que les decisions de les administracions públiques administració inclou els estiguin motivades, en els supòsits establerts legalment, amb drets a: una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la - actuació proporcional identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim - participar en decisions de recursos que escaigui. - obtenir actes expressos i motivats d) El dret a obtenir una resolució expressa i que se'ls notifiqui - no aportar dades dins del termini legalment establert. - saber estat tramitació - fer suggeriments. e) El dret a no aportar les dades o els documents que estiguin en poder de les administracions públiques o dels quals aquestes puguin disposar. f) El dret a conèixer en qualsevol moment l'estat de tramitació dels procediments en què són persones interessades. Així mateix, el precepte imposa a les AAPP el foment de la participació ciutadana en les actuacions administratives de llur competència, per tal de recollir les propostes, els suggeriments i les iniciatives de la ciutadania, mitjançant un procés previ d'informació i debat. Tema 1 Pàgina 12 de 29 I l’article 23 de la Llei 26/2010, intitulat “Dret a uns serveis públics de qualitat”, disposa que tothom té dret a: El dret a uns serveis públics de qualitat inclou els drets: a) Accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i que - d’accés en condicions aquests siguin de qualitat. d’igualtat. - fer suggeriments i queixes b) Plantejar els suggeriments i les queixes relatives al - a cartes de servei (deure funcionament de l'activitat administrativa. de les AAPP). c) Imposa a les AAPP de Catalunya el deure de tenir cartes de serveis a disposició dels ciutadans, les empreses i els professionals, com a instruments per a la millora de la qualitat dels serveis, en els termes establerts per la normativa vigent. De manera que totes les persones tindrien dret a aquestes cartes de serveis. Pel que fa a l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, el Govern ha d'establir per decret el procediment específic per a l'atenció i la resposta als suggeriments, les reclamacions i les queixes amb relació a la prestació dels serveis públics de la seva titularitat. I també en aquest àmbit de la Generalitat, obliga a les unitats orgàniques amb un rang mínim de direcció general, a disposar d’una carta de serveis per cadascun dels serveis finalistes que presten. Les cartes poden ésser individualitzades per cada servei o bé agrupades, s’han d’avaluar cada dos anys i s’han d’actualitzar, com a mínim, cada cinc anys. 1.4. Les cartes de servei i l’avaluació permanent dels serveis públics. A partir del reconeixement dels drets a una bona administració i a un serveis públics de qualitat, recollits a l’article 58 de l’LTC com a principi general, els articles següents del mateix capítol es refereixen específicament a les cartes de servei, a l’avaluació permanent dels serveis públics, i al dret a formular propostes i suggeriments, com a manifestacions d’una bona administració i uns serveis públics de qualitat. L’article 59 de l’LTC regula les cartes de servei, que el departament competent en matèria d’Administració Pública defineix al seu web com un document amb el contingut següent: - els serveis que presta una unitat Contingut de les cartes de - els compromisos que ha adquirit en termes d’eficàcia i servei: qualitat de la prestació - serveis prestats - els mecanismes de participació dels ciutadans i de les - compromisos de qualitat - eines de participació. persones usuàries en la millora de la prestació. L’article 59 de l’LTC ha estat modificat per la Llei 5/2020, de 29 d’abril, d’acompanyament dels pressupostos, i per tant cal que tinguis en compte la redacció vigent, que he inclòs aquí. El nou redactat de l’article 59 de l’LTC segueix disposant que l’Administració pública ha de garantir que els serveis de la seva competència es presten en unes condicions mínimes i raonables de qualitat, i ha d’incloure cartes de servei en el marc regulador dels serveis públics finalistes que gestiona directament. Així, amb Tema 1 Pàgina 13 de 29 aquest nou redactat ha restringit l’exigència de les cartes als serveis públics gestionats directament, mentre que en l’àmbit dels serveis públics de gestió indirecta, l’article 59.7 precisa que l'assegurament de la qualitat del servei es fa efectiu a través dels mecanismes concrets de control de l'execució que estableix la legislació aplicable en relació amb els mitjans de control i garantia de la qualitat, la qual s’ha d’entendre com una remissió a la potestat de policia i control que té l’Administració respecte dels concessionaris. L’article 59.2 de l’LTC en el nou redactat afegeix que per al cas dels serveis que es presten mitjançant xarxes (conjunt de dues o més unitats que presten un mateix servei en règim de descentralització funcional o desconcentració) es poden aprovar cartes base dels serveis que fixin els estàndards mínims de qualitat de servei comuns a tots els centres que la integren, si bé l’existència de cartes base no exclou que es puguin aprovar cartes pròpies d’un centre o d’alguns centres de la xarxa amb la finalitat de declarar estàndards de qualitat més exigents que els establerts en la carta base. La Llei 5/2020 ha modificat també el contingut mínim de les cartes de serveis, que en la nova redacció enumera el següent: a) L’organització del servei. b) La identificació dels responsables de la gestió. c) La relació de serveis que es presten. d) Els estàndards mínims de qualitat del servei desglossats, si escau, per categories de prestacions, i els indicadors per a Les cartes de servei han de avaluar-ne l’aplicació. tenir el contingut següent (art. 59 LTC): e) Les condicions d’accés als serveis. - l’organització del servei - els responsables f) Les mesures de reparació o correcció en cas d'incompliment - relació dels serveis dels estàndards mínims establerts a les cartes. - estàndards de qualitat - condicions d’accés g) Els drets i deures dels usuaris. - mesures de reparació o h) El règim econòmic aplicable, amb indicació de les taxes i els correcció preus públics que siguin aplicables, si escau. - drets i deures - règim econòmic i) La manera que tenen els usuaris dels serveis de presentar - vies per fer queixes i queixes i suggeriments. suggeriments - canals d’informació. j) Les vies que poden utilitzar els usuaris per a obtenir informació i orientació amb relació al servei públic. D’altra banda, la Llei 5/2020 ha comportat un canvi molt rellevant en la naturalesa de les cartes de servei, ja que deixen de tenir la naturalesa reglamentària que els havia atorgat la Llei 19/2014 originàriament. En aquest sentit, l’article 59.6 en el redactat donat per la Llei 5/2020 disposa que en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic institucional, les cartes de serveis s'aproven per resolució dels titulars dels Tema 1 Pàgina 14 de 29 departaments competents dels serveis objecte de les cartes, amb l'informe previ favorable de la unitat departamental competent en matèria de qualitat (abans s’aprovaven per decret del Govern o per ordre del titular del departament). Els consells comarcals, els municipis de gran població i els consells de vegueria han d'aprovar les cartes dels serveis de competència municipal que gestionin, d'acord amb el que determina la legislació de règim local. Les cartes de servei i llurs actualitzacions entren en vigor a partir de la publicació en els diaris oficials corresponents, de manera que encara que hagin perdut el caràcter reglamentari, es manté l’obligació de publicació. També la Llei 5/2020 ha afegit una nova previsió a l’article 59.5, que sembla influenciada per la situació d’alarma que es viu al moment de la seva aprovació (pandèmia originada per la COVID'19), ja que es preveu la suspensió temporal de l’efectivitat de les cartes de servei, per raons excepcionals. En concret, precisa el precepte que els estàndards mínims de qualitat declarats en les cartes de servei són exigibles per a l'Administració quan el servei es presta en les condicions normals per a les quals es van establir i sense pertorbacions alienes que n'alterin el funcionament. Si concorren raons excepcionals sobrevingudes que n'afecten el funcionament de manera extraordinària, es poden suspendre temporalment un o alguns dels estàndards mínims de qualitat declarats en la carta i els drets directament derivats d'aquesta. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, la suspensió es fa efectiva per resolució motivada del titular del departament o departaments que van aprovar la carta. La resolució de suspensió ha de determinar la causa que la motiva, i l'abast i les conseqüències de la suspensió. La durada de la suspensió no es pot estendre, en cap cas, més enllà de la causa excepcional que la motiva i, si escau, del termini estrictament necessari per a remoure els obstacles o les afectacions ocasionats. I finalment, la Llei 5/2020 ha afegit la disposició addicional 10ª de l’LTC, en la que es permeten algunes singularitats al règim general de les cartes de servei, per als àmbits dels serveis de salut assistencial, serveis socials, penitenciaris i d’educació reglada. Així, disposa que en aquests àmbits les cartes de servei es poden substituir per altres sistemes de gestió de la qualitat. En tot cas, aquests sistemes alternatius s’han de publicar a l’espai web de l’administració titular del servei o de l’entitat que el presta, juntament amb els indicadors de qualitat del servei i els informes d’avaluació corresponents. [inici afegit el 17/01/2024] Has de saber que l’Acord GOV/174/2023, de 29 d'agost, aprova el Marc corporatiu de gestió de la qualitat dels serveis públics de la competència de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic institucional. Aquest Marc corporatiu està constituït pels criteris corporatius que estableixen les pautes d'actuació per a la gestió de la qualitat i les mesures organitzatives necessàries per aplicar-les; pels recursos per elaborar una carta de serveis; per la Guia per publicar al web les cartes de serveis, i pel Programa d'identificació visual de les cartes de serveis, que conté les normes gràfiques de senyalització i identificació visual de la Generalitat de Catalunya. Tema 1 Pàgina 15 de 29 Els criteris corporatius incideixen en què les unitats orgàniques amb el rang mínim de direcció general de l'Administració de la Generalitat han de disposar de cartes dels serveis públics finalistes que presten directament i concreta que en l'àmbit del sector públic institucional, aquesta obligació correspon als òrgans directius de les entitats que gestionen els serveis públics finalistes. Pel que fa a l’aprovació de la carta de serveis, els criteris corporatius reiteren que les cartes de serveis s'aproven mitjançant una resolució de les persones titulars dels departaments competents dels serveis que en són objecte, amb l'informe favorable previ de les persones titulars dels òrgans o àrees funcionals departamentals competents en matèria de qualitat dels serveis públics. En el cas de les entitats del sector públic, correspon als seus màxims òrgans de govern aprovar les propostes de cartes de servei, que s’han de trametre al departament d'adscripció per a la seva aprovació definitiva. Així, per exemple, en el cas de l’Institut Català de la Salut les propostes de cartes de serveis les aprova el seu Consell d’Administració, però correspon a la persona titular del departament competent en salut aprovar-les de forma definitiva. Aquests criteris corporatius també estableixen el contingut mínim dels espais web que allotgen les cartes de serveis; determinen els canals corporatius a través dels quals se n'ha de fer publicitat activa, que se centren en la web corporativa del departament o entitat; fixen pautes d'actuació en l'àmbit de la difusió pels canals corporatius d'informació i atenció ciutadana, l'actualització i l'avaluació de les cartes de serveis; i precisen els òrgans que intervenen en la gestió de la qualitat. [fi afegit] L’article 60 de l’LTC regula l’avaluació permanent dels serveis públics, i disposa que els usuaris tenen el dret d’ésser consultats L’avaluació permanent periòdicament i de manera regular sobre llur grau de satisfacció comporta el dret de les pel que fa als serveis públics i les activitats gestionades per persones a que se les l’Administració pública. L’Administració responsable del servei consulti sobre el seu grau de objecte de consulta ha d’establir els indicadors d’acord amb els satisfacció dels serveis quals s’han d’elaborar les enquestes i la periodicitat de les públics, a través del portal consultes, que s’han de fer preferentment als usuaris del servei, de transparència. sens perjudici que puguin tenir abast general en el cas dels serveis bàsics, garantint sempre l’anonimat dels participants. L’instrument que s’ha d’utilitzar amb caràcter general per a fer l’enquesta a què fa referència aquest article i per a rebre les opinions dels usuaris és el Portal de la Transparència. A aquest efecte, el Portal ha de contenir un espai específic, del qual s’ha de fer publicitat en general i, específicament, als centres i espais on es presta el servei. El Portal de la Transparència ha de publicar el resultat de les enquestes. Tema 1 Pàgina 16 de 29 I acabem amb l’article 61 de l’LTC, dedicat al dret de formular propostes i suggeriments, que també formaria part del dret general El dret a formular a una bona administració. Aquest precepte reconeix concretament propostes/suggeriments al el dret de fer propostes d’actuació o millora i suggeriments amb Portal de la Transparència relació al funcionament dels serveis públics, que s’han de poder forma part del dret a una formular per mitjà del Portal de la Transparència, amb el bona administració. corresponent mecanisme d’interacció vinculat al catàleg dels serveis públics a què fa referència l’article 9.1.j de l’LTC o per qualsevol altre mitjà que escullin els ciutadans. Les AAPP han de donar a conèixer de manera anonimitzada les propostes i els suggeriments rebuts, i han de reconèixer i fer públiques les iniciatives ciutadanes l’aplicació de les quals comporti una millora substancial dels serveis públics. Tema 1 Pàgina 17 de 29 1.5. Govern obert (vídeo 4) El govern obert o open government ha assolit una importància formidable en aquests darrers anys. Avui en dia, tots els alts responsables es mostren públicament partidaris de practicar el govern obert, i afirmen estar convençuts de les seves bondats i compromesos amb la seva aplicació. En parlar de govern obert, sempre es destaca com a punt d’inflexió la decisió del president dels EEUU Barack Obama, adoptada l’any El president Obama va 2009 als inicis del seu mandat, en què va anunciar el seu marcar el 2009 un punt compromís d’impulsar en la seva administració la transparència i el d’inflexió, en anunciar que govern obert, amb les paraules següents: “La meva administració la seva Administració tindria està compromesa a crear un nivell sense precedents d'obertura en un nivell de transparència i el govern. Treballarem junts per assegurar la confiança pública i govern obert sense establir un sistema de transparència, participació pública i precedents. col·laboració. L'obertura enfortirà la nostra democràcia i promourà l'eficiència i l'eficàcia al govern". A mode d’introducció, podem avançar que l’obertura dels governs es basa en dos pilars: a) transparència de les polítiques públiques; b) foment d’una democràcia activa i participativa, que compta amb la col·laboració de la ciutadania, facilitada per l’ús intensiu de les tecnologies. L’aplicació de tècniques de govern obert permeten a la ciutadania poder participar i incidir en el disseny i en l’execució de les polítiques públiques. Així mateix, la ciutadania pot fer un seguiment mitjançant la informació divulgada, i intervenir també en el desenvolupament de l’activitat pública. Amb el govern obert es potencia el diàleg permanent i constant entre la ciutadania i les administracions públiques, a fi que totes les persones puguin conèixer, no només el que fan les administracions públiques, sinó també com ho fan. Al seu torn, les administracions que practiquen el govern obert, escolten les persones per tal de saber quines són les seves necessitats, i adapten les seves decisions i actuacions a les preferències de la ciutadania, comptant amb la seva col·laboració en el desenvolupament de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. En un àmbit comunitari, la Comissió europea va aprovar el “Pla d’acció sobre administració electrònica 2011-2015” en què es feia palesa la necessitat d’obrir els governs i donar poder a la ciutadania i empreses en la governança pública. Posteriorment, també la Comissió europea va publicar el document “Una visió dels serveis públics” en què defineix el concepte govern obert com a part d’una estratègia global necessària, que: a) utilitza les TIC com a mecanisme per oferir i compartir dades i documents oberts per al seu accés i ús (dades obertes); b) posa serveis a disposició de la ciutadania i les empreses (serveis oberts); c) estableix canals de diàleg amb la ciutadania per a la millora de la democràcia (decisions obertes). Tema 1 Pàgina 18 de 29 L’any 2016 la mateixa Comissió europea va aprovar el "Pla d'acció per a l'Administració electrònica 2016-2020", i entre els seus objectius principals hi consta el de potenciar el Govern obert en general. També en una vessant internacional, amb motiu d’una reunió de l’Assemblea General de l’ONU, l’any 2011 va néixer l’aliança per L’Aliança pel govern obert al govern obert (OGP, per les sigles en anglès), per crear una (OGP) aglutina 77 països plataforma internacional per a reformadors domèstics compromesos per tal que els compromesos a que els seus governs practiquin el retiment de seus governs: comptes, siguin més oberts i millorin la seva capacitat de resposta - practiquin el retiment de als ciutadans. Aquesta associació ha passat dels 8 països inicials comptes a 77 -el mes d’octubre de 2022-, entre els quals consta Espanya. - siguin més oberts També en formen part Governs sense Estat, com ara Catalunya. - millorin la capacitat de Pots trobar més informació sobre aquesta associació a la seva resposta a ciutadania. web www.opengovpartnership.org. I entrem ja en l’estudi de l’LTC, començant amb el seu preàmbul, que conté diverses consideracions sobre el govern obert que t’ajudaran a consolidar tot el que has de saber. D’entrada, en parla com a “concepte que permet aprofitar els avantatges dels mitjans electrònics per a configurar un sistema de relacions entre les administracions i la ciutadania més interactiu i més participatiu”. En aquesta línia afegeix que “la facilitat d’interrelació entre Administració i la ciutadania que afavoreixen els mitjans electrònics permet aplicar el govern obert, entès com un sistema d’actuació i gestió dels afers públics que fa possible un diàleg permanent entre l’Administració i els ciutadans, la participació i la col·laboració d’aquests en la definició de les polítiques públiques i una millor transparència en el retiment de comptes i l’exigència de responsabilitats”. El preàmbul també anuncia que l’articulat de l’LTC “estableix diverses mesures per a fomentar el govern obert i per a garantir-ne l’efectivitat, especialment pel que fa al dret dels ciutadans de presentar propostes i fer suggeriments, amb l’obligació de l’Administració de donar-los una resposta motivada, així com l’obligació d’establir procediments participatius en la definició de les polítiques públiques de més rellevància. Tanmateix, pel que fa als instruments concrets de participació ciutadana, cal tenir present que llur regulació ha d’ésser un dels continguts de la Llei que desenvolupa l'article 122 de l’Estatut [Llei 10/2014, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana] i també de la normativa sectorial reguladora de les diferents activitats públiques”. Finalment, al preàmbul s’exposa que “les mesures de bon govern i de govern obert han de complir el doble objectiu d’assolir el major grau d’exigència en el compliment de les obligacions de servei públic per part de les persones que assumeixen aquesta responsabilitat, d’una banda, i afavorir una major participació i compromís de la ciutadania en la definició de les polítiques públiques, de l’altra.” Ja en l’articulat de l’LTC, quan en l’article 1 anuncia els objectius de la Llei, en relació amb el govern obert disposa que l’LTC té per objecte aplicar el govern obert i fomentar la participació i la col·laboració ciutadanes. I en el marc d’aquest objectiu general, afegeix l’article 1.2 que l’LTC té la finalitat d’establir un sistema de relació entre les Tema 1 Pàgina 19 de 29 persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública. Seguidament, l’article 2.e defineix el concepte de Govern obert: “les mesures per a establir una relació i un diàleg permanents i L’LTC defineix govern obert bidireccionals entre l’Administració i les persones a l’hora de definir com les mesures per i aplicar les polítiques públiques, i per a introduir i desenvolupar establir: instruments de participació i col·laboració ciutadana en els - un diàleg permanent i assumptes públics.” bidireccional amb la Pertoca entrar ja en l’anàlisi del títol VI, dedicat al govern obert, i ciutadania en les polítiques ho fem amb el capítol I, dedicat als principis generals. públiques - instruments de Principis i impuls del govern obert participació i col·laboració ciutadana en els afers Per començar, l’article 65 de l’LTC, amb el títol “Principis i impuls públics. del govern obert”, anuncia que el govern obert es fonamenta en els principis següents: a) El diàleg permanent entre l’Administració pública i els ciutadans. b) La presa de decisions públiques tenint en compte les necessitats i les preferències manifestades pels ciutadans. c) La participació i la col·laboració ciutadana en la definició de les polítiques públiques més rellevants, de caràcter general i sectorial. d) La transparència i la informació pública com a marc de referència per a fer possible l’efectivitat del govern obert. e) La millora continuada de la qualitat dels serveis. f) L’avaluació permanent de la gestió administrativa i dels processos de participació, per mitjà d’indicadors objectius en l’establiment dels quals cal garantir la participació d’experts independents i dels ciutadans. g) El retiment de comptes i l’assumpció de responsabilitat davant la ciutadania derivada de les decisions adoptades. I després d’enumerar aquests principis, l’LTC obliga a les AAPP a impulsar el govern obert per mitjà de mecanismes i instruments que permetin la interrelació amb els ciutadans, preferentment amb l’ús de mitjans electrònics i les tecnologies de la informació i la comunicació. Mesures de foment del govern obert En segon lloc, l’article 66 enumera un seguit de mesures de foment del govern obert: 1. Els ciutadans poden intervenir, de manera individual o col·lectiva, per mitjà d’entitats de caràcter representatiu, en la definició i l’aplicació de les polítiques públiques. Tema 1 Pàgina 20 de 29 2. L’Administració pública ha de fomentar la participació i la col·laboració ciutadanes en la presa de decisions públiques i en el seguiment i l’avaluació de l’aplicació d’aquestes decisions. 3. Els instruments i les formes de participació i col·laboració ciutadanes s’han de donar a conèixer per mitjà del Portal de la Transparència i de la resta de canals de difusió per a permetre’n un coneixement tan generalitzat com sigui possible. 4. Els instruments de participació i col·laboració s’han d’adreçar al conjunt de la ciutadania, i l’Administració ha de posar a la seva disposició les eines de formació pertinents perquè en pugui dominar l’ús. També es poden destinar als sectors de la ciutadania i d’entitats directament afectats per les polítiques públiques. Garanties per a l’efectivitat del govern obert I finalment, l’article 67 enumera un seguit de garanties per a l’efectivitat del govern obert: 1. El govern obert permet als ciutadans i a les entitats, amb caràcter general, fer arribar a l’Administració pública propostes, suggeriments i opinions sobre qualsevol assumpte en què aquesta sigui competent. L’Administració té l’obligació de donar-los-en una resposta motivada. 2. L’Administració pública ha d’establir procediments de participació i col·laboració ciutadana en l’elaboració de plans i programes de caràcter general i en la definició de les polítiques públiques més rellevants. En aquests procediments participatius i de col·laboració ciutadana, les AAPP han de complir les obligacions següents: a) Donar informació, amb antelació suficient, sobre les propostes sotmeses a la consideració dels ciutadans. b) Subministrar d’una manera adequada, sistemàtica i entenedora la informació relativa a les propostes que sigui necessària per tal de poder-les valorar adequadament. c) Valorar el resultat del procés participatiu en el moment de la presa de decisió. d) Informar els ciutadans que han participat en el procés sobre les decisions adoptades i els motius que les justifiquen. L’article 67.4 enumera unes actuacions excloses de l’obligació d’establir procediments participatius: a) Les que es tramiten o s’aproven amb caràcter d’urgència. b) Les que tenen com a únic objectiu la seguretat pública. Tema 1 Pàgina 21 de 29 c) Les que poden donar lloc a l’aplicació dels límits d’accés a la informació pública establerts per aquesta llei. Les garanties per a l’efectivitat del govern En relació amb els mecanismes de garantia del govern obert, cal obert previstes a l’art. 67 que tinguis en compte el règim sancionador previst a l’LTC, que LTC es complementen amb inclou la tipificació com infracció de diverses conductes, com ara el seu règim sancionador, les que t’indico a continuació, que formen part de la llista que tipifica com a d’infraccions greus: infraccions greus diversos incompliments dels deures - Subministrar informació parcial o incompleta sobre les propostes de govern obert. sotmeses a la consideració dels ciutadans, de manera que això pugui alterar el sentit o el resultat del procés participatiu. - Subministrar la informació amb la voluntat de dificultar-ne la comprensió o la valoració. - No valorar el resultat del procés participatiu en la presa de la decisió final. - No aplicar mecanismes i instruments de govern obert si són preceptius per llei. 1.6. Dades obertes (vídeo 5) El Decret 76/2020, d’Administració digital, defineix al seu glossari el concepte “dades obertes”, en la forma següent: “solució tecnològica per a l'obertura de les dades de l'Administració pública a la societat, per donar compliment als objectius de transparència i foment de la reutilització de la informació.” I la Llei 37/2007, sobre reutilització de la informació del sector públic, en la seva redacció donada pel Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, defineix les dades obertes com aquelles que qualsevol és lliure d'utilitzar, reutilitzar i redistribuir, amb l'únic límit, si escau, del requisit d'atribució de la font o reconeixement de l'autoria. La idea de dades obertes o open data està relacionada amb la filosofia del moviment de software lliure o codi obert (open source), en la que els productors de programari permeten als usuaris accedir i modificar el codi de les seves creacions. Les dades obertes les podem definir com uns conjunts de dades (gràfiques, estadístiques, estudis, etc.) produïdes o recopilades Dades obertes: per organismes públics que les administracions públiques posen a - dades en poder AAPP disposició de la ciutadania perquè les puguin utilitzar lliurement de - es posen a disposició de la manera senzilla i còmoda. Les dades obertes tenen un gran valor societat potencial i són essencials per a la transparència de les - per a que siguin utilitzades administracions públiques, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a lliurement. l’hora de crear riquesa. El principal objectiu de l’obertura de dades és posar a disposició de la societat i fer públiques les dades que gestiona l’Administració, de manera que qualsevol persona o organització pugui utilitzar-les. Amb aquest servei, les administracions augmenten la transparència, ja que el ciutadà accedeix a una visió real de la prestació de serveis. A més, la reutilització de dades obertes per part d’empreses, entitats, associacions i ciutadania en general permet l’elaboració de nous productes i serveis que aporten valor, Tema 1 Pàgina 22 de 29 innovació, coneixement i oportunitats de negoci. Un exemple de dades obertes el tenim quan els EEUU van permetre ja fa més de 20 anys l'accés al Sistema de Posicionament Global (GPS), de manera que es fa possible que qualsevol hi pugui accedir i reutilitzar aquesta informació. Les llicències i els termes d’ús de les dades obertes estan sotmeses a les lleis de reutilització de la informació del sector públic, i en alguns casos poden tenir llicències de propietat intel·lectual, tot i que es tendeix a obrir-les sense condicions, sempre que es mantinguin sense manipular i amb la citació obligatòria de la font i de la seva darrera actualització. El 2013 els estats que formaven part del G8 van subscriure un document de compromís per promoure les dades obertes. Aquest document reconeix el paper fonamental de les dades obertes en la millora governamental i en el desenvolupament socioeconòmic. El document de compromís es basa en uns principis, que han estat adaptats al lloc web de dades obertes de la Generalitat, amb l’enumeració següent: 1. Dades obertes per defecte: suposa un gran canvi en el funcionament dels governs i com interactuen amb els ciutadans, que hauran de justificar el manteniment de les dades tancades. 2. Actualitzades i comprensibles: les dades obertes només són valuoses si són rellevants. Tindran èxit si es publiquen de manera ràpida i exhaustiva. 3. Accessibles i fàcils d'utilitzar: les dades han de ser gratuïtes, Principis de les dades sota llicència oberta, fàcils de trobar i llegibles per màquina. obertes: 4. Comparables i interoperables: les dades tenen un efecte - obertes per defecte multiplicador. Es podrà obtenir més valor d'aquells datasets de - actualitzades i qualitat que siguin comparables i puguin interactuar entre ells. El comprensibles - accessibles i d’ús fàcil terme dataset es refereix a un conjunt de dades, habitualment - comparables i estructurades, que s’han utilitzat per a construir una informació interoperables publicada en catàlegs de dades o bé es mostren d’una manera - millora governança i independent. Les dades en brut s’organitzen en datasets per a participació poder ser indexades i localitzades més fàcilment; per a aconseguir - innovació i això, s’utilitzen diferents camps que defineixen el grup de dades desenvolupament inclusiu. com ara la descripció, la freqüència d’actualització, el format o la llicència d’ús, entre d’altres. Actualment, el Portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya integra datasets organitzats en diversos formats, categories i fonts de dades (CSV/TSV, XML, RSS, etc.) que permeten a la ciutadania disposar d’un gran ventall de dades diferents. Es poden utilitzar dades molt diverses dels diferents organismes de la Generalitat: dades geogràfiques, meteorològiques, estadístiques, econòmiques, administratives, turístiques, jurídiques, de mobilitat, entre d’altres. 5. Per a la millora de la governança i la participació ciutadana: les dades obertes permeten saber als ciutadans què fan els funcionaris i els polítics. Aquesta transparència pot millorar els serveis públics i ajudar els governs a rendir comptes. 6. Per a la innovació i el desenvolupament inclusiu: les dades obertes poden ajudar a impulsar el desenvolupament econòmic inclusiu. Tema 1 Pàgina 23 de 29 Com hauràs intuït a partir d’aquests principis, les dades obertes són una eina d’informació molt valuosa que proporciona avantatges tant per a la ciutadania i les empreses com per a la mateixa Administració, que pot millorar la seva eficiència gràcies a una capacitat més gran d’interoperabilitat. Oferir dades obertes és un exercici de transparència informativa que permet que la ciutadania tingui informació sobre les accions i serveis de l’Administració i sobre la gestió que es fa dels recursos públics. A continuació desglosso aquests avantatges, segons el col·lectiu que se’n beneficia: 1. Beneficis per a la ciutadania: informació i participació Les dades obertes - Estableix un diàleg actiu, participatiu i bidireccional entre Govern beneficien a: i ciutadans, principi fonamental del Govern obert. - la ciutadania: informació i - Obre la possibilitat de crear nous serveis socials que millorin la participació vida de la ciutadania. - les empreses: genera riquesa - Promou una participació democràtica de la ciutadania. - AAPP: transparència. 2. Beneficis per a les empreses: generar riquesa - Possibilita la creació de valor econòmic, ja que genera nous serveis i aplicacions web a partir de les dades lliures. - Possibilita l’obertura d’un nou mercat basat en continguts digitals. - Possibilita l’obtenció de beneficis amb informació pública. 3. Beneficis per a les administracions: transparència - Promou un ús intel·ligent i eficaç dels recursos. - Genera un Govern transparent que aporta un grau més alt de confiança. - Facilita la interoperabilitat entre les diferents administracions. Cal insistir en què les dades obertes es poden utilitzar per a qualsevol tipus de finalitat: per exemple, faciliten consultar informació sobre diferents temàtiques i construir aplicacions, en especial programari i formes de visualització, que utilitzen la informació lliure com a font. Tema 1 Pàgina 24 de 29 Entre d’altres usos, es poden realitzar estudis estadístics socioeconòmics, que a posteriori seran utilitzats per moltes empreses amb propòsits d’anàlisi de mercats i avaluació de risc comercial, màrqueting i vendes. Un dels col·lectius que més utilitzen les dades obertes són els periodistes de dades, que les fan servir com a matèria prima en En la Directiva 2019/1024, comptes d’altres fonts d’informació, i treballen en l’anàlisi crítica de sobre dades obertes i la informació, amb l’objectiu d’oferir representacions de la reutilització, s’argumenta informació comprensibles i molt intuïtives. que: - el sector públic genera La reutilització de la informació molta informació - que constitueix un recurs El concepte dades obertes està íntimament vinculat al de que beneficia la societat reutilització de la informació, ja que com acabes de veure, una de - oferir-lo en formats les finalitats principals de les dades obertes és possibilitar la seva electrònics permet crear reutilització tant a la ciutadania com a les empreses, les quals productes i serveis. poden explotar-les per a finalitats diverses. Aquesta matèria de la reutilització no està expressament citada amb el seu nom en cap epígraf del temari, però al meu entendre mereix que hi dediquem una estona d’estudi, almenys en els aspectes més essencials, perquè pot entendre’s inclosa dins la matèria de dades obertes. A més, com veuràs més endavant, existeix legislació específica de reutilització, i la pròpia LTC li ha dedicat un capítol, dins del títol relatiu a la transparència. La connexió existent entre les dades obertes i reutilització, ve corroborada per la Directiva 2019/1024, del Parlament europeu i Reutilització: del Consell, de 20 de juny de 2019, que precisament regula “les - ús de documents que dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic” i estan en poder d’AAPP, que a Espanya s’ha transposat mitjançant el Reial decret llei d’organismes i entitats del 24/2021, de 2 de novembre, que ha modificat diversos preceptes sector públic institucional de la Llei 37/2007, sobre reutilització de la informació del sector que no tenen caràcter públic. industrial o mercantil i de les societats mercantils En l’exposició de motius del RDL 24/2021 s’exposa que la públiques informació pública constitueix un recurs important per promoure - per part de persones i l'economia de les dades. Mitjançant la reutilització d’aquesta empreses amb fins informació generada pel sector públic i la posada a disposició comercials o no. d’aquest gran volum d’informació, es generen grans beneficis econòmics i socials, així com de transparència de les administracions. La Llei 37/2007 té per objecte la regulació bàsica del règim jurídic aplicable a la reutilització dels documents elaborats o custodiats per les administracions, els organismes i entitats del sector públic institucional (que no tinguin caràcter industrial o mercantil) i les societats mercantils que pertanyen al sector públic institucional. La Llei entén per reutilització l’ús de documents que estan en poder dels subjectes mencionats per part de persones i empreses, ja sigui amb fins comercials o no comercials. S'exclou del concepte de reutilització l’intercanvi de documents entre AAPP, els organismes i entitats del sector públic no industrials ni mercantils i les societats mercantils públiques, que s’efectuï exclusivament en el desenvolupament de les activitats de servei públic de les AAPP i els organismes i entitats del sector públic institucional que no tenen caràcter Tema 1 Pàgina 25 de 29 industrial o mercantil. Així mateix, la reutilització no és aplicable a un seguit de documents o informació, en essència aquells en què hi hagi prohibicions i limitacions en el dret d’accés a la informació pública segons el previst a la Llei 19/2013, o en altres legislacions sectorials del dret d’accés o de la publicitat registral. La Llei 37/2007 també regula la reutilització de les dades que s’obtenen de la investigació efectuada o finançada pels subjectes abans esmentats, sempre que la investigació sigui finançada amb fons públics i quan les dades ja s’hagi posat a disposició del públic a través d’un repositori institucional o temàtic. Es preveu la creació de conjunts de dades d’alt valor a nivell nacional, a banda dels que estableixi la Comissió Europea, que són documents en què la reutilització dels quals està associada a beneficis considerables per a la societat, el medi ambient i l'economia, en particular a causa de la seva idoneïtat per a la creació de serveis de valor afegit, aplicacions i llocs de treball nous, dignes i de qualitat, i del nombre de beneficiaris potencials dels serveis de valor afegit i aplicacions basats en aquests conjunts de dades. Amb caràcter general, aquests conjunts de dades estaran disponibles gratuïtament, seran llegibles per màquina, se subministraran a través d'interfície de programació d'aplicacions (API), i es proporcionaran en forma de descàrrega massiva, quan escaigui. En la regulació que fa la Llei 37/2007 s’estableixen diferents modalitats de reutilització, que van des de la posada a disposició del públic sense restriccions, a la modalitat excepcional d’acords exclusius. També estableix les condicions que es poden fixar per a la reutilització, el sistema de tarifes que en el seu cas es poden aplicar, un procediment per tramitar les sol·licituds de reutilització quan aquesta estigui sotmesa a autorització, i un règim sancionador per al cas d’incompliments. [paràgraf afegit el 04/05/2023] Has de saber que el Reglament d'Execució (UE) 2023/138 de la Comissió, de 21 de desembre del 2022, pel qual s'estableixen una llista de conjunts de dades específiques d'alt valor i modalitats de publicació i reutilització, aplicable a partir del 9 de juny de 2024, defineix quines són les dades d’alt valor que els organismes del sector públic han de posar a disposició per ser reutilitzades, i estableix un marc regulador per a aquest tipus de dades. Pel que fa a l’LTC, dedica a la reutilització de la informació pública els articles 16 i 17, que s’emmarquen en el capítol IV del títol II, relatiu a la transparència. L’article 16 de l’LTC, sota la rúbrica L’LTC sobre la reutilització “Reutilització de la informació”, disposa que els subjectes obligats (art. 16 i 17): han de facilitar a les persones l’accés a la informació pública en - AAPP han de facilitar format reutilitzable, per tal de millorar la transparència, generar informació en formats valor a la societat i promoure la interoperabilitat entre les reutilitzables administracions, dins els límits establerts per la normativa sobre - es pot reutilitzar amb reutilització de la informació del sector públic. I afegeix que la qualsevol fi lícit informació pública pot ésser reutilitzada amb qualsevol objectiu - lliure i sense restriccions - qui reutilitza no pot alterar lícit, especialment la reproducció i divulgació per qualsevol mitjà contingut ni desnaturalitzar de les dades objecte d’informació pública i la creació de productes sentit. o serveis d’informació amb valor afegit basats en aquestes dades. L’article 17 de l’LTC, relatiu a les condicions i modalitats per a reutilitzar la informació, disposa que la reutilització és lliure i no està subjecta a restriccions, llevat dels supòsits en què, per via reglamentària, se sotmeti a l’obtenció Tema 1 Pàgina 26 de 29 d’una llicència de reconeixement de creative commons, per raó de la tutela d’altres drets o béns jurídics, o a la sol·licitud prèvia de l’interessat. El Portal de la Transparència ha d’especificar el tipus de reutilització aplicable a la informació que conté, i també ha d’incloure un avís legal sobre les condicions de la reutilització. A l’últim, l’LTC obliga a garantir que en el procés de reutilització, la persona o empresa que reutilitza la informació no altera el contingut ni en desnaturalitza el sentit, i també imposa el deure de citar la font de les dades i indicar la data de la darrera actualització. La reutilització al Decret 8/2021 (RLTC) - (vídeo 6) Aquestes previsions de l’LTC sobre la reutilització han estat desenvolupades pel Decret 8/2021, sobre la transparència i l’accés a la informació pública, conegut com Reglament de l’LTC (RLTC). En concret, dedica dos articles al Títol IV, sota el títol “Reutilització de la informació pública”. L’article 74 de l’RLTC es refereix al format reutilitzable de la informació pública, i disposa que els subjectes obligats per la normativa de transparència han de facilitar a les persones l'accés a la informació pública, sigui objecte tant de publicació activa com de l'exercici del dret d'accés a la informació, en format reutilitzable, amb la finalitat que pugui ser explotada mitjançant la reproducció i divulgació per qualsevol mitjà, de tal forma que permeti la creació de productes o serveis d'informació amb valor afegit basats en les dades públiques, dins els límits establerts per la normativa sobre reutilització de la informació del sector públic. Afegeix el precepte que l'exercici dels drets de propietat intel·lectual o industrial titularitat de terceres persones no ha de suposar un obstacle per a la reutilització de la informació, sempre que els subjectes obligats (administracions publiques) disposin de drets d'explotació suficients i incloguin una referència a la persona titular o cedent dels drets esmentats. Aquestes previsions es complementen amb l’article 75, que sota la rúbrica de “Garanties d’ús de la informació pública reutilitzable”, disposa que les administracions públiques han de fomentar l'ús de llicències amb Amb caràcter general, la les mínimes restriccions possibles sobre la reutilització de la reutilització de la informació. Com a regla general, la reutilització de la informació informació divulgada queda queda subjecta a la Llicència oberta d'ús d'informació - Catalunya subjecta a la Llicència o a les llicències de Creative Commons que compleixin les oberta d’ús d’informació – condicions establertes a l’article 75.2 de l’RLTC, en el qual es Catalunya o a les llicències determina que les llicències esmentades han d'indicar, en tot cas, de Creative Commons. el deure de reutilitzar la informació obtinguda amb subjecció a les condicions generals següents: a) No alterar el contingut de la informació, incloses les metadades. b) No desnaturalitzar el sentit de la informació. Tema 1 Pàgina 27 de 29 c) Citar la font de la informació. d) Informar de la darrera data d'actualització de la informació. e) Quan la informació contingui dades de caràcter personal, la finalitat o les finalitats concretes per a les quals és possible la reutilització futura de les dades. f) Quan la informació s'hagi facilitat de manera anonimitzada o pseudonimitzada, ha d'incloure la prohibició de dur a terme activitats tendents a revertir el procés de dissociació mitjançant l'addició de noves dades obtingudes d'altres fonts. Si les característiques, els continguts o la naturalesa de la informació ho justifiquen, la informació es pot posar a disposició amb subjecció a llicències específiques, com ara les llicències de Creative Commons, que siguin complementàries de les condicions generals de la Llicència oberta d'ús d'informació - Catalunya. Les condicions específiques complementàries contingudes en les llicències específiques poden tenir per objecte usos concrets autoritzats, comercials o no, la vigència de la llicència, les obligacions de la persona beneficiària i del subjecte obligat, així com les responsabilitats d'ús, l'eventual contraprestació exigible, l'ens concedent o altres factors que puguin condicionar-ne la reutilització. En qualsevol cas, les condicions de les llicències específiques han de ser clares i precises, i no poden restringir sense motiu les possibilitats de reutilització, ser discriminatòries o limitar la competència. Les llicències específiques que afectin dades generades per l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic han de ser aprovades prèviament pel departament de l'Administració de la Generalitat competent en matèria de transparència. Totes les llicències de reutilització han de poder ser processades electrònicament i estar disponibles de forma permanent i en formats accessibles, de manera que puguin ser descarregades, desades, reproduïdes o referenciades per les persones reutilitzadores. La informació reutilitzable es posa a disposició, sempre que sigui possible, de manera que sigui processable de forma automatitzada, conjuntament amb les metadades i en formats oberts. Les condicions d'ús que figurin a les llicències de reutilització vinculen les persones reutilitzadores pel sol fet d'obtenir la informació o accedir-hi. La reutilització de la informació s'efectua sota la responsabilitat exclusiva de la persona reutilitzadora. No es poden atorgar drets exclusius per a la reutilització de la informació, tret quan sigui imprescindible per a la prestació d'un servei d'interès públic. En cas d'existència d'acords exclusius, el subjecte obligat els ha de revisar periòdicament, en tot cas cada 3 anys, amb la finalitat de verificar si subsisteixen les causes que van justificar l'exclusivitat, i ha Tema 1 Pàgina 28 de 29 de modificar les condicions si no estiguessin justificades. Aquests acords han de ser transparents i públics. Finalment, en relació amb les sol·licituds d’accés a informació pública, es preveu que la persona sol·licitant pot demanar un certificat de les condicions de reutilització que regien per a una informació pública en un moment determinat. La certificació s'ha d'expedir en un termini màxim de 15 dies hàbils, a comptar de la recepció de la sol·licitud en el registre electrònic de l'administració pública. Aquestes sol·licituds s'han de dirigir a l'òrgan competent, que és el que disposa de la informació pública sol·licitada. Tema 1 Pàgina 29 de 29