Psicologia de l'Educació (Past Paper) PDF

PSICOLOGIA-DE-LEDUCACIO-T.456.pdf user_2471227 Psicologia en Educació 1º Grado en Pedagogía Facultad de Educación Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni l...

PSICOLOGIA-DE-LEDUCACIO-T.456.pdf user_2471227 Psicologia en Educació 1º Grado en Pedagogía Facultad de Educación Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ TEMA 4: EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE I LA COMUNICACIÓ 1.CONCEPTES I PERSPECTIVES TEÒRIQUES 2. COMPONENTS DEL LLENGUATGE 3. ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT 4. ADQUISICIÖ DEL LLENGUATGE 5. EL BILINGUÏSME 1.CONCEPTES I PERSPECTIVES TEÒRIQUES Comunicació→ Procés de transmissió d’informació d’un emissor a un receptor a través de senyals i de signes desenvolupats específicament per a comunicar-se. Llenguatge→ Capacitat de comunicació (transmissió de la información mitjançant signes arbitraris, sons verbals o gestos manuals que tenen una forma convencional i un significat i es combinen tot seguint unes regles determinades. Parla→ En referència a la llengua oral. 1.1.Perspectives teòriques T. de l’aprenentatge T. innatistas T. interaccionista Conductistes: Skinner Chomsky Vygotsky T. Aprenentatge social: Bandura S’apren per imitació i reforç Estem programats Combinació d’una biològicament per a adquirir predisposició genética i el llenguatge (Gramàtica entorn cultural universal) 2. COMPONENTS DEL LLENGUATGE *Sistema auditiu *SN Fonològic: Sons, fonemes Léxic-Semàntic: Significat, vocabulari Gramatical/ Morfo-sintàctic: Combinacions de paraules per a usar frases (nom, verb, adj, adv…) Pragmàtic: Us de paraules i expressions en funció del context i interlocutor (en una presentación de clase se usa un vocabulario correcto. En la calle un vocabulario más informal…) 2.2.Aspectes del llenguatge Segons Blomm y Lahey (1978): -Forma: Fonética i fonología + Sintaxis i morfología -Contingut: Léxic-Semàntic. -Us: Pragmàtica 3.ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 Naixement -18 mesos La comunicació comença quan el nen acaba de neixer mitjançant el plor. Quan plora s’esta comunicant. Una conducta és comunicativa quan es: intencionadament comunicativa intencional Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Ambdues accions es realitzen mitjançant signes: SEMIÓTICA 3.1.Models Model cognitiu: La comunicació és una conducta intencionada que requereix la utilització i coordinació d’esquemes que s’utilitzen com a Mitjans per aconseguir una fita (coordinació medis-finalitats) Área de Broca i Àrea de Wernicke. Model funcional-interactiu: (Vygotsky) Interacció comunicativa; és més que la transmissió d’ informació d’un emissor a un receptor. Requereix la participació d’habilitats cognitives i socials. Predisposició innata. Dins d’aquestes predisposicions innates, desde el bebè neix: - Prefereix i s’orienta cap a la veu humana. - Identifica i prefereix la veu de la mare. - Prefereix els rostres humans. - Emparella rostre-veu i mira més les que parlen que les que romanen en silenci Imitació temprana (si fas algo, te imita) Trevarthen (1982) defineix: Intersubjectivitat primària: Els nens neixen amb una motivació i sociabilitat latents. Intersubjectivitat secundària: Interacció social dirigida a persones + objectes (9-10 mesos) 3.2.El paper de l’adult Sobreinterpreta les activitats del nen com a conductes comunicatives. Sobre aquesta sobreinterpretació, es farà l’andamiatge per a que el bebè realitzi actes intencionals. Protoconversacions (Snow, 1977): Els adults ajuden a construir i mantenir somriures, gestos, gorges… 3.3. Comunicació pre-lingüistica: Reddy (1999) Accions sense parlar. FASE NEONATAL: Prefereixen la veu humana, distingueixen la veu de la mare, ploren, guturals… COMUNICACIÓ D’AFECTES (2-3m): Somriure social, moviments, vocalitzacions, mirades més coordinades i comunicatives. Intercanvis afectu-expressius. Interacció en situacions quotidianes. CONDUCTES ANTICIPATÒRIES (6-7m): Dirigeixen la seva atenció a objectes i allò que pasa al seu voltant. Millora destresses sensoriomotores, la qual cosa li reforçarà l’interès. Anticipació i creació de rutines. Ex. la mare li exten els braços, ell anticipa que l’agafarà i extén els seus. INICI CONDUCTA INTENCIONAL (8-12m): Situacions d’atenció conjunta (atendre a un mateix objecte/situació a l’ensems). Cerca de referència social (busca expressió de l’adult per a actuar). GESTOS COMUNICATIUS I VOCALITZACIONS (12-18m): Esquema triàdic únic: coordinarà esquemes d’acció amb objectes amb esquemes d’interacció amb persones. (ex: quan jugues amb la mare i les joguines) -Protoimperatius (per aconseguir alguna cosa). Plorar. Planazos Barnasud - Las mejores ofertas de ocio y restauración a un solo click Psicologia en Educació Banco de apuntes de la a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 -Protodeclaratius (compartir atenció de l’adult respecte un objecte). Gestos simbólics. 4. ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 4.1. Desenvolupament fonològic: Producció de la parla Des de el Naixement: sons guturals, crits, plors... Posen a punt l’aparell bucofonador. 6/16 setmanes: parrupeigs (sons vocàlics) i riures. Ex: aaaaaaaa Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 16/30 setmanes: sons consonàntics Ex. Ajo. 6/10 mesos: balbuceig reduplicat Ex. mamamama. 10/14 mesos: balbuceig no reduplicat o variat Ex. Abatá Gerga o balbuceig modulat (parla “inventada” amb prosòdia (pronunciació + accentuació). 14/18 mesos: Gerga. Protoparaules (produccions lingüístiques que el bebè usa per a les situacions amb significat). Transició a primeres paraules. Per exemple veu un cotxe i diu coe. 18/20 mesos: Primer vocabulari infantil. Primeres paraules. Les nenes començen abans. 4.2. Processos fonològics de simplificació de la parla 1) Reducció i simplificació de l’estructura sil·làbica: simplificar les síl·labes (“menjar-se” sons), reduint el número o convertint-ho en la síl·laba bàsica (més senzilla: CV). Ex. dente per diente. 2) Assimilació: Influència de part de la paraula o segment o sons, sobre un altra segment de la paraula Ex. Liblo per libro o nuna per luna. 3) Substitució: substituir un fonema per un altra sense fer referència als sons pròxims (no és com l’anterior d’assimilació). Ex. Sapatilla per zapatilla. “s,ss,z,ç” lo asimilan a la “s”. 4.3. Desenvolupament fonològic Per a pronunciar correctament les paraules és necessari una complexa coordinació neuromuscular i respiratòria. Els menors de 4-5 anys encara els hi costa la producció del llenguatge oral→ pronunciació immadura Als 3 anys: 1) 90% de nens espanyols emeten be: m, n, ñ, p, t, k, b, l, g, j. 2) Pronuncien be diftongs decreixents (ex. Ai; ei), però tenen dificultats amb els creixents (ex. Logo per luego, o dente per diente). 3) Dificultats amb els grups consonàntics (síl·labes trabades). Ex. Croar. 4) Dificultats amb fonema “d” quan va entre vocals (ex. Adelante); i amb la “z”,“c”, “r” forta. Als 4 ó 5 anys→ moltes d’aquestes dificultats desapareixen A los 6 anys→ ja han desaparegut 4.4. Desenvolupament del vocabulari 12 mesos: primeres paraules amb significat adult. Coses quotidianes del nen/a (ex. Coses casa, membres de família, aigua, menjars, rutines, salutacions…). La producció de paraules és menor que la comprensió (comprenen moltes més paraules que diuen). A partir dels 2 anys: explosió del llenguatge: adquireixen ràpidament moltes paraules. Planazos Barnasud - Las mejores ofertas de ocio y restauración a un solo click a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 4.5. Desenvolupament gramatical Us de distints elements gramaticals de la llengua: morfologia i sintaxi: correspondència de gènere, número, persona (morfologia), i combinació de paraules per a formar frases (sintaxi). Les primeres son “Frases congelades” o frases fetes (ex. “está rico”); no indican coneixement gramatical. No son vertaderes frases. Dos fases: -HOLOFRÀSICA: una paraula substitueix a una frase. A 12 mesos aprox. Ex. “magua: mama dame agua -TELEGRÀFICA: dos o més paraules. Als 24 mesos aprox. Combinació de dues paraules per a formar frases. Ex. Agua papa. 3 anys: oracions simples ben formades (ex. A mi me gustan las brujas). 4 anys: adquireixen les bases fonamentals. Però no està complert. 5 anys: oracions més complexes (ex. Mira, te puedes pasear por ahí…). 4.6. Desenvolupament pragmàtic Us del llenguatge en ambients o contextos de comunicació. Us social del llenguatge. Habilitats o competència conversacional: adaptar-se a l’altra i a la situació (el vocabulari, prosòdia…); respectar i esperar el torn de paraula; etc. Importància de les narracions: Als 2 anys: usen un modo de veu especial quan narren. A partir dels 3 anys augmenta la capacitat per a narrar. VIDEOS: El poder de las palabras (El mundo en pañales): Comunicació verbal 3,5 meses: musculatura 6 mesos: Laringe desconectada Tono monótono es aburrido para el bebé Balbuceos (universal): pràctica per les cordes vocals 19 mesos: més de 100 paraules Imitació 3 anys: frases amb 4-5 paraules. Adquisició del llenguatge en la infància. Baby Human: 5.BILINGUÏSME Diverses situacions bilingües. Aprenentatge de dues llengües al mateix temps de forma natural i fluïda, encara que el seu desenvolupament té característiques peculiars. Característiques del desenvolupament lingüístic dels nens bilingües: 1. Processos fonològics: discriminen les dues llengües molt aviat. 2. Processos lèxics: al principi només té un sistema de vocabulari (coneix paraules en els dos idiomes però tendeix a evitar equivalents de traducció). Sap que una mateixa cosa te noms diferents en cada llengua, però encara barreja, pq les paraules no s’aprenen al mateix temps en ambdós idiomes. 3. Processos gramaticals: similar al dels monolingües, si l'exposició i pràctica en ambdues llengües és equilibrada. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 TEMA 5: DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT 1. DESENVOLUPAMENT AFECTIU-SOCIAL: L’AFERRAMENT I LES PRIMERES EXPRESSIONS EMOCIONALS 2. EL DESENVOLUPAMENT DEL JO I LA COMPRENSIÓ D’EMOCIONS (3 A 6 ANYS) 3. DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL I SOCIAL (7 A 11 ANYS) 4. ADOLESCÈNCIA, JOVENTUD, VIDA ADULTA I VELLESA Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. QUÈ ÉS L’AFERRAMENT? Antecedents: Síndrome d’Hospitalisme (Spitz, 1960): Observà que augmentava la taxa de mortalitat entre nounats quan eren aïllats de les seves mares. Videos: Empremta oques, Konrad Lorenz. Etología Concepto de Impronta. Vincle d’aferrament de les oques amb ell. Experiment vincle mare sustituta, Harlow: tiene dos monas una de felpa (que es la que siente protección y como si fuera su madre) i otra de alambre que tiene un biberon donde apenas va. El vinculo es con la figura de protección, calor, se siente seguro… Tipus d’aferrament (ainsworth) com a resultat de “La situación extraña”: Apego→ Segur (el niño va al cole y la madre le dice que luego le va a buscar, el niño se queda tranquilo por que sabe que vuelve) da el 100% pero no depende Ansiós/ambivalent (la madre se va a ir, el niño llora y vuelve) control estar pendiente de si contesta o no. Miedo a perder a la persona Insegur No te habla y luego si, a ultima hora de dice de no quedar… Evitatiu (no sabes si el dia de mañana estará) miedo a que te hagan daño 1. DESENVOLUPAMENT AFECTIU-SOCIAL: L’AFERRAMENT I LES PRIMERES EXPRESSIONS EMOCIONALS 1.1. Teoria de l’aferrament de Bowlby Importància de l’aferrament o vincle afectiu del nadó amb el seu cuidador principal. L’aferrament és un vincle afectiu intern i de predisposició genètica. Les conductes d’aferrament son las manifestacions visibles. Fases: 1. Formació de l’aferrament: Als 2 mesos discrimina a la mare; s’orienta cap a les persones. Als 7 mesos, reacciona de forma diferenciada davant la figura d’aferrament, li proporciona seguretat. No hi ha angoixa per la separació familiar A partir dels 7/9 mesos-18 m: aferraments específics; angoixa de separació; angoixa davant de desconeguts; formació de la base segura. 2. Manifestació de l’aferrament: si és segur, li permet explorar el món. - conductes d’aferrament - sentiments d’aferrament - representació mental - Jo a les relacions socials - els altres a les meves relacions socials L’aferrament no desapareix, canvia la forma d’expressar-se!!! 1.2.Funcions de l’aferrament: →Garantir les necessitats bàsiques →Conformar una base segura/refugi emocional Te esperamos en Twenties Barcelona, compra tus entradas y reserva tu mesa VIP a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 En resum: Ens permet entendre perquè les persones tendeixen a buscar la seguretat i l’estabilitat emocional en les relacions interpersonals, íntimes, especifiques i duradores. 1.3.Tipus d’Aferrament (Ainsworth, 1978) Aferrament Segur: 50-70% Se senten suficientment segurs per a explorar abans de la separació. Disminueix després. Mostren angoixa quan la mare se’n va i reaccionen amb entusiasme quan torna. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Aferrament Evitatiu: 10-20% Mostren poca angoixa amb la separació, no busquen a la mare i eviten a la mare quan torna. “no podem esperar res” Aferrament ansiós-ambivalent: 10-20% Mostren angoixa al llarg de tot el procediment, sobretot durant la separació; no exploren. Sensació de alliberació/enfado cap a la mare. Por a perdre la figura. Aferrament desorganitzat: Mostren molta inseguretat. Conductes confuses o contradictòries. Situacions d’abús o abandonament. 1.4.Mecanismes primerencs orientats a la interacció social Primeres expresions emocionals del nadó: L’expressió de les emocions en els animals i en el home(Darwin). La expressió d’emocions bàsiques (ira, alegria, por, tristesa, fàstic, sorpresa) manté un vincle biològic amb aquests estats emocionals, que son universals. Expressions facials en el nadó similars a les de l’adult, però encara no experimenten la alegria o la ira. Moltes expressions emocionals apareixen progressivament. Al nèixer el nadó mostra una vida emocional bipolar (angoixa: plor i irritabilitat, i placer: mostres de satisfacció i atenció). Tercer mes: més emocions i més diferenciades i socials (tristesa al separar-se de la mare, plor per a cridar l’atenció, somriure social…). Entre el el 4t i el 6è mes: enfado. 6 mesos: sorpresa. 7 mesos: por 8/9 mesos: ampli repertori d’expressions emocionals com fàstic, alegria, tristesa, ira, sorpresa, por. 2. EL DESENVOLUPAMENT DEL JO I LA COMPRENSIÓ D’EMOCIONS (3 A 6 ANYS) 2.1.Desenvolupament del “jo” 15-18 mesos: es reconeixen davant del mirall clarament. Es veuen diferenciats de la resta. La consciència d’un mateix es desenvolupa progressiva i lentament. 24 mesos: Aprenen a etiquetar i identificar algunes emocions bàsiques (enfado, alegria, por i tristesa). Rabietes. Fase del “no”. Els “terribles” 2 anys. 3/6 anys: mostren consciència de si mateixos a través del llenguatge (anys, gènere, possessions…). Comprensió limitada d’emocions però si comprenen què provoquen i quines conseqüències poden tenir alguns estats emocionals. 3-4 anys: avancen en el coneixement de les emociones i identifiquen altres emocions (culpa, vergonya, timidesa, orgull). 4- 5 anys: comencen a entendre que la memòria i el record poden influir en els sentiments; entenen que les emocions dels altres agents son causals de la seva conducta (actuem d’acord amb creences, intencions, desitjos…) 5-6 anys: les persones poden sentir diverses emocions davant el mateix esdeveniment. Avenços en el control i expressió de les emocions. Van desapareixent les rabietes. Planazos Barnasud - Las mejores ofertas de ocio y restauración a un solo click a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 6 anys: arriben a la teoria de la ment. Milloren les habilitats socials com per exemple, la negociació per aconseguir alguna cosa. Formació d’amistats. Autoestima alta normalment i autoconcepte positiu. 2.2.La identitat del genere Conjunt de valors, actituds, estereotips i rols lligats al grup de referència (homes o dones) amb els quals un es reconeix. Un component més de l’autoconcepte. Cóm es construeix? En base al genero, se construye por lo que la sociedad tiene establecido “niños azul y niñas rosa”. Se manifiesta el transgenero, hombre trans, agénero, pangénero, transfemenino, etc. Teories: 1) Psicoanalítica: 3/6 anys (etapa fàlica): Complex Èdip/Electra (identificació amb la mare/pare). 2) Teories de l’aprenentatge: els nens aprenen a comportar-se com a nens o nenes en funció del què els adults i la societat els hi ensenya(ex. Joguines i anuncis de televisió). Adults, iguals i mitjans de comunicació transmeten valors lligats al gènere que els nens van interioritzant. Les conductes que s'ajusten a allò esperat son premiades i a l'inrevés. 3) Models cognitius: com entenen els nens/nenes les diferències entre homes i dones per a construir la seva identitat de gènere. La constància de gènere (comprensió de que el sexe no varia amb el temps) se sol adquirir als 5 anys. A partir d’aquesta comprensió poden comportar-se d’acord amb els estereotips de cada sexe. A vegades això passa abans. Reformulació: esquema de gènere (a la identitat, progressiu…). 3.DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL I SOCIAL (7 A 11 ANYS) Competencia emoció: habilitats bàsiques Presa de consciència de les pròpies emocions Capacitat per identificar i comprendre les emocions dels altres Capacitat per a expressar verbalment les emocions de forma apropiada Capacitat per a empatitzar Presa de consciència de què un estat emocional intern no te que correspondre amb una manifestació emocional externa Capacitat per a enfrontar -se de forma adaptativa a les emocions aversives Presa de consciència sobre com se comuniquen les emocions Capacitat per a l'autoeficiència emocional. Reconocer tu emoción, expresarla y saber gestionarla. 3.1.Aferrament segur L'aferrament segur construeix una bona base de la relació pares-fills/es, al menys, en els primers anys ja que depenen de variables familiars també. Hi ha certa evidència de què els nens amb aferrament segur es socialitzen millor. La influència de l’aferrament a llarg termini, no és tan evident. Video: “Padres difíciles, niños con problemas”: Con dos años i medio, le expulsaron de la guarderia ya que pegaba a los niños y era muy agresivo. Los padres son muy pasivos y dicen que se hijo es horrible, un tormento… Le regañan a todas horas, no hay amor. La figura de su padre es muy autoritaria y le intenta meter miedo, siempre le grita para que le haga caso. El niño no quiere estar con su madre, no le tiene cariño… Tiene problemas de conducta. Hay mucha violencia verbal por los padres hacia el niño. La madre no sabe como tratar al niño y le chilla, le invalida… Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 3.2.Relacions amb iguals A partir dels 8 anys: - Joc de regles: estableixen les pròpies regles del joc.. - Augmenta el joc violent. - Augmenta el “xafardeig” (acceptació social, pertinença). - Amics/amigues: principal marc de referència. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Bullying. 3.3.Relacions amistat Entre noies: Major intimitat, autoconfiança, validació, protecció, cura; però son més inestables que entre els nois. Entre nois: Més centrats en activitats físiques, no requereixen intercanvi d’informació personal. * Si es dona l’intercanvi d’informació personal entre noinoia. 4. ADOLESCÈNCIA, JOVENTUD, VIDA ADULTA I VELLESA 4.1.Adolescencia Es caracteritza per: -definició de qui soc jo = identitat -ampliació i canvi en les relaciones d’amistat -ampliació i canvi en las relacions familiars Què és la identitat? “Continuïtat progressiva entre allò que ha arribat a ser durant la infància i el que promet èsser en el futuro; entre lo que ell/a pensa que és i el què perceb que els altres veuen d’ell/a i esperan d’ell/a” Dimensió psicològica: Mateix, Continuïtat, Unicitat ⇆ Dimensió social: Reconeixement dels altres, Adhesió a valors, creences i metes socials/culturals =Identitat Desenvolupament de la identitat La construcció de la identitat s’associa a processos comencen en la primera infància i segueixen al llarg de la vida (Moreno, 2016). Les persones poden fer canvis de definició segons es van enfronten a situacions vitals. Influència de l’entorn. El desenvolupament de la identitat comporta: a) aspecte ideològic (valors i creences) b) aspecte ocupacional (metes professionals i educatives, a que em vull dedicar) c) orientació de gènere. Crisi d’identitat Crisis d’identitat: conflicte o crisis amb els quals es reorganitzen profundament la conducta i els rols socials. Les pròpies necessitats biològiques i psicològiques s’oposen a les exigències de la societat Estatus d’identitat Marcia (1996) proposa una teoria sobre els diferents estatus o etapes per les que travessa l’adolescent en la cerca de la seva d’identitat. Dimensions: Exploració: presència o absència d’un període d’examen entre diferents alternatives abans de prendre decisions sobre metes, valors i creences. Compromís: suposa l’adopció d’una decisió relativament ferma sobre elements d'identitat i la implicació en una activitat significativa per a posar en marxa dita elecció. Te esperamos en Twenties Barcelona, compra tus entradas y reserva tu mesa VIP a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 Estatus d’identitat Exploració Compromis Realitzada SI SI Hipotecada NO SI Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Difusa NO NO Moratòria SI NO REALITZADA tienes claro quien eres, tu identidad. HIPOTECADA Es deixen influenciar per valors/creences d’altres persones DIFUSA No es forma un concepte d’ells mateixos que encaixi de forma realista amb les característiques personal i el mitjà on es viu Apàtics/indiferents. No tenen clar el que tenen en la vida. Una persona nini. MORATÒRIA Busquen i experimenten alternatives, però no han pres cap decisió. Pot ser ara no ho troben pero en un temps si. Autoconcepte y autoestima Augmenta la introspecció. Diálogo interno que tenemos entre nosotros, donde nos queremos dirigir, cuál es nuestro objetivo… Es dona compte que pot actuar de diverses formes. Es “monta” un jo ideal. L’autoestima sol mantenir-se estable durant l’ adolescència encara que : - més elevada en el nois i augmenta a mesura que es converteixen en adults. - més baixa i disminueix al llarg de l’adolescència. Relacions d’amistat: És important tenir amics, el sentit de l’amistat i sentir-se part d’un grup. Cap els 14-16 anys: importància de l’amistat, es pot parlar des de la confiança i compartir els problemes. Funció: suport psicològic. Relacions familiars: La mare segueix ocupant un paper important en la vida de l’adolescent com a suport afectiu Es qüestiona l’autoritat del pare. Emancipació de la tutela paterna i materna →ambivalència Hipòtesi de distanciament (Sternberg, 1989): A més maduresa física, més distància posen els fills. 4.2.Joventut Període que va aprox. des de 18-20 anys fins els finals dels 30. Les tasques a la joventut es troben associades a: -Trobar parella, crear una família -Desenvolupament professional -Inclusió en grups. Teora triangular de l’amor (Stenberg, 1986) Planazos Barnasud - Las mejores ofertas de ocio y restauración a un solo click a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 Teoria instrumental de selecció de parella (Centers, 1975) Necessitats diferents per a cada gènere. Ens sentim atrets cap a persones que manifesten necessitats similars. Ens sentim atrets cap a persones que manifesten necessitats complementàries. Transició paternitat-maternitat Procés crític. Positiu personal i socialment. Implica reajustos en la parella –si n’hi ha-. Diversificació de l’autoconcepte (nous rols i responsabilitats) Identitat: jo pare/jo mare →quin tipus de pare/mare seré →0-2 anys: conciliació rol pare-mare/ parella família, amics →2 a 5 anys: em qüestiono quin tipus de pares som i serem à etapa escolar: elecció estil educatiu. →adolescència: redefinició relació d’autoritat 4.3.Edat adulta Segons criteris cronològics: Edat adulta primera o joventut adulta: 28-40 Edat adulta intermèdia: Entre els 40-45 i els 60-65 anys, aproximadament. Edat adulta tardana: vellesa Tenen més pes els rols o vivències personals que l’edat cronològica. L’edat adulta, com es veu, adopta una dimensió social. Com sabem que estem en aquesta etapa d’adultesa intermèdia? Es donen 3 contextos de desenvolupament: 1. Canvis en la família→ Moment d’ajudar als fills, els fills marxen de casa, ajuda als pares. 2. Professionalment→ Desil·lusió, estancament vs. Èxits 3. Socialment A més... Declivi habilitats físiques→ adaptació psicològica. Consciència del pas del temps. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 Tasca: donar autonomia als fills. Niu buit Generació sandvitx Divorcis i nous aparellaments. Figura del cuidador (dones; sobredemanda; falta de suport). Temps lliure. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Crisi de la mitjana edat? Diferents idees: 1. S’analitzen si els somnis i objectius amb els quals es somiava de jove, s’han aconseguit. 2. Barreja de fets normatius de l’edat amb els no normatius (divorci, atur, pèrdues...) Tasques a l’adultesa Assumpció de responsabilitats socials. Ajudar als fills. Activitats d’oci i satisfacció personal. Parella. Cura dels pares. Satisfacció laboral. Recordeu les etapes d’Erikson? GENERATIVITAT VS. ESTANCAMENT Generativitat parental: respondre a les necessitats de les generacions més joves, com a pares/avis Generativitat professional: ensenyar a generacions següents. Generativitat cultural: crear, renovar i preservar diversos aspectes de la seva cultura. Millor parlar d’envelliment Es tracta d’un procés gradual, imperceptible i dilatat (Fierro, 1994). Implica processos de canvi a nivell psicològic, biològic i social; es produeixen processos asíncrons. L’edat cronològica no determina de forma clara i definitiva l’aparició de canvis. Mites i estereotips? “Les persones grans són com nens”. “Les persones grans són rígides” “Les persones grans no funcionen sexualment”. “ 1 de cada 10, està institucionalitzat/da”. “Son incapaces de nous aprenentatges”. Edadisme Son els estereotips, prejudicis i discriminació contra les persones per la seva edat. Agrupa una sèrie de creences, valors i normes que justifiquen la discriminació envers les persones segons l’edat i afecta de forma negativa en la seva salut. Exemples: - Laboral: no contracten per edat, jubilacions anticipades - salut: “total, per l’edat que té”. - Economia: no poden accedir a avantatges o serveis - Familiar: quan se’l-s tracta com si fossin nens - Amor: sexualitat 4.4.Vellesa Regulació emocional. Teoria de la selectivitat social (Carstensen et al. 1996): Son experts en utilitzar els seus recursos per a experimentar de forma positiva el procés d’envelliment. Rol d’avis: -formals: figura de autoritat -volen fruir sense educar i estar distants -substituts dels pares -guardadors de la història familiar Planazos Barnasud - Las mejores ofertas de ocio y restauración a un solo click a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 Viudetat Relacions intergeneracionals Jubilació Moment per el oci Augmenta la vulnerabilitat Enfrontar les pèrdues i la mort Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Xarxes socials Model psicosocial de Baltes i Baltes (1990) OPTIMITZACIÓ SELECTIVA AMB COMPENSACIÓ→Procés continu d’adaptació Selecció: Especialització en competències (redueix les àrees de funcionament, es redueixen les demandes que ha d’atendre i és més fàcil ser competent). Optimització: Es regulen per a funcionar a alts nivells. Compensació: Es modifiquen les estratègies per a compensar els dèficits. Exemple. Arthur Rubinstein (80 anys) Selecció: Tocar un número inferior de peces. Optimització: Practicava més Compensació: Compensava la pèrdua de velocitat dels dits tocant més a poc a poc els segments anteriors a les parts més ràpides, donant un efecte de rapidesa. TEMA 6 DESENVOLUPAMENT I EDUCACIÓ. CONTEXTOS EDUCATIUS: FAMÍLIA, IGUALS, TV I TIC. 1.ESTILS EDUCATIUS PARENTALS 2. ELS AMICS I EL JOC (3 A 6 ANYS) 3. RELACIONS FAMILIARS EN L’ADOLESCÈNCIA 4. RELACIONS AMB ELS IGUALS EN L’ADOLESCÈNCIA. RELACIONS SEXUALS I DE PARELLA EN L’ADOLESCÈNCIA. 5. XARXES SOCIALS Introducció: la família La família constitueix un sistema complex en el que tots els membres interactuen entre sí, s’influeixen i evolucionen. 1.ESTILS EDUCATIUS PARENTALS Si tenim en compte… Com han estat educats els pares, Caràcter dels fills, Caràcter dels pares, Expectatives sobre els fills, Idees i creences sobre como ha de ser la educació, Classe social, Entorn cultural i estils eduacatius. →Determinen el tipus d’interacció pares-fills. 1.1.Dimensions: Basats en 2 dimensions: 1. Control dels pares sobre els fills. (Rigidesa al imposar i fer complir les normes) 2. Afecte que els pares proporcionen (Implicació emocional, recolzament i sensibilitat davant les necessitats dels fills. Nota: com es duen a terme alguns estils, pot generar determinades característiques en els fills 1.2.Estils 1. Democràtic/autoritzatiu: Alt control, alt afecte. Carinyosos, crean entorn d’alta expressivitat emocional, pendent fills però normes ben delimitades a complir. Te esperamos en Twenties Barcelona, compra tus entradas y reserva tu mesa VIP a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 2. Autoritari: Alt control, poc afecte Excessivament exigents i severs en quant a la imposició i compliment de normes. Relació distant, no es crea clima afectiu adequat, nivell de comunicació baix. En els fills pot crear frustració i hostilitat. 3. Permissiu: Baix control, alt afecte. Consideren que els nens han de progressar sols i no els interessa imposar normes, baix nivell d’exigència. Relació carinyosa, bona comunicació i recolzament emocional. Los hijos solen ser impulsius i immadurs. 4. Indiferents: Baix control, baix afecte. No proporcionen recolzament, no entorn afectiu adequat, no normes. Pares poc compromesos en l’educació. Fills immadurs, inestables, desobedients, exigents, dificultats per a controlar-se i complir normes i baixa autoestima. 2. ELS AMICS I EL JOC (3 A 6 ANYS) En la etapa anterior (2-3 anys) no tenen les habilitats necessàries (ni cognitivas ni socials) per a establir amistats. Tasca important en aquesta edat: establir relacions amb altres nens/es de la seva edat Al principi son relacions ocasionals, inestables, poc duradores, poc profundes, dirigides pels adults, governades per l’egocentrisme… però poc a poc aprenen habilitats més complexes establint llaços més forts → trien amb qui juguen. Hi ha dos factors que permeten l’inici de noves relacions (4 anys): 1. Us d’estratègies: negociació o cooperació. 2. Joc de ficció o simbòlic. Joc de ficció: l’adult ja no l’hi serveix per a jugar perquè aquest viu massa ancorat a la realitat. Es a dir, inventa situacions, s’adopten papers o reprodueixen escenaris, amb la qual cosa, prefereix jugar amb iguals (ex. Pirates) Construeixen relacions íntimes i comparteixen interessos. Cap els 5 anys comparteixen pensaments i sentiments i creences de forma més explícita. Promouen estratègies orientades envers l’harmonia en la relació. 2.1. Ajust en les relacions socials: competències socials Manegar una bona teoria de la ment + bona comprensió emocional= Èxit social Altres ingredients: Aferrament segur Fills de pares democràtics (bona autoestima, eines per a negociar i cooperar, empatia). 3.RELACIONS FAMILIARS ADOLESCÈNCIA Família = Context fonamental en el desenvolupament de les persones Tasques adolescència: formació identitat, adquisició autonomia, ajust psicosocial de l’adolescent. Mite de l’adolescent conflictiu. Mite dels continus conflictes familiars: -coincidència moment de reflexió i avaluació dels pares (crisi de meitat de vida) -conflictes en relació a l’esfera personal de l’adolescent (sortides, com es vesteixen, tasques de la llar). Continuïtat de l’aferrament entre les relacions familiars en la infància i adolescència. 4. RELACIONS IGUALS, SEXUALS I DE PARELLA (ADOLESCÈNCIA) Característiques de l’amistat: 1. es centra en les conversacions. 2. plans en passar temps junts. 3. amics/gues com a fòrum d’autoexploració i recolzament emocional. 4. resolució de conflictes sense perdre la intimitat de la relació. Autorrevelació: descriu la intimitat; s’expliquen qüestions importants al amic/ga. Influència dels amics/gues: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11266136 -hemofília conductual: mateixos patrons de conducta, vestimenta i aficions. -selecció activa i deselecció: en función d’aficions. -sobreestimació de similituds: creuen que s’assemblen més a ells de lo que realment son. Relacions de parella: Fases: 1. Iniciació: centrat en un mateix. Probabilitat de ser parella i tenir confiança per a relacionar-se amb una parella potencial. Relacions superficials i curtes. “rollitos”. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 2. Estatus: Quan ja es te confiança amb la parella, es centra en els altres. S’aconsegueix popularitat o estatus en el grup d’iguals. 3. Afectivitat: Es dona importància a la relació en sí mateixa. Font de satisfacció i preocupacions. 4. Vincle: Compromís de duració. La relació ja es madura. 5. XARXES SOCIALS 5.1.Característiques generals 1. Identitat virtual →creació d’un perfil 2. Vincles i connectivitat → llistes d’amics/followers 3. Interacció → algun tipus de relació/interessos 4. Personalització →preferència de configuracions 5. Temps real → interacció continua 6. Intel·ligència col·lectiva → col·laboració, creació conjunta i ajuda mútua. 7. Llenguatge multimèdia i hipertextual→ àudio/vídeo… 8. Viralitat→ immediatesa, diversitat de continguts Perills Mal ús Suplantació d’identitat Cyberbulling ( intencionada i Phishing reiterada) Fake news Grooming (assetjament sexual d’un Perdua de temps adult a un/a menor) Temps de connexió Sexting (enviar continguts de tipus Addicció sexual) Viure una falta identitat Privacitat 5.2.Responsabilitat dels pares Donar a conèixer el risc i les conseqüències. Com deuen actuar en cas de necessitat. Navegar en família. Limitar el temps d’us. Dialogar sobre allò que veuen. Ordenador compartit Compte amb les fotografies. Fake news. Te esperamos en Twenties Barcelona, compra tus entradas y reserva tu mesa VIP