Carícies i processament sensorial

Fibres nervioses que transmeten sensacions tàctils suaus i lentes al cervell.

Les fibres CT s'activen amb moviments suaus i lents, i la seva activitat està relacionada amb la percepció de plaer.

Àrea del cervell que processa la informació sensorial relacionada amb el tacte i el dolor.

Àrea del cervell que processa les emocions i la consciència del propi cos.

Tipus de neurones que s'activen tant quan realitzem una acció com quan observem algú altre realitzant-la.

El processament de cares es basa en una visió holística, mentre que el processament d’objectes es basa en un anàlisi detallat. Això significa que reconeixem cares com un tot, tenint en compte la seva configuració general, mentre que reconeixem objectes observant els seus components individuals.

La FFA (Circumvolució Fusiforme Dreta) és una regió del cervell involucrada en el reconeixement de cares. Aquesta àrea processa la informació visual relacionada amb les característiques facials, permetent-nos reconèixer persones.

El reconeixement de cares no només depèn de la FFA, sinó que també implica àrees del cervell involucrades en reconeixement d’objectes, ja que les cares són alhora objectes.

La via visual ventral, també coneguda com la via "què", processa la informació visual relacionada amb el reconeixement d’objectes, incloent-hi les cares, però també objectes no-vivs.

L'àrea temporal anterior (ATL) és una regió del cervell involucrada en el processament del reconeixement de les funcions socials i la informació contextual. Combina informació visual amb coneixements i records per a una interpretació més complexa de les cares.

La investigació sobre el reconeixement de cares ha demostrat que la FFA i l'ATL, juntes, s'activen quan identifiquem persones.

L'estimulació elèctrica selectiva de regions específiques del cervell, com la FFA, pot modificar la percepció de cares. Aquest fet evidencia la importància d'aquesta àrea per al reconeixement de cares.

Yarbus (1967) va estudiar com les persones escanegen les cares. Els resultats van mostrar que els ulls es mouen de manera específica mentre s’analitza una cara, el que indica que la percepció facial no és passiva.

Les carícies són transmeses a través de les fibres C (CT, fibres C del tacte) que s'encarreguen de transmetre sensacions de baix llindar.

La freqüència de descàrrega de les fibres C del tacte (CT) correlaciona amb la intensitat de la percepció de plaer, és a dir, com més freqüència de descàrrega, més plaer es percep.

Les persones amb pèrdua de fibres Ab, que s'encarreguen de sensacions més fortes com la pressió, tenen activitat a la ínsula. En canvi, les persones amb alteració de les fibres C del tacte (CT) tenen activitat a la SI i SII, però no a la ínsula, i la seva sensació de plaer és més baixa.

Les carícies a nadons activen la ínsula posterior, una zona relacionada amb el processament de sensacions agradables i la creació de vincles.

Les carícies promouen el benestar socioafectiu, calmen, redueixen l'estrès i el dolor, i fomenten la connexió emocional entre les persones.

Les carícies generin sensacions agradables, reduint l'estrès i el dolor. A més, actuen com un factor d'unió i creació de vincles entre les persones.

Les carícies són un estímul agradable que activa el sistema nerviós, alliberant hormones com la serotonina, l'oxitocina i la dopamina, que contribueixen a la sensació de benestar emocional.

L'activitat dels miralls neuronals (MNS) en nens amb trastorns de l'espectre autista (TEA) es correlaciona inversament amb la gravetat de la malaltia: com més greu és la malaltia, menor és l'activitat MNS.

La hipòtesi del cervell social estableix que l'evolució del cervell està lligada a l'evolució de la vida social. En primats, la mida del cervell augmenta en relació amb la mida del grup social.

La capacitat de comprendre i compartir les emocions d'altres persones. Inclou dos components: emocional (sentir les mateixes emocions que l'altre) i cognitiu (entendre les emocions de l'altre).

El comportament social, incloent l'empatia, la cooperació, la comunicació i la interacció social.

L'estudi dels processos biològics que influeixen en la conducta, incloses les emocions, la cognició i la conducta social.

La capacitat d'entendre, interpretar i usar informació sobre altres persones, incloent-se a un mateix, habilitats interpersonals i la reglamentació social.

Tipus d'inferència mental que s'enfoca en condicions momentànies, com els actors implicats, els objectius i les intencions d'una situació.

Tipus d'inferència mental relacionada amb aspectes més permanents d'una persona, com la seva personalitat o les seves habilitats socials.

Un conjunt de processos que ens permeten posar-nos al lloc d'altres persones, inclouen experimentar les seves emocions, entendre els seus pensaments i motivacions per ajudar-los. S'agrupa en empatia emocional i cognitiva.

Capacitat de sentir les mateixes emocions que l'altre, com si es tractés d'un contagi.

Entendre els pensaments i sentiments de l'altre, posant-se mentalment en els seus sabates.

Sentiments de compassió i preocupació pel benestar d'algú altre. No implica una experiència isomòrfica.

Les emocions dels altres ens provoquen reaccions emocionals, però no hi ha un vincle profund amb la persona.

Aquesta part del cervell és clau per comprendre les intencions i creences dels altres. També ens ajuda a saber si els nostres pensaments i sensacions s'alineen amb els dels altres.

El MPFC fa servir la informació de la memòria per crear un model intern del que està pensant o sentint una altra persona. Ens ajuda a comprendre els seus motius.

El MPFC processa les nostres emocions i ens permet saber quan els nostres sentiments coincideixen o no amb els dels altres. Això és important per empatia.

El MPFC ens ajuda a diferenciar les nostres intencions i creences de les dels altres. Aquesta capacitat és essencial per a la interacció social, per saber com tractar els altres i com ens veuen.

Aquesta capacitat és crucial per als jocs d'estratègia, ja que ens permet predir les accions dels nostres oponents. El MPFC activa la creativitat mentre jugues, permetent generar realitats alternatives.

El MPFC ens ajuda a avaluar les normes socials i aplicar-les en diferents situacions. També ens permet comprendre les característiques de personalitat dels altres i com interactuen.

Aquesta regió cerebral juga un paper crucial en la comprensió i l'emoció. Funciona com a detector d'intencions, pensaments i sentiments dels altres.

El MPFC és com un director d'orquestra. Coordina diverses regions cerebrals per integrar-se en la comprensió de funcions socials.