Psicologia Aplicada a l'Activitat Física i l'Esport PDF

PSICOLOGIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT GRAU EN CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT ESTELA BOÏLS EUSES TTEE, URV  Estela...

PSICOLOGIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT GRAU EN CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT ESTELA BOÏLS EUSES TTEE, URV  Estela Boïls TEMA 1: HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Psicologia: ciència multidisciplinària que estudia la ment i la conducta. Analitza com els éssers humans pensem, sentim i aprenem per adaptar-se al seu ambient. La conducta canvia depenent de les nostres experiències i aprenentatges. ARRELS DE LA PSICOLOGIA PSICOLOGIA PRECIENTÍFICA: les arrels de la psicologia cal buscar-les en els grans filòsofs de l’antiga Grècia. Es preguntaven el que passava al voltant. ~ Sòcrates i Plató: ment i cos són diferents, desprès de la mort la ment segueix viva, idees innates (les persones quan naixem ja tenim coneixements à base). ~ Aristòtil: la ment i el cos estan connectats (reacció a causa de). Tabula rasa, és que quan naixem tenim la ment en blanc i poc a poc anem aprenent. ~ Hipòcrates: “pare de la ciència” que es centra en la part més biològica, sobretot el cervell. Volia arribar a aconseguir controlar com funcionava el cervell. Aplica la teoria dels temperaments que són els estats anímics d’una persona. ~ Descartes: ment i cos diferents, idees innates i adquirides (naixem amb coneixements però anem adquirint-ne més). Posició dualista à moviments voluntaris i involuntaris. NAIXEMENT DE LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA: Whielm Wundt “pare de la psicologia moderna”. Crea el primer laboratori de psicologia experimental. Deia que: ~ Idea central: estudiar els processos mentals que podien ser analitzats amb proves objectives i que podien treure resultats. ~ Objecte d’estudi: veure les experiències innates; com afecta una situació a una persona en el moment. ~ Mètode: introspecció experimental. Important per fer l’estudi: 1. Tenir molt clar el que es treballa (objectiu) i determinar quan comença. 2. S’ha d’observar tot el procés. 3. Tot estudi fet s’ha de poder repetir al cap del temps. 4. Controlar les variables però s’ha de ser conscient que n’hi ha que no es poden controlar. ESTRUCTURALISME Es considera a Wundt com iniciador de l’estructuralisme. També Titchner. L’objectiu és entendre l’estructura de la ment (consciència), que està formada per sensacions, sentiments i imatges. Les sensacions produeixen sentiments i a nivell record ens genera imatges, aquesta imatge ens produeix sentiments i sensacions. FUNCIONALISME Williams James. Estudi de la conducta, vol mirar com funciona i com es desenvolupa la conducta humana. Per què funcionem d’una manera o una altra per adaptar-nos? PSICOLOGIA CONTEMPORÀNIA PERSPECTIVES DE LA PSICOLOGIA o Neurociència; com genera el cos i el cervell els records. o Evolucionista; selecció natural i evolucions. o Genètica de la conducta; com influeix l’ADN. o Psicodinàmica; estudia l’origen de les persones. o Conductista; com aprenem a respondre (els nens imiten el que veuen). o Cognitiva; permet entendre com processem, guardem i recordem la informació. o Sociocultural; com afecta l’entorn social (conductes, normes). 1  Estela Boïls GRANS TEMES DE LA PSICOLOGIA Estabilitat i canvi durant la vida. Racionals o irracionals. Influència de l’herència, biologia (natura) i experiència (natura). ESPECIALITATS DE LA PSICOLOGIA Investigació bàsica à tot és teòric (recerca d’informació). Hi ha 2 tipus d’estudi Investigació aplicada à portar a la pràctica tota la teoria. Hi ha diversos camps d’aplicació: ~ Psicologia d’educació (instituts - escoles). ~ Psicologia de l’esport. ~ Psicologia de les organitzacions (oficines). ~ Psicologia jurídica (jutjats). ~ Psicologia clínica (hospitals). ENFOCAMENT CIENTÍFIC DE LA PSICOLOGIA La psicologia utilitza el mètode científic i formula hipòtesis per explicar els fets observats. Els mètodes d’investigació són instruments que ens permeten obrir nous camins. N’hi ha 3: 1. MÈTODE DESCRIPTIU 2. MÈTODE CORRELACIONAL 3. MÈTODE EXPERIMENTAL o Estudi de casos científics - Correlació + à les dos variables van Depen de la manipulació de la o Enquesta al mateix sentit. variable dependent per veure o Observació natural - Correlació - à una augmenta i l’efecte de la variable independent. l’altra disminueix. Variable independent: és la variable que modifiquem. La identificarem responent a la pregunta: què canviem? Variable dependent: és la variable que observem o mesurem. La identificarem responent: què observem?, o què mesurem? TEORIA – HIPÒTESIS – MÈTODE – MATERIAL – RESULTATS - CONCLUSIÓ 2  Estela Boïls TEMA 2: MODELS PSICOLÒGICS DE LA CONDUCTA HUMANA MODEL PSICODINÀMOC O PSICOANALÍTIC És el primer sistema dintre de la psicoteràpia moderna que va més enllà d’una teoria psicològica. Autor principal; Sigmund Freud, (format en medicina i interès per la neurologia i la psiquiatria), que va impulsar la creació de la societat Internacional de la Psicoanàlisi. CONCEPTES BÀSICS EN LES SEVES TEORIES o Inconscient: element que no coneixem però és el més important, conté els impulsos i desitjos que volen ser conscients i no els deixen. o Preconscient: idees que venen de l’inconscient i que es consideren que poden ser conscients. (Totes les idees que tenim a l’inconscient, quina és la més correcta). o Conscient: és la part més petita, conté les idees o pensaments que ja són racionals i lògics. INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS SEGONS FREUD - Part inconscient molt dinàmica. - Impulsos i desitjos tendeixen a fer-se conscients. - Un somni té 2 elements; contingut manifest, fotografia exacta del que hem somiat, i el contingut latent, significat de la fotografia. - Mètode de treballar: associació lliure, el pacient explica i ell treu conclusions. TEORIA DE LA PERSONALITAT SEGONS FREUD § Ello à preconsient § Super jo à conscient § Jo à realitat MODEL HUMANISTA Treballem l’ésser humà del present (viure cada moment perquè el que ha passat ja no ho repetirem). Entendre aquest present. Recercar el sentit de cada moment viscut per superar diverses situacions. Psicologia humanista: la persona és la font més fiable del coneixement personal, és a dir, qui sap més de nosaltres, som nosaltres mateixos. VALORS: llibertat personal i responsabilitat individual PIRÀMIDE DE MASLOW Abraham Maslow, impulsor del model humanista, va crear la piràmide de les necessitats de les persones. Tinc que cobrir les necessitats de baix per poder passar a les de dalt. 3  Estela Boïls MODEL COGNITIU ~ Importància del jo i dels coneixements de l’individu. ~ Estudia els processos mentals: percepció, atenció, solució... ~ Subjecte actiu: constantment estem rebent aprenentatge a partir dels estímuls, aquests donen respostes i d’aquestes aprenem. ~ Equilibri entre el jo i l’entorn (capacitat d’adaptació). ~ Fusió cognitiu-conductual. La teràpia cognitiva és modificar patrons erronis de pensament que generen dificultats conductuals. (aprendre, desaprendre i aguantar). AUTORS IMPORTANTS DEL MODEL COGNITIU ~ Beck, segons les creences, valors, experiències, allò que m’han ensenyat à procés de reeducació de les creences. ~ Ellis, teràpia racional emotiva conductual TREC, per fer un canvi de pensaments. PASSOS DEL MODEL COGNITIU - Esdeveniments activadors (m’ha passat alguna cosa). - Creences irracionals (el que penso dolent, menjar-se el cap). - Conseqüències emocionals i de la conducta (ansietat, depressió, conductes agressives...). - Desafiar i qüestionar aquestes creences (qüestionar al pacient el per què). - Efecte cognitiu nou (nou pensament o concepte, eliminar les culpes i entendre realitat). MODEL SISTÈMIC ~ Persona actua com a sistema i els rols (família, classe, esport...) actuen com a subsistemes de la persona. ~ Principalment teràpia familiar, “la malaltia és el símptoma”. MODEL CONDUCTUAL ~ Interès pel comportament, és a dir, conductes observables. ~ Importància de l’ambient en determinar el comportament (el que jo veig, jo aprenc). ~ Teràpia conductista: basada en la teoria de l’aprenentatge. 3 tipus; clàssic, operant i observacional. CONDICIONAMENT CLÀSSIC, és el més antic, però més important, la base dels nostres aprenentatges (GOS DE PAVLOV). Va denominar la salivació resposta incondicionada RI, ja que no depèn de l’experiència prèvia del gos, és a dir, és innata o no apresa. Com que l’aliment sempre produeix salivació, Pavlov el va anomenar estímul incondicionat EI. Va donar el nom d’estímul neutre EN a l’estímul que per si sol no provoca cap resposta (xiulet, llum, campana...) fins que no s’associa amb l’estímul incondicionat. La salivació del gos com a resposta als estímuls inicialment neutres depèn del fet que el gos associï aquests estímuls amb el menjar. Per tant, s’anomena resposta condicionada RC. L’estímul que prèviament era neutre, ara desencadena salivació, per tant, rep el nom d’estímul condicionat EC. CONDICIONAMENT OPERANT, funciona a partir d’un reforç. SKINNER: llei de l’efecte. El comportament depèn de les conseqüències. + o – El càstig té efecte oposat reforçador. Si castiguem hem d’explicar per què ho fem, si no, pot portar inconvenients: Por – Angoixa – Conducta agressiva – Gran ansietat. 4  Estela Boïls APRENENTATGE OBSERVACIONAL, aprenem per observació. (Condicionament modelat). ALBERT BANDURA, el mecanisme responsable de l’aprenentatge és la imitació dels models que observem. (els nens, imiten tot el que veuen però augmentat) Imitació: provoca sempre mínim el mateix però sol ser augmentat. TIPUS DE MODELATGE Modelatge verbal: imitació de conductes verbals. Combinat dels dos. Consta de dues FASES; adquisició (mirar com ho fa o escoltar com ho diuen), i la execució (portar-ho a terme). AUTOESTIMA L’autoestima és el resultat emocional de la persona, que sorgeix a partir de l’acceptació que fa un de si mateix, és dinàmica i es va modificant al llarg de la nostra vida. Autoconcepte: part interior, fa referència als valors. Es va creant al llarg de la nostra vida, va lligat amb el concepte d’identitat. Autoimatge: part física que es mostra. M’agrada el que veig i el que mostro? 5  Estela Boïls TEMA 3: LES EMOCIONS CONCEPTES: ~ Emoció: estat funcional intern, implica reaccions fisiològiques específiques en cada individu (experiències). ~ Sentiments: experiència subjectiva que acompanya l’emoció sempre. Emoció + pensament = sentiment ~ Afecte: to emotiu dominant de cada individu Sempre serà tot subjectiu, depenent de les vivències i experiències (sensació, vivències i afectació). CARACTERÍSTIQUES DE LES EMOCIONS o No s’observen a simple vista o Sorgeixen de sobte o Difícils de controlar o Varien amb intensitat o Polaritat (una mateixa situació presenta dues emocions contràries) o Multitud d’emocions (uns 40 tipus) EMOCIONS PRIMÀRIES UNIVERSALS Alegria Por Ira Tristesa COMPONENTS QUE ENS AJUDEN A RECONÈIXER L’EMOCIÓ COMPONENT FISIOLÒGIC, reacció fisiològica davant una situació. o Activitat electrotèrmica (reacció del nostre cos; suor gelada). o Distribució i composició de la sang (augmenta la pressió de les venes). o Ritme cardíac (augment de pulsacions). o Respiració (hiperventilació). o Resposta pupil·lar (dilatació). o Secreció salival (boca seca). o Resposta pilosa (pell de gallina). o Mobilitat gastrointestinal. o Tensió muscular i tremolor. COMPONENT COGNITIU, ens ajuda a entendre l’experiència emocional. ~ Anàlisi de l’atribució causal à per què es genera l’emoció?, com expliquem les coses. (explicació) ~ Avaluació cognitiva à conseqüències d’aquella situació que hem viscut. (experiència) Per analitzar l’avaluació s’ha de tenir en compte: ~ Perspectiva temporal, present, passat i futur. ~ Perspectiva ontogenètica, desenvolupament de les persones, de nen a adult. ~ Reavaluació, actuació a les situacions segons les experiències passades, basat en altres opcions. ~ Processos inconscients. Avaluar la situació i afrontar-la, acceptar-la i gestionar-la. D’aquesta manera podem arribar a un tractament de la situació. Si nomès avaluem, perdurarà. 6  Estela Boïls COMPONENT CONDUCTUAL, important observar. Moltes vegades es fa conscient. Expressió de l’emoció: formen part dels comportaments amb els quals comuniquem sentiments; paraules, to, volum de veu, postura, moviments corporals, expressions facials, etc. Les manifestacions verbals i no verbals ens indiquen com la persona percep i la importància que li dona a questa situació. Per aquest motiu s’ha de facilitar i fomentar l’expressió de les emocions. EXPERIÈNCIA EMOCIONAL EXPRESSIÓ A TRAVÉS DEL LLENGUATGE EXPRESSIÓ NO VERBALS DE LES EMOCIONS El llenguatge és l’instrument de comunicació, Les expressions facials, són universals i no és perfecte. culturalment diferents, innates, encara que moltes són apreses. Donen informació als altres No sempre trobarem les mateixes vivències d’un mateix. darrere les mateixes paraules. Gests i accions; les emocions s’acompanyen de conductes visibles. DETERMINANTS DE LES EMOCIONS La mateixa situació pot desencadenar emocions diferents en individus i situacions diferents poden originar la mateixa emoció en una persona. Els determinants de les emocions poden venir de l’estímul o de l’individu. SITUACIONS DETERMINANTS DE LES EMOCIONS ~ ALEGRIA: s’associa a reforç social o gratificació. ~ TRISTESA: s’associa a pèrdues. ~ POR: s’associa a situacions amenaçants amb incertesa. ~ IRA: s’associa a situacions en les quals s’impedeix o dificulta la realització d’objectius. FACTORS INDIVIDUALS, la disposició emocional depèn de la història personal, condicionaments anteriors i factors fisiològics. FACTORS SOCIALS EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES EMOCIONS, l’emoció és un fenomen social amb doble sentit: determinada per disposicions innates i per les relacions interpersonals i comprensió dels valors, expectatives, regles socials. La cultura modula les expressions emocionals i delimita les experiències subjectives segons els valors i expectatives socials. FUNCIONS DE LES EMOCIONS Funció adaptativa: Els éssers han desenvolupat una reacció emocional adaptativa. El significat funcional és la preparació corporal per les respostes apropiades a exigències concretes. Totes beneficioses. Funció social: Comuniquen com ens sentim, regulen com els altres reaccionen davant nosaltres, faciliten la interacció social, faciliten la conducta prosocial COMPETÈNCIES EMOCIONALS BÀSIQUES: consciència, acceptació, regulació, anàlisi i expressió. RECOMANACIONS BÀSIQUES: identificar les emocions, conèixer el per què de les emocions, reconèixer si són justificades i autoregular emoció-cognició. 7  Estela Boïls TEMA 4: RITMES CIRCADIANS: SON I VIGÍLA QUÈ ÉS LA SON? És l’estat d’inconsciència recurrent amb funció reparadora, la son és un ritme circadià. És una necessitat bàsica amb control biològic. FASES DE LA SON Hi ha 5 fases de son. Durant la nit les podem experimentar 4 o 5 vegades (7/8 hores de son són les ideals). FASE DE SON NO REM FASE 1; ~ Entrem a la son, però sentim sorolls i sortim. Podem despertar. ~ Comença el moment de relaxació. Poden aparèixer espasmes. FASE 2; ~ Son profund. ~ To muscular reduït. ~ Moviment ocular parat. ~ Activació cerebral lenta. FASE 3; ~ Descans total (quan comencem a descansar). ~ Si ens aixequem ho fem de manera confosa. ~ Pot aparèixer somnambulisme (aixecar-se del llit, ulls oberts), terrors nocturns (despertars bruscos en nens petits on apareixen plors, i crits, no es recorda el contingut), o pèrdues d’orina. FASE 4; ~ Trobarem el son més profund. ~ Moment de descans físic i psíquic. ~ Fase on apareix el somni. ~ Ens podem despertar amb alguna imatge, no amb història completa. ~ Forma de creixement està activa. FASE DE SON REM FASE 5; ~ Somni + record de història. ~ Apareix la paràlisi del son (la persona no es pot ni moure ni parlar mentre està adormida, però realment és conscient). ~ Les funcions vitals comencen a posar-se actives. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA SON DIFICULTEN: FACILITEN: o Consum de substàncies o Esport moderat o Els estats d’ansietat o Reproducció de rituals facilitadors o Estats depressius, disminueixen les hores de don 8  Estela Boïls APLICACIÓ EN L’AMBIT DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT ~ Si no es dorm bé o no es dorm, l’activitat tant física com mental està alterada i el rendiment disminueix. ~ S’aprenen i consoliden millor les tasques motores, sobretot les tècniques quan els jugadors estan molt pendents de fer-les correctament. ~ El son serveix per recuperar i retenir el material après al llarg del dia o de l’entrenament. ~ La manca de son incideix sobre el rendiment de les tasques tècniques automatitzades. ~ Durant el son té lloc un reprocessament de les activitats realitzades durant la vigília. ~ Tenir en compte les substàncies que pren el pacient. ~ Dormir i somiar són necessitats bàsiques. Permet la consolidació de la memòria i l’aprenentatge. TRANSTORNS DE LA SON Apnea de la son: la respiració s’atura (20s o més), la persona s’ha de despertar per poder tornar a respirar. Narcolèpsia: atacs de son durant el dia (atacs de son profund de 10 min a 30 min). La persona perd la seva força muscular i s’adorm, pot anar acompanyat d’al·lucinacions visuals o auditives. Es diagnostica quan passa 3 veg. per setmana durant 3 mesos. Malsons nocturns: somnis que provoquen angoixa, es recorda aquest contingut. Venen dels pensaments que tenim durant el dia. Somniloqui: parlar en sons dormint. Bruxisme: relliscar les dents, fer soroll amb les dents. Insomni: trastorn més freqüent. Dificultat per iniciar el descans I mantenir la son. Pot ser transitori (èpoques) o crònic (diagnosticat de trastorn psíquic). 9  Estela Boïls TEMA 5: ATENCIÓ I SENSOPERCERPCIÓ L’atenció és la capacitat per ser conscient d’allò que passa a una persona. Constantment estem amb atenció. TIPUS D’ATENCIÓ ~ Focalitzada: donem resposta a un estímul concret. ~ Sostinguda: atenció durant una activitat llarga. ~ Selectiva: seleccionem un estímul entre molts, normalment ignorem les distraccions. ~ Alterna: canviem el focus d’interès segons allò que ens interessa (tele i mòbil a la vegada). ~ Voluntària: atenció interna on hi ha un factor motivador. ~ Involuntària: estímul que activa a la persona, pot ser intern o extern. ~ Interna: interès dels propis estímuls mentals. ~ Externa: interès per estímuls exteriors. LA SENSOPERCEPCIÓ Els humans percebem les coses segons les nostres experiències, valors… (viscut). Processos implicats en la percepció: DETECCIÓ: activació TRANSDUCCIÓ: fenomen fisiològic SENSACIÓ: fenomen PERCEPCIÓ: factor del cos per un que transforma els estímuls en un fisiològic on la informació psicològic, moment estímul. corrent elèctric que arriba al anirà passant de d’interpretació. cervell per donar resposta. neurona en neurona. PROCESSOS FISIOLÒGICS: TRANSDUCCIÓ I SENSACIÓ Sentits: finestres, la informació s’envia a l’escorça cerebral per associar-la i integrar-la. Els sentits transformen: estímuls físics i químics, estímuls nerviosos. Sentits dels humans: vida, oïda, tacte, olfacte i gust. El que entra pels sentits s’emmagatzema a la memòria sensorial. PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ ~ Mantenir l’atenció depèn més de la motivació ~ Despertar-la depèn que l’estímul sigui cridaner ~ Amb l’edat es perd capacitat de mantenir l’atenció, unit al deteriorament sensorial i al dèficit de memòria a curt plaç que contribueix al deteriorament cognitiu ~ El dèficit d’atenció vellesa sense demència és per manca de motivació ~ Malalties mentals freqüents que el pacient desconnecti i se centri en els seus pensaments (dèficit d’atenció/TDH) ~ Les sensacions s’integren i interpreten tenint en compte esquemes de cada persona ~ Important la comunicació verbal i la comunicació no verbal ~ L’atenció selecciona part de les sensacions Diagnòstic de TDH→ A partir dels 7-8 anys, ha d’haver-hi símptomes elevats durant 6 mesos. Els símptomes son la dificultat adaptativa o de concentració, entre d’altres. 10  Estela Boïls REQUISITS DE LA PERCEPCIÓ DEL MÓN EXTERN ~ Funcionament dels sentits. ~ Funcionament de les vies nervioses (plasticitat: connexió de neurones a partir dels aprenentatges, important durant la primera infància). ~ Funcionament de les àrees de sensació i percepció de l’escorça cerebral. ~ Atenció. L’envelliment comporta el deteriorament progressiu dels sentits: incapacitat d’integrar i interpretar les sensacions. L’estimulació elèctrica de les àrees de percepció produeix percepció sense sensació (al·lucinació). FACTORS QUE INFLUÈIXEN EN LA PERCEPCIÓ Factors dependents dels estímuls Factors psicològics generals Factors psicològics personals intensitat figura / fons, agrupaments... experiència, personalitat, desig... PERCEPCIÓ SOCIAL Procurem entendre el que ens rodeja i passa, tenint en compte als altres, nosaltres i les situacions. PERCEPCIÓ DE LES PERSONES o Part principal; “errada atribucional fonamental”, els prejudicis a les altres persones. o Percebem als altres des de les nostres expectatives. o Funcionem gràcies a les teories implícites de la personalitat. o La informació que destaca és la que té més pes. TRETS QUE PRODUEIXEN LA PERCEPCIÓ Els que sobresurten de la norma. Els que més impacte emocional produeixen. Els que coincideixen amb les nostres expectatives. Tenir en compte el pes dels estereotips socials, perjudica la percepció de les persones. Una comunicació eficaç aclarirà les distorsions i permetrà coneixement real. AUTOPERCEPCIÓ Cadascú és capaç de percebre’s i construir un autoconcepte. La persona es defineix a partir de la informació que rep; com el defineixen els altres i com es percep ell mateix, molta càrrega emocional, i relació amb els altres i amb els valors acceptats socialment. PERCEPCIÓ DE CONTROL Relacionat amb el benestar psicològic. Augmenta a partir de l’adolescència i decreix a la vellesa. Atribució interna: locus de control intern, iniciatives per solucionar problemes activament, mantenint autoestima. Atribució externa: locus de control extern, indefensió, baixa autoestima, ansietat i tendència a depressió. Mantenir una percepció de control és bon predictor de la salut física i mental. TRANSTORNS: Quantitatius: per excés i per defecte (veure tots els detalls mínims en excés). Qualitatius: il·lusions (poden desaparèixer) i al·lucinacions (no poden desaparèixer). 11  Estela Boïls TEMA 6: ELS 5 PENSAMENTS El pensament és el procés cognitiu pel qual elaborem informació rebuda. Amb aquest trobem l’ús i la manipulació de la informació que es codifica a la memòria a llarg termini. A partir del pensament podem codificar, integrar, emmagatzemar i recuperar informació. LA INTEL·LIGÈNCIA § Capacitat d’una persona per adaptar-se a les demandes i resoldre problemes. § Eina que ens permet desenvolupar i utilitzar el pensament. PROVES INTEL·LECTUALS ~ WISC (6-16 anys). ~ WAIS (16 anys cap amunt). ~ Si passem de 120 punts, parlem de persones amb altes capacitats. ~ Si baixem de 90 punts, persones amb capacitat intel·lectual baixa (poden aparèixer trastorns d’aprenentatge). ~ Paràmetre normal entre 90 i 120 punts. TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES DE HOWARD GARDNER COM HE DE RESEOLDRE UN PROBLEMA? HI HA UN PROBLEMA... QUIN? QUINES SÓN LES CAUSES PERSONES/NA QUE EL TENEN QUÈ DECIDIM? PER ACONSEGUIR-HO CONSEQÜÈNCIES DE CADA ALTERNATIVA ALTERNATIVES QUE HI HA 12  Estela Boïls LES HABILITATS SOCIALS, segons les intel·ligències interpersonal (cap als altres) i intrapersonal (interiorment), podem treballar les habilitats socials. o Element bàsic que ens permet relacionar-nos de forma sana amb el nostre entorn, sense deixar de banda els nostres interessos i mantenir sempre el respecte pels altres. Paraula clau: pensament. o L’objectiu bàsic del pensament és dotar de significat el món exterior i un mateix. ELS 5 PENSAMENTS PER SER SOCIALMENT COMPETENTS CAUSAL: Capacitat de determinar l’origen o causa del PERSPECTIVA: problema. És l’habilitat de dir “el que aquí passa és...” i donar un diagnòstic encertat de la Habilitat cognitiva de situar-se en el lloc de situació. Els qui no tenen aquest pensament ho l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És atribueixen tot a la casualitat, a la mala sort o comprendre per què pensa així una persona, bé es queden sense paraules davant un perquè actua així. Ens fa comprendre millor per problema interpersonal. ajudar, perdonar, aconsellar i oposar-nos amb fermesa a qui no té raó. És el pensament que fa possible l’empatia, l’amor, per tant, el pensament que ens fa éssers humans. Les persones agressives, especialment aquelles que ALTERNATIU: tenen un pensament més violent, acostumen a estar mancades d’aquest pensament. Habilitat cognitiva d’imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la ment, de veure una possible sortida o una altra. Les persones amb conductes irreflexives o agressives acostumen a CONSEQÜENCIAL: estar marcades d’aquest pensament, únicament veuen una sortida: la violenta. Capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o fet. Implica avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o dic això a aquesta persona”. Hi ha molta gent, en la nostra cultura audiovisual, mancada d’aquest pensament. DE MITJANS-FI: Sempre lamenten o pateixen les conseqüències que no van ser capaços de preveure: en el Capacitat complexa que comporta saber comportament en la vida familiar, a no estudiar marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar a temps, a gastar més del que es pot... els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporitzar les actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar- se objectius i organitzar els mitjans. 13  Estela Boïls TEMA 7: MEMÒRIA “Capacitat de les persones per percebre, codificar, emmagatzemar i recuperar informació”. Es troba distribuïda per diferents zones especialitzades del cervell, no existeix en un únic loc. PROCESSOS IMPLICATS CODIFICAR RECUPERAR PERCEBRE EMMAGATZEMAR MODEL D’AKTINSOM I SHIFFRIN ~ L’input d’informació externa incideix en un magatzem de memòria sensorial, en base a les característiques físiques. Capacitat il·limitada. ~ Desprès passa al magatzem de MCP, on es codifica i emmagatzema de forma limitada, pot actuar el repàs i els agrupaments. ~ La informació pot oblidar.se o passar a un altre magatzem MLLP capacitat il·limitada. TIPUS DE MEMÒRIA 1. Sensorial, ens ve a partir dels nostres sentits, té part de limitació ja que recordem uns moments en concret. Memòria sensorial à automàtica i inconscient (eclòica, auditiva i visual) 2. A curt termini MCP, ens permet recordar informació després de que es presentin (tenim informació, processem i donem resposta). És una memòria que si no repassem informació, la perdríem. Podem anomenar-la memòria de treball, ja que la podem treballar per donar una resposta. Emocionals. 3. A llarg termini MLLP, emmagatzemem més informació ja que té una capacitat il·limitada. Podem guardar informació durant molt temps o informació permanent. Segons on guardem la informació: Memòria implícita o no declarativa, fa referència a les informacions que tenim però que no accedim de manera conscient. A. Memòria procedimental; aprenentatge progressiu (caminar, anar amb bici, cordar-nos sabates...) B. Habituació; repetició o hàbit. C. Condicionament; associar estímul a una situació en concret, aquest estímul té una resposta. Memòria explícita o declarativa, accedim de manera conscient i no és automàtica. Memòria bàsica. A. Semàntica; coneixements del nostre entorn, diccionari mental de tot el que ens envolta que té una part molt objectiva. (cotxe=transport...) B. Episòdica; és subjectiva (cadascú), ens farà recordar situacions, fets, dates... que són significatius per a cadascú. (recordar el dia que em vaig treure el carnet de cotxe) PROCÉS DE RECUPERACIÓ DE MEMÒRIA RECORD: RECONEIXEMENT: REPÀS: Recordem correctament la Entre diversos ítems reconec Reaprendre la informació situació. el que tinc après. que tinc apresa. 14  Estela Boïls TRASTORNS QUANTITATIUS DE LA MEMÒRIA. AMNÈSIES. Amnèsies: dèficit total o parcial de memòria. Tipus: § Retrògrada; origen fisiològic (no hi ha un fet extern). Pot durar des d’un minut fins a anys i afecta principalment a llarg termini i no recordem el període previ a una situació. § Anterògrada; afecta la memòria a curt termini, no recordem les coses posteriors a una situació, falla la fixació d’informació. § Llacunar; dèficit de memòria durant un període on hi ha hagut una alteració de la consciència. § Afectiva: es dona quan la persona pateix ansietat o ha patit estrès post-traumàtic (com va passar l’accident?, no es recorda), hi ha un aspecte emocional molt actiu. Paramnèsia: falsos reconeixements o records inexactes que no s’ajusten a la realitat. § Déjà-vu; alguna cosa que he viscut en algun moment. § Il·lusions de la memòria; recordar alguna cosa i afegir detalls utilitzant la imaginació. § Demències; incapacitat per recordar coses noves (Alzheimer...). 15  Estela Boïls CLASSE 1: ACTIVACIÓ I ESTRÉS ANSIETAT ESTRÉS ACTIVACIÓ (emoció) (resposta fisiològica) (resposta fisiològica + manifestació psicològica) PREOCUPACIONS ACTIVACIÓ (AROUSAL) o La intensitat de la motivació en un moment determinat. o Activació general fisiològica i psicològica de l’organisme. o Va des del son profund fins l’excitació intensa. o Activació elevada fa que estiguem mentalment actius. o Augment del ritme cardíac, respiració i suor. o L’activació es vincula automàticament amb episodis plaents o desagradables. (Mateix nivell d’activació en guanyar la loteria que en la pèrdua d’un familiar). TÈCNIQUES DE GESTIÓ I AFRONTAMENT DE L’EXCÉS O FALTA D’ACTIVACIÓ EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA Modificar les Visualització Diàleg socràtic Experiències Anàlisi personal Reformulació auto (ha de ser +) correctives verbalitzacions intenta que Pre-visualitzar encarregar-te de reevaluar sense intentar ajudar-lo a identifiqui les mentalment la que la persona jutjar i mantenir augmentar-li identificar la seves emocions situació que és generi preguntes el focus de l’auto seva perspectiva negatives, les inquietant i, a per avaluar els millora, tenint en coneixement a i intentar generar accepti i generi partir de simular- pensaments compte partir d’analitzar un canvi en el emocions la, anar contraproduents l’autoexigència. les variables que focus d’atenció. positives. S’ha de experimentant a través d’un Buscar les coses influeixen. tenir en compte les sensacions procés d’auto bones que tinc el diàleg intern agradables que reflexió. sense buscar el de l’esportista. l’ajuden a que no tinc afrontar-la. respecte altres ESTRÉS Resposta fisiològica que presentem les persones. Està condicionat per molts factors. És necessari per viure, ja que ens fa estar vius. L’estrès no és el problema, sinó com ho viu la persona (no a tothom ens causa estrès el mateix). Si hi ha alguna amenaça, el cervell genera hormones de l’estrès per aportar-nos energia i fer-nos reaccionar. (exemple: un lleó entra a classe i ens anem tots corrent). SITUACIONS QUE PROVOQUEN ESTRÈS ~ Novetat ~ Sensació de descontrol de la situació ~ Impredictibilitat ~ Amenaça per a la personalitat (quan ens jutgen/qüestionen) La resposta a aquestes situacions és l’estrès, per moderar-lo, hauríem d’entendre aquestes sensacions i gestionar-les (acceptar-les). 16  Estela Boïls PER QUÈ APAREIX L’ESTRÈS? FONTS SITUACIONALS: FONTS PERSONALS: -Importància de l’event. -Preguntar-me si depèn de mi i què puc fer. -Identificar els 4 factors que provoquen -Característiques de l’ansietat. l’estrès (novetat, descontrol, impredictibilitat -Quin valor li dono a la meva persona i amenaces de personalitat). (autoestima). -Identificar atribucions internes / externes. - L’estrès incrementa la irritabilitat i tendim a reaccionar amb ira. - Si la situació es manté, pot disminuir l’estat d’ànim i afectar a la nostra salut mental. - La ira és una de les emocions més importants juntament amb la tristesa, por, alegria, sorpresa i fastig (totes aquestes ens ajuden a adaptar-nos, però no hem d’oblidar que és important el bon ús d’aquestes. En cas contrari, es poden tornar a la nostra contra. L’estrès està condicionat per molts factors: ~ Història de l’estrès, depèn del passat dependrà el nivell d’estrès que s’experimenta, aquesta pot reduir-se. ~ Personalitat, és el locus de control pot ser intern o extern (excuses). ~ Recursos d’enfrontament com més recursos tens, més adaptació per experimentar-lo. ~ Situacions esportives majoritàriament estressants. Aquestes són les tres coses que condicionen l’estrès, que en cada persona s’experimentaran de diferent manera inclús poden arribar a donar una lesió com a resposta. 17  Estela Boïls CLASSE 2 I 3: ESTABLIMENT D’OBJECTIUS ESTRÈS ~ L’estrès augmenta la irritabilitat i tendim a reaccionar amb ira. ~ Si la situació es manté, pot baixar l’estat d’ànim i afectar amb la nostra salut mental. La ira és una de les emocions més importants juntament amb la tristesa, por, alegria, sorpresa i fastig. Totes aquestes emocions ens ajuden a adaptar-nos a les diferents situacions, però és important un bon ús d’aquestes. Si no fem un bon ús, aquestes emocions poden actuar en la nostra contra. ESTABLIMENT D’OBJECTIUS 1. Què vaig a millorar aquest any/curs/temporada? 2. On estic ara respecte al què vull millorar? 3. Quines opcions tinc? 4. Què em comprometo a fer? AUTOEXPLORACIÓ 1: RODA DE LA VIDA Serveix per explorar l’estat actual de la persona. Es fa de manera individual i la informació reflexada pot servir per identificar possibles àrees de millora. AUTOEXPLORACIÓ 2: EXERCICI DE PUNTS FORTS I PUNTS DE MILLORA Els seus punts forts són: Per ser millor podria: 1. EL MEU OBJECTIU ÉS... AUTOEXPLORACIÓ 3: FILTRE D’OBJECTIUS Preguntes: ~ Depen de mi? ~ Em motiva? (Veure que ho faig perquè jo vull, no m’ho han dit) ~ S’observa? ~ Es pot mesurar? ~ S’entén? (Si ho comparteixo amb algú que em coneix, que aquesta persona pensi que jo puc fer-ho) ~ Es definible en el temps? Total filtre: /6 18  Estela Boïls 2. ON ESTIC ARA? En aquesta part es faran les següents preguntes: o Quina experiència tinc amb aquest objectiu o amb altres similars? o Què he fet? o Quins han estat els resultats? 3. QUINES OPCIONS TINC? Amb un dels objectius de millora, cada persona ha de fer una pluja d’idees amb les possibles opcions (mínim 4), més opcions de la resta dels companys. Seleccionar una o varies de les accions. Fer un pla d’acció bàsic amb l’opció seleccionada. 4. QUÈ EM COMPROMETO A FER? PLA D’ACCIÓ MODEL GROW Què? GOAL Quan? On? REALITY Amb qui? Com sabré que ho estic aconseguint? OPTIONS Què faré si veig que no ho estic aconseguint? Com sabré que ho he aconseguit? WILL FASES DEL SON Els cicles del son es divideixen en 5 fases que s’inicien amb el son lleuger i finalitzen en la fase de REM. Cada fase es distingeix pel grau d’activitat cerebral i pel moviment dels ulls. CLAUS PER ESTABLIR OBJECTIUS 1. Què estiguin escrits. 2. Que siguin públics. 3. Que s’assumeixin com propis. 4. Que es puguin mesurar. 5. Saber com aconseguir-los (el plan). 6. Objectiu motivant. 7. Que participin en l’establiment. 8. Establir plaços; llarg, curt o mig. 9. Feedback sobre el camí. 10. Que sigui un repte. 11. Els objectius es poden ajustar. 19  Estela Boïls OBJECTIUS SMART S M A R T S específics mesurables orientats a realistes definits en el elegits per un acció temps mateix PER QUÈ A VEGADES FRACASEN ? ~ Objectius poc específics. ~ Molts objectius en poc temps. ~ Fracàs en l’adaptació quan no es compleix. ~ Fracàs en l’establiment d’objectius de rendiment. ~ Falta de procés de seguiment i avaluació. MOTIUS DE PRÀCTICA PER EDATS 8 – 10 anys: reconeixement dels familiars, rebre medalles i trofeus, millorar les meves habilitats, acció, aventures i reptes, pertànyer a un equip, tenir alguna cosa que fer. 11 – 13 anys: millorar les meves habilitats, practicar esports d’equip, estar alegre i diversió, fer exercicis, estar en forma i tenir salut. 14 – 16 anys: pertànyer a un equip, estar alegre i diversió, millorar habilitat, practicar esports d’equip i tenir salut. 20  Estela Boïls CLASSE 4: AUTOCONFIANÇA I ANSIETAT “Creença de que es pot realitzar de manera satisfactòria una conducta desitjada”. Esportistes segurs de si mateix: creuen que són bons u que poden aprendre el que necessiten per millorar tant a nivell físic com mental. Esportistes menys segurs de si mateixos: dubten de les capacitats i de si són bastant bons. - tipus - com afecta? Quan podem afirmar certa confiança? Quan certa persona té dubtes. AUTONFIANÇA - crec Confiança: relació amb alguna cosa. - dubte Seguretat: quan tenim en compte certes habilitats pròpies nostres, - context saber fins a quin límit. Fins al punt que jo crec que estic capacitada - habilitats per fer alguna cosa. - competències - recursos AVANTATGES D’AUTOCONFIANÇA o Activa els estats emocionals. o Facilita la concentració. Poca confiança: poc rendiment. Excés de confiança: poc rendiment. o Influeix en els objectius. o Augmenta l’esforç. o Afecta a l’estratègia. AUTOCONFIANÇA D’ESTAT: confiança que tenim en un moment particular sobre les nostres habilitats per tenir èxit amb l’esport. (específica) AUTOCONFIANÇA DE “RASGO”: grau de creença que normalment tenim sobre les nostres habilitats per tenir èxit en l’esport. (general) EXPECTATIVES: Auto expectativa. Expectatives de l’entrenador o mestre. Expectatives per part dels altres (família, companys, amics...). CLAUS PER AUGMENTAR L’AUTOCONFIANÇA o Èxits d’execució: el que ja he fet i he aconseguit abans, és a dir, tenir en compte els recursos que es disposa per afrontar les situacions. o Modelat: mostra la conducta d’un model, normalment d’una altra persona i associar-la al que es fa o el que es té. Aquest procés es pot utilitzar com tècnica per facilitar l’adquisició i la modificació de comportaments. o Persuasió verbal: empoderar l’esportista tenint en compte els recursos i beneficis que té en l’esport. o Arousal emocional: tenir en compte si la reacció emocional que sol experimentar l’esportista és adaptativa o no. La idea és ajudar-lo a identificar i manejar el nivell d’arousal de forma que no es converteix en ansietat incontrolable degut a aquesta falta de confiança. o Actuar amb confiança: redirigir el focus atencional en les coses que estan a les seves mans, amb el que ja ha entrenat, per tant, és capaç de fer ja que ja ho ha fet anteriorment. o Pensar confiadament: elaborem junts un guió mental de les funcions que se li donen bé i saber fer, afavoreix la focalització (autoinstitucions adequades). o Visualització: es pot utilitzar per a que l’esportista pugui imaginar-se la situació escollida sent capaç de dur a terme la funció que li correspon d’una manera adequada i amb la finalitat de dotar-la de capacitat. o Entrenament físic i preparació adequada: recordar-li que ha de tenir en compte quan inverteix en allò i del competent què és. 21  Estela Boïls PROFECÍA AUTOCOMPLIDA Constantment jutgem sobre nosaltres i els demés, però saps quin efecte té realment? La realitat es pot condicionar el comportament tant que s’acabin complint. - Tenir una falsa creença sobre alguna cosa o algú. - Tractar l’assumpte o persona de manera que encaixa amb la creença. - El resultat o comportament de la persona confirmen la creença. Si creem que tindrem cert resultat, és molt possible que la nostra conducta es vagi modificant poc a poc i els esforços varien. COM POT AFECTAR LES EXPECTATIVES DE L’ENTRENADOR A L’ESPORTISTA? o FASE 1: els entrenadors formen expectatives. o FASE 2: les expectatives de l’entrenador influeixen en la seva pròpia conducta. - Freqüència i qualitat de les intervencions. - Quantitat i qualitat de les instruccions. - Tipus i freqüència feedback. o FASE 3: les conductes de l’entrenador influeixen en les execucions dels esportistes. o FASE 4: les actuacions dels esportistes confirmen les expectatives dels entrenadors. SI TENIM EN COMPTE LES 5 FORMES DE GESTIONAR LA IRRIGACIÓ: ~ Tant de bo el món es pareixi més a mi. ~ Necessitat d’aprovació. ~ La culpa. ~ No acceptar la realitat tal i com es produeix. Conclusió: aconseguirem gestionar millor la irrigació, disminueix el nostre estrès, trobarem un nivell d’activació adequat, i això ens ajudarà a treballar millor amb les persones. ANSIETAT Estat emocional negatiu. Inclou el nerviosisme, preocupació i aprensió. Està relacionada amb l’activació. Amb la seva mesura és adaptativa. Cognitiva: “el que penso”, preocupacions i aprensions. TIPUS Somàtica (fisiològica): “el que sento”, grau d’activació percebuda. Conductual: “el que faig”, accions que manifesto. ANSIETAT D’ESTAT; estat d’ànim canviant que depèn de la situació que em trobi. o Durant un partit, puc passar diferents fases. Notar el cor abans de començar, no tornar-lo a notar al estar competint i tornar-lo a notar quan juguem els últims minuts. Això no depèn del canvi d’activitat si no del meu canvi de preocupació. o Pot tenir un component més cognitiu o més somàtic. ANSIETAT RASGO; algunes persones solen reaccionar a determinades situacions, objectivament no perilloses com si ho fossin, i per tant, mostren uns ansietat desproporcionada per perill objectiu. o Potser que l’esportista a l’hora de tirar un penal, mostra un alt grau d’ansietat (amenaça), mentre que altre, tot al contrari, pot percebre un baix grau d’ansietat (repte). 22  Estela Boïls CLASSE 5: GESTIÓ DE L’ANSIETAT CREENCES – DISTORSIONS COGNITIVES “A través / des d’on estic pensant”. A. Event activador / situació. B. Creences (interpretació), esquemes mentals, idees, valors... C. Conseqüències (cognitives, conductuals, fisiològiques, emocionals). D. Debatre creences E. Generar creences efectives, funcionals i adaptatives. CREENCES DISFUNCIONALS IL·LÒGIQUES – INEFICIENTS – INCONSCIENTS AMB LA REALITAT – RÍGIDES – EXTREMES 1. Exigències rígides “He de guanyar aquest partit” 2. Catàstrofe “No guanyar aquest partit seria el pitjor que em podria passar” 3. Baixa tolerància a la frustració “No podria tolerar no guanyar” 4. Despreci d’un mateix, d’altres o de la vida en general “Si no guanyo, és que sóc un desastre” CREENCES FUNCIONALS LÒGIQUES – EFICIENTS – CONSCIENTS AMB LA REALITAT – FLEXIBLES – NO-EXTREMES 1. Preferència “M’agradaria tenir èxit amb el que faig” 2. Anti-catàstrofe “Puc suportar perdre” 3. Tolerància a la frustració “Perdre el partit seria un cop dur, però no insuportable” 4. Acceptació d’un mateix, d’altres o de la vida real “Fracassar no és de ser un fracassat” TIPS o Detectar els enfrontaments que presenta l’esportista a la seva carrera. o Tenir en compte les competències que té i les que necessita treballar i desenvolupar. o Les persones de l’entorn poden ajudar a proporcionar aquestes competències. o L’entorn pot realitzar una sèrie d’accions i donar el suport necessari als esportistes. 23  Estela Boïls TEORIA DELS TREBALLS REALITZATS A CLASSE 1. VISUALITZACIONS La visualització és una tècnica mental en la qual s’utilitza la imaginació per crear experiències de forma vívida. És a dir representar imatges, sorolls o diferents sensacions associades a qualsevol situació o objectiu, amb l’objectiu de millorar el rendiment, aconseguir un estat de concentració adequat, reduir l’estrès o l’ansietat. La visualització a la pràctica esportiva, s’utilitza perquè els esportistes mentalment assagen els diferents moviments, això ajuda a millorar l'acompliment, augmentar la confiança i reduir l’ansietat abans d’una competició. Els diferents passos per entendre com funciona la visualització són els següents: 1. Relaxació i preparació, es comença amb exercicis de respiració i relaxació per calmar la ment, l’ansietat i l’estrès. 2. Imaginació detallada, una vegada calmats cal començar a imaginar un escenari. Ha de ser una imaginació molt detallada, per això s’ha de visualitzar el màxim possible com es veu l’entorn… 3. Enfocament de l’èxit, és important imaginar que triomfarem. D’aquesta manera reforçarem la confiança. 4. Repetició, és molt important repetir la visualització, ja que ajuda a millorar la precisió en els moviments i el rendiment. 5. Consolidació de l’experiència, és important reflexionar després de visualitzar per veure com s’ha sentit. - UTILITAT La visualització és un recurs psicològic que ajuda a tractar des de fòbies fins addiccions, ansietat, depressió, etc. Encara que també pot ser una tècnica utilitzada per superar situacions que ens generen nervis i neguit o quan estem a punt de fer alguna cosa desafiadora per a nosaltres mateixos. És una eina que permet exposar i enfrontar al pacient a la seva por per mitjà de la imaginació, el qual permet reduir els efectes negatius del que pateix el pacient gràcies a fer Participar en exercicis de visualització ajuda les persones a conrear la relaxació i l'autoconsciència, donant lloc a una millor salut mental i a una major sensació de benestar. La visualització no només tracta la cura de trastorns mentals, sinó que també és una molt bona eina per millorar l'autoestima i reduir l’estrès i les inseguretats. També es pot enfocar més de cara a activar la resposta de relaxació del cos i promoure una sensació de pau interior en situacions que puguin esdevenir estressants. Aquesta tècnica serveix també, per ajudar a les persones a aconseguir les seves metes, prendre decisions, aconseguint el màxim rendiment possible d’un mateix. La tècnica busca que la persona experimenti la situació d’una forma imaginativa, anteriorment a que succeeixi de manera natural, la recreació mental ajudarà a que s’enfronti a ella i la pugui superar i no tingui por, inquietud, dubtes o rebuig a la situació. - AVANTATGES A NIVELL ESPORTIU I EFICÀCIA En l’esport la tècnica de visualització és altament eficaç perquè prepara al cervell i el cos per afrontar situacions reals de competició. 1. Millorar la confiança. 2. Augmenta la concentració. 3. Desenvolupament d’habilitats tècniques i tàctiques. 4. Ajuda en la presa de decisions. 5. Facilita la recuperació. 6. Control emocional. 24  Estela Boïls 2. DESENVOLUPAMENT DEL CARÀCTER I LA BONA CONDUCTA ESPORTIVA CARÀCTER→ Les qualitats psíquiques i afectives són factors essencials que condicionen la conducta de cada individu. Aquestes característiques no són innates, sinó que es determinen en gran part per l’entorn social i la cultura que envolten la persona. Així, cada individu desenvolupa un caràcter únic que defineix la seva emotivitat, la manera de reaccionar davant d'estímuls i situacions, així com la seva capacitat de resposta. Mostra comportaments que reflecteixen la seva personalitat i les influències que ha rebut al llarg de la seva vida. JOC NET→ Un joc o activitat pot ser més enriquidor i gaudit si es practica tenint en compte l’equitat, l’ètica i el respecte. Aquest enfocament aporta una característica duradera i estable, que fomenta no només el creixement personal, sinó també una bona convivència. BONA CONDUCTA ESPORTIVA→ Serveix com una guia per assegurar que l’esport es practiqui amb respecte, responsabilitat i compromís amb els valors essencials. És fonamental el treball educatiu i la formació en valors amb l’objectiu de fomentar la bona conducta i contribuir al desenvolupament integral de la personalitat dels esportistes. Aquesta formació és una eina clau per prevenir comportaments de risc que puguin afectar l’entorn esportiu o personal dels implicats. - TIPUS DE CARÀCTERS ~ Nerviós: El trobem en una personalitat on tendeix a ser ansiosa, de manera que pot arribar a ser irritable, o que és molt propensa a la tensió. ~ Apassionats: Fa referència a una personalitat que expressa emocions intensament, i mostra un gran entusiasme per les coses que li agraden. ~ Colèric: És aquell que es caracteritza per la seva personalitat irritable, explosiva i propera a la ira. Tenen unes reaccions ràpides, poden mostrar comportaments agressius i inclús impulsiu. ~ Sentimental: Destaca per ser una persona molt emocional i sensible. ~ Sanguini: És una personalitat extrovertida, social i energètica. Les persones en aquest tipus de caràcter solen ser molt optimistes, alegres i aprofiten gaudint de l’alegria del seu entorn. ~ Flegmàtic: Fa referència a una personalitat: calmada, equilibrada i molt reflexiva. Destaquen per tenir un caràcter tranquil, pacients i posseeixen una gran capacitat per mantenir la compostura davant de situacions estressants. ~ Amorf: Fa referència a una persona que té conductes indecisa, inconscient o poc estructurada en els seus comportaments i emocions. ~ Empàtic: Reflecteix una personalitat que a vegades pot resultar difícil d’entendre o que no té gaire empatia. Poden tenir, un caràcter fred, distant i poden mostrar indiferència en alguns moments que no sàpiguen gestionar diferents situacions. - TIPUS DE CONDUCTES ENVERS LA PRÀCTICA ESPORTIVA, existeixen 8 conductes que poden afectar, al rendiment esportiu: Conducta competitiva: - Desig de guanyar → és la motivació per superar rivals. - Treball intens → impliquen els entrenaments rigorosos i dedicats. Conducta col·laborativa: Treball en equip → fonamentant la cohesió, amb els companys d’equip. - Suport mutu → és l’animació als companys per augmentar el rendiment. Conducta Social: Participació en els esdeveniments. - Relacions → els diferents vincles creats amb els altres esportistes. Conducta autodisciplinada: Regulació del comportament → és mantenir una rutina d’entrenament on s'inclou, una dieta adequada. Gestió del temps → és la manera en què combinem per gestionar el temps d’entrenament. Conducta adaptativa: Flexibilitat → fa referència a l'adaptació dels entrenaments o competicions. - Superació de frustracions → capacitat per gestionar l'estrès o expectatives. Conducta positiva: Mentalitat de creixement i optimisme → veure els errors i millorar-los, intentant mantenir les actituds positives, tant en entrenaments com en competicions. 25  Estela Boïls Conducta negativa: Desmotivació → implementem la falta d'interès o entusiasme. -Comportament agressiu → són les reaccions negatives en situacions d'estrès o competitivitat. Conducta de prevenció: Atenció a la salut i assabentar-se dels riscos → fem referència a la prevenció de les lesions, amb escalfaments adequats i els descansos necessaris. A més de conèixer els perills de la pràctica esportiva. A més a més, tot esportista mostra uns beneficis evidents durant la pràctica d’esport setmanal. - Millora de la memòria i l’aprenentatge. - Millores en l’entorn social. - Millores en l’autoestima en l'àmbit personal. - Redueix els símptomes de depressió i l'estrès. - Aconseguir hàbits més saludables. - Redueix la fatiga mental. - Prevé malalties cognitives. - FACTORS QUE INFLUEIXEN EL UNA BONA O MALA CONDUCTA ESPORTIVA Un gran nombre d'esportistes, de diferents disciplines, de tot el món, asseguren que el 90% del seu èxit esportiu, es deu a l’entrenament mental. Trobem dos tipus de factors que poden influir en la conducta esportiva: Els factors interns o personals, que responen a característiques personals relacionades, principalment, amb l’autodeterminació i l’autoconsciència, i factors externs que responen, ambientals o contextuals. - Els factors interns → Motivació, autopercepció i autoconfiança, educació i valors personals, habilitats de regulacions emocionals (factor psicològic). - Els factors externs → Entrenament i orientació de l’entrenador, pressió i alternatives, clima esportiu i cultura de l’equip, recompenses i sancions, i estereotips de gènere. 3. MOTIVACIÓ La motivació en l'esport és un element fonamental per al rendiment dels atletes i el seu benestar general. Aquesta motivació pot aparèixer en diferents formes, depenent de diversos factors com la personalitat, els objectius, les condicions externes i les experiències prèvies. Com aconseguir i fer la motivació: Aconseguir i mantenir la motivació en l’esport pot ser un repte, ja que depèn de factors interns (com la passió personal o la confiança) i externs (com l'entorn o les recompenses). No obstant això, hi ha diverses estratègies que es poden utilitzar per fomentar la motivació. Exemples de formes per aconseguir-ho podrien ser: establir objectius clars i realistes, tenir propis propòsits, diversificar les activitats, reconèixer els teus progresos, mantindre una mentalitat positiva, cercar suport social, celebrar els èxits, descansar, ser pacient i flexible. - MOTIVACIONS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES: En l’esport, la motivació pot dividir-se en individual i col·lectiva, i cada una d’aquestes té un impacte diferent en el rendiment i el comportament dels esportistes. La motivació individual fa referència als factors personals que impulsen a un esportista a esforçar-se i aconseguir els seus objectius, mentre que la motivació col·lectiva es refereix a com el treball en equip, els objectius comuns i el suport social poden influir en la dinàmica de grup. A continuació tenim els diferents tipus de motivació en cada categoria. MOTIVACIONS INDIVIDUALS 1. Motivació Intrínseca: és la motivació que ve de dins de la persona. L'individu practiquen esport perquè els agrada la sensació de fer-ho, gaudeixen del procés i no només del resultat final. 2. Motivació Extrínseca: l'individu practica esport per obtenir recompenses externes com premis… Aquests motius externs poden augmentar el rendiment a curt termini, però pot ser menys estable a llarg termini si les recompenses externes desapareixen. 26  Estela Boïls 3. Motivació per superació personal: és el desig d'un esportista d'assolir els seus propis objectius i de millorar constantment, independentment de la competència amb altres. 4. Motivació per evitar el fracàs: aquest tipus de motivació es produeix quan una persona es motiva per evitar el fracàs o la vergonya. Pot ser útil en moments crítics, però si es converteix en la principal font de motivació, pot generar ansietat i disminuir el rendiment. MOTIVACIONS COL.LECTIVES 1. Objectius Comuns: quan tots els membres de l’equip comparteixen una visió comuna (com guanyar un campionat o millorar en una competició), això crea un fort sentiment d’unió i compromís amb el grup. 2. Cohesió d'Equip: la motivació es veu influenciada pel sentiment de pertinença a un grup. Quan els membres d’un equip se senten units, el desig d’ajudar-se mútuament i aconseguir l’èxit en conjunt. 3. Lideratge i Inspiració: un bon líder pot inspirar els altres a donar el millor de si mateixos i mantenir el focus en l'objectiu comú. 4. Competència i Comparació Positiva: la competència sana dins de l’equip pot servir com a motor de motivació. Els membres d’un grup poden veure’s com a rivals dins de l’equip per a la titularitat o per a millorar el seu rendiment. 5. Suport i Responsabilitat Mútua: els membres se senten responsables els uns dels altres. La responsabilitat mútua genera un sentit de compromís envers l’equip i els objectius comuns. - COM MOTIVAR A ALTRES PERSONES: 1. Estableix una Relació de Confiança i Suport 2. Estableix Objectius Clars i Aconseguibles 3. Utilitza la Recompensa Positiva i el Reconeixement - Resultats d’una bona motivació La motivació és molt important per a tenir un bon rendiment i si el procés de motivació es duu correctament podem arribar a treure molt de profit tant en el nostre dia a dia com en el esportiu, perquè ens millora totes les nostres capacitats. - Millora de capacitat fisica→ Tenir una bona motivació ens millora la nostra capacitat física, a conseqüència de diferents àmbits que hem millorat. “Los atletas motivados tienen más energía, resistencia y determinación para alcanzar sus objetivos. Esto les permite entrenar con mayor intensidad y durante períodos de tiempo más largos, lo que a su vez mejora su rendimiento”. - La confiança i salud mental→ Una bona motivació gràcies a un bon treball, ens proporciona un millor estat psicològic i més confiança en nosaltres mateixos, que ens fa sentir millor i amb més ganes i ànims en totes les nostres accions del dia a dia. - El rendiment en el desenvolupament d’activitats i competicions millora→ Al obtenir una bona motivació i millorar en tots els aspectes, també els nostres resultats en un partit, una competició una activitat... acaba millorant i els resultats son millors. Primerament, perquè el nostre esforç i treball en allò que estem realitzant és més efectiva i hi posem més atenció. cosa que provoca que estem més implicats perquè treballem constantment i tenim uns objectius que volem arribar a assolir. 4. COMPETICIÓ I COOPERACIÓ - COMPETICIÓ→ La competició es pot definir com una acció en la qual, dues o més persones, està lluitant i esforçar-se per intentar aconseguir el mateix objectiu. En l'àmbit esportiu fa referència a l'enfrontament, sigui individual o per equips, per aconseguir ser el guanyador d'alguna cosa. - COOPERACIÓ→ La cooperació es pot definir com a un mètode educatiu que es basa en la formació de petits grups de treball, en els quals, els components del grup tenen l'objectiu de treballar junts cap a una meta o un objectiu comú. 27  Estela Boïls Dintre d'aquests grups, els components han d'unir els seus esforços, habilitats i recursos per poder assolir objectius que no podrien assolir sols. - COMPARACIÓ ENTRE JOCS DE COMPETICIÓ I COOPERACIÓ - Importància d’unir la competició i la cooperació em l’àmbit educatiu i l’educació física: la combinació entre competició i cooperació pot proporcionar diferents beneficis: Treball en equip Ètica esportiva: conjunt de principis i valors que guien el comportament. Desenvolupament emocional: la cooperació i competició ofereixen oportunitats als atletes perquè gestionen la pressió, l'estrès i les emocions relacionades amb el rendiment esportiu. Desenvolupament de les habilitats socials: la participació en esports promou habilitats socials, com la comunicació efectiva, l’empatia i la resolució de conflictes. Satisfacció dels participants ESPORTS COMPETITIUS: Els participants busquen destacar individualment i guanyar. La satisfacció sol estar vinculada a l'èxit personal i al reconeixement, mentre que la derrota pot generar frustració. Els competidors se senten satisfets quan superen reptes individuals i aconsegueixen victòries, però poden experimentar ansietat o estrès a causa de la pressió de la competència. ESPORTS COOPERATIUS: Aquí, els participants treballen junts per aconseguir un objectiu comú. La satisfacció prové de la col·laboració, la connexió social i el suport mutu. El benestar grupal i el sentiment de pertinença. La pressió individual és més baixa i els participants se centren més en el treball en equip. En resum, mentre que els esports competitius es basen en l’èxit personal i la superació individual, els cooperatius valoren el treball en equip i la connexió social. La satisfacció en cada tipus d'esport es veu influenciada per l'èxit individual o col·lectiu, les relacions amb els altres participants i el grau de pressió o suport present en el joc. 28  Estela Boïls 5. DINÀMIQUES DE GRUPS I EQUIPS - Explicació de diferències entre grup i equip Grup→ Un grup és un conjunt de persones que interactuen entre si, comparteixen certs interessos o característiques i tenen una identitat comuna. Els grups poden ser formals o informals. Exemples de grups socials inclouen grups familiars, grups d'amics o grups laborals. Equip→ Un equip és un grup de persones que treballen juntes per a aconseguir un propòsit o objectiu compartit. Cada equip és la suma de les seves parts individuals, cosa que significa que els membres de l'equip han de donar-se suport els uns als altres per a poder aconseguir el resultat desitjat. DE GRUP Avantatges: Inconvenients: ~ Col·laboració i treball en equip. ~ Pot ser difícil de gestionar i coordinar. ~ Diversitat de perspectives i habilitats. ~ Requereix comunicació i compromís. ~ Establir rols i responsabilitats clares. ~ Propens a conflictes i deascords. ~ Pot ser flexible i adaptable. ~ Necessita confiança i respecte. D’EQUIP Avantatges: Inconvenients: ~ Eficiencia i productivitat. ~ Pot ser més rígida i menys flexible. ~ Rols i responsabilitats clares i específiques. ~ Requereix planificació i coordinació. ~ + jerárquica i estructurada que grup. ~ Propens a conflictes i deascords. ~ Requereix planificació i coordinació. ~ Necessita confiança i respecte. En resum, l'estructura d'un grup és més flexible i enfocada en la col·laboració i el treball en equip, mentre que l’estructura d’equip és més jeràrquica i enfocada en l'assignació de tasques i la realització d’objectius. - ESTRATÈGIES UTILITZADES Per grups: L’objectiu d’aquestes estrategies es millorar la comunicació, la confiança i la col·laboració entre els membres del grup, en destaquen 5 factors claus per millorar la cohesió de grup: 1- Fomentar una comunicació oberta i respectuosa 2- Definir rols i responsabilitats 3- Fomentar la participació activa 4- Objectiu SMART: Definir objectius aconseguibles que siguin clars i comuns. 5- Fomentar la diversitat i la inclusió: Reconèixer les fortaleses individuals. Per equip: en les dinàmiques d’equip es busca millorar la cohesió, la comunicació i la col·laboració per fer útils aquestes estratègies. Les següents estratègies són bons mètodes per aconseguir bons resultats a la cohesió de l’equip. 1-Promoure la cohesió de grup: integració per enfortir les relacions entre membres d’un mateix equip. 2-Resoldre conflictes de manera constructiva: La mediació intervè com a facilitador imparcial quan sorgeixin conflictes. 3-Enfocament en objectius comuns 4-Evaluar regularment la dinàmica d’equip 29  Estela Boïls 6. INICIACIÓ ESPORTIVA La iniciació esportiva és el procés a través del qual els infants i joves comencen a practicar i a familiaritzar-se amb l'esport. Aquest període és fonamental per desenvolupar les habilitats motrius bàsiques, adquirir coneixements tècnics i tàctics inicials, i fomentar una actitud positiva cap a l'activitat física. Introducció progressiva a diferents esports. Alexander Latinjak, expert en psicologia de l'esport diu que la iniciació esportiva és un període clau que ha de ser enfocat des d’una perspectiva global i equilibrada. Cal crear una base sòlida no només en termes d’habilitats físiques, sinó també a nivell emocional, social i cognitiu, sempre prioritzant el benestar i el gaudi de l’infant. Latinjak emfatitza diversos aspectes clau sobre la iniciació esportiva: Orientació cap a la diversió i el joc: el component lúdic és essencial durant la iniciació esportiva, ja que motiva els infants i els manté implicats en l'activitat. L'objectiu és evitar la pressió del rendiment i afavorir una experiència positiva. Desenvolupament integral: més enllà de les habilitats físiques, es destaca la importància d'inculcar valors. Diversificació esportiva: multidisciplinària, on els nens tinguin l'oportunitat de provar diferents esports abans d'especialitzar-se en un. Adaptació al nivell evolutiu: l'adequació de l'entrenament a les necessitats i capacitats dels infants, segons la seva edat i desenvolupament maduratiu. Evitar la pressió i l'especialització precoç: l'especialització esportiva prematura, com l’esgotament, les lesions i l'abandonament de l'esport. Promou una progressió natural i equilibrada per aconseguir la continuïtat en l’esport. Rol de l’entrenador i la família: els entrenadors han de ser guies pedagògics que fomentin la curiositat i la passió pels esports. A més, la importància d'un entorn familiar que recolzi i motivi sense imposar expectatives excessives. - ETAPES EN LA INICIACIÓ ESPORTIVA o Dels 3 als 6 anys: etapa d'exploració, amb l'objectiu principal de gaudir. o Dels 6 als 8 anys: etapa d'increment del bagatge motriu i experimentació, amb l'objectiu principal de la diversificació de les activitats fisicoesportives. o Dels 8 als 10 anys: etapa d'iniciació esportiva multidisciplinar i descobriment, amb l'objectiu principal del descobriment de diversos esports, procurant la pràctica poliesportiva. o Dels 10 als 12 anys: etapa d'iniciació als esports (individuals/equip), amb l'objectiu principal de l'aprenentatge tècnic i tàctic. o Dels 12 als 16 anys: etapa de desenvolupament i consolidació; amb l'objectiu principal d'especialitzar-se en un o diversos esports. o A partir dels 16 anys: etapa de consolidació i millora de l'activitat fisicoesportiva, amb l'objectiu d'assolir un hàbit de pràctica regular. TIPOLOGIES D’ACTIVITATS: 1. Activitats expressives: aspectes expressius del cos i el moviment com a elements bàsics de comunicació. 2. Activitats individuals: permeten desenvolupar i potenciar les habilitats motrius bàsiques i adquirir un domini de les habilitats tècniques refermant el treball de valors individuals. 3. Activitats d'adversari: activitats de lluita o combat i de raqueta, que es caracteritzen per la presència d'un adversari directe i la interacció que es produeix durant la pràctica, combinant les habilitats motrius bàsiques i tècniques amb l'adquisició d'habilitats tàctiques. 4. Activitats d'equip: activitats que comparteixen dos tipus d'interacció entre els participants, la col·laboració entre companys i l'oposició contra adversaris, per aconseguir un objectiu comú mitjançant el treball d'equip resultant de la suma dels esforços individuals. 5. Activitats al medi natural: activitats en què l'element diferenciador és el contacte directe amb la natura. 30  Estela Boïls 6. Activitats adaptades: activitats pensades perquè qualsevol persona, independentment de les seves capacitats o necessitats especials, tingui les mateixes oportunitats de gaudir 7. Activitats de condicionament físic o fitnes: Són activitats principalment enfocades a la millora de la condició física. - ETAPES DE FORMACIÓ - Etapa de formació perceptiva motora: 0 a 9 anys aproximadament i es caracteritza per el desenvolupament de capacitats perceptivo-motores. - Etapa de formació esportiva multilateral: 12 als 13 anys amb l’objectiu del desenvolupament de coordinació i familiritzacio amb altres elements y desenvolupament tactic. - Etapa de formació específica esportiva: 13 fins els 18 anys amb l’objectiu del desenvolupament d’habilitats específiques, pensament tàctic, aprenentatge de tècniques. - Etapa de perfeccionament d’un esport específic: 18 als 21 anys amb l’objectiu de aprofundir i tenir millors coneixements de l’etapa anterior i es sol treballar amb un sol esport és a dir serà més específic. - Etapa del rendiment pur: 21 anys o més, i l’objectiu principal es rendir al màxim amb l’esport concret que ha elegit o practiqui i es dediqui amb ell. - RELACIÓ ENTRENADOR-ESPORTISTA La relació entre l’entrenador i l’esportista en la iniciació esportiva és fonamental per establir les bases de l’aprenentatge, el desenvolupament de les habilitats i la motivació per continuar en l’esport. Aquesta relació és particularment especial perquè implica no només l’ensenyament de tècniques i estratègies esportives, sinó també el foment d’una actitud positiva envers l’activitat física i el desenvolupament personal de l’esportista. Rol de l’entrenador: l’entrenador és educador, un model de conducta, motivador i comunicador. Rol de l’esportista: receptor actiu, participa en el procés i desenvolupa les actituds. Aspectes clau de la relació: Individualització: cada esportista té unes necessitats i capacitats. Confiança i empatia: entrenador genera un entorn on l’esportista es senti agust. Equilibri entre exigencia i diversió: important que sigui exigent però ha de saber que está en l’etapa de l’inici en l’esport. Feedback positiu: comentaris constructius i celebrar progressos. Objectius de la relació: Desenvolupar l’amor per l’esport. Afavorir la socialització i treball en equip. Potenciar els valors personals i esportius. Preparar l’esportista per a la práctica saludable a llarg termini. 7. FACILITACIÓ SOCIAL - TEORIES DE LA FACILITACIÓ SOCIAL 1. Teoria de la facilitat social de Robert Zajonc, destaca l’efecte de l’exposició, mostrant com la simle repetició d’exposició a un estímul pot fer-lo més agradable. 2. Teoria de la facilitació social de Norman Triplett, crea el primer experiment de la psicología social que consistia en comparar diverses estratègies per millorar el rendiment del sistema motor. 3. Teoría de la facilitat social de Gordon Allport, efectivitat de duur a termeles tasques en grup 31  Estela Boïls - IMPACTE DE LA PRESÈNCIA DEL PÚBLIC EN EL RENDIMENT Quan les persones fan tasques o familiars o senzilles, tendeixen a fer-ho millor en públic. Però quan les persones fan tasques més complexes o menys familiars, tendeixen a fer-ho pitjor en públic. Per què ocorre això? Segons Zajonc es deu a la teoria de l’activació, la qual diu que la presencia d’altres persones ens genera emocions que ens estimulen a fer les coses millor sempre que les tasques siguin fàcils, en canvi, davant de tasques complexes, disminueix el nostre interès a més de realitzar-les pitjor en presencia d’altres. També es basa en la hipòtesi de l’estat d’alerta, que diu que quan tenim gent que ens està mirant, ens fa estar més alerta i conscients. Per últim el seguiment que diu que si està familiaritzat amb l’audiència o amb l’entorn, el seu entusiasme o nerviosisme no augmenta perquè ja sap que passarà. - INFLUÈNCIA DELS COMPANYS D’EQUIP I ENTRENADORS Els companys d’equip tenen una influència significativa en el rendiment esportiu, tant de manera positiva com negativa. + Proporcionen suport emocional per a la pràctica esportiva. + Contribueixen a generar un clima motivador compartint objectius, estils de vida i dificultats. + En els equips, poden aconseguir una millor base per al rendiment. - Formació de diferents grups dins de l’equip que pot generar divisions i afectar a la cohesió grupal. - Relacions negatives entre companys poden portar l’abandonament de l’esport alguns jugadors. Tot i aquests aspectes, el rendiment esportiu depèn directament de la cohesió grupal, comunicació, empatia i cooperació. Els entrenadors influeixen en el rendiment esportiu principalment de dos formes; la formació de la tècnica i tàctica per arribar al màxim potencial, i amb el desenvolupament cognitiu i emocional que se centra en crear un entorn d’aprenentatge que fomenta la motivació i compromís. - ESPORTS INDIVIDUALS VS ESPORTS D’EQUIP Individuals: els esportistes són més propers a la pressió directa del públic o entrenadors, ja que no comparteixen responsabilitat amb altres. La concentració personal i la gestió de l’estrès són més rellevants. Equip: es reparteix la pressió i la responsabilitat, la dinàmica social entre els membres de l’equip es converteix en factor clau. Comunicació i cohesió grupal. 8. ACTIVACIÓ FÍSICA I BENESTAR PSICOLÒGIC - QUÈ ÉS EL BENESTAR PSICOLÒGIC El benestar psicològic, es pot definir com un estat d'equilibri i salut emocional en què una persona és conscient de les seves capacitats i pot desenvolupar les seves habilitats cognitives i emocionals. Es caracteritza per: Major ajust psicològic i optimisme Autoestima elevada Capacitat empàtica desenvolupada Habilitat per gestionar eficaçment les emocions i fer front a situacions d'estrès Capacitat de mantenir relacions satisfactòries Habilitat per treballar de manera eficient El benestar psicològic va més enllà de l'absència de trastorns mentals i implica la capacitat de viure una vida significativa i plenament satisfactòria. És un estat que permet a l'individu afrontar els reptes diaris, els alts i baixos, i les situacions quotidianes d'estrès sense enfonsar-se. A més, el benestar psicològic està molt relacionat també amb un sentit d'orientació i propòsit a la vida. Les persones amb benestar psicològic són aquelles que tenen metes, un propòsit estimulant que els serveix de raó per continuar viatges sense determinació que podrien semblar inútils, sense cap mena de finalitat, sense cap mena de direcció. 32  Estela Boïls Les persones amb un benestar psicològic elevat tenen un millor funcionament resilient, és a dir, capaces de fer front a les adversitats, aprendre de les situacions difícils i adaptar-se a les noves circumstàncies. En conclusió, el benestar psicològic suposa un equilibri amb les persones del seu entorn i amb l'entorn on actuem, la satisfacció que pugui generar la vida, l'actitud davant del repte que suposa tenir cura de les emocions de la mateixa persona i gaudi de les relacions i la recerca d'un propòsit vital que pugui donar sentit a la vida pròpia. Es tracta d'un estat dinàmic, nodrit de l'autocomprensió, de l'autocura, de relacions interpersonals, saludables i la capacitat d'adaptació davant de les situacions que sorgeixen. Les persones amb benestar psicològic solen ser més motivades, felices i saludables, ja que compten amb les eines que poden controlar per poder avançar davant dels diversos reptes que vagin sorgint. - QUÈ ÉS L’ACTIVITAT FÍSICA L'activitat física és qualsevol classe de moviment del cos que implica el treball o l'esforç dels músculs i que va associat a una despesa energètica. Aquesta també pot incloure innombrables accions de diferent importància amb les que probablement estem habituats a interactuar a la vida diària. Més enllà dels beneficis físics, l'activitat física també aporta efectes positius sobre la salut mental, disminueix l'estrès, millora l'estat d'ànim, augmenta els nivells d'energia i afavoreix el son. Realitzar exercici de forma regular prevé i indica la disminució del risc de patir malalties cròniques. En resum, l'activitat física és la via més adequada de fomentar i mantenir la salut tant física com mental, i hauria de ser practicar-la de manera regular a la vida quotidiana. Tot i que els termes activitat física, exercici i esport sovint s'utilitzen de manera intercanviable, existeixen diferències importants entre ells: - activitat física → qualsevol moviment corporal produït per la musculatura esquelètica que resulta en una despesa energètica per sobre del metabolisme basal. - exercici físic → és una forma d'activitat física amb l'objectiu específic de millorar o mantenir un o més components de la forma física i que es caracteritza per ser: - Planificada - Estructurada - Repetitiva L'exercici físic té com a finalitat principal millorar la condició física i sol tenir una durada i freqüència recomanades, com 30 minuts diaris, almenys 5 vegades per setmana per als adults. - esport → es diferencia de l'exercici físic i l'activitat física pels següents elements: - Està subjecte a normes i bases específiques - Implica competició - Sovint requereix un entrenament preparatori A més dels beneficis físics, l'esport aporta altres avantatges: - Fomenta la competitivitat saludable - Millora les habilitats socials i el treball en equip - Ajuda a generar rutines i patrons d'exercici habituals - BENEFICIS PSICOLÒGICS DE L’ACTIVITAT FÍSICA Un dels aspectes més significatius és la millora en l'estat d'ànim. Sensacions de benestar i felicita exerceix un paper important en la reducció dels nivells de cortisol, l'hormona associada a l'estrès, cosa que facilita una millor gestió de les tensions diàries. A més, s'ha comprovat que l'activitat física té efectes positius sobre l'ansietat i la depressió. 33  Estela Boïls Un altre aspecte rellevant és l'increment de l'autoestima. Quan les persones milloren la seva condició física, tendeixen a sentir-se més segures i satisfetes amb elles mateixes. Finalment, l'activitat física també s'associa amb una millor qualitat del son, ja que regula els cicles de descans i combat l'insomni, cosa que es tradueix en una disposició i energia més grans al llarg del dia. A més, l'exercici estimula les funcions cognitives, millorant la memòria, la concentració i la capacitat de presa de decisions, elements essencials per a un funcionament mental eficaç. Per acabar, s'ha conclòs que la pràctica de l'activitat física afavoreix el fet social, sobretot quan s'exercita en grups o activitats lúdiques. L'exercici en grup o amb la comunitat ofereix una possibilitat per interactuar amb altres persones, cosa que pot donar lloc a veure disminuït l'aïllament social i adquirir una sensació de pertinença. 9. LIDERATGE - LÍDER DEMOCRÀTIC, és aquel que involucra els membres de l’equip en el procés de la presa de desicions, amb un entorn col·laboratiu i potenciant les habilitats individuals. Participació activa: expresar opinions i contribuir en desicions importants. Enfocament en les relacions: es prioritza el diàleg, escolta i creació de vincles positius. Motivació i responsabilitat compartida. Flexibilitat: s’adapta a les necessitats individuals i del grup. Avantatges: Limitacions: ~ Cohesió d’equip. ~ Menys adequat per a desicions ràpides. ~ Millora la motivació. ~ Requereix equip amb ganes de ~ Desenvolupament d’habilitats individuals. col·laborar per evitar conflictes. - LÍDER AUTORITÀRI, és el que pren desicions de manera unilateral i exerceix un control elevat sobre l’equip. Quest estil és més directiu i se centra en l’ordre, disciplina i el compliment dels objectius. Preses de desició centralitzades: líder pren totes les desicions clau sense consultar. Control i supervisió estricta. Enfocament en l’objectiu: prioritza els resultats sobre el benestar. Cominicació unidireccional: instruccions clares i espera que es compleixin. Avantatges: Limitacions: ~ Eficacia en situacions de pressió. ~ Menys motivació intrínseca. ~ Claretat d’objectius. ~ Falta de desenvolupament personal. ~ Control del grup. ~ Relacions tenses. Aquest estil s’utilitza quan hi ha equips amb conflictes o falta de disciplina, situacions d’alta pressió on hem de prendre desicions ràpides i quan l’equip está format per inexperts que necesiten una direcció clara. - ESTIL PERSUASIU, combina elements d’autoritat amb una comunicación clara per fer que es segueixin les indicacions per convenciment, no per imposició. Comunicación influent: líder dona explicacions, exemples i raonaments per justificar les desicions. Orientació cap a la motivació: mostra beneficis de l’estratègia o desició. Carisma i credibilitat. Participación limitada. Avantatges: Limitacions: ~ Augmenta motivació i compromís. ~ Pot ser lent. ~ Millora confiaça amb el líder. ~ Dependencia del carisma. ~ Adequat en transicions o canvis. ~ Riscos en situacions d’alta pressió. Aquest s’utilitza quan lequip necesita la visió o estrategia a llarg termini, quan s’ha d’implantar un nou sistema o fisiolofia de joc o per motivar els esportistes que dubten de les seves habilitats o desicions de l’entrenador. 34  Estela Boïls - ESTIL PERMISSIU, és una mínima intervenció del líder en activitats i desicions de l’equip. El líder dona molta llibertat als esportistes intervenint només quan és absolutament necessari. Autonomía total per als esportistes. Participació mínima del líder. Clima relaxat. Confiança en l’equip. Avantatges: Limitacions: ~ Fomenta creativitat i autonomia. ~ Falta estructura. ~ Millora responsabilitat individual. ~ Baix rendiment en situacions de pressió. ~ Redueix l’estrès per pressió externa. ~ Desafiaments en la cohesió d’equip. Aquest s’utilitza en equips que ja estan experimentats (maduresa i coneixement tàctic), amb entrenaments de desenvolupament personal i desprès de períodes intensos de pressió. - 4 COMPONENTS DEL LIDERATGE EFECTIU Visió estratègica, capacitat del líder per definir una visió clara i objectius a llarg termini que inspirin i guiïn l’equip. Intel·ligència emocional, líder sap gestionar les seves emocions i entendre les emocions dels altres, establint relacions positives i empàtiques. Capacitat de comunicació, comunicació efectiva que permet transmetre idees clares, escoltar activament i fomentar un flux d’informació obert. Flexibilitat i adaptabilitat, capacitat per ajustar-se als canvis i prendre decisions encertades en situacions imprevistes. - CARACTERÍSTIQUES DEL LÍDER EFECTIU, un líder efectiu ha de tenir unes qualitats personals i habilitats que li permetin inspirar, guiar i gestionar equips. Qualitats més destacades d’un bon líder: visió: capacitat de veure el panorama general i establir objectius clars. Inspirar l’equip amb meta motivadora i compartida. Intel·ligència emocional: gestionar pròpies emociona i sap interpretar les dels altres. Fomenta relacions basades en l’empatia, confiança i respecte. Habilitats comunic