Examen de català 2n trimestre PDF

Examen de català 2n trimestre Segle XX 1.​ Segle XX El segle xx va ser una època de grans conflictes i guerres, incloent la Primera i la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola, la dictadura franquista, i la guerra freda. Europa va viure un perí...

Examen de català 2n trimestre Segle XX 1.​ Segle XX El segle xx va ser una època de grans conflictes i guerres, incloent la Primera i la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola, la dictadura franquista, i la guerra freda. Europa va viure un període de gran turbulència que va influir en l'art i la literatura, caracteritzades per la fragmentació i la velocitat. La literatura reflectia aquest tarannà i va evolucionar a partir del simbolisme, amb movements com el futurisme, el dadaisme, el sur­realisme i el cubisme. A la primera meitat del segle xx, van néixer nous conceptes com les paraules en llibertat, els cal·ligrames i l’escriptura automàtica. Aquest període es va centrar més en autors individuals que en moviments o nacionalitats, amb la imaginació com un element clau davant els conflictes bèl·lics i el qüestionament de la intel·ligència humana. 1.1 La revolució en la novel·la a Europa Fou la novel·lista anglesa Virginia Woolf la primera que es va postular a favor de la reivindicació d’un espai per a la dona i que va renovar la narrativa aportant una visió fins llavors inexistent. Per la seva banda, James Joyce revolucionà la novel·la amb l’ús del monòleg interior per expressar els pensaments desorganitzats i deslligats de la raó. El seu Ulisses (1922) va ser una autèntica revolució narrativa en què utilitzava tècniques i registres diversificats per expressar els pensaments i les sensacions, el món íntim. Virginia Woolf és una de les autores més destacades del segle xx i tot un referent feminista. 1.2 Les veus de la poesia i del teatre europeus En poesia, Paul Valéry a França es va tornar un referent per als poetes europeus i va continuar la poesia simbolista. Fernando Pessoa a Portugal va destacar pels seus heterònims, que són diferents personalitats del mateix poeta. En teatre, els dramaturgs van deixar de reflectir la realitat social per analitzar el comportament humà i crear des de l'absurd, destruint trames i personatges. Henrik Ibsen, Anton Txékhov i Bertolt Brecht es van establir com a referents de la nova dramatúrgia del segle XX. 1.​ Les Avantguardes Les avantguardes són moviments artístics i literaris que volen separar-se de la tradició, amb un caràcter efímer i actituds provocatives. Van néixer durant la crisi cultural i ideològica després de la Primera Guerra Mundial, buscant noves formes d'expressió. Aquests moviments van ser tant socials com artístics, creant una nova teoria de l’art anomenada antiart. Van representar l'expressió cultural de la societat industrial del segle XX. Es van iniciar el 1909 i es van acabar el 1940, després de la invasió nazi de París. El primer període va ser del 1909 al 1929, amb corrents com el futurisme, el cubisme i el dadaisme, que van aportar manifestacions subversives. El segon període va ser surrealista, fins al 1940, marcat per la invasió nazi i amb un enfocament en la intel·lectualització i el compromís social, amb molts surrealistes involucrats en el partit comunista. 2.1 CUBISME (1907 - 1909) El cubisme és un moviment artístic que busca "compondre i descompondre la realitat" i requereix la implicació de l'espectador per reconstruir mentalment l'obra, utilitzant tècniques científiques per modificar la percepció de la realitat. Els artistes cubistes no intentaven reproduir la realitat visible, sinó la seva imatge intel·lectual. 2.2 FUTURISME (1909 - 1920) El futurisme, fundat per Filippo Tommaso Marinetti el 1909, es caracteritza per la ruptura amb el passat, l'apologia de la guerra i una exaltació del dinamisme, l'esport i la velocitat.. Es defineix per l'anarquisme, la negació dels valors tradicionals i un rebuig a la racionalitat, celebrant l'absurd i l'atzar. 2.3 DADAISME (1915 - 1920) Dadaisme és el moviment més radical de les avantguardes, nascut a Zuric al Cabaret Voltaire. Artistes com Tristan Tzara i Picabia van ser clau en la seva formació. Aquest moviment es caracteritza per una actitud anarquista, la celebració de l'individu lliure, la negació de la moral tradicional i el rebuig a la racionalitat. Defensava la bogeria, l'espontaneïtat, l'atzar, l'absurd i tot el que és primitiu i elemental. 2.4 SURREALISME (1917 - 1940) El surrealisme, iniciat a França amb André Breton entre 1917 i 1940, busca una "suprarealitat" a través del coneixement profund de la subjectivitat humana. El surrealisme es va organitzar com un grup jeràrquic amb expulsions, incloent les de Dalí i Buñuel, que revitalitzaren el moviment, però el seu declivi es va fer evident a finals dels anys 30 i principis dels 40. 2.​ Joan Salvat-Papasseit Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort precoç. Els seus poemes, que tenen influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l'entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi als trenta anys.  3.​ J.V. Foix J. V. Foix, poeta nascut a Barcelona el 1893 i mort el 1987, va ser influït pel Noucentisme i les avantguardes, definint-se com a "investigador en poesia". Va començar a publicar abans de la Guerra Civil espanyola, però no va ser reconegut fins a la dècada dels cinquanta. Va combinar influències de la poesía trobadoresca, el surrealisme, i el futurisme, col·laborant amb revistes catalanes i promovent l'avantguarda. Va escriure llibres de prosa poètica com Gertrudis i KRTU. La guerra i el franquisme van afectar el seu treball periodístic. Entre la seva obra poètica, sobresurten Sol, i de dol, On he deixat les claus, i Desa aquests llibres al calaix de baix. El 1973 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 4.​ Josep Maria de Sagarra Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) va escriure en molts gèneres, però és més conegut per les seves obres de teatre, que van guanyar molta popularitat. Es considera un escriptor complet. Va escriure quatre poemaris inspirats en la cançó: Cançons d’abril i de novembre (1918), Cançons de taverna i d’oblit (1922), Cançons de rem i de vela (1923) i Cançons de totes les hores (1925). Els seus poemes són senzills i clars, ja que volia ser comprensible per a tots els lectors. Sagarra tenia un bon domini del ritme i la música del vers, i alguns dels seus poemes han estat musicats i també va escriure poemes narratius.  Noucentisme El Noucentisme és un moviment que va néixer del Modernisme entre 1906 i 1923, quan va tenir lloc el cop d'Estat del general Primo de Rivera. Va buscar modernitzar Catalunya amb idees noves, mantenint un vocabulari propi. Eugeni d'Ors va ser una figura clau en la seva fundació, utilitzant per primera vegada el terme ‘Noucentisme’ a les seves glosses publicades a La Veu de Catalunya. Durant 16 anys, va escriure més de quatre mil glosses que reflexionaven sobre la societat i que articulaven el programa del moviment, enfocant-se en la renovació cultural. El 1907, Enric Prat de la Riba institucionalitzava el Noucentisme i aplicava els seus ideals a la política, amb l'objectiu de crear un model cultural autòcton. Les institucions noucentistes, com l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, van néixer per rebutjar l'administració estatal. Els artistes noucentistes pretenien allunyar-se dels ideals dels simbolistes i impressionistes, buscant inspirar-se en clàssics grecs, llatins i autòctons. El 1911, l’Institut d’Estudis Catalans es va reorganitzar sota la direcció de Pompeu Fabra, controlant la vida intel·lectual i normativitzant la llengua. El 1914, el Noucentisme es va consolidar, però la dictadura va provocar la seva desintegració, deixant-lo com un substrat cultural i fent desaparèixer les institucions que s’havien creat. Objectius: 1.​ Modernitzar la literatura catalana 2.​ Definir, a través de la literatura, una imatge de la Catalunya ideal. 3.​ Imposar un programa cultural 4.​ Superar el conflicte artista/societat 5.​ Institucionalitzar la cultura. Els mots clau que defineixen el Noucentisme segons Eugeni d’Ors: 1.- Imperialisme: construir una Catalunya ideal mirall d’altres cultures a partir d’un estat burgès modern. 2.- Arbitrarisme: vol dir buscar uns mecanismes en col·lectivitat per superar una crisi. 3.- Civilisme: vol dir ser cívics. Model de comportament de les persones educades. 4.- Classicisme: partint dels ideals de la cultura clàssica: ordre, mesura, harmonia, norma… 5.- Mediterranisme: idea de nació, de raça mediterrània. Els autors noucentistes tenen uns valors molt marcats: ​ Obra ben feta. ​ Importància de la religió catòlica. ​ Ideal de dona: mestressa de casa, catòlica, mare i esposa. ​ La burgesia pren un paper important. S’enfronta als modernistes. ​ Els artistes noucentistes són també polítics compromesos amb Catalunya. Gèneres literaris: Poesia: permet idealitzar la realitat i necessita un treball artificiós. Assaig: permet transmetre la ideologia noucentista Els noucentistes no conreen el teatre, del qual només n’admeten obres burgeses, ni tampoc la novel·la, atès que va lligada a l’estètica realista i no hi tenen interès. 1.1 Eugeni d’Ors Eugeni d'Ors, nascut a Barcelona el 1881 i mort a Vilanova i la Geltrú el 1954, va ser un assagista, periodista, filòsof i crític d'art. La seva obra més important en literatura catalana és el Glosari, que escrivia amb el pseudònim "Xènius" a La Veu de Catalunya. Aquí va defensar teories estètiques, polítiques i culturals que van definir el Noucentisme. Va recopilar algunes "gloses" en llibres com La Ben Plantada, representació de la dona noucentista. Després de ser destituït com a director d'Instrucció Pública, es va traslladar a Madrid i va escriure en castellà. Va donar suport a l’alçament militar contra la República i, durant la guerra civil, va ser nomenat Jefe Nacional de Bellas Artes, convertint-se en un dels principals intel·lectuals del règim franquista. Com creieu que entenen la natura els noucentistes? Els noucentistes entenen la natura com un element que s’ha d’admirar i perfeccionar a través de l’ordre, la racionalitat i la civilització, rebutjant el caos i valorant la seva connexió amb la cultura i l’art. 1.2 Josep Carner La major part de la producció literària va ser poesia, però també va escriure narrativa i teatre. Va treballar com a periodista, va fer traduccions i va ser un renovador de la literatura catalana. Va estudiar Dret, Filosofia i Lletres, contribuït a projectes culturals i va publicar el seu primer llibre el 1906. Va entrar a l’Institut d’Estudis Catalans el 1911 i va traduir autors com Dickens i Shakespeare. Després de la mort de Prat de la Riba, va començar una carrera diplomàtica i va seguir actiu en la cultura catalana. Va ser fidel a la República durant la Guerra Civil i va viure a Mèxic i Bèlgica.