Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern (Catalunya) PDF

TEMA 1: TRANSPARÈNCIA I ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA: PRINCIPIS GENERALS. REGULACIÓ DE LA TRANSPARÈNCIA EN L’ACTIVITAT PÚBLICA. ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA. SISTEMA DE GARANTIES DE LA TRANSPARÈNCIA 1.- TRANSPARÈNCIA I ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA: PRINCIPIS GENERALS La Llei 19/2014, de 29 de d...

TEMA 1: TRANSPARÈNCIA I ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA: PRINCIPIS GENERALS. REGULACIÓ DE LA TRANSPARÈNCIA EN L’ACTIVITAT PÚBLICA. ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA. SISTEMA DE GARANTIES DE LA TRANSPARÈNCIA 1.- TRANSPARÈNCIA I ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA: PRINCIPIS GENERALS La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya, publicada en el DOGC de 31 de desembre de 2014 i que entrava en vigor als sis mesos de la seva aprovació (juny 2015), és una norma dirigida a regular la transparència administrativa. També hi ha la Llei estatal 19/2013, sobre transparència, motiu pel qual caldrà veure quines són les diferències entre una i altra. L’objecte de la Llei 19/2014 és: regular i garantir la transparència de l’activitat pública així com el dret d’accés de les persones a la informació i documentació pública; establir els principis i obligacions de bon govern; aplicar el govern obert i fomentar la participació i col·laboració ciutadanes; així com regular el règim de garanties i responsabilitats per l’incompliment dels deures i obligacions establerts en la mateixa Llei. La finalitat que es persegueix amb tot això és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i la resta de subjectes obligats per la Llei, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia de la rendició de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública. Val a dir que aquesta regulació s’emmarca dins l’estret marge que en matèria de transparència té la legislació autonòmica, ja que la Llei de transparència estatal té caràcter bàsic en la major part del seu articulat. Però sí es pot dir que la llei catalana 19/2014 és una norma que resulta, amb caràcter general, més complerta i favorable a la transparència que l’estatal. La Llei de Transparència es troba desenvolupada mitjançant el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública. La finalitat del Decret és garantir una implementació més homogènia, efectiva i exhaustiva de la Llei 19/2014 de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern. El decret clarifica conceptes jurídics i resol dubtes interpretatius aprofitant la valuosa experiència adquirida per les administracions públiques de Catalunya en l’aplicació Gemma Navarro Sauleda Página 1 de la llei al llarg dels darrers sis anys. Pel que fa a la petició d’informació per part de la ciutadania, el decret afegeix una novetat que permet agilitzar la tramitació de resposta de l’Administració quan la sol·licitud del ciutadà és estimada. La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern té dos grans objectius: la regulació de la transparència en l’activitat pública i la regulació de l’accés de la ciutadania a la informació pública. Els deures de transparència activa imposen a les Administracions la necessitat de facilitar tota aquella informació de què disposen en raó de la seva activitat. El compliment de les obligacions de transparència i bon govern i l’exercici del dret d’accés han d’afavorir la millora de la qualitat democràtica en el funcionament de les administracions públiques de Catalunya. El decret aporta claredat, matisos i concrecions a una Llei molt àmplia per tal de facilitar-ne l’aplicació. Entre d’altres, concreta: - quins són els subjectes que d’una manera o altre resulten obligats per la Llei - els continguts que els subjectes obligats han de difondre proactivament - les condicions de la publicació - els diferents tràmits que integren el procediment de resolució de les sol·licituds d’accés a la informació pública. Pel que fa als subjectes què han de publicar informació, la nova normativa aclareix quines entitats formen part del sector públic i, per tant, han de facilitar informació proactivament, i defineix quines són les encarregades de tramitar les sol·licituds. També concreta què han de publicar determinades entitats privades per tal de complir amb la Llei. El decret també destaca quins són els continguts a publicar per part de les administracions: la forma, el lloc o el mitjà de publicació així com els terminis per a publicar. Per exemple, es concreten les dades de declaracions patrimonial i d’interessos dels alts càrrecs i personal directiu a l’Administració de la Generalitat que cal publicar, i es determina quina ha de ser la publicitat de les seves agendes públiques pel que fa als contactes i reunions mantinguts amb els grups d’interès. Una de les principals novetats del decret, i que té un impacte directe i eminentment pràctic en la gestió de les sol·licituds ciutadanes d’informació pública, és el fet que quan una sol·licitud és estimada per part de l’Administració, aquesta podrà emetre una comunicació simplificada de finalització del procés, cosa que agilitzarà el procediment afavorint tant la ciutadania com l’Administració. Una altra novetat és la concreció de les causes legals per les quals una sol·licitud és admesa o no. Alhora, el decret especifica els límits que cal tenir en compte a l’hora de facilitar la informació a la ciutadania. Atesa la ràpida evolució que ha tingut la transparència en els darrers anys a Catalunya, el desenvolupament de la Llei havia d’afavorir també instruments que posin al dia l’exercici de la Llei. En aquest sentit, val a destacar que el decret dedica un capítol a regular la lliure reutilització de la informació a publicar amb la finalitat Gemma Navarro Sauleda Página 2 de permetre la seva explotació a la ciutadania mitjançant la seva reproducció i divulgació per qualsevol mitjà. Durant el procés d’elaboració del Decret hi ha hagut molta participació i col·laboració; val a destacar el treball i aportacions del Grup de Transparència Local de la Xarxa de Governs Locals de Catalunya. D’altra banda, s’ha tingut molt en compte la tasca desenvolupada per la Comissió Interdepartamental de Transparència i Govern Obert i per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública que han anat desenvolupant criteris interpretatius i doctrina al llarg d’aquests sis anys d’aplicació de la Llei de Transparència. Amb l’aprovació del Decret el Govern dóna compliment a la Resolució 821/XII del Parlament de Catalunya sobre la necessitat d'aprovar el reglament de desplegament de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Anem a veure el contingut del Decret de manera més exhaustiva. El Decret està format per 5 Títols: TÍTOL I: Concreta quins són els ens subjectes a l’àmbit d’aplicació del Decret. En aquest sentit, val a dir que el Decret de Transparència és aplicable a les Administracions Públiques i al sector públic des d’un punt de vista ampli. També es concreten les obligacions de determinades entitats privades. TÍTOL II: Concreta es obligacions de publicitat activa. En aquest sentit regula: obligacions generals a tota la informació pública informació pública relativa a la organització institucional i l’estructura de les administracions públiques informació relativa al personal al servei de les administracions públiques informació relativa als alts càrrecs i personal directiu informació pública amb especial rellevància jurídica transparència en la gestió administrativa altres matèries també sotmeses a publicitat obligacions de publicitat activa de les corporacions de dret públic i els col·legis professionals. TÍTOL III: Regula determinats aspectes relacionats amb l’objecte del dret d’accés a la informació pública com amb l’exercici d’aquest dret, que correspon a totes les persones de més de 16 anys. Concepte d’informació pública, i requisits d’accés: novetat!! Es preveu un mecanisme d’identificació que s’obté a través d’un nivell de seguretat baix per a les sol·licituds de dret d’accés presentades per mitjans electrònics. Gemma Navarro Sauleda Página 3  Es regulen aspectes del procediment: la derivació, les sol·licituds transversals, esmena i acumulació de sol·licituds, audiència a terceres persones afectades per l’accés, o els règims especials d’accés. Causes d’inadmissió i límits, inclòs el tema de les dades personals Accés material efectiu a la informació pública sol·licitada: novetat!!! Dictar una comunicació substitutiva de la resolució quan s’ha d’estimar l’accés, per tal de ser més àgils. TÍTOL IV: Reutilització de la informació del sector públic: destaca la creació d’una llicència oberta d’ús d’informació-Catalunya, una llicència que preveu unes condicions mínimes per a la reutilització de la informació pública. TÍTOL V: Regula i unifica el marc institucional en l’àmbit de la transparència i el bon govern. Pel que fa a les definicions, les trobem a l’article 2 de la Llei de Transparència 19/2014: Article 2. Definicions Als efectes d’aquesta llei, s’entén per: a) Transparència: l’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i les seves obligacions, amb caràcter permanent i actualitzat, de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil a les dades i els facilitin la participació en els assumptes públics. b) Informació pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei. c) Dret d’accés a la informació pública: el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei. d) Bon govern: els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment de comptes. Gemma Navarro Sauleda Página 4 e) Govern obert: les mesures per a establir una relació i un diàleg permanents i bidireccionals entre l’Administració i les persones a l’hora de definir i aplicar les polítiques públiques, i per a introduir i desenvolupar instruments de participació i col·laboració ciutadana en els assumptes públics. f) Administració pública: les administracions públiques i els organismes, els ens públics i els ens instrumentals del sector públic i entitats vinculades amb l’Administració a què fa referència l’article 3.1.a, b, i c, i els altres organismes i institucions públiques compresos en l’article 3.1.b. g) Grups d’interès: les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que fan actuacions de participació activa en polítiques públiques o en processos de presa de decisions a Catalunya amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques en defensa d’un interès propi o de tercers, o d’un interès general. h) Subjectes obligats: totes les persones físiques o jurídiques respecte de les quals aquesta llei imposa deures i obligacions. i) Publicitat activa: el deure dels subjectes obligats de fer públics, d’ofici, els continguts d’informació pública que determina el capítol II del títol II. 2.- REGULACIÓ DE LA TRANSPARÈNCIA EN L’ACTIVITAT PÚBLICA: La regulació de la transparència en l’activitat pública és un dels pilars bàsics de la Llei. Aquesta regulació entén la transparència com una obligació a càrrec de l’Administració, que ha de facilitar de manera proactiva –és a dir, sense necessitat de demanda expressa– la informació sobre dades i continguts de diversa naturalesa que són referencials respecte de la seva organització, funcionament, presa de decisions més importants i la gestió dels recursos públics. D’aquesta manera es dóna compliment al mandat de l’article 71.4 de l’Estatut d’autonomia, que obliga l’Administració de la Generalitat a fer pública la informació necessària perquè la ciutadania en pugui avaluar la gestió. La Llei determina d’una manera molt àmplia els diversos continguts de l’obligació de transparència (informació institucional i organitzativa, gestió econòmica i pressupostària, informació de rellevància jurídica, programació i planificació, contractació pública, activitat subvencional, etc.), i les regles a les quals resta sotmesa, especialment aquelles que han de garantir el seu fàcil accés, consulta i comprensió, la seva neutralitat, la seva actualització, així com els límits que deriven de la protecció d’altres drets. La principal eina per fer efectiva la transparència en l’àmbit de l’activitat pública és el Portal de la Transparència, objecte d’estudi en l’apartat següent. El Portal de la Transparència és organitzat i gestionat per l’Administració de la Generalitat, i també Gemma Navarro Sauleda Página 5 integra la informació de les administracions locals i de les entitats que depenen d’aquestes. Per a fer efectiu el principi de transparència, els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents: a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació. b) Garantir que la informació a què fa referència la lletra a es difon de manera constant i s’actualitza permanentment, amb la indicació expressa de la data en què s’ha actualitzat per darrera vegada i, si és possible, de la data en què s’ha de tornar a actualitzar. c) Organitzar la informació de manera que sigui fàcilment accessible i comprensible per a les persones i que en faciliti una consulta àgil i ràpida per mitjà d’instruments de cerca dotats de les característiques tècniques que ho garanteixin. d) Ordenar temàticament la informació perquè sigui fàcil i intuïtiva de localitzar. Aquesta ordenació s’ha de fer, com a mínim, amb criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu -si se’n disposa- i incorporant-hi índexs o guies de consulta. e) Facilitar la consulta de la informació amb l’ús de mitjans informàtics en formats fàcilment comprensibles i que permetin la interoperabilitat i la reutilització. Límits a les obligacions de transparència Els límits aplicables a les obligacions de transparència són els mateixos que es preveuen per al dret d’accés a la informació pública, especialment els relatius a la protecció de dades de caràcter personal. No obstant això, la Llei catalana de transparència estableix que el principi de transparència s’ha d’interpretar i aplicar en tots els casos de manera preferent. Qualsevol limitació en l’aplicació del principi de transparència s’ha de fonamentar en un límit o una excepció expressament establerts per una norma amb rang de llei. 3.- ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA A nivell introductori, convé destacar que la regulació la trobem a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Així com al Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Aquest Decret crea les unitats d’informació, en l’article 3, en els termes següents: s’entén per unitat d’informació, les unitats o òrgans de les Gemma Navarro Sauleda Página 6 administracions públiques que desenvolupen tasques relacionades amb la coordinació, la comunicació, el suport i l’assessorament a les unitats dependents i a la ciutadania en l’àmbit de la publicitat activa i l’accés a la informació pública. Les administracions públiques han de seignar una unitat o òrgan per dur a terme aquestes funcions. Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda, sense necessitat que concorri un interès personal. Ara bé, d’acord amb la llei catalana de transparència, el dret d’accés a la informació pública es pot exercir a partir dels setze anys. El dret d’accés a la informació pública inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi. Les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives necessàries per a garantir el compliment del dret d’accés a la informació pública, d’acord amb el que estableix aquest títol. Les administracions públiques, amb la mateixa finalitat a què fa referència l’apartat 2, han d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat. Límits i accés parcial a la informació pública 1. El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, i només pot ser denegat o restringit per causes expressament establertes per les lleis. 2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació. 4. Els límits al dret d’accés a la informació pública s’han d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat. Límits al dret d’accés a la informació pública Gemma Navarro Sauleda Página 7 El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: a) La seguretat pública. b) La investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries. c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei. d) El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva. e) Els drets dels menors d’edat. f) La intimitat i els altres drets privats legítims. g) El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. El dret d’accés a la informació pública també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei. En aquest sentit, té la condició de protegida, en tots els casos, la informació relativa als menors d’edat el coneixement o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur. L’accés a la informació pot ésser denegada en aquest supòsit, llevat que se’n pugui garantir el caràcter anònim, i sens perjudici del que estableixen els articles següents. Proporcionalitat i temporalitat 1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació. Dades personals especialment protegides Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud. Gemma Navarro Sauleda Página 8 Protecció de dades personals 1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. 2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones. Accés parcial a la informació i a la documentació públiques 1. Si és aplicable algun dels límits d’accés a la informació pública establerts pels articles anteriors, la denegació d’accés només afecta la part corresponent de la documentació, i s’ha d’autoritzar l’accés restringit a la resta de les dades. 2. Si la restricció d’accés o l’ocultació parcial de dades dificulta la comprensió de la informació, l’interessat pot sol·licitar audiència a l’Administració per a aclarir- ne la interpretació. L’Administració pot aportar els aclariments contextuals necessaris sempre que no revelin la informació que ha estat legalment ocultada. 3. En el cas d’accés parcial a la informació pública, l’Administració ha de garantir, pels mitjans més adients, la reserva de la informació afectada per les limitacions legals. Requisits de les sol·licituds d’informació pública 1. Les sol·licituds d’accés a la informació pública es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de: a) La identitat del sol·licitant. Gemma Navarro Sauleda Página 9 b) La informació precisa a la qual es vol tenir accés, sense necessitat d’indicar cap document ni expedient concrets. c) La forma o el format en què es prefereix tenir accés a la informació. d) Una adreça de contacte, preferentment electrònica, que serveixi per a les comunicacions entre el sol·licitant i l’Administració. 2. El sol·licitant pot exposar, amb caràcter potestatiu, els motius que justifiquen l’exercici del dret d’accés a la informació pública. L’absència de motivació en cap cas no pot ésser una causa per a denegar la sol·licitud. Presentació de les sol·licituds 1. Les sol·licituds d’accés a la informació pública es poden presentar per qualsevol mitjà, inclosos els electrònics, sempre que permetin deixar constància dels requisits exigits. 2. Les sol·licituds presentades per mitjans electrònics s’han de poder tramitar amb l’ús de la signatura electrònica, per mitjà d’un formulari electrònic senzill i fàcilment accessible que el Portal de la Transparència ha de posar a disposició dels ciutadans, o per qualsevol altre mitjà que s’estableixi per reglament. 3. Les sol·licituds s’han d’adreçar a l’entitat o l’òrgan administratiu que disposi de la informació. Si la sol·licitud d’informació s’adreça a un òrgan que no la té a la seva disposició o s’adreça genèricament a una administració, s’ha de derivar la sol·licitud al òrgan competent. 4. L’Administració ha d’establir sistemes per a integrar la gestió de les sol·licituds d’informació en l’àmbit de la seva organització interna. 5. Una vegada presentada la sol·licitud, s’ha de notificar al sol·licitant la recepció de la sol·licitud indicant el dia de recepció, l’òrgan responsable de resoldre-la, la data màxima per a resoldre i la persona responsable de la tramitació. Sol·licituds imprecises 1. Si una sol·licitud d’accés a la informació pública s’ha formulat en termes imprecisos o massa genèrics, l’Administració ho ha de comunicar al sol·licitant i demanar-li que concreti la informació a la qual vol tenir accés. Aquest tràmit suspèn el termini per a resoldre. 2. L’Administració ha de prestar assessorament i assistència al sol·licitant perquè pugui concretar la petició o sol·licitud imprecisa. Gemma Navarro Sauleda Página 10 3. Si el sol·licitant no compleix el tràmit, és a dir, no concreta la sol·licitud imprecisa, dins el termini establert, que no pot ésser inferior a deu dies, es considera que ha desistit del procediment i s’ha d’arxivar l’expedient, sempre que l’Administració hagi posat a disposició dels ciutadans els instruments adequats per a la cerca de la informació. 4. L’arxivament de l’expedient de sol·licitud d’accés a la informació pública no exclou el dret de presentar una nova sol·licitud que compleixi els requisits establerts per aquesta llei. Inadmissió de sol·licituds 1. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. b) Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant. c) Si la informació que demanen és en fase d’elaboració i s’ha de fer pública, d’acord amb les obligacions de transparència, dins el termini de tres mesos. 2. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent. 3. La inadmissió de sol·licituds ha d’ésser motivada i comunicada al sol·licitant. Derivació de les sol·licituds 1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública. Gemma Navarro Sauleda Página 11 Afectació de drets o interessos de tercers 1. Si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució. Aquest tràmit d’al·legacions suspèn el termini per resoldre. 2. El trasllat de la sol·licitud ha d’indicar els motius de la sol·licitud, si s’han expressat, però no és obligatori revelar la identitat del sol·licitant. 3. S’ha d’informar el sol·licitant del trasllat de la sol·licitud a tercers i de la suspensió del termini per a dictar resolució fins que s’hagin rebut les al·legacions o hagi transcorregut el termini per a presentar-les. Competència per a resoldre La competència per a resoldre les sol·licituds d’accés a la informació pública correspon: a) En el cas de les sol·licituds adreçades a l’Administració de la Generalitat, als òrgans superiors jeràrquics dels serveis o les unitats que disposen de la informació, d’acord amb el que estableixen les normes reguladores de l’organització administrativa. b) En el cas de les sol·licituds adreçades a l’Administració local, als òrgans que determinen les normes organitzatives pròpies i, si no n’hi ha, a l’alcalde o el president, o l’òrgan en què aquests deleguin. c) En el cas de les sol·licituds adreçades a organismes autònoms, entitats de dret públic, societats i fundacions públiques, consorcis i universitats públiques, al seu òrgan de direcció i de govern. d) En el cas de les sol·licituds adreçades a altres institucions i organismes, als seus òrgans de representació o direcció. Termini per a resoldre 1. Les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud. Aquest termini és per resoldre la sol·licitud i notificar-la. 2. Aquest termini es pot prorrogar, si ho justifiquen el volum o la complexitat de la informació requerida, fins a un termini igual a la meitat de l’inicial. La pròrroga i les causes que la motiven han d’ésser comunicades a l’interessat. Gemma Navarro Sauleda Página 12 Resolució 1. La resolució s’ha de formalitzar per escrit i s’ha de notificar al sol·licitant i, si escau, als tercers afectats que hagin comparegut en l’expedient. Si la sol·licitud d’informació s’ha fet per via electrònica, la notificació de la resolució també es pot fer per mitjans electrònics. 2. La resolució ha d’ésser estimatòria de la sol·licitud, llevat que sigui aplicable algun dels límits establerts per aquesta llei. En aquest darrer cas, ha d’estimar parcialment la sol·licitud, si és possible, o desestimar-la íntegrament. 3. Si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu. 4. Han d’ésser motivades les resolucions següents: a) Les que desestimen totalment o parcialment la sol·licitud. b) Les que estimen la sol·licitud malgrat l’oposició de tercers. c) Les que estableixen com a forma d’accés a la informació un format diferent al demanat. 5. Excepcionalment no és obligatori que les resolucions siguin motivades si la mera indicació de l’existència o no de les dades pot comportar incórrer en alguna de les limitacions del dret d’accés a la informació pública. En aquest cas, la resolució ha de fer constar aquesta circumstància. 6. Si l’accés a la informació pública és denegat com a conseqüència de l’aplicació dels límits derivats de la protecció dels drets de propietat intel·lectual o industrial, la motivació de la resolució ha d’incloure la referència a la persona titular d’aquests drets, si és coneguda. 7. La notificació de la resolució ha d’indicar les vies específiques de recurs i reclamació establertes per aquesta llei. 8. Si s’estima la sol·licitud i no s’ha produït oposició de tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament. Silenci administratiu Gemma Navarro Sauleda Página 13 1. Si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació. 2. No es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública. 3. En el cas de silenci administratiu estimatori, l’Administració està obligada a facilitar l’accés a la informació pública en el termini de 30 dies, a comptar del moment en què el sol·licitant ho demana. 4. La denegació d’accés a la informació havent-se produït silenci administratiu estimatori pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat. Accés a la informació 1. Si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies. 2. L’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat en els casos següents: a) Si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades. b) Si la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació. c) Si es considera raonable utilitzar un format diferent del demanat, sempre que es justifiqui. d) Si el format en què s’ha demanat la informació pot comportar la pèrdua del suport que la conté o el pot danyar. e) Si tècnicament no és possible fer una còpia en el format en què s’ha demanat la informació. f) Si el format en què s’ha demanat la informació pot afectar els drets de propietat intel·lectual. 3. Les resolucions estimatòries han d’incloure la consideració que la informació pot ésser subministrada en un format diferent del demanat, i indicar els formats alternatius possibles. Gratuïtat i contraprestacions Gemma Navarro Sauleda Página 14 1. L’accés a la informació pública és gratuït si les dades són consultades en el lloc on es troben dipositades, o bé si existeixen en format electrònic, cas en el qual han d’ésser lliurades per correu electrònic. 2. L’expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l’original poden restar subjectes a una contraprestació econòmica, la qual no pot excedir el cost de l’operació. També convé tenir present que l’article 73 del Decret de Transparència regula un procediment simplificat. En efecte, quan en la tramitació de la sol·licitud d’accés no s’apreciï la concurrència de límits a l’accés i no s’identifiquin terceres persones afectades per l’accés o, tot i haver-se identificat terceres persones afectades, no consti en l’expedient la seva oposició a l’accés, la unitat d’informació, dins del termini per resoldre la sol·licitud, pot adreçar a la persona sol·licitant, per qualsevol mitjà, una comunicació que substitueix el deure de dictar i notificar una resolució estimatòria de la sol·licitud. Aquesta comunicació ha d’incorporar, si escau, bé l’accés directe a la informació sol·licitada, o bé un enllaç al lloc o adreça on es trobi ubicada la informació, o bé informació relativa a la forma o canal pel qual pot obtenir-se la informació sol·licitada. Les comunicacions substitutòries posen fi a la via administrativa i, en tots els casos, inclouran la referència a la via de reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. També convé tenir present que l’article 73 del Decret de Transparència regula un procediment simplificat. En efecte, quan en la tramitació de la sol·licitud d’accés no s’apreciï la concurrència de límits a l’accés i no s’identifiquin terceres persones afectades per l’accés o, tot i haver-se identificat terceres persones afectades, no consti en l’expedient la seva oposició a l’accés, la unitat d’informació, dins del termini per resoldre la sol·licitud, pot adreçar a la persona sol·licitant, per qualsevol mitjà, una comunicació que substitueix el deure de dictar i notificar una resolució estimatòria de la sol·licitud. Aquesta comunicació ha d’incorporar, si escau, bé l’accés directe a la informació sol·licitada, o bé un enllaç al lloc o adreça on es trobi ubicada la informació, o bé informació relativa a la forma o canal pel qual pot obtenir-se la informació sol·licitada. Les comunicacions substitutòries posen fi a la via administrativa i, en tots els casos, inclouran la referència a la via de reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. 4.- SISTEMA DE GARANTIES DE LA TRANSPARÈNCIA: Davant el règim ordinari dels recursos administratius, la Llei ha optat per un procediment ad hoc de reclamació, que es basa en la creació d’un òrgan independent i professionalitzat, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que serà l’encarregat de resoldre els conflictes i configurar al mateix temps una línia doctrinal sobre l’aplicació dels límits que poden excloure o restringir el dret d’accés. La Llei determina que aquesta comissió pugui adoptar les seves decisions en forma de resolució o bé mitjançant acord de mediació, si les parts en conflicte així ho demanen i ho accepten. Gemma Navarro Sauleda Página 15 En els apartats següents, veurem quins són aquests sistemes de garantia I com funciona la Comissió. La Comissió de Garantia del dret d’accés a la informació pública: Les resolucions expresses o presumptes dictades d’acord amb el que disposa aquest títol poden ésser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que les ha dictades. Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública. La Comissió ha de complir les seves funcions amb plena independència orgànica i funcional, sense submissió a instruccions jeràrquiques de cap mena. La Comissió ha d’exercir les seves funcions per mitjà d’actes i acords de caràcter tecnicojurídic, que en cap cas no poden ésser motivats per criteris d’oportunitat o de conveniència. La seva regulació es troba en el Decret 111/2017, de 18 de juliol, Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. Composició i designació 1. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública és integrada per un mínim de tres membres i un màxim de cinc, designats per majoria de tres cinquenes parts dels diputats del Parlament de Catalunya, entre persones que acreditin que compleixen els requisits establerts per aquest article. 2. Abans d’ésser designats els candidats han de comparèixer davant la comissió parlamentària corresponent per tal que aquesta els avaluï amb relació a les condicions requerides per al càrrec. 3. Els membres de la Comissió han d’ésser juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d’arxius o gestió documental, elegits entre experts de competència i prestigi reconeguts i amb més de deu anys d’experiència professional. Gemma Navarro Sauleda Página 16 4. Els membres de la Comissió han d’exercir el càrrec en règim de dedicació exclusiva i els són aplicables les normes sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Llurs retribucions s’han de fixar anualment en la Llei de pressupostos de Catalunya. Organització i funcionament 1. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ha d’ésser adscrita al departament de la Generalitat que el Govern determini per decret. El Govern ha de dotar la Comissió dels mitjans personals i materials necessaris per a l’exercici de les seves funcions, sempre respectant-ne la independència orgànica i funcional. 2. L’organització i el funcionament de la Comissió han d’ésser establerts per reglament. El Govern ha de trametre el projecte al Parlament abans d’aprovar-lo per decret, d’acord amb el que estableix l’article 149 del Reglament del Parlament. El Parlament s’ha de pronunciar sobre la proposta presentada pel Govern i, si escau, pot formular recomanacions amb relació al text. Les recomanacions relatives a la garantia de la independència orgànica i funcional de la Comissió són vinculants per al Govern. Procediment de reclamació 1. Les reclamacions s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de silenci o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició. 2. Les reclamacions es poden tramitar per mitjà d’un procediment de mediació o d’un procediment ordinari amb resolució. 3. En el cas de reclamacions en què la denegació de l’accés a la informació pública s’ha produït per motius derivats de drets de tercers, s’ha de donar trasllat de la reclamació corresponent als tercers perquè puguin participar en el procediment. 4. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ha d’informar les parts afectades sobre el procediment de mediació. L’Administració no pot oposar-se a l’aplicació d’aquest procediment si les altres parts l’accepten. El procediment de mediació suspèn el termini per a resoldre. 5. L’acord fruit de la mediació ha d’ésser aprovat pel reclamant, per l’Administració afectada i, si escau, pels tercers que hagin comparegut en el procediment. Aquest acord posa fi al procediment i en cap cas no pot ésser contrari a l’ordenament jurídic. Gemma Navarro Sauleda Página 17 6. Si no s’accepta la mediació o no s’assoleix un acord en el termini d’un mes des que s’ha acceptat, la reclamació s’ha de tramitar per mitjà d’un procediment amb resolució de la Comissió, d’acord amb les normes reguladores dels recursos administratius. 7. La Comissió, d’ofici o a instància de part, pot demanar els informes o les dades que consideri necessaris per a facilitar el procediment de mediació o per a fonamentar la resolució. 8. Si la denegació s’ha fonamentat en la protecció de dades personals, la Comissió n’ha de demanar informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, el qual ha d’ésser emès en el termini de quinze dies. 9. Si en el termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació no s’ha dictat i notificat la resolució, aquesta es pot entendre desestimada. Aquest termini pot ésser ampliat per la Comissió fins a un màxim de quinze dies més, en el cas que s’hagi fet ús del que estableixen els apartats 7 i 8, la qual cosa ha d’ésser notificada a totes les parts abans que conclogui el termini per a resoldre. 10. Les resolucions de la Comissió posen fi a la via administrativa i es poden impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Execució dels acords de mediació i de les resolucions 1. Si s’assoleix un acord en el procediment de mediació, aquest ha d’establir el termini de compliment i, si escau, les condicions en què s’ha de fer efectiu l’accés a la informació pública. 2. Si l’Administració no compleix l’acord fixat en la mediació en el termini establert, l’interessat ho pot comunicar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública perquè aquesta en requereixi el compliment. 3. La desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat. 4. Les disposicions establertes pels apartats anteriors també són aplicables a les resolucions dictades per la Comissió que reconeguin el dret d’accés a la informació pública. 5. L’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió. Gemma Navarro Sauleda Página 18 Publicitat de les resolucions i memòria de la Comissió 1. Les resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals, i han d’assenyalar les resolucions que estableixen criteris generals per a la resolució de futures sol·licituds. 2. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ha d’elaborar una memòria anual de les seves activitats, que ha d’ésser presentada al Parlament i a l’organisme avaluador corresponent (el Síndic de Greuges). Gemma Navarro Sauleda Página 19 TEMA 2: PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL. NORMATIVA DE PROTECCIÓ DE DADES. LA CONSERVACIÓ I L’ELIMINACIÓ DE LES DADES PERSONALS EN L’ADMINISTRACIÓ. EL REGISTRE D’ACTIVITATS DE TRACTAMENT. EL DELEGAT I DELEGADA DE PROTECCIÓ DE DADES. INFRACCIONS I SANCIONS. PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL. NORMATIVA DE PROTECCIÓ DE DADES: Atesa la novetat, es recomana fer una lectura de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, publicada en el BOE núm. 294, de 6 de desembre de 2018. La doctrina utilitza l’expressió protecció de dades per referir-se a la protecció jurídica de les persones pel que fa al tractament automatitzat de les seves dades personals. Per tant, podem entendre per protecció de dades la protecció dels ciutadans contra la possible utilització per part de tercers, sense autorització, de les seves dades personals susceptibles de tractament automatitzat, per confeccionar d’aquesta manera una informació que, identificable amb el titular de les dades, afecti el seu entorn personal, social o professional, en els límits de la seva intimitat. Aquesta protecció té la seva raó de ser en un dret fonamental, en concret, de l’article 18 CE que diu que “es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge... La llei limitarà l’ús de la informàtica per a garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets”. No obstant, dret a la protecció de dades i dret a la intimitat, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, no és el mateix. En efecte, la Sentència del Tribunal Constitucional 292/2000, de 30 de novembre, disposa que “el dret fonamental a la protecció de dades comparteix amb el dret a la intimitat l’objectiu d’oferir una eficaç protecció constitucional de la vida privada personal i familiar, i atribueix al seu titular un feix de facultats que consisteixen en la seva major part en el poder jurídic d’imposar a tercers la realització o omissió de determinats comportaments, la concreta regulació del qual està continguda en la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal”. NORMATIVA DE PROTECCIÓ DE DADES Com a antecedents legals a nivell de legislació internacional i europea en matèria de protecció de dades, tenim: 1.- La Declaració Universal dels Drets Humans. 2.- El pacte internacional de drets civils i polítics 3.- El conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals. 4.- El projecte de principis de les Nacions Unides.  5.- Les línies directrius de l’OCDE 6.- El Conveni del Consell d’Europa 7.- L’Acord de Schengen 8.- La Directiva Europea 9.- Reglament (CE) núm. 45/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2000, sobre protecció de les persones físiques en allò que respecta al tractament de dades personals per les institucions i els organismes de la Comunitats i sobre la lliure circulació d’aquestes dades. En quant a la regulació estatal, tenim la Constitució Espanyola en els seus articles 20.1, 105.b i 18.4. I com a desenvolupament dels preceptes constitucionals, tenim la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Aquesta llei ha estat desenvolupada pel Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD. El mes d’abril de 2016 es va aprovar el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades) (DOUE 4.5.2016). Aquesta nova regulació, que per primera vegada es fa a través d'un Reglament Europeu, ha comportat canvis significatius en la protecció de dades de caràcter personal, tant des del punt de vista dels drets de les persones com de les obligacions de les persones i entitats que tracten dades de caràcter personal. En compliment del deure d’adaptar la normativa interna al nou Reglament Europeu, s’ha aprovat, tot i que amb un retard considerable, la nova Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. Aquesta llei orgànica presenta com a novetat la protecció de drets digitals que es deriven de l’article 18.4 CE. És una llei orgànica dividida en 10 títols (97 articles en total), que regulen les matèries següents: 1.- TÍTOL I – Disposicions generals (Articles 1 a 3): Estableix que l’objecte de la llei és adaptar el Reglament General de Protecció de Dades Europeu, i, en segon lloc, garantir els drets digitals a la ciutadania que preveu l’article 18.4 CE. Així mateix, destaca com a novetat que incorpora dins el seu àmbit d’aplicació les dades de persones mortes. 2.- TÍTOL II – Principis de protecció de dades (Articles 4 a 10). Destaquen els aspectes següents: No es podrà imputar al responsable del tractament la inexactitud de les dades obtingudes directament de l’afectat si s’han adoptat totes les mesures raonables. Es recull expressament el deure de confidencialitat Es recull expressament el tractament basat en el consentiment de l’afectat: aquest  consentiment ha de procedir d’una declaració o d’una clara acció afirmativa de l’afectat, excloent el consentiment tàcit. 3.- TÍTOL III – Drets de les persones (Articles 11 a 18). Aquest títol es divideix en dos capítols: Capítol 1.- Relatiu a la transparència i dret a la informació. Destaca la “informació per capes”, en el sentit que, en els casos en que les dades s’han obtingut de l’interessat, s’entén acomplert del deure d’informació subministrant la informació bàsica, i facilitant un enllaç, direcció electrònica o qualsevol altre mitjà que permeti accedir a la resta d’informació. Capítol 2.- Exercici dels drets: reconeix els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació al tractament i portabilitat. 4.- TÌTOL IV – Disposicions aplicables a tractaments concrets (Articles 19 a 27): Aquest Títol incorpora un seguit de supòsits que no s’han de considerar una relació exhaustiva de tots els tractaments lícits. 5.- TÍTOL V – El responsable i l’encarregat del tractament (Articles 28 a 39). La novetat que presenta la llei i que ve del Reglament europeu és l’evolució del model basat en el control del compliment sota el principi de responsabilitat activa, que exigeix una prèvia valoració dels riscos del tractament per part del responsable o encarregat del tractament. Així mateix, convé destacar que el delegat de protecció de dades pot actuar per a la resolució amistosa de reclamacions, ja que l’interessat pot fer-li arribar les reclamacions que no hagin estat ateses pel responsable o encarregat del tractament. 6.- TÌTOL VI – Transferències internacionals de dades (Articles 40 a 43). 7.- TÍTOL VII – Autoritats de la protecció de dades (articles 44 a 62). Preveu l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i les Autoritats autonòmiques de protecció de dades. 8.- TÍTOL VIII – Procediments aplicables en cas de possible vulneració de la normativa de protecció de dades (Articles 63 a 69). 9.- TÍTOL IX – Procediment sancionador (Articles 70 a 78). Destaca l’aprofitament que fa la llei orgànica de la clàusula residual de l’article 83.2 del Reglament Europeu, en referència a factors agreujants o atenuants, per aclarir que entre els elements a tenir en consideració podran incloure’s els que ja apareixen als articles 45.4 i 5 de la Llei Orgànica 15/1999. 10.- TÍTOL X – Garantia dels drets digitals (Articles 79 a 97). S’hi regulen, entre d’altres, els drets a la seguretat i educació digital, així com el dret a l’oblit, a la portabilitat i al testament digital. Se’n pot destacar el reconeixement del dret a la desconnexió digital en el marc del dret a la intimitat en l’ús de dispositius digitals en l’àmbit laboral i la protecció dels menors a Internet. S’hi estableix la garantia de la llibertat d’expressió i el dret a l’aclariment d’informacions en mitjans de comunicació digitals. LA CONSERVACIÓ I L’ELIMINACIÓ DE LES DADES PERSONALS EN L’ADMINISTRACIÓ: D’acord amb l’article 5 del Reglament europeu, les dades personals, entre altres obligacions, han de ser: E) Conservades de manera que permetin identificar els interessats durant un període no superior al necessari per a les finalitats del tractament de dades personals. Les dades personals es poden conservar durant períodes més llargs, sempre que es tractin exclusivament amb finalitats d'arxiu en interès públic, amb finalitats de recerca científica o històrica o amb finalitats estadístiques, de conformitat amb l'article 89, apartat 1, sens perjudici de l’aplicació de les mesures tècniques i organitzatives adequades que imposa aquest Reglament amb la finalitat de protegir els drets i les llibertats de l'interessat (“limitació del termini de conservació”). En aquest sentit, l’article 89 disposa que: Article 89. El tractament amb finalitats d'arxiu en interès públic, amb finalitats de recerca científica o històrica o amb finalitats estadístiques està subjecte a les garanties adequades per als drets i les llibertats dels interessats, de conformitat amb aquest Reglament. Aquestes garanties han d’assegurar que es disposa de mesures tècniques i organitzatives, en particular per garantir el respecte del principi de minimització de les dades personals. Aquestes mesures poden incloure la seudonimització, si així es poden aconseguir aquestes finalitats. Sempre que aquestes finalitats es puguin assolir mitjançant un tractament posterior que no permeti o ja no permeti la identificació dels interessats, aquests fins s’han d’assolir d’aquesta manera. EL REGISTRE D’ACTIVITATS DE TRACTAMENT Es troba regulat en l’article 30 del Reglament europeu en els termes següents: 1. Cada responsable, i si escau el seu representant, ha de portar un registre de les activitats de tractament efectuades sota la seva responsabilitat. Aquest registre ha de contenir tota la informació següent: a) El nom i les dades de contacte del responsable. Si escau, també del corresponsable, del representant del responsable i del delegat de protecció de dades. b) Les finalitats del tractament. c) Una descripció de les categories d'interessats i de les categories de dades personals. d) Les categories de destinataris als quals s’han comunicat o es comunicaran les dades personals, inclosos els destinataris en tercers països o en organitzacions internacionals. e) Si escau, les transferències de dades personals a un tercer país o a una organització internacional, inclosa la identificació d’aquest tercer país o organització internacional. En el cas de les transferències esmentades a l'article 49, apartat 1, paràgraf segon, a més, la documentació de garanties adequades. f) Si és possible, els terminis previstos per suprimir les diferents categories de dades. g)Si és possible, una descripció general de les mesures tècniques i organitzatives de seguretat a què es refereix l'article 32, apartat 1. 2. Cada encarregat, i si escau el seu representant, ha de portar un registre de totes les categories d'activitats de tractament efectuades per compte d'un responsable. El registre ha de contenir: a) El nom i les dades de contacte de l'encarregat o dels encarregats i de cada responsable per compte del qual actua l'encarregat i, si escau, del representant del responsable o de l'encarregat i del delegat de protecció de dades. b) Les categories de tractaments efectuats per compte de cada responsable. c) Si escau, les transferències de dades personals a un tercer país o a una organització internacional, inclosa la identificació d’aquest tercer país o organització internacional. En el cas de les transferències esmentades a l'article 49, apartat 1, paràgraf segon, a més, la documentació de garanties adequades. d) Si és possible, una descripció general de les mesures tècniques i organitzatives de seguretat esmentades a l'article 32, apartat 1. 3. Els registres a què es refereixen els apartats 1 i 2 han de constar per escrit, inclòs el format electrònic. 4. El responsable o l'encarregat del tractament, i si escau el seu representant, han de posar el registre a disposició de l'autoritat de control que ho sol·liciti. 5. Les obligacions que estableixen els apartats 1 i 2 no s’apliquen a cap empresa ni organització que tingui menys de 250 treballadors, tret que el tractament comporti un risc per als drets i les llibertats dels interessats, no sigui ocasional o inclogui les categories especials de dades personals esmentades a l’article 9, apartat 1, o les dades personals relatives a condemnes i infraccions penals a què es refereix l’article 10. En aquest sentit, la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades, afegeix un nou article 6 bis a la Llei de transparència estatal, la llei 19/2013, en els termes següents: «Artículo 6 bis. Registro de actividades de tratamiento. Los sujetos enumerados en el artículo 77.1 de la Ley Orgánica de Protección de Datos Personales y Garantía de los Derechos Digitales, publicarán su inventario de actividades de tratamiento en aplicación del artículo 31 de la citada Ley Orgánica.» EL DELEGAT I DELEGADA DE PROTECCIÓ DE DADES Es troba regulat als articles 34 i següents de la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades, en els termes següents: En primer lloc, l’article 34 disposa la designació d’un delegat de protecció de dades: 1.- Els responsables i encarregats del tractament han de designar un delegat de protecció de dades, quan es tracti de les entitats següents: a) Els col·legis professionals i els seus consells generals b) Els centres docents que ofereixin ensenyaments en qualsevol dels nivells establerts en la legislació reguladora del dret a la educació, així com les Universitats públiques i privades. c) Les entitats que explotin xarxes i prestin serveis de comunicacions electròniques d’acord amb la seva legislació específica, quan tractin habitual i sistemàticament dades personals a gran escala. d) Els prestadors de serveis de la societat de la informació quan elaborin a gran escala perfils dels usuaris del servei. e) Entitats de crèdit (segons article 1 de la Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit). En concret, es fa referència a les  empreses autoritzades que tenen com a activitat rebre del públic dipòsits o altres fons reemborsables i concedir crèdits per compte propi. En concret, tenen la consideració d’entitats de crèdit: els bancs, les caixes d’estalvis, les cooperatives de crèdit i l’Institut de Crèdit Oficial. f) els establiments financers de crèdit g) Les entitats asseguradores i reasseguradores h) les empreses de serveis d’inversió, regulades per la legislació del Mercat de Valors i) Els distribuïdors i comercialitzadors d’energia elèctrica i els distribuïdors i comercialitzadors de gas natural. j)= Les entitats responsables de fitxers comuns per a l’avaluació de la solvència patrimonial i crèdit o dels fitxers comuns per a la gestió i prevenció del frau, incloent als responsables dels fitxers regulats per la legislació de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme k) Les entitat que desenvolupin activitats de publicitat i prospecció comercial, incloent les de recerca comercial i de mercats, quan duguin a terme tractaments basats en les preferències dels afectats o realitzin activitats que impliquin l’elaboració de perfils dels mateixos. l) Els centres sanitaris legalment obligats al manteniment de les històries clíniques dels pacients. S’exceptuen els professionals de la salut que, tot i estar legalment obligats al manteniment de les històries clíniques dels pacients, exerceixen la seva activitat a títol individual. m)Les entitats que tinguin com un dels seus objectes l’emissió d’informes comercials que puguin referir-se a persones físiques n) els operadors que desenvolupin l’activitat de joc a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics i interactius, d’acord amb la normativa de regulació del joc ñ) Les empreses de seguretat privada o) Les federacions esportives quan tractin dades de menors d’edat. Pel que fa a la resta de responsables o encarregats del tractament que no estan inclosos en els apartats anteriors, poden designar de manera voluntària un delegat de protecció de dades. Els responsables i encarregats del tractament han de comunicar en el termini de 10 dies a l’autoritat de protecció de dades corresponent (a Catalunya, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades) les designacions, nomenaments i cessaments dels delegats de protecció de dades, tant si es té perquè la llei obliga a tenir-lo, com si és designat voluntàriament. En aquest sentit, les autoritats de protecció de dades tindran una llista actualitzada de delegats de protecció de dades, llista que serà accessible per mitjans electrònics. 5. El delegat de protecció de dades s’ha de designar atenent a les seves qualitats professionals i, especialment, als coneixements especialitzats del dret, a la pràctica en matèria de protecció de dades i a la capacitat per exercir les funcions. En aquest sentit, el compliment d’aquests requisits es podran demostrar, entre altres mitjans, mitjançant mecanismes voluntaris de certificació que tindran especialment en compte l’obtenció d’una titulació universitària que acrediti coneixements especialitzats en el dret i en la pràctic de protecció de dades. Segons l’article 36 de la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades, el delegat de protecció de dades actua com a interlocutor del responsable o encarregat del tractament davant les autoritats en matèria de protecció de dades. El delegat podrà inspeccionar els procediments relacionats amb la protecció de dades i emetre recomanacions en l’àmbit de les seves competències. Quan es tracti d’una persona física integrada en l’organització del responsable o encarregat del tractament, el delegat de protecció de dades no podrà ser remogut ni sancionat pel responsable o l’encarregat per desenvolupar les seves funcions, llevat que incorri en dol o negligència greu en l’exercici de les seves funcions. Així mateix, la llei preveu que, per tal de garantir les funcions del delegat, caldrà que se li garanteixi la independència dins de l’organització, per tal d’evitar conflictes d’interessos, En l’exercici de les seves funcions, el delegat de protecció de dades tindrà accés a les dades personals i processos de tractament, sense restriccions. Ni tan sols el deure de confidencialitat per part del responsable o encarregat del tractament poden vetar kl’0accés al delegat. Quan el delegat de protecció de dades aprecia l’existència d’una vulneració rellevant en matèria de protecció dades, ho haurà de documentar i ho comunicarà immediatament als òrgans d’administració i direcció del responsable o encarregat del tractament. Finalment, val a dir que quan hi ha delegat de protecció de dades, l’afectat, amb caràcter previ a la reclamació contra l’encarregat o el responsable del tractament, pot dirigir-se a ell. En aquests casos, el delegat té un termini de 2 mesos per contestar aquesta reclamació. Així mateix, quan l’afectat presenta directament la reclamació davant l’autoritat competent, aquesta podrà remetre la reclamació al delegat, i en aquest cas el delegat té un mes per respondre. Si en aquest termini d’un mes no respon, l’autoritat continuarà amb el procediment. Cal tenir en compte l’aprovació del Decret 148/2023, s’1 d’agost, sobre les persones delegades de protecció de dades de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic. Aquest Decret regula el règim i l’estatut jurídic de les persones delegades de protecció de dades de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic. Té 8 articles relatius als aspectes següents: 1.- L’adscripció: s’adscriuen orgànicament a la Secretaria General de cada Departament. Però actua amb independència funcional 2.- Funcions: com ja indica la LOPD, té funcions bàsicament d’assessorament. 3.- Designació: mitjançant el sistema de lliure designació entre funcionaris de carrera A1 de la Generalitat amb dos anys d’experiència en funcions relacionades amb protecció de dades. 4.- Comissió de Coordinació de Protecció de Dades: es crea aquesta Comissió amb la finalitat de coordinar i homogeneïtzar els criteris d’actuació en matèria de protecció de dades. INFRACCIONS I SANCIONS La nova Llei Orgànica de Protecció de Dades dedica tot el Títol IX al règim sancionador. En primer terme, pel que fa als subjectes responsables, són els següents: 1.- Els responsables dels tractaments 2.- Els encarregats dels tractaments 3.- Els representants dels responsables o encarregats dels tractaments no establerts en el territori de la Unió Europea 4.- Les entitats de certificació 5.- Les entitats acreditades de supervisió dels codis de conducta En canvi, no li és d’aplicació el règim sancionador al delegat de protecció de dades. Infraccions: Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus. Són infraccions molt greus: (prescriuen als 3 anys) a) El tractament de dades personals vulnerant els principis i garanties previstos legalment b) El tractament de dades personals incomplint les condicions previstes legalment c) L’incompliment dels requisits per a la validesa del consentiment d) La utilització de dades per a una finalitat diferent a la que en un inici va justificar la dita utilització sense el consentiment de l’afectat i sense base legal per fer-ho e) El tractament de dades personals de categoria especial sense que es donin les circumstàncies previstes legalment f) El tractament de dades sobre condemnes i infraccions penals fora dels supòsits legalment establerts g) El tractament de dades personals relacionades amb infraccions i sancions administratives fora dels supòsits previstos legalment h) L’omissió del deure d’informar a l’afectat sobre el tractament de les seves dades personals d’acord amb el que es disposa legalment i) La vulneració del deure de confidencialitat  j) L’exigència del pagament d’un cànon per facilitar a l’afectat informació o per atendre les sol·licituds per exercir els seus drets en aquest àmbit, amb les excepcions previstes a l’article 12.5. k) L’impediment o la obstaculització o la no atenció reiterada de l’exercici dels drets dels afectats l) La transferència internacional de dades personals a un destinatari que es trobi en un tercer país o a una organització internacionals sense les garanties i requisits previstos. m) L’incompliment de les resolucions dictades per l’autoritat de protecció de dades n) L’incompliment de l’obligació de bloqueig de les dades quan sigui exigible o) La resistència o obstrucció de l’exercici de la funció inspectora per l’autoritat de protecció de dades competent. p) La reversió deliberada d’un procediment d’anonimització a fi de permetre la reidentificació dels afectats. Són infraccions greus (prescriuen als 2 anys): a) el tractament de dades personals d’un menor d’edat sense tenir el seu consentiment o, si escau, el del titular de la seva pàtria potestat o tutela. b) No acreditar la realització d’esforços raonables per verificar la validesa del consentiment prestat per un menor d’edat o pel titular de la seva pàtria potestat o tutela c) L’impediment o obstaculització o la no atenció reiterada dels drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament o la portabilitat de les dades en tractaments en els que no es requereix la identificació de l’afectat, quan aquest, per l’exercici d’aquells drets, hagi facilitat informació addicional que permeti la seva identificació d) La falta d’adopció de mesures tècniques i organitzatives que resultin apropiades per aplicar de forma efectiva els principis de protecció de dades des del disseny, així com la no integració de les garanties necessàries en el tractament e) La falta d’adopció de les mesures tècniques i organitzatives apropiades per a garantir que, per defecte, només es tractaran les dades personals necessària per a cadascuna de les finalitats específiques del tractament f) La falta d’adopció d’aquelles mesures tècniques i organitzatives que resultin apropiades per a garantir un nivell de seguretat adequat al risc del tractament g) El trencament, com a conseqüència de la falta de la deguda diligència, de les mesures tècniques i organitzatives que s’haguessin implementat h) L’incompliment de l’obligació de designar un representant del responsable o encarregat del fitxer no establert en el territori de la Unió Europea i) La falta d’atenció pel representant en la Unió del responsable o de l’encarregat del tractament de les sol·licituds efectuades per l’autoritat de protecció de dades o pels afectats j) La contractació pel responsable del tractament d’un encarregat de tractament que no ofereixi les garanties suficients per aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades k) Encarregar el tractament de dades a un tercer sense formalitzar prèviament un contracte o un altre acte jurídic amb el contingut exigit legalment l) La contractació per un encarregat del tractament d’altres encarregats sense comptar amb l’autorització prèvia del responsable, o sense haver-lo informat sobre els canvis produïts en la subcontractació quan siguin legalment exigibles m) La infracció per un encarregat del tractament de les disposicions legals pel que fa a determinar les finalitats i mitjans del tractament n) No disposar del registre d’activitats de tractament ñ) No posar a disposició de l’autoritat de protecció de dades que així ho hagi sol·licitat, el registre d’activitats de tractament o) No cooperar amb les autoritats de control en el desenvolupament de les seves funcions p) El tractament de dades personals sense dur a terme una prèvia valoració dels elements previstos en l’article 28 de la llei orgànica q) L’incompliment del deure de l’encarregat del tractament de notificar al responsable del tractament les violacions de seguretat de les que tingui coneixement r) L’incompliment del deure de notificar a l’autoritat de protecció de dades d’una violació de seguretat de les dades personals s) L’incompliment del deure de comunicació a l’afectat d’una violació de la seguretat quan està obligat a comunicar-ho t) El tractament de dades personals sense haver dut a terme una avaluació de l’impacte de les operacions de tractament en la protecció de dades personals quan així és exigible. u) El tractament de dades personals sense haver consultat prèviament a l’autoritat de protecció de dades quan aquesta consulta és exigible v) L’incompliment de l’obligació de designar un delegat de protecció de dades quan sigui exigible el seu nomenament. w) No possibilitat l’efectiva participació del delegat de protecció de dades en totes les qüestions relatives a la protecció de dades personals, no recolzar-lo o interferir en el desenvolupament de les seves funcions. x) La utilització d’un segell o certificació en matèria de protecció de dades que no hagi estat atorgat per una entitat de certificació degudament acreditada o quan ja ha expirat la seva vigència y) Obtenir l’acreditació com a organisme de certificació presentant informació inexacta sobre el compliment dels requisits exigits legalment z) El desenvolupament de funcions que el Reglament europeu reserva als organismes de certificació sense estar degudament acreditat per a fer-ho.  aa) L’incompliment per part d’un organisme de certificació dels principis i deures als quals està sotmès legalment. ab) El desenvolupament de funcions que estan reservades als organismes de supervisió de codis de conducta sense haver estat prèviament acreditat per l’autoritat de protecció de dades competent ac) La falta d’adopció per part dels organismes acreditats de supervisió d’un codi de conducta de les mesures que resultin oportunes en cas que s’hagi produït una infracció del codi Són infraccions lleus (Prescriuen al cap d’un any): a) L’incompliment del principi de transparència de la informació o el dret d’informació de l’afectat per no facilitat tota la informació exigida b) L’exigència de pagament d’un cànon per facilitar a l’interessat la informació exigida o per atendre les sol·licituds de l’exercici dels seus drets, quan la quantia excedeix de l’import dels costos. c) No atendre les sol·licituds d’exercici dels drets dels interessats sense justificació d) No atendre els drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament o a la portabilitat de les dades en tractaments en els que no es requereix la identificació de l’afectat, quan aquest, per a l’exercici d’aquests drets, hagi facilitat informació addicional que permeti la seva identificació. e) L’incompliment de l’obligació de notificació relativa a la rectificació o supressió de dades personals o la limitació del tractament exigida legalment f) L’incompliment de l’obligació d’informar a l’afectat, quan així ho hagi sol·licitat, dels destinataris als que s’hagin comunicat les dades personals rectificades, suprimides o respectes de les que s’ha limitat el tractament g) L’incompliment de l’obligació de suprimir les dades referides a una persona morta quan sigui exigible h) La falta de formalització pels corresponsables del tractament de l’acord que determini les obligacions, funcions i responsabilitats respectives amb relació al tractament de dades personals i les seves relacions amb els afectats, o la seva inexactitud i) No posar a disposició dels afectats els aspectes essencials de l’acord formalitzat entre els corresponsables del tractament j) La falta del compliment de l’obligació de l’encarregat del tractament d’informar al responsable del tractament sobre la possible infracció per una instrucció rebuda d’aquest de les previsions legals k) L'incompliment per l'encarregat de les estipulacions imposades en el contracte o acte jurídic que regula el tractament o les instruccions del responsable del tractament, llevat que estigui legalment obligat a això conforme al Reglament (UE) 2016/679 i a la present llei orgànica o en els supòsits en què fos necessari per evitar la infracció de la legislació en matèria de protecció de dades i s'hagués advertit d'això al responsable o l'encarregat del tractament.  l) Disposar d'un registre d'activitats de tractament que no incorpori tota la informació exigida per l'article 30 del Reglament (UE) 2016/679. m) La notificació incompleta, tardana o defectuosa a l'autoritat de protecció de dades de la informació relacionada amb una violació de seguretat de les dades personals de conformitat amb el que preveu l'article 33 del Reglament (UE) 2016/679. n) L'incompliment de l'obligació de documentar qualsevol violació de seguretat, exigida per l'article 33.5 del Reglament (UE) 2016/679. ñ) L'incompliment del deure de comunicació a l'afectat d'una violació de la seguretat de les dades que comporti un alt risc per als drets i llibertats dels afectats, d'acord amb el que exigeix l'article 34 del Reglament (UE) 2016/679, llevat que sigui aplicable el que preveu l'article 73 s) d'aquesta llei orgànica. o) Facilitar informació inexacta a l'Autoritat de protecció de dades, en els supòsits en què el responsable del tractament hagi de elevar una consulta prèvia, d'acord amb l'article 36 del Reglament (UE) 2016/679. p) No publicar les dades de contacte del delegat de protecció de dades, o no comunicar a l'autoritat de protecció de dades, quan el seu nomenament sigui exigible d'acord amb l'article 37 del Reglament (UE) 2016/679 i l'article 34 de aquesta llei orgànica. q) L'incompliment pels organismes de certificació de l'obligació d'informar a l'autoritat de protecció de dades de l'expedició, renovació o retirada d'una certificació, d'acord amb el que exigeixen els apartats 1 i 5 de l'article 43 del Reglament (UE) 2016/679. r) r) L'incompliment per part dels organismes acreditats de supervisió d'un codi de conducta de l'obligació d'informar a les autoritats de protecció de dades sobre les mesures que resultin oportunes en cas d'infracció del codi, d'acord exigeix l'article 41.4 del Reglament (UE) 2016/679 Finalment, l’article 75 de la Llei Orgànica fa referència a la interrupció de la infracció. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador, reiniciant-se el termini de prescripció si l'expedient sancionador està paralitzat durant més de sis mesos per causes no imputables al presumpte infractor. Quan l'Agència Espanyola de Protecció de Dades ostenti la condició d'autoritat de control principal i hagi de seguir-se el procediment previst a l'article 60 del Reglament (UE) 2016/679 interromprà la prescripció el coneixement formal de l'interessat del projecte d'acord d'inici que sigui sotmès a les autoritats de control interessades. Sancions: L’article 76 de la Llei Orgànica fa referència a les sancions i mesures correctives. En primer lloc es remet a l’article 83 del Reglament Europeu: Article 83. Condicions generals per imposar multes administratives 1. Cada autoritat de control ha de garantir que la imposició de les multes administratives d’acord amb aquest article, per les infraccions d’aquest Reglament establertes en els apartats 4, 5 i 6, han de ser, en cada cas individual, efectives, proporcionades i dissuasives. 2. D’acord amb les circumstàncies de cada cas individual, les multes administratives s’imposen a títol addicional o a títol substitutiu de les mesures que preveu l'article 58, apartat 2, lletres a) a h) i j). En decidir la imposició d'una multa administrativa i la seva quantia, cal tenir en compte en cada cas individual: a) La naturalesa, la gravetat i la durada de la infracció, segons la naturalesa, l’abast o el propòsit de l'operació de tractament, així com el nombre d'interessats afectats i el nivell dels danys i perjudicis que hagin sofert. b) La intencionalitat o la negligència en la infracció. c) Qualsevol mesura presa pel responsable o l’encarregat del tractament per pal·liar els danys i perjudicis que han sofert els interessats. d) El grau de responsabilitat del responsable o de l'encarregat del tractament, tenint en compte les mesures tècniques o organitzatives que hagin aplicat en virtut del que disposen els articles 25 i 32. e) Qualsevol infracció anterior que hagi comès el responsable o l'encarregat del tractament. f) El grau de cooperació amb l'autoritat de control, amb la finalitat de posar remei a la infracció i mitigar-ne els possibles efectes adversos. g) Les categories de les dades de caràcter personal afectades per la infracció. h) La forma en què l'autoritat de control s’ha assabentat de la infracció, en particular si el responsable o l'encarregat ha notificat la infracció i, si és així, en quina mesura ho ha fet. i) El compliment de les mesures esmentades a l'article 58, apartat 2, si s’han ordenat prèviament contra el responsable o l'encarregat en relació amb el mateix assumpte. j) L'adhesió a codis de conducta, en virtut del que disposa l’article 40, o a mecanismes de certificació aprovats, de conformitat amb l’article 42, i k) Qualsevol altre factor agreujant o atenuant aplicable a les circumstàncies del cas, com els beneficis financers que s’han obtingut o les pèrdues que s’han evitat, directament o indirectament, a través de la infracció. 3. Si un responsable o un encarregat del tractament de manera intencionada o negligent, per a les mateixes operacions de tractament o operacions vinculades, incompleix diverses disposicions d’aquest Reglament, la quantia total de la multa administrativa no ha de ser superior a la quantia prevista per a les infraccions més greus. Així mateix, també es podran tenir en compte: a) el caràcter continuat de la infracció b) la vinculació de l’activitat de l’infractor amb la realització de tractaments de dades personals c) els beneficis obtinguts com a conseqüència de la comissió de la infracció d) la possibilitat de que la conducta de l’afectat hagués pogut induir a la comissió de la infracció e) l’existència d’un procés de fusió per absorció posterior a la comissió de la infracció, que no pot imputar-se a l’entitat absorvent f) L’afectació als drets dels menors g) Disposar, quan no sigui obligatori, d’un delegat de protecció de dades h) El sotmetiment per part del responsable o encarregat, amb caràcter voluntari, a mecanismes de resolució alternativa de conflictes, en aquells supòsits en els que existeixin controvèrsies entre aquells i qualsevol interessat Cal tenir en compte que serà objecte de publicació al BOE la informació que identifiqui al infractor, la infracció comesa i l’import de la sanció imposada quan l’autoritat competent sigui la Agència Espanyola de Protecció de Dades, la sanció fos superior a un milió d’euros i l’infractor sigui una persona jurídica. En el cas de les autoritats autonòmiques, caldrà estar a la seva pròpia normativa. Prescripció de les sancions: 1.- Les sancions per import igual o inferior a 40.000 euros, prescriuen en el termini d’1 any 2.- Les sancions per import entre 40.001 i 300.000 euros prescriuen als dos anys 3.- Les sancions per import superior a 300.000 euros prescriuen als 3 anys. Aquest termini de prescripció de les sancions comença a computar des del dia següent a aquell en que sigui executable la resolució per la qual s’imposa la sanció hagi transcorregut el termini per a recórrer la dita resolució. La prescripció s’interromp per la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment d’execució, tornant a transcórrer el termini si aquest procediment queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor. L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades exerceix la potestat sancionadora a l’àmbit de Catalunya. Procediment sancionador RD 1720/2007 Article 127. Iniciació del procediment Amb caràcter específic, l’acord d’inici del procediment sancionador ha de contenir: a) Identificació de la persona o persones presumptament responsables. b) Descripció succinta dels fets imputats, la seva possible qualificació i les sancions que puguin correspondre, sense perjudici del que resulti de la instrucció. c) Indicació que l’òrgan competent per resoldre sobre el procediment és el director de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. d) Indicació al presumpte responsable que pot reconèixer voluntàriament la seva responsabilitat, cas en què s’ha de dictar resolució directament. e) Designació d’instructor i, si s’escau, secretari, amb indicació expressa del règim de recusació de tots dos. f) Indicació expressa del dret del responsable a formular al·legacions, a l’audiència en el procediment i a proposar les proves que estimi procedents. g) Mesures de caràcter provisional que es puguin acordar, si s’escau, conforme al que estableix la secció primera del present capítol. Article 128. Termini màxim per dictar resolució 1. El termini per dictar resolució és el que determinin les normes aplicables a cada procediment sancionador i es computa des de la data en què es dicti l’acord d’inici fins que es produeixi la notificació de la resolució sancionadora, o s’acrediti degudament l’intent de notificació. 2. El venciment de l’esmentat termini màxim, sense que s’hagi dictat i notificat resolució expressa, produeix la caducitat del procediment i l’arxivament de les actuacions.  TEMA 3 MARC CONSTITUCIONAL. PRINCIPIS. DRETS I DEURES FONAMENTALS DE LES PERSONES. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA: PRINCIPIS RECTORS , DRETS I DEURES, I COMPETÈNCES. ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE CATALUNYA: EL PARLAMENT, EL GOVERN I EL PRESIDENT O LA PRESIDENTA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 1 – MARC CONSTITUCIONAL El dret és el conjunt de normes que regulen les nostres relacions i les nostres situacions, les quals, en el moment en que són regulades s’anomenen relacions i situacions “jurídiques”. Per tant, podem entendre per norma qualsevol regulació escrita, amb independència de l’òrgan que l’aprovi, i el conjunt de totes aquestes normes s’engloba dins del que anomenem Ordenament Jurídic. Exemples de normes són: la Constitució Espanyola, les lleis, els reglaments, els decrets, les ordres, etc,... Doncs bé, de totes les normes que existeixen a l’Ordenament Jurídic, la Constitució Espanyola és la que es situa al capdavant, convertint-se en la Norma Suprema d’un Estat (la Norma institucional bàsica d’una CA és el seu Estatut). En el seu procediment d’elaboració destaquen les següents dates: 31 d’octubre de 1978 – data en que es aprovada la Constitució per les Corts Generals 6 de desembre de 1978 – data en que s’aprova pel poble mitjançant referèndum. 27 de desembre de 1978 – data en que és sancionada i promulgada pel rei. 29 de desembre de 1978 – data en que es publica i entra en vigor. DE QUINA DATA ÉS LA CE? DEL 31/10/1978. Característiques de la Constitució: 1. És una norma rígida; normalment, per reformar una norma, és suficient aprovar-ne una altra amb posterioritat. Això farà que la norma posterior deroga a l’anterior, la deixa sense efectes, en tot allò que sigui contradictori. En canvi, modificar o reformar la Constitució no és tan senzill; per fer-ho cal seguir tot un conjunt de tràmits previstos en la pròpia Constitució, i en concret, en el seu darrer títol, el títol desè. En aquest sentit, només s’han produït tres reformes a la Constitució: la del 1992, per afegir l’incís “i passiu” a l’article 13.2; la segona, l’any 2’11, per substituir íntegrament l’article 135, en el sentit de regular el principi d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera; i la tercera, l’any 2024, en l’article Gemma Navarro Sauleda Página 1  49, substituint la paraula “disminuït” per l’expressió “persones amb discapacitat”. 2. És una Constitució consensuada: això és així perquè el contingut de la Constitució es va formular mitjançant l’acord de tots els participants en la seva redacció. Per aconseguir aquesta fita, la fórmula que va utilitzar la Carta Magna fou la següent: es fixen en el text tot un seguit de principis generals, i es deixa per més endavant que es desenvolupin aquests principis mitjançant una llei. 3. És una Constitució democràtica i d’origen popular: democràtica perquè en la seva redacció hi van intervenir tots els partits polítics del moment, i d’origen popular perquè també va rebre l’aprovació del poble mitjançant el referèndum. 4. És la norma jurídica suprema o primera: és superior a la resta de normes que engloben l’ordenament jurídic; a més la Constitució vincula, no només als ciutadans, sinó que també l’han d’acatar tots els poders públics, sense excepció. (Només és superior els Tractats Internacionals Publicats al BOE). 5. És una Constitució amb un doble valor: Valor programàtic: ja que recull els principis del sistema i els valors que han d’inspirar l’Estat. Valor normatiu: ja que és una norma, i com a tal una regulació que ha de ser aplicada. Es poden impugnar els drets que regula directament davant dels tribunals. Estructura de la Constitució: Des d’un punt de vista formal, podem dir que la Constitució està formada per: - 11 Títols, el Preliminar i 10 títols numerats - 4 DA - 9 DT - 1DD - 1DF Preàmbul No té força obligatòria No té articles Títol Preliminar Recull principis i valors Articles 1 a 9 Títol I Dels drets i deures fonamentals Articles 10 a 55 Títol II De la Corona Articles 56 a 65 Títol III De les Corts Generals Articles 66 a 96 Títol IV Del govern i l’administració Articles 97 a 107 Gemma Navarro Sauleda Página 2  De les relacions Govern – Corts Títol V Articles 108 a 116 Generals Títol VI Del poder judicial Articles 117 a 127 Títol VII Economia i Hisenda Articles 128 a 136 Títol VIII Organitz. Territ. De l’Estat Articles 137 a 158 Títol IX Tribunal Constitucional Articles 159 a 165 Títol X Reforma constitucional Articles 166 a 169 Disposicions Complementen l’articulat 4 Addicionals Disposicions Resolen problemes sobre 9 Transitòries l’organització territorial Disposició Deroga la regulació anterior 1 Derogatòria Disposició Disposa l’entrada en vigor CE 1 Final D’altra banda, i des d’un punt de vista material, podem dir que la Constitució consta bàsicament de dos parts, si tenim en compte el contingut dels seus articles: Part Dogmàtica: és la part de la Constitució que marca quins són els principis, valors i drets que inspiraran el sistema espanyol. En aquest sentit, estaria integrada pel títol preliminar i el títol primer. Part Orgànica: és la part de la Constitució que regula pròpiament els òrgans o els poders de l’Estat. En aquest sentit, estaria integrada pels títols segon a desè (és a dir, la resta de la Constitució). Hi ha autors que ens parlen d’una tercera part, que seria la part final, reflectint la part on la Constitució estableix els mecanismes per a la seva reforma; per tant, en aquest sentit, estaria integrada pel títol desè. 2.- PRINCIPIS: Els valors i principis en que s’inspira la Constitució es troben regulats en el Títol Preliminar. Aquest Títol consta de nou articles, amb el contingut següent: ARTICLE 1: 1. Espanya es constitueix en un Estat Social i Democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Gemma Navarro Sauleda Página 3  * Estat Social: significa que l’Estat té per objectiu assegurar a totes els ciutadans espanyols aquells drets que la pròpia Constitució reconeix. * Estat Democràtic: significa que els poders públics són escollits mitjançant eleccions universals i lliures, a partir de les quals els ciutadans poden escollir entre diverses opcions polítiques. * Estat de Dret: significa que els poders públics també queden sotmesos a la pròpia Constitució, així com a la resta de l’ordenament jurídic. 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen tots els poders de l’Estat. De sobirania només hi ha una, i està en mans del poble en el seu conjunt. 3. La forma política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària. La monarquia per tant té com a límits: a. El poble espanyol com a titular de la sobirania. b. Les Corts Generals com a representants del poble. c. La Constitució, que regula la pròpia monarquia. ARTICLE 2: La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. Per tant, l’Estat es basa en el model francès, nascut arrel de la Revolució Francesa, i és un Estat Unitari, si bé en el temps s’ha anat desdibuixant, essent descentralitzat tant des d’un punt de vista polític com administratiu. La pròpia Constitució deixa molt clar que queda prohibida la federació entre diverses Comunitats Autònomes. ARTICLE 3: El castellà és la llengua oficial de l’Estat; però la resta de llengües espanyoles podran ser cooficials sempre i quan així ho estipuli el seu respectiu Estatut d’Autonomia. (Castellà: Deure de conèixer-lo i dret a utilitzar-lo). ARTICLE 4: La bandera espanyola està formada per tres franges horitzontals: vermella, groga, vermella, sent la groga de doble amplada que les vermelles. A més, també preveu aquest article que les CCAA poden reconèixer en els seus EEAA banderes pròpies, que hauran d’util