Recursos i trasllat d'accidentats PDF

Recursos i trasllat d'accidentats M. Pilar Giménez CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència...

Recursos i trasllat d'accidentats M. Pilar Giménez CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència Recursos i trasllat d'accidentats Índex Introducció 5 Resultats d’aprenentatge 7 1 Valoració inicial de l’assistència en una urgència i emergència 9 1.1 El sistema sanitari català..................................... 9 1.1.1 Centres de salut i equips terapèutics........................... 10 1.1.2 Sistemes d’emergència.................................. 12 1.2 El marc legal; la responsabilitat i els límits en els primers auxilis................ 13 1.2.1 Objectius i límits en primers auxilis........................... 14 1.3 Farmaciola d’urgències...................................... 15 1.3.1 Farmaciola escolar.................................... 17 1.4 Seguretat i autoprotecció..................................... 17 1.4.1 Protegir (PAS)...................................... 19 1.4.2 Avisar (PAS)....................................... 20 1.4.3 Socórrer (PAS)...................................... 22 1.4.4 Mesures d’autoprotecció personal............................ 23 1.5 El protocol de transmissió de la informació........................... 24 1.5.1 Notificació de la trucada sanitària al 112........................ 26 1.5.2 Recepció de la trucada al centre coordinador i recollida de la víctima......... 28 1.5.3 Recepció de la víctima a l’hospital de referència.................... 29 1.6 Les prioritats d’actuació en múltiples víctimes. Els mètodes de triatge simples......... 30 1.6.1 Delimitació d’àrees en cas de catàstrofe......................... 30 1.6.2 El triatge bàsic i les seves prioritats........................... 31 1.6.3 Relació de l’estat de les víctimes amb el color de la targeta............... 35 2 L’avaluació de l’estat de la víctima 37 2.1 El sistema locomotor....................................... 38 2.1.1 L’esquelet......................................... 38 2.1.2 Sistema muscular..................................... 40 2.1.3 Articulacions....................................... 41 2.2 Sistema nerviós.......................................... 42 2.2.1 Sistema nerviós central.................................. 43 2.2.2 Sistema nerviós perifèric................................. 44 2.2.3 Sistema nerviós autònom................................. 45 2.3 Aparell respiratori......................................... 45 2.3.1 Anatomia de l’aparell respiratori............................. 46 2.3.2 Fisiologia respiratòria.................................. 47 2.4 Aparell cardiovascular...................................... 49 2.4.1 Anatomia de l’aparell cardiovascular.......................... 50 2.4.2 Fisiologia cardiovascular................................. 54 2.5 Les constants vitals........................................ 56 2.5.1 Temperatura corporal................................... 56 CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència Recursos i trasllat d'accidentats 2.5.2 La tensió o pressió arterial................................ 57 2.5.3 La respiració....................................... 58 2.5.4 La valoració neurològica................................. 58 3 Aplicació de procediments d’immobilització i de mobilització 61 3.1 Procediments de mobilització................................... 61 3.1.1 Mobilitzacions realitzades per un únic socorrista.................... 62 3.1.2 Mobilitzacions realitzades per dos o més socorristes.................. 65 3.2 Posicions de seguretat i espera.................................. 68 3.3 Mètodes d’immobilització.................................... 71 3.3.1 El cabestrell........................................ 73 3.3.2 Les fèrules........................................ 76 3.3.3 Els embenats....................................... 76 3.3.4 Dispositius professionals d’immobilització....................... 81 CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 5 Recursos i trasllat d'accidentats Introducció Potser alguna vegada us trobeu amb alguna situació d’emergència. Aquestes situa- cions exigeixen la posada en marxa de tot un seguit de mesures que contribueixin a evitar la mort de la persona accidentada o el seu empitjorament. Els serveis d’emergències donen resposta aquestes víctimes amb l’ànim de respondre a la demanda social i satisfer les necessitats de les persones que necessitin una actuació urgent dels serveis sanitaris. No només el professional que treballi en l’àmbit de la sanitat ha d’estar preparat per participar en situacions que exigeixin una actuació immediata, sinó també tots aquells professionals que treballin en l’àmbit educatiu i social, així com la resta de professionals d’altres sectors. De fet, és molt important que tota la ciutadania tingui coneixements suficients per poder actuar davant d’una emergència. Per fer- ho, cal que es coneguin els objectius i els límits de les actuacions, aprenguin a seguir els protocols establerts i col·laborin de manera adequada amb l’equip sanitari especialitzat tot duent a terme les tasques que li siguin encomanades. Tots hem de ser conscients de fins on podem arribar, però NO és vàlid, davant d’una emergència, no fer res. Sempre, com a mínim, s’ha de trucar al 112. En el primer apartat, “Valoració inicial de l’assistència en una urgència i emergència”, analitzareu com i per què tothom, davant d’una situació que requereixi la intervenció immediata, té una doble responsabilitat d’intervenir: moral i legal. La primera comporta l’obligació de respondre amb actes que siguin acceptats per la pròpia consciència i pels models de conducta social. La segona comporta l’obligació de respondre amb actes exigits i contemplats en la legislació que estigui en vigor. També coneixereu l’organització del sistema de salut català, diferenciareu entre una emergència i una urgència, us familiaritzareu amb el 112, coneixent la seva app, la seva pàgina web i tots els seus serveis, i coneixereu què és el triatge i la manera d’aplicar-lo correctament. En el segon apartat, “L’avaluació de l’estat de la víctima”, assolireu nocions bàsiques de l’anatomia i fisiologia humana per poder donar una resposta adequada a les situacions d’emergència i urgència que es puguin presentar, sent capaços de fer una valoració primària i secundària de manera correcta. Finalment, en l’apartat “Aplicació de procediments d’immobilització i de mobilització” sabreu aplicar els procediments de mobilització i immobilització adients en funció de les lesions que la víctima pugui presentar. Per assolir els objectius d’aquesta unitat cal que llegiu atentament aquests con- tinguts, us feu resums, esquemes i mapes conceptuals, intenteu gravar vídeos simulant les situacions plantejades i us feu fotos per comprovar que esteu assolint els procediments. Feu els exercicis i les activitats proposades. En cas de dubte CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 6 Recursos i trasllat d'accidentats podeu preguntar al fòrum del mòdul, ja que així us podran ajudar els vostres companys o el professor. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 7 Recursos i trasllat d'accidentats Resultats d’aprenentatge En finalitzar aquesta unitat, l’alumne/a: 1. Realitza la valoració inicial de l’assistència en una urgència descrivint riscos, recursos disponibles i tipus d’ajut necessari. Descriu el funcionament i l’estructura del sistema sanitari català. Identifica els fonaments i el marc legal de l’aplicació dels primers auxilis. Assegura la zona segons el procediment oportú. Identifica els protocols de seguretat i les tècniques d’autoprotecció en la manipulació de persones accidentades. Detalla el contingut mínim d’una farmaciola d’urgències i les indicacions dels productes i medicaments. Identifica les condicions de funcionament adequades de la ventilació- oxigenació. Reconeix les condiciones de funcionament adequades de l’aparell cardio- vascular. Descriu els procediments per identificar alteracions neurològiques. Pren les constants vitals. Estableix les prioritats d’actuació en múltiples víctimes. Reconeix els objectius de la prevenció primària i secundària. 2. Aplica procediments d’immobilització i mobilització seleccionant els mitjans materials i les tècniques. Efectua les maniobres necessàries per accedir a la víctima. Identifica els mitjans materials d’immobilització i mobilització. Caracteritza els mètodes d’immobilització i mobilització segons lesions potencials i circumstàncies de l’accident. Descriu les repercussions d’una mobilització i trasllat inadequats. Confecciona sistemes per a la immobilització i mobilització de malalts o accidentats amb materials convencionals o mitjans de fortuna. Aplica els fonaments de l’ergonomia en els procediments de mobilització de víctimes. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 9 Recursos i trasllat d'accidentats 1. Valoració inicial de l’assistència en una urgència i emergència Els primers auxilis són l’assistència immediata per ajudar una persona que ha sofert una malaltia sobtada o accident abans que es produeixi l’assistència mèdica especialitzada. La planificació dels primers auxilis s’ha de fer de manera integrada i ha de constar d’una organització complexa que inclogui persones, equipament, material, instal·lacions i mitjans d’evacuació i transport de víctimes/no víctimes. Per tenir una visió general de l’assistència en una urgència i emergència cal tenir un coneixement previ i un domini del Sistema Sanitari Català i el seu marc legal, les característiques d’una farmaciola d’urgències, alguns aspectes relatius a la seguretat i a l’autoprotecció, el protocol de transmissió de la informació, i sobre les prioritats d’actuació davant múltiples víctimes i els mètodes de triatge simple. 1.1 El sistema sanitari català El sistema sanitari es defineix com el conjunt de recursos i serveis (públics i privats ) de què disposa un país per atendre les necessitats de salut de la població. El model sanitari català segueix les orientacions de l’OMS per al segle XXI, amb la ciutadania com a protagonista i preparant-se per afrontar els reptes de futur. El 14 de juny de 1990, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) com a resultat del traspàs de transferències en matèria de salut l’any 1981, responent a la necessitat d’ordenar, planificar i gestionar el sistema sanitari català. El model sanitari català L’1 de gener de 1991 va entrar en funcionament el Servei Català de la Salut, creat Trobareu més informació sobre per la LOSC com a ens públic de caràcter institucional adscrit al Departament de el model sanitari català en el següent enllaç: Salut. El CatSalut, com es coneix el Servei Català de la Salut de forma abreujada, shorturl.at/cAHI8. és l’eix fonamental de l’ordenació sanitària del nostre país. El nostre sistema de salut queda configurat a partir d’un model públic, centrat en l’atenció a la persona i que aposta per l’aprofitament de tots els recursos sanitaris existents per poder fer efectiu el dret constitucional de protecció de la salut. En aquest sentit, es tracta d’un sistema sanitari mixt, on els recursos poden ser de diverses titularitat; en concret, els recursos sanitaris poden ser: Públics: finançats mitjançant impostos. Concertats: centres privats que tenen acords amb l’Administració. Privats: on paga el pacient, bé per cada acte mèdic o bé amb primes mensuals de les entitats asseguradores. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 10 Recursos i trasllat d'accidentats 1.1.1 Centres de salut i equips terapèutics El Servei Català de la Salut (CatSalut) s’estructura a través de les regions sanitàries (en la majoria de comunitats d’Espanya s’anomenen áreas de salud). El territori català es divideix en deu regions sanitàries, delimitades a partir de factors geogràfics, socioeconòmics i demogràfics. Totes compten amb una dotació adequada de recursos sanitaris d’atenció primària i d’atenció especialitzada per atendre les necessitats de la població (vegeu la figura 2.1). DECRET 116/2023, de 20 de juny Figura 1.1. Regions sanitàries En el següent enllaç podreu veure el decret de la nova delimitació de les regions sanitàries: shorturl.at/cluwR. Catsalut Cada regió s’ordena, al seu torn, en sectors sanitaris, que desenvolupen les activitats de prevenció de la malaltia, promoció de la salut, salut pública i assistència sanitària i sociosanitària en el seu nivell d’atenció primària. A la vegada, els sectors sanitaris estan formats per un conjunt d’àrees bàsiques de salut, que són un seguit d’unitats territorials on es presta l’atenció primària de salut d’accés directe de la població; principalment, per mitjà del centre d’atenció primària (CAP). Són unes unitats territorials formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un o més municipis en l’àmbit rural. La seva delimitació es determina en funció de factors geogràfics, socioeconòmics, demogràfics, laborals, epidemiològics, culturals, climàtics i de vies de comunica- ció, així com d’instal·lacions sanitàries existents, tot tenint en compte l’ordenació territorial de Catalunya i en funció de l’accessibilitat de la població als serveis i de l’eficiència en l’organització dels recursos sanitaris (vegeu la figura 1.2). F i g u r a 1. 2. Mapa conceptual de les regions i els sectors CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 11 Recursos i trasllat d'accidentats Nivells d’assistència Catalunya disposa d’una xarxa assistencial formada per diferents tipologies de centres que presten els seus serveis assistencials per donar resposta a les necessitats de salut dels ciutadans (vegeu la figura 1.3). Figura 1. 3. Mapa conceptual d’assistència sanitària Hi ha dos nivells d’assistència. Aquesta organització està pensada perquè el primer nivell (assistència o atenció primària) sigui el primer contacte dels ciutadans amb el sistema de salut. Si el primer nivell no pot resoldre el problema de salut, la persona és derivada al segon. El nivell d’assistència primària actua de filtre del sistema. Les característiques de cada nivell serien les següents: 1. Assistència primària: És la primera assistència que rep la persona quan té o vol prevenir algun problema de salut. Està organitzada en àrees bàsiques de salut (el nom en la majoria de comunitats espanyoles és “zona bàsica de salud”). Abasta entre 5.000-10.000 habitants, com pot ser un barri o un poble. És un conjunt de pobles si la població d’aquests és inferior a aquestes xifres. L’assistència es concreta físicament en els CAP, centres d’atenció primària (a la resta d’Espanya, “centros de salud”). Si la població està dispersa es poden construir diferents consultoris, on es passa visita un o més cops per setmana. En els CAP hi treballen els equips de professionals d’atenció primària (EAP) de la salut. 2. Assistència especialitzada: S’hi fan consultes de tipus més greus que en els CAP. Es duu a terme físicament en centres especialitzats i hospitals. L’atenció o assistència especialitzada de la sanitat pública comprèn: – Consulta ambulatòria – Internament – Hospital de dia – Altres recursos CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 12 Recursos i trasllat d'accidentats 1.1.2 Sistemes d’emergència El sistema d’emergència és un servei integrat per un equip de professionals (metges, infermers, teleoperadors de demanda, gestors de recursos i tècnics de transport sanitari) que té com a objectiu fonamental donar resposta assistencial a les urgències i emergències sanitàries extrahospitalàries de forma ràpida, eficient i amb el màxim nivell de qualitat, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Trucar al telèfon 112 és la manera més senzilla i ràpida que té qualsevol ciutadà d’informar d’una emergència a tots els organismes que formen part del sistema de seguretat i emergències de Catalunya. Amb una única trucada es posa en marxa el mecanisme per donar una resposta eficaç i eficient a cada necessitat. En aquest sentit, és important diferenciar entre una emergència i una urgència: L’112 és un número únic, fàcil de Emergència: esdeveniment greu que en cas de produir-se demana una memoritzar, gratuït i de resposta ràpida. actuació immediata. Sense assistència, la mort pot esdevenir en minuts. L’aplicació de primers auxilis és primordial (com per exemple, una parada cardiorespiratòria). El número de telèfon de les emergències és el 112. Urgència: esdeveniment no tan greu com l’emergència amb evolució no mortal en què la víctima ha de ser atesa abans de sis hores per no agreujar la seva situació (com per exemple, un traumatisme de radi). El número de telèfon de les urgències és el 061. L’actuació del sistema d’emergències està encaminada a aconseguir els objectius Quan hem de trucar al 061? Quan tingueu un dubte, consulta o següents: problema de salut que no sigui una emergència. Disminuir la mortalitat. Reduir el nombre de seqüeles greus i irreversibles. Disminuir la incidència de complicacions secundàries. Millorar el pronòstic de l’evolució de les lesions de les víctimes. Disminuir els temps d’hospitalització per permetre una reinserció laboral ràpida. Optimitzar els recursos, tot adequant la demanda als recursos que ofereixen les diferents institucions. Dur a terme una coordinació eficient. Una emergència necessita actuació immediata, mentre que una urgència, si bé no necessita d’una actuació immediata, ha de ser atesa en poques hores, no més de sis. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 13 Recursos i trasllat d'accidentats El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) és l’empresa pública de la Genera- litat que s’encarrega de la prestació de serveis sanitaris per tal de donar resposta a les situacions d’urgència i emergència prehospitalària, així com donar informació i consell sanitari, tant en situacions ordinàries com extraordinàries. El procés assistencial del SEM es desenvolupa en dos àmbits diferenciats: 1. En el Centre Coordinador, rebent i gestionant la demanda d’assistència i donant la resposta adequada en cada cas, ja sigui en forma de consell telefònic o mobilitzant el recurs més adient en cada situació i patologia a través d’un número únic, el 112. 2. En tots els recursos mòbils (ambulàncies, helicòpters i vehicles d’atenció continuada) repartits per tot el territori català. El sistema d’emergències es defineix com el servei integrat per un equip de professionals que té com a objectiu fonamental donar resposta assistencial a les urgències i emergències sanitàries extrahospitalàries de forma ràpida, eficient i amb el màxim nivell de qualitat, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Mireu el següent vídeo del SEM sobre les emergències mèdiques: https://www.youtube.com/embed/HejBEwZKqT4?controls=1 1.2 El marc legal; la responsabilitat i els límits en els primers auxilis L’article 6 del nostre Codi civil estableix que la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment. Aquesta afirmació vol dir que, malgrat que la persona no sàpiga que existeix una normativa, això no és excusa perquè aquesta s’incompleixi. Amb referència a la nostra responsabilitat i ètica professional, és molt possible que, quan anem a prestar els primers auxilis, ens fem algunes preguntes, com ara: Què passa si quan atenc una víctima aquesta es mor? Què passa si no atenc una persona que necessita assistència urgent? S’ha de demanar permís a la víctima abans d’ajudar-la? Aquestes preguntes són molt importants, ja que marquen els aspectes legals dels primers auxilis. En concret, hi ha tres aspectes bàsics a tenir en compte: CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 14 Recursos i trasllat d'accidentats 1. L’obligació d’actuar: tots tenim l’obligació ètica d’actuar, atès que és un deure de solidaritat. Aquesta obligació ètica deriva de l’obligació legal d’atendre totes aquelles persones que ho necessitin. Per aquest motiu, la llei penalitza aquelles persones que no ajuden a qui es troba en una situació greu (article 195, punt 1 i punt 2). 2. La necessitat d’obtenir el consentiment de la persona que hem d’atendre: el socorrista té l’obligació d’ajudar una persona en perill greu, però la víctima no està obligada a acceptar l’ajuda del socorrista. És obligatori demanar permís a la persona que ha patit un accident (sempre que reuneixi els requisits) abans de manipular-la o tocar-la (sobretot si la nostra actuació pot causar-li lesions o pot agreujar més les que ja té), perquè la víctima pot preferir esperar que l’atengui directament personal qualificat. A banda, la persona que denega l’auxili que li oferim ha de reunir els següents requisits (de no fer-ho, aplicarem els primers auxilis): Ser major d’edat. Estar en plena possessió de les seves facultats mentals per tal de poder entendre què li està passant. Aquesta negativa d’auxili ha de fer-se davant de testimonis o bé fer-li signar un document. Si la víctima no compleix aquests requisits aplicarem els primers auxilis. 1. La responsabilitat legal de les nostres actuacions davant d’una interven- ció: està en relació amb la nostra capacitació; així doncs, la llei és més exigent amb un/a metge/essa que amb un/a auxiliar d’infermeria, i serà més exigent amb un/a auxiliar d’infermeria que amb un/a educador/a infantil, i més amb aquest que amb un ciutadà que no ha tingut mai formació en primers auxilis. Article 195.1 Qui no socorri una víctima que La regla d’or en primers auxilis és no fer mal; fer tan sols allò que sabem es trobi desemparada i en perill manifest i greu, quan ho pugui fer (sempre trucar al 112) i que sabem que pot ajudar la víctima. Mai assumir fer sense risc propi ni de tercers, ha de ser castigat amb la pena de riscos que no cal assumir. multa de 3 a 12 mesos. Article 195.2 Quan la situació tingui perill, sempre s’ha de demanar ajuda; en cas contrari, s’imposarà una multa de 3 a 12 mesos. 1.2.1 Objectius i límits en primers auxilis El Canal Salut de la Generalitat de Catalunya defineix els primers auxilis com l’atenció més immediata i provisional que es dóna a una persona accidentada o malalta abans d’ésser atesa en un centre sanitari o per professionals experts dels equips d’emergències. La finalitat última dels primers auxilis no és curar, sinó prevenir l’aparició de complicacions i millorar el pronòstic de la persona accidentada. Per tant, els seus objectius generals són: CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 15 Recursos i trasllat d'accidentats Protegir la vida. Evitar un dany més gran. Afavorir la recuperació de la víctima. Assegurar el trasllat de la víctima. És convenient que, davant d’una emergència, tothom que hi intervé actuï de la mateixa manera. Per això resulta del tot beneficiós tenir unes normes generals d’actuació; són les següents: 1. No s’ha retardar ni dificultar l’acció del personal especialitzat. 2. No s’ha d’improvisar mai 3. S’ha de conservar la calma per poder actuar amb serenitat i rapidesa. Val més perdre un minut pensant que actuar imprudentment. Això implica: Actuar sense perdre temps, però amb tranquil·litat. Neutralitzar la causa de l’accident i evitar-ne d’altres. Tranquil·litzar el ferit. Impedir aglomeracions. Cercar ajuda si és necessari. S’ha d’observar molt, tocar poc i decidir què cal fer. 4. Valorar la situació. 5. Examinar sense brusquedat per veure: Què té el ferit. Què cal fer. Què no hem de fer. 6. Cal organitzar el transport. 1.3 Farmaciola d’urgències Una farmaciola pot ser qualsevol dispositiu, com per exemple una caixa, maleta, armari, etc., que contingui el material sanitari i medicaments necessaris per atendre símptomes i signes lleus. És imprescindible que la farmaciola i tot el material que conté estigui ben identificat. Per poder actuar correctament davant d’un accident cal tenir a punt la farmaciola amb el material que realment és útil en cas d’emergència i el llistat dels telèfons d’emergència. També cal preveure’n la correcta reposició (convé revisar-la un cop a l’any) i el manteniment. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 16 Recursos i trasllat d'accidentats Cal tenir-la fora de l’abast dels infants i protegida de la llum, el fred, la calor i la humitat, perquè el contingut es conservi en bon estat; per tant, no és adequat tenir la farmaciola a la cuina o al bany. Què hi ha d’haver? S’ha de tenir en compte que depenent de la finalitat de la farmaciola, el contingut variarà. Així, en la farmaciola d’urgències hi haurà: Aspirina i/o ibuprofèn i/o paracetamol (hi ha diversitat d’opinions sobre si Exemple clàssic de farmaciola amb la farmaciola ha de contenir o no medicaments). els elements més comuns. Guants d’un sol ús. Algun producte per alleugerir la coïssor de les picades d’insecte. Termòmetre (no utilitzar termòmetres de mercuri) per conèixer la intensitat de la febre. Material de cura: 1. Gases estèrils (si és possible, en bosses individuals) per comprimir o cobrir la ferida. 2. Benes de diferents mides (5, 7 i 10 cm) per subjectar les gases estèrils que cobreixen la ferida neta. 3. Esparadrap, preferiblement antial·lèrgic, per subjectar les gases o les benes amb què es cobreix la ferida. 4. Tiretes per cobrir ferides lleus i poc extenses. 5. Tisores de punta rodona i pinces petites per extreure cossos estranys. 6. Sabó líquid neutre per rentar les mans i les ferides lleus. 7. Alcohol de 70 graus per desinfectar material. 8. Aigua oxigenada per aturar hemorràgies. 9. Povidona iodada o altre antisèptic per desinfectar les ferides petites. Convé també tenir sempre una bossa de gel al congelador per aplicar en cas de ferides amb inflamació, picades d’insectes, meduses... Què no hi ha d’haver? Medicaments caducats. Medicaments receptats fa molt temps. Medicaments en mal estat. Solucions extemporànies (aquella que, per la seva poca estabilitat, es prepara en el moment de ser administrada). Medicaments sense prospecte ni envàs original. Fórmules magistrals sense data de caducitat. Col·liris oberts. Termòmetre que no funcioni. Tisores i pinces rovellades. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 17 Recursos i trasllat d'accidentats 1.3.1 Farmaciola escolar El contingut és el mateix que la farmaciola d’urgències, però hi ha molt debat si en les farmacioles de centres educatius, d’activitats d’educació en el lleure, de llars d’infants, etc., hi han d’estar presents el paracetamol i la povidona iodada. Seguint les recomanacions del Departament de Salut i la Societat Catalana de Pediatria, s’ha inclòs el paracetamol a la farmaciola dels centres educatius de Catalunya. Per administrar-lo cal tenir: L’autorització signada dels pares, mares o tutors legals (que el centre educatiu ha de demanar en el moment de la inscripció de l’alumne al centre) Seguir les recomanacions d’ús elaborades per la Societat Catalana de Pediatria i pels departaments d’Ensenyament i de Salut de la Generalitat de Catalunya. Per poder administrar medicaments als alumnes, sempre que sigui imprescindible fer-ho en horari lectiu, cal que els pares, mares o tutors legals aportin un informe del metge on consti el nom de l’alumne, el nom del medicament que ha de prendre i la seva pauta d’administració. Respecte al debat sobre l’ús de la povidona, els seus detractors donen com a arguments: La possible al·lèrgia al iode. La tinció que la povidona fa a la ferida, que pot dificultar al metge que visitarà al nen l’observació de la ferida. El cas és que no hi ha cap normativa que especifiqui si es pot administrar o no, però la Clínica Universitaria de Navarra aconsella evitar el seu ús en ferides grans i obertes i recomana no utilitzar-la en nadons. També està contraindicat en persones al·lèrgiques al iode. Povidona per a nens, no pas per a nadons La Societat Catalana de Pediatria publica un article de consells per viatjar amb nens en el qual es recomana que, a part dels sèrums de rehidratació, hem de portar una minifarmaciola amb gases, desinfectant per a ferides (povidona iodada o clorhexidina), termòmetre, antitèrmics i protecció solar amb factor 50. De fet, es troben moltes referències i diverses guies que indiquen amb tota normalitat l’ús de la povidona com a antisèptic en nens i nenes, exceptuant els nadons. 1.4 Seguretat i autoprotecció Quant presenciem una emergència sempre s’ha de seguir un pla d’actuació clar; això ajudarà a veure la prioritat de les necessitats que puguin sorgir i a decidir CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 18 Recursos i trasllat d'accidentats la seva reacció. Davant una persona accidentada, els principis bàsics a tenir en compte són els que corresponen a les sigles PAS, l’acrònim de la seqüència protegir, avisar i socórrer. Seguir aquesta conducta d’actuació permetrà no agreujar la situació i contribuirà a fer que la persona accidentada pugui ser atesa en les millors condicions possibles (vegeu la figura 1.4). Abans d’actuar sempre s’ha d’intentar controlar els nervis i les emocions i dedicar un temps a pensar; és molt important no precipitar-se en una situació de perill potencial, sempre evitar exposar-se al risc i mai ultrapassar les pròpies capacitats. F i g u r a 1. 4. Grafisme explicatiu de la conducta PAS Grafisme amb la consigna del PAS. Font: www.keepcalm-o-matic.co.uk www.creuroja.org En el següent enllaç trobareu un vídeo del Departament de Salut de la Generalitat De Catalunya. El seu objectiu és explicar al ciutadà com actuar en una primera intervenció (PAS) i conscienciar de la trucada al 112 en cas d’emergència: https://www.youtube.com/embed/OOa39K6dEZs?controls=1 Vegeu també el següent vídeo de la Creu Roja sobre el PAS: CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 19 Recursos i trasllat d'accidentats https://www.youtube.com/embed/d7o0Wq7nPcI?controls=1 1.4.1 Protegir (PAS) És el primer esglaó de la conducta PAS (protegir, avisar i socórrer). Abans d’actuar s’ha de tenir la seguretat que les causes que han provocat l’accident ja no estan presents. Cal fer, en aquest ordre: 1. Una anàlisi ràpida de la situació i de l’entorn, detectant possibles perills. 2. Pensar en un mateix; vetllar per la pròpia seguretat, protegint-se. 3. Protegir l’accidentat. S’han de prendre totes les mesures que calguin per eliminar els riscos. No s’ha d’improvisar mai. Val més perdre un minut pensant que actuar de manera imprudent. Tampoc s’ha d’intentar ser un heroi en situacions arriscades, ja que és força improbable que es pugui ajudar els ferits si el rescatador es posa en perill. Per això, es prendran mesures d’autoprotecció, protecció de les víctimes i tercers, i protecció de l’ambient, evitant que la situació empitjori. És molt important mantenir la calma. Un flux excessiu d’hormones podria afectar la capacitat d’afrontar la situació. Unes respiracions profundes i tranquil·les ajudaran a calmar i recordar millor les tècniques de primers auxilis Per proporcionar seguretat caldrà: Determinar possibles riscos existents a l’escenari. Per exemple, en un desmai al carrer s’ha de senyalitzar la zona per evitar atropellaments. Rentar-se les mans i fer servir mesures d’autoprotecció personal, com ara guants d’un sol ús si és possible. Evitar entrar en contacte amb sang, secrecions, fluids biològics i materials contaminats o desconeguts. Procurar no tossir, esternudar ni respirar sobre ferides obertes. Les condicions que han ocasionat l’accident poden ser encara un perill; és importantíssim recordar que el més important és vetllar per la pròpia seguretat. A vegades una mesura tan senzilla com apagar un interruptor poden ser suficients CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 20 Recursos i trasllat d'accidentats per fer la zona més segura. Si no es pot eliminar el risc mortal, ha d’intentar distanciar la víctima i reduir el perill al mínim. Com a últim recurs, s’ha d’allunyar la víctima. 1.4.2 Avisar (PAS) Avisar és el segon esglaó del PAS (protegir, avisar i socórrer). Una vegada la zona està assegurada, s’ha de demanar ajuda urgent trucant al telèfon d’emergències de Catalunya 112 en cas d’emergència, o bé al 061 en cas d’urgència. Avisar forma part de la primera baula de la cadena de la vida en primers auxilis. La cadena de vida són quatre baules o anelles que garanteixen la supervivència de la víctima; la primera baula o anella és reconeixement precoç i demanar ajuda (vegeu la figura 2.6). F i g u r a 1. 5. Grafisme sobre la cadena de la vida o de supervivència Consell català de ressuscitació En cas d’emergència, trucar al 112 Quan us trobeu en una situació en què hi ha algú greument ferit o sobtadament malalt cal que truqueu immediatament al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), al telèfon 112, informant de la ubicació del succés i del nombre de ferits; s’ha de trucar només en cas d’emergència (vegeu la figura 1.6). Només en cas d’emergència F igura 1.6. Grafisme informatiu; quan trucar al servei d’emergències? No cal trucar al telèfon del SEM, 112, si algú té mal de queixal o necessita una recepta; només ho farem en cas d’una veritable emergència; si no, el servei es sobrecarregaria innecessàriament. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 21 Recursos i trasllat d'accidentats En aquest sentit, el SEM dóna diverses indicacions als ciutadans: Quan us trobeu en una situació en què hi ha algú greument ferit o sobtada- ment malalt cal que truqueu immediatament al SEM, al telèfon 112. Truqueu només en cas d’emergència: el servei es sobrecarregaria inneces- sàriament si ens truquéssiu per casos que no són emergències. Abans de trucar, feu-vos les preguntes següents: 1. Hi ha perill de mort per a la víctima? 2. Si la porto a un hospital, pel camí podria empitjorar perillant la seva vida? 3. Puc causar més mal movent el ferit? 4. La situació aconsella la presència del personal sanitari del SEM? Què podeu fer fins que arribi l’ambulància? 1. Si l’operador o el metge o metgessa que us atén al telèfon us dóna instruccions, poseu-les en marxa. 2. No mogueu la víctima si no es troba en perill. 3. Si hi ha algú més amb vosaltres, que surti a trobar l’ambulància. La persona que avisa ha de mantenir la calma, s’ha d’expressar de manera clara i precisa i s’ha de quedar al telèfon fins que li diguin que pengi. La informació que proporcioni a l’operador ajudarà a fer que l’assistència arribi al més aviat possible. S’ha de proporcionar el major nombre de dades; com a mínim, s’indicarà: Què ha passat Lloc de l’emergència (es donarà la direcció completa; si s’està en una carretera, el núm. de km i el nom de la via). Persones afectades en l’emergència. Gravetat de l’emergència. Riscos associats. En cas d’urgència, trucar al 061 El sistema sanitari públic posa a la disposició de la ciutadania diversos recursos als quals els ciutadans es poden adreçar en cas d’una urgència mèdica. Es pot anar al centre d’atenció primària (CAP) que correspongui, i, fora del seu horari habitual, als centres amb atenció continuada, els quals estan en funcionament durant més hores. En el cas que algú tingui un problema de salut i cregui que necessiti una atenció sanitària urgent, el Departament de Salut recomana que es truqui primer al 061 CatSalut Respon. Aquest telèfon està gestionat per professionals sanitaris (metges i infermeres) que poden assessorar el ciutadà i proposar-li una resposta adequada al problema de salut plantejat; en aquest sentit, pot: CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 22 Recursos i trasllat d'accidentats 1. Adreçar-lo a un centre adequat a la gravetat del seu problema. 2. Orientar-lo en el tractament. 3. Enviar-li un metge a casa a través del sistema d’atenció domiciliària. 4. Enviar-li una ambulància en cas que es tracti d’una urgència que hagi de ser atesa de forma immediata. Per al Departament de Salut, potenciar el servei del 061 CatSalut Respon és fonamental per atendre més adequadament les necessitats de salut dels ciutadans; per a la pròpia ciutadania, trucar al 061 CatSalut Respon pot suposar un estalvi de desplaçaments i temps d’espera innecessaris. Campanya "Creus que has d’anar a urgències?" El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Salut, ha impulsat la campanya informativa “Creus que has d’anar a urgències? Truca al 061” per orientar millor els ciutadans sobre el millor centre on acudir en cas d’un problema de salut. A dia d’avui, una mitjana de 9.500 persones (10.500 durant la temporada d’epidèmia de grip) acudeixen als serveis d’urgències d’un hospital, dels quals, un 64% presenten molèsties o problemes de salut que o bé no són una urgència –i per tant podrien esperar a la programació d’una visita amb el metge de capçalera– o bé són una urgència de poca gravetat que podria ser tractada en una altre centre de la xarxa assistencial. 1.4.3 Socórrer (PAS) Socórrer és l’últim esglaó de la conducta PAS (protegir, avisar i socórrer). Es refereix a fer una primera avaluació de l’estat de la persona o persones afectades fins que arribin els serveis especialitzats. És molt important tranquil·litzar la víctima i comunicar-li que l’ajuda ja està en camí. Si l’operador o el metge o metgessa que us atén al telèfon us dóna instruccions, poseu-les en marxa. S’ha de fer una primera avaluació o avaluació primària de la persona accidentada reconeixent els següents signes vitals: Parlar-li o fer-li petites sacsejades per veure si està conscient. Comprovar si respira. S’aplicaran tots els coneixements per intentar que la situació de la víctima/es millori o, com a mínim, no empitjori, fins que arribin els professionals al lloc de l’accident. No mourem la víctima en cap cas si no corre perill. Sobretot és molt important esperar que arribin els serveis d’emergència per atendre les persones ferides, només així les ajudem realment. Exemple de situació on activar la seqüència PAS Imagineu que un ciclista és atropellat per una moto en un carrer del centre de Barcelona. En aquest cas, posaríem en marxa la conducta PAS: Protegir: senyalitzar la zona perquè els cotxes es desviïn del lloc de l’emergència. Si la persona que presencia l’accident va en cotxe, s’autoprotegirà d’aquesta manera: CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 23 Recursos i trasllat d'accidentats 1. Aparcant el vehicle al millor possible i posant-se l’armilla reflectant abans de sortir del cotxe. 2. Protegir el lloc de l’accident encenent els llums d’emergència o de posició del vehicle. Avisar: trucar al 112 o que algú proper ho faci, i donar totes les dades que ens demani el 112: Localització del lloc de l’accident. El nombre de ferits. En quin estat es troben. Característiques i nombre de vehicles. Cal esperar que ens donin la conformitat des de la central abans de penjar. Socórrer: hem de ser conscients de no fer més mal; per tant, comprovarem si la víctima està conscient fent-li preguntes o petites saccejades. En cas que estigui conscient, caldrà parlar amb ell i tranquil·litzar-lo fins que arribin els serveis especialitzats. És molt important, en cas d’accident, no moure els ferits; és a dir, no treure-li el casc ni traslladar el ferit pel teu compte. No donar-li menjar, begudes o medicaments. 1.4.4 Mesures d’autoprotecció personal Cada situació d’emergència té unes característiques especials: calen actuacions específiques perquè el risc que puguem patir sigui al menys greu possible. Per això és molt important que conegueu bé les situacions de risc que poden causar una emergència (desastres naturals, accidents industrials, domèstics...), quines són les seves característiques i com heu d’actuar si es produeixen. En cas d’emergència és molt important mantenir la calma per evitar actuar amb precipitació. Cal seguir les informacions de les autoritats a través dels diferents mitjans de comunicació i informació a la població: A través de les xarxes socials com el Twitter de protecció civil (@emergenci- escat) o del 112 (@112), on s’anirà donant informació puntual i actualitzada al moment. A través de la pagina web del SEM (sem.gencat.cat/ca/inici) o d’altres webs institucionals, on s’anirà actualitzant la informació. A través de la ràdio i la televisió, on us aniran informant de l’evolució de la situació i de què cal fer en cada moment. Hi ha ocasions en què es produeixen situacions d’emergència en la família que són sobtades i de ràpid desenvolupament. En aquest cas cal tenir en compte que és molt probable que en el moment de l’emergència no estigueu junts tots els membres de la família, de manera que s’ha de tenir planificat i organitzat prèviament què fareu, com us comunicareu i com us reagrupareu. En aquest cas, les accions bàsiques que hauríeu de tenir planejades són: CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 24 Recursos i trasllat d'accidentats Punt de trobada: és recomanable identificar dos punts, un a prop de casa vostra i un altre, per al cas de grans emergències amb dificultats de mobilitat, fora del barri. Podria ser un lloc públic, com ara una biblioteca, un pavelló, un museu... Persona de contacte: cal escollir qui serà la persona de contacte en el cas que no us pugueu trobar. És preferible escollir una persona dins el nucli familiar com a responsable del reagrupament i també una altra persona, familiar o amic, que visqui en una altra població per als casos en què no sigui possible contactar amb la primera persona. Tots els membres de la família han de saber quines són aquestes persones i el seu número de telèfon. Heu de tenir en compte les necessitats específiques de cada membre de la família en cas d’emergència, especialment gent gran, nadons i persones amb discapacitat, per tenir-ho present en el moment de l’emergència. Cal que tots els membres de la família sàpiguen on és l’equip d’emergèn- cies que heu preparat. Altres aspectes importants són: – Tots els membres de la família han de conèixer el lloc on són les claus de pas per tancar els subministraments de la vostra llar: llum, aigua i gas. – També han de conèixer el telèfon únic d’emergències, el 112. – Segons on sigueu, heu de conèixer les vies d’evacuació i les zones de seguretat. – És molt important que al telèfon mòbil de tots els membres de la famí- lia estigui identificada una persona a qui trucar en cas d’emergència, per exemple amb el nom “SOS” o “Emergència”o “AA”. D’aquesta manera, si teniu un accident, els serveis d’emergència que us estiguin atenent sabran a quin número dels contactes del mòbil cal trucar. Exemples d’emergències i de com actuar en cada situació A la pàgina del SEM Què cal fer en cas d’emergència? Consells per a l’autoprotecció (shorturl.at/cikw8) trobareu tota una sèrie de riscos, classificats en tres grans blocs: riscos naturals, riscos tecnològics i altres riscos. S’expliquen detalladament les seves característiques i les mesures d’autoprotecció que heu de prendre per aconseguir estar ben informats i ben preparats en cas que es doni l’emergència. En aquesta mateixa pàgina trobareu molts més consells sobre reconeixement de situacions, autoprotecció i actuació en diversos casos d’emergències (fins i tot en diferents idiomes), com per exemple què cal fer davant d’un incendi a casa, una torre de fums (comportament del fum en un edifici), un foc a la paella, un ictus, un infart agut de miocardi... 1.5 El protocol de transmissió de la informació Davant de qualsevol situació d’emergència cal seguir un protocol de transmissió d’informació que va des de l’activació del servei d’emergències mèdiques (SEM), 112, fins a la recepció de la víctima a l’hospital de referència. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 25 Recursos i trasllat d'accidentats Quan el 112 rep la trucada d’un ciutadà posa en marxa tot un procés per poder atendre-la amb la major eficàcia i velocitat possibles (vegeu la figura 2.8): 1. Localitzen la incidència en un mapa gràcies a una aplicació informàtica. 2. Classifiquen la trucada segons el tipus d’incident. 3. Avisen el servei o serveis més adequats: ambulància per a emergències mèdiques, mossos d’esquadra per a seguretat, bombers per a extinció d’incendis i altres incidències de salvament, com els agents rurals (veieu la figura 1.8). F i g u r a 1. 7. Grafisme informatiu del telèfon del SEM, el 112 112.gencat.cat Figu r a 1. 8. El 112 activa un seguit d’organismes, no només els mèdics CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 26 Recursos i trasllat d'accidentats El 112 vol que el seu servei sigui accessible a tothom que el necessiti, per això els operadors atenen les trucades en català, castellà, anglès, francès i alemany. I, a més, disposen d’un servei especial per a persones sordes: una aplicació per a dispositius mòbils i un servei per SMS i per fax. Aquests mitjans alternatius també estan pensats per als turistes estrangers que necessitin fer ús d’un servei d’emergències durant la seva estada a Catalunya. No confongueu el 112 amb el 012 Disposen d’una innovadora plataforma tecnològica que connecta els taxis amb el El 112 és un telèfon 112. Aquest sistema permet fer el seguiment de la posició dels taxis i conèixer si d’emergència mèdiques. Si el que voleu és informació (sobre hi ha una situació d’emergència, millorant la seguretat del treballador i els seus trànsit, transport, previsió meteorològica...) heu de trucar clients. El Seqtaxi està gestionat per Localret i l’Institut Metropolità del Taxi. al 012, el telèfon d’atenció ciutadana de la Generalitat. El protocol de transmissió d’informació és un procés dinàmic en el qual intervenen quatre factors; en aquest ordre: 1. Notificació de la trucada sanitària al 112 2. Recepció de la trucada al centre coordinador 3. Recollida de la víctima 4. Recepció de la víctima a l’hospital de referència 1.5.1 Notificació de la trucada sanitària al 112 El número d’emergència 112 és fàcil de recordar i, a més a més, és l’únic que cal recordar per a tot Europa. El Consell de la Unió Europea va prendre la decisió d’introduir el número d’emergències 112 com a número únic perquè totes les persones que es desplacin per Europa no necessitin conèixer tots els números d’emergència locals. Països on es pot demanar ajuda trucant al 112 Es pot demanar ajuda urgent trucant al 112 als 27 estats membres de la Unió Europea i a altres països de la zona europea: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, les illes Fèroe, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, l’illa de Man, Mònaco, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, la República de Macedònia, la República Txeca, el Regne Unit, Sèrbia, Suècia, el Vaticà i Xipre, Israel, algunes regions de Rússia i Turquia. Abans de trucar al 112 és important tenir en compte aquestes recomanacions: 1. És millor que truqui un mateix i no un intermediari perquè la informació sigui més completa. Intenteu trucar des d’un lloc segur i mantingueu la calma. 2. Marqueu directament el 112, no cal cap prefix. 3. Espereu que l’operador respongui la trucada. Tingueu paciència, no pengeu ni torneu a trucar, ja que això podria endarrerir molt el servei. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 27 Recursos i trasllat d'accidentats 4. Digueu el vostre nom i telèfon de contacte, i expliqueu breument què ha passat. 5. Responeu les preguntes que us faci l’operador i seguiu els consells que us doni. 6. No pengeu fins que no us ho indiquin. 7. Si la situació empitjora o canvia, torneu a trucar al 112. Quan diverses persones ja han telefonat al 112 per notificar un mateix accident o emergència és possible que els operadors només preguntin si teniu informació addicional útil. El 112 actua d’aquesta manera per alliberar la línia telefònica més ràpidament i garantir una resposta ràpida a la propera trucada d’emergència. Actualment hi ha aplicacions per a telèfons intel·ligents per fer més fàcil el contacte amb el centre coordinador. El 112 ha creat l’app My112; amb aquest sistema es garanteix l’accés universal de totes les persones, sigui quina sigui la seva condició, a serveis fonamentals com les emergències. L’operador del CAT112 que atén la trucada rep la informació sobre el lloc des d’on es truca automàticament. D’aquesta manera, es pot situar la persona que truca sobre el mapa i es pot atendre la incidència amb més rapidesa. Amb tot, la trucada no sempre es pot geolocalitzar automàticament i amb exactitud, és per això que l’operador del 112 us demana des d’on truqueu (vegeu la figura 2.10) Fi g u r a 1. 9. Grafisme informatiu de l’app My112 112.gencat.cat CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 28 Recursos i trasllat d'accidentats L’aplicació funciona a partir de tres pictogrames que corresponen als tres motius més comuns de trucades al 112: les emergències mèdiques, les policials i les relacionades amb els bombers i l’extinció d’incendis. Quan l’usuari ha seleccionat l’opció convenient pot escollir diverses situacions; per exemple, maltractaments, agressions, suïcidis, accidents, incendis o malalti- es... Amb aquesta aplicació també es millora l’autonomia de les persones sordes. Es pot trucar al telèfon d’emergències 112 des de qualsevol lloc de Catalunya, tant des d’un telèfon fix com d’un telèfon mòbil. Per poder trucar des d’un mòbil cal que hi hagi cobertura d’algun operador telefònic, encara que no sigui el que teniu contractat. Per tant, si voleu contactar amb el 112 des d’un telèfon mòbil i us trobeu en una zona on no hi ha cobertura de cap mena no podreu fer-ho, ja que no hi ha senyal de cap tipus. La manca total de cobertura es produeix, principalment, en parcs naturals, en regions muntanyoses de difícil accés o en zones despoblades. Per contactar amb el 112 des d’un telèfon mòbil és imprescindible estar en una zona on hi hagi cobertura; si no, no hi podreu contactar. En el següent vídeo trobareu més informació sobre l’app My112: https://www.youtube.com/embed/d8uCVsDRk2s?controls=1 1.5.2 Recepció de la trucada al centre coordinador i recollida de la víctima Un cop s’ha detectat la situació d’emergència, es posarà en marxa tot un dispositiu per atendre les víctimes. Aquest dispositiu consta de diversos passos: 1. La recepció de la trucada: el teleoperador, com a primer interventor del sistema sanitari, tractarà d’identificar la necessitat real del demandant. El Telèfon d’Emergències 112 de Catalunya CAT112 atendrà les trucades en 50 idiomes, ja que ha incorporat al catàleg de serveis l’atenció telefònica mitjançant un intèrpret en 45 idiomes més, a banda del català, castellà, anglès, francès i alemany, en els quals ja atenia fins ara les peticions dels ciutadans. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 29 Recursos i trasllat d'accidentats 2. El tractament de la informació i el seguiment: les trucades s’atenen des d’una de les tres sales operatives de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM. Els operadors de demanda reben i gestionen la trucada amb l’assistència del personal mèdic, determinant una prioritat segons la patologia; en aquest cas: (a) o bé s’assigna el recurs més adient per fer l’assistència. (b) o bé es resol l’assistència mitjançant un consell sanitari telefònic. 3. La mobilització dels recursos necessaris: quan la trucada requereix la mobilització d’un recurs, un equip assistencial es desplaça fins al lloc de l’incident per fer l’assistència i estabilització del pacient i, si cal, traslladar- lo a un centre sanitari. Sempre s’assignarà el recurs més adient, atenent als criteris de rapidesa i eficiència, ja que en el cas de les emergències les distàncies es mesuren en temps i no pas en quilòmetres. Aquesta assistència es pot donar en diferents escenaris: Domicilis. Recintes tancats (laborals, esportius). Via pública (carrers, carreteres, autovies, autopistes). Centres de salut i atenció primària. Espais oberts (àmbit rural, muntanya). 4. La coordinació de l’assistència mèdica urgent: un cop ja s’ha comunicat a l’equip d’assistència concret que vagi al lloc del succés, aquest equip haurà informar el centre coordinador del temps previsible d’arribada, de la situació del trànsit o d’altres dades d’interès. En arribar-hi, l’equip que hi intervé ha de tenir tota la informació sobre el cas que està a punt d’atendre. Els equips d’assistència estan formats per un metge, un infermer, un tècnic i el conductor. Un membre de l’equip informarà el centre coordinador sobre el lloc exacte del succés, el nombre de víctimes, si cal sol·licitar o no ajuda als bombers o a la policia... Idiomes en què aten el CAT112 El CAT112 ha ampliat el nombre d’idiomes d’assistència; actualment, a a banda de català i espanyol, pot atendre en italià, portuguès (incloent-hi variant brasilera), japonès, xinès mandarí, xinès cantonès, rus, àrab, polonès, gallec, èuscar, farsi, bambara, soninke, noruec, suec, txec, finès, grec, turc, romanès, ucraïnès, tailandès, eslovè, wòlof, lituà, hindi, fula, holandès, hongarès, búlgar, eslovac, serbocroat, danès, coreà, urdú, armeni, mandinka, paixtu, albanès, amazic, bosnià, taiwanès, georgià, persa i sirià. 1.5.3 Recepció de la víctima a l’hospital de referència La distribució de les víctimes entre els diversos centres hospitalaris es farà en funció del nombre de víctimes i del tipus de lesions que presentin. El SEM coordina els trasllats de pacients crítics (adults i pediàtrics), procedents d’un CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 30 Recursos i trasllat d'accidentats hospital que no disposa dels mitjans diagnòstics o terapèutics adequats a la patologia del malalt, a un altre centre amb els mitjans tècnics i humans necessaris. El SEM determina el tipus d’hospital segons patologia, mobilitza el recurs i fa el trasllat assistit per un equip SEM per tal de garantir l’estabilitat del malalt en tot moment. 1.6 Les prioritats d’actuació en múltiples víctimes. Els mètodes de triatge simples En el procediment operatiu del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) es considera incident de múltiples víctimes (IMV) un accident amb 6 víctimes greus o 10 víctimes de qualsevol categoria. Aquestes emergències requereixen una ràpida intervenció que garanteixi l’atenció a totes les persones afectades, per garantir una bona assistència sanitària serà necessari saber com organitzar-se en aquestes situacions per poder donar la millor atenció possible a les víctimes. Existeixen diferents classificacions de les emergències col·lectives, un exemple és la classificació en funció de les causes que les provoquen: Naturals: terratrèmols, inundacions, riuades, incendis... Antròpiques: desencadenades per accions humanes com ara centrals nu- clears, autopistes, aeroports, xarxa ferroviària... Socials: situades en zones de concentracions de població, com ara concerts, aglomeracions, estadis esportius... 1.6.1 Delimitació d’àrees en cas de catàstrofe Quan es produeix una catàstrofe o una emergència col·lectiva, la seguretat dels que hi participen és fonamental per prevenir nous accidents; per això, s’han d’acotar les diferents zones en funció de la situació i del risc existent. La delimitació es fa en tres zones concèntriques: rescat, auxili i suport (vegeu la figura 2.11): F i g u r a 1.10. Escenari i operativa general en cas d’IMV CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 31 Recursos i trasllat d'accidentats Zona de rescat, salvament o zona calenta: és el lloc on s’ha produït el succés, la zona zero. En ella es fa el primer triatge o triatge bàsic. Hi ha risc per als intervinents en funció del tipus de sinistre. En aquesta zona només hi haurien d’accedir els equips de salvament:representants del SEM (Servei d’emergències mèdiques), extinció d’incendis (bombers), Mossos d’esquadra i de protecció civil de la generalitat. Els serveis mèdics només entraran en escena en aquesta àrea quan la seva assistència i el seu suport siguin necessaris en els rescats complicats. Zona d’auxili, socors o zona tèbia: és l’ espai destinat al triatge avançat (més precís que el bàsic, propi del servei mèdic), on es realitza l’atenció sanitària i evacuació de ferits. Dins d’aquesta zona hi trobem: 1. L’àrea de classificació, on es fa el triatge avançat de les víctimes. 2. El lloc on es porten els ferits il·lesos, un cop classificats. 3. El lloc de càrrega d’ambulàncies. 4. El punt mèdic avançat (PMA) o hospital de campanya, que permet donar un suport mèdic avançat imprescindible a múltiples víctimes, estabilitzant-les perquè puguin suportar el transport. 5. També es pot ubicar un niu de ferits (zona de reagrupament de ferits abans de passar pel triatge). És un espai segur i ampli amb un accés ràpid que faciliti el transport. Zona base de suport o zona freda: on se situen els comandaments dels serveis intervinents i elements de suport, establint un centre de comanda- ment avançat (CCA). És la zona destinada, per exemple, a l’aparcament d’ambulàncies en espera, de manera que es permeti la circulació de la resta de vehicles. La finalitat de la zona de rescat és rescatar els ferits, fer el triatge bàsic i traslladar-los fins a l’àrea d’auxili. A la zona d’auxili es porta a terme el triatge avançat, l’atenció sanitària i l’evacuació de ferits. I a la zona base de suport se situen els elements de suport. 1.6.2 El triatge bàsic i les seves prioritats La paraula “triatge” prové de El triatge es defineix com el procediment destinat a obtenir una classificació la paraula francesa trier, que significa ‘classificar’. de les víctimes en unes determinades categories en funció del pronòstic vital per, d’aquesta manera, poder prioritzar-ne l’atenció i el tractament mitjançant els recursos disponibles. Totes les víctimes, abans de ser evacuades, han de ser classificades, exceptuant les situacions en què el triatge sigui dificultós per foscor, meteorologia adversa o pel risc per al reanimador o la víctima. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 32 Recursos i trasllat d'accidentats El triatge, una pràctica d’origen militar El triatge neix en la sanitat militar, atès que en el camp de batalla hi ha un gran nombre de baixes i ha sigut adaptat a la vida civil. L’exèrcit de Napoleó va ser el primer a aplicar el triatge. El seu cirurgià en cap va inventar aquesta manera de classificar les víctimes segons la gravetat de les seves ferides: els soldats amb ferides mortals es deixaven a un costat perquè morissin, mentre que aquells amb lesions menys greus eren atesos perquè poguessin tornar a la batalla. El triatge, com a mètode de classificació de víctimes, ha de seguir un protocol compartit per tothom, tot i que hi hagi maneres diferents de dur a terme aquesta classificació. Així, perquè el triatge sigui eficaç ha de ser: Ràpid: per regla general s’estima que per classificar les víctimes cal dedicar un temps de: – 30 segons per a una víctima morta. – 1 minut per a una víctima lleu. – 3 minuts per a una víctima greu. Complet: per dur a terme la correcta valoració de la víctima cal retirar els apòsits, els embenats i les peces de roba. Precís i segur: els errors poden ser fatals. En cas de dubte és millor classificar la víctima amb més gravetat de la que ens pensem (mai passar de targeta vermella a negra en cas de dubte). Individual: cada víctima ha de ser avaluada de manera individual. No es fan avaluacions en grup. I a més, cal avaluar tothom a la primera ronda: no es podrà reavaluar una víctima fins que s’hagin valorat totes les altres. En aquest triatge s’han de detectar les principals amenaces per a la vida, com ara l’asfíxia, l’hemorràgia o el xoc. Una classificació correcta diferenciarà aquells pacients que requereixen reanimació immediata d’aquells que presenten lesions mortals o lesions lleus que no necessitin assistència immediata. Els tipus de triatge bàsic poden ser molts i diferents; els més comuns són el mètode SHORT i el mètode START. Mètode SHORT Davant un incident de múltiples víctimes (IMV), qui realitza el triatge bàsic o primer triatge a la zona de rescat és el personal no mèdic responsable de la seguretat a la zona: agents de seguretat, bombers, policies... Per al personal no mèdic resulta difícil la priorització en l’evacuació de les víctimes, per això s’ha simplificat molt el triatge bàsic instaurant el mètode SHORT, un acrònim en què cada inicial fa referència als passos a seguir (en castellà; vegeu la figura 2.12): CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 33 Recursos i trasllat d'accidentats Figu r a 1. 1 1. Esquema gràfic del mètode SHORT Font: www.reeme.arizona.edu 1. Pot sortir caminant per si mateixa? Quan el rescatador accedeix al lloc de l’accident ordena en veu alta “que surtin caminant tots els que puguin”. Posteriorment se’ls envia al lloc preacordat amb qui està al comandament. A qui surt caminant se’l classifica amb el color verd. 2. Parla (Habla) sense dificultat? Si no camina però parla amb normalitat se li donen ordres senzilles. 3. Obeeix ordres senzilles? Per exemple, li preguntem el seu nom o li demanem que es toqui una part del cos. Així: Si parla i obeeix ordres senzilles es classifica amb el color groc. Si no camina i no parla amb normalitat o no obeeix ordres senzilles es passa a valorar si respira. 4. Respira? Després d’obrir vies aèries s’observa si respira: Si respira, se’l classifica amb el color vermell. Si no respira després d’obrir vies ni presenta cap moviment, se’l classifica amb el color negre, és a dir, com una víctima amb mínima prioritat per lesions incompatibles amb la vida. 5. Taponar hemorràgies: es taponaran totes les hemorràgies que semblin importants en totes les víctimes classificades tant amb verd, amb groc i amb vermell. Es reavaluarà periòdicament l’eficàcia del taponament (tot i ser un procés en quatre etapes, taponar hemorràgies sempre s’ha de fer simultani amb les altres). CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 34 Recursos i trasllat d'accidentats Mètode START Consisteix en una valoració ràpida que avalua la deambulació, la respiració, la circulació i l’estat mental, per després aplicar les maniobres rescatadores. És semblant al mètode SHORT, però una mica més específic. L’acrònim START correspon a les sigles, en anglès, Simple Triage and Rapid Treatment, és a dir, ‘triage senzill i tractament ràpid’. El procediment és el següent (vegeu la figura 2.2): Vegeu el vídeo del SEM que explica molt clarament el triatge i el mètode START: https://www.youtube.com/embed/0fQWkZFxI8I?controls=1 F i g u r a 1.12. Esquema gràfic del mètode START Font: Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ispc.gencat.cat) 1. La víctima pot caminar? Es demana a la víctima que s’aixequi i camini. Si pot caminar se li assigna targeta verda. Si no camina, es valora la respiració. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 35 Recursos i trasllat d'accidentats 2. Respira? Si no respira, s’obre la via aèria. Després d’aquesta comprovació pot passar que: NO respira: targeta negra. Sí respira: targeta vermella; si la freqüència respiratòria és major de 30. En cas que la freqüència sigui menor de 30, es passa al següent punt. 3. Avaluem la circulació, el pols radial: Si no en té, targeta vermella. Si en té, seguim al següent punt. 4. Avaluem l’estat mental i el sistema nerviós central (SNC); fem dues preguntes senzilles, com ara preguntar el nom o demanar que es toqui el nas o una part del cos: Si no respon, targeta vermella. Si respon, targeta groga. En obtenir la classificació de cada pacient se li posa la targeta del color corresponent i se segueix avançant per efectuar les maniobres salvadores. En el següent vídeo podeu veure un exemple pràctic d’aplicació del mètode START: https://www.youtube.com/embed/g1qn9DeaOM4?controls=1 1.6.3 Relació de l’estat de les víctimes amb el color de la targeta Després d’aplicar el mètode SHORT o el mètode START en una víctima se li assigna una targeta del color corresponent. Cada color és una referència simbòlica d’un quadre de lesions o diagnòstic ràpid. La targeta vermella fa referència a la categoria a la qual pertanyen les víctimes que presenten lesions que han de ser ateses ràpidament per poder resoldre les situacions que posen en perill la vida de la víctima, com ara: Aturada cardiorespiratòria (ACR) presenciada i reversible. Obstrucció mecànica de la via aèria. Lesions penetrants al tòrax. Pneumotòrax a tensió. Xoc hipovolèmic molt sever. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 36 Recursos i trasllat d'accidentats Cremades en una superfície superior al 20%. Enverinament per productes químics. Complicacions obstètriques actives. La targeta groga serveix per indicar les víctimes que presenten lesions que poden trigar a ser ateses, en principi, un màxim de sis hores; lesions com ara: Ferides viscerals. Ferides toràciques sense afectació a la ventilació. Fractures obertes. Abdomen agut. Víctimes en coma amb traumatisme cranioencefàlic (TCE) amb focalitat. Politraumatismes. Cremades amb lesions d’un 20%. La targeta verda fa referència a les víctimes que poden trigar a ser ateses en terminis superiors a sis hores, sense presentar risc de mort. Les lesions més representatives d’aquest tipus són: Lesions cerebrals que necessiten descompressió. Ferides musculars i fractures d’ossos llargs. Contusions toràciques. Polifractures i fractures d’ossos curts. Luxacions. Finalment, la targeta negra indica les víctimes mortes o amb lesions incompa- tibles amb la vida; és a dir, són víctimes que presenten lesions com ara: aturada cardiorespiratòria (ACR) no presenciada, traumatisme cranioencefàlic (TCE) amb sortida de massa encefàlica i destrucció multiorgànica. En aquesta categoria de triatge ja no es pot fer res per salvar la vida de la víctima; per tant, serà el grup amb menys prioritat d’atenció. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 37 Recursos i trasllat d'accidentats 2. L’avaluació de l’estat de la víctima L’avaluació inicial de l’estat de la víctima consisteix a fer una valoració global del seu estat, amb l’objectiu de determinar les seves lesions, per establir las prioritats d’actuació i adoptar les mesures necessàries en cada cas. Per aquest motiu, com a modus operandi habitual es farà consecutivament: Una valoració primària té com a objectiu identificar aquelles situacions que poden suposar una amenaça immediata per a la vida de la víctima. Valoració primària o ABC. Font: broadheads.blogspot.com Aquesta seqüència també és anomenada ABC, per les seves sigles en anglès: 1. Via aèria (Airway): s’han d’examinar els canals respiratoris, així com valorar l’estat de consciència amb estímuls auditius o tàctils. 2. Respiració (Breathing): cal explorar la respiració de la víctima (veure i escoltar). 3. Circulació (Circulation): s’ha de valorar l’existència d’hemorràgies severes per parar-les immediatament. El següent vídeo, elaborat pel Gobierno de Canarias, mostra com portar a terme una valoració primària o ABC: https://www.youtube.com/embed/RJeTvrAhsy0?controls=1 Una valoració secundària es fa quan la víctima es troba fora de perill immediat i si s’ha completat la valoració primària. Suposarà fer un historial sobre com s’ha produït l’accident, com s’ha atès la víctima o com s’inicia i es desenvolupa una malaltia i realitzar un examen físic. Té com a objectiu explorar la víctima ordenadament i detalladament des del cap fins als peus. S’ha de tranquil·litzar la víctima i mantenir-la informada de les nostres intencions i accions. Explorarem: 1. Cap: mirarem l’aspecte de la cara, buscarem ferides o contusions sota el cabell i la cara. Apreciarem epistaxi (sang del nas) o otorràgia (sang orella) i lesions als ulls. 2. Coll: s’ha de tractar amb molta cura. Si s’ha de moure la víctima, cal mantenir l’eix cap-coll-tronc como si fos un bloc rígid. 3. Tòrax: buscar la presència de ferides o deformacions. Valorar els moviments respiratoris. CFGS - Educació infantil CFGS - Integració social CFGM - Atenció a persones en situació de dependència 38 Recursos i trasllat d'accidentats 4. Abdomen: buscar ferides, localitzar el dolor si existeix, nota