Preguntes breus: Industrialització i Constitució 1869 PDF

PREGUNTES BREUS (Industrialització i constitució 1869) Explica com es va elaborar i descriu les característiques principals de la Constitució de 1869. Per què es considera una Constitució de caràcter democràtic? El triomf de a revolució de setembre de 18...

PREGUNTES BREUS (Industrialització i constitució 1869) Explica com es va elaborar i descriu les característiques principals de la Constitució de 1869. Per què es considera una Constitució de caràcter democràtic? El triomf de a revolució de setembre de 1868, la "Gloriosa", amb Serrano, Prim i Topete al front, dona inici al Sexenni Democràtic (1868-1874) i provoca l’exili d’Isabel II. La formació d'un govern provisional de progressistes i unionistes, amb Serrano i Prim, va donar pas a l’aprovació de drets i llibertats i al sufragi universal masculí per als majors de 25 anys(4 milions d’homes). Es convoquen eleccions a Corts constituents que guanyen els monàrquics pel vot rural. Una comissió creada per Serrano elabora el projecte de Constitució de 1869. El seu caràcter democràtic es veu en què els 26 primers articles es dediquen a drets com la llibertat d’opinió, impremta, associació, reunió o llibertat religiosa...Sobirania nacional que resideix en les Corts, que exerceixen el poder legislatiu amb un sistema bicameral de Congrés i Senat, i diputats i senadors elegits per sufragi universal masculí. El rei sanciona i promulga les lleis i conserva el poder executiu, que exercia a través dels ministres. Els tribunals de justícia exercien el poder judicial. La Constitució demostrava el seu esperit uniformista i centralitzador i de nia l'Estat com una monarquia encara que no hi havia dinastia per assumir la Corona. Això va obligar a incloure una disposició transitòria per dur a terme l'elecció d'un monarca. Un cop aprovada la Constitució, es va nomenar una regència presidida per Serrano i amb Prim com a cap del govern i encarregat de trobar un rei per Espanya Quines característiques va presentar la industrialització espanyola al segle XIX? Una sèrie de di cultats van impedir que Espanya conegués un grau de desenvolupament industrial similar al d'altres països europeus: posició perifèrica, manca de matèries primeres i recursos energètics, esperit d' empresa escàs (poca preparació empresarial i por al risc, minifundisme empresarial (empreses petites, escassa capitalització i tecnologia simple), preferència per invertir en terra i en deute públic de l'Estat, endarreriment tecnològic (dependència de l' exterior), demanda escassa, política industrial inadequada i inestabilitat política i guerres carlines. A Catalunya (base amb les indianes) es donen passes signi catives: 1833, primera màquina de vapor (Bonaplata), mecanització de la latura i creació de grans fàbriques (La Espanya Industrial). Dos problemes principals: “fam de cotó”(guerra als EUA i guerres carlines) i falta de carbó (ús d’energia hidràulica i aparició de colònies industrials). Mesures proteccionistes i diversi cació en altres sectors com el paperer o el químic. Al País Basc, l’alta qualitat del ferro i l'eix Bilbao-Cardi amb carbó de coc i ferro, va permetre que capital autòcton s'encarregués de l' explotació de les mines i el capital es reinverteix en innovacions com alts forns (1880), convertidor Bessemer i forn Martin-Siemens. La indústria siderúrgica incentivarà el desenvolupament d' altres com la naviliera, cimentera..... així com el d'un important sector nancer. A les Illes Balears, petita empresa industrial, amb pocs treballadors i mecanització elemental. Sectors: alimentació, calçat, adobats i tèxtil. Centres fabrils destacats: La Farinera Balear (farines i pastes), Ca'n Maneu (metal·lúrgia) i Ca’n Ribas (tèxtil). La creació d' aquest teixit industrial es mantindrà ns al nal de la Guerra Civil. Quines característiques presentava l’agricultura a Espanya el segle XIX? Esmenta’n algun aspecte relatiu a les Illes Balears Durant la primera meitat del segle XIX es va produir la reforma agrària liberal (abolició del règim senyorial, eliminació del mayorazgo i desamortització de béns eclesiàstics i civils). La terra es convertia així en una mercaderia i es consolidava la propietat privada, pilar de tot el sistema liberal. A més de incrementar els ingressos de la hisenda, es van alliberar terres (de 10 a 16 milions d’hectàrees entre 1800 i 1860) que passaren a mans, no de pagesos sinó d’antics propietaris, funcionaris, comerciants i militars, mostrant així les limitacions de les desamortitzacions de Mendizábal (1836) i Madoz (1856). L’expansió dels cereals (80% de la superfície agrícola el 1860) va reduir importacions i afavorir l’increment demogrà c. La vinya es destinà a l’exportació i augmentaren els conreus de blat de moro, patates, oli i taronges. Respecte a la ramaderia, es reduí la ovina destinada a la producció de llana i cresqué la porquina. L’augment de la producció no va suposar un augment de la productivitat. L’estructura de la propietat amb minifundis a la Submeseta Nord i Galícia i latifundis a Castella -La Manxa, Extremadura i Andalusia i el predomini de la mentalitat rendista va perjudicar als petits pagesos que es van convertir en arrendataris a curt termini i jornalers, sense cap dret sobre la terra (proletarització). L’agricultura comercial es donarà a la costa mediterrània (Catalunya, València, Múrcia) especialitzada en viticultura, olivera, productes d’horta i fruiters. A Balears, des de nals del XVIII: articulació interna del mercat a Mallorca especialitzant la producció per comarques: blat al Pla, vinya (vins i aiguardents) al Llevant i Raiguer i olivera a la Serra de Tramuntana. Altres conreus signi catius: ametller, hortalisses (Sa Pobla), cítrics (Sóller)... destinats al mercat urbà, comerç de cabotatge i exterior. Aquesta modernització es conseqüència d’un canvi en l’estructura de la propietat, amb un descens de la propietat nobiliària i eclesiàstica i l’ascens de la de la burgesia rural, la qual cosa va permetre l’acumulació de capital que s’invertirà en altres sectors econòmics. fi fi fi fi fi fi fi fi fi fi fi ff  Quines característiques va presentar el ferrocarril a l'Espanya del segle XIX? Espanya presenta una xarxa de transports molt poc desenvolupada respecte a altres països europeus. Aquesta mancança di cultava enormement l'articulació del mercat nacional. El ferrocarril podia haver canviat la situació per la seva velocitat i la seva capacitat de càrrega, reduint així el cost del transport, com havia ocorregut en altres països. La primera línia de ferrocarril unia Barcelona i Mataró i es va inaugurar el 1848. El 1851, s'unien Madrid i Aranjuez. El 1875 s'inaugura el primer tram de la via Palma- Inca arribant en pocs anys a Sa Pobla i Manacor. Tanmateix, aquests projectes no responien a una plani cació estatal. Caldrà esperar a la Llei General de Ferrocarrils de 1855 per impulsar una primera etapa de construcció de la xarxa entre 1856 i 1865. La crisi de 1866 provoca una caiguda de les accions del ferrocarril a la borsa i interromp la construcció ns a l' etapa 1876-1885, quan s' impulsa de forma de nitiva. El volum de capital necessari explica les subvencions que els governs concedien a les companyies ferroviàries fonamentalment franceses, britàniques i belgues. La Llei General de Ferrocarrils va de nir una xarxa d'estructura radial, amb centre a Madrid, que re ectia un criteri polític centralista més que un criteri econòmic. També va establir un ample de via diferent del de les línies europees per motius tècnics: superar les di cultats de l'orogra a espanyola instal·lant calderes més grans. Finalment, es va permetre a les companyies encarregades de la construcció l' explotació de les línies construïdes per un període de 99 anys, així com importar, lliures d' aranzels, tots els materials utilitzats en la construcció de la xarxa. D'aquesta manera no es va estimular la siderúrgia nacional, com sí que va ocórrer en altres països, i es va generar entorn del ferrocarril un sistema caracteritzat per l'especulació i la corrupció. Com eren les condicions de vida de la classe treballadora a l’Espanya del segle XIX? La dissolució del règim senyorial i les desamortitzacions no varen aconseguir alterar l’estructura de la propietat (propietat en 20% de la població agrícola). A zones com Castella-La Manxa, Andalusia i Extremadura predomina la gran propietat i es reforcen els drets de propietat dels grans propietaris. A altres zones, com València i Catalunya, molts arrendataris em tèutics (llarga durada) van accedir a la petita i mitjana propietat. Les condicions de vida i de treball de petits propietaris, arrendataris, jornalers i criats es confonien. El nombre de jornalers va augmentar al llarg dels segle XIX (més de 5 milions cap a la meitat del segle). Els salaris eren molt baixos i el problema s’agreujà amb la desamortització de les terres comunals. Respecte als treballadors artesanals, continuava dominant un sector artesanal fort dividit entre el gremial (desaparició de privilegis al XIX) i el sistema domèstic. El creixement urbà implica la concentració a les ciutats del treballadors de serveis, petits funcionaris, dependents de comerç... que es situaven entre les classes populars i les mitjanes. En la categoria inferior d’aquests grups es trobaven les dones que treballaven al servei domèstic o en activitats relacionades amb la forma de vida burgesa (bugaderes, planxadores...). El sorgiment de la indústria va implicar la concentració fabril de treballadors assalariats, especialment a Catalunya i País Basc, amb una nova organització del treball. Les jornades eren molt llargues (12 a 14 hores) i pràcticament no hi havia legislació laboral per protegir els seus drets. Les dones i ens nins treballaven a les fàbriques amb salaris entre un 30 i 50% inferiors als dels homes. Es calcula que, cap al 1860, n’havia a Espanya al voltant de mig milió de obrers industrials. A partir de 1820 es cremen telers mecànics a Alcoi i el 1835 s’incendia la fàbrica Bonaplata (ludisme). El 1834 apareix la primera associació de teixidors a Barcelona (socors mutus). La primera vaga general el 1855 i a les zones rurals s’ocupen terres. Realitza un esquema sobre les diverses classes socials presents a l’Espanya del segle XIX (+ fotos) fi fi fl fi fi fi fi fi fi  Què era l'Associació Internacional de Treballadors o AIT? Com es va introduir a Espanya i quina presència va tenir ns al 1874? El 1864 se celebra la I Internacional Obrera o AIT amb seu a Londres. L'objectiu era l'emancipació dels treballadors pels treballadors mateixos. Hi destaquen dos corrents, el socialisme cientí c, representat per Karl Marx i l’anarquisme, per Mijail Bakunin. Cada tendència enviarà a Espanya a un delegats. El 1868 (Sexenni) arriba Giuseppe Fanelli, que dona a conèixer les idees anarquistes com si fossin les idees de la Internacional, a Madrid i Barcelona. L'apoliticisme anarquista va tenir èxit principalment a Catalunya, Andalusia, Madrid i Llevant (Alcoi). El 1870 es constitueix la Federació Regional Espanyola (FRE), de tendència bakuninista, amb forta implantació entre els obrers catalans i els jornalers andalusos. Destaquen gures com Anselmo Lorenzo. El 1871 arriba a Madrid Paul Lafargue i dona a conèixer les idees marxistes. A Madrid, al voltant del diari La Emancipación, es forma un grup integrat, entre d'altres, per José Mesa i Pablo Iglesias. El grup madrileny serà expulsat de la FRE per discrepàncies ideològiques i funda la Nova Federació Madrilenya, marxista. L'internacionalisme gaudirà de gran difusió entre els treballadors a la calor de la Primera República i del moviment cantonalista. El 1874, amb la Restauració, les organitzacions obreres es declaren il·legals i passen a actuar en la clandestinitat. La Llei d' Associacions de 1880 permetrà la implantació de sindicats, però desvinculats de la Internacional. El 1879 Pablo Iglesias funda L’Agrupació Socialista Madrilenya, embrió del PSOE. El 1888 es funda la UGT. El 1881 la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, bakuninista. Nombrosos atemptats anarquistes (Cànoves). Fundació de Solidaritat Obrera en 1907 i de la CNT el 1910. Destaquen a Balears: Francesc Tomàs (anarquisme) i Llorenç Bisbal (PSOE) Com era la situació de les dones a l’Espanya dels segle XIX des del punt de vista social, polític i educatiu? El paper de la dona en la societat espanyola del segle XIX estava determinat pel predomini dels valors burgesos, unit a la concepció catòlica i conservadora tradicional. La Revolució Liberal del segle XIX no va suposar un canvi substancial en la situació de la dona ni pel que fa a la política (no pot votar ni ser votada) ni al seu paper social (rol de esposa i mare). La incorporació de la dona a la feina va ser lenta i progressiva. Al camp, realitzava tasques agrícoles i a la ciutat ocupava llocs de baixa quali cació. Jugarà un paper destacat al servei domèstic amb la incorporació de moltes de dones del camp a la ciutat. A les classes mitjana i alta, les dones es centraven en l’administració i organització de la llar. Patien els matrimonis de conveniència i participaven activament en la caritat i bene cència. En casar-se les dones perdien la seva autonomia encara que conservaven les seves propietats, que s’incorporaven al matrimoni. A partir de la Revolució de 1868, es donen els primers intents de millorar la condició social de les dones però sempre a partir de gures destacades com Concepción Arenal o Emilia Pardo Bazán, que defensaren canvis jurídics i educatius. A Catalunya destaca un primer feminisme en mitjans federals, anarquistes i lliurepensadors. No defensava el sufragisme sinó la desvinculació de les dones del clericalisme. El 1883 es plani cà el primer Congreso Nacional Femenino, convocat per la Unió Obrera Balear. La primera organització feminista apareix a Barcelona el 1889. El krausisme i la Institución Libre de Enseñanza defensen la necessitat de millorar la instrucció a causa de l’elevat analfabetisme. En els inicis del segle XX assistim a l' aparició de les primeres organitzacions femenines. El 1910 es va produir la primera manifestació de dones, convocada per Ángeles López de Ayala, amb la participació d’unes 20 mil persones amb el lema “Abajo el clericalismo. Viva la libertad”. L'any 1918 va néixer l' Associació Nacional de Dones Espanyoles, que defensava reformes en el Codi Civil, la repressió de la prostitució legalitzada, la promoció educativa i el dret de la dona a exercir professions liberals Explica breument les característiques dels corrents migratoris a l’Espanya dels segle XIX i primer terç del XX La població espanyola va créixer en el darrer terç del segle XIX de 16 a 18 milions d'habitants. La transició demogrà ca és lenta, conservant altes taxes, al voltant del 30% o de natalitat i mortalitat (catastrò ca, amb epidèmies com el còlera, i l'ordinària) a causa fonamentalment de l'endarreriment econòmic. El 1900 l'esperança de vida no sobrepassa els 35 anys (45 a França o Anglaterra). L'increment de la població entre el XVIII i XIX serà un dels factors de canvi més importants, ja que actuarà sobre l' oferta de mà d' obra i sobre el consum i estimularà el moviment migratori entre el camp i la ciutat, donant-se una progressiva pèrdua de població a l' interior a favor de les zones perifèriques. Madrid, Catalunya, País Basc, Múrcia, Canàries, Mallorca i Menorca creixen davant la pèrdua progressiva de població de l'interior. Al voltant del 1860 s'iniciarà un lent èxode rural però, cap al 1900, només prop d'un 17% de la població viu en ciutats. El procés d'urbanització i les males condicions de vida van afavorir l'aparició de malalties que afectaven especialment el proletariat urbà i això va portar a iniciar plans urbanístics perquè incloïen des de l'enderroc de les muralles i construcció dels eixamples (Barcelona: Ildefons Cerdà, Palma: Bernardo Calvet, 1901). A nals del XIX es va estimular l’emigració cap a Amèrica, sobretot Argentina, Mèxic, Brasil i Cuba. Fins al 1860 es calcula que van sortir més de 200.000 persones cap a Amèrica. Els emigrants eren majoritàriament població de Galícia (el 1882 emigren uns 325.000 gallecs, la qual cosa representa un 60% del total d’emigrants), Astúries, Cantàbria i Canàries. Així com una emigració mediterrània cap al nord d'Àfrica (emigració mallorquina a Algèria i Tunísia) fi fi fi fi fi fi fi fi fi fi