Dret Mercantil I PDF

TEMA 1. Concepte, sistema i fonts del dret mercantil Concepte Part de l’ordenament jurídic que regula l’estatut de l’empresari i les seves relacions jurídico-privades. Té com objecte l’empresari i les seves relacions amb altres empresaris o consumidors. Formació del dret mercantil El Dret mercantil...

TEMA 1. Concepte, sistema i fonts del dret mercantil Concepte Part de l’ordenament jurídic que regula l’estatut de l’empresari i les seves relacions jurídico-privades. Té com objecte l’empresari i les seves relacions amb altres empresaris o consumidors. Formació del dret mercantil El Dret mercantil és una categoria històrica: sorgeix per satisfer unes determinades necessitats i existirà mentre siguin necessàries les seves normes La formació del Dret mercantil com a branca de l'ordenament jurídic i de la ciència del Dret No existia a Roma: suficiència del ius civile, el dret privat era suficient per regular els intercanvis econòmics. 1a Fase. Sorgeix a l’Alta Edat Mitjana: inadequació del Dret existent provoca l’aparició de la lex mercatoria. És un Dret consuetudinari, de classe (professional) i universal (anacional). Espanya: Llibre del Consolat de Mar (segle XIII), de les primeres codificacions de dret mercantil. Sorgeix sobretot a les ciutats del nord d’Itàlia, que comencen a desenvolupar-se i aparèixer una classe de comerciants que van fent comerç entre ells, i les normes existents eren inadequades (antic dret romà molt formalista, dret dels pobles germànics que havien envaït roma, i el dret canònic (l'església prohibia la usura i quasi els préstecs)) per aquests comerciants. Els comerciants de l'època van crear les seves normes que compleixen les seves necessitats. Arriba un moment que les clàusules que es repeteixen en tots els contractes ja no es posen perquè es pressuposen costum, en aquest moment neix el dret mercantil. Per això es consuetudinari, basat en el costum Es un dret creat pels comerciants i s’aplica als comerciants, només a aquella classes Universal o anacional perquè no hi havia estats, i a mes si les normes en un lloc funcionen els comerciants d’altres indrets les copien. Es creen uns tribunals especialitzats, consolats, per resoldre els problemes entre els comerciants. El dret mercantil s’amplia amb les normes de les ciutats on es comencen a regular circumstàncies i amb les decisions dels consolats. 2a Fase. Dret mercantil a les monarquies absolutes: legal, de classe i estatal Passa de ser un dret consuetudinari a convertir-lo en llei i son les monarquies que les imposen. Passen de ser basat en el costum a ser imposat pel monarca (legal) Es estatal perquè el dret fet pel monarca s’aplica a tot el territori on ell governa Continua sent un dret de classe, ja que depenen de la classe s'apliquen unes normes o unes altres El contingut més o menys es mantenia. EL comerç era el sector més important, tant marítim com terrestre. Exemples: ○ Ordenances de comerç (1673) i de la marina mercant (1681) de Lluís XIV ○ Ordenanzas de Bilbao de 1737. Es van a aplicar a centre i sud Amèrica adquirint rellevància 3a Fase. Codificació del dret mercantil. Revolucions anglesa i francesa: industrialització, il·lustració i codificació La revolució industrial afecta en el dret mercantil, passem del comerç a la industria, Permet el naixement de la industria moderna, el comerç deixa de ser el centre de la economia en favor de la industria. Les normes comencen a regular també la industria. En aquest moment es desenvolupen i tenen més força les societats/companyies 1  Revolució francesa, gràcies a la il·lustració comencen a aparèixer els codis. ○ Principi d’igualtat. Xoca amb la concepció que el dret mercantil es un dret d eclasses, si tots som iguals a tots se'ns apliquen les mateixes normes, el dret mercantil s’ha d’aplicar a tots. ○ Codificació, els conjunts de normes s'ordenen perquè puguin ser fàcils de conèixer i aplicar, es fan codis. Continua ser un dret legal però ara codificat i deixa de ser un dret de classes. Ruptura amb l’antic règim: l’acte de comerç Apareix la idea que el dret mercantil es el dret dels actes de comerç. Ja no es un dret de classe es un dret objectiu. Encara i així continua sent legal i estatal. El foco no està en la persona sinó en l’acte, és indiferent si es dedica a allò o es un acte puntual. Dret mercantil deixa de ser el Dret dels comerciants. Passa a ser el Dret dels actes de comerç Característiques del Dret dels actes de comerç: escrit, objectiu i nacional Revolució a la tècnica legislativa: codificació Voluntat de que tot el Dret mercantil estigui comprès al Codi de comerç Codis de comerç a Espanya: 1829; Código de Sainz de Andino (molt bo tècnicament) i 1885; encara està vigent avui en dia, molt poques normes seves tenen transcendència però encara està en vigor. Codi de comerç de 1885 Article 2: “Los actos de comercio, sean o no comerciantes los que los ejecuten, y estén o no especificados en este Código, se regirán por las disposiciones contenidas en él; en su defecto, por los usos del comercio observados generalmente en cada plaza, y, a falta de ambas reglas, por las del Derecho común. Serán reputados actos de comercio los comprendidos en este Código y cualesquiera otros de naturaleza análoga.” ○ Aquest es un dels problemes dels actes de comerç no hi ha una definició dels actes de comerç que triomfes a Europa. Critica al Dret mercantil com a Dret dels actes de comerç. La idea de l’acte de comerç a la pràctica va fracassar. 1. Inadequació de la realitat econòmica amb el contingut del codi de comerç L’economia no es basa només en el comerç per tant no s’adequa a la realitat on es molt important la indústria i els serveis comencen a adquirir importància. ○ Fins al 2014 el dret marítim estava regulat al codi comerç on només parlava de navegació a vela 2. Manca de Codi civil El dret mercantil és el dret especial, teníem el codi de comerç sense el codi civil que es va aprovar després, per tant no s’adequa. Per exemple per saber el termini de prescripció no es podia saber ja que no hi havia codi civil, i al crear-lo no estaven coordinats. 3. Funció de l’acte de comerç: delimitar competència judicial vs delimitar matèria mercantil L’acte de comerç a Espanya es fa servir per delimitar el dret mercantil. L’acte de comerç en altres països com França es fa servir per delimitar les competències dels jutges mercantils. 4. No concepte d'acte de comerç (heterogeneïtat, també regula el comerciant, regulació d’altres activitats econòmiques) El principi d’analogia es molt difícil d’aplicar. 2 Superació del concepte de Dret mercantil com a Dret dels actes de comerç Historicisme (Goldschmidt). S’ha de fixar en quan va néixer i com ha sigut aquesta evolució. Canvi metodològic: anàlisi de la realitat. SOn suficients la normes que hi ha o necessitem unes normes especials per regular la situació actual Dret del tràfic negocial en massa (Heck). EL dret mercantil es el dret del tràfic negocial en massa, no triomfa. Dret de l’empresa (Wieland – Garrigues a Espanya). Es el que triomfa Evolució del Dret de l’empresa: Dret de l’empresari El dret mercantil es el dret de l’empresa, es va crear pel comerç i la empresa va substituir al comerciant i és aquesta qui té la necessitat de normes especials que no li serveixen les normes del codi civil. Garrigues la va introduir a Espanya, seguim actualment amb aquesta idea. Propostes: Dret privat del mercat o Dret del mercat Projecte de Codi Mercantil Al 2017 el ministre de justícia va proposar un projecte de llei de canviar el Concepte i contingut Dret mercantil com a Dret dels empresaris: part de l’ordenament jurídic que regula l’estatut de l’empresari i les seves relacions jurídico-privades Contingut ○ Empresari (estatut jurídic), empresa i establiment mercantil ○ Dret de la competència i de la propietat industrial ○ Empresari social: societats ○ Contractes mercantils ○ Títols-valors ○ Dret concursal Noves tendències Evolució Canvis en el Dret mercantil des de la codificació Comercialització del Dret privat: possible unificació de la normativa sobre obligacions. ○ El dret privat, ha evolucionat cap a la part més mercantil i no cap a la part civil. Descodificació del Dret mercantil. Però projecte Codi Mercantil (fracassat) ○ Al principi el codi de comerç volia tenir tot el dret mercantil, durant el segle 20 el dret mercantil es va anar descodificant creant noves llei per les circumstancies concretes i derogant la part del codi de comerç que les regulava. ○ Avui en dia hi ha sobretot normes especials i el codi de comerç a quedat pràcticament reduït a res. El problema de la descodificació és que es perd organització Constitució i Dret mercantil ○ Al 1978 s’aprova la Constitució, i tot el dret mercantil s’ha d’adequar a aquesta, que incideix especialment en dos coses bàsiques: Competències. Qui pot legislar en l'àmbit mercantil l’estat o les comunitats autònomes Drets i llibertats fonamentals com el de llibertat d'empresa, per tant tot el dret mercantil s’ha d’adequar. 3  Unió Europea i Dret mercantil ○ Entrada a la UE al 1986, lliure circulació Creació dels jutjats mercantils (remissió) ○ Hi ha jutjats especialitzats en l’ordre civil que jutgen mercantil, creats al 2003. ○ Al 2003 s’aprova la llei concursal i la LO para la reforma concursal, la LO modifica la LO del poder judicial (84 i següents) per crear els jutjats mercantils, perquè el concursal es un dret molt específic on es necessiten jutjats que coneguin molt bé aquella llei. Dins del civil, hi ha jutjats de primera instància i jutjats mercantils. El jutjats mercantils estan a les capitals de província Coneixen de les matèries enumerades als articles 86 bis i 86 ter entre les que es troba els concurs de creditors, societats, propietats industrials (patents i marques), competència, contracte de transport i aspectes civils del dret marítim. Projecció internacional del Dret mercantil: nova lex mercatoria ○ Amb la globalització s’ha expandit molt el comerç internacional i els comerciants van crear les seves pròpies normes perquè les existents no els hi servien. Intervenció de l’Estat a l’economia Desenvolupament tecnològic Es difícil saber com evolucionarà el Dret mercantil; fins i tot si existirà en el futur. Però un informe del Deutsche Bank presenta algunes de les circumstàncies que influiran. Quines et semblen més importants? Fonts del dret mercantil Artículo 2.- Los actos de comercio, sean o no comerciantes los que los ejecuten, y estén o no especificados en este Código, se regirán por las disposiciones contenidas en él; en su defecto, por los usos del comercio observados generalmente en cada plaza, y, a falta de ambas reglas, por las del Derecho común. Serán reputados actos de comercio los comprendidos en este Código y cualesquiera otros de naturaleza análoga. - Fonts del dret mercantil llei mercantil, usos de comerç i dret comú Principi non liquet. Els jutges han de resoldre tots els casos per això han de saber quines normes aplicar i la seva prelació, per això existeixen les fonts del dret. Concepte de “fonts del Dret”: material vs formal Sentit material qui fa el dret Formal, quines son aquelles normes que s’apliquen en un cas. Relació entre els arts.2 i 50 Ccom i 1 Cc. Article 1 del codi civil, les fonts del dret son la llei, la costum i els principis generals del dret. ○ Article 2 del codi comerç s’ha de relacionar amb el 1 del codi civil, quan l’article diu que les fonts del dret mercantil son la llei mercantil (llei), usos de comerç (costum) i dret comú (principi d’especialització) ○ L’article 50 parla de les fonts dels contractes, han de ser les mateixes que al article 2. Eficàcia dels “usos de comerç” a la contractació mercantil? Unicitat de les fonts del Dret i especialitat del Dret mercantil respecte del Dret civil Fonts del Dret Mercantil: art. 2 Ccom 4 1a Font. Llei mercantil Llei mercantil: norma escrita que regula l’estatut i les relacions iusprivades dels empresaris. La llei en majúscules seria una norma aprovada pel poder legislatiu, en minúscula fa referència a qualsevol norma escrita aprovada pels poders públics (ens referim a aquesta al parla de llei mercantil). 1. Constitució – Tractats internacionals – Dret de la Unió Europea 2. Codi de comerç de 1885 (crítica) 3. Descodificació: lleis especials Constitució i Dret mercantil: Principis bàsics: ○ Unitat de mercat (art. 2); ○ Dret d’associació; ○ Propietat privada (art. 33); ○ Llibertat d’empresa (art. 38); ○ Protecció dels consumidors i usuaris; ○ Iniciativa pública (art. 128, 129 i 131) Distribució de competències: la legislació mercantil es competència exclusiva absoluta de l’Estat (art. 149.1.6). ○ L’estat té competència exclusiva sobre la legislació mercantil, només l’estat pot legislar en matèria mercantil. La justificació es que la part essencial estigui en mans de l’estat per tenir un únic marc legislatiu. ○ Concepte de competència: a) subjecte, b) matèria i c) funció (legislar, desenvolupar la legislació o executar-la) EL TC ha dit que l’estat pot legislar, que les CCAA no poden desenvolupar i executar les normes de dret mercantil, ja que és essencial perquè hi hagi un mercat únic l’estat sigui qui legislar. Mercantil es refereix a les relacions jurídico privades del empresaris, però mercantil no compren les relacions jurídico públiques, en aquestes les CCAA sí que poden legislar sempre que tinguin competències conforme a l'article 148 i els seus estatuts d’autonomia. Llibertat d’empresa → dret a exercir una activitat econòmica per guanyar-se la vida. L’estat l’ha de garantir, és a dir crear o mantenir les condicions perquè els ciutadans puguin realitzar les activitats. És un dels drets fonamentals de la persona ○ Funció: garantir l’autonomia dels ciutadans permetent-los guanyar-se la vida dignament i desplegar tot el seu potencial creatiu a l’àmbit econòmic. ○ Límit a la potestat legislativa de l’Estat: la seva funció es garantir que els ciutadans poden exercir aquest dret (mandat de protecció) Obligació de crear un mercat o mantenir-lo en funcionament Regit per les normes de la competència, doncs són les úniques que garanteixen la possibilitat d’exercir la llibertat d’empresa. 5  Llibertat d’empresa vs empresa pública ○ Tant per natura de la llibertat com per la sistemàtica de la constitució, primacia de la llibertat d’empresa ○ Competència en igualtat de condicions. Gran importància del Dret UE Concepte: dret a realitzar qualsevol activitat organitzada que tingui per objecte la producció de bens o serveis pel mercat ○ No necessari ànim de lucre ni habitualitat; sí planificació u organització dels factors de producció ○ Marc és una economia de mercat: sistema en el que l’Estat confia als particulars la decisió de què produir i com fer-ho Mercat és qui assigna els recursos. Contingut ○ Llibertat d’iniciativa, però restringida perquè en certs sector hi ha interessos superiors ○ Llibertat d’organització, no en certs casos com en la creació d’un bancs ○ Llibertat de cessament, “” ○ Judici de proporcionalitat per valorar la licitud de les limitacions de l’Estat Relació amb altres drets Dret al treball.- Són dos formes de guanyar-se la vida. Dret de la propietat.- Poden ser dos aspectes de la mateixa realitat: llibertat d’empresa vessant dinàmica i propietat la estàtica. – Posició jurídica de l’accionista-inversor Dret d’associació.- Important doncs és un dels fonaments de la societat: agrupació de persones per dur a terme una activitat econòmica. – Però distinció entre societats personalistes i capitalistes. A les últimes prima la unió de capitals enfront de la unió de persones. Això fa que quan hi ha una lesió en l'àmbit societari s’hagi de determinar si és una lesió al dret d’associació, a la llibertat d’empresa o a la propietat. Caldrà determinar si s’afecten als drets econòmics o als drets personals. Llibertat expressió i informació.- També s’aplica a la publicitat, que és una de les eines de la llibertat d’empresa 2a Font Usos del comerç (costum mercantil) Concepte: costum mercantil ○ Es la costum aplicat al dret mercantil Procés formatiu i requisits ○ Repetició generalitzada i duradora d’una conducta o pràctica ○ Convictio iuris sive necessitatis, els comerciants consideren que allò els obliga encara que no estigui recollida en el contracte. Classes d’usos ○ Territorial: locals, regionals i internacionals ○ Funció: usos normatius i interpretatius (pràctica) Usos normatius, imposen una conducta que no està prevista al contracte. Usos interpretatius, aquells usos que ens diuen que significa una determinada clàusula 6  Prova dels usos ○ Qui els al·lega els ha de provar ○ No s’aplica el principi iura novit curia (el jutge coneix el dret) Dret comú Significat: Dret civil, en quant Dret privat general Dilema de la inclusió dels Drets forals (autonòmics) dins del concepte de “Dret comú”: S.TS. 28.6.1968 (RAJ 3607) 7 TEMA 2. Empresari Quan el codi de comerç parla de comerciant hauríem de pensar en empresari El comerciant (CCOM) Codi de comerç regula el comerciant Altres lleis es refereixen a l’empresa, a l’empresari i a l’emprenedor, però cap amb voluntat de regular la qüestió amb caràcter general. El comerciant pot ser persona jurídica o física. Concepte i requisits del comerciant ex art. 1 Ccom. Comerciant individual: “Los que, teniendo capacidad legal para ejercer el comercio, se dedican a él habitualmente”. ○ Capacitat legal. L’art. 4 exigeix que siguin majors d’edat i que tinguin la plena disponibilitat dels seus béns (art. 323 Cc) Menors i incapacitats: art. 5 Els menors emancipats no ho poden ser considerats comerciants perquè no tenen la plena disponibilitat dels seus béns. ○ Dedicar-se al comerç amb habitualitat. La doctrina abandona aquest requisit de habituallitat ○ Art. 3: presumpció legal d’exercici habitual del comerç: s’anuncia un establiment que tingui per objecte activitats mercantils “Las compañías (sociedades) mercantiles o industriales que se constituyeren con arreglo a este Código”. S’ha interpretat en sentit ampli, perquè hi ha altres formes jurídiques que també es poden dedicar al comerç. Prohibicions i incompatibilitats Abast: ser comerciant o administrador de societats mercantils Art. 13: prohibicions Ap. 2: inhabilitats conforme al Text Refòs de la Llei Concursal (concurs culpable). ○ Sanció civil per empresaris que no poden fer front al seus pagaments o deutes. Al final del concurs el jutge, realitza la qualificació on determina si aquest concurs ha sigut fortuït o negligent. Si considera que ha estat culpable una de les sancions que pot imposar es durant de 2 a 15 anys no pot ser comerciant ni administrar societat comerciants. Ap. 3: els que per lleis o disposicions especials no poden comerciar. Art. 14: incompatibilitats que afecten a l’àmbit territorial, o per raó de càrrec. Magistrats, jutges i funcionaris del Ministeri Fiscal Caps governatius, econòmics o militars de districtes, províncies o places Empleats de l’Administració de fons de l’Estat Agents de canvi i corredors de comerç Altres previsions legals 8 Prohibicions contractuals. Possibilitat d’imposar per contracte prohibició de competir: art. 1 LDC - Els acord contractuals de prohibició de competència estan prohibits per la llei amb alguna excepció - Per exemple jo no podria acordar amb altres empresaris repartir-nos el territori per no fer- nos competència i poder apujar els preus. Comerciant estranger Comerciant estranger. Persona física o jurídica que no es espanyola que vol dur a terme la seva activitat econòmica en el territori espanyol. Art. 15 Ccom. Distingeix dos aspectes: ○ Capacitat legal per ser empresari: llei nacional ○ Actuació a Espanya: Dret espanyol Possibilitat de sotmetre contractes a ordenament estranger Per exemple una noia de 15 anys de EEUU, si la llei nacional d’aquella persona no permet considerar-la comerciant nosaltres tampoc ho podem fer, en canvi si la seva llei o permet encara que la nostra no, la consideraríem comerciant. Si potser comerciant i dur a terme la seva activitat econòmica ha de respectar la normativa espanyola. L’article 15 ha quedat obsolet perquè el dret europeu regula aquestes qüestions, creant un mercat únic a tota la UE amb llibertat de circulació, establiment, prestació de serveis, i llibertat de circulació de treballadors. Dret UE ○ Llibertat d’establiment ○ Lliure prestació de serveis. Creo la empresa aquí i puc vendre a tota la UE ○ Llibertat de circulació de capitals, puc invertir/comprar accions d'empreses de diferents països de UE. ○ Llibertat de circulació de treballadors Convenis internacionals Empresari Econòmicament, l’empresari és la persona que organitza, dirigeix i exerceix una activitat, assumint les seves conseqüències econòmiques Jurídicament se l’ha definit com: “persona física o jurídica que per sí mateixa o per mitjà d’altres desenvolupa en nom propi una activitat constitutiva d’empresa, adquirint la titularitat de les obligacions i drets nascuts d’aquesta activitat” - No exigència d’ànim de lucre - Art. 287 Ccom.: empresari ocult - “El contato hecho por un factor en nombre propio, le obligará directamente con la persona con quien lo hubiere celebrado; mas si la negociación se hubiere hecho por cuenta del principal, la otra parte contratante podrá dirigir su acción contra el factor o contra el principal”. Elements bàsics: Persona física o jurídica Desenvolupar una activitat constitutiva d’empresa → posar béns o serveis a un mercat) 9  En nom propi →quan per exemple es firma un local es fa sota el nom de Inditex no de Amancio Ortega encara que s’actuï a través d’ell. Per tant Amancio no seria un empresari. Es pot realitzar l'activitat amb l’ajuda de auxiliars. L’empresari s’ajuda d’auxiliars que son persones que posen els seus serveis a disposició de l'empresari com per exemple els treballadors, L’empresari és qui es beneficia o suporta les conseqüències de l'activitat empresarial. Per exemple zara ha guanyat x milions, Inditex ha sigut qui ha tingut x beneficis. Empresari social Art. 1.2 Ccom es refereix a companyies mercantils o industrials “que se constituyeren con arreglo a este Código”. - Empresari social: qualsevol persona jurídica que realitzi una activitat constitutiva d’empresa en nom propi i de forma organitzada Especial referència a determinades persones jurídiques SOCIETATS. La majoria de empresaris son societats anònimes o limitades. Inditex seria un empresari social, societat anònima. ASSOCIACIONS (també poden ser empresari si realitzen una activitat empresarial com el Barça o l’Atlethic de Bilbao). ○ Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del Derecho de Asociación ○ Possibilitat de que realitzi activitats econòmiques i obtingui beneficis. Però ha de destinar els beneficis al fi de la associació. Si no ho fa, societat irregular ○ Si es dedica a una activitat econòmica de forma habitual es converteix en empresari: dret, deures i responsabilitats com a tal. FUNDACIÓ-EMPRESA Ley 50/2002, de 26 de diciembre, de Fundaciones i lleis autonòmiques Poden exercitar una activitat empresarial amb caràcter instrumental respecte dels seus fins. En aquest cas esdevindran empresaris. Restriccions imposades per la Llei ○ Dedicar una part important dels ingressos nets a fi de la fundació, percentatge depèn de llei ○ Només es poden dedicar a activitats relacionades amb el fi fundacional accessòries o complementàries ○ Prohibició de participar en societats de les que es repongui personalment dels deutes socials ○ Quant la participació en una societat sigui majoritària, s’ha d’informar al Protectorat. COMUNITAT DE BÉNS (CB). Les comunitats de béns estàtiques no poden ser considerats empresaris Art. 392 Cc: «Hay comunidad cuando la propiedad de una cosa o de un derecho pertenece pro indiviso a varias personas» ○ Determinades persones posen en comú determinats béns que tots ells poden utilitzar-los. Avantatges ○ Important per posar en comú els instruments necessaris per dur a terme una activitat empresarial ○ Creació ràpida: contracte privat. No necessitat de inscriure-ho al Registre Mercantil ○ No es paga impost de societats. Però els “socis” han de pagar impost de IRPF o de societats 10  Problemes: ○ Absència de personalitat jurídica ○ Responsabilitat personal dels “socis” TS distingeix entre comunitats estàtiques i dinàmiques o empresarials. Quant aquestes s’han constituït per portar a terme una activitat mercantil, els hi atorga un estatut similar al d’una societat mercantil (irregular), de manera que els hi reconeix una certa personalitat jurídica, permetent-lo ser part en un judici. ○ Si desenvolupen una activitat empresarial les equipara a una societat mercantil de manera que la propietat de béns té legitimitat jurídica, reconeixent-li una mica de personalitat jurídica. ○ Estàtiques un grup de persones posen els seus béns per gaudir-los, sense cap intenció empresarial ○ Dinàmiques: es la pròpia comunitat de bens qui desenvolupa la pròpia activitat empresarial. El servei o be es factura amb el nom de la comunitat de bens. La STS 469/2020, de 16 de setembre constitueix un exemple. Malgrat que s'havia constituït i registrat com a comunitat de béns, el TS la tracta com una societat col·lectiva i li reconeix una certa capacitat jurídica i té legitimació per actuar en judicis ex art. 6 LEC. La raó és que s’havia creat per desenvolupar una activitat mercantil (l’explotació en comú d’horts solars) i actuava en el tràfic com a centre d’imputació de drets i deures (exteriorització en el tràfic) STS 469/2020, de 16 de setembre La Comunidad de Usuarios demandante es de las llamadas comunidades funcionales que trascienden la mera copropiedad, actuando unificadamente en el tráfico, con estructura, organización, pactos sociales, representación y fines propios. Se trata de una comunidad de bienes -de las también denominadas doctrinalmente como «dinámicas» o «empresariales»- que presenta las siguientes notas: (i) origen convencional, formalizada en escritura pública; (ii) vinculada funcionalmente a la actividad empresarial de explotación de huertos solares realizada por cada una de las sociedades mercantiles integradas en la comunidad (que para serlo necesariamente han de ostentar la titularidad de uno de los huertos solares que forman en su conjunto una explotación unitaria); (iii) que presenta características propias de las sociedades irregulares [de tipo colectivo]; (iv) dotada de una organización estable, a través de un órgano de administración regulado en sus estatutos (con atribución de amplias facultades de gestión y representación) y financiero-contable (igualmente regulada en sus estatutos); (v) que actúa en el tráfico como centro de imputación de determinados derechos y obligaciones, entre ellos los de naturaleza tributaria, como sujeto autónomo u obligado tributario ( art. 35.2 de la Ley General Tributaria); (vi) además, ostenta legalmente la condición de empresario a efectos laborales ( art. 1 del Estatuto de los Trabajadores); (vii) y por ello tiene legalmente reconocido algunos de los efectos propios de la personalidad jurídica; (viii) y entre estos efectos debe incluirse el del reconocimiento de su legitimación y capacidad procesal cuando la acción que ejercite ( art. 6.1. LEC) o frente a la que se defienda ( art. 6.2 LEC) esté vinculada a alguno de los derechos u obligaciones cuya titularidad ostente, como sucede en este caso Auxiliars de l’empresari Aquelles persones físiques o jurídiques que posen els seus serveis a disposició d’un empresari perquè aquest desenvolupi la seva activitat empresarial. Es classifiquen en dos grans grups auxiliars independents i dependents segons el poder de organització i disciplina que té l’empresari. DSI l’empresari organitza el treball de l’auxiliar, aquell auxiliar es dependent, en canvi, si no organitza el treball de l’auxiliar aquest és independent. 11  Representació (mercantil) Auxiliars independents (relació mercantil amb l’empresari, autonomia de la voluntat). No te finiquito ○ Independència en la organització i manca de subordinació ○ Relació civil/mercantil i no laboral Auxiliars dependents (treballadors i estan en una relació laboral, s’aplica el dret laboral). Els riders son auxiliars dependents. Si hi ha una clàusula en contra del dret laboral seria nul·la. Regulats del 281 a 302 del Codi de Comerç, però com la relació és laboral primer les lleis laborals per especialitat per sobre del Codi de Comerç. ○ Subordinació, permanència, caràcter laboral i actuació dins de l’empresa ○ Auxiliars dependents amb poder de representació: gestor, dependent, xicot i viatjant de comerç. ○ Deures generals Obligació d’actuar en nombre i per compte del principal (281 Ccom), advertir als clients que estan treballant per l’empresari Diligència (art. 297 Ccom) Prohibició de fer la competència a l’empresari, No delegabilitat de les funcions (art. 296 Ccom.), no es pot delegar la seva feina a un altre sense l’autorització de l’empresari Gerent Arts. 282 a 291 Ccom Concepte: apoderat general de l’empresari, que té competències per actuar en tot el gir de l’empresa (art. 283 Ccom.) Pot fer el mateix que l’empresari, aquest el col·loca al front d’un establiment mercantil i pot fer tot el que faria l’empresari. Per exemple el director d’un hotel; gestionar l’hotel com si fos ell l'empresari. ○ Per ser gerent s’exigeix la mateixa Capacitat legal que per ser empresari i un poder (paper per actuar en nom meu) del principal (empresari). ○ Discussió sobre la possibilitat de limitar els poders de l’empresari. Raó = art. 283 A efectes interns es pot limitar a externs no. Si x es la meva gestora es pot limitar, per exemple no facis un contracte de mes de x diners, si ella la supera el contracte serà vàlid però el x haurà de respondre davant de l’empresari. Classes: gerent inscrit i gerent notori ○ Gerent notori: art. 286 Ccom; no té els poders inscrits però de la seva actuació en el tràfic es desprèn que es un gestor, s’informa al tràfic que aquella persona serà el gestor ○ Gerent inscrit: aquell els poders del qual estan inscrits al registre mercantil Obligacions ○ Actuació en nom del principal (art. 284) Deure de expressar-ho Conseqüències d’actuació en nom del principal o propi (arts. 285 i 287) Si se li ha demanat actuar en nom propi, s’ha de reclamar a la persona particular que ha firmat no a l’empresari. Empresari ocult. Quan el gerent actua en nom propi però en benefici aliè (de l’empresari). Si s’incompleix el contracte s’hauria de recalar al gerent no a 12  l’empresa. Art 287, estableix la responsabilitat de l'empresari ocult si es prova que esta actuant en nom de l’empresari. ○ No competència (art. 288) Conseqüència d’infracció: beneficis pel principal i pèrdues pel factor ○ Multes administratives o fiscals derivades d’actuació del gerent en nom de l’empresari: són per compte de l’empresari, sens perjudici de possibilitat de repetir (art. 289 Ccom.) Extinció de la relació gerent-empresari ○ Revocació de poders (art. 290). Es retiren els poders que es van donar al gestor sense necessitat de justa causa perquè és una relació de confiança. Moment d’eficàcia de la revocació: art. 291 Ccom. ○ La mort del gestor ○ La mort del principal (empresari) no comporta l’extinció de la relació per se, perquè es sobreentén que els hereus continuaran amb l’activitat empresarial. Auxiliars dependents Dependent. Auxiliar singular de l’empresari, s’ocupa només d’un aspecte concret del gir o tràfic de l’empresa. ○ Apoderat singular de l'empresari ○ Forma de l’apoderament → escrit o verbal, als reglaments de les companyies, avisos públics (art.292) ○ Només obliguen a l'empresari els actes dels auxiliars en les operacions pròpies de la branca que se li hagin encarregat Xicot. Apoderat singular, segons el codi de comerç està facultat per rebre els pagaments de les vendes a l'engròs i rebre mercaderies que l'empresa ha adquirit. En aquests dos casos el que faci el xicot vincula a l’empresari. Per exemple si el xicot no reclamar un error al rebre un contenidor d’ordinadors, després l’empresari no podrà reclamar perquè el que fa el xicot vincula a l’empresari. ○ Apoderat singular (art. 293) ○ Encarregats de vendre al públic: autoritzats per cobrar (art. 294) Vendre a l'engròs: autoritzats per cobrar al comptat dins el magatzem ○ Encarregat de rebre mercaderies (art. 295) Representant o viatjant de comerç, típic comercial que va buscant clients, però és l’empresari qui l’organitza la activitat ○ Unica regulació, R.D. 1438/1985, de 1 de agosto Auxiliars independents. Tot empresari que posi els seus serveis a disposició d’un altre empresari, relació civil- mercantil, predomini de la voluntat. Comisionista, agent i distribuidor. Fe pública mercantil (arts. 88 ss. Ccom)(el que ells diguin es considera veritat fins que hi hagi sentencia en contra). Necessitat de col·legiació: art. 89 Ccom. Tots aquests ja no existeixen i les empreses que els han substituït ja no tenen fe públic. 13  Agents de canvi i borsa: societats i agències de valors (DA 2.ª LMV). Ja no existeix els agents de canvi borsa des de 1988.Ara son empreses qui fan aquesta funció (societats agències de valors), i no disposen de fe pública. Corredors de Comerç, intermediaris que ajudaven a fer contractes mercantils i la seva firma tenia fe pública com els notaris. ○ Art. 106 a 111 Ccom i Decreto 853/1959, de 27 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento para el Régimen interior de los Colegios Oficiales de Corredores de Comercio, de su Consejo General y se regula el ejercicio del cargo de Corredor Colegiado de Comercio ○ RD 1643/2000, de 22 de septiembre: unificación de notarios y corredores en un único cuerpo Corredors intèrprets de vaixells. Quan un vaixell arriba a port, aquests negociaven tots els contractes per proporcionar al vaixell allò que necessitaven, electricitat, aigua… Tampoc existeixen. ○ Arts. 112 a 115 Ccom ○ Avui en dia els consignataris auxilien al vaixell quan entra a port El mercat financer (valors, crèdit i assegurances) Estatut de l’empresari Tot aquell que realitza una activitat empresarial fins que la deixa de fer, independent si te llicències, autoritzacions… Aquests aspectes poden ajudar a presumir que es un empresari però no son imprescindibles perquè el dret mercantil el reconegui com a empresari. Adquisició i pèrdua de l’estatut de l’empresari: Adquisició: realització d’una activitat econòmica constitutiva d’empresa al mercat ○ Aspectes administratius no atorguen la condició d’empresari. Però poden ajudar a provar que s’exerceix una activitat econòmica. Per exemple, donar-se d’alta de la SS o inscripció al Registre Mercantil Pèrdua: cessament d’aquesta activitat El fet de ser empresari comporta determinats drets i obligacions: estatut de l’empresari - Registre Mercantil - Comptabilitat - Dret concursal (no en l’actualitat) - Dret de la competència i propietat industrial Registre mercantil Publicitat registral mercantil Finalitat del Registre Mercantil: publicitat circumstàncies de l’empresari a efectes d’aconseguir seguretat jurídica. Es transcendental a la pràctica Realitat jurídica vs coneixement real (protecció confiança): principi de publicitat material (l’inscrit es presumeix conegut per tots i el no inscrit però que s’hauria d’inscriure no existeix) ○ Ex.: administrador d’una societat cessat però que encara consta com a tal al Registre Mercantil 14 Registre mercantil. Oficina pública que dóna publicitat de les principals circumstàncies dels empresaris. Per exemple quan una persona comença a ser empresària, els poders, fusions, transformacions, associacions, quan una societat deixa de ser-ho… Es semblant al registre civil però per empresaris. Evolució: 1. Edat mitjana: matrícula de comerciants 2. Ccom. 1829: model negocial (validesa dels contractes), actualment no fa falta que els contractes siguin inscrits per ser vàlids. 3. Ccom. 1885: instrument oponibilitat a tercers, es la seva funció principal. La inscripció registral es declarativa i no constitutiva, antigament era imprescindible per ser considerat mercantil Seguretat juridica i confiança del tràfic. Altres funcions del RM: legalitzar llibres d’empresaris, nomenament d’experts independents, dipòsit i publicitat de comptes anuals, gestió denominacions societats i publicitat de les resolucions concursals Regulació. Si hagués un conflicte entre aquestes dues prevaldria el que digues el codi de comerç perquè és una llei que preval per sobre del real decreto que no és una llei. Títol II del Llibre I del Codi de comerç (arts. 16 a 24) Real Decreto 1784/1996, de 19 de julio, por el que se aprueba el Reglamento del Registro Mercantil ○ El R.D. 1979/2008, de 28 de noviembre, aprova la públicació electrònica del BORME Organització. El registre mercantil es troba a les capitals de província (qualifiquen, anoten…) i a Madrid esta els registre mercantil central fa una tasca de coordinació i de donar publicitat a la feina dels registres mercantils territorials. Ministeri de Justícia (DGSJFP). Registres Mercantils territorials ○ Funció dels registradors: qualificar els documents i actes objecte d’inscripció ○ Registrador: professional lliberal i funcionari Registre Mercantil Central Registre mercantil central Ordenació, tractament i publicitat merament informativa de les dades que reben els Registres territorials Arxiu i publicitat de les denominacions de les societats i altres entitats jurídiques Públicació del BORME Porta el Registre de les entitats que han traslladat el seu domicili a l’estranger sense perdua de la nacionalitat espanyola Comunicació a l’Oficina de Públicacions de la Unió Europea de les dades previstes a l’art. 14 del Reglament de la Societat Anònima Europea Principis registrals Obligatorietat de la inscripció, tret dels empresaris individuals (art. 19). La inscripció és obligatòria per les persones jurídiques (SA i SL), si no son societats irregulars, però les persones físiques que són 15  empresaris no es obligatòria excepte el naviero. ○ Subjectes inscribibles: art. 16 Ccom. ○ Però la inscripció és declarativa i no constitutiva (IMPORTANT) Titulació pública (art. 18.1). Només els documents públics tenen entrada al registre com sentències, no els documents privats. Legalitat: qualificació del Registrador (art. 18.2). EL notari qualifica/examina tots els documents que se li demana que inscrigui. ○ Comprova la validesa de la forma, la capacitat de qui demana la inscripció i la legalitat del contingut, si es correcte qualificació positiva s’inscriu, qualificació negativa, no s’inscriu perquè conte defectes subsanables o no subsanables. ○ No pot investigar més enllà del que li aporten: qualificació a la llum de la informació de que disposi Legitimació: el contingut del RM es presumeix vàlid i exacte (art. 20). Aquesta presumpció existeix fins que no existeix una sentencia judicial que digui el contrari. ○ No convalidació dels defectes. Si s’ha inscrit una societat que deia que el capital era de 100.000€ i els propietaris no ho aporten i el jutge diu que no era vàlid mentre que no ha existit aquesta sentència allò era vàlid. ○ Rectificació del RM quan un tribunal declari la nul·litat d’un acte o la seva modificació Fe pública (art. 20.2) ○ La declaració d’inexactitud o nul·litat del RM no afecta als tercers de bona fe. Oponibilitat a tercers (art. 21) ○ Es oponible des de la públicació al BORME (bolletí oficial del registre mercantil ○ Matisacions a l’art. 9 RRM Vacatio de 15 dies quan els tercers provin que no podien conèixer l’acte inscrit Discordança entre publicació BORME i contingut del Registre Mercantil Prioritat: inscrit un acte no es poden inscriure altres de igual data o anterior que siguin incompatibles. El primer que s’inscriu al registre es el que compta. Tracte successiu. No es pot inscriure res que no porti causa (derivi) d’una altra cosa inscrita Publicitat formal (art. 23). El registre es públic, tothom te accés al registre mercantil, la manera de donar publicitat son dos: ○ Certificacions i notes informatives. Certificacions serveixen de prova al judici i son mes complertes que les notes informatives, es pot fer en paper o mitjans telemàtics. ○ També per mitjans telemàtics Procediment d’inscripció (no dit a classe) Sol·licitud d’inscripció: principis rogació i titulació pública ○ Regla general: 1 mes des d’atorgament ○ Competència: RM domicili sol·licitant Assentament de presentació al Diari ○ Possibilitat de recurs governatiu davant DGSJFP 16  Qualificació del registrador ○ Legalitat de les formes extrínseques dels documents ○ Capacitat i legitimació dels atorgants o subscriptors i ○ Validesa del seu contingut Decisió registrador: inscriure, suspendre o denegar Recursos ○ Governatiu: reposició (2 mesos) i alçada davant DGSJFP (1 mes) ○ Judicial Comptabilitat La comptabilitat consisteix en el registre ordenat i continu de l’activitat de l’empresari, manifestada a traves de declaracions de coneixement sobre l’activitat, béns, drets i obligacions per la informació pròpia i de tercers. Serveix per l’empresari i per els tercers que es relacionen amb ell (clients, Hisenda…). Natura: obligació vs deure ○ Concurs culpable - sanció administrativa – delicte (arts. 290 i 310 CP) Finalitat: permetre seguiment cronològic de les operacions de l’empresari que permeti conèixer l’estat actual de la situació patrimonial i financera, així com preveure els resultats futurs ○ Pluralitat d’interessats Regulació: arts. 25 a 49 Ccom Influència de les Normes Internacional de Comptabilitat i Dret UE Normes especials per determinats tipus d’empresaris Pla General de Comptabilitat: Real Decreto 1514/2007 de 16 de noviembre ○ RD 1515/2007, de 16 de noviembre: PGC para pymes Deure de portar comptabilitat Deure que recau sobre tots els empresaris (tots els empresaris han de portar comptabilitat). ○ Però els autònoms només han de portar un registre d’ingressos i despeses Deure personal: art. 25 Ccom ○ Es un deure personal de l’empresari sigui persona física o jurídica, es pot ajudar de tercers però això no allibera del deure, si el gestor s’equivoca qui respon es l’empresari perquè és un deure personal) Qui respon de la responsabilitat? En l’empresari individual ell, en empresari social depèn de la forma de societat, les societat personalistes tots el socis responen i han de signar els comptes, en les societats capitalistes (anònimes o limitades), han de firmar tots els administradors no socis i son els administradors qui respondran per la responsabilitat. ○ Responsabilitat de l’empresari. Es pot assistir d’altres persones, però respon personalment ○ Art. 37 Ccom.: persones que han de firmar els comptes anuals Empresari persona física Socis il·limitadament responsables pels deutes socials Tots els administradors de la societat 17  ○ Manca de signatura: no possibilitat de dipositar al Registre Mercantil Obligació de conservar els comptes anuals durant 6 anys a partir de l’últim assentament practicat ○ També en cas de cessament de l’exercici de les activitats i mort de l’empresari Comptes consolidats Societat dominant d’un grup vertical està obligada a formular comptes anuals i l’informe de gestió consolidat. ○ No eximeix a les societats del grup de formular els seus propis comptes anuals i l’informe de gestió. ○ En el registre mercantil de la filial a part d’inscriure els seus propis comptes també ha d’inscriure els comptes anuals del grup Existeix un grup de societats quan una societat ostenta o pot ostentar, directa o indirectament, respecte d'altres: ○ Majoria dels drets de vot ○ Tingui la facultat de nomenar o destituir a la majoria dels membres de l'òrgan d’administració ○ Pot disposar, en virtut d’acords celebrats amb tercers, de la majoria dels drets de vot ○ Ha designat amb els seus vots la majoria dels membres de l’òrgan d’administració que hagin de formular els comptes consolidats durant els dos exercicis immediatament anteriors Socis de les societats dominades tenen dret a obtenir els documents que conformen comptes consolidats que seran sotmesos a JG de dominant Llibres dels empresaris (no explicat) Llibre Diari ○ Registre de totes les operacions relatives a l’activitat de l’empresa. Llibre d’inventaris i comptes anuals ○ S’obre amb balanç inicial. ○ Trimestralment s’han de transcriure els balanços de comprovació. ○ Inventari de tancament d’exercici ○ Al tancament de l’exercici s’han de formular els comptes anuals: balanç, compte de pèrdues i guanys, estat que reflecteixi els canvis en el patrimoni net de l’exercici, un estat de fluxos d’efectiu i memòria. Societats mercantils han de portar, a més, un llibre d’actes Comptabilitat en sentit formal Modus de portar els llibres de comptabilitat ○ Legalització en el Registre Mercantil (art. 27), abans de portar un llibre, s’ha de portar al registre mercantil perquè el legalitzi, en funció d’assegurar se que no es falsifica. ○ Claredat, cronologia, evitar els espais en blanc, les interpolacions, les ratllades i les raspadures (art. 29) 18  ○ Imatge fidel de la situació econòmica financera i patrimonial de l'empresa, el principi d'imatge fidel es el principi mes basic i es sacrifiquen la resta. La comptabilitat es secreta (art. 32.1 Ccom). Excepcions: ○ Dipòsit dels comptes anuals al Registre Mercantil ○ Comunicació: reconeixement general en casos successió universal, concurs, liquidació de societat, ERO i quan els socis o representants dels treballadors tinguin dret a examen directe ○ Exhibició: reconeixement particular quan la persona a la que pertanyen tingui interès o responsabilitat a l’assumpte al que procedeix l’exhibició Comptabilitat en sentit material (no explicat) Comptes anuals ○ Balanç: actiu, passiu i patrimoni net (art. 35 i 36) ○ Compte de guanys i pèrdues: recull el resultat de l’exercici, separant els ingressos i les despeses. Completa el balanç en reflectir la situació financera. ○ Estat que mostra els canvis en el patrimoni net. Dos parts: “...ingresos y gastos generados por la actividad de la empresa durante el ejercicio, distinguiendo entre los reconocidos en la cuenta de pérdidas y ganancias y los registrados directamente en el patrimonio neto” “movimientos habidos en el patrimonio neto” ○ Estat del flux d’efectiu: posa de manifest els pagaments i els cobraments, amb la finalitat d’informar dels moviments d’efectiu. ○ Memòria: escrit que completa, amplia i comenta els altres documents Principis per l’elaboració de la comptabilitat ○ Principi essencial: mostrar una imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa (art. 34.2 Ccom) Principi d’imatge fidel permet apartar-se de la llei en casos excepcionals “Aviso a autónomos: hasta 150.000 euros de multa si sigues usando este programa de contabilidad”, El Economista, 24.9.2021. ○ Art. 38: empresa en funcionament, continuïtat dels criteris de valoració, prudència valorativa, prohibició de compensació de les partides de l’actiu i del passiu i principi d’importància relativa. Auditoria de comptes Tècnica de revisió i verificació dels documents comptables per determinar si proporcionen una imatge fidel del patrimoni i de la situació financera. Dos principis bàsics, els auditors de comptes no poden estar relacionat amb l’empresa (una auditoria no pot assessorar i verificar els comptes) i professionalitat (se’ls fa un examen per ser professionals). Regulació: ○ Art. 40 Ccom. ○ Ley 22/2015, de julio, de Auditoría de Cuentas Influència del Dret de la Unió Europea (Directiva 2014/56/UE) En relació a entitats d’interès públic (art. 3.5 Ley 22/2015): Reglament 537/2014, de 16 19  de abril. Desenvolupat pel RD 2/2021, de 12 de enero ○ No es obligatòria per tots els empresaris Auditors de comptes: persones físiques o jurídiques que reuneixen els requisits establerts a la llei i estan inscrits al Registre Oficial d’Auditors de Comptes del Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Dos principis bàsics en l’exercici de l’activitat - Professionalitat: s’exigeixen coneixements (entre d’altres, arts. 9, 11 i 13 LAC) - Independència (arts. 14 ss. Causes d’incompatibilitat: arts. 16 ss. Informe de l’auditor: Contingut: art. 5 Ley de Auditoría de Cuentas Transparència, fiabilitat i fidelitat Resultat: a) opinió favorable; b) opinió favorable amb excepcions; c) opinió desfavorable; d) opinió denegada Responsabilitat civil, administrativa i penal. Obligació de prestar garantia financera (art. 27) Dipòsit i publicitat dels comptes Cada any s’han de dipòsit els comptes anuals al registre mercantil. Si no has inscrit els comptes es tanca el registre i no es pot inscriure res mes tret d’excepcions i es pot imposar una multa de l’ICAC. (instituto de comptabilidad i auditoria de cuentas). Regulació: arts. 365 ss. RRM Obligació de dipositar els comptes anuals Registrador Mercantil qualifica Publicitat dels comptes anuals ○ BORME pública la relació d’empresaris que han dipositat els comptes Incompliment: ○ DGRN trasllada al ICAC el llistat d’empresaris que no ha complert. ICAC obre expedient sancionador ○ Tancament del Registre Mercantil (art. 378 RRM) “…Se exceptúan los títulos relativos al cese o dimisión de Administradores, Gerentes, Directores generales o Liquidadores, y a la revocación o renuncia de poderes, así como a la disolución de la sociedad y al nombramiento de liquidadores y a los asientos ordenados por la Autoridad judicial o administrativa.” Responsabilitat (civil) de l’empresari. - Il·lícits → quins fets generen la responsabilitat - Causa d’exoneració → fonament de la responsabilitat (objectiva o subjectiva - Càlcul de la indemnització - Legitimació activa i passiva, càrrega de la prova, termini per exercir l’acció 20 Fets generadors (fets il·lícits) Fonamentalment hi ha contractual i extracontractual. Responsabilitat és fruit d’un il·lícit civil ○ Causar un dany no emparat pel Dret. ○ Un tipus és l’incompliment d’un contracte. Diferència entre responsabilitat contractual i extracontractual ○ Contractual → la responsabilitat derivada de l’incompliment d’una obligació i aquest incompliment genera danys, (físics, econòmics, morals) a la contrapart. No és necessari que l'incompliment sigui d’un contracte, pot ser l’incompliment d’una obligació imposada per la llei i no per un contracte. ○ Extracontractual → responsabilitat que deriva de generar un perjudici no emparat per dret. Regulació ○ Responsabilitat contractual: regulació de cada obligació/contracte i, en defecte seu, arts. 1101 ss. Cc ○ Responsabilitat extracontractual: normativa general de 1902 ss. Cc. Però existència de normes especials. Per exemple, responsabilitat per productes defectuosos 1. Imputació En funció de la causa de la responsabilitat ○ Contractual: titular de l’obligació incomplerta És necessari que incompleixi l’obligació però pot derivar de fets propis o aliens. Per exemple si jo subcontaracto a un transportista l’altra part m’hauria de reclamar a mi i no al subcontractat ja que amb qui té el contracte l’altra part soc jo, no la persona subcontractada per mi. EL actes o accions dels auxiliars s’imputen al titular. ‘ ○ Extracontractual: persona que ha realitzat l'activitat perjudicial Importància de distingir entre empresari individual i el social ○ Empresari social: els membres de la persona jurídica no són responsables. No obstant, hi ha excepcions en que se’ls fa respondre dels deutes de la persona jurídica per protegir 3ers. Ex.: societat col·lectiva Responsabilitat pels actes i omissions dels auxiliars: empresari ○ Necessari que els auxiliars estiguessin actuant en l’exercici de les funcions encomanades ○ Responsabilitat contractual: s’imputen a l’empresari els actes i omissions de tots els auxiliars, tants dependents com independents ○ Responsabilitat extracontractual: només s’imputen els actes i omissions dels dependents 2. Causes d’exoneració → circumstàncies que alliberen l'autor del il·lícit de responsabilitat, no respon malgrat que ha causat el il·lícit. Normalment estan previstes a la llei. Solen agrupar-se en dos grups: 1. Subjectiva o per culpa → la causa d’exoneració es la diligencia o manca de negligència de l’autor del il·lícit. La llei diu que no respon si ha actuat diligentment. Per exemple si un advocat perd un cas, no hi ha responsabilitat, si ha actuat diligentment 21  2. Objectiva o per risc → quan la causa d'exoneració prevista a la llei es cas fortuït o causa major, no es té en compte la diligencia, només s’exonera si es prova que el dany s’ha produït per cas fortuït o causa major. Per exemple si es causa major en el transport aeri el transportista no respondria - Força major o cas fortuït en les normes noves es defineixen com aquelles causes alienes a l'organització del deutor que són imprevisibles i inevitables. Si es compleix una causa d'exoneració no hi ha responsabilitat i per tant no hi ha lloc a indemnització pel perjudicat. 3. Càlcul de la indemnització. El principi bàsic per calcular la indemnització es dany emergent i lucre cessant. - Dany emergent → dany que m’han causat, per exemple el valor de les mercaderies que no han arribat - Lucre cessant → el que he deixat de guanyar, al no arribar la mercaderia he deixat de guanyar x quantitat perquè no disposava d’elles. Béns expostos, per pagar la indemnització Principi general al Dret espanyol: dany emergent i lucre cessant Empresari deutor respon amb tots els seus béns, presents i futurs (1911 Cc), inclosa la casa on viu si està al seu nom, el deutor arrisca tot el patrimoni tant el professional com el particular. ○ Importància de distingir entre empresari individual i empresari social ○ Per evitar això es pot crear una societat, perquè respongui aquesta amb només els béns de la societat i no els meus personals. I si la societat no te prou patrimoni, insolvencia i concurs de creditors, però el patrimoni personal dels empresaris queden al marge. Ley 14/2013, 27 septiembre, de Apoyo a los Emprendedores y su Internacionalización. Arts.7 a 11 permeten que els emprenedors individuals limitin la seva responsabilitat, per fomentar l'aparició de més emprenedors. Han d’asumir la condició de Emprendedor de Responsabilidad Limitada. ○ Només s’aplica als deutes empresarials o professionals. S’exclouen els crèdits de Dret públic. ○ Excepció a l’art. 1911: s’exclou de responsabilitat l’habitatge habitual el valor del qual no superi 300.000 euros conforme al ITPAJD en el momento de la inscripció en el Registre mercantil ○ Responsabilitat universal pels deutes anteriors a la inscripció. Normes especials Responsabilitat i consumidors: arts. 128 a 134 TRLGDCU ○ Art. 3: consumidor o usuari és la persona física o jurídica que actua en un àmbit aliè a la seva activitat empresarial o professional. ○ Art. 4: empresari és tota persona física o jurídica que actua en el marc de la seva activitat empresarial o professional Responsabilitat per productes defectuosos: arts. 135 a 146 TRLGDCU. Requisits per aplicar aquesta norma: 1. Aquestes normes s’apliquen als consumidors quan adquireixen el be o servei per una finalitat aliena a la seva activitat professional, no quan la víctima es un empresari 2. Que el producte sigui defectuós 22  - Defectuós no fa referència al funcionament millor o pitjor, sino que representi un risc per la vida o salut de la persona o incolumitat, que pugui ocasionar danys a altres béns 3. La llei s’aplica a tot tipus de danys personals i als danys a les coses diferents del producte defectuós. No s’aplica a la reparació del propi producte defectuós. En el cas de les pròtesis mamaries s’hauria d’anar contra el fabricant de les pròtesis no la clínica ni el metge ja que ells no han manipulat la pròtesis. Seria una responsabilitat extracontractual ja que no hi ha una relació directa amb el fabricant, al ser extracontractual seria una responsabilitat subjectiva i s’hauria de demostrar que es va actuar amb dolo i culpa segons el codi civil. Aquesta llei evita això, transformant la responsabilitat en objectiva i agreujada, on només s’exonerarà si es compleix una de les cinc causes de l’article 140.1. Legitimació: Legitimació activa, pot demandar la víctima. Legitimació passiva, es demanda al productor. Dues excepcions: ○ Hi ha dues excepcions si el productor es una empresa de fora de la UE es pot demandar al productor i al importador del producte a la UE. ○ Si no es pot conèixer qui era el productor es pot demandar al distribuïdor Article 140.1 El productor no será responsable si prueba: a) Que no había puesto en circulación el producto. b) Que, dadas las circunstancias del caso, es posible presumir que el defecto no existía en el momento en que se puso en circulación el producto. c) Que el producto no había sido fabricado para la venta o cualquier otra forma de distribución con finalidad económica, ni fabricado, importado, suministrado o distribuido en el marco de una actividad profesional o empresarial. d) Que el defecto se debió a que el producto fue elaborado conforme a normas imperativas existentes. e) Que el estado de los conocimientos científicos y técnicos existentes en el momento de la puesta en circulación no permitía apreciar la existencia del defecto. Artículo 141. Límite de responsabilidad. La responsabilidad civil del productor por los daños causados por productos defectuosos, se ajustará a las siguientes reglas: a) De la cuantía de la indemnización de los daños materiales se deducirá una franquicia de 500,00 euros. b) La responsabilidad civil global del productor por muerte y lesiones personales causadas por productos idénticos que presenten el mismo defecto tendrá como límite la cuantía de 63.106.270,96 euros. Artículo 143. Prescripción de la acción. 1. La acción de reparación de los daños y perjuicios previstos en este capítulo prescribirá a los tres años, a contar desde la fecha en que el perjudicado sufrió el perjuicio, ya sea por defecto del producto o por el daño que dicho defecto le ocasionó, siempre que se conozca al responsable de dicho perjuicio. La acción del que hubiese satisfecho la indemnización contra todos los demás responsables del daño prescribirá al año, a contar desde el día del pago de la indemnización. 2. La interrupción de la prescripción se rige por lo establecido en el Código Civil. 23 Artículo 144. Extinción de la responsabilidad. Los derechos reconocidos al perjudicado en este capítulo se extinguirán transcurridos 10 años, a contar desde la fecha en que se hubiera puesto en circulación el producto concreto causante del daño, a menos que, durante ese período, se hubiese iniciado la correspondiente reclamación judicial. La prescripció s’ha d'al·legar, si no s’alega en el cas el jutge no l’aprecia. EN canvi la caducitat s’aprcia d’ofici pel jutge. Per tant al ser prescripció si l’advocat no l’alega no es pot utilitzar, la prescripció es Empresa Empresa és l’activitat que realitza un empresari i consisteix en posar bens i serveis en el mercat. A vegades la llei utilitza empresa com a subjecte. Empresa = realitat polièdrica (administratiu, laboral, financer, mercantil …) Importància pel Dret mercantil - Explotació empresa atorga condició d’empresari - Activitat econòmica en el mercat està subjecte al Dret mercantil - A l’empresa existeixen elements regulats pel Dret mercantil (marques, patents, local de negocis, fons de comerç, etc.) - Es objecte de negocis jurídics Problema conceptual i terminològic (empresa, establiment, industria, local...) Problemàtica de l’empresa: realitat econòmica sense definició jurídica única Definició econòmica: unitat de producció en la que es combinen els preus de capital i de treball amb la finalitat de subministrar al mercat béns o serveis a un determinat preu, amb el fi d’obtenir una renta monetària igual a la diferència d’uns preus i altres. ○ Empresari: qui organitza els factors de producció. Gran importància de la seva activitat u organització (esdevé un bé objecte de negocis) ○ També: activitat de producció de béns i serveis dirigida al mercat, planificada d’acord a un criteri d’economicitat. Concepte d’empresa Teories Aplicació del concepte econòmic (Broseta i Martínez Sanz: “...organización de capital y de trabajo destinada a la producción o a la mediación de bienes o de servicios para el mercado, planificada con arreglo a un criterio de organicidad”) Teoria organicista: organisme viu i dinàmic integrat per l’activitat de l’empresari, el treball dels seus auxiliars i els béns instrumentals necessaris per la producció i mediació de béns Teoria organitzadora: activitat organitzadora i, al mateix temps, resultat d’aquesta activitat (l’organització dels factors de producció) ○ Quatre dimensions: subjectiva, funcional, objectiva i laboral Activitat econòmica de l’empresari - Exercici professional d’una activitat econòmica planificada, amb la finalitat de mitjançar en el mercat de béns o serveis 24 Establiment i local de negocis Establiment mercantil. Conjunt de béns i drets que utilitza un empresari per dur a terme la seva activitat empresarial, també es pot dir industria. Distingir l’activitat (empresa), l’establiment i el local de negocis L’establiment està composat per tots els béns i els serveis de personal necessaris per l’exercici de l’activitat: Tota classe de béns – fons de comerç Naturalesa jurídica de l’establiment: ○ Teoria atomista ○ Teoria unitària ○ Teoria espiritualista (bé intangible resultat de l’activitat) ○ Teoria intermèdia (unitat funcional). Es clau diferenciar l’establiment del local de negocis - El local de negoci és l'immoble on es desenvolupa aquella activitat Se traspassa bar normalment fa referència a establiment (immoble amb tots els seus elements que permeten realitzar l’activitat, el contracte de treballadors han de ser assumits pel nou empresari fent-se càrrec aquest els deutes amb els treballadors contrets per l’empresari anterior). En teoria els clients també es transmetran, i per aconseguir es prohibeix la competència al anterior empresari, durant aproximadament, 2 o 3 mesos. Si estigués buit es traspassar el local. Negocis jurídics L’establiment com objecte de negocis jurídics: Possibilitat de títol únic; però el mode està condicionat per la diversa naturalesa dels elements que conformen l’establiment Cessió de deutes i de crèdits (arts. 1205 Cc i 347 Ccom) Cessió de contractes ○ Excepcions: art. 44 ET, 280 i 290 Ccom., 27 Llei Contracte Agència i 34 Llei Contracte Assegurança Transmissió del fons de negocis i prohibició de competència ○ Art. 1 de la Ley de Defensa de la Competència Principi de mutabilitat Compravenda Compravenda d’establiment, compravenda d’accions i concentració - Exemple: Port Aventura (aquí) - Compravenda d’establiment: alienació del conjunt organitzat d’elements en funcionament amb els que l’empresari exerceix la seva activitat Normativa: Ccom vs Cc - Importància de l’autonomia de la voluntad i de la integració del contracte amb la bona fe - Exemple: clàusules d’elecció de Dret i del mitjà de solució de conflictes Elements de l’establiment - Principi de mutabilitat - Importància de l’inventari 25 Deures i obligacions de les parts - Prohibició de competència Arrendament Cessió temporal d’un establiment per a la seva explotació a canvi d’un preu. Regulació LAU: arrendament del local de negocis Arrendament d’establiment: autonomia de la voluntat i normes del Codi civil sobre contracte d’arrendament (no adequades). ○ Requisits: Objecte = el local i el negoci en ell instal·lat Ha de constituir una unitat patrimonial dotada de vida pròpia La finalitat ha de ser continuar l’explotació de l’activitat econòmica SAP Barcelona 30.03.2002 (JUR 2002/152830) “…la distinción entre arriendos de locales de negocio o mejor expresado, para negocio y arriendos de industria, consiste, en que en los primeros lo que únicamente se cede es el elemento material inmobiliario, es decir un espacio construido y apto para que en él se explote el negocio que pretende instalar el arrendatario. En cambio en los arrendamientos de industria o arriendos negociales, lo cedido tiene una doble composición, la que no obstante forma un todo patrimonial autónomo y es por un lado, el local en sí y por otro, el negocio o empresa instalada en el mismo, con los elementos necesarios para su explotación continuada, sin que se precise que esté dotado necesariamente de todos los elementos para su comercialización, bastando con los imprescindibles y normales, y que pueden ser mejorados, ampliados o sustituidos, según lo que al respecto se convenga entre los interesados…” Obligacions Arrendador ○ Atorgar a l’arrendatari poder de disposició sobre elements per explotar empresa ○ Col·laborar amb l’arrendatari per a que pugui explotar ○ Mantenir a l’arrendatari en la pacífica possessió Arrendatari ○ Pagar la remuneració ○ Obligació d’explotar la empresa amb diligència pròpia d’un bon empresari, sense canviar ni alterar el seu objecte ○ Obligació de restitució a l’acabament del contracte en el mateix estat Terminació ○ Causes generals, entre ells transcurs temps i resolució per incompliment ○ Dubtes sobre l’aplicació de l’art. 34 LAU (dret a indemnització) a l’arrendament d’establiment mercantil Article 34 LAU. Indemnización al arrendatario. La extinción por transcurso del término convencional del arrendamiento de una finca en la que durante los últimos cinco años se haya venido ejerciendo una actividad comercial de venta al público, dará al arrendatario derecho a una indemnización a cargo del arrendador, siempre que el arrendatario haya manifestado con cuatro 26 meses de antelación a la expiración del plazo su voluntad de renovar el contrato por un mínimo de cinco años más y por una renta de mercado. Se considerará renta de mercado la que al efecto acuerden las partes; en defecto de pacto, la que, al efecto, determine el árbitro designado por las partes. La cuantía de la indemnización se determinará en la forma siguiente: 1. Si el arrendatario iniciara en el mismo municipio, dentro de los seis meses siguientes a la expiración del arrendamiento, el ejercicio de la misma actividad a la que viniera estando dedicada, la indemnización comprenderá los gastos del traslado y los perjuicios derivados de la pérdida de clientela ocurrida con respecto a la que tuviera en el local anterior, calculada con respecto a la habida durante los seis primeros meses de la nueva actividad. 2. Si el arrendatario iniciara dentro de los seis meses siguientes a la extinción del arrendamiento una actividad diferente o no iniciara actividad alguna, y el arrendador o un tercero desarrollan en la finca dentro del mismo plazo la misma actividad o una afín a la desarrollada por el arrendatario, la indemnización será de una mensualidad por año de duración del contrato, con un máximo de dieciocho mensualidades. Se considerarán afines las actividades típicamente aptas para beneficiarse, aunque sólo en parte de la clientela captada por la actividad que ejerció el arrendatario. En caso de falta de acuerdo entre las partes sobre la cuantía de la indemnización, la misma será fijada por el árbitro designado por aquéllas. SAP Valencia 30/03/1998 (AC 1008/511) Se discutía si podía resolverse el contrato al haberse cedido el arrendamiento a un tercero Objeto del arrendamiento: “…se trata «del llamado "Cine Gran Vía", instalado en esta ciudad e integrado por el local y enseres e instalaciones industriales que se describen a continuación: a) un salón de espectáculos, conocido con el nombre de "Cine Gran Vía", destinado a proyecciones cinematográficas, sito en la planta baja del edificio núm. 55 de la Gran Vía Marqués del Turia de esta ciudad..., b) los aparatos de proyección, instalaciones eléctricas, calefacción, mobiliario y demás enseres propios de dicha industria cinematográfica, que se halla apta para su inmediata explotación, según el inventario que se formalizará en documento aparte». Añade en la estipulación primera de tal contrato que el objeto del mismo es el local con todas sus dependencias, máquinas, aparatos, muebles y enseres que integran su ajuar, y la estipulación señalada con la letra k), a la que luego se hará expresa referencia, taxativamente determina que lo arrendado es una unidad patrimonial” No se aplica la LAU sino el Cc.: “…si bien el nuevo texto no contiene una disposición como la del art. 3 del antiguo Texto Refundido tales arrendamientos presentan un entramado de intereses entre las partes que le asemejan a los denominados arrendamientos complejos, de modo que la causa de exclusión obedece, no tanto al objeto del mismo, cuanto a la incidencia que éste puede tener sobre su contenido, que lleva a una relación más compleja que la prevista por el legislador” “El contrato de arrendamiento … transmite el goce o disfrute de la cosa arrendada únicamente al arrendatario quien, sin consentimiento del arrendador no puede introducir en ese goce o disfrute a un tercero ajeno a la relación arrendaticia, y por ello, la alteración de tales elementos personales para quedar legitimada necesita fundarse en un título legal o contractual que lo autorice, título que debe estar plenamente justificado por la parte que lo invoque. La doctrina jurisprudencial recogida en numerosas sentencias, proclama que la introducción de un tercero en el uso del local, ya sea total o parcial, gratuita onerosa, temporal o permanente, sin que medie consentimiento del arrendador o título que la justifique, es causa de resolución del arriendo, a no ser que se acredite cumplidamente por el arrendatario la legalidad de esa permanencia del tercero…” 27 LHMPSD 1954 Finalidad de la norma: facilitar la financiación de los empresarios, al otorgar garantías a los acreedores Distinción entre hipoteca mobiliaria y prenda sin desplazamiento - Hipoteca: establecimientos mercantiles; automóviles y otros vehículos de motor, así como los tranvías y vagones de ferrocarril, de propiedad particular; aeronaves; maquinaria industrial; propiedad intelectual y la industrial (art. 12) - Para que puedan ser hipotecados los establecimientos mercantiles deberán estar instalados en local de negocio del que, el titular, sea dueño o arrendatario, con facultad de traspasar (art. 19) - Prenda: frutos pendientes y cosechas esperadas dentro del año agrícola en que se celebre el contrato, frutos separados o productos de dichas explotaciones, animales –incluidas las crías y productos-, las máquinas y los aperòs de las explotaciones agrícolas (art. 52). Forma: escritura pública e inscripción en registro que corresponda - Art. 3: “La falta de inscripción de la hipoteca o de la prenda en el Registro privará al acreedor hipotecario o pignoraticio de los derechos que, respectivamente, les concede esta Ley.” Extensión H.M establecimiento Necesariamente: derecho de arrendamiento sobre local, instalaciones fijas o permanentes que pertenezcan al titular Salvo pacto en contrario: derechos de propiedad industrial e intelectual, máquinas, mobiliario, utensilios y demás instrumentos de producción y trabajo. Mediante pacto: mercaderías y materias primas destinadas a la explotación propia del establecimiento Hipoteca y prenda se extienden a toda classe de indemnizaciones que le correspondan al deudor (art. 5) LHMPSD 1954  Carece de eficacia el pacto de no volver a hipotecar o pignorar los bienes (Art. 2)  El hipotecante conservará los bienes hipotecados, principales y accesorios, con la diligencia de un buen padre de familia, haciendo en ellos cuantas reparaciones y reposiciones fueren menester (art. 17)  El deudor no podrá enajenar los bienes hipotecados o dados en prenda sin el consentimiento del acreedor (art. 4)  Prelación del crédito del acreedor hipotecante (art. 10)  Se salva la eficacia de la normativa concursal Transmissió mortis causa Mort titular empresa: no comporta necessàriament la desaparició empresa Perills - Paralització de l’administració fins que successor es fa càrrec - Dissolució, liquidació i disgregació. Diverses solucions. Una de les possibles és assegurar la continuïtat de l’empresa - Empresari mort nomena factor o gerent - Marmessor es fa càrrec - Confia empresa a un dels hereus = problema de la llegítima dels restants 28 TEMA 4. Signes distintius: marques et al Qui tingui la marca és l'únic que pot utilitzar el signe Propietat intel·lectual i propietat industrial Propietat intel·lectual Objecte: Creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport. Té un dret d’exclusiva, ningú la pot prendre ni utilitzar sense el seu consentiment. La llei diu que pel sol fet de la creació ja la protegeix, sense necessitat de registre; si està registrat és més fàcil demostrar-ho. Només les persones físiques poden ser actors. Fet generador: creació (art. 1 TRLPI) - No necessitat de registre. Però registre facilita la prova de l’autoria - Autor: persona natural – Quid iuris amb la intel·ligències artificials? - No es pot registrar un invent o creació realitzada per la intel·ligència artificial, ja que ha de ser una persona física. Contingut del dret d’exclusiva: Dret moral, intransmissible i irrenunciable ○ Correspon a l’autor sempre: irrenunciable i inalienable ○ Contingut: divulgació, reconeixement, integritat, modificació, retirada, accés al exemplar únic. Exemple modificació pont Calatrava, modificació Drets d’explotació (comerciar l’obra), es poden transmetre ○ Corresponen a l’autor; però es poden transmetre ○ Contingut: reproducció, distribució, comunicació pública i transformació ○ Duració: tota la vida de l’autor i setanta anys després de la mort ○ Límits: arts. 31 ss. TRLPI (ex. copia privada, cita i il·lustració de l’ensenyament...) Propietat industrial Concepte. Drets d’exclusiva sobre béns immaterials (creacions d’una persona) que són utilitzats pels empresaris en la seva activitat econòmica i són susceptibles de transmissió. Tant les patents com les marques es poden transmetre. Erga omnes, mentre duri el dret d’exclusiva (20 anys). Per això, caràcter taxat i intervenció de l’administració quant a concessió i funcionament. Es pot oposar en front tothom. ○ Dret d’exclusiva té una vessant positiva, aquella persona pot utilitza la seva creació, vessant negativa, aquella persona pot prohibir que tercers utilitzin la seva creació. Finalitat: a) Fomentar la innovació tecnològica per incrementar la qualitat de la competència industrial b) Identificar l’empresari o els seus productes i serveis diferenciant-los dels competidors Classes: creacions industrials i signes distintius (diferències quant a: finalitat, objecte i duració). Creacions industrials, invents (idea, cosa o procediment que soluciona problemes) aplicats al servei de la industria, com les patents (20 anys). 29  ○ Creacions limitades en el temps perquè tothom es pugui beneficiar ○ Per tenir el dret d’exclusiva s’ha d’inscriure Signes distintius,. Aquells signes que utilitzen els empresaris per identificar-se o identificar els seus productes al mercat i distingir-se dels competidors, com les marques. ○ Duració ilimitada perquè tot el públic al veure la marca el pugui dientificar amb ell. ○ Si no està inscrita encara que s’utilitzi en el tràfic no estarà protegida Característiques: Natura: dret de la personalitat, dret de propietat, dret sui generis Obligació de registrar degut a natura del dret ○ Espanya: Oficina Espanyola de Patentes y Marcas (OEPM) ○ Europa: Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) ○ Internacional: Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) Normes internacionals: Convenio de la Unión de París para la protección de la propiedad industrial tiene fecha de 20 de marzo de 1883. Última versió: 1967 ○ Principis de tracte nacional i prioritat ○ Un acte fet a Japo no esta protegit a Espanya, també s’ha de protegir a altres països Conveni d’Estocolm de 14.07.1967 crea la Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) ○ Finalitat: fomentar la protecció de la propietat intel·lectual (en sentit ampli) a tot el mon i assegurar la cooperació de les administracions Acord de l’OMC pels Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC o TRIPS) ○ Finalitat: promoure la innovació tecnològica així com la transferència i difusió de la tecnologia en benefici dels productors i usuaris de coneixements tecnològics. ○ Per exemple des de que Xina va entrar a de complir els estàndards. ○ B.O.E. suplemento núm. 20, de 24 de enero de 1995; rectificación B.O.E. de 8 de febrero de 1995 Marques (signes distintius) Signes distintius Concepte: signes que serveixen a un empresari per identificar els seus productes (béns o serveis), la seva empresa i el seu establiment en el mercat i diferenciar-se dels seus competidors Interessos: ○ Titular del signe, per comercialitzar-lo ○ Consumidor, per identificar la qualitat del producte ○ Mercat, poder distingir els diferents productes Protecció ○ Normativa especial de marques ○ Competència deslleial (STS 94/2017, de 15 de febrer: principi de la complementarietat relativa) 30 Normativa de marques Convenis internacionals Normativa Europea ○ Reglamento 207/2009 Consejo (ex Reglamento 40/1994) Introdueix la marca comunitaria, on pot utilitzar la marca a tot Europa ○ Directiva 2015/2436 Del Parlamento Europeo y del Consejo, de 16 de diciembre de 2015, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros en materia de marcas Normativa nacional ○ Ley 17/2001, de 7 diciembre, de Marcas, incorpora una directiva europea ○ RD 687/2002, de 12 de julio, Reglamento Ley de Marcas Jurisprudència ○ Tribunal de Justícia de la Unió Europea ○ Jutges i tribunals espanyols: contenciós-administratiu vs civil Concepte de marca Art. 4 LM: “Se entiende por marca todo signo susceptible de representación gráfica que sirva para distinguir en el mercado los productos o servicios de una empresa de los de otras” - Signe (exemples a l’art. 4.2). Qualsevol signe pot ser una marca, com per exemple un número, dibuix, paraula… - Susceptible de representació gràfica, que es pugui plasmar a paper, ja sigui escrit, dibuixat o en una partitura. - Capacitat distintiva, ha de servir per diferenciar uns productes d’altres; si no es té aquesta capacitat distintiva no es pot registrar. - Referencia a les empreses, la marca s’ha d’utilitzar, si una marca durant 4 any no s’utilitza caduca però qualsevol persona sigui empresa o no la pot registrar Classificació: a) composició; b) relació amb altres marques (principal vs derivada); c) titularitat (individuals vs col·lectives); d) àmbit territorial; e) grau de difusió (normals, notòries i renombradas) Exemple de marca col·lectiva: Sonia Vizoso: “Ganaderos gallegos lanzan una marca de Leche A2: ‘Es el futuro del sector’”, El País, 27.8.2021. Prohibicions Absolutes (art.5) 1. No podrán registrarse como marca los signos siguientes: a) Los que no puedan constituir marca por no ser conformes al artículo 4. b) Los que se compongan exclusivamente de signos o indicaciones que puedan servir en el comercio para designar la especie, la calidad, la cantidad, el destino, el valor, la procedencia geográfica o la época de obtención del producto o de la prestación del servicio u otras características de los productos o servicios. c) Los que se compongan exclusivamente de signos o indicaciones que se hayan convertido en habituales en el lenguaje común o en las costumbres leales y constantes del comercio. 31  d) Los constituidos exclusivamente por la forma u otra característica impuesta por la naturaleza misma del producto o por la forma u otra característica del producto necesaria para obtener un resultado técnico, o por la forma u otra característica que dé un valor sustancial al producto. e) Los que sean contrarios a la Ley, al orden público o a las buenas costumbres. f) Los que puedan inducir al público a error, por ejemplo, sobre la naturaleza, la calidad o el origen geográfico del producto o servicio. g) Los que reproduzcan o imiten el escudo, la bandera, las condecoraciones y otros emblemas de España, sus Comunidades Autónomas, sus municipios, provincias u otras entidades locales, a menos que medie la debida autorización. Prohibicions:  STS 2.12.1989: Petit Suisse és un signe genèric. Avui es ‘Danonino’  Signes oficials: cas ‘Spagnolo’ (aquí)  Contraris a la llei, a l’ordre públic o als bons costums - ‘Hijoputa’ o ‘Fack ju Göhte’, ‘La Mafia se sienta a la mesa’ o ‘Top manta’ - Encarna Robles: “Marcas contrarias a la ley, al orden público o las buenas costumbres”, Relatives (arts. 6 a 9) Signes idèntics a una marca anterior que designi productes o serveis idèntics. Es necesaria la identitat del dos, signes i productes. No es parla de productes idèntics, si no que hi ha una llista on s’agrupen els productes idèntics. ○ Per l’oficina del consumidor per considerar si son identics o no, considera que camel i kamell ho són. Signes que, en ser idèntics o semblants a una marca anterior i, en ser idèntics o similars els productes que identifiquen, generin un risc de confusió (o associació) en el públic. ○ Per risc de confusió es refereix a que el consumidor mitja pugui confondre’ls o pensar que venen del mateix fabricant o que aquests estan vinculats. ○ Això es valora convencent al registrador amb proves que demostrin aquest risc de confusió o pel cas contrari que no es poden confondre. Signes similars a marques i noms comercials notoris i renombrats registrats encara que els productes siguin diferents(art. 8) ○ Marca notòria, es aquella marca que la coneixen tots els operadors del sector on opera. ○ Marca renombrada, aquella marca que és coneguda per tothom. Per exemple, Nike, McDonalds. ○ EL que es vol evitar es el parasitisme, que algú s’aprofiti del bon nom i reputació d’aquella marca renombrada Nom civil, imatge, pseudònim o signe que el públic identifiqui amb una altra persona (art. 9) ○ Per exemple si tu et dius Antonio banderas no podries registrar-lo com a marca perquè està la seva. Les prohibicions relatives no es regulen d’ofici, s’han d’al·legar per qui les vulgui impugnar 32 Marques d’agents o representants (art. 10) “1. A menos que justifique su actuación, el agente o representante del titular de una marca no podrá registrar esa marca a su nombre sin el consentimiento de dicho titular. 2. El titular perjudicado tendrá derecho a oponerse al registro de la marca o a formular contra la misma las correspondientes acciones de nulidad, reivindicatoria o de cesación, conforme a lo previsto en esta Ley y en el artículo 6 septies del Convenio de París. En particular, serán de aplicación a la acción reivindicatoria las previsiones contenidas en los apartados 2 y 3 del artículo 2.” - Un agent o representant no pot registrar una marca com a propia sense l’autorització del fabricant de la marca Naixement de la marca Dret comparat dos sistemes: registre vs utilització ○ S’ha d’anar a la oficina española de patentes i marcas ○ Presentas la solicitud emplenes el formulari, pagues les taxes i s'examina si la solicitud és correcte (pot ser a la oficina de la CCAA). S’envia a la oficina central i aquesta pública la solicitud al butlletí oficial de la propietat industrial. S’obre un termini perquè qualsevol interessat pugui presentar observacions i de mentres la oficina investiga si es contraria a prohibicions, i la oficina fina