Dret Romà: Introducció als Estudis Jurídics PDF

PART 1: HISTÒRIA DEL DRET ROMÀ: INTRODUCCIÓ DRET ROMÀ Manuals: ​ Història del dret romà de Joan Miquel ​ ​ Institucions del Dret Romà de Joan Miquel Part 1: Història -​ Roma → segle XXI -​ Common Law -​ Civil Law (espanya) → dret que van crear els romans -​ seg...

PART 1: HISTÒRIA DEL DRET ROMÀ: INTRODUCCIÓ DRET ROMÀ Manuals: ​ Història del dret romà de Joan Miquel ​ ​ Institucions del Dret Romà de Joan Miquel Part 1: Història -​ Roma → segle XXI -​ Common Law -​ Civil Law (espanya) → dret que van crear els romans -​ segle VI → reforma de Justinià → enciclopedia del dret -​ segle XII → s’estudia la enciclopedia de Justinià -​ tribunals apliquen el dret romà i el dret local -​ segle XIX -XX → dret romà és substituït pels codis -​ NO molt diferent al dret romà → canvia la forma -​ 1960 → quan s’acaba d’aplicar el dret romà a Catalunya -​ comença el procés de codificació Part 2: Institucions -​ obligacions/contractes -​ casos de contractes → els haurem de preparar pels seminaris → MANUALS Dret és artificial/institucional POLÍTICA: 1.​ LA MONARQUIA (753-509 a.C) ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ Roma va ser fundada l’any 753 a.C → controla la comunicació És una ciutat emmurallada amb uns camps al voltant → gent viu a la ciutat i treballa als camps Estava configurada com una monarquia → el rei concentrava tots els poders 509 a.C → un grup d’aristòcrates van expulsar el rei -​ juren que mai més tindran rei → abusa del seu poder -​ creen la república 2.​ LA REPÚBLICA (509-27 a.C)​​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ Creen la pluralitat de centres de poder (magistrats) -​ limitació temporal -​ hi han terminis de poder → NO tota la vida com el rei -​ limitació funcional (competències) -​ competències del càrrec NO són absolutes -​ cònsols -​ exerceixen durant 1 any -​ funcions: -​ direcció política exterior -​ lideratge de l’exèrcit 1  -​ NO competències judicials -​ veto → qualsevol dels cònsols pot anul·lar qualsevol decisió de l’altre consol -​ poder queda fragmentat Base del sistema parlamentari modern → durant l’època de la monarquia absoluta els universitaris es formaven llegint textos de la república de Roma -​ inspiració models revolucionaris Té molt èxit però porta a la crisi dins de l’èxit -​ comença a expandir-se → conquereix TOTA la península itàlica -​ entra en conflicte amb els cartaginesos -​ qui controla Sicília controla el comerç -​ GUERRES PÚNIQUES Guerres Púniques -​ 1a Guerra Púnica -​ lluiten per Sicília → guanyen els romans -​ cartaginesos debilitats → elits decideixen destruir a Roma -​ 2a Guerra Púnica -​ Guerra de destrucció total -​ Cartaginesos ataquen Roma creuant els Alps i arribant a la primavera a la Península Itàlica -​ Anibal NO pot conquerir Roma perquè les ciutats perquè es mantenen fidels a Roma → cau Cartago -​ 3a Guerra Púnica -​ Roma ataca i destrueix a Cartago -​ canvia la fisonomia de Roma -​ passa d’una ciutat estat a un imperi -​ dispersió de la població -​ NO es reparteixen els diners de manera equitativa entre la població -​ increment de les diferències entre l'elit romana Juli Cèsar → aristòcrata romà -​ vol concentrar ot el poder de Roma en ell mateix → dictador vitalici -​ aristòcrates consideren que és inadmissible → l’assassinen -​ majoria del poble preferia el lideratge de Cèsar que el de l'elit tradicional -​ hereus de Cèsar: -​ Marc Antoni -​ era la mà dreta de Cèsar durant molts anys → bon candidat -​ Octavi -​ nebot de Cèsar → l’ha adoptat com a fill → fill adoptiu -​ es posen d’acord per liquidar els partidaris de la República -​ després s’enfronten entre ells -​ Marc Antoni planteja que li falta l'element de parentiu amb Cèsar → s’ha de vincular amb ell familiarment -​ manté una relació amb Cleopatra → com havia fet Cèsar -​ s'ocupa del fill biològic de Cèsar amb Cleopatra -​ Octavi reuneix l’elit a Roma → els hi diu que amb ell tindran la llibertat republicana -​ recolzen a Octavi -​ hi ha una guerra que guanya Octavi -​ Marc Antoni i Cleopatra es suïciden 2  3.​ EL PRINCIPAT (27 a.C - 235 d.C)​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ Consisteix en mantenir formalment el funcionament de la República -​ 2 diferències: -​ hi ha un ciutadà que és un príncep → 1r ciutadà -​ més ric i té més ingressos que tot l’Estat Romà -​ convenç el senat perquè el poder dels magistrats els poden tenir ells o el príncep Gran prosperitat econòmica -​ època d’especial bon clima -​ poder fort central Inestabilitat del pròxim -​ transició de poder → disputa pel poder -​ Octavio NO tenia cap descendent → havien mort -​ adopta un fill de la seva dona amb un marit anterior -​ procés de successió indefinit 4.​ ANARQUIA MILITAR (235-284 d.C) ​​ ​ ​ ​ ​ ​ Destrueixen l’estabilitat i la base econòmica L’Emperador Dioclecià vol canviar la situació amb un conjunt de reformes que donen lloc a l’etapa del Dominat 5.​ EL DOMINAT (BAIX IMPERI) (284-476 d.C)​ ​ ​ ​ ​ 284 d.C → Dioclecià fa una reforma Desapareix l’aparença de la república → dictador esdevé un rei -​ funciona com una monarquia Es produeix una ruralització → es despoblen les ciutats perquè no hi ha menjar -​ NO hi ha excedent -​ principal problema → exèrcit -​ NO recursos per pagar l’exèrcit -​ devaluen la moneda i fan altres trucs per poder pagar l’exèrcit -​ hi ha un efecte dominó cap als pobles de l’oest -​ se'n adonen que Roma està dèbil -​ Roma deixa que les tribus visigodes s’instal·lin al sud del territori a canvi que els defensin del barbars -​ barreja de les elits de les tribus i les romanes locals i s’independitzen -​ origen de la fragmentació europea 476 d.C → a Roma deposen l’emperador -​ envien als romans a Constantinoble perquè segueixi allà l’imperi -​ a Occident es separen en petits regnes -​ a Orient s’intal·la la cultura bizantina​ 6.​ A TENIR EN COMPTE!​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ República Romana com a època de naixement del dret (fase creativa, de creació) 3 Principat com a naixement dels instruments d’anàlisi i reflexió jurídica (fase de perfecció tècnica) TEMA 1: LA CIÈNCIA JURÍDICA A ROMA - PERIODIFICACIÓ DEL DRET ROMÀ PERIODIFICACIÓ DEL DRET ROMÀ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ 1.​ Època de l’Estat-Ciutat (monarquia i part de la república): dret arcaic -​ fins el primer terç del segle III a.C 2.​ Època de l’imperi universal (república tardana i principat): dret preclàssic i clàssic -​ fins el primer terç del segle III d.C -​ el dret preclàssic comença amb les guerres púniques (264-146 aC) -​ el dret clàssic comença el 130 a.C amb la llei Aebutia 3.​ Estat romà tardà (dominat): dret postclàssic -​ fins el segon terç del segle VI d.C 1.​ LES FONTS DEL DRET REPUBLICANES CONCEPTES: ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ lus civile: conjunt de regles que eren aplicades a tots els ciutadans de l’Antiga Roma -​ normes que són aprovades en les fonts de creació del dret civil (lleis, constitucions imperials …) lus honorarium: Dret pretòric -​ conjunt de regles, preceptes i normes disposades als edictes del pretor lus gentium: Dret de gents -​ comprèn les institucions del dret romà lus vetus: Dret tradicional que va donar lloc a una protecció judicial lus publicum: Dret públic -​ relacionat amb l’administració i funcionament de l’Estat lus privatum: Dret privat -​ s’encarrega de regular les relacions entre persones 1.​ FONTS DEL DRET ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ Les institucions amb la capacitat de crear normes jurídiques: -​ norma jurídica és una norma jurídica quan: -​ quan la crea un poder públic -​ s’imposa per la força Fonts del dret = lleis que participen en la creació del dret, origen del dret Pilars de la cultura occidental 1.​ Grècia → filosofia 2.​ Roma → Dret /política 3.​ Judea (Israel) → religió -​ cada generació reevalua la seva relació amb els 3 pilars → característica de la cultura occidental -​ cultura occidental → cultura del renaixement 4  -​ cada generació fa renéixer els pilars → NO es perd el punt de referència 2. FONTS DEL DRET REPUBLICANES ​​ ​ ​ La República NO equival a un règim democràtic → règim mixt -​ incorpora elements propis d’una democràcia, d’una aristocràcia i d’una monarquia -​ partint de la idea bàsica republicana del fraccionament del poder ELEMENT DEMOCRÀTIC: LES ASSEMBLEES POPULARS Assemblees de tot el poble que es reuneix per votar -​ tot el poble = homes adults -​ 2 funcions: -​ elecció de magistrats → campanyes electorals -​ aprovar les normes més importants (votacions) → anomenades lleis -​ NO volen perdre el control -​ elements que eviten que es converteixi en el centre de poder (limitacions): -​ NO es poden autoconvocar → un magistrat l’ha de convocar -​ votació per grups → NO hi ha un principi de votació 1 home 1 vot -​ grups creats per nivell de riquesa -​ NOMÉS pot votar si o no → NO es pot debatre, discutir Altres comicis: -​ Comicis Curiats -​ remuntats als temps de la monarquia -​ 30 cúries agrupades en 3 tribus -​ Comicis Tributa -​ més recents -​ poble dividit en districtes geogràfics = 20 tribus ​ ​ ​ ​ ​ ↪ 4 urbanes i 16 rústiques -​ Concili de la plebs -​ assemblea de la plebs que escollia magistrats plebeus i votava plebiscit -​ lleis que votaven els plebeus LLEI XII TAULES (451 - 449 a.C): representa la norma fonamental del dret romà Antiga república: lluita entre els patricis i els plebeus -​ càrrecs religiosos i polítics reservats pels patricis → plebeus NO podien accedir -​ patricis podien treure un benefici molt gran del seu exercici de poder -​ plebeus lluiten perquè els patricis renuncien als seus priovilegis i s’equiparin els grups -​ lluita acaba al segle IV a.C → ser patrici és només honorífic -​ plebeus utilitzen el fet que son molts més que els patricis -​ patricis necessiten els plebeus per les guerres per defensar Roma -​ plebeus aprofiten les guerres per negociar → patricis fan concessions -​ plebeus aconsegueixen la equiparació sense eliminar físicament els patricis, la rebel·lió o la violència -​ tribú de la plebs → NOMÉS poden votar els plebeus -​ 2 poders importants -​ convocar l’assemblea del plebeus -​ vetar qualsevol decisió d’un magistrat que vagi en contra dels plebeus -​ pontífex → tots eren patricis -​ tenen un càrrec amb funció de dret diví -​ funció → consultar formularis secrets i decidir qui havia de ser condemnat o qui no. 5  -​ ningú podia qüestionar la seva decisió perquè NO sabien perquè l’havien pres -​ PROBLEMA → el pebleu sempre seria perjudicat -​ sempre es validaven les normes a favor dels patricis -​ RECLAMACIÓ → demanaven que les decisions fossin públiques i en escrit per evitar les contradiccions. -​ proposta d’una taula de bronze on tot quedarà per escrit -​ patricis accepten i es crea el decemvirs (10 homes) -​ encarregats de redactar la llei XII taules Contingut de la llei → conservat per fragments -​ NO especialment favorable pels plebeus -​ victòria dels plebeus NO és la llei en sí sinó el fet de tenir les normes per escrit i prendre la possibilitat de la decisió arbitrària -​ Dret processal: basat en el sistema d’accions de llei -​ fórmules processals per defensar el propi dret -​ Dret penal: de caràcter privat → l’Estat NOMÉS intervé si el delicte atenti contra ell -​ talío: la venjança ha de ser proporcionada a la ofensa → lesions greus -​ homicidi voluntari i maliciós /homicidi casual → venjança privada -​ Dret de família i herència: sotmetiment a la pàtria potestat de les famílies -​ si un pare de família ven el seu fill 3 vegades, aquest queda alliberat de la pàtria potesta (evitar explotació) -​ Dret de coses: la llei separa la propietat de la possessió -​ Dret d’obligacions: negoci que vincula el deutor amb el creditor -​ si el deutor NO compleix amb l’obligació, el creditor ho pot vendre o matar al deutor -​ Dret funerari: algunes prescripcions de la llei estan destinades a limitar el luxe dels enterraments -​ NO enterrar cadàvers amb objectes d’or -​ prohibit incinerar cadàvers dins del recinte de la ciutat EVOLUCIÓ DEL DRET DESPRÉS DE LES XII TAULES La interpretació dels pontífexs i les lleis votades a les assemblees populars van ser la causa d’evolució del ius civile de les XII Taules El col·legi dels pontífexs (pontífex maximus) tenien un paper fonamental en la vida jurídica a Roma → relació religió-dret són molt estretes -​ van saber: -​ interpretar el ius civile -​ adaptar la Llei a les necessitats dels nous temps -​ creant institucions recolzades en la llei Els pontífexs tenien molt poder perquè s’encarregaven de la custòdia dels formularis processals i negocials (secrets) -​ els particulares havien d’acudir als pontífexs segur → no sabien de Dret -​ s’havia d’emplear la paraula exacta en les relacions jurídiques per arribar a l’objectiu Quant a les lleis votades a les Assemblees Populars → la idea de llei dels romans és diferent a la nostra -​ tenen un paper secundari i una motivació concreta → resoldre conflicte determinat 6 Diferències entre la Llei de les XII Taules i les lleis republicanes 01.​ la Llei de les XII Taules és una lex data que prové dels decenirs que la van crear a.​ les lleis rwpiblicenes posteriors són leges rogatae proposades per un magistrat a l'Assemblea Popular per la seva aprovació 02.​la Llei de les XII Taules és la “Font de tot el Dret públic i privat” a.​ les lleis posteriors responen a conflictes concrets 03.​la Llei de les XII Taules té llenguatge clar i elegant a.​ les lleis posteriors tene un estil farragós Les lleis es voten als Comicis Centuriats a proposta d’un magistrat -​ votar a favor → rogatio (VR) -​ vota en contra → AP -​ abstenir-se → NL (non liquet) Un cop realitzada la votació es publica el text legal en les tauletes de fusta blanques perquè tothom pugui llegir-les La llei consta de: 01.​ Praescriptio → nom magistrat proponent, data de votació 02.​Rogatio → text de la llei 03.​Sanctio → clàusula que garanteix la impunitat a qui violi una llei antiga per seguir la nova (conservadorisme romà) ELEMENT ARISTOCRÀTIC: EL SENAT Assemblea d’exmagistrats -​ 300 membres de càrrec vitalici -​ elit de la ciutat Centre de poder de la república → element permanent Senatusconsulta -​ fa recomanacions però com són persones de tant poder la població ha de fer cas -​ pot convocar el senat cònsol últim -​ suspensió de tots els òrgans republicans i s’atribueix tot el poder al senat cònsol últim ELEMENT MONÀRQUIC: EL CONSOLAT I LES MAGISTRATURES Creació del consolat i les magistratures → cada esfera competencial està limitada a les seves funcions assignades per tal de dividir el poder Magistratures → tenien una relació competencial i no jeràrquica -​ responsabilitats polítiques i administratives Característiques: -​ càrrecs unipersonals, d'elegibilitat i temporals -​ duren 1 any → exceptuant la dictadura i la censura -​ escollits pel poble reunit en les Assemblees Populars -​ exerceixen el seu càrrec en nom de la República -​ tenen la capacitat de dictar normes, dirigir l’exèrcit, decretar … *s’esperava que abans de ser escollits formessin part del Senat* 7  -​ col·legialitat → 2 magistrats ocupen conjuntament el càrrec amb igualtat de poders i dret a veto recíproc -​ per evitar la concentració de poder -​ gratuïtat i càrrecs honorífics -​ imperium i potestas: denominacions que es refereixen al poder dels magistrats romans -​ potestas -​ es poden aplicar a qualsevol magistrat -​ tots exerceixen el seu càrrec en nom de la República i tenen un poder específic pel compliment de les seves funcions -​ imperium -​ aquells magistrats que es troben en la cúspide de l’organització constitucional -​ com el dictador, els cònsols o el pretor Cal distingir entre: -​ imperium militar (en guerra) → el del general en el camp de batalla i arriba a ser un poder de vida i mort sobre els soldats -​ imperium domi (en pau) → poder limitat per l’anualitat, col·legialitat (possibilitat de vet per altre cònsol) i per la provocativa ad populum (possibilitat del condemnat a mort a apel·lar) Magistratures es poden dividir en ordinàries i permanents: 01.​ Consulat 02.​Pretura → es Lleis Licinies Sexties creen, junt als 2 cònsols, la figura del pretor 03.​Questura → ajudants del Cònsol que investigaven lo criminal i el tresor estatal 04.​Edilitat → organitzar la policia, aprovisionament d'aliments a la ciutat i organització de jocs públics 05.​Tribú de la plebs → NOMÉS poden votar els plebeus -​ 2 poders importants -​ convocar l’assemblea del plebeus -​ vetar qualsevol decisió d’un magistrat que vagi en contra dels plebeus -​ magistrat ordinari però no permanent → Censor → aquest feia l’actualització periòdica del cens dels ciutadans i la divisió d’aquests en classes segons riquesa -​ magistratura no ordinària → Dictadura → quan l’Estat estava en situació de perill, qualsevol cònsol podia sol·licitar el nomenament d’un dictador per exercir durant 6 mesos Accés de plebeus a càrrecs → lluita patricis i plebeus però a causa de l’incendi a Roma pels gals obliga la cooperació per poder subsistir -​ admissió de plebeus al consulat amb les lleis Linicies Sextias -​ 1 cònsol patrici, 1 cònsol plebeu La jurisdicció és controlada pels comentaris del prector i el Dret Civil (XII taules) PRETOR: Magistrat que des de mitjans del segle III té la competència en la jurisdicció sense ésser jutge → controla l’aparell de justícia Tenia la competència de decidir discrecionalment si una persona podia ésser demandada o no 8 Funció → controlar el sistema de justícia (jurisdicció) però ell no és el jutjat suprem ni decideix res -​ jurisdicció → el control dels procediments judicials civils -​ proveeix la informació al jutge -​ ell et diu com fer que condemnessin a pagar a qui tu estàs acusant → decisió política -​ decideix les instruccions del jutge i qui pot imposar una denúncia i qui no -​ amb aquesta decisió el pretor pot reformar el dret utilitzant iurisdictio El pretor pot canviar el dret sense derogar-lo -​ la LLei de les XII Taules segueix sent el dret vigent però a la pràctica el pretor modifica el dret i les conseqüències són diferents -​ pot canviar el dret amb l’admissió (tramitació) o no de certes reclamacions -​ pot bloquejar demandes fonamentals i permetre’n d’altres sense justificació -​ fa això en moltes institucions → té una competència institucional per a bloquejar -​ el jutge decidirà en funció de les instruccions que li doni el pretor Els pretors canviaven cada any i podien camviar el que els hi sembla correcte -​ segueix havent una continuïtat dels processos -​ les seves decisions havien de ser previsibles → publicant cada any els seus criteris a l’Edicte, però si es volia al pretor per una altra cosa se li havia de convèncer -​ el pretor podia canviar l’Edicte totalment si volia -​ escollit per l’Assemblea Popular -​ opinió o valoració pròpia (pot coincidir o no amb la llei) -​ és un polític amb un programa polític escollit per l’assemblea popular -​ aplica les seves decisions basades en el seu programa polític Procediments que duia a terme el pretor es dividien en 2 tipus: 01.​ Davant del pretor (im iure) 02.​Davant del jutge (apud iudicem) → el pretor anomenava un ciutadà que no sabia Dret, el qual havia de decidir la sentència seguint les instruccions de la fórmula, segons si condemnava o no Benefici d’abstenció (si ets hereu necessari no els pots repudiar) → es pot demanar si el pretor considera que l’hereu carregaria amb tots els deutes i pot tancar la porta a la demanda dels creditors ​ Diferència entre pretor i jutge actual -​ el jutge està totalment sotmès a la llei (democràcia) → NO pot imposar la seva pròpia opinió -​ el pretor pot tenir el seu propi programa electoral → autonomia política 2 pilars del Dret Romà → Pretor + Llei de les XII Taules Exemple de pàtria potesta i emancipació -​ Una persona mor sense testament, llavors tot anava als desdencents dividint-se 50/50 entre fills i filles. La Llei de les XII Taules va introduir l’emancipació → el pare, voluntàriament, podia trencar la patria potestat sobre el fill → alliberat del pare, com si hagués mort. Pero si el fill s’emancipa i el pare mort sense testament, tot anirà cap a la filla. Però el pretor diu que això és injust, però no pot modificar les XII Taules per solucionar-ho, però pot fer servir la seva iurisdictio → dir de reclamar la meitat de l’herència a la germana, obrint la porta perquè el fill pugui demandar la germana, ell no decideix però el deixa demandar. Però la germana al cap d’un temps pot reclamar-li el 100% al germà, per tant, li diu al pretor que li ha de deixar demandar al seu germà, però ara el pretor li tanca 9  la porta perquè no demandi. No li està dient que no tingui dret, simplement que aquí no demanda. (protecció germana). L’hereva és la filla, conforme a la Llei de les XII Taules (altre està emancipat), però el germà, tot i no ser hereu, te posició equivalent ja que té el 50% dels béns. → Germana és la heres, germà és bononum processor. -​ les XII Taules segueix sent el dret vigent però la manera d’aplicar-lo és diferent -​ primer cal mirar que diu la llei i després que fa el pretor respecte la llei -​ el pretor dona una fórmula al jutge que li dirà el que ell ha de fer en base a les instruccions del pretor i decidirà el judici entre els germans -​ la idea de justícia del pretor no es diu “ius” sinó “aequitas” -​ sobrepassa l’ius una nova concepció personal: “l’aequitas” EDICTE DEL PRETOR (des del 242 a.C): Escrit en taulons de fusta pintats de blanc que NO era tancat -​ es penjava a la porta d’on el pretor treballava Llistat de formularis → hi havia 2 tipus 01.​ els que el pretor introduïa per pròpia iniciativa 02.​reclamacions basades en una norma civil El dret romà és un dret patriarcal → rols diferents per l’home i la dona + discriminació cap a la dona IURISDICTIO: “la facultat de dir Dret” Permet organitzar com es presta la justícia NO és equivalent a un jutge o magistrat actual -​ el iurisdictio li permetia al pretor decidir qui podia litigar i qui no -​ li permetia al pretor obrir o tancar la porta a litigar 3. FONTS DEL DRET SOTA EL PRINCIPAT​ ​ ​ ​ ​ ​ Objectiu del principat → formalment mantenir la República però realment el poder es concentra en una persona Funció del prìncep → controlar TOT el poder ELEMENT DEMOCRÀTIC: LES ASSEMBLEES POPULARS Es deixen de convocar les assemblees per votar lleis després del segle I -​ ja no es poden autoconvocar -​ excusa → ja NO són representatives per la gran extensió de l’imperi ELEMENT ARISTOCRÀTIC: EL SENAT L’òrgan controlat pel príncep → control polític -​ NINGÚ pot ser senador si no té el suport del príncep -​ té duplicats els poders de la majoria de les magistratures -​ depèn del princep col·labora millor o pitjor amb l’aristocràcia -​ aconsegueix aquest poder amb el gran nombre d’oposicions i augmenta el nombre de senadors al seu favor La voluntat del príncep equival a una llei → el que decideix el príncep és com si ho decidís tot el poble 10  -​ el príncep actua com a representant del poble ELEMENT MONÀRQUIC: LES MAGISTRATURES El príncep crea les normes a partir del nou Dret -​ el príncep com a poder normatiu -​ ius novum → dret nou -​ aquestes s’apliquen amb valor de llei i tenen el mateix poder que les aprovades per l’Assemblea popular -​ constitutio → normes dictades pel príncep El príncep NO aplica les normes directament sinó que aquestes han de ser acceptades i rectificades pel Senat → MAI s’hi neguen El príncep NO està d’acord amb el fet que el pretor pugui derogar el dret i prendre algun tipus de decisions → posa en marxa 2 solucions: 1.​ crea un sistema de tribunals civils que defensen al príncep ↪ cognició extraordinària 2.​ Edicte del Pretor (des del 242 d.C) -​ Edicte perpetu → punt d’inflexió en la forma de treballar del jurista -​ Salvi Julià redacta l’edicte FINAL → a encàrrec de l’emperador Adrià -​ els pretors ja NO poden canviar l’edicte -​ ja NO és una norma dinàmica a crear, sinó que una NORMA A EDITAR -​ 130 d.C - 235 d.C -​ el pretor perd la funció jurisdiccional -​ ara té una funció interpretativa sobre un text congelat 4. LA JURISPRUDÈNCIA ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ Al principi, els pontífexs mantenien una posició de monopoli en la jurisprudència donada pel seu saber secret -​ l’any 304 a.C. Gneo Flavio va publicar els formularis negocials i processals -​ destrueix la posició privilegiada dels pontífexs LA JURISPRUDÈNCIA REPUBLICANA (SEGLE II a.C - 27 a.C) La jurisprudència pontifical -​ el Pontífex és qui estudia el Dret → pren decisions sobre la base de les XII Taules -​ fan una interpretació autoritzada → les seves interpretacions valen perquè ells són pontífex -​ poden separar-se a vegades del text i de la finalitat de la llei -​ caràcter relativament primitiu -​ exemple: cas de la emancipació -​ L'emancipació NO existeix a les XII Taules, però la gent la necessitava perquè era un gran problema funcional no tenir-la. Els pontífex busquen la manera de solucionar-ho i troben una norma que diu que si una persona ven el seu fill 3 vegades, aquest és lliure de la pàtria potestat. Així doncs si el pare ven el seu fill 3 vegades amb un amic (pactat) aquest queda emancipat. La jurisprudència laica (influència de la filosofia grega) -​ NO és aplicada pel pontífex -​ l’apliquen senyors que han estudiat dret amb formació en retòrica i filosofia 11  -​ donen opinions jurídiques gratis a qualsevol persona que li vingui a casa a preguntar -​ utilitzen la retòrica forense → parlar en un judici -​ guanyen popularitat → comencen a tenir més gent amb problemes jurídics que recorren als seus serveis -​ valor de si guanya o no depèn de si està ben argumentat -​ NO tenia cap control sobre que passava -​ són bons argumentants i per això acostumen a guanyar -​ pretor s’inspira en aquest per escriure el seu edicte -​ influència mútua -​ on neix l’estil del dret d’avui en dia -​ juristes principals: Elictus Mucius Seneda i Severus Silprius Rufus -​ sorgeixen les diverses escoles jurídiques -​ hi ha determinats mestres amb molt èxit criden deixebles -​ jurista famós rep estudiants a casa seva -​ es discuteix si les diferents escoles ensenyaven diferents metodologies quant al dret o simplement cadascú expressava la seva opinió -​ era difícil trobar una línia conductora coherent que seguien en una escola i una altra -​ NO mateixa ideologia però si mateix instrum -​ escoles famoses → Sabinians + Proculerians LA JURISPRUDÈNCIA AL PRINCIPAT Al príncep NO li agrada que es pugui debatre lliurement i per tant no vol que els juristes puguin convertir-se en el focus d’oposició política 2 mecanismes per solucionar això de manera subtil → ha de mantenir l’aparença de República 1.​ ius publice respondendi → el dret a emetre opinions jurídiques públicament -​ un privilegi que el príncep otorga a determinats juristes que les seves opinions es consideressin com opinions pròpies del príncep -​ més possibilitats de guanyar un litigi o de que el pretor et fes cas -​ molt prestigi social -​ atorgat a juristes que estiguessin d’acord amb el règim -​ els que NO tenien el privilegi el volien → NO anaven en contra del príncep 2.​ consilium principis → “consell del príncep” -​ el príncep escull un grup d’assessors jurídics personals per ell -​ aquests tenen contacte directe amb el príncep -​ major honor per a un jurista A través d’aquest sistema d’incentius s'aconsegueix una autocensura per part dels juristes Boom de literatura jurídica acadèmica Jurisprudència republicana laica (segle II-27 a.C) → desenvolupa paral·lelament a l’Edicte → més liberal Jurisprudència clàssica del Principat (27 a.C-235)→ menys creativa i innovadora, però més tècnica FONTS DE LA JURISPRUDÈNCIA AL BAIX IMPERI Gran crisi econòmica → economia agrícola de subsistència → cau la qualitat de la jurisprudència 12  -​ la jurisprudència reelabora els materials del Principat -​ els juristes del Principat eren millors que els juristes del Baix Imperi -​ quan escrivien una obra signaven com a jurista del Principat, no del Baix Imperi -​ NO tenen impuls per crear la seva pròpia jurisprudència → depenen de la del passat Agafen obres del Principat complexes i en fan un resum simplificat -​ Epítomes → versions simplificades i resumides d’obres de juristes del Principat Nivell cultural baix → molts intel·lectuals moren perquè hi ha pocs recursos i prioritzen els militars Elaboren col·leccions de constitucions imperial perquè l’Emperador va decidir que les normes són les que dicta l’emperador -​ NO hi ha un butlletí oficial i les normes van perdudes pels arxius i potser algunes NO s’apliquen perquè NO es coneixen -​ fan col·leccions de constitucions imperial seleccionant les més importants i dividint-les per temes: -​ Codi gregorià (Dioclecià) -​ Codi hermogenià (Teodosi II) -​ Codi teodosià (Teodosi II 438 d.C.) 5. DICOTOMIES DEL IUS​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ IUS CIVILE-IUS GENTIUM Categories referides a l’àmbit d’aplicació del Dret Ius civile → dret civil -​ aplicat a les relacions jurídiques entre els romans -​ estrangers queden exclosos fins a l’expansió de l’imperi Ius gentium → dret dels estrangers -​ aplicat a les relacions jurídiques entre romans i estrangers i entre estrangers -​ neix com a conseqüència de l’expansió de roma i de la seva entrada a la política i comerç mundials -​ aplicat pel pretor peregrí que estableix el procés formulari -​ NO exigeix que les parts hagin de repetir una sèrie de fórmules processals preestablertes → després que aquestes expressin lliurement les seves peticions el pretor redacta la fórmula adequada -​ Llei Aebutia (probablement 130 a.C.) -​ permet als ciutadans romans litigar entre ells utilitzant el procés formulari -​ Lex Julia del 17 a.C. -​ deroga el procediment de les accions de llei i imposa com a obligatori el procés formulari IUS CIVILE-IUS HONORARIUM Fa referència a les fonts de producció del dret Ius civile → dret civil -​ integrat per les lleis aprovades en assemblees populars 13  -​ es basa fonamentalment en la Llei de les XII Taules -​ rígid i formalista -​ respon a les necessitats de la Roma primitiva Ius honorarium → dret dels magistrats -​ fonamentalment dret pretori → recollit a l’edicte -​ completa i corregeix el ius civile -​ més flexible i modern -​ s’adapta a la nova vida econòmica i mercantil sorgida amb l’expansió de l’imperi -​ la denominació de ius honorarium com a Dret dels magistrats es deu a que les magistratures eren gratuïtes → és a dir, honors IUS VETUS-IUS NOVUM Ius vetus -​ dret que neix de les institucions republicanes durant la República i el Principat -​ comprèn el ius civile i ius honorarium -​ fonamentalment → leges, senatconsults, edicte Ius novum -​ dret que neix de la iniciativa legislativa del príncep o emperador -​ fonamentalment les constitucions imperials IUS PUBLICUM-IUS PRIVATUM Ius publicum -​ dret que regula el funcionament de les institucions polítiques de la ciutat -​ funcions magistratures Ius privatum -​ dret que regula les relacions jurídiques entre particulars -​ contractes, dot … 6. LA COMPILACIÓ DE JUSTINIÀ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ CONTEXT HISTÒRIC Justinià → emperador bizantí (imperi romà d’Orient) caracteritzat per la intenció de recuperar l’esplendor de l’Imperi i del Dret clàssic -​ arriba després de la crisi i de la caiguda de l’imperi romà d’Occident -​ canvia la religió pagana a la religió cristiana -​ el poder polític es converteix responsable d’implementar el valor moral a la població -​ té un programa polític ambiciòs que consisteix en : -​ expansió militar -​ recupera part dels territoris de l’Imperi d’Occident -​ regnes ostrogots, vàndals i part dels visigots (recupera Itàlia) -​ 570 d.C. → naixement de Mahoma -​ els àrabs acabaran amb l’imperi -​ obres públiques -​ construeix l'església més gran del món de la seva època -​ L'església de Santa Sofia -​ intent d’equiparar l’esplendor de la capital de Constantinoble a l’antiga capital de Roma 14  -​ jurisprudència romana -​ a fi de recuperar el nivell de la jurisprudència del Principat nombra una comissió d’experts dirigida per Tribonià, magister oficciorum -​ perquè redacti una obra enciclopèdica en la qual es recullin els principals textos del dret romà → Corpus iuris civilis Justinià volia que aquest fos un text aplicable a la pràctica per part dels tribunals → NO contradiccions -​ dona permís per canviar els textos que facin falta perquè NO hi hagi contradiccions i sigui congruent → interpolacions (canvi) Un cop acabada la compilació de Justinià es promulga i s’aplica a tot el territori → sorgeix un problema important -​ compilació està escrita en llatí però no tot l’imperi el parla → mig imperi parla grec -​ falta de prosperitat econòmica Justinià prohibeix les traduccions -​ volia fer la compilació per tal de recollir tot el dret en 1 -​ creu que poden canviar TOT i tornar enrere Compilació va acabar a les biblioteques i monestirs → guardada per quan fos necessària CODEX JUSTINIANUS/CODI JUSTINIÀ Compilació de les constitucions imperials elaborada per una comissió dirigida per Tribonià i amb la presència de professor de dret Teòfil La posterior publicació de les lleis justinianes fonamentalment: -​ les quinquaginta decisiones → 50 decisions per resoldre punts controvertits del dret romà -​ el Digest → fa necessària la revisió de l’antic Codex Una nova comissió, presidida per Tribonià amb l’ajut de Doroteu de Beirut i 3 advocats, elabora la segona edició del Codex → única que s’ha conservat Codex (528 - 533 d.C) - 1a edició -​ compilació per temes de les constitucions imperials principals des de l’època del principat fins les pròpies fetes per Justinià -​ ordenades cronològicament -​ formada per 12 llibres -​ té el format d’un llibre actual 15  -​ cadascuna presenta: -​ una inscriptio → emperador que la dicta i destrinatati *rescripte -​ una subscriptio → lloc i data on s’han dictat -​ tarden 1 any en acabar la compilació Codex (534 d.C) - 2a edició -​ es fa un asegona edició amb la finalitat d’incloure les constitucions de Justinià en les que resolia les contradiccions Citacions del Codex = C.6,24,3,1 (en anglès CJ.6.4.1) *C/CJ →Codex Justinià, 6→ llibre, 24→ títol (unitat temàtica), 3→ constitució imperial, 1→ paràgraf Important= el títol són el conjunt de textos que pertanyen a una mateixa unitat temàtica. El títol del títol s’anomena rúbrica. * DIGEST (PANDECTAE EN GREC) (529-533 d.C.) Compilació amb extractes de les obres dels juristes de l’època del Principat (lleis del dret clàssic) dividit en diferents temes elaborada per una comissió presidida per Tribonià -​ mantenen la referència d’on han estat extrets els fragments i els autors d’aquests -​ dividit en 50 llibres subdividits en títols a la mateixa vegada dividits en fragments dividits en paràgrafs -​ comissió autoritzada a fer els canvis que siguin necessaris per adaptar els textos perquè siguin aplicables als Tribunals -​ majoria de textos provenen de les obres d’Ulpià,Paulo,Papinià i Gai -​ Salvi Julià també té alguns fragments -​ un cop publicada se li dona força legal -​ Digere = ordenat sistemàticament Citacions del Digest = D.28,5,37,1 (en anglès Dig.28.5.37.1) *D/ Dig →Digest, 28→ llibre, 5→ títol (unitat temàtica), 37→ fragment, 1→ paràgraf* *El primer paràgraf s’indica amb PR (Principium), per tant l’1 és el segon.* Especial consideració del Digest -​ és la font més important de la història del dret romà -​ el coneixement de dret clàssic es basa, quasi exclusivament en aquesta obra -​ la romanística moderna té com a objectiu investigar les interpolacions del Digest per separar el dret clàssic del dret justinià -​ Com ha arribat el digest als nostres dies? -​ el manuscrit del Digest més proper al temps de Justinià és trobat a Florència al segle VI (Manuscrit Dçde la Florentina), els manuscrits posteriors reben el nom de Vulgatas (segle IX) -​ les Vulgatas presenten una lectura més completa i de major qualitat que la Florentina (inclou línies absents a la Florentina que permeten comprensió del text). -​ Teoria de Mommsen: Les frasesde las Vulgatas absent a la Florentina es van copiar d'un altre manuscrit antic desaparegut (Codex Secundus). -​ per tant, les Vulgatas van utilitzar el manuscrit de la Florentina i el Codex Secundus Per Corregir-lo. -​ Teoria de Joan Miquel:no es va utilitzar un sol manuscrit per corregir la Florentina, sinó dos. ➔​ millors variants textuals en les Vulgatas que en la Florentina INSTITUCIONS (533 d.C) 16 Manual introductori per principiants o estudiants de primer curs elaborat per una comissió presidida per Tribonià -​ s’agafa de referència el manual de Gaius del segle II -​ creat perquè Justinià volia que les universitats estudiessin els textos -​ els textos eren massa complexos → es necessitava un manual introductori a tot el dret compilat Dividida en 4 llibres, dividits en títols, a la mateixa vegada dividits en paràgrafs Un cop publicades se’ls hi dona força legal Citacions de les institucions = I.2,14,1 (en anglès Ij.2.14.1) *I/Ij→ Institucions justinianes, 2→ llibre, 14→ títol (unitat temàtica), 1→ paràgraf* *el nombre de títols dins de cada llibre era variable, segons la complexitat del tema* ANNEXOS Les novel·les (novellae: novae leges) Noves Constitucions imperials dictades per Justinià i altres emperadors bizantins posteriors a tancar el codex -​ importants perquè a la major part de territoris és aplicat aquest dret -​ redactades quasi totes en grec → a diferència de les lleis contingudes a la gran compilació que estan escrites en llatí El llibre dels feus -​ llibres en què hi ha normes de dret feudal principalment de l’Edat Mitjana -​ formen part del CIC però NO del dret romà Compilació de Justinià = Codex + Digest + Institucions Corpus iuris civilis = compilació + apèndix (a partir del segle XVI) Apèndix = novel·les + el llibre dels feus 7. FONTS EXTERNES AL CIC​​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ Les poques fonts del dret romà fora del Corpus Iuris Civilis que ens permeten contextualitzar i interpretar correctament el contingut d’aquest: -​ Les Institucions de Gaius → Obres jurídiques -​ manual per principiants que no pressuposa que el lector coneix com funciona el procediment clàssic o la història de les institucions -​ ens explica com funciona el dret al segle II -​ està ple de referències històriques -​ Fonts literàries -​ d’escriptors romans que han tingut una mínima formació jurídica (com Ciceró) -​ Fonts epigràfiques -​ com les lleis municipals (gravades en taules) que segueixen el model de la capital de Roma -​ *Lex Irnitana → trobada a Espanya -​ Fonts papirològiques egípcies -​ com contractes, testaments, documents de rebuts bancaris -​ reflexen el funcionament del dret egipci → certament diferent del romà 17 TEMA 2: LA RECEPCIÓ DEL DRET ROMÀ A EUROPA A partir dels anys 60 es va canviar el criteri per a poder canviar el que deien els textos -​ aquests NOMÉS es podien canviar quan hi havia un motiu de fons 1.​ LA TRADICIÓ ROMANÍSTICA ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ El Dret romà i tradició romanística són 2 processos històrics diferents -​ el dret romà va des del dret arcaic fina a la compilació justiniana -​ la tradició romanística va des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies La compilació justiniana té un èxit efímer i una vigència limitada -​ està escrita majoritàriament en llatí -​ a l’Imperi bizantí es parla fonamentalment grec -​ Mahoma neix poc després i els àrabs conquereixen gran part de l’imperi bizantí La ciència jurídica europea neix l’any 1100 a Bolonia → nord d’Itàlia -​ sorgeix un gran interès pel dret romà recollit al CIC -​ penetra en la societat medieval → procés conegut com “Recepció” Possibles raons de la “Recepció” -​ l’auge econòmic de la Itàlia septentrional exigia un nou dret -​ el creixent absolutisme buscava suport en el dret romà -​ la idea d’emperador (impulsada per Carlemany) necessitava un dret de qualitat per imposar-se davant el papa i el seu dret canònic -​ el continu intercanvi cultural entre estudiants de països diferents que estudiaven a Bolonia -​ el valor intrínsec del dret romà fonamental per formar a juristes especialitzats 2.​ COM S’ESTUDIAVA EL DRET?​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ 2 alternatives per estudiar Dret: 01.​ Estudiar el dret canònic → normalment clergues -​ fonamentalment regulava les relacions internes de l'església catòlica 02.​Estudiar el dret civil → dret romà justinià -​ fonamentalment estudiaven lleis El dret estava format per 3 elements que operaven de forma diferent i uniforme -​ cada Dret s’aplicava més o menys segons les diferents localitats -​ Dret romà justinià → facultat de lleis -​ Dret canònic → facultats de canons -​ Dret local → NO s’estudiava a les universitats -​ era considerat un dret de segona categoria 3.​ ELS GLOSSADORS (SEGLE XII-XIII)​​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ Primers professors de dret romà a l’Edat Mitjana Els seus coneixements han arribat fins als nostres dies en forma de glossa -​ annotació escrita al marge d’un text o entre línies -​ mostra de respecte a l’autoritat del text del CIC 18 Glossador més cèlebre → Irneri MÈTODE D’ENSENYAMENT -​ desvinculat de la perspectiva històrica -​ NO contextualitzen els textos que expliquen -​ explicació desvinculada de l’aplicació pràctica -​ expliquen a partir del text mateix -​ NO expliquen les poques parts que estan en grec -​ NO l’entenen 4.​ ELS COMENTARISTES, POSTGLOSSADORS O CONSILIATORES (SEGLE XIII-XV)​ ​ La seva forma literària ja no són les glosses sinó els comentaris de parts del CIC -​ obres enfocades com a guies de l’exercici professional medieval -​ introdueixen el ús de material externs -​ dret local i dret canònic Revolucionen l’antic mètode d’ensenyament dels glossadors Són professors i professionals MÈTODE D’ENSENYAMENT -​ desvinculant de la perspectiva històrica -​ explicació vinculada a l’aplicació pràctica -​ interpreten i actualitzen el text romà per adaptar-lo a les necessitats economico-socials de l’època -​ es separen més del text que és el punt de partida de la seva interpretació personal -​ comparen el dret romà amb altres drets → dret local i canònic Mos italicus -​ manera italiana d’estudiar i entendre el dret de glossadors i després comentaristes -​ posició dogmàtica -​ posiciò acrítica -​ parteix de l’autoritat del text com a veritat donada → text autoritzat 5.​ ELS HUMANISTES I L’HUMANISME JURÍDIC (SEGLE XVI-XVIII)​ ​ ​ ​ Amb l’adveniment del Renaixement i la difusió del moviment humanista (segle XV-XVI) es considera que la societat medieval està en decadència respecte de les societats de l’època clàssica -​ revaloració de: -​ la literatura -​ la filosofia -​ la pintura -​ les escultures clàssiques -​ promoció de la formació humanística entre les famílies benestants Els estudiants amb formació humanística critiquen el mètode d’ensenyament dels comentaristes que fan interpretacions actualitzades -​ consideren que falseja amb el sentit originari del dret romà amb la veritat -​ apareixen els primers professors humanistes 19 MÈTODE D’ENSENYAMENT -​ Els humanistes es refereixen al seu propi mètode com “jurisprudència elegant” -​ anàlisi històric i filològic del text -​ utilització de fonts externes al text -​ fonamentalment fonts literàries → per esbrinar l’autèntic significat del text Mos gallicus -​ manera francesa d’estudiar i entendre el dret dels humanistes -​ posició històrica intenta assolir la veritat per si mateixa mitjançant tots els medis possibles -​ NO treballa amb veritats imposades -​ *a partir del segle XVII-XVIII el centre del mos gallicus passa de França als Països Baixos Durant uns anys, el mos italicus i el mos gallicus conviuen amb una gran rivalitat -​ el primer s’apropa més a la realitat del moment i el segon a la realitat històrica 6.​ LA PANDECTÍSTICA (SEGLE XIX)​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ Savigny → fundador de l’Escola històrica i a la vegada pandectisme -​ considera que no hi ha diferència entre la visió dogmàtica i la històrica -​ segons ell cada generació contribueix a la creació històrica del dret -​ el present forma part de la història -​ obra més coneguda → Derecho romano actual Introdueix el concepte de l’evolució orgànica: el Dret romà és el model d’una evolució orgànica -​ és l’únic dret d’un poble gran i de llarga existència que ha evolucionat de forma ordenada, totalment nacional i que s’ha anat cultivant en tots els períodes de la seva història -​ “és possible comprendre el present d’una situació desconnectat del seu passat?” El programa històric de Savigny s’estrella contra les exigències de la dogmàtica (aplicació de la pràctica del dret) i l’escola de Savigny acaba adoptant un rumb dogmàtic → creació de la pandectística Dret codificat VS Dret romà A partir del segle XIX trobem: -​ països que han codificat el dret → on el codi civil suposa el centre de l’estudi a les Universitats i l’objecte d’aplicació dels tribunals -​ països que NO han codificat el dret → on el dret romà suposa el centre de l’estudi a les Universitats i l’objecte d’aplicació dels tribunals Dret codificat -​ les normes són abstractes -​ són una regla general aplicada a casos concrets -​ són fruit d’un procés d’elaboració i innovació -​ algunes s’allunyen dels preceptes del dret romà Dret romà -​ les normes exposen casos concrets i les resolucions d’aquests -​ exigeix la comparació de diferents casos per tal de buscar una solució a un litigi concret 20 El dret romà resulta més difícil d’aplicar que el dret codificat -​ en els països en què el dret romà manté la seva vigència es desenvolupa la pandectística -​ fa que el dret romà sigui més competitiu PANDECTÍSTICA Suposa la fusió dels mètodes mos italicus i mos gallicus → amb major pes del primer Exposició de dret romà de forma sistematitzada i aplicada a la pràctica Mètode que extreu normes generals dels casos concrets del dret romà -​ crea normes abstractes de la generalització de les diferents solucions dels textos romans -​ no són inventades sinó que es fonamenten en el dret romà Neix a Alemanya Del mos italicus adopta: -​ caràcter actualitzador del dret -​ dret aplicable a la pràctica i a les necessitats del segle XIX Del mos gallicus adopta: -​ interès històric -​ les exposicions dels pandectistes NO estan descontextualitzades del tot -​ inclouen breus introduccions històriques -​ sistematització -​ els pandectistes sistematitzen o ordenen el dret romà de manera diferent a les fonts romanes Cèlebres pandectistes: Windscheid, Maynz Els pandectistes elaboren manuals de Pandectas (Digest en grec) seguint el mètode ja esmentat -​ encara que estaven pensats per estudiants els jutges substitueixen la recerca directa de les fonts romanes per aquests -​ però el dret en vigor no és el manual de Pandectas sinó el dret romà ➔​ tant els codis civils com els manuals de Pandectas estan escrits en la llengua pròpia de cada país Impacte del pandectisme a Catalunya Després de la Guerra de successió el rei Felip V intenta estendre el dret castellà com a dret unificat per tota la corona -​ els territoris tenien un dret particular propi (dret foral) → entre aquests Catalunya 1881 → es fa un intent de codificar Espanya amb un dret civil basat en el dret castellà -​ els diputats catalans presenten una gran oposició 1889 → s’aprova el Codi Civil Espanyol -​ sense que aquest derogui els drets particulars -​ el nou dret civil només substitueix el dret castellà i només s’aplica a les zones amb un dret propi de forma supletòria → en aquells casos on el dret local no té normes 21 El dret foral de Catalunya inclou normes d’origen local i normes supletòries procedents del dret romà i el dret canònic -​ a partir de 1889 un grup de juristes nacionalistes catalans intenten frenar l’aplicació supletòria del codi civil espanyol sobre la base d’al·legar que sempre que hi ha una solució del dret romà → aquesta és preferent al dret civil espanyol -​ els nacionalistes tradueixen les principals obres dels pandectistes alemanys i escriuen obres seguint el mètode de la pandectística -​ el dret català sobreviu perquè amb la importació de la pandectística és igual de competitiu que el dret civil espanyol 1960 → s’aprova la compilació del dret civil de Catalunya -​ una compilació recull sistemàticament allò preexistent a diferència d’una codificació -​ és molt romanística 2002 → s’inicia el procés de codificació de Catalunya El dret romà segueix sent influent en el dret civil castellà i,sobretot,en català perquè aquests territoris triguen més a codificar-se i el dret romà roman vigent més temps. -​ a Alemanys, el sorgiment de la pandectística suposa el moment de major esplendor de la ciència jurídica -​ la pandectística arriba al seu fi amb l’aprovació del BGB (Codi Civil Alemany ) el 1900 7.​ LA DIRECCIÓ NEOHUMANÍSTICA​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ La direcció neohumanística neix a Alemanya coincidint amb els treballs preparatoris del BGB 1900 → promulgació del BGB = pèrdua de la vigència del dret romà i dret civil -​ crisis del Dret romà L’estudi del dret romà adopta un rumb històric -​ deixa de ser el centre de la ciència del dret privat i entra en terreny de les ciències històriques -​ interès per conèixer la realitat jurídica romana -​ reconstruint la línia d’evolució que porta fins al dret clàssic de justinià -​ investigant els origens de l’antic dret romà La direcció neohumanística s’estén progressivament per altres països i adquireix universalitat 3 obres fonamentals que posen els ciments de la nova direcció: -​ Edictum perpetuum de Lenel -​ Interpolationem in den Pandektem de Grandewitz -​ Reichsrecht un Volksrecht de Miteis 22 PART 2: INSTITUCIONS DEL DRET ROMÀ: TEMA 3: EL PROCEDIMENT FORMULARI En el marc de competència del pretor entren tant el dret processal (regulació del procés judicial) com el dret material (regulació de les conductes dels membres d’una societat) -​ encara que una reclamació compleixi els requisits processals el pretor pot decidir qui pot litigar i qui no segons el criteri d’equitat 1.​ 3 PROCEDIMENTS AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE ROMA ​ ​ ​ ​ ​ 01.​ Procediment de les accions de llei (legis actiones) -​ durant l’època arcaica corresponia al ius civile -​ a mesura que Roma es va convertint en una potència universal els seus defectes es fan més evidents 02.​Procediment formulari -​ el 242 a.C es crea la magistratura del pretor peregrí per regular els litigis entre ciutadans romans i estrangers -​ el pretor peregrí crea el procediment formulari -​ anomenat així perquè el nucli central del procediment és la fórmula -​ document escrit que resumeix els termes en què queda fixada la controvèrsia per les parts i serveix com a pauta d’actuació al jutge -​ entre el segle II-I a.C el pretor urbà substitueix progressivament el procediment de les accions de llei pel procediment formulari (llei Aebutia i lex iuliae) -​ cau en desús durant l’anarquia militar 03.​Cognito extra ordinem -​ neix durant l’època d’August com un procés extraordinari reservat a casos especials i aplicat pels tribunals especials del príncep -​ amb el temps cada cop engloba més matèries -​ el 342 l’emperador Constantí derpga definitivament el procediment formulari ​ que és substituït per aquest 2. PROCEDIMENT FORMULARI (mitjans del segle II a.C-235 d.C *derogació formal 342) Les institucions dels juristes de l’època clàssica (moltes juristes del Digest) es basen en el procediment formulari -​ estan configurades per ser aplicades en el marc d’aquest El dret romà clàssic és un sistema tipificat o d’accions típiques → NOMÉS es poden portar a terme les accions que s’emmarquen dins d’una fórmula abstracta -​ una fórmula continguda en l’edicte L’àlbum → suport físic sobre el qual s’escriu l’edicte -​ taula de fusta pintada de blanc amb el text de l’edicte escrit al damunt -​ l’edicte és el contingut i l’àlbum és el suport Fórmules de l’edicte → fórmules abstractes que determinen el marc general en qué funciona una relació jurídica 23 Estructura -​ ordre imperativa dirigida al jutge per a que comdemni si es prova el supòsit contemplat a la intentio i, si es dona el cas, en la exceptio i replicatio PARTS → segons la versió simplificada de Gaius PARTS ORDINÀRIES -​ intentio → clàusula que projecta la pretensió o petició del demandant -​ inclou el nom del demandant (Aius Agerius) i del demandat (Numeius Negidius) -​ demostratio → clàusula que projecta una pretensió incerta -​ s’inicia amb “quod” (si/com que) i s’acaba amb: “el que el demandat hagi de donar o fer segons la bona fe” -​ condemnatio → clàusula que coincideix al jutge la facultat de condemnar o absoldre al demandat -​ no és la condemna! -​ la condemnatio sempre és pecuniaria -​ adiudicatio → part o clàusula que només apareix en judicis divisoris -​ permet al jutge adjudicar la part corresponent d’una propietat o herencia a cadascun dels seus comuners o hereus PARTS EXTRAORDINÀRIES -​ exceptio → clàusula que es col·loca entre la intentio i la condemnatio a proposta del demandant per afegir una segona condició a la fórmula a banda de la pretensió de l’actor -​ replicatio → clàusula amb la qual l’actor afegeix una nova condició de la exceptio -​ excepció de l'excepció -​ praescriptio → clàusula que es col·loca al principi de la fórmula per afavorir a l’actor o al demandat -​ les prescripcions a favor del demandat s’han acabat convertint en excepcions -​ la prescripció a favor de l’actor més comuna és la que limita l'objecte del litigi per evitar la consumpció de l’acció -​ s’inclou en casos en què en le retorn d’un préstec hi ha diferents dates de venciment -​ es reclama únicament un termini vençut del deite i no el deute en la seva totalitat -​ després de la litiscontestatio no s’haurà consumit l’acció de reclamar la resta del deute i tampoc s’extingirà l’obligació del demandat de pagar-lo -​ exemple: Caius deixa 10.000 sextercis a Semproni, a pagar 1.000 cada mes. Si Caius no reclama a Semproni els primers 1.000 que no ha pagat sense incloure una prescripció; després de la litiscontestatio s'extingeix l'obligació de Semproni de pagar tot el préstec (un contracte=una reclamació) i aquest se sotmet únicament al que digui la sentència. Si el mes següent no li torna a pagar els corresponents 1.000, Caius ja no podrà tornar a reclamar perquè haurà consumit l'acció. Com que la condemna és pecuniària Encara que un actor que reclama una cosa venci, el condemnat només està obligat a restituir el valor d’aquesta -​ el valor de la propietat és el valor subjectiu que determina el demandant a través d’un jurament estimatori -​ la clàusula arbitrària permet que el jutge absolgui al demandat en cas de restitució voluntària de la cosa 3. ETAPES DEL PROCEDIMENT: IN IURE, AD IUDICEM​ ​ ​ ​ ​ ETAPA IN IURE → “DAVANT DEL PRETOR” El procés s'inicia amb la in iuris vocatio o citació davant del pretor 24  -​ presents les parts d’aquest, la part actora anuncia l'acció o reclamació que vol portar a terme -​ el pretor pot decidir si acceptar o denegar l’acció -​ verifica els requisits processals i si es tracta d'un assumpte de la seva competència (que no s’hagi de tramitar amb la cognitio extra ordinem) -​ la capacitat processal de les parts -​ la seva legitimació en un cas concret Amb les interrogationes in iure l’actor pot interrogar a l’acusat a l’acusat sobre certes circumstàncies que podrien canviar la sol·licitud de la seva acció i fins i tot excloure’l (si determina que ha de demanar a un altre) Si no es compleixen els requisits processals o si es compleixen però el pretor determina que l’acció és digna de protecció → denegació -​ NO es consumeix l’acció i es pot provar sort quan el magistrat s’acabi l’any del seu càrrec Supòsits en què el procediment s’acaba a la fase in iure: -​ confessio in iure → el demandat reconeix els fets que al·lega l’actor i se’l té per jutjat -​ iusiurandum necessarium → en casos especials (com un crèdit sense medi de prova) l’actor recórrer al jurament davant el pretor -​ si el demandat jura que no deu x quantitat → absolt -​ si que que si → condemnat -​ indefensio → si el demandat no es defensa no pot haver l'acord necessari per constituir un procés -​ en el procediment formulari sempre es necessita la col·laboració de les 2 parts -​ per presionar-lo, el pretor pot declarar una missió En accions in rem -​ missió in rem → posar en possessió a l’actor de l’objecte litigiós En accions in personam -​ missió in bonam → posar en possessió a l’actor de tot el patrimoni del deutor Si existeix acord de litigar: S’arriba a un acord sobre les clàusules de la fórmula -​ el demandat pot acceptar la fórmula inicial proposada per l’actor o modificar-la afegint una nova condició → exceptio -​ la part actora pot decidir si acceptar la fórmula o modificar-la amb una replicatio -​ la part demandant pot acceptar o seguir modificant fins que una de les parts accepti -​ el pretor pot acceptar una fórmula en el lloc d’una part -​ depèn de l’estratègia convenia a la part demandant o demandada acceptar o modificar la fórmula -​ exemple: Si et demanden per no pagar un préstec quan si l'has pagat i tens el rebut,acceptes la fórmula. Si et demanden per no pagar un préstec però encara no ha transcorregut el termini de venciment, convé afegir una exceptio perquè el jutge ho tingui en compte. -​ només es poden utilitzar les accions tipificades a l’edicte -​ també es podria demanar al pretor que creés una nova fórmula per al cas (la qual cosa no vol dir que sempre ho fes) -​ malgrat la tipicitat, la fórmula fixa en termes molt senzills l’objecte de discussió 25 S’arriba a un acord sobre el jutge (ciutadà particular) -​ si no s’arriba a l’acord es procedeix a un sorteig sobre la base de les persones que figuren en una llista ​ ​ Litis contestatio → final de la fase in iure Consisteix en fixar els termes definitius del litigi davant de testimonis -​ les parts i els testimoni signen unes tauletes encerades que contenen la fórmula final -​ IMPORTÀNCIA -​ la litis consultatio té un efecte consumptiu de l’acció → una reclamació per cada contracte o acte -​ es consumeix l’acció o la reclamació que no es podrà tornar a fer en un futur L’element de la consumpció de l’acció és un element cabdal en el dret romà -​ exemple: Si Caius li deu a Tici 1.000 sestercis i Tici escriu en la intentio de la fórmula que li deu 500, Caius resulta absolt i Tici no pot tornar a reclamar els 1.000 sestercis S’extingeix l’obligació de la part demandant, a la que se li imposa la nova obligació de complir amb la sentència -​ exemple: Si Caius resulta condemnat, no ha de pagar en virtut del deute, sinó en virtut de sentència ETAPA APUD IUCEM → “DAVANT DEL JUTGE” Compareixença → les parts aleguen davant del jutge les raons que estimen convenients per convènce’l -​ el procediment pot seguir endavant encara que no es presentin les 2 parts Prova → l’actor intenta provar els fets de la intentio i el demandat els fets de la exceptio -​ medis de prova: testimonis, jurament i documents -​ regeix el principi de lliure apreciació de la prova -​ el jutge decideix el valor que se li dona a casa medi de prova Sentència → el jutge pot condemnar, absoldre o abstenir-se de la sentència -​ llavors es nomena un altre jutge -​ totes les sentències són pecuniàries i tenen efecte de cosa jutjada → són inapelables -​ el jutge és particular, no està sotmès a cap jerarquia Execució de la sentència Actio iudicati: “acció del que ha estat jutjat” -​ acció que porta a terme el vencedor d’un judici davant d’un condemnat que no paga -​ al demandat se li dona la opció de demostrar que ha pagat a través de l’aprovació d’un jutge -​ si el jutge demostra que, en realitat, no ha pagat és doble la quantitat de la condemna Si el vençut o deutor NO compleix la sentència es procedeix a l’execució patrimonial → el pretor aplica la missio in bonam -​ primer només es concedeix el patrimoni al acreedor o vencedor per a la conservació i administració -​ si la mesura no resulta efectiva → l’acreedor està autoritzat a vendre els béns en subhasta 26  -​ com que en la majoria dels casos el patrimoni del concursat té més deutes o obligacions que actius → adquireix el patrimoni del concursat i es converteix en adjudicatari → la persona que assumeix la major part dels deutes -​ el concursat continua sent el propietari civil i el adjudicatari és el propietari pretori → fins que no es dona usucapió L’execució patrimonial implicava la infàmia -​ la persona quedava inhabilitada per poder actuar en el tràfic jurídic i mercantil = pèrdua absoluta d’estatus 4. COMPETÈNCIES EXTRAPROCESSALS DE LA JURISDICCIÓ PRETÒRIA ​ ​ ​ A part de l’activitat de la jurisdicció (iurisdictio), a través de la qual el pretor controlava el procés i decidia qui podia litigar i qui no → el pretor també disposava de imperium (poder executiu) que exercia a través dels següents mitjans: -​ interdictes → ordres o prohibicions que emanen del pretor per resoldre provisionalment una situació -​ després es dona el corresponent judici i sentència -​ són emeses per evitar actuacions fraudulentes que canviïn les posicions de les parts en un judici TIPUS D’INTERDICTES Interdictes exhibitoris → ordena exhibir una cosa -​ com un testament a una persona qu epot estar interessada Interdictes restitutius → obliga a restituir una situació o objecte -​ com entregar una propietat després que el propietari hagi estat expulsat violentament Interdictes prohibitius → prohibeix l’adopció de la violència per alterar una situació -​ com prohibir la possessió d’un immoble per mitjà de la violència Els interdictes poden ser dobles (dirigits a les 2 parts) o simples (dirigits a 1 de les parts) MISSIO IN POSSESSIONEM Quan un demandat es nega a litigar (indefensus), el pretor pot recórrer a l'embargament dels seus béns -​ Missió in rem (accions reals o in rem), Missió in bonam (accions personals o in personam) -​ en una primera ordre la possessió té únicament la finalitat de conservar-la -​ en una segona ordre la possessió admet la possibilitat de subhasta pública STIPULATIONES PRAETORIAE Promeses a les que el pretor obliga a les parts en forma de stipulatio -​ per assegurar la compareixença del demandat, el compliment de la sentència, etc. IN INTEGRUM RESTITUTIO Capacitat del pretor de considerar inexistents el sefectes jurídics d’un acte malgrt reunir els requisits de ius civile per la seva validesa -​ es dona quan el pretor aplica el principi d’equitat -​ pot tenir lloc abans o després d’un judici 7 causes per les quals es concedia una in integrum restitutio: 01.​ per intimidació o violència 27  02.​per engany 03.​per un púber menor de 25 anys 04.​per capitis diminutionem minima, que privava injustament a l’acreedor d’acció, ja que el capitidisminuido no tenia personalitat civil 05.​per absència, per causa pública o per cautiveri de guerra 06.​per error 07.​per frau d’acreedors Les causes sota les quals un pretor coincideix la in integrum restitutio es troben a l’edicte -​ el pretor pot afegir noves causes davant la sol·licitud d’un ciutadà i atenent al criteri d’equitat TEMA 4: TIPOLOGIA DE LES FÓRMULES O CLASSES D’ACCIONS *cada acció és una reclamació i cada reclamació té una fórmula escrita* 1.​ FÓRMULES CIVILS/FÓRMULES PRETÒRIES ​ ​ ​ ​ ​ ​ FÓRMULES CIVILS Tutelen drets nascuts del ius civile Fórmules relatives al cobrament d’un préstec, a la indemnització de danys i perjudicis … -​ les accions serveixen per reclamar el compliment d’una obligació -​ sempre condemna a pagar diners Són les que el pretor introdueix a l’Edicte per donat compliment a una norma del dret civil 2 tipus d’acció civil: 01.​ de dret estricte → la pròpia fórmula consta de la quantitat a al q​ ue ha de condemnar el jutge en cas de fer-ho (NO discrecionalitat) -​ exemple: 10.000 euros a absoldre (préstec) 02.​de bona fe: el jutge té un marge de discrecionalitat -​ exemple: acció de comprar (compravenda) Un tipus de fórmula civil (i també real) → l'acció reivindicatòria (reivindicatio) -​ acció perquè un propietari civil (segons el ius civile) que ha perdut la seva possessió la pugui recuperar FÓRMULES PRETÒRIES Tutelen drets nascuts del ius honorarium (dret pretori) -​ tutelen aquelles accions protegides pel pretor per iniciativa pròpia Són les quals protegeixen les conseqüències jurídiques de fets que el pretor considera que han de ser avaluats i resolts en la justícia Com que NO tenen cobertura en cap llei de ius civile, el pretor introdueix aquestes fórmules amb una promesa de protecció de la fórmula -​ exemple: es patien danys en l’equipatge d’algú en una fonda, un vaixell o una quadra; era difícil determinar i demostrar qui era el responsable dels danys (llocs on hi havia molta gent). Per això el pretor fa responsable objectivament al titular de l’establiment. 28 El pretor incompleix el dret sense derogar-lo ia l introduir la fórmula l’anomena pretòria Les fórmules o accions pretòries es classifiquen en: accions útils i accions in factum Accions útils Fórmules pretòries que suposen una adaptació d’una fórmula civil (ius civile) -​ el pretor sovint sobre imposa la ficció -​ el “com si” a l’estructura de la fórmula civil -​ considera com a existent un fet inexistent o a la inversa Exemple: Remodelant la fórmula de l’acció reivindicatòria, es crea l’acció publiciana → acció perquè un propietari pretori que ha perdut la seva possessió la pugui recuperar -​ si encara no s’ha complert el termini de la usucapió, el pretor utilitza la ficció en la fórmula -​ en comptes de “si és aprovat que el demandant és el propietari civil, condemna” → “si és aprovat que si hagués passat el temps de la usucapió del demandant seria propietari, condemna” Accions in factum Fórmules pretòries que protegeixen una nova acció NO contemplada pel ius civile -​ la condició és que el jutge tingui per provada l’existèncis d’uns fets (factum) i NO la d’una obligació 2. FÓRMULES PERSONALS/FÓRMULES REALS ​​ ​ ​ ​ ​ ​ ACCIONS IN PERSONA Fórmules que tutelen el compliment d’obligacions i contractes -​ relacions entre persones Accions dirigides a persones, la pretensió es dirigeix a una persona concreta Exemple: l’acció de reclamar el cobrament d’un préstec (dirigida al deutor) ACCIONS IN REM Fórmules que tutelen el drets reals -​ drets que tenen les persones sobre les coses Accions dirigides a coses, la pretensió es dirigeix davant de qualsevol (erga omnes) Dret de propietat → dret real més important Les accions reals no es consumeixen NOMÉS es produeix l’efecte de cosa jutjats Es pot anar reclamant indefinidament el retorn d’una mateixa possessió contra persones diferents però NO contra la mateixa persona per la mateixa causa Algunes accions reals → acció reivindicatòria (civil) i acció publiciana (pretòria útil) EXEMPLES AMB CONCEPTES IMPORTANTS! 29  ACCIÓ REIVINDICATÒRIA El cavall de Tici s'escapa i va a parar a l’estable de Semproni. Tici utilitza una acció reivindicatòria com a propietari civil per reclamar el seu cavall. En motiu de la clàusula arbitrària, el més probable és que Semproni li retorni el cavall per ser absolt. -​ en el cas que Semproni decideixi pagar el valor subjectiu establert per Tici -​ es converteix en propietari civil -​ el ius civile NO contempla aquest tipus de transmissió de la propietat ACCIÓ PUBLICIANA ​Si, un cop pagat el valor del cavall, el cavall s’escapa i acaba novament en l’estable de Tici, Semproni pot utilitzar una acció publiciana. -​ el propietari pretori es converteix en propietari civil per usucapió → manera d’adquirir sobre un bé prevista a les XII Taules -​ es dona quan una persona posseeix ininterrompudament i pacíficament un bé -​ al cap d’1 any (bé moble) o de 2 anys (bé immoble) es converteix en propietari civil -​ el pretor protegeix la possessió pacífica i ininterrompuda perquè es doni la usucapió -​ exemple: Tici ja ha cobrat el valor del cavall. Semproni ven a Caius el cavall abans que es compleixi el termini d’usucapió. Tici,que encara és propietari civil, aprofita el fet que les accions reals només tenen efecte de cosa jutjada i inicia una acció reivindicatòria contra Caius (ja ha cobrat anteriorment, però, el valor del cavall). En aquest cas, el pretor impedeix que s’interrrompi la possessió pacífica perquè Caius esdevingui propietari civil a través d’una excepció (exceptio dolis, exceptio rei venditae et traditae) ALTRES FÓRMULES … Acció de dret estricte → la fórmula fixa la quantitat de la condemna -​ exemple: contracte de préstec Acció de bona fe → la fórmula dona gran marge de maniobra al jutge per valorar les circumstàncies i decidir sobre la quantitat de la condemna -​ la pretensió del demandat es recull a la demonstratio -​ “el que el demandat hagi de donar o fer segons la bona fe” -​ principals contractes → compravenda, arrendament, etc. *Clàusula ex fide bona Algunes accions que limiten la responsabilitat: -​ acció cum taxacione → imposa al jutge una quantitat límit per la qual pot condemnar -​ acció beneficium competentiae → a certs deutors només se’ls pot condemnar fins al límit de les seves possibilitats -​ exemple: restitució de la dot → en cas que el marit no retorni la dot a la seva dona després de divorci; aquest pot ser, com a màxim, condemnat al valor del seu patrimoni (en cap cas a concurs de creditors) -​ accions reivindicatòries que inclouen una clàusula arbitrària LES FÓRMULES SÓN COMBINABLES Per exemple, una fórmula per exigir el cobrament d’un préstec pot ser civil, personal i de dret estricte TEMA 5: DRET DE PERSONES I DRET DE FAMÍLIA 1.​ DRET DE PERSONES ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ El dret de persones fa referència a l’estatut jurídic personal 30  -​ estructura bàsica de la societat romana -​ consisteix en el conjunt de normes aplicables sobre una persona en relació a la seva posició jurídica dins de la societat romana L’estatut romà ve determinat per 3 grans classificacions socials que donen lloc a: -​ 3 tipus d’estatuts jurídics personals -​ Estatut de la llibertat (status libertatis): -​ classifica les persones en lliures o esclaves -​ Estatut de la ciutadania (status civitatis): -​ classifica les persones lliures en ciutadans romans i estrangers -​ Estatut familiar (status familiares): -​ classifica els ciutadans romans en subjectes a la potestat d’un altre (alieni iuris) i en no subjectes a la potestat de ningú (sui iuris) ESTATUT DE LA LLIBERTAT (STATUS LIBERTATIS) La societat romana és una societat esclavista -​ com la majoria de les societats del món antic -​ determinades persones estan cosificades com a propietat d’una altra persona Els esclaus tenen un paper fonamental en l’economia romana (molt poc tecnificada) -​ la prosperitat de l’economia es basa en la força de treball dels esclaus -​ pot dir-se que fan el treball que avui en dia fan les màquines Estatut de l’esclau L’esclau és una propietat i, com a tal, està sotmès a la voluntat del propietari -​ l’ordenament jurídic no el protegeix dels diferents abusos que pugui patir per part del seu amo Diferents tipus d’esclaus: -​ esclaus amb talents o característiques valuoses que tenen una relació molt estreta amb l’amo -​ professors de grec, metges, experts en negocis … -​ esclaus que s’encarreguen de feines físiques i que no tenen una relació personal amb l’amo La noció d’esclavitud romana difereix de la de l’edat moderna L’estatut d’esclaus varia → en funció dels seus talents i de la benevolència de l’amo -​ existeixen esclaus tant en bones com en males condicions de vida -​ allò que determina ser esclau o no són les condicions de vida sinó la subjecció completa a una altra persona Eren esclaus: -​ fills d’una mare esclava -​ independentment del pare -​ enemics capturats en una guerra -​ mereixedors de la humiliació de l’esclavitud perquè en una guerra han preferit la vida davant l’honor Manumissió (manumissio) Acte segons el qual un amo allibera a l’esclau -​ sigui manumetent-lo en vida o en el seu testament 31  -​ l’alliberament és personal i no implica l’alliberament dels descendents L’esclau que rep la manumissió formal (independentment de la raça) es converteix en ciutadà romà (amb gairebé plenitud de drets) -​ l'esclavitud pot ser una situació temporal L’esclau que rep la manumissió informal NO disposa del dret de fer testament -​ quan mor, l’antic amo hereda el patrimoni -​ esclaus manumesos informalment = llatins (ciutadans romans de segona) -​ NO adquireixen la ciutadania romana en accedir a la llibertat -​ tenien un estatut personal semblant al que tenien a Roma els estrangers ​ *Stalubiter → esclau manumés mitjançant testament amb sotmetiment a una condició mentre aquesta no es compleix Manumissió com a incentiu → els amos incentivaven els esclaus acordant amb aquests la possibilitat d’accedir a la manumissió -​ el rendiment del treball dels esclaus era molt major quan estaven incentivats per la manumissió -​ un major benefici econòmic pels amos -​ exemples: -​ incentivació de les dones esclaves → manumissió quan tenen un nombre determinat de fills -​ incentivació d’esclaus que es dedicaven a una activitat artesanal o comercial → manumissió quan aconsegueix guanyar una quantitat determinada de sestercis Peculium Capital que l’amo dona a un esclau perquè porti un negoci -​ els esclaus, com a coses intel·ligents, poden celebrar contractes Davant l’incompliment d’un contracte celebrat per un esclau la responsabilitat recau sobre l’amo -​ l’amo assumeix responsabilitat limitada dels deutes contractuals en què hagi pogut incórrer el seu esclau -​ amb el límit del peculium Senatconsult silanià Determina que si un ciutadà romà mor a casa tots els seus esclaus són assassinats i torturats -​ sigui assassinat pels esclaus o no perquè no l'ha protegit La majoria d’esclaus són gent que transita pel carrer i participa en la vida social. De fet, era difícil distingir un esclau d’un home lliure treballador *excepte els esclaus fugitius ESTATUT DE LA CIUTADANIA (STATUS CIVITATIS) Ciutadania romana → formada pels ciutadans lliures que participen activament en la vida política de roma -​ a diferència dels estrangers Com s’arriba a la ciutadania romana? 32 Eren ciutadans romans: -​ fills d’un matrimonium → matrimoni just -​ fills de mare soltera romana -​ esclaus alliberats formalment amb la manumissió -​ persones concretes o territoris concrets dins d’una província als qual el príncep concedeix la ciutadania romana A tenir en compte! Característica principal de la ciutadania romana → basada en criteris culturals i no en criteris ètnics o religiosos La noció romana de ciutadania fa referència a una identitat cultural comuna -​ ser romà suposa adscriure’s als valors culturals roman i no pertànyer a una raça -​ idea novedosa respecte del món antic on la identitat dels pobles es basa en una etnicitat molt clara -​ els romans NO són multiculturalistes però sí integradors -​ es dubte sobre l’ètnia de molts emperadors -​ la capacitat integradora dels romans facilitat la seva expansió pel mediterrani Als ciutadans roman se’ls aplicava el ius civile -​ pel que fa al dret penal els ciutadans romans no poden ser torturats no executats de manera especialment cruel i tenen dret a que el seu cas sigui revisat personalment per l'emperador -​ els ciutadans romans portaven un certificat de ciutadania quan viatjaven Pèrdua de ciutadania romana: -​ quan un ciutadà romà assumeix voluntàriament la ciutadania a un altre territori -​ quan un ciutadà romà és capturat pels enemics en una guerra -​ si aconsegueixen escapar recuperen la ciutadania ESTATUT FAMILIAR (STATUS FAMILIARE) Sui iuris → ciutadans roman de “propi dret, no subjectes a la potestat de ningú -​ poden ser paterfamilias o materfamilias Alieni iuris → ciutadans de “dret aliè”, sotmesos a la potestat d’una altra persona -​ filiusfamilias -​ els fills de les famílies sotmesos a la potestat del pare -​ hi havia d’haver necessàriament un matrimoni legítim -​ si un dels fills es casava i tenia fills, aquests quedaven sotmesos a la pàtria potestat de l’avi -​ si es casava una filla, els seus fills quedaven sotmesos a la pàtria potestat de l’avi del marit → sempre avi patern -​ un cop un pare patern es moria, els fills adquirien la seva pròpia potestat i la dels seus fills -​ les dones MAI poden tenir la seva pròpia potestat -​ guxor in manus (filiasfamilias) -​ la dona, quan es casava, podia escollir si mantenir l’estatus que tenia abans del matrimoni o si la transferia al seu marit Patria potestas Potestat que té el pare sobre els seus fills nascuts d’un matrimonium 33  -​ el fill d’una mare soltera és sui iuris des del naixement -​ s’estén als néts i als besnéts -​ en principi dura tota la vida -​ el titular és el progenitor masculí del major d’edat de la banda paterna d’una família -​ l’avi matern té potestat sobre la mare i no sobre els néts -​ un germà no pot tenir pàtria potestat sobre un altre germà sinó sobre els seus descendents ​ Quan el pare mor els fills queden alliberats de la pàtria potestat i esdevenen sui iuris → siguin nois o siguin noies -​ poden gestionar el propi patrimoni Ser alieni iuris implica estar sotmès a la disciplina del titular de la pàtria potestat -​ a inicis de la república aquesta disciplina era més gran -​ el pare podia decidir sobre la vida del fill -​ a la república tardana i principat el contingut de la pàtria potestat era fonamentalment econòmic: -​ el ciutadà alieni iuris no tenia un patrimoni propi -​ qualsevol de les seves adquisicions pertanyia al titular de la pàtria potestat -​ a la pràctica per poder viure amb certa autonomia es necessitava que el titular de la pàtria potestat concedís als seus fills un peculium similar al dels esclaus Davant l’incompliment d’un contracte celebrat per una persona alieni iuris el creditor te 2 opcions 01.​ demandar al pare -​ responsabilitat limitada al peculium 02.​esperar que mori el pare i demandar al fill alliberat de la pàtria potestat Emancipació Acte que acaba artificiosament el vincle de pàtria potestat -​ permet que un fill sigui alliberat de la pàtria potestat del pare sense que aquest últim mori -​ intervenció jurisprudència pontifical El vincle de pàtria potestat també es podia crear artificialment: -​ adrogatio -​ acte segons el qual una persona sui iuris accepta sotmetre’s a la pàtria potestat d’una altra i es converteix en alieni iuris -​ normalment es feia per incorporar una persona a una familia de gran prestigi que no tenia cap fill home -​ adrogatio de impubers o nens → casos que el pretor considera perillosos (adrogar un fill ric pot ser una manera de quedar-se amb el seu patrimoni) -​ per permetre la adrogatio, l’adrogant havia de garantir el retorn del patrimoni quan el fill quedés lliure de la pàtria potestat Fills: -​ pubers → que han arribat a la pubertat i tenen la capacitat de realitzar negocis (capacitat d’obrar) -​ impubers → nens Assolir la pubertat no significa tenir patrimoni propi -​ l’edat no determina la capacitat de tenir o no patrimoni propi, sinó la subjecció a la 34  potestat d’una altra persona -​ adoptio -​ acte segons el qual es canvia de titular de la pàtria potestat a la que una persona alieni iuris està sotmesa -​ sempre que totes les parts hi estan d’acord -​ una persona passa d’estar subjecte a la potestat de Caius a la de Tici -​ fill venut no era adoptat, passava a una situació de semi-esclavitud EDAT L’edat a Roma era determinant per poder realitzar negocis jurídics vàlids, per tenir capacitats per assumir obligacions Distingien entre: -​ pubers → podien fet tots els negocis jurídics vàlids -​ impubers Els sui iuris impubers necessitaven tutor, com els orfes de pare -​ el tutor gestionava el patrimoni però no adquiria la potestat com a pare Peculium → autonomia econòmica El pretor introdueix mecanismes per protegir els pubers menors de 25 anys (circunscriptio) contra la possibilitat d’engany -​ curadors → una espècie de tutor al que podien recórrer -​ el pretor protegeix sempre i això va desembocar en que ningú volgués fer negocis amb ells -​ sempre recorrien a la protecció del pretor Nul·litat → contracte nul quan no ha existit des del principi -​ majoritàriament civil Anul·labilitat → contracte vàlid però que quan una de les parts pot demanar al jutge que l’anul·liu -​ majoritàriament pretor 2.​ DRET DE FAMÍLIA ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ EL MATRIMONI Matrimonium → matrimoni just -​ institució del dret civil romà (ius civile) reconeguda entre romans i entre romans i estrangers -​ sempre que tinguin el connubium → capacitat legal per contraure matrimoni amb un ciutadà romà Finalitat del matrimoni → tenir fills legítims Les dones acostumaven a casar-se a partir dels 15 anys i els homes a partir dels 30 (havien de