Tema 1: L'Estat - Apunts PDF

TEMA.-1 L’ESTAT (Prof. Antoni Carreras Casanovas) Periodisme, Comunicació Audiovisual Publicitat i Relacions Públiques.  DRET CONSTITUCIONAL. “No es veu, però hi és..., és...

TEMA.-1 L’ESTAT (Prof. Antoni Carreras Casanovas) Periodisme, Comunicació Audiovisual Publicitat i Relacions Públiques.  DRET CONSTITUCIONAL. “No es veu, però hi és..., és com l’aire” Codi de la Circulació Delicte contra la seguretat vial Codi Penal Reglament Poder Judicial Corts/Parlament Llei d’Enjudiciament Criminal Jutjat Penal Presó Jutjat Vigil. Penitenciària Llei Electoral POBLE CONSTITUCIÓ ORDENAMENT JURÍDIC  Què és l’Ordenament jurídic ?  L’Estat actua per mitjà de normes jurídiques: Parlament dicta lleis, el Govern decrets, els ministres ordres... Tenen naturalesa jurídica i força per obligar. Conjunt articulat de normes jurídiques d’un Estat.  Tot l’Ordenament jurídic està regulat per la Constitució. Contingut de la Constitució:.  Estableix l’aparell de govern  Determina el territori  Precisa el grup humà al que afecta  Disposa l’organització de l’Estat (Govern, Corts...)  Determina l’estructura territorial de l’Estat... És el conjunt de normes jurídiques d’un Estat amb força per obligar i regulat per la constitució.  Com m’afecta a mi el Dret Constitucional ? Poder estudiar >>> DRET A L’EDUCACIÓ ( art. 27 CE) Tenir una sanitat gratuïta >>> DRET A LA SANITAT PÚBLICA ( art. 43 CE Poder impartir classes amb llibertat >>> DRET A L’AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA ( art. 27 CE).  Privacitat del mòbil >>>DRET AL SECRET DE LES COMUNICACIÓNS ( art. 18 CE) Poder votar >>>DRET A LA PARTICIPACIÓ ( art. 22 CE)  Si podem manifestar-nos: >>>DRET DE REUNIÓ I MANIFESTACIÓ (art. 21 CE) Formar part de partits polítics >>DRET A LA PARTICIPACIÓ ( art. 23 CE) Com m’afectarà en la meva professió el Dret Constitucional ? Periodisme: escriure les vostres opinions en llibertat >>>DRET A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ ( art. 20 CE) Publicitat: ull a no vulnerar l’honor, la intimitat, la imatge, publicitat il·lícita >>> DRET A LA DIGNITAT, INTIMITAT, IMATGE ( arts. 10, 18 CE) Comunicació audiovisual: Veure i crear cadenes de TV, ràdio... >>> DRET A LA INFORMACIÓ ( art. 20 CE).  Conèixer la realitat política del moment en el moment que salti la notícia. Regulació dels mitjans de comunicació...  DRET CONSTITUCIONAL > Branca del Dret Públic que regula l’organització de l’Estat i les relacions del ciutadà i l’Estat -D. Públic. >La part de l’Ordenament Jurídic que regula l’exercici del poder de l’Estat per salvaguardar l’interès comú. > Les normes que regulen l’organització i funcionament d’un grup social (res publica) > Obligatori per a tots. -D. Privat.. >Aquelles normes que regulen les relacions entre individus privats, en defensa dels seus interessos particulars. > La seva aplicació és voluntària. D. Públic D. Privat Interès comú Relacions privades Poder de l’Estat Interessos particulars  Contingut del Dret Constitucional Reconeixement dels drets i llibertats: – Per assegurar la llibertat de les persones – Drets inherents a la persona Organitzar els poders de l’Estat: – Sotmetre l’Estat al Dret – Divisió de Poders – Organització dels òrgans de l’Estat(Parlament, Govern, Corona, Tribunals) Força i rang superior a la resta de les normes de l’ordenament jurídic: – Elaboració i modificació rígida – Interpretació especialitzada (TC) – Preeminència sobre la resta de normes  OBJECTE DEL DRET CONSTITUCIONAL DRET CONSTITUCIONAL: té per objecte >> 1.- Definir i garantir els Drets i llibertats fonamentals 2.- Establir la divisió de poders 3.- DELIMITA ELS ELEMENT S DE L'ESTAT 3) L'aparell de govern >>> límits/esfera personal 2) El poble >>> Drets i deures 3) El territori >>> àmbit d'actuació 4.- REGULA LES RELACIONS ENTRE ÒRGANS SUPREMS DE L'ESTAT I EL POBLE 1) Submissió o no al Dret >>> E. de Dret, E. Totalitari 2) Participació o no del poble >>> E. Democràtic, E. Autocràtic 3) Intervenció en l'economia >>> E. Intervencionista, E. Abstencionista 5.-REGULA EL FUNCIONAMENT DELS ÓRGANS SUPREMS (Govern, Parlament, Cap d'Estat, TC, Poder Judicial) 6.- REGULA L'EST RUCT URA DEL TERRITORI (Estat centralitzat, E. descentralitzat….)  “El constitucionalisme va lligat a l’evolució del poder” Evolució del poder ESTAT ABSOLUTISME LIBERALISME CONSTITUCIONALISME GRÈCIA ROMA EDAT MITJANA EDAT MODERNA EDAT MODERNA EDAT CONTEMPORÀNIA S. V aC s. VI a - V dC S. V-XV S.XV-XVII S. XVII-XVIII S. XVIII-XXI P >Oligarquia >Oligarquia >Desmembració poder >Concentració poder >Limitar el poder absolut >Sometre el poder al Dret O >Teocràcia >Poder absolut >Estat al servei de l'individu >Sorgit d'una Constitució D >Origen diví del poder >Soberania nacional >Com a voluntat popular E >Riquesa subordinada a l'Estat >Dret Natural >Sobirania popular R > Poder definit pel territori, no per la religió INTERVENCIONISME ABSTENCIONISME INTERVENCIONISME/ABSTENCIONISME Poder polític: domini d’una o diverses persones sobre la majoria El poder polític s’exerceix en forma d’Estat per legitimar l’ús de la força Quan la societat va ser prou forta per controlar el poder, va néixer el constitucionalisme  Concepte d’Estat NO NO NO ESTAT ESTAT ESTAT GRÈCIA ROMA EDAT MITJANA S. V aC s. VI a - V dC S. V-XV Polis=ciutat-Estat 1) República (fins s. II aC) 1) Feudalisme: Esparta : >Assemblea= elegia alts càrrecs >Societat servil >Assemblea + 2 reis + gerúsia >Senat=govern,legislativa,admó., religiosa >La unitat es desmembra en petits feus Atenes : >Magistrats= anuals elegits per l'assemblea >Contracte de vassallatge >Assemblea cònsols. pretors,censors, edils, qüestors >Fidelitat al senyor immediat, no al superior rotació ciutadana als càrrecs p. >Consell dels Cinc-cents Sols l'oligarquia (classes altes) 2) Economia: govern diari, preparació Assemblea 2) Imperi (s.IIaC-VdC) >Agricultura de subsistència Sorgeix una >Poder únic Emperador >Comerç a les ciutat burgesia NO Estat >Una administració >Excés tributs i prestacions No separació p polític i social >Uns delegats a les províncies >Fam Societat esclavista >Consilium principis = assessorar a l'Emperador Dret públic: edictes, mandats, decrets… 3) Memòria Imperi Romà 4) Unitat religiosa excloent Sols l'oligarquia (classes altes) 5) Comunitat cristiana No Estat: 6) Papa centre espiritual =p. polític, econòmic, social 7) Llengua Societat esclavista 8) Territori indeterminat 9) LA RELIGIÓ DEFINEIX EL PODER 10) SOCIETAT TEOCRÀTICA: a)Poder provenia de la voluntat divina b)Poder espiritual de l'Església c)La moral catòlica rebutjava la riquesa, l'interès del diner, el comerç  EDAT MODERNA Naixement de l’ESTAT S.XV-XVII. 1) Renaixement: Humanisme (s.XV-XVI) ANTROPOCENTRISME 2) Mercantilisme (s.XVI-XVII): Estat acumulació de riquesa ESTAT >Riquesa subordinada a l'Estat. Expansió imperialista (Amèrica) Sobirania 4) Absolutisme: >Poder d'origen diví Poble 5) Decadència Església: Territori >Protestantisme, calvinisme, anglicanisme Exèrcit >Guerres de religió "30 anys" (1648.Westfàlia) desmembració Imp. Alemany, Suïssa, Hisenda Bèlgica, Holanda Administració >Creixement de 6)Convivència grups religiosos diferents la burgesia a Cúria regia en un mateix territori les ciutats lliures 7)Comunitat definida territorialment amb un >Aparició dels poder polític exclusiu pel seu territori. No per la religió ABSOLUTISME banquers ESTAT: >Mercantilisme: >Creat per la voluntat humana, no divina La riquesa individual >Decisions obligatòries està subordinada a l’Estat Justificació:. >Mantenir unida a la societat, fortalesa de l'Estat >Mantenir ordre i seguretat (propietat, llibertat, igualtat) >Per fer-ho: p.legislatiu, executiu, judicial CARACTERÍSTIQUES >Autonomia política no lligada a la societat >Unificació del poder (monarca) >Admó. especialitzada i racional >Exèrcit professional i permanent >Fronteres territorials on aplicar el poder > Hisenda pròpia > Lleis aplicables al territori LA COMUNITAT P. ESTÀ DEFINIDA PEL PODER TERRITORIAL, NO PER LA RELIGIÓ  S. XVII-XVIII. Increment de càrregues >Limitar l'arbitrarietat poder absolut fiscals sobre la burgesia 1) Ascens burgesia: nova moral: ESTAT LIBERAL >Riquesa individu, no Estat 2) Iusnaturalisme:Drets naturals: vida, llibertat, propietat PER >Llibertat, igualtat, propietat, universalitat LIMITAR 3) Racionalisme: explicacions a través de la raó P.ABSOLUT >Garantir seguretat, propietat i llibertat d'empresa 5) Rei/súbdits=Pacte, contracte social 6) Sotmetre el poder al Dret 7) Divisió de Poders 8) Reconeixement de drets i llibertats 9) La sobirania recau en la nació. (oligarquia econòmica) CARACTERÍSTIQUES: >Individualisme: Estat al servei de l'individu >Abstencionisme:No interferir en l'economia privada llibertat d'empresa >Nacional: Sobirania nacional >Mandat representatiu de minories (no democràtic) “L’Estat és sobirà a canvi que protegeixi els drets naturals” = CONTRACTE SOCIAL = CONSTITUCIÓ  EDAT CONTEMPORÀNIA S. XVIII-XXI. >Submissió del Poder al Dret (Constitució) sorgit de la societat i garantir la seva aplicació no arbitrària ESTAT CONSTITUCIONAL >Definir l'Estat a través del Dret sorgit de la Constitució (voluntat popular) >El procés polític canalitzat pel Dret, sorgit de la voluntat dels ciutadans PER SOTMETRE EL P. AL DRET >Submissió de l'Estat a la Constitució i a la Llei >Submissió dels ciutadans i els poders a la Constitució i a Llei >En democràcia: L'Estat és producte del Dret, s'organitza a través del Dret del Dret i actua d'acord amb el Dret La Consti. Defineix: 1) El límtits del poder 2) L'orientació de l'acció estatal. 3) Organització de l'Estat i competències 4) Processos polítics (regles per accedir al poder) Definició Estat: Organització territorial d'una comunitat dotada d'un poder sobirà i d'un ordenament jurídic propi. rivada  Elements de l’Estat EL TERRITORI 1) Base material 2) Poder exclusiu i excloent 3) Tres aspectes del territori: >El poder s'exerceix sobre tots els qui es troben en el territori >El territori estableix els límits del poder i aplicació ordenament j. >El territori és l'objecte poder Estat: -Imperium (p.civil, p.militar, p. judicial) -Dominium (ús i disposició) 4) Si manca territori no hi ha Estat..  Elements de l’Estat 2.-EL POBLE 1) Absolutisme: súbdits 2) Constitucionalisme: comunitat que s'autodefineix com a tal 3) Poble: conjunt de persones que conviuen en una comunitat política o nació unides pel vincle jurídic de la nacionalitat 4) Nació: conjunt de persones lligades per vincles (llengua, història, cultura…) que constitueixen un poble i que s'organitzen com a comunitat política sobirana per formar un Estat ("la mà es la nació, el guant l'Estat") 5) Conceptes de Nació: a) Perspectiva social objectiva: hi ha elements d'agregació: llengua, cultura, religió… b) Perspectiva política subjectiva: voluntat d'un poble en convertir-se en comunitat Migracions política, encara que no hi hagin elements d'agregació (llengua, cultura..). c) Perspectiva jurídica: comunitat que vol esdevenir sobiranament una organització política en forma d'Estat >Nació jurídica: 1.-Conjunt de persones d'un territori regulades per una llei comú que garanteix uns drets bàsics 2.-Tenen la sobirania, el poder constituent per crear una constitució. > Nació cultural: el vincle és històric, lingüístic, cultural, religiós... 6)La voluntat democràtica de conviure en una c. política és fruit d'un acord constitucional Conclusió: Poble: Conjunt de ciutadans que volen ser nació. Nació: Comunitat política sobirana creada pels seus membres Estat: Organització jurídica-política d'aquesta voluntat d'organitzar-se políticament  Elements de l’Estat LA SOBIRANIA 1) És el caràcter suprem d'un poder: >No admet cap altre poder >No depèn de cap altre poder >No pot ser igualat per cap altre poder 2)Suposa la independència de l'exterior i superioritat interior a) Sobirania externa: >No subordinat a cap altre Estat. Estats iguals >Actualment la sobirania es transfereix a institucions supra estatals b) Sobirania interna: Autoritat suprema sobre les persones que habiten en el seu territori. 3)Qui ha d'exercir la sobirania: >Estat liberal: la nació >Estat democràtic: El poble a través d'una Constitució que legitima els poders constituïts (Parlament…) >Poder constituent: >És la voluntat originària, extraordinària i sobirana d'una comunitat que dicta les normes fonamentals per l'organització i funcionament de la seva convivència política >No té un origen jurídic, sinó fàctic i atorga validesa a tots els actes de dret posteriors. >Una vegada ha actuat i ha originat una Constitució com a acte primari de Dret, cedeix el seu lloc als poders constituïts i a l'imperi del Dret  Elements de l’Estat ORDENAMENT JURÍDIC 1) La sobirania permet crear una constitució 2) La constitució regularà la resta de normes que regiran a la comunitat 3) El conjunt d'aquestes normes constituirà l'Ordenament jurídic 4) L'ordenament es configura de forma escalonada( la norma inferior no pot contradir a la superior) 5) L'ordenament expressa la voluntat política d'una comunitat  Formes de govern Segons la distribució TOTALITARI SOCIAL LIBERAL/DE DRET funcional del poder: 1) Regula la totalitat de la vida en base a 1) Estat intervé regulant i modificant les relacions 1) Limitar el poder absolut i sotmetre'l al Dret uns principis ideològics socials per aconseguir la igualtat 2) Dret Natural, racionalisme FORMES 2) Partit únic 2) Estat procura uns mínims vitals per tal de 3) Pacte: Rei i els súbdits: Contracte social DE 3) No divisió de poders poder exercir la llibertat 4) Reconeix uns drets i llibertats dels ciutadans GOVERN 4)Constitució = Instrument per aconseguir 3) Instrument: Sistema tributari per redistribuir 5) Garanteix els drets dels ciutadans i la una ideologia de partit únic les rendes segons les necessitats socials submissió dels p. públics i ciutadans a la Consti. 6) Separació de poders(Legislatiu, Executiu FORMES Judicial) per separat DE 7) Es caracteritza: GOVERN >Individualisme (Estat al servei de l'individu) >Abstencionisme(Estat no intervé en l'individu) >Nacional (sobirania nacional:burguesia) >Constitucional (el poder limitat per la Consti.) >Mandat representatiu de minories (no democràtic) DEMOCRÀCIA DICTADURA ANARQUIA 1) Governants elegits per eleccions periòdiques 1)Governants no sortits d'eleccions 1) L'Estat no existeix lliures i populars per sufragi universal populars, lliures basades en el 2) L'anarquia és l'ordre 2) Limitats pel Dret i els drets fonamentals sufragi popular 3) Societat gira entorn als factors 2)No limitats pel Dret ni drets fonamentals de producció, mitjans i distribució 4) Societat organitzada entre federacions de productors i consumidors, coordinats per confederacions 5) Cadascú rebrà una retribució segons el treball realitzat 6) Ningú és dipositari del poder i així ningú oprimeix a ningú 7) És solidaritat, ajut mutu 8) M.Bakunin, Proudhon, Kropotkin  Formes d’Estat Segons l'organització del ESTAT UNITARI ESTAT FEDERAL CONFEDERACIÓ D'ESTATS poder dins el territori: 1)Un ordre polític comú i general per tot 1)És un Estat d'Estats (EEUU 1787, Suïssa, URSS 1)Estats independents units per la consecució d'uns el territori Alemanya,Canadà,Austràlia,Brasil,Argentina,Mèxic,India..) fins comuns, sense formar un super Estat. 2)Un ordre jurídic unitari per tot el territori 2)Pot aparèixer per: 2)Acorden administrar en comú determinats assumptes FORMES 3) Dues modalitats: >Associació d'Estats independents 3)Té una assemblea on es discuteixen i resolen D'ESTAT a)Estat unitari centralitzat: >Per descentralització (cessió de competències assumpte en comú >Poder central únic, dicta normes completes) 4)No té una Constitució per tot el territori 3)Hi ha una constitució general de l'Estat federal i 5)No té potestat estatal pròpia >Es justifica: tantes "constitucions" com Estats membres 6)No té un territori confederat -Mantenir unida la col·lectivitat 4) La sobirania és patrimoni de tots els Estats federals. 7)No té un poble confederat -Gestionar serveis amb eficàcia, 5)Dos nivells de govern sobre un mateix territori i 8)La sobirania està en els Estats confederats economia població: 9)Molts estats federals van néixer com a confederacions FORMES -Acció del Govern arriba a tot arreu >Un és comú a tots els Estats (EEUU 1778-1787, Confederació Helvètica..) D'ESTAT de forma imparcial >L'altre particular per cadascun d'ells 10)Actualment no existeix cap confederació b) Estat unitari descentralitzat: 6) És una Estat compost, una pluralitat d'Estats >Reconeix entitats territorials amb facultats sobre el que hi ha un super Estat d'administrar-se pels seus organismes 7) Tipus: >Es justifica: >Simètric: Tots els Estat tenen les mateixes competències -Les administracions intermitges >Asimètric: Alguns estat tenen més competències que altres faciliten la feina -Una major participació dels ciutadans >Pot tenir dues formes: -Descentra.administrativa (municipis províncies) -Descentra. Regional (C.Autonomes)  Formes d’Estat. CONFEDERACIÓ ESTAT FEDERAL 1.- Sobirania Cada Estat te plena sobirania En el conjunt de l'Estat Federal, no en cada territori 2.- Fonament juríd. Tractat internacional. Subjectes: Estats sobirans En una Constitució pel conjunt de l'Estat Federal 3.- Institucions Una Assemblea única, integrada pels delegats dels Estats Cada territori té les pròpies i una per tot l'Estat Fede. 4.- Relacions juríd. Confederació/Estat. NO Confe/ciutadans (ONU, OTAN) Estat i ciutadans dels diferents territoris És pot regular el dret de secessió No hi ha dret a la secessió (la sobirania és de tots) 5.- Naturalesa No és un Estat Confederat. És una unió d'estats Estat Federal La Indep CAT. pot esdevenir un Estat Confe.? >>>>>NO > Perquè una Confe. no és un Estat > Perquè cal ser Estat sobirà per confederar-es > Aconseguir un Estat propi és previ a confederar-se > La Confe. no és una variant d'Estat Fede.sinó diferent  BIBLIOGRAFIA APARICIO, M.A.; BARCELÓ, M.. Manual de Derecho Constitucional. Atelier, Barcelona, 2016, pàgs. 43-52, 101-103. MOLAS, I.. Derecho Constitucional. Tecnos, Madrid, 2008, pàgs. 17-29. Cal repassar conceptes històrics com la Reforma Protestant, Guerra dels Trenta anys (1618-1648), Pau de Westfàlia (1648), Humanisme, Mercantilisme, Iusnaturalisme, Racionalisme… Nota: utilitzeu les darreres edicions de cada obra.  TEMA.-2 LA CONSTITUCIÓ (Prof. Antoni Carreras Casanovas) Periodisme, Comunicació Audio. Publi. Relacions Públ.  Concepte de Constitució 1 Concepte: Definició “Norma jurídica suprema d’una comunitat política, generalment escrita i codificada, que regula l’organització de l’Estat per tal de garantir els drets i llibertats dels ciutadans” 2.-Es distingeix de les altres normes perquè: a) És la norma suprema de l’ordenament jurídic. b) Cap norma pot contradir a la Constitució. c) Té un procediment específic per ser reformada. d) Prové del poder constituent (el poble)  Concepte de Constitució 3.- El poder constituent: ”La voluntat originària, extraordinària i sobirana d’una comunitat que dicta les normes fonamentals per l’organització i funcionament de la seva convivència política”. a)Els membres de la comunitat: Acorden les regles segons les quals ha de funcionar la comunitat: 1) Establir els fins de l’Estat, determinar prioritats, organitzar l’exercici dels poders públics... 2) No té un origen jurídic, sinó fàctic i atorga validesa a tots els actes de dret posteriors. 3) Una vegada ha actuat i ha donat origen a la Constitució, cedeix el seu lloc als poders constituïts i a l’imperi del Dret.  EL PODER CONSTITUENT 4.-El procés constituent. Cal que l’aprovació d’una constitució segueixi uns procediments que compleixi amb unes garanties: a) Establiment d’un principi de legitimitat. Cal que el PC tingui legitimitat, és a dir, que el poble li hagi fet confiança. b) Establiment d’un sistema de llibertats públiques. Que permeti la participació política dels ciutadans i l’aparició de diferents idees en la construcció del model de convivència. c) Promulgació d’una legislació electoral que permeti realitzar l’elecció lliure d’una Assemblea constituent. d) Elaboració d’un projecte constitucional per l’Assemblea elegida, en seu parlamentària i amb un procediment públic. d) Ratificació referendària per part del poble, com a subjecte de la sobirania i del poder constituent.  Concepte de Constitució 5.- Origen del constitucionalisme a) El concepte de Constitució ideològicament apareix a finals del segle XVIII i passa per una crisi en el segle XIX i principis del XX i es recupera després de la 2ª Guerra Mundial. Per tant, podem distingir tres fases: Concepte Consti. I S. XVII S. XIX-XX 1945 1) Sorgiment s. XVIII: Pacte social a) Va començar amb les formulacions de HOBBES, JOHN LOCKE, MONTESQUIEU : 1) contracte entre el Rei i els súbdits (protegir la vida, la llibertat...) 2) separació de poders (legislatiu, executiu i judicial). 3) garanteix una sèrie de Drets i Llibertats. c) Amèrica >les primeres formes de constitució apareixen en la Constitució nord- americana de 1787. JOHN LOCKE Home en estat natural DRETS PODER > Vida >Autodefensa > Llibertat > Executar i castigar les lleis naturals > Propietat No pot garantir Parlament > Autodefensa Rei > Castigar i executar CONTRACTE SOCIAL Dret a l'autodefensa si no es compleix  Concepte de Constitució d) Europa > primera vegada a França en l’art. 16 de la DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ de 1789. El concepte recull una sèrie d’elements: 1) Acte d’AUTODETERMINACIÓ. 2) L’idea d’AUTO-ORGANITZACIÓ. 3) Defensa i garantia dels DRETS I LLIBERTATS del ciutadà. 4) NORMA de RANG SUPERIOR de tot l’ordenament jurídic. I comporta tres conseqüències: 1) la seva modificació està sotmesa a uns tràmits especials. 2) cap norma de l’Ordenament Jurídic pot contradir-la. 3) vincula a tots. Concepte de Constitució 2.- Crisi a finals del XIX i començaments del XX. a) Deixa de tenir el caràcter de norma pactada per la comunitat per convertir-se en una ACTA atorgada pel monarca, de forma lliure i totalment unilateral. b) Deix de tenir el caràcter de norma superior. Deix de vincular als poders públics i als ciutadans. 3.-Consolidació després 2na Guerra Mundial Es rescata el concepte de Consti. de la primera fase del constitucionalisme: > Acta d’autodeterminació > Vincula al poder públic i als ciutadans > Norma suprema. Concepte de Constitució 4. Sentits actuals de la constitució: a) Com és?: Es diferencia d’altres normes per: 1.- La seva jerarquia normativa 2.- De l’òrgan que l’ha aprovat 3.- O del procediment especial establert per la seva reforma. b) Què regula?: 1.-Els drets fonamentals 2.-La forma d’Estat 3.-L’organització i funcionament dels poders públics. c) Què representa?: 1.-La forma d’existència política d’una comunitat. És a dir, a) l’organització real del poder polític b) l’elecció dels membres del poder c) les regles jurídiques o fàctiques del seu funcionament.  Tipus de Constitucions 1.-Segons el seu ESTABLIMENT: a) Atorgades b) Pactades c) Populars 2.-Des d’un criteri FORMAL: a) Escrites o formals b) Consuetudinàries 3.-Per la seva EXTENSIÓ: a) Breus (EEUU 7 art. 27 esmenes) b) Extenses 4.-Per la seva facilitat de REFORMA: a) Flexibles b) Rígides 5.-Per la seva EFICÀCIA: a) Normatives (Efectives) b) Nominals (Tercer Món) c) Semàntiques (Totalitarismes)  Tipus de Constitucions 1.-Segons el seu ESTABLIMENT: a)Const. atorgades: El monarca de forma unilateral i lliurement es desprèn de determinades prerrogatives (exemp. Carta atorgada pel Lluís XVIII als francesos el 1814, o l’Estatut Reial espanyol de 1834, atorgada per Maria Cristina). b))Const. pactades: Reflecteixen una situació d’equilibri entre les classes socials i el poder del monarca. Suposa un acord entre el monarca i una Assemblea i en el que es pretén limitar el poder absolut del monarca (exemp. La Carta francesa de 1830 i l’espanyola de 1845). c) Const. populars: Quan no hi ha monarca, les const. s’elaboren i s’aproven per una Assemblea constituent; a vegades el poble, per referèndum hi participa. Avui en dia la majoria de les cons. tenen origen popular.  Tipus de Constitucions 1.-Des d’un criteri FORMAL: a) Escrites o formals, és a dir, recollides en un document escrit. b) Consuetudinàries, es basen en la costum acceptada per la totalitat dels ciutadans i poders públics (exemp. Gran Bretanya, encara que té un text de caràcter constitucional però no és una Const). 2.- Per la seva EXTENSIÓ: a) Breus, per exemp. la d’EEUU, consta sols de 7 articles amb seccions i 27 esmenes. Són const. que s’adapten més a les circumstàncies canviants; són de fàcil interpretació i solen durar més temps (l’actual d’EEUU és encara de 1787). b) Extenses, contenen a demés, organització administrativa i judicial, dret civil i penal, règim electoral... Són de difícil interpretació (exmp. Const. Espanyola de 1812).  Tipus de Constitucions 3.-Per la seva facilitat de REFORMA: a) Flexibles: Poden ser reformades pels mateixos procediments que s’utilitzen per reformar la legislació ordinària (exemp. Gran Bretanya, com una simple llei). b) Rígides: Sols poden ser modificades per un òrgan, un procediment, diferents dels que modifiquen les lleis ordinàries. Solen demanar la voluntat d’una majoria parlamentària i referèndum. Solen ser més estables i duradores. Actualment quasi totes són rígides. (EEUU, s’afegeixen disposicions addicionals = esmenes)  Tipus de Constitucions 4.-Per la seva EFICÀCIA : a) Normatives: Són les que són observades i obeïdes per tots els ciutadans i poders polítics. Són les reals i efectives, és a dir, hi ha una concordança entre la norma i la realitat. b) Nominals: Són les aprovades per un procediment vàlid, però no tenen efectivitat perquè les normes que contenen no concorden amb la realitat social i econòmica de l’Estat (són les del 3er Món). c) Semàntiques: La const. només serveix per emmascarar una situació de poder establerta en benefici de determinades classes socials o grups. És propi de Estats Totalitaris. Tipus de Constitucions Funcions de les Constitucions 1.- En un primer moment històric: LIMITAR EL PODER i GARANTIR UNS DRETS i LLIBERTATS Posteriorment: 2.-Funció LEGITIMADORA: a) Quan un Estat es vol constituir b) Canvi de sistema polític 3.-Funció POLÍTICA: a) Determinar a qui correspon la sobirania b) Regula les vies d’accés al poder (sufragi, majories, sistema electoral). c) Tot gira entorn al sistema de partits polítics. d) Estableix límits al poder dels governants a través de: 1) garantir una sèrie de Drets i Llibertats fonamentals 2) mitjançant mecanismes de control en la creació d’òrgans específics (Moció de censura -art. 113-115 CE.-, Tribunal C., Recurs d’Empara) 4.-Funció ORGANITZATIVA: Consisteix en estructurar els diferents òrgans i institucions de l’Estat.. > Parlament, Govern, Poder Judicial... Funcions de les Constitucions 5.-Funció JURÍDICA: a) Estableix els límits generals del dret (una llei no pot modificar drets fonamentals). b) Estableix els procediments i òrgans que podran legislar (qui podrà fer les lleis i de quina forma). c) La Consti. estableix una estructura jeràrquica de les normes de l’Estat. Funcions de les Constitucions 6.-Funció IDEOLÒGICA o PROGRAMÀTICA: a) Totes les Consti. reflecteixen uns valors i objectius polítics existents en el moment de la seva creació. b) Contenen uns principis rectors de tota la societat. I condicionen la vida política, econòmica, cultural de la societat, per això se les anomena Consti. Programàtiques. 7.-Funció TRANSFORMADORA o reformadora: a) Una Consti. no pot tenir una estructura rígida. b) Són necessaris uns procediments de modificació que exigeixen uns requisits determinats per assegurar l’estabilitat del text constitucional. Art. 166, 167 i 168 de la CE. 20/12/1973 LA TRANSICIÓ POLÍTICA Carrero Blanco (Vegeu: APARICIO, M.A. (coord.): Manual de Derecho Constitucional, Atelier, Barcelona 2016, pàgs. 85-99) 1.-Després de la mort de Franco (20/11/75): Joan C. I, Torcuato Fernández, Arias Navarro, Adolfo Suárez 1976). 2.-Canvi des de la legalitat dels sistema anterior: des de la Corona i el MOTOR President del Govern. 1) Moviment obrer 2) Moviment estudiantil > Aprovació corts franquistes 18/11/1976. 3) Església > Referèndum(15/12/1976, 94% Sí). 3.-Llei per la reforma política (4/01/77): Les principals innovacions de la Llei (425 Sí, 59 No, 13 abs.): “de la ley a la ley a través de la ley” a) Atribució al rei: >Dissoldre les Corts >Convocar eleccions (sufr. univ. secret, directe, 18 anys) >Nomenar P. del Govern, b) Potestat legislativa a les Corts bicamerals Congrés/Senat. c) Reforma de les Lleis Fonamentals. d) Aprovació de noves lleis: - Llei d’associacions 8/02/1977 - Llei electoral 18/03/1977. - Llei de regulació del dret d’associació sindical 1/04/1977 - Ratificació pactes internacionals drets civils, econòmics, socials, culturals, llibertat sindical, negociació col·lectiva.  Llei per la reforma política (4/01/77): “De la ley a la ley a través de la ley” Atribució al rei: Corts franquistes >Dissoldre les Corts 15/06/1977 >Convocar eleccions >Nomenar P. del Govern, Corts franquistes 1.Aprovació lley Reforma (18/11/1976) Potestat legislativa a les Corts bicamerals Congrés/Senat 2.Referèndum (15/12/1976). Reforma de les Lleis Fonamentals Aprovació de noves lleis: - Llei d’associacions 8/02/1977 - Llei electoral 18/03/1977. - Llei de regulació del dret d’associació sindical 1/04/1977 - Ratificació pactes internacionals drets civils, econòmics, socials, culturals, llibertat sindical, negociació col·lectiva.  LA TRANSICIÓ POLÍTICA 4.-Situació del país el 1977. prèviament: a) Legalitzar els partits polítics (PSOE, PD, PSUC, PNV, CD, PSA) b) Amnistia. c) Dissoldre l’organització del Moviment Nacional. d) Objectius: 1. Democratització institucional. 2. Procés constituent. 3. Reforma de l’estructura centralista de l’Estat e) Eleccions legislatives lliures: 1.Per concórrer a les eleccions, el Govern va constituir un partit polític: Unió de Centre Democràtic (UCD). 2. Els resultats de les eleccions al Congrés de 15 de juny de 1977 UCD = 166 PCE= 19 PSOE= 118 AP = 16 NO majoria https://www.youtube.com/watch?v=FtJ2cxuCNkU  LA TRANSICIÓ POLÍTICA 5.-Situació del país el 1978: a) Terrorisme(ETA, GRAPO, Terra lliure, MPAIAC) b) Crisi econòmica. c) Nacionalismes (24/10/1977 Tarradellas). d) Un govern que no tenia la majoria. 6.-Política de consens: Pactes de la Moncloa 25/10/1977 a) Important crisi econòmica: (petroli 1973, molta importació, inflació del 44%, deute de l’estat, atur...) : “ O els demòcrates acaben amb la cisi econòmica o la crisi acaba amb la 26/07/1977 democràcia” b) En matèria econòmica (acomiadament lliure, asso. sindical, increment salarial, devaluació de la pesseta). c) En matèria de seguretat (reorganització cossos de Seguretat, c. Penal). d) En matèria constitucional (llibertat de premsa, expressió, reunió, associació, prohibició de la tortura, despenalització de l’adulteri).  LA TRANSICIÓ POLÍTICA 1.-Conseqüència eleccions 15/06/1977: elaborar una CONSTITUCIÓ. 2.-Creació d’una Comissió Constitucional. La Ponència estava formada per 7: Miguel Herrero de Miñón (UCD), Gabriel Cisneros (UCD), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Gregorio Peces-Barba (PSOE), Jordi Solé Tura (PCE), Miquel Roca(MC) i Manuel Fraga (AP). 3.-L’Avantprojecte Constitucional (5/01/1978). 4.-Aprovació de la Constitució a) Creació de la Comissió Constitucional 27/07/1977, > Ponència (redactat amb consens) b) Pel Ple del Congrés (21/07/1978) 26/07/1977 c) Pel Senat (9/10/78) d) Comissió paritària de congressistes i senadors per refondre les modificacions en un text únic, text que va ser aprovat el 31/10/78.  LA TRANSICIÓ POLÍTICA 5.-Referèndum 6/12/1978. Publicada 29/12/1978 Núm. vots Percentatge Sí 15.706.078 88,54% Resultats a Catalunya No 1.400.505 7,89% En blanc 632.902 3,57% Cens: 4.398.173 electors Vots comptabilitzats: 2.986.790 votants (67 Vots a favor: 2.701.870 (90,46%) Vàlids 17.739.485 99,25% Vots en contra: 137.845 (4,62%) Invàlids 133.786 0,75% Vots en blanc: 126.462 (4,23%) Vots nuls: 20.549 (0,75%) Total 17.873.271 100,00% 26/07/1977 Electorat 26.632.180 Participació 67,11  EL PROCÉS CONSTITUENT 1.- Discussions constituents dels problemes polítics: >Forma d’Estat: Monarquia parlamentària versus República >Relacions Església Estat (art. 16). >Estructura territorial de l’Estat: difícil solució. >Poders del Cap de l’Estat (autoritat moral, no poder), Govern en relació amb les Corts: règim presidencialista/ parlamentari: moció de censura. 2.-Legislació ordinària: Al marge de la CE, les Corts van aprovar altres disposicions: >RD-L17/1977, relacions de treball (dret a la vaga) >Llei 54/1978 de partits polítics. >Llei 62/1978 protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona > Llei85/1978, reials ordenances de les Forces Armades 26/07/1977 3.- Característiques: a) Normativa = Norma suprema + CE font de fonts b) Rígida c) Consensuada. Havia de que ser acceptada per tots. 4-Resoldre els problemes del constitucionalisme espanyol del passat. 5.-Havia de complir una sèrie de requisits: a) Era necessari que no fos un text de partit, b) Que assegurés el poder civil i no militar, c) La protecció dels Drets Humans, d) La separació d’Església i Estat, e) El desig de les nacionalitats i regions, f) La divisió de poders, etc... g) Vinculés a tots els poders públics els ciutadans. 6.-Aconseguir tot això no fou fàcil = consens i rigidesa de la Consti. Davant les reformes. 7.- Influències en la CE: 1. Influència del Constitucionalisme espanyol històric: a) Influència de les Const. monàrquiques anteriors (Cambra alta i baixa) b) Notable influència de la Const. republicana de 1931: Autonomies, T.Garanties Consti, Recurs d’Empara, Dip. Permanent c) Influència de les Lleis Fonamentals franquistes: 2.- Influència del constitucionalisme europeu: a) La Constitució de la Rep. Fed. Alemanya de 1949: E-Social Dem. de Dret, TC, moció censura, concepte jusnaturalisme dels Drets F. b) Influència francesa pel que fa a les lleis orgàniques. c) La Constitució italiana de 1947: Consell General del Poder Judicial. d) La Constitució de Portugal de 1976 alguns Drets Fonamentals. 8.- Estructura. Des del punt de vista formal la constitució s’estructura en 169 art. de la següent manera: 1.-PART EXPOSITIVA (Preàmbul) on s’exposa la declaració de voluntats 2.-PART DISPOSITIVA (articles) 2.1.Títols 2.1.2.Capítols 2.1.2.1. Seccions 3.-Part dogmàtica: Preàmbul, Títol Preliminar i Títol I a) Principis Generals b) Drets Fonamentals i les seves garanties 4.-Part orgànica: Títol II al IX a) Òrgans i institucions de l’Estat b) Divisió de poders c) Regulació de la Reforma constitucional. Títol X 5.-Disposicions: a) -Addicionals (regles de difícil encaix en el text). b) -Transitòries (regles que regulen el període que va des de l’entrada en vigor de la Const. fins la seva plena efectivitat) c)-Derogatòries (clàusules a derogar) d)-Finals (regula l’entrada en vigor de la Const).  BIBLIOGRAFIA APARICIO, M.A.; BARCELÓ, M.. Manual de Derecho Constitucional. Atelier, Barcelona, 2016, pàgs. 79-98. MOLAS, I.. Derecho Constitucional. Tecnos, Madrid, 2008, pàgs. 33-40. Cal repassar conceptes històrics com la Transició espanyola. Nota: utilitzeu les darreres edicions de cada obra.  TEMA.-3. L’ESTAT SOCIAL DEMOCRÀTIC DE DRET (Prof. Antoni Carreras Casanovas) Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques  Preceptes fonamentals de la CE CONSTITICIÓ ESPANYOLA 1978 1.- Estat social y democràtic de Dret 1.- 2.- 3.- 2.- Monarquia parlamentària ESTAT MONARQUIA UNITAT SOCIAL PARLAMENTÀRIA I 3.- Indissoluble unitat de la Nació DEMOCRÀTIC DE DRET AUTONOMIA espanyola i garanteix l’autonomia de les nacionalitats i regions Art. 1.1, 3 i art. 2 de la CE “Art.1.1 Espanya es constitueix en un Estat social y democràtic de Dret”. “3...Monarquia parlamentària com la seva forma política” “Art. 2. La Consti. es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola i garanteix l’autonomia de les nacionalitats i regions” L’ESTAT SOCIAL DEMOCRÀTIC DE DRET 1.- Inspiració: l’art. 20 i 28 de la Llei Fonamental de la República Federal de Alemanya 1949. 2.- Que significa: a) l’Estat ha de tenir uns fins socials, b) una configuració democràtica del poder c) la submissió d’aquests fins i configuració democràtica a la disciplina del Dret. 3.- Com actuen: Els tres conceptes actuen d’una forma inseparable, és a dir, s’han de donar els tres alhora, per exmp. l’Estat ha de realitzar fins socials, però ho ha de fer d’una forma democràtica i complint la normativa jurídica.  L’ESTAT SOCIAL 1.- SOCIAL(Que vol dir): Que l’Estat ha de tenir uns fins socials establerts en la CE i que són: a) Necessitats vitals (habitatge, assistència sanitària, educació...) b) La ciutadania dóna dret a l’ensenyament gratuït, sanitat... c) Estat de prestacions (obres d’infraestructura...). d) Política orientada de com es vol que sigui una societat (societat igualitària). e) L’Estat incideix en els mecanismes de producció i distribució de béns (IPREM = Indicador Públic de Rendes d’Efectes Múltiples) prestacions de la S. Social, Salari Mímin Interprofessional...)  L’ESTAT SOCIAL 2.- Origen i evolució a) L’origen d’Estat social de Dret es troba en la Constitució alemanya de Weimar 1919. (La República de Weimar (després de la Primera Guerra Mundial fins el 1933, quan va entrar al poder Hitler). b) Com a conseqüència de la crisi econòmica dels anys 30 i de la que segueix després de la 2na. Guerra Mundial,  L’ESTAT SOCIAL 3.- L’Estat social va més enllà de la regulació jurídica de la societat: a) L’Estat assumeix la condició de propietari, comerciant, banquer, regulador de preus, constructor d’habitatges, pedagog, exportador, etc. b) L’Estat regula i planifica la vida econòmica i organitza els drets socials. 4.- L’Estat Social es proposa fonamentalment, assolir el benestar dels ciutadans (salut, oci i descans –Inserso-, etc.)  L’ESTAT SOCIAL 5.- Aquest tipus d’Estat es caracteritza per: a) La INTERVENCIÓ de l’Estat. b) Reconeixement del dret d’igualtat entre els individus. c) Regula constitucionalment el procés econòmic. d) Reconeix uns drets socials (vaga, treball, sindicats...). e) L’estatus de ciutadania, dona dret als béns econòmics i culturals (Bono cultural Jove de 400€...). f) És un Estat de prestacions (Estat assistencial: S. Social, pensions...). g) Per una política orientada cap a la configuració d’una societat. h) Desenvolupament extraordinari de l’Administració pública (Hisenda, Seguretat Social, Sanitat, Educació...).  L’ESTAT SOCIAL 6. L’Estat Social en la Constitució Espanyola: igualtat ( art. 14CE) 1.-La creació de serveis públics de caràcter general: a) Ensenyament públic (art 27.1). b) Sanitat pública (art 43.2). c) Seguretat social (art.41). 2.- Drets socials de caràcter laboral i sindical: a) Drets dels treballadors a organitzar-se en sindicats, la llibertat sindical, dret a la negociació col·lectiva, dret a la vaga, conflicte col·lectiu... b) Dret al treball (art 35) > ocupació plena. c) Accés dels treballadors a la participació a l’empresa i, fins i tot a la seva propietat (art. 129.2). 3.-Una política de protecció: a) Protecció a la família ( art. 39.1). b) A la tercera edat (art. 50). c) Als joves ( art. 48). d) Els minusvàlids. e) Als consumidors i usuaris. 4.- La missió de vetllar pel medi ambient (art. 45)  LA CONSTITUCIÓ ECONÒMICA 1.- Aquestes normes constitucionals s’anomenen Constitució Econòmica i estan agrupades en el següents apartats de la CE: - Títol I, en especial en el seu Capítol III (“Dels principis rectors de la política social i econòmica”). -Art. 35: Dret al Treball. -Art. 40: Plena ocupació. Seguretat i higiene en el treball... -Art. 41: Prestació atur. -Art. 47: Habitatge digne. - Títol VII (“Economia i Hisenda”): -Arts. 33.3, 128: Riquesa subordinada a l’interès general. -Art. 130: Desenvolupament dels sectors econòmics. -Art. 131: Planificació econòmica. -Art. 135: Deute Públic. (Deute sobirà) 2.- La CE, en aquest sentit, és una constitució mixta (intervé en l’economia però a la vegada deixa que la societat s’organitzi a la seva manera).  LA CONSTITUCIÓ ECONÒMICA 3.- En aquest sentit la CE: a) Garanteix les llibertats econòmiques pròpies de la societat capitalista:, > la propietat privada i l’herència (art. 33.1). > llibertat d’empresa i l’economia de mercat (art. 38). b) Permet la intervenció pública en la vida econòmica (art. 40.1 i 130.1): “Els poders públics promouran les condicions favorables pel progrés social i econòmic i per una distribució de la renda regional i personal més equitativa, en el marc d’una política d’estabilitat econòmica. De manera especial es farà una política destinada la plena ocupació...” (art 40.1). “Els poders públics atendran a la modernització i desenvolupament de tots el sectors econòmics i en particular l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’artesania, per tal d’equiparar el nivell de vida de tots els espanyols” (art. 130.1). Així la riquesa queda subordinada a l’interès general (art 128), per això es permet l’expropiació indemnitzatòria, la intervenció d’empreses...(art. 33.3).  LA CONSTITUCIÓ ECONÒMICA c) En aquest sentit la CE. permet l’existència d’un sector públic en l’economia (art. 128.2): > Empreses públiques (ADIF, RTVE, Agència EFE, Corp. Cat. Mitjans Audio., Consell de l’Audiovisual de Cat., TV de Cat.) > El sector públic es reserva determinats serveis essencials (S. Social, abans Correus, Telefònica, Renfe) (art 128.2). > Planificació econòmica (art. 131)) “L’Estat mitjançant una llei podrà planificar l’activitat econòmica general per atendre les necessitats col·lectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial...” (art 131).  L’ESTAT DEMOCRÀTIC 1.- DEMOCRÀTIC (Que vol dir): El principi democràtic ha d’estar present en tota l’organització de l’Estat : > Bases de la democràcia: a) La sobirania popular com origen dels poders públics(art. 1.2). b) Pluralisme polític i social (art. 1.1). = partits polític i sindicats. c) El dret a la igualtat davant la llei. d) Participació dels ciutadans en la política (art. 23) amb igualtat d’accés  L’ESTAT DEMOCRÀTIC A) CONCEPTE DE DEMOCRÀCIA: 1.- Que significa: Democràcia significa el govern del poble, 2.- Principi: El poble és l’única font legítima del poder polític. 3.- Es basa en: a) La igualtat de les persones per decidir: > Igualtat per gaudir de la llibertat > Objectiu polític i social de la democràcia b) En la combinació de dues gran regles: > Consens( un govern acceptat per tots els partits). > O sinó, per majoria.  L’ESTAT DEMOCRÀTIC B) PRINCIPIS DEMOCRÀTIC DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA i CATALANA 1.- La CE adopta el principi democràtic com a principi estructurador Aquest principi es resumeix en: > La sobirania correspon al poble espanyol: “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del que emanen tots els poders de l’Estat” (art. 1.2). “ La sobirania de Catalunya rau en el poble de Catalunya, i a l’Aran en el poble aranès, del qual emanen tots els poders de l’Estat” (art. 2 LlTJ de Cat)  L’ESTAT DEMOCRÀTIC B) PRINCIPI DEMOCRÀTIC DE LA CONSTITUCIÓ 2-.El dret de PARTICIPACIÓ dels ciutadans en: a) Els assumptes públics, a través de: > sufragi, universal, lliure, igual, directe i secret per: > l’elecció dels representants (diputats...) > la presa de decisions polítiques (lleis per referèndums) b) El dret a l’accés als càrrecs públics i funcions polítiques (art. 23.1) c) Participar en les decisions col·lectives en condicions d’igualtat >>>> Referèndums.  L’ESTAT DEMOCRÀTIC 3.L’expressió del PLURALISME: a) A partir de: > la llibertat d’actuació personal > la llibertat d’associació > la comunitat canalitzen les seves opinions i voluntats per tal d’organitzar la convivència col·lectiva. b) Pluralisme: 1.- Pluralisme polític: (art. 6)“ Els partits polítics... son instrument fonamental per la participació política”. 2.- Pluralisme social: grups que defensen un interès comú (Col·legis professionals...). Dins el pluralisme social hi ha: a)Pluralisme nacional: reconeixement de nacionalitats i regions. b)Pluralisme religiós o ideològic. c)Pluralisme lingüístic. d)Pluralisme sindical  L’ESTAT DEMOCRÀTIC c) Partits polítics 1.- Els partits polítics són agrupacions de persones que coincideixen en una posició política comú i es proposen exercir el govern d’una comunitat. 2.- Jurídicament són associacions privades de caràcter voluntari, dotades de funcions públiques. 3.- El seu objectiu és realitzar un programa de govern. 4.- Les seves funcions dins el sistema polític són: a) Una funció agregativa (aglutinen diferents punts de vista). b) Una funció selectiva dels equips dirigents. c) La Consti. els hi reconeix tres funcions: 1-Expressen el pluralisme polític. 2-Són la formació i manifestació de la voluntat popular. 3-Són instrument fonamental de la participació política.  L’ESTAT DEMOCRÀTIC c) Partits polítics 5.- Els partits polítics estan subjectes als següents principis d’actuació: a) La seva creació: > lliure. > sotmesos al règim d’associacions > inscrits al Registre de Partits Polítics > dotats d’uns estatuts. b) Respectar la Constitució i la llei. c) Estructura interna ha de ser democràtica (òrgan suprem és l’Assemblea). 6.- Hi ha uns controls sobre els partits: a) Preventius: subsanar defectes o indicis il·legals durant la inscripció al Registre. b)Repressius: poden ser dissolts o suspesos per l’autoritat judicial quan: >Es converteixen en associació il·lícita segons el codi Penal. >La seva organització o activitat sigui contrària als  L’ESTAT DE DRET Diem que un Estat és un Estat de Dret quan: 1.- Garanteix l’exercici dels Drets Fonamentals (llibertat ideològica, personal, d’expressió, inviolabilitat de domicili, propietat, dret d’associació...) 2.- Hi ha divisió dels poders (executiu, legislatiu, judicial) 3.- Subordina l’actuació d’aquests tres poders a la Llei, en quan a expressió de la voluntat del poble. (L’IMPERI DE LA LLEI, la subordinació dels poders públics i l’Administració al Dret i la del Dret a la Llei i a la Constitució).  L’ESTAT DE DRET a) GARANTIA DELS DRETS FONAMENTALS 1.- La CE. destina tot el Títol I a la regulació dels “drets i deures fonamentals” (art 10-55) i la seva garantia.  L’ESTAT DE DRET b) LA DIVISIÓ DE PODERS 4.- La CE disposa una divisió horitzontal de poders: a) La Potestat legislativa >>> CORTS generals (art. 66.2). b) El Poder executiu >>>>>>> GOVERN (art 97). c) La potestat jurisdiccional > PODER JUDICIAL (art 117.3). 5.- Per altra banda, el Tribunal Constitucional garanteix aquesta divisió de poders, pel fet de resoldre conflictes d’atribucions entre òrgans de l’estat. 6.- La Consti. preveu l’existència de Comunitats autònomes dins l’Estat i, per tant, també fa una divisió vertical de poders. El Tribunal Constitucional resol els conflictes de competència o d’inconstitucionalitat.  L’ESTAT DE DRET c) L’IMPERI DE LA LLEI, COM EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT POPULAR 1.- L’imperi de la llei significa que tots els poders de l’Estat tenen que respectar i sotmetre’s a la voluntat popular, expressada directament pel poble o per la seva representació parlamentària. 2.- Dit d’una altra manera, es tracta que el Govern i els jutges apliquin la voluntat del poble. Per això cal assegurar-se que la seva actuació no serà arbitrària i estigui sotmesa al Dret, que dimana de la Constitució i l’imperi de la llei. P. Legislatiu P. Executiu P. Judicial  L’ESTAT DE DRET. PRINCIPIS CONFIGURADORS Diem que un Estat és un Estat de Dret quan compleix els següents principis: 1.- El principi de CONSTITUCIONALITAT: a) Tots els poders constituïts queden sotmesos a la voluntat del poder constituent, la Constitució. b) Està establert per la Constitució quan diu: “Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic” (art. 9.1). c) Les Corts sols poden aprovar lleis vàlides dins el marc definit per la Constitució. L’ESTAT DE DRET. PRINCIPIS CONFIGURADORS 2.- Principi de LEGALITAT: a) Tots els poders públics estan sotmesos a la Llei. b) La norma aprovada per les Corts que representen la voluntat popular és una norma jurídica superior a qualsevol altra norma sortida dels altres poders de l’Estat i per això, aquests restants poders de l’Estat han d’actuar conforme a la norma aprovada per les Corts. L’ESTAT DE DRET. PRINCIPIS CONFIGURADORS 3.- Principi de JERARQUIA NORMATIVA: a) L’Ordenament jurídic està ordenat seguint una jerarquia, de tal forma que les de rang inferior no poden contradir les de rang superior. b) Jerarquia: 1er-Constitució (aprovada pel poble) 2on-la Llei (aprovada pels representants del poble) 3er-Les normes reglamentàries, ordenades segons el rang jeràrquic del seu autor(dictades per l’Administració segons ordre jeràrquic). L’ESTAT DE DRET. PRINCIPIS CONFIGURADORS c) En cas que el Govern, l’Administració o el Poder Judicial no estiguin d’acord amb la llei, poden recórrer al Tribunal Constitucional, per la seva interpretació. d) Amb la divisió de poders s’atribueix: > l’aprovació de la llei al Parlament i la seva execució al Govern (potestat reglamentària). > Amb això es va aconseguir la limitació del Govern i la seva subordinació al Parlament (art. 97).. e) El control jurisdiccional sobre el Govern i l’Administració correspon al Poder Judicial. L’ESTAT DE DRET. PRINCIPIS CONFIGURADORS 4. Principi de PUBLICITAT: a) Totes les normes de l’Ordenament jurídic s’han de publicar íntegrament en els diaris oficials corresponents (BOE, Diaris oficials de les Comunitats Autònomes -Diputacions, diaris oficials municipals...-). b) Tots els ciutadans tenen dret a conèixer totes les normes vigents. L’ESTAT DE DRET. PRINCIPIS CONFIGURADORS 5.- Principi d’IRRETROACTIVITAT (art. 9.3): (la llei s’aplicarà al futur, no al passat) C.civil art. 2.3 “Las leyes no tendrán efecto retroactivo, si no dispusieren lo contrario”, art. 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. “Nadie podrá ser condenado por una acción o una omisión que, en el momento en que haya sido cometida, no constituya una infracción “. a) Les normes són irretroactives quan es refereixen a sancions no favorables o restrictives de drets individuals (drets fonamentals i llibertats públiques). És a dir, davant de normes que regulin sancions administratives o penals, si són pitjors que les antigues, no poden tenir efectes retroactius. S’aplica la norma vigent en el moment de cometre l’acció sancionadora. (Cas de la llei del “Solo sí és sí”. “Cas de la sent. Tribunal Estrasburg el 2013 de la “doctrina Parot”, aplicada després de la sentència de 2006 dels etarras). Art. 2 del C. Penal “tendrán efecto retroactivo aquelles leyes penales que favorezcan al reo”. b) Ara bé, en sentit contrari, si una nova disposició és més beneficiosa, si que té efectes retroactius. c) Fora dels drets individuals les lleis poden ser retroactives. L’ESTAT DE DRET. PRINCIPIS CONFIGURADORS 6.- Principi de SEGURETAT JURÍDICA: a) Suposa que tota llei publicada en el BOE es pot aplicar. Aquest principi exigeix que els actes de poder siguin actes predeterminats, previsibles, que garanteixin un tracte idèntic. b) Suposa “l’expectativa raonablement fundada del ciutadà sobre quina ha de ser l’actuació del poder en l’aplicació del Dret”. L’ESTAT DE DRET. PRINCIPIS CONFIGURADORS 7.- La RESPONSABILITAT DELS PODERS PÚBLICS: a) En cas d’equivocació els poders públics han d’assumir la responsabilitat. b) S’estableixen mecanismes per poder exigir responsabilitats: sancions administratives, poder anar als tribunals per què apliqui el Dret correctament... c) Així, l’art. 121 de la CE diu “Els danys causats per errors judicials, o els que siguin conseqüència del funcionament anormal de l’Administració de Justícia, donaran dret a una indemnització a càrrec de l’Estat...” L’ESTAT DE DRET. PRINCIPIS CONFIGURADORS 8.- La INTERDICCIÓ (prohibició) DE L’ARBITRARIETAT DELS PODERS PÚBLICS (art. 9.3CE): a) Els poders públics no poden actuar arbitràriament, tenen que actuar amb justificació suficient i tenen que resoldre d’igual forma els casos similars. Les autoritats no poden sostenir interpretacions arbitràries de les normes, sense una justificació fonamentada(prevaricació). Quan algun membre d’un jutjat o tribunals té implicacions amb la causa que està jutjant es pot demanar que l’apartin del cas (recusar). b) La interdicció suposa que no pot ser una decisió arbitraria, sinó totalment fundada.  BIBLIOGRAFIA APARICIO, M.A.; BARCELÓ, M.. Manual de Derecho Constitucional. Atelier, Barcelona, 2016, pàgs. 707-748. (Per ampliar conceptes). MOLAS, I.. Derecho Constitucional. Tecnos, Madrid, 2008, pàgs. 46-77. Nota: utilitzeu les darreres edicions de cada obra.  TEMA.-4. DRETS I DEURES CONSTITUCIONALS (I) (Prof. Antoni Carreras Casanovas) Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques  Evolució dels Drets i Llibertats 1.- Origen: l’Estat liberal del s. XVII-XVIII: > Limitar i controlar el poder polític > Garanteix la LLIBERTAT, amb un nou significat modern: > l’autonomia de l’individu (fer el que es vulgui dins els límits de la convivència). 2.- S. XVII. Els primers drets i llibertats moderns van sorgir després dels conflictes de religió entre catòlics i protestants a començaments de l’Edat Moderna (1648). a) El seu objectiu va ser acabar amb les lluites de religió, motivades per la imposició religiosa des del poder. b) La llibertat de consciència i de religió va ser el “motor d’arrancada” de les llibertats modernes.  Evolució dels Drets i Llibertats 4.- S. XVII. Desenvolupament del comerç i la societat capitalista: a) Llibertat de residència (en front a la vinculació dels pagesos a la terra), b) Llibertat d’indústria o comerç (en front als monopolis industrials i comercials reials). c) L’Habeas corpus (detencions arbitràries) que va acabar amb el poder arbitrari dels senyors, etc. 5:- S. XVIII. El jusnaturalisme (dret natural) explica racionalment el nou concepte de llibertat: a) Tots els individus són lliures per naturalesa. b) Les llibertats no emanen de l’Estat, sinó que es troben en la mateixa naturalesa i condició humana. c) Els drets individuals, consubstancials a la persona i iguals per tots. Tota persona, pel sol fet de ser-ho, els té. d) A partir de la llibertat individual natural, acorden les condicions de de vida en comunitat (el pacte social). e) Així sorgeixen els fonament dels Drets Humans (abast universal). f) La Constitució americana de1787. Primera vegada que es contemplen.  Evolució dels Drets i Llibertats 6.-A partir de la Revol. Francesa, aquests drets es van assumir com a llibertats i es van crear esferes/espais: a) els Drets de l’Home en quan a membre de l’espècie humana b) els Drets com a Ciutadà (dins d’un Estat). c) Es van traçar límits entre l’Estat i la Societat, l’actuació pública legítima i la il·legítima. 7.-S. XIX-XX. Incorporació a les consti. a) A Europa es van incloure en les primeres constitucions b) Després de la II Guerra Mundial, en la que va triomfar les democràcies davant dels totalitarismes, l’ONU (creació 1945) va aprovar el 10/12/1948 una DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS (la dignitat de les persones).  Evolució dels Drets i Llibertats c) 1950 Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals (Roma) >>>> Tribunal Europeu de Drets Humans (1954) d) 1954 Tractat Europeu dels Drets Humans. e) 10/12/1966. Pacte internacional de drets econòmics, culturals i socials i el Pacte internacional de drets civils i polítics f) La Constitució Espanyola de 1978, els ha fet seus en l’art. 10.2 “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i acords internacionals sobre la mateixa matèria ratificats per Espanya” g) El 7/12/2000 es va aprovar la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (Niça): >Deures vers les generacions futures >Igualtat home/dona >Prohibició clonació >Regulació avenços científics >Protecció medi ambient >DRETS FONAMENTALS garantits per les lleis > Ll. orgàniques  Classificació dels Drets i Deures constitucionals Segons la seva evolució històrica: A) Drets individuals B) Drets polítics C) Drets socials  Classificació dels Drets i Deures constitucionals A) DRETS INDIVIDUALS: asseguren uns esfera d’actuació individual en front a possibles intromissions de l’Estat o altres: a)Drets de l’individu aïllat: 1) Dret a la vida i a la integritat física (art 15). És la base per declarar abolida la pena de mort i la prohibició de les tortures i la regulació de l’avortament. El Codi Penal permet l’avortament (Llei orgànica 2/2010, 3 de març, Salut sexual i reproducció i interrupció voluntària embaràs): > Dins les 14 primeres setmanes prèvia informació (ajuts). En consentiment escrit i transcorreguts 3 dies. > A les 22 setmanes en els casos de: > perill greu per la mare. > greus deformacions. > o per causes de violació. > Menors 16 anys sense autorització (abans, prèvia informació a la mare) i feta per un facultatiu...  Classificació dels Drets i Deures constitucionals 2) Dret a la dignitat de les persones (art. 10 CE); dret al respecte com a persona, sense humiliació ni degradació. Exemple: La publicitat (Llei 34/1988, 11 de novembre General de Publicitat): Còdic d’Autocontrol: A) https://www.autocontrol.es/codigos-de-conducta/ b) https://www.autocontrol.es/wp-content/uploads/2021/05/codigo-de-conducta-publicitaria-autocontrol.pdf Còdi de Publicitat i de Comunicacions i de Mercadeig de la Cambra internacional de Comerç: https://www.autocontrol.es/wp-content/uploads/2018/11/icc-advertising-and-marketing-communications-code- spa.pdf > Art. 3 Publicitat il·lícita es la que atenta contra la dignitat de les persones o vulnera els valors i drets reconeguts en la CE, en especial els art. 14, 18 i 20.4 (anuncis que presentin a les dones de forma vexatòria, discriminatòria, que utilitzin el cos desvinculat del producte...) https://www.iebschool.com/blog/publicidad-ilicita- ejemplos-publicidad-online/ > La publicitat enganyosa (menteix o indueix a error). > La publicitat dirigida a menors que inciti a la compra explotant la seva credulitat. > La publicitat subliminal (actua sense que es percebi. Señor de los Anillos/coca-cola) > La publicitat deslleial (descrèdit, denigració  Classificació dels Drets i Deures constitucionals 3)Dret a la llibertat de pensament o consciència (art. 16): la plena independència en el pensar i en el creure (llibertat ideològica). D’ell deriven: - Dret a la lliure formació de la consciència. - Llibertat d’expressió (art. 20): el dret a expressar el propi pensament. - Llibertat religiosa i de culte (art. 16): el dret a adequar el comportament individual a les creences o pensaments.  Classificació dels Drets i Deures constitucionals 4) Dret a la llibertat i seguretat personal (art. 17): És pretén assegura la llibertat individual enfront als abusos dels diferents poders públics i dels demés ciutadans. > Cal tipificar la conducta delictiva. > Cal regular les detencions en previsió d’abusos de l’autoritat.  Classificació dels Drets i Deures constitucionals D’aquest dret es deriven (art. 19): - Dret a elegir lliurement residència. - Llibertat de desplaçament dins el territori espanyol. - Llibertat d’entrar i sortir lliurement del territori espanyol. - Dret a no ser detingut arbitràriament (art. 17), sinó sols en els casos i formes previstos per llei. Hi ha dos tipus de detenció: >Detenció preventiva (no més de 72 hores, temps per esbrinar els fets i deixar-lo en llibertat o a mans del Jutge). >Presó provisional: en cas de delicte. > En tot cas el detingut té dret a ser informat del perquè s’ha detingut i dels drets que té (assistència lletrada). > HABEAS CORPUS : protegir a les persones d’avant de detencions arbitràries (L.O. 6/1984, art. 17): > Contra les causes de la detenció. > O contra les condicions de la detenció o prolongació presó. > És un procediment ràpid (24 hores), senzill, instat pel mateix detingut o familiars en el que el Jutge sols diu si la detenció és legal o il·legal.  Classificació dels Drets i Deures constitucionals 5) Dret a la intimitat (art. 20): Protegeix de les intromissions il·legítimes que per qualsevol mitjà en l’àmbit privat o familiar. Engloba: > Inviolabilitat del domicili (art. 20): El domicili és l’espai on es projecta la intimitat personal i familiar; la intromissió constitueix el delicte de violació de domicili. Es pot entrar: > Consentiment del titular > Flagrant delicte > Manament judicial “ El domicili és inviolable. No es podrà fer cap entrada o registre sense el consentiment del titular o resolució judicial, llevat del cas de flagrant delicte” (art.18.2). Inclou la prohibició de escoltes electròniques. Habitacions d’hotels, embarcacions, rulottes, tendes de campanya..  Dret al secret de les comunicacions(art. 18): Significa la inviolabilitat de la correspondència, telegrames, telefonia, llevat de resolucions judicials.  Excepcions: seguretat nacional, pública, prevenció de delictes o desordres, protecció de drets i llibertats de tercers. AMB PROPORCIONALITAT.  Classificació dels Drets i Deures constitucionals > Dret a l’honor (art. 18.1): Es vulnera quan es realitza una valoració inexacta i pejorativa d’una persona que afecten a la seva reputació o bona consideració social. Injúria i calumnia. *Programes TV, revistes del “cor” > afirmacions infundades: condemna a presentadors, articulistes, fotògraf (STS contra mitjans de comunicació..) Injúria: insultar o atribuir fets falsos, a través dels mitjans públics o privats.(art.208CP) Calumnia: atribuir un fet delictiu a una persona, a través dels mitjans públics o privats. ( art. 205 CP, 1-2 anys presó) >>>> QUERELLA https://www.youtube.com/watch?v=mnD69uKomzE > Dret a la pròpia imatge (art. 18.1): És el dret que té una persona sobre l’ús de la seva imatge de tal manera que no pugui ser utilitzada sense el seu consentiment (Llei Org. 1/82, 5 maig, sobre el dret a l’honor, intimitat i la pròpia imatge i la Llei Org. 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal, referent a filmacions).  Classificació dels Drets i Deures constitucionals Dret a l’honor >>Llei Orgànica sobre Protecció Civil al Dret a l’Honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, 1/1982, 5 de maig): Art. 7: Tendrán la consideración de intromisiones ilegítimas en el ámbito de protección delimitado por el artículo 2 de esta ley: 1. El emplazamiento en cualquier lugar de aparatos de escucha, de filmación, de dispositivos ópticos o de cualquier otro medio apto para grabar o reproducir la vida íntima de las personas. (“cámaras ocultas” espías) 2. La utilización de aparatos de escucha, dispositivos ópticos, o de cualquier otro medio para el conocimiento de la vida íntima de las personas o de manifestaciones o cartas privadas no destinadas a quien haga uso de tales medios, así como su grabación, registro o reproducción. (gravació de converses, fotografia...) 3. La divulgación de hechos relativos a la vida privada de una persona o familia que afecten a su reputación y buen nombre, así como la revelación o publicación del contenido de cartas, memorias u otros escritos personales de carácter íntimo.  Classificació dels Drets i Deures constitucionals Art. 7: 4. La revelación de datos privados de una persona o familia conocidos a través de la actividad profesional u oficial de quien los revela. (metges, advocats, bancs) 5. La captación, reproducción o publicación por fotografía, filme o cualquier otro procedimiento, de la imagen de una persona en lugares o momentos de su vida privada o fuera de ellos, salvo los casos previstos en el artículo 8.2. 6. La utilización del nombre, de la voz o de la imagen de una persona para fines publicitarios, comerciales o de naturaleza análoga. 7. La imputación de hechos o la manifestación de juicios de valor a través de acciones o expresiones que de cualquier modo lesionen la dignidad de otra persona, menoscabando su fama o atentando contra su propia estimación. “....aquella persona és corrupta!” Injúria-calúmnia  Classificació dels Drets i Deures constitucionals Art. 8: 1. NO se reputarán, con carácter general, intromisiones ilegítimas las actuaciones autorizadas o acordadas por la Autoridad competente de acuerdo con la ley, ni cuando predomine un interés histórico, científico o cultural relevante. 2. En particular, el derecho a la propia imagen no impedirá: a) Su captación, reproducción o publicación por cualquier medio, cuando se trate de personas que ejerzan un cargo público o una profesión de notoriedad o proyección pública y la imagen se capte durante un acto público o en lugares abiertos al público. b) La utilización de la caricatura de dichas personas, de acuerdo con el uso social. (exemple: Charlie Hebdo, Jueves, Polònia…) c) La información gráfica sobre un suceso o acaecimiento público cuando la imagen de una persona determinada aparezca como meramente accesoria. Las excepciones contempladas en los párrafos a) y b) no serán de aplicación respecto de las autoridades o personas que desempeñen funciones que por su naturaleza necesiten el anonimato de la persona que las ejerza. (ex. policía)  Classificació dels Drets i Deures constitucionals > Dret a la pròpia imatge >> Llei Orgànica 2/1984, de 26 de març, reguladora del DRET DE RECTIFICACIÓ: Art. 1: Toda persona, natural o jurídica, tiene derecho a rectificar la información difundida, por cualquier medio de comunicación social..., Art.2: El derecho se ejercitará mediante la remisión del escrito de rectificación al director del medio de comunicación dentro de los siete días naturales siguientes al de publicación o difusión de la información que se desea rectificar... Art. 3: El director del medio de comunicación social deberá publicar o difundir íntegramente la rectificación, dentro de los tres días siguientes al de su recepción, con relevancia semejante a aquella en que se publicó o difundió la información que se rectifica, sin comentarios ni apostillas....  Classificació dels Drets i Deures constitucionals > Limitacions de l’ús de la informàtica ( art. 18): La llei limita l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar. Aquesta llei és la LO 5/1992, de 29 d’octubre de regulació del tractament automatitzat de dades personals. I el Reglament europeu de protecció de dades que s’aplica des del 25/05/2018 (RGPD 2016/679).  Classificació dels Drets i Deures constitucionals b) Drets de la persona en relació amb altres (l’esfera pública): garantir la participació democràtica en l’esfera pública. 1) Llibertat d’expressió ( art. 20): expressar els judicis de valor i opinions, bé oralment, bé a través de qualsevol mitjà de comunicació. El seu únic límit radica en el respecte als demés drets de les persones: dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància (art. 20.4) 2) D’ell deriva: > La llibertat d’impremta (publicacions, revistes...) > La llibertat de càtedra (el professor no està subjecte a imposicions ideològiques que determinin l’orientació de l’ensenyament que imparteix). > El dret a la producció i creació literària, artística, científica i tècnica (difondre pensaments, idees, opinions..). Ull amb els drets d’autor i la propietat intel·lectual: Plagi Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil. http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rdleg1-1996.html  Classificació dels Drets i Deures constitucionals > El dret de la informació (art. 20. d), és el dret a comunicar o rebre lliurement informació veritable per qualsevol mitjà de comunicació. > No pot ser restringit per una censura prèvia (art. 20.2) > El segrest de publicacions, gravacions... > per resolució judicial (art. 20.5) > La llei regularà l’organització i control parlamentari dels mitjans de comunicació públics estatals (art. 20.3) -Llei 37/1995 de telecomunicacions per satèl·lit. -Llei de Ràdio i la Televisió de titularitat estatal (regula l’organització i la pluralitat de la Corporació de RTVE) -Llei de Finançament de la Corporació RTVE de 2009.. > La llei garantirà l'accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics  Classificació dels Drets i Deures constitucionals > El dret de la informació (art. 20. 1.a), inclou la llibertat de creació de mitjans de comunicació de masses i transmissió d’informació. > Davant el monopoli de RTVE es va crear per la Sent. TC 12/1982 (Cas Antena 3) el dret d’antena, base de la creació dels mitjans de comunicació privats (basada en el dret a transmetre opinions i informació). > Per Llei 10/1988 de Televisió Privada i el Pla Tècnic de Televisió Nacional es va crear el marc normatiu de la Televisió Privada. Classificació dels Drets i Deures constitucionals > Regulació dels mitjans de comunicació: -Llei General de Telecomunicacions de 2003 (via satèl·lit > concessió administrativa) -Llei 66/1997 que regula la televisió digital -Llei 22/1999 per incorporar la Directiva europea de radiodifusió televisiva -Llei de televisió sense fronteres de 1994, incorporació de la Directiva europea sobre: > lliure difusió i recepció emissió entre estats UE. > fomentar produccions televisives europees. > regular la publicitat, el patrocini. > defensar els interessos dels usuaris (menors...).  Classificació dels Drets i Deures constitucionals > Regulació dels mitjans de comunicació Catalunya: Llei 11/2007, d’11 d’ octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Depèn de la Generalitat i vetlla per la: 1) La llengua i cultura catalana. 2) Promoure la indústria audiovisual catalana. Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Cat.. Parcialment modificada y complementada per la Llei 22/2005, de 29 de desembre (depèn de la Generalitat, creat en base a l’art. 82 de l’Estatut. Vetlla pel pluralisme polític, social, religiós...) Funcions: 1) Titols habilitants (autorització prestació de serveis de comunicació) 2) Vetllar per la normativa reguladora de l'audiovisual. 3) Vetllar pel del pluralisme lingüístic i normativa sobre el català i l'aranès. 4) Vetllar per la legislació sobre protecció dels infants i els adolescents. 5) Vetllar pel compliment de la legislació sobre publicitat. 6) Emet informes pel Parlament de Catalunya Són neutrals TV3 i TVE i altres cadenes….?  Classificació dels Drets i Deures constitucionals > El dret a la clàusula de consciència i el dret al secret professional (art. 20.1.d). És el dret que tenen els informadors dels mitjans de comunicació per difondre amb llibertat la informació. * Llei Orgànica 2/1997, de 19 de juny, reguladora de la clàusula de consciència dels professionals de la informació: Art. 1: La cláusula de conciencia es un derecho constitucional de los profesionales de la información que tiene por objeto garantizar la independencia en el desempeño de su función profesional. Art. 2: 1. En virtud de la cláusula de conciencia los profesionales de la información tienen derecho a solicitar la rescisión de su relación jurídica con la empresa de Deixar el treball: comunicación en que trabajen cuando: > No ideologia > Trasllat a) El medio de comunicación cambie sustancial de orientación informativa o línea ideológica. b) La empresa les traslade a otro medio del mismo grupo que por su género o línea suponga una ruptura patente con la orientación profesional del informador. (Grupo Zeta >> Periódico/Interviu) 2. Dará lugar a una indemnización, que no será inferior a la pactada contractualmente o, en su defecto, a la establecida por la Ley para el despido improcedente. Art. 3: Los profesionales de la información podrán negarse, motivadamente, a participar en la elaboración de informaciones contrarias a los principios éticos de la comunicación, sin que ello pueda suponer sanción o perjuicio. (espais electorals en TV3)  Classificació dels Drets i Deures constitucionals 2) Dret d’associació (art. 22): És el dret a formar agrupacions estables de persones de caràcter no lucratiu per a la gestió d’un interès comú sobre la base consensual. Classes d’associacions: 1) Partits polítics i sindicats, 2) Associacions empresarials i organitzacions professionals. Els límits són: -Que persegueixin fins o utilitzin mitjans il·legals. -Que siguin secretes. -Que tinguin caràcter paramilitar. En tots els casos sempre s’exigeix la inscripció en un Registre d’Associacions per tal que aquesta sigui coneguda i es coneguin els seus fins (legals), si són il·legals es rebutjarà a priori.  Classificació dels Drets i Deures constitucionals 3) Dret de reunió (art. 21): La diferència entre reunió i associació és que la primera és temporal i la segona és permanent. Hi ha dos tipus de reunions: - Les privades (emparades pel dret a la inviolabilitat de domicili). - Les públiques que estan subjectes a dos tipus de regim jurídic: >el d’autorització prèvia (no utilitzada actualment). >el de declaració (comunicació) prèvia (posar en coneixement de l’autoritat 10 dies abans la celebració de la reunió en els llocs de trànsit públic als efectes de si es pot considerar que alterarà l’ordre públic o perill per les persones o les coses).  Classificació dels Drets i Deures constitucionals 4) Dret de manifestació (art. 21): inclou el dret de tots els ciutadans a utilitzar lliurement la via pública i el dret d’alguns a expressar lliurement determinades opinions. És més fàcil que es produeixin situacions emocionals que alterin l’ordre públic.  Classificació dels Drets i Deures constitucionals b) DRETS A PARTICIPAR EN ASSUMPTES PÚBLICS (DRETS POLÍTICS): “Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal” (art. 23.1). 1) Dret al sufragi (art. 23): >Sufragi actiu (dret a votar) reconeix simultàniament >Sufragi passiu (dret a ser elegit). Tenen el dret de sufragi actiu i passiu: a) Els espanyols majors de 18 anys; b) Els estrangers en les eleccions municipals, si hi ha reciprocitat (Colòmbia, Xile. Equador, Noruega, Paraguai, Perú, Nova Zelanda) c) Els estrangers que siguin ciutadans de la Unió Europea en les eleccions municipals i a òrgans europeus (després del Tractat de Maastrich de 1992). Actualment la restricció recau en: a) Els declarats incapaços per sentència judicial ferma. b) Les persones malaltes mentals.  Classificació dels Drets i Deures constitucionals 2) Dret a exercir càrrecs públics (art.23): garantir les condicions d’igualtat per l’accés, permanència i exercici de les funcions i càrrecs públics. És a dir, el dret a no ser discriminats, però la llei pot exigir que les persones tinguin unes qualitats (mèrits-capacitat) per poder optar a funcions o càrrecs públics, d’acord amb les exigències del lloc a ocupar. 3) Dret de petició (art. 29): És el dret que assisteix a tots els ciutadans per poder adreçar-se a les distintes autoritats estatals, denunciant una situació, o fet o sol·licitant mesures determinades..... 4) Participació dels ciutadans (art. 105.b): L’accés dels ciutadans als arxius i als registres administratius, excepte seguretat i defensa de l’Estat, delictes i intimitat de les persones > Permet reunir dades per elaborar informació en els mitjans de comunicació  Classificació dels Drets i Deures constitucionals c) DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALS: Són aquells que fan possible un Estat Social, en el sentit que els poders públics puguin controlar la realitat social i econòmica per tal que tots els ciutadans tin