T5 - Conducta Social - Universitat de Barcelona PDF

T5. CONDUCTA SOCIAL Department de Psicologia Clínica i Psicobiologia Secció de Psicobiologia Índex Introducció Percepció i reconeixement de senyals socials i neurones mirall Empatia emocional i cognitiva Teoria de la ment 1. Introducció T5 – Conducta social Psic...

T5. CONDUCTA SOCIAL Department de Psicologia Clínica i Psicobiologia Secció de Psicobiologia Índex Introducció Percepció i reconeixement de senyals socials i neurones mirall Empatia emocional i cognitiva Teoria de la ment 1. Introducció T5 – Conducta social Psicobiologia  Introducció Els humans som extremadament socials Vivim en grup i el nostre èxit en aconseguir aliment, parella i altres recursos importants depèn de la nostra habilitat per analitzar la conducta i els estats mentals d’altres individus, i també per actuar en un entorn social de manera eficaç Introducció Un robot se presenta a la alcaldía de un distrito de Tokio para acabar con la corrupción (2019) Escolliríeu un robot per alcalde? President del vostre país? A Japó han fet un intent... (altres intents a Nova Zelanda i a Rússia...) Llegiu: https://roboticslab.pe/un-robot-se-presenta-a-la-alcaldia-de- un-distrito-de-tokio-para-acabar-con-la-corrupcion/ Introducció Un adolescent enamorat d'un xatbot es suicida https://www.nytimes.com/es/2024/10/24/espanol/ciencia-y- tecnologia/ai-chatbot-suicidio.html Introducció Els processos mentals per entendre altres persones són iguals o diferents dels processos que utilitzem per a entendre el món en general? Moviment governat per Moviment governat per paràmetres físics processos mentals (velocitat, acceleració, (intencions, desitjos…) massa…) Són diferents! → xarxes neurals diferents i específiques per la conducta social Introducció Períodes crítics en el desenvolupament social http://www.dailymotion.com/video/x92v7l_el-nino-salvaje-de-l-aveyron_school La falta de contacte social o el contacte empobrit durant els períodes crítics perjudica el desenvolupament de la conducta social. Ex. Víctor von Aveyron Hipótesis del cerebro social (Robin Dubar): uno de los factores que ha guiado la evolución del ser humano es la vida en sociedad, y por tanto la necesidad de manejar relaciones cada vez más complejas. Es un mecanismo adaptativo que ha favorecido la evolución cerebral (neocortex) y el éxito como especie. Introducció Percepció i Capacitat per donar sentit a les interaccions Percepció reconeixement entre persones a partir de dades sensorials de senyals socials Habilitat per entendre les accions i intencions Acció Neurones mirall dels altres a partir de la seva conducta motora Emoció Empatia Habilitat per entendre i sentir les emocions emocional dels altres. “Sento el que tu sents” Conducta social Afiliació Vincle afectiu Habilitat per establir llaços socials Empatia Habilitat per atribuir estats mentals a un Cognició cognitiva mateix i als altres Habilitat per raonar efectivament sobre Moral Cognició moral l’aplicació de les normes socials Habilitat per jutjar l’aparença d’una persona Estètica Judici estètic o un objecte en base al sentiment d’agrat o desagrat  2. Percepció i reconeixement de les senyals socials Percepció i reconeixement Percepció social Capacitat per donar sentit a les persones i les seves interaccions a partir de dades sensorials. Visual Tàctil Percepció Auditiva social Química Primera impressió: Procés inconscient i ultraràpid (mil·lisegons) Percepció i reconeixement Primera impressió. Condicions mínimes per fer inferències a partir de les expressions facials de les altres persones Quan de temps necessitem? Willis & Todorov (2006) 100 ms !!! Canvia el nostre judici amb més temps? No! En realitat, ens serveix per refermar-los. Percepció i reconeixement Percepció social Capacitat per donar sentit a les persones i les seves interaccions a partir de dades sensorials.  Percepció i reconeixement Processament de la informació visual: reconeixement de l’expressió facial Reconeixement de la cara + reconeixement de l’emoció expressada (connexió) a) Reconeixement de la cara Processament cares (holístic) vs processament d’objectes (analític) Xarxa neural específica pel En el reconeixement de cares reconeixement de les cares també hi estan implicades àrees relacionades amb el reconeixement dels objectes Circumvolució fusiforme dreta FA (fusiform area) esquerre i (FFA, fusiform face area, dreta) lòbul temporal anterior (ATL) Àrea pel processament elaborat i expert d’estímuls Percepció i reconeixement Com percebem les cares? “Girl from the Volga. Record of the eye movements during free examination of the photograph with both eyes for 3 minutes” Yarbus (1967)  Percepció i reconeixement Processament de la informació visual: reconeixement de l’expressió facial a) Reconeixement de la cara (1) Ull→ tàlem → col·licles superiors → (2) Àrees Visual primària → (3) Circumvolució fusiforme dreta (FFA) (lòbul temporal, àrea visual 2a, específica pel reconeixement de cares) Via visual ventral: via del què Àrees visuals primàries Circumvolució fusiforme dreta (área visual secundària)  Percepció i reconeixement Processament de la informació visual: reconeixement de l’expressió facial a) Reconeixement de la cara El reconeixement de cares implica l’activació de la circ. fusiforme i l’àrea temporal anterior (Nasr et al., 2012)  Percepció i reconeixement Processament de la informació visual: reconeixement de l’expressió facial L’àrea fusiforme per les cares (FFA, fusiform face area) Aquesta part de l’escorça inferotemporal (IT) processa informació referent a les cares. S’ha observat que l’estimulació elèctrica provoca canvis en la percepció de cares Parvizi et al. (2012) Video: Giphy  Percepció i reconeixement Processament de la informació visual: reconeixement de l’expressió facial b) Reconeixement de les emocions associades a les expressions facials Una de les funcions principals de les expressions facials és la comunicació de les emocions. Àrees cerebrals implicades Por i hostilitat Fàstic Alegria Amígdala Ganglis basals Sistema de reforç (nucleus accumbens)  Percepció i reconeixement Processament de la informació visual: reconeixement de l’expressió facial b) Reconeixement de les emocions associades a les expressions facials L’amígdala Rep informació directament a través de l’escorça inferotemporal Des de nucli central (T4): r. Motora r. Endocrina r. Vegetativa (FFA) Formació memòria Reforç (ATV) http://www.memoryloss online.com/glossary/am ygdala.html Rutishauser et al. (2015)  Percepció i reconeixement Processament de la informació visual: reconeixement de l’expressió facial b) Reconeixement de les emocions associades a les expressions facials L’amígdala intervé en el reconeixement de les expressions facials de por i també regula la direcció atencional, o la detecció de trets, entre d’altres IRM de lesió bilateral amígdala  Percepció i reconeixement Processament de la informació visual: reconeixement de l’expressió facial Sistema de reforç While first-time mothers show activity at the FFA to the sight of the face of their own infant and others, they show a selective increase in the activity of reward regions (nucleus accumbens) to happy>neutral>sad faces of their own infants Strathearn et al., 2008  Percepció i reconeixement Processament de la informació visual Aspectes clau Les cares transmeten una gran quantitat d'informació social, sent l'element principal que guia les nostres primeres impressions. Els judicis sobre la cara s'estableixen en els primers 100 ms de veure una cara! La percepció facial implica l'àrea fusiforme de la cara (FFA), a l'escorça temporal inferior (IT), que pertany a la via visual ventral, implicada en el reconeixement d'objectes (la via del "què"). L'estimulació elèctrica de a FFA evoca canvis en la percepció facial. L'amígdala rep informació de les cares a través d'una connexió amb l'IT. Conté algunes neurones que responen a parts de les cares; algunes selectives per a la cara d'un individu en particular; altres selectius a una expressió facial independentment de l'individu. Les lesions amígdalars alteren la guia atencional de la mirada per al reconeixement de l'expressió facial (especialment la por). Les regions de recompensa (nucli accumbens) augmenten selectivament la seva activitat a la vista de cares feliços del propi nadó d'una mare primerenca. Percepció i reconeixement Les carícies promouen el benestar socioafectiu CC licenced Percepció i reconeixement Les carícies promouen el benestar socioafectiu Redueix l’estrès Redueix el dolor Pressió arterial Freq. cardíaca Substància P Cortisol Giphy: Stressed Sylvester the cat gif Giphy: Family guy pain gif Calma Promou lligam Serotonina Oxitocina Giphy: Person Hug gif (Lilo & Stich) Giphy: eat do not disturb GIF by Dan Harnden Field (2010) Percepció i reconeixement Les sensacions de les carícies es transmeten per fibres C (CT, fibres C del tacte) Algunes fibres C transmeten sensacions de baix llindar (CT = C Touch fibers) Vallbo, et al. (1999) Bear, Connors & Paradiso © 2016 Wolters Kluwer. Carícies Percepció i reconeixement Les carícies es transmeten per fibres C (CT, fibres C del tacte) La freqüència de descàrrega de les fibres CT correlaciona amb la percepció de plaer Liljencrantz & Olausson (2014)  Percepció i reconeixement L’estimulació afferent de CT es processa a la ínsula Les aferències CT afferents acaben a la ínsula amb una organització somatotòpica Persones amb pèrdua de fibres Ab mostren activitat a la ínsula però no a SI o SII (i a l’inversa, persones amb alteració de les aferències CT mostren activitat a SI i SII però no a la ínsula, i la seva sensació de plaer és molt més baixa) Zeharia, et al. (2015) Les carícies a nadons (11-36 dies) activen la ínsula posterior Olausson et al (2002) as cited in Liljencrantz & Olausson (2014) Tuulari et al. (2017) Percepció i reconeixement Aspectes clau 1. Les carícies promouen el benestar socioafectiu It calms, reduces stress and pain and promotes bonding. 2. Les carícies, són transmeses per fibres CT CT afferents respond maximally to moving touch stimuli within a narrow force range (gentle) and a narrow velocity range (generally slow), and their activity directly correlates with perceived pleasantness. 3. Les aferències es processen a la ínsula People lacking CT afferents show activity to caresses at the somatosensory cortex (information carried by Aβ touch afferents) but not the insula. People lacking Aβ afferents show activity to caresses at the insula but not the somatosensory cortex. Newborns show insular activity to caresses. Neurons at the insula are highly selective to moving touch (stroking) velocity. 4. Les carícies semblen ser processades per un domini tàctil diferent, caracteritzat no per les seves funcions sensorial discriminatives, sinó pel seu context social i component subjectiu que l'acompanya, amb un sistema de processament perifèric i central exclusivament dedicat a aquest processament. Neurones mirall LES NEURONES MIRALL Descobertes a finals de la dècada dels 80 en primats no humans, foren definides com......cèl·lules parietals i premotores del cervell que es mostren actives quan l’animal realitza una acció dirigida a un objectiu així com quan veu a d’altres realitzant la mateixa acció. Rizzolatti, G & Craighero L. The mirror-neuron system. Annu. Rev. Neurosci. 27, 169–192 (2004).  Neurones mirall SISTEMA DE NEURONES MIRALL (MNS) Formen part d'un sistema frontoparietal per a la integració sensoriomotora i la imitació Aleshores, la imitació implica: STS: solc temporal superior – percepció visual detallada IPL: lòbul parietal inferior: descripció motora de l’acció que veiem planificació i execució motora, PMC: escorça premotora es relaciona amb l’objectiu IFG: gir frontal inferior de la conducta a imitar Informació per comprovar que el que s’executa correspon al que es vol imitar  Neurones mirall SISTEMA DE NEURONES MIRALL (MNS) Formen part d’un sistema frontoparietal per a la integració sensoriomotora i la imitació Registres unicel·lulars a l’escorça frontal inferior, mostrant un patró d’activació similar entre les 2 situacions Les neurones mirall codifiquen aspectes molt abstractes dels estímuls: Relacionats amb l’acció: també responen a estímuls auditius, com per exemple al so d’un cacauet quan es trenca Relacionats amb la intenció: en l’exemple de la figura, responen diferencialment si el menjar es recull per menjar-se’l o bé per llençar-lo. Per la seva relació amb el processament d’aspectes abstractes dels estímuls, han pogut contribuir a l’aparició del llenguatge?  Neurones mirall SISTEMA DE NEURONES MIRALL (MNS) Formen part d’un sistema frontoparietal per a la integració sensoriomotora i la imitació La relació entre les neurones mirall i el llenguatge es basa en: La coincidència entre la localització de la regió frontal inferior del MNS i de l’àrea de Broca. Això dóna suport a la teoria gestual de l’origen evolutiu del llenguatge 44: Broca Usant la IRMf s’ha observat que les àrees motores del High-quality image (735K) - Opens new window llenguatge s’activen visualitzant i verbalitzant accions Congruence between the cortical sectors activated by observing actions and by their verbal descriptions provides evidence for an involvement of premotor areas with mirror neuron properties in re-enactment of sensory-motor representations during conceptual processing of linguistic phrases describing actions. Usant la TMS (estimulació magnètica transcranial) es pot alterar el funcionament de l’àrea de Broca -> la conducta d’imitació es torna menys precisa, altera el funcionament de les neurones mirall Neurones mirall Funcions de les neurones mirall a) Comprensió de les accions i intencions motores dels altres Si veiem una persona que s’ajup i recull alguna cosa del terra podem: entendre la seqüència de moviments que ha fet, i/o inferir la intenció que s’amaga rere l’acte En el moment en què la nostra ment simula la pauta motora (seqüència, rapidesa, intensitat...) en la qual aquesta persona s’ajup, podem fer una bona estimació de quin serà l’objectiu de la seva acció (per exemple, s’ha ajupit per agafar alguna cosa del terra amb la intenció de quedar-se-la o de llançar-la a la paperera?). Neurones mirall Funcions de les neurones mirall b) Ressonància emocional (experiència encarnada) Reproduir motriument l’acció de l’altre (ex. expressió facial) ens ajuda a reproduir en nosaltres mateixos la sensació de l’altre i per tant facilita l’empatia (teoria de la simulació encarnada (Gallese et al). Implica l’activació de la xarxa emocional pròpia (Preston & de Waal 2002) La ínsula anterior (IA) i l’escorça cingulada anterior (CCA) en són les regions clau (Singer et al., 2004)) Llibres de la UOC. Psicologia fisiològica. Neurociència cognitiva. p.208 Neurones mirall Funcions de les neurones mirall Ínsula Cingolat anterior Funció: Integració de les Funció: Motivació sensacions corporals, Part del sistema límbic l’emoció i la cognició Connexions a) Ínsula-cingolat anterior b) Escorça prefrontal orbitofrontal i dorsolateral (control de la conducta i judici social) c) Sistema límbic (emocions) Neurones mirall Funcions de les neurones mirall c) Aprenentatge per imitació Amb les neurones mirall podem simular mentalment com seria fer una acció determinada (parts del cos, moviments...). Quan ho hem de fer nosaltres ja no comencem de 0 ja que hi ha una “empremta” neural que ha deixat la observació La imitació implica STS:Solc temporal superior – Percepció visual detallada IPL: Lòbul parietal inferior: Descripció motora de l’acció que veiem Planificació i execució motora, PMC: escorça premotora es relaciona amb l’objectiu IFG: gir frontal inferior de la conducta a imitar  Neurones mirall SISTEMA DE NEURONES MIRALL (MNS) La cognició social Estudi IRMf del sistema de neurones mirall en trastorn autista This fMRI study demonstrates that children with ASD have reduced MNS activity during social Control mirroring compared with typically developing children. The MNS activity in Autisme children with ASD (TEA)* inversely correlates with the severity of disease: Diferència the higher the severity of C>A disease, the lower the MNS activity. Dapretto, M. et al. Understanding emotions in others: mirror neuron dysfunction in children with autism spectrum disorders. Nature Neurosci. 9, 28–30 (2006). * Trastorn de l’espectre autista 3. Empatia emocional i cognitiva T5 – Conducta social Psicobiologia  Empatia emocional i cognitiva Conceptes Lemur Catta (Prosimians) Hipòtesi del cervell social L’evolució del cervell està relacionada amb l’evolució de la vida social. En primats, el volum del cervell incrementa en funció de la https://pxhere.com/en/photo/987618 (No attribution required (CC)) mida del grup. Macaca Mulatta (Simians) University of Wisconsin and Michigan State Comparative Mammalian Brain Collections. Available at: http://brainmuseum.org/index.html. The hungry monkeys can only sit and watch (Image: Dmytro Gilitukha/Mercury Press) Pan Paniscus (Apes) By Wcalvin at English Wikipedia, CC BY-SA 4.0, Dunbar (1998) https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=63232392 Empatia emocional i cognitiva Conceptes Cognició social Habilitat per entendre, emmaguetzemar i usar informació sobre: ▪ Persones (incloent-se una mateixa) ▪ Habilitats interpersonals (“Què fer”) ▪ Regles i maneres de fer segons el context (”Com fer-ho") Van Overwalle, F. (2009). Empatia emocional i cognitiva Conceptes En la nostra cognició social usem 2 tipus d’inferències mentals: ▪ Estats transitoris Actors implicats, objectius i intencions ▪ Característiques més duraderes Trets de personalitat i pautes de comportament social Van Overwalle, F. (2009). Empatia emocional i cognitiva Conceptes Empatia Conjunt de fenòmens que permeten posar-se al lloc de l’altre: des d’experimentar les emocions dels altres en nosaltres, pensar què és el que estan pensant o sentint i tenir la motivació per ajudar a un tercer (Hodges and Klein, 2001). Inclou: empatia emocional i empatia cognitiva Implica dos processos inter-relacionats: Top-down Bottom-up Motivacions, records, De la ressonància afectiva a la intencions, actituds… que consciència i comprensió de l’estat modulen l’experiència emocional de l’altre empàtica Empatia emocional i cognitiva Conceptes Empathy Simpatia L'observador no experimenta un estat isomòrfic Empatia Contagi emocional Les emocions dels altres desencadenen emocions en nosaltres, però no hi ha un lligam entre les altres persones i nosaltres. Empatia emocional i cognitiva Conceptes Empatia emocional→ capacitat que tenim de situar-nos, sense esforç, a la pell de l’altre, de sintonitzar amb les seves emocions, és a dir, de sentir el que l’altre sent. Empatitzar implica que en observar (o imaginar) una persona amb un estat emocional, s’experimenta aquest estat (o isomòrfic). Orígens: prové del mot Einfühlung (1872) que s’utilitzava per a designar el mecanisme mitjançant el qual un objecte artístic provoca unes reaccions musculars i emocionals en la persones que l’observen (Gallese, 2003). Empatia emocional i cognitiva Conceptes Empatia cognitiva → capacitat d’entendre que altres persones tenen creences, desitjos o intencions que no cal que coincideixin amb els nostres; d’inferir i de representar el contingut d’aquests processos mentals, i de desenvolupar teories que ens permetin predir com es comportarà una persona determinada en resposta a diferents situacions ambientals. Implica posar en marxa funcions cognitives com la flexibilitat mental i la teoria de la ment (ToM, theory of Mind) o mentalització (mentalizing) (Gallagher et al., 2003) Empatia emocional i cognitiva Conceptes Empatia cognitiva Empatia afectiva Lesions a l'escorça ventremedial prefrontal (VMPFC) afecten l'empatia cognitiva però no l'afectiva; les lesions al gir inferior frontal (IFG) tenen efectes a l'inversa: afecten l'empatia afectiva però no la cognitiva. VMPFC = VentroMedial Prefrontal Cortex IFG = Inferior Frontal Gyrus PC = Posterior lesions Controls HC = Healthy Controls Shamay-Tsoory et al. (2009) Empatia emocional i cognitiva Empatia emocional L'observació de les emocions (processament sensorial) provocaria sensacions somàtiques (processos visceromotors) en els observadors que són similars a les que es produirien si els mateixos observadors estiguessin experimentant aquesta emoció. Això podria permetre als observadors identificar l'emoció dels altres aprofitant les seves pròpies sensacions sobre aquesta emoció (Adaptat de Rizzolatti & Sinigaglia, 2016) Visual Tacte Percepció Auditiu social Químic  Empatia emocional i cognitiva Empatia emocional El mecanisme de mirall ajufaria a entendre millor l'emoció. “Observing an emotion such as disgust would elicit visceromotor processes and representations in the observers’ brain that are similar to those processes and representations that would occur if the observers themselves were experiencing that emotion. This could allow the observers to identify others’ emotion by capitalizing on their own visceromotor processes and representations concerning that emotion.” Els nodes principals de les xarxes implicads serien la ínsula anterior (AI, anterior insula) i l'escorça cingolada anterior Llibres de la UOC. Psicologia fisiològica. Neurociència (ACC, anterior cingulate cortex). cognitiva. p.208 Rizzolatti & Sinigaglia (2016)  Empatia emocional i cognitiva Empatia emocional Subdivisions de la ínsula Sensorimotora Cognitiva Sentits químics Social-emocional Desconegut Integra els sentits químics amb aspectes sensorimotors de la ingesta (ex. Textura del mejar provoca mastegar) Emocions de Kurth et al. (2010) disgust Promou gestos giphy orofacials socialment afiliatius Empatia emocional i cognitiva Empatia emocional Exemple: disgust És la teva emoció o la meva? La ínsula anterior s'activa tant per la pròpia emoció de disgust com observant el disgust en els altres. Empatia emocional i cognitiva Empatia emocional Exemple: dolor L'empatia cap al dolor està mediada per les qualitats afectives del dolor, no per les sensorials Regions cerebrals específiques de quan es pateix dolor (NO quan s'observa) Escorça sensoriomotora, àrea secundària somatosensorial i part caudal de l'escorça cingolada anterior (ACC). Regions cerebrals actives al patir i a l'observar el dolor Ínsula anterior, part rostral de l'ACC, cerebel i tronc de l'encèfal. Singer et al. (2004) Empatia emocional i cognitiva Aspectes clau 1. L'empatia és la capacitat de posar-nos al lloc de l'altre, de sintonitzar amb les seves emocions, sentint el que sent l'altre. L'empatia cognitiva és diferent de l'empatia afectiva. L'empatia, la simpatia i el contagi emocional són conceptes diferents. Doble dissociació per estudi de lesions: l'empatia cognitiva sembla requerir l'activitat de l'escorça prefrontal VentreMedial (VMPFC); L'empatia afectiva sembla requerir l'activitat del gir frontal inferior (IFG). L'empatia afectiva es desenvolupa en 3 etapes: 1) Captar l'emoció (percepció); 2) Interioritzar l'emoció; 3) Expressar emoció interioritzada. 2. Empatia emocional: neurones mirall -> és una extensió conceptual del sistema de neurones mirall, proposada com el mecanisme fisiològic subjacent a l'empatia La ínsula anterior (AI; disgust, dolor) i l'escorça cingolada anterior (ACC; rialles, dolor) són nodes clau de la xarxa.  Empatia cognitiva Teoria de la ment(ToM) Unió temporo-paretal (TPJ) Escorça prefrontal medial(MPFC) ToM i auto-reflexió ToM i l’altre Empatia emocional i cognitiva EMPATIA COGNITIVA Capacitat d’entendre que els altres poden tenir pensaments, desitjos, creences i intencions que no necessàriament coincideixen amb les nostres; inferir i representar el contingut d’aquests processos mentals per desenvolupar teories que ens permeten predir la conducta i la intencionalitat d’una persona en diferents situacions. Això implica utilitzar funcions cognitives com la flexibilitat mental o la teoria de la ment (ToM; mentalització). - En relació als altres - En relació a un mateix (metacognició) (Gallagher et al., 2003) Empatia emocional i cognitiva Pedra-paper-tisores Empatia emocional i cognitiva Tasca de les falses creences Tasca de les falses creences (infants) La història de la Sally i l'Anna. Pretén mesurar l’habilitat del nen/a per a abandonar el seu punt de vista i adoptar la perspectiva de l’altre “L’Anna i la Sally juguen a l’habitació. La Sally guarda el seu ninot al cistell i surt de l’habitació. Mentre la Sally juga fora, l’Anna agafa la nina del cistell i la guarda a la capsa”. “Quan torni la Sally, on buscarà la nina?”. La resposta correcta requereix que la nena/nen obviï el seu coneixement sobre on es troba realment el ninot i prengui la perspectiva mental de la Sally. Nens < 8A : A la capsa Nens > 8A: Al cistell Adolphs (2003). Cognitive neuroscience of human social behaviour. Nature Reviews Neuroscience, 4, 165-178. Empatia emocional i cognitiva TOM - INFERIR INTENCIONALITAT Hiperactivació de la unió Hiperactivació de l’escorça temporo-parietal (TPJ, temporo- prefrontal medial (VMPFC) parietal junction) Escorça paracingulada bilateral Ghallager et al., 2002 Empatia emocional i cognitiva Temporo-parietal junction (TPJ) Ventro Medial Prefrontal Cortex (VMPFC) (objectius, creences, intencions) (valor emocional de les senyals, memòria) Connectat amb s. límbic (amígdala, hipocamp) i altres regions prefrontal Van Overwalle, F. (2009). Social cognition and the brain: A meta-analysis. Human Brain Mapping, 30 (3), 829- 858. doi: 10.1002/hbm.20547.  Empatia emocional i cognitiva Unió temporo-parietal Inferència d’intencions de la conducta social percebuda. Actua quan s’ha d’inferir la informació que té un altre. Monitoritza el canvi de realitat, supervisa el procés de descentralització que permet alternar el focus d’atenció entre el propi estat mental i el de l’altre persona Qui és l’agent? Jo (self) o els altres SUBJECTE - SUBJECTE Distinció de les intencions socials de les meves pròpies intencions. Són les Van Overwalle, F. (2009). Social cognition and the brain: A mateixes? (monitoritza él procés de meta-analysis. Human Brain Mapping, 30 (3), 829-858. doi: descentralització que permet alternar 10.1002/hbm.20547. l’atenció entre l’estat mental i el dels altres.  Empatia emocional i cognitiva Escorça prefrontal medial Connexions cortico-límbiques Funcions Actiu en jocs d’estratègia quan un creu que juga amb un oponent real (no una màquina). Involucrat en l’abstracció, el pensament reflexiu i la creació de realitats temporals, físiques i mentalment diferents. Avaluacions positives d’un mateix i dels altres (valor emocional: amígdala) Distinció entre intencions/creences pròpies i alienes Recuperació de records de la memòria hipocampal del self i els altres Van Overwalle, F. (2009). Social cognition and the brain: A meta-analysis. Human Brain Mapping, 30 (3), 829-858. doi: 10.1002/hbm.20547.  Empatia emocional i cognitiva Escorça prefrontal medial Funcions: Es relaciona amb les representacions més estables sobre els trets de personalitat i l’aplicació de les normes i convencion socials És important per inferir aspectes socials i psicològics permanents així com avaluar correctament i aplicar les normes socials que corresponen a cada situació. Van Overwalle, F. (2009). Social cognition and the brain: A meta-analysis. Human Brain Mapping, 30 (3), 829-858. doi: 10.1002/hbm.20547. Empatia emocional i cognitiva La xarxa de la TOM (especialment l’escorça MPFC) és independent del raonament abstracte. (excepte quan el raonament implica un nivell alt de judici moral) Van Overwalle, F. (2009). Social cognition and the brain: A meta-analysis. Human Brain Mapping, 30 (3), 829- 858. doi: 10.1002/hbm.20547.  Empatia emocional i cognitiva UTP (TPJ) i MPFC estan actius tant quan inferim accions sobre els altres com quan reflexionem sobre els nostres propis pensaments. Teoria de la simulació? Tasca: Subjectes havien de reflexionar sobre frases com “normalment perdo les coses”, En john en sap molt sobre economia…” Resultats: Activació de la TPJ i MPFC en ambdós pensaments. (Johnson et al., 2002; Frith et al., 1999) Empatia emocional i cognitiva Fem servir la xarxa de la ToM per persones que percebem com a molt diferents de nosaltres? Self and Similar - mPFC Task: 1. llegir un text de dues persones amb diferents opinions polítiques (lliberals i conservadors). Omplir una escala de posicionament polític (propi). 2. fMRI: Tasques de ToM en relació a un mateix i a l’altre. Different - dPFC Resultats: Activació del MPFC tant en pensaments d’un mateix i dels altres pels que es viuen com a similars però no pels que es viuen com a diferents (utilització de les xarxes del pensament abstracte) (Mitchell et al., 2006)  T5 – Conducta Social Ja som al final del T5 ;-)