TEMA 3 - L'Organització Territorial de l'Estat - PDF

TEMA 3 E L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT: L'ADMINISTRACIÓ -T LOCAL. ENS QUE L'INTEGREN. LA LLEI DE BASES DEL RÈGIM LOCAL. LA REGULACIÓ DEL RÈGIM LOCAL A CATALUNYA....

TEMA 3 E L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT: L'ADMINISTRACIÓ -T LOCAL. ENS QUE L'INTEGREN. LA LLEI DE BASES DEL RÈGIM LOCAL. LA REGULACIÓ DEL RÈGIM LOCAL A CATALUNYA. AR I. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT. RM Des d'una perspectiva territorial, en línies generals, podem distingir, dos grans models d'organització dels Estats: el model de centralització o unitari, en què la presa de decisions per a tot el territori es concentra a partir d’uns poders de l’Estat en un únic punt: el model centralista i estat unitari. L’altre model és el model descentralitzat, segons el qual hi ha diversos centres amb capacitat decisòria en la titularitat i exercici dels poders de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial, si bé les competències sobre les diferents matèries estaran distribuïdes en FO un major o menor transcendència política, segons el disseny que determini la norma constitucional. El cas espanyol és un supòsit particular del darrer model. És definit com l' ”estat de les autonomies”, a partir de la referència a l’autogovern del nivell territorial sub-estatal i perquè és un model de descentralització que no encaixa en cap dels considerats clàssics (unitari, federal, confederal, perquè té elements formals de tots tres models. Altre cosa, molt diferent, és el comportament o aplicació del model, però des del punt de vista teòric la constitució espanyola de 1978 (fruït d’un pacte polític concret en un moment concret) admet lectures molt flexibles sobre el model polític territorial a implementar. Per aquest motiu se’l defineix com l’estat de les autonomies. Tema 3- Pàg.1  Així doncs, dins de l’espècie genèrica dels estats descentralitzats, i ja amb referència al Regne Espanya, estudiarem l’estat autonòmic, que com ja hem dit, es el que dissenya la Constitució de 1978. Aquest model es caracteritza perquè parts integrants de l’Estat (amb caràcter potencial i dispositiu, és a dir s’havien de constituir prèviament, les anomenades comunitats autònomes, ii no era obligatori) assumeixen poders o facultats autònomes i autàrquiques, és a dir, tenen la facultat de dictar llurs pròpies normes legals (poder legislatiu) i la facultat de dissenyar i E implementar polítiques públiques i d’administrar els seus béns i drets en l’exercici del poder executiu. En canvi, el poder judicial no està a l’abast del ens territorials sub-estatals. No hi ha cap possibilitat que les comunitats autònomes tinguin poder judicial propi. -T Aquesta facultat és reconeguda en l’article 2 de la Constitució de 1978, que diu: «La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats AR i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles». La Constitució dedica el seu Títol VIII a l’Organització Territorial de l’Estat (arts. 137 a 158 CE), el qual es troba dividit en tres Capítols. Els principis generals d’aquesta organització es troben en el Capítol I, articles 137 a 139, RM que reproduïm a continuació. D’acord amb l’article 137 CE, l’Estat s’organitza territorialment en municipis, províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin, gaudint totes aquestes entitats d´autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. L’article 138 CE determina que FO “L’Estat garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat consagrat en l’article 2 de la Constitució, i vetllarà per l’establiment d’un equilibri econòmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atendrà assenyaladament les circumstàncies del fet insular”, afegint el seu apartat segon que “les diferències entre els estatuts de les diverses comunitats autònomes no podran implicar en cap cas privilegis econòmics o socials”. Tema 3- Pàg.2  I l’article 139 CE estableix que “tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions en qualsevol part del territori de l’Estat”, de manera que “cap autoritat no podrà adoptar mesures que directament o indirectament obstaculitzin la llibertat de circulació i l’establiment de les persones i la lliure circulació de béns per tot el territori espanyol”. El Capítol II del Títol VIII de la CE regula l´Administració local (arts. 140 a 142), i el Capítol III, les Comunitats autònomes (arts 143 a 158), entitats que analitzarem en aquest E tema. - Principi d’unitat i d’autonomia -T L’article 2 de la CE abans esmentat conté dos principis sobre els quals es construeix el model d’organització territorial de l’Estat a Espanya: a) La unitat de l’Estat en el seu conjunt. AR b) L’autonomia de les nacionalitats i regions. El principi d’unitat significa que Espanya forma un sol Estat, però aquesta unitat s’ha de completar amb el principi d’autonomia, referit a les nacionalitats i regions. Els dos principis s’han d’integrar en un sol disseny de l’estructura de l’Estat, i alhora es limiten i condicionen recíprocament: ni la unitat implica la concentració de tots els poders estatals en RM una sola instància, ni l’autonomia de les parts implica la negació de la seva inserció en un conjunt més ampli. Però, alhora, la unitat ha de respectar la pluralitat i la diversitat, l’ha d’emparar perquè la reconeix. Per tant l’existència de poders “autònoms” abans de la pròpia constitució queda acreditat en coherència amb, en el cas de la Generalitat de Catalunya, amb la promulgació del Reial Decret-Llei 41/1977 de 29 de setembre, de restabliment de la Generalitat de Catalunya, que, evidentment, és anterior a la pròpia constitució espanyola de FO 1978. Tema 3- Pàg.3 II. ADMINISTRACIÓ LOCAL. CONCEPTE, PRINCIPIS CONSTITUCIONALS I ENS QUE EN FORMEN PART Com ja sabem, l’organització territorial de l’Estat espanyol es determina al Títol VIII de la Constitució espanyola, arts. 137 a 158. Els primers tres articles componen el Capítol Primer, dedicat als Principis Generals, com una manera de desenvolupar el contingut de l’art. 2 del Títol Preliminar E El Capítol Segon està dedicat a les entitats locals, art. 140 el municipi, el 141 a la província i el 142 a les hisendes locals (establint el principi de suficiència financera). -T 1) ENTITAS QUE COMPRÉN L’ADMINISTRACIÓ LOCAL AR Segons els arts. 140 i 141 CE, són ens locals d’existència obligatòria: - Municipi - Província - Illa RM I l´art. 141.3 CE també disposa que es poden crear agrupacions de municipis diferents de la província. Paral·lelament, l´art. 3 LRBRL, a banda de les anteriors, també parla de: − Les Comarques o altres entitats que agrupin diferents Municipis, instituïdes per les Comunitats Autònomes de conformitat amb aquesta llei i els corresponents Estatuts de Autonomia. FO − Àrees metropolitanes: Són entitats locals integrades pels municipis de grans aglomeracions urbanes i entre els seus nuclis de població existeixen vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis i obres. − Mancomunitats de municipis: Responen a la possibilitat d’associar-se els municipis amb altres per l’execució en comú d’obres i serveis determinats de la seva Tema 3- Pàg.4  competència. Es regeixen per uns estatuts propis; actualment, es poden mancomunar municipis de comarques diferents, fins i tot de diferents Comunitats Autònomes, cosa que fins ara no es podia fer. Pel que fa a Catalunya, segons l´art. 83 EAC, la CA estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries, i l`àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, i els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat de Catalunya E s´han de fonamentar en la voluntat de col.laboració i associació dels municipis. Així mateix, hem de destacar que a través de l´art. 85 EAC es crea el Consell de Governs -T Locals el qual és l'òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d'ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l'organització i les funcions del Consell de Governs Locals. AR A partir d’aquest punt, analitzarem els diferents ens que integren l’Administració local: A. EL MUNICIPI RM Podem definir al municipi com un ens públic territorial de caràcter primari. A partir d'aquesta definició es desprenen les següents notes: 1. És un Ens públic, és a dir, amb personalitat i potestats públiques, encara que les mateixes siguin de caràcter derivat i no originari. 2. És territorial, ja que els seus òrgans de govern tenen la seva competència FO establerta sobre un territori concret, que és el terme municipal. 3. És primari, ja que és el primer ens públic territorial en què els ciutadans s'organitzen per a la realització dels seus fins i la consecució dels seus interessos comuns. El municipi constitueix una entitat local que organitza territorialment tant l’Estat, art. 137 CE, com la comunitat autònoma catalana, art. 83.1 EAC. És per això que es troba regulat per la legislació dels dos nivells territorials. Tema 3- Pàg.5  L’art. 140 de la Constitució espanyola fa referència al municipi. La Constitució garanteix l'autonomia dels municipis. Aquests gaudiran de personalitat jurídica plena. El seu govern i administració correspon als seus respectius Ajuntaments, integrats pels Alcaldes i els Regidors. Els Regidors seran triats pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els Alcaldes seran triats pels Regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en les quals procedeixi el règim del E «consell obert». -T El règim jurídic del municipi, a nivell estatal, es complerta amb les previsions establertes a la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL, en endavant), arts. 11 a 30. El règim jurídic a nivell autonòmic es configura en el Decret-Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. AR Els aspectes més estructurals de l’entitat local municipal es troben a la LRBRL. En tot cas cal tenir també present la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), dictada en el context de la crisi econòmica iniciada a finals de la primera dècada del segle XXI, que ha condicionat fortament l’autonomia del règim local i la possibilitat d’augmentar el número de municipis, afavorint-ne la fusió i establint fortes RM restriccions per a garantir-ne la seva viabilitat financera i pressupostària, especialment a l’hora de proveir serveis i exercir potestats. En qualsevol cas la creació de nous municipis només és possible a partir de la base de nuclis de població territorialment diferenciats que tinguin almenys 5.000 habitants i resultin financerament viables. La creació, modificació, supressió d’un municipi és competència autonòmica, per tant regulada al Decret Legislatiu 2/2003, en un procediment que acaba resolent la Generalitat de Catalunya. FO Tanmateix si l’alteració de termes municipals (territori) impliqués alteració de límit provincial, aleshores la competència correspon a l’Estat perquè exigeix la promulgació d’una llei orgànica (és el supòsit que es dona en viles que es troben en enclavaments, envoltades de territori d’una província diferent). El nom i la simbologia del municipi és també una competència autonòmica. Tema 3- Pàg.6  La població del municipi, els seus veïns, es controla a partir d’un registre administratiu que és de competència municipal, el Padró. L’art. 15 de la LRBRL estableix que tota persona que visqui a l’Estat espanyol està obligada a inscriure’s-hi, sempre en el municipi on passi més temps durant l’any, de manera efectiva. L’art. 16 estableix la dades mínimes obligatòries que hi ha de figurar. L’organització político-administrativa, és a dir, l’ajuntament, d’un municipi compta amb òrgans d’existència obligatòria i els complementaris. Seran tractats amb més detall en el apartat relatiu E a l’organització del municipi. -T B. LA PROVÍNCIA És una entitat amb personalitat jurídica pròpia, formada per l’agrupació de municipis pel AR compliment de les activitats de l’Estat (art. 141 CE). Té pleno capacitat jurídica pel compliment de les seves finalitats, que segons l’art. 2 de la LRBRL 7/1985, de 2 d’abril són: − Garantir els principis de solidaritat i equilibri intermunicipals en el marc de la política econòmica i social. − Assegurar la prestació integral i adequada a la totalitat del territori provincial, dels RM serveis de competència municipal. − Participar en la coordinació de l’Administració local amb la de la CCAA i la de l’Estat. - Elements de la província: FO 1.- El territori. Format per l’agrupació de municipis que es troben a l’àmbit territorial de la província. L’alteració dels límits provincials requereix l’aprovació de les Corts Generals mitjançant Llei Orgànica. 2.- La població. És a dir, els habitants que resideixen als municipis que integren la província. Tema 3- Pàg.7  3.- L’organització. La província té un òrgans de govern propis, la Diputació Provincial, format pel President de la Diputació, el Vice-president, els diputats provincials, el Ple, la Junta de Govern Local i la Comissió Especial de Comptes, i altres. - Eleccions Provincials: E És a dir, eleccions dels òrgans de les Diputacions provincials; és tracta d’un sistema d’elecció indirecte, mitjançant les eleccions municipals, i mitjançant el següent mecanisme: en les províncies fins a 500.000 residents, els corresponen 25 diputats; de 500.000 a 1.000.000 -T habitants: 27 diputats; de 1.000.000 a 3.500.000 residents: 31 diputats; i, finalment, províncies amb més de 3.500.000 residents; 51 diputats. La distribució proporcional dels càrrecs de diputat provincial entre els partits polítics es porta AR a terme per la Junta Electoral de Zona en el desè dia posterior a les eleccions, respectant com a criteris que: * Tots els partits judicials han de tenir com a mínim un diputat provincial. * Cap partit judicial pot comptar amb més de les 3/5 parts del nombre total de diputats provincials. RM En tot cas, el mandat és de 4 anys, i la condició de diputat es perd per defunció, incapacitat, renúncia o per pèrdua de la condició de regidor. L’organització provincial: - El Ple de la Diputació Provincial. Integrat pel President, Vice-president i FO Diputats Provincials. Funcions: organitzar la Diputació, aprovar les ordenances, controlar els òrgans de govern, declarar la lesivitat dels actes de la Diputació, etc. - El President de la Diputació. És escollit el dia de la constitució de l’òrgan (que té lloc el cinquè dia posterior a la proclamació dels candidats electes, a les 12.00h). Es constitueix també una mesa d’edat (diputat de major i menor edat + secretari de la Diputació), que comprova les credencials. Es procedeix a la votació que requereix Majoria Absoluta (1ª) o Majoria Simple (2ª Volta). S’escull d’entre qualsevol dels diputats provincials; període manament és de 4 anys. Tema 3- Pàg.8  Funcions: representar la diputació, convocar i dirigir les sessions del Ple, dirigir i inspeccionar, però també impulsar els serveis i obres que li són competents, desenvolupar la gestió econòmica d’acord amb el pressupost aprovat, exercir la prefectura superior de tot el personal, exercir accions judicials i administratives i defensar la diputació en les matèries de la seva competència, etc. - El vicepresident de la diputació provincial. Escollits pel president d’entre els membres de la Comissió de Govern. E Llurs funcions són les de substituir el president en cas de vacant, absència o malaltia. -T - LA JUNTA DE GOVERN LOCAL. Integrada pel president i un nombre de diputats no superior a 1/3 del nombre legal total d’aquests. Nomenats i separats lliurement pel President. Funcions: assistència al president en l’exercici de les seves funcions, i funcions del AR president que aquest li delegui. - COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES. Es compon dels representants dels diferents grups polítics integrants de la corporació i la seva funció primordial és la d’emetre un informe sobre els comptes anuals de la Diputació provincial. RM - ÒRGANS D’ESTUDI, INFORME I SEGUIMENT: encarregats d’estudiar i informar sobre els assumptes sotmesos a la decisió del Ple de la diputació, i també seguir la tasca duta a terme pels òrgans executius provincials. C. L’ILLA FO La Constitució només dedica a la regulació de l’illa l’apartat 4 de l’article 141, quan diu: “En los archipiélagos, las islas tendrán además su administración propia en forma de Cabildos o Consejos” Tema 3- Pàg.9  D. ELS ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS D’acord amb l’art. 2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya tenen també la consideració d’ens local supramunicipals les entitats metropolitanes, les mancomunitats de municipis i les entitats municipals descentralitzades. E a) Les entitats metropolitanes Les entitats metropolitanes estan regulades als arts. 94 a 98 del Decret Legislatiu 2/2003. Per llei del Parlament de Catalunya es poden crear, modificar o suprimir entitats metropolitanes. -T En la tramitació de la llei s'ha de donar audiència a l'Administració de l'Estat i als ens locals afectats. Les entitats metropolitanes tenen naturalesa d'entitats locals integrades pels municipis compresos en el territori corresponent, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat AR per a l'exercici de llurs competències. D’acord amb la llei de creació els pot correspondre a les entitats metropolitanes la planificació, la coordinació o la gestió d'aquells serveis municipals que, per les característiques econòmiques, socials i urbanes concurrents en els àmbits territorials respectius, facin necessària una actuació d'abast supramunicipal. La llei reguladora de l'entitat metropolitana ha de determinar-ne: RM a) Els òrgans de govern i d'administració. b) El règim econòmic i de funcionament. c) Els serveis a prestar i les obres a realitzar, i també el procediment per a executar- los. d) Les formes amb què ha de garantir la participació de tots els municipis en el procés de presa de decisions. FO D'acord amb el principi d'autonomia municipal, la llei ha de determinar les obres i els serveis concrets que han d'ésser executats per l'entitat metropolitana, i l'assignació s'ha de justificar per la concurrència dels elements definidors del territori metropolità. Tema 3- Pàg.10  b) Les mancomunitats de municipis Els municipis tenen dret a associar-se en mancomunitats de municipis, regulades als art. 115 i següents del Decret Legislatiu 2/2003. La raó de ser de les mancomunitats és establir, gestionar o executar en comú obres i serveis determinats de llur competència. En concret, es poden constituir mancomunitats, entre altres, en matèria urbanística, d'aigües, de sanejament, de transport i de gestió de residus, sense, però comprendre totes les competències assignades E als municipis que les integren perquè, en aquest cas estaríem davant d’una fusió encoberta. Poden mancomunar-se municipis entre els quals no hi hagi continuïtat territorial, si aquesta no es requereix per a la naturalesa de les finalitats de la mancomunitat. Els municipis d'una -T comarca no es poden associar amb altres d'una comarca diferent si la mancomunitat té per objecte obres i serveis compresos en el programa d'actuació comarcal. Les mancomunitats tenen la naturalesa d'ens locals amb personalitat i amb capacitat jurídica per al compliment de llurs fins específics i es regeixen per llurs estatuts. Els estatuts de la AR mancomunitat han de regular necessàriament: a) Els municipis que comprèn. b) L'objecte i les competències. c) La denominació i el domicili. RM d) Els recursos financers, les aportacions i els compromisos, i els drets i deures dels municipis afectats. e) Els òrgans de govern, el nombre i la forma de designació dels representants dels municipis associats i la forma de designar i revocar els administradors. f) El termini de durada i els supòsits de dissolució. g) Les normes de funcionament. FO h) La forma de liquidació. i) Les relacions amb els municipis i, si escau, les comarques interessades. La iniciativa per a constituir la mancomunitat s'ha d'aprovar amb el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de cadascun dels ajuntaments que s'associïn. Tema 3- Pàg.11  c) Entitats municipals descentralitzades L'article 86.7 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix que "Les concentracions de població que dins d'un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència." És un tipus d'entitat d'àmbit territorial inferior al municipi, és a dir un govern local per sota E d'un municipi, una autonomia a l'interior d'un municipi, consistent en un o més nuclis de població sense Ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al -T cap de la qual hi ha un president. Constitució d'entitats municipals descentralitzades a) La iniciativa correspon indistintament a la majoria dels veïns interessats o a AR l'ajuntament corresponent. b) En el primer cas, l’ajuntament ha d’adoptar l’acord en el termini d’un mes a comptar de la presentació de la petició en el registre municipal. c) L’acord municipal sobre constitució de l’EMD ha de determinar les competències que ha d’assumir l’entitat, i el sistema de participació en els ingressos de RM l’ajuntament. L’acord s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública per un termini d’un mes; un cop transcorregut aquest termini, s’ha de trametre al departament competent en matèria d’Administració local, juntament amb la resolució de les al·legacions presentades, la qual s’ha d’adoptar amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels membres de la corporació. FO També s’ha de fer la tramesa quan l’expedient s’ha iniciat a instància dels veïns, encara que l’acord municipal no hi sigui favorable. d) L'entitat ha de comptar amb un òrgan unipersonal executiu d'elecció directa i amb un òrgan col·legiat de control. No es pot constituir com a EMD el nucli on té la seu l'ajuntament. Tema 3- Pàg.12  Requisits La constitució d'EMD requereix l'aprovació definitiva del Govern de la Generalitat, amb informe previ de la Comissió de Delimitació Territorial i de la Comissió Jurídica Assessora. El Govern de la Generalitat ha d'aprovar-ne la constitució quan l'acord de l'ajuntament i els informes de les comissions hi són favorables. Només és procedent la constitució d'entitats municipals descentralitzades quan concorren, conjuntament, les condicions següents: E a) Si la constitució no comporta una pèrdua de qualitat en la prestació dels serveis generals -T del municipi. b) Si l'entitat pot comptar amb els recursos suficients per a complir les seves atribucions. c) Si hi concorren circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social, econòmica o AR administrativa que ho requereixen. L'aprovació comporta la determinació dels límits territorials als quals s'estén la jurisdicció de l'entitat i la corresponent separació de patrimoni. Es pot procedir a la modificació o a la supressió de les EMD: RM a) A petició de l'entitat, amb audiència prèvia de l'ajuntament. b) A petició de l'ajuntament, amb audiència prèvia de l'entitat. c) Per acord del Govern de la Generalitat, quan motius de tipus econòmic o administratiu ho facin aconsellable, amb consulta prèvia a l'entitat i a l'ajuntament. En els casos a) i b), cal l'aprovació definitiva del Govern de la Generalitat i, en tot cas, n'han d'informar prèviament la Comissió de Delimitació Territorial i la Comissió Jurídica Assessora. FO Competències: a) La vigilància dels béns d'ús públic i dels comunals. b) La conservació i l'administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació de l'aprofitament dels seus béns comunals. c) L'enllumenat públic i la neteja viària. d) L'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d'interès exclusiu de l'entitat, quan no són a càrrec del municipi respectiu o de la comarca. e) L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en el seu àmbit. Tema 3- Pàg.13  f) La conservació i el manteniment dels parcs i els jardins i del patrimoni històric i artístic del seu àmbit. g) Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat. L'ajuntament pot delegar en l'entitat les altres competències que permeten un exercici descentralitzat. Per a fer efectiva la delegació cal l'acceptació de l'EMD. Si l'EMD es crea en virtut de fusió o d'agregació de municipis, pot prestar els serveis que gestionava anteriorment el municipi extingit. E -T III. LA LLEI DE BASES DE RÈGIM LOCAL I LA REGULACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL CATALANA. AR L’article 149.18.1 de la Constitució, atribueix a l’Estat competències exclusives per a establir “Las bases del régimen jurídico de las Administraciones públicas” i l’article 159 de l’EAC que “Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat RM per l’article 149.1.18 de la Constitució”. Aquests dos articles expliquen l’existència, en aquest àmbit, de normativa d’origen estatal i autonòmic. La regulación estatal está formada, principalmente, per la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local (LBRL) i la regulació catalana pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril que aprova el text refòs de la LLei municipal i règim local de Catalunya. FO a) EL RÈGIM LOCAL ESPANYOL: LA CE I LA LRBRL Respecte de l’Administració local, la CE únicament es va referir de manera específica i nominativa als municipis, les províncies i les illes, i va incloure en l'article 141.3 una clàusula oberta que permetia la creació d’altres agrupacions de municipis diferents de la província. En aquest marc, la LRBRL, amb caràcter de legislació bàsica i distingint en l'article 3 entre entitats Tema 3- Pàg.14  locals territorials i entitats locals de naturalesa no territorial, va determinar les diferents tipologies d'entitats locals que necessàriament havien de configurar l’Administració local. Va enquadrar dins de les primeres entitats el municipi, la província i l'illa en els arxipèlags balear i canari i, dins de les segones, les entitats d'àmbit territorial inferior al municipi que institueixin o reconeguin les CA, les comarques o altres tipus d'entitats que agrupin diversos municipis, les àrees metropolitanes que creïn les CA i les mancomunitats de municipis. Si aquestes van ser les disposicions inicials de l’article 3 de la LRBRL, el cert és que E posteriorment, mitjançant la LRSAL, van variar, en suprimir com entitat local de naturalesa no territorial les entitats d'àmbit territorial inferior al municipi instituïdes o reconegudes per les CA, a les quals va suprimir la personalitat jurídica pròpia i la condició d’ens local, encara que -T va establir un règim transitori en la disposició transitòria quarta, que va permetre que les entitats d’aquesta naturalesa ja existents conservessin la seva personalitat jurídica pròpia i la condició d’ens locals, sempre que presentessin els seus comptes i fossin financerament sostenibles d’acord amb el que disposa l’article 116 bis de la LRBRL. Les que es constitueixin AR en el futur, en canvi, ja no tindran aquesta condició d’entitat local ni personalitat jurídica pròpia, i només es podran crear si, tal com exigeix l’article 24 bis de la LRBRL, resulta una opció més eficient per administrar nuclis de població separats. Però, tant inicialment com ara la LRBRL, distingeix entre entitats locals de base territorial, en què el territori es constitueix com element essencial d'aquestes, i entitats RM locals de base no territorial, pel fet d'estar integrades en un territori que constitueix un element propi d'una altra entitat local. Aquestes entitats neixen amb l'objectiu, bé de donar resposta a determinades característiques específiques derivades de l'existència de nuclis aïllats de petites poblacions, bé de donar resposta a fets sociològics com ara les grans concentracions de població, o bé de facilitar la prestació global dels serveis públics locals i de ser més eficaces, que aconsellen la creació d'agrupacions de municipis. FO Respecte dels municipis, les províncies i les illes, la LRBRL conté una regulació bastant completa i detallada en els títols II i III, a diferència del que fa respecte de les entitats locals no territorials, en relació amb les quals fa una regulació de mínims en els articles 42 i següents, com a conseqüència que, segons les seves disposicions, la institució o el reconeixement d'aquest tipus d'entitats locals, o bé correspon a les CA o bé són conseqüència del principi de lliure associació dels municipis, com passa amb les mancomunitats de municipis, el règim jurídic de les quals, llevat d’uns mínims bàsics regulats per la mateixa LRBRL, també s'encomana a la legislació autonòmica. Tema 3- Pàg.15  b) EL RÈGIM LOCAL CATALÀ. A Catalunya, la seva planta local és establerta en els articles 83 i següents de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, segons els quals Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis, comarques i vegueries, i disposa que la resta d’ens locals de caràcter supramunicipal que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. E Aquestes disposicions bàsiques les desenvolupa el TRLMC, que, en termes similars a la LRBRL, reconeix també la condició d’ens locals de Catalunya a la província, a les entitats municipals -T descentralitzades que tinguin tal condició, a les entitats metropolitanes i a les mancomunitats de municipis. Però la característica fonamental del mapa local de Catalunya és la gran quantitat d’ens locals, AR particularment de municipis que en la seva gran majoria no tenen una població important, com posa de manifest el fet que, sense tenir en compte les mancomunitats de municipis ni les entitats municipals descentralitzades, segons es desprèn de l’Anuari Estadístic de Catalunya, hi hagi 1.003 ens locals, 948 dels quals són municipis amb una población no superior als 50.000 habitants. RM Ens trobem, en conseqüència, amb una doble circumstància: d'una banda, amb un nombre excessiu d’ens locals intermedis o supramunicipals, atesa la coexistència de les províncies i les comarques i les vegueries i, de l'altra, amb un nombre molt elevat de municipis amb molt poca població, fet que sense dubte comporta més mancances, tant econòmiques com materials, que fan que en aquests supòsits la seva autonomia sigui més teòrica que pràctica. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries (art. 83.1 FO EAC) i les comarques, únicament, constitueixen, en tot cas l’àmbit supramunicipal (art. 83.2 EAC). * LES COMARQUES D’acord amb l’article 92 de l’EAC la comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada pels municipis per a la gestió de competències i serveis locals. Tema 3- Pàg.16  La seva regulació es complerta amb el Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya i per la Llei 1/2019, del 15 de febrer, de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès. Modificació de les demarcacions comarcals Requisits formals Qualsevol modificació de les demarcacions comarcals s'ha de fer per llei, excepte quan es tracti E de modificacions que afectin parts de termes municipals i siguin conseqüència de la modificació dels límits dels corresponents termes municipals. -T Procediment La iniciativa per a la modificació de les demarcacions comarcals pot ésser adoptada: AR a) Pel municipi o pels municipis interessats. b) Per la comarca o per les comarques interessades. c) Pel Govern de la Generalitat. d) Pels altres titulars de la iniciativa legislativa. RM En els casos a què es refereixen les lletres a) i b) de l'apartat 1, qui exerceixi la iniciativa de modificació de les demarcacions comarcals vigents ha de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de modificació i una memòria que en justifiqui els motius i l'oportunitat. FO El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de sotmetre la proposta a informació pública i n'ha de sol·licitar un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. Després, ha de sotmetre l'expedient a informe de la Comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, de la Comissió Jurídica Assessora. Un cop completat l'expedient, el Departament de Governació i Relacions Institucionals l'ha de lliurar a qui hagi fet la proposta de modificació de les demarcacions comarcals en el cas que Tema 3- Pàg.17  sigui titular de la iniciativa legislativa, o bé ha d'elevar al Govern l'avantprojecte de llei corresponent. Els tres elements que configuren una comarca són: el territori (definit per la Generalitat de Catalunya ja en els temps de la IIa República espanyola, pel geògraf Pau Vila i delimitada per un annex al Dec-Leg 4/2003, que relaciona cadascun dels municipis de cada comarca), població (veïns: residents inscrits en Padró dels municipis de cada comarca) i l’organització E político-administrativa: el Consell Comarcal. La creació, modificació, supressió d’una comarca és competència autonòmica a través d’una llei del Parlament, tot i que la seva -T iniciativa pot ser d’àmbit local. El número actual de comarques és 42 (la darrera El LLuçanès). L’Aran no és una comarca (art 11 EAC i L1/2015). AR L’organització político-administrativa d’una comarca, el Consell Comarcal, compta amb òrgans d’existència obligatòria i els complementaris, aquests darrers segons el reglament orgànic comarcal o acord del ple. L’art. 12 del Dec-Leg. 4/2003 preveu que els òrgans del Consell Comarcal són: el ple, la presidència, la vicepresidència, el consell d’alcaldes i la comissió especial de comptes. RM PLE: Determinat per un número de consellers segons la població de la comarca. L’art. 20 del Dec-Leg 4/2003 determina la fórmula electoral, és a dir el número de consellers segons la població: Fins a 50.000 residents: 19 consellers. De 50.001 a 100.000: 25. De 100.001 a 500.000: 33. FO De 500.001 en endavant: 39. El sistema de determinació dels consellers comarcals és el següent: tots són regidors d’algun poble o vila de la comarca. Designats per les forces polítiques que han obtingut representació municipal per un sistema de coeficients ponderats a partir del número de vots totals i de regidors totals a la comarca. Cap d’ells pot ser alcalde/-essa. Tema 3- Pàg.18  El mandat és de quatre anys, correlatiu al municipal. Les seves funcions estan recollides a l’art. 14.2 del Dec-Leg 4/2003., totes elles encarades cap a la coordinació amb els municipis en la prestació de serveis. Destaca, però, la capacitat d’iniciativa legislativa davant del Parlament de Catalunya en els termes previstos a l’art. 37.2 i 62 de l’EAC. D’acord amb aquests articles les comarques poden presentar iniciatives legislatives davant del Parlament de Catalunya en matèries que els afectin mitjançant un mínim d’una cinquena part dels consell comarcals, per acords presos per majoria absoluta o bé per acords E de, com a mínim 3/5 parts del consell comarcal si la iniciativa afecta a una sola comarca o a comarques específiques (com les de muntanya) -T Escull, per majoria absoluta, en 1a votació, i simple, en 2a si cal, un President de consell comarcal d’entre qualsevol dels seus membres. Pot ser sotmès a moció de censura en els termes de la legislació municipal Les funcions del president es recullen a l’art. 13 del Dec-Leg 4/2003. Ha de nomenar un AR vicepresident, o més, que el substitueixen per ordre de prelació També existeix una Comissió especial de comptes, art. 15 del Dec-Leg 4/2003, que es constitueix i funciona en els mateixos termes que al legislació pròpia dels municipis. En darrer lloc l’art. 19 del Dec-Leg 4/2003 preveu el Consell d’alcaldes, de la comarca, òrgan RM de caràcter consultiu integrat pels alcaldes/-esses de la comarca que ha d’emetre informe en les matèries assenyalades a l’art. 19.2 del Dec-Leg 4/2003. Integra també l’organització comarcal un gerent, a qui el ple nomenarà, i cessarà, a proposta del president. Càrrec incompatible amb la condició de regidor. Rep el règim jurídic de personal eventual. Exerceix les funcions executives previstes a l’art. 16 del Dec-Leg 4/2003. FO * LES VEGUERIES Vegueries i comarques (en el cas de l’autonomia catalana) tenen el seu fonament constitucional a l’art. 152.3 CE ja que aquest article habilita als estatuts d’autonomia a establir circumscripcions territorials pròpies, amb personalitat jurídica pròpia, mitjançant l’agrupació de municipis limítrofs. Tema 3- Pàg.19  La vegueria, igual que la província, té una doble naturalesa. D’una banda és una entitat local i de l’altra una divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització dels seus serveis. Com a entitat local no està implementada. De fet la Llei 30/2010, de 2 d’agost, de vegueries, va ser aviat modificada, per la Llei 4/2011, de 8 de juny, davant de la impossibilitat que les vegueries substituïssin les diputacions de les províncies, tal com preveu l’art. 91 de l’EAC. Les vegueries són també definides a l’EAC com a divisió territorial adaptada per la Generalitat E per a l’organització territorial dels seus serveis (art. 90.1). Des d’aquest punt de vista administratiu si que existeixen i són emprades per les delegacions del Govern de la Generalitat. -T Des del punt de vista d’entitats locals no existeixen. Els tres elements que configuren una vegueria seran: el territori (integrat per les comarques atribuïdes a cada divisió territorial veguerial i ja determinats segons la L30/2010.) població (veïns: residents inscrits en Padró dels municipis de cadascuna de les comarques que integren AR les vegueries) i l’organització político-administrativa: el Consell de vegueria. L’organització bàsica del consell de vegueria està prevista a l’art. 13 de la L30/2010, però s’ha de concretar en cadascuna de les Cartes Veguerials (norma bàsica en matèria d’autoorganització de cada vegueria com a entitat local) però que encara no se n’ha redactat cap en no existir les vegueries com a entitats locals. Tot i així, l’art. 22 de la L30/2010 preveu RM les competències del Consell de Vegueries i l’art. 15 i el 16, respectivament, les competències del ple i del president del consell de vegueria. Els consells de vegueries substituiran les diputacions el dia que es constitueixin. La creació, modificació, supressió d’una vegueria es duu a terme a través d’una llei del Parlament. FO El número actual de vegueries és 8 (la darrera la d’El Penedès). L’Aran està integrada, transitòriament a la de l’Alt Pirineu DT2a L30/2010. La Llei de vegueries regula les demarcacions veguerials següents: a. La demarcació veguerial de l’Alt Pirineu, que comprèn els municipis integrats en les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i té la seu institucional al municipi que determini una llei del Parlament de Catalunya. Tema 3- Pàg.20  b. La demarcació veguerial de Barcelona, que comprèn els municipis integrats en les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i té la seu institucional al municipi de Barcelona. c. La demarcació veguerial de la Catalunya Central, que comprèn els municipis integrats en les comarques del Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès i el Solsonès, i els vuit municipis de l’Alta Anoia, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana, i té la seu institucional al municipi que E determini una llei del Parlament de Catalunya. d. La demarcació veguerial de Girona, que comprèn els municipis integrats en les comarques -T de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva, i té la seu institucional al municipi de Girona. e. La demarcació veguerial de Lleida, que comprèn els municipis integrats en les comarques AR de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell, i té la seu institucional al municipi de Lleida. f. La demarcació veguerial del Camp de Tarragona, que comprèn els municipis integrats en les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès, i té la seu institucional al municipi de Tarragona. RM g. La demarcació veguerial de les Terres de l’Ebre, que comprèn els municipis integrats en les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, i té la seu institucional al municipi de Tortosa. h. La demarcació veguerial del Penedès, que comprèn els municipis corresponents a les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, llevat dels vuit municipis de FO l'Alta Anoia integrats en la demarcació veguerial de la Catalunya Central, i té la seu institucional al municipi que determini una llei del Parlament de Catalunya. Les competències de les vegueries són les següents: - Coordinar els serveis municipals entre si per garantir la prestació integral i adequada dels serveis en tota la demarcació veguerial. Tema 3- Pàg.21  - Prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment als que tenen menys capacitat econòmica i de gestió, seguint criteris d’equilibri territorial. - Prestar serveis públics de caràcter supracomarcal. - Prestar serveis per encàrrec de gestió o per delegació dels ens locals. - Fomentar els interessos propis de la vegueria. - Les altres que li atribueixin expressament les lleis. E -T AR RM FO Tema 3- Pàg.22