Dret Mercantil i Empresa

El Codi de Comerç de 1885 a Espanya es basa en el concepte d'acte de comerç, considerant-lo com a base per a la regulació de la matèria mercantil. Aquest codi, encara vigent, intenta abastar tota la normativa mercantil en un sol document.

El Codi de Comerç de 1885 a Espanya defineix els actes de comerç com a qualsevol acció, realitzada per comerciants o no, que s'ajusti a les disposicions del codi. En absència d'una regla específica, s'apliquen els usos comercials locals i, en falta de tots dos, el Dret Comú.

Al Codi de Comerç de 1885, la definició d'acte de comerç és un punt controvertit. No existeix una definició precisa i universalment acceptada als Països Europeus.

La idea d'acte de comerç com a base del Dret Mercantil no s'ha adaptat a l'evolució de l'economia moderna. No inclou la indústria, ni els serveis, sectors clau en el desenvolupament econòmic.

El Dret Mercantil a Espanya es basa en un codi específic: el Codi de Comerç. A la resta d'Europa, el Dret Mercantil s'integra en el Codi Civil.

L'acte de comerç a Espanya s'utilitza per a determinar el dret aplicable. En altres països, com França, s'utilitza per a determinar la competència dels jutges mercantils.

El concepte d'acte de comerç no és consistent. Regula els comerciants i altres activitats econòmiques sense seguir un principi clar, dificultant l'aplicació de l'analogia.

El Tribunal Constitucional (TC) ha determinat que l'Estat té el poder exclusiu de legislar en matèria de dret mercantil, mentre que les Comunitats Autònomes no poden desenvolupar ni executar aquestes normes. Aquesta decisió es basa en la importància de tenir un mercat únic i coherent.

El dret mercantil està relacionat amb les relacions jurídiques entre empresaris, però no inclou les relacions jurídiques entre empreses i l'Administració pública. En aquestes últimes, les CCAA sí que poden legislar sempre que estiguin autoritzades a fer-ho per la Constitució i els seus estatuts d'autonomia.

La Constitució garanteix la llibertat d'empresa com un dret fonamental, permetent als ciutadans exercir una activitat econòmica per guanyar-se la vida. Aquest dret és un pilar de l'autonomia individual, permetent als individus desplegar el seu potencial creatiu en l'àmbit econòmic.

L'Estat té el deure de crear o mantenir les condicions necessàries perquè els ciutadans puguin exercir la llibertat d'empresa. Aquest deure es basa en la idea que l'Estat ha de promoure i garantir un sistema econòmic que permeti a les persones realitzar les seves aspiracions.

Les regles de la competència són essencials per garantir la possibilitat d'exercir la llibertat d'empresa. Aquestes regles asseguren que el mercat funciona de manera justa i eficient, evitant el monopoli i l'abús de poder per part d'alguna empresa.

A la Constitució, la llibertat d'empresa té prioritat sobre les empreses públiques. En el sistema constitucional, la llibertat individual i l'espai per al desenvolupament privat són considerats prioritaris.

La competència en igualtat de condicions és essencial per a la llibertat d'empresa. Això significa que totes les empreses han de tenir les mateixes oportunitats per competir en el mercat, sense discriminacions ni avantatges injustes.

El Dret de la Unió Europea (UE) juga un paper molt important en la regulació de la llibertat d'empresa i el funcionament del mercat interior. La legislació de la UE ajuda a crear un sistema d’igualtat i harmonia en l’àmbit econòmic.

El dret a realitzar qualsevol activitat organitzada que tingui com a objectiu la producció de béns o serveis per al mercat. Aquesta activitat no necessita tenir un ànim de lucre ni ser habitual, però requereix una planificació i organització dels factors de producció.

Els usos interpretatius són una font del dret mercantil que s'utilitzen per a determinar el significat d'una clàusula. Aquests usos s'apliquen quan no hi ha una norma específica que reguli la situació.

Qui al·lega un ús interpretatiu com a font del dret mercantil té la càrrega de provar la seva existència i la seva aplicació al cas concret.

El dret comú al sistema jurídic espanyol, s'aplica a les relacions privades generalment. Es diferencia del Dret Civil que és el dret que regula les relacions entre persones.

El dret comú és un concepte jurídic que s'utilitza a Espanya per a referir-se al Dret Privat General. No obstant això, hi ha un debat sobre si el Dret Foral, propi de les Comunitats Autònomes, s'hauria d'incloure o no dins d'aquest concepte.

El Codi de Comerç regula la figura del comerciant. En la legislació actual s'utilitza el terme empresari, però el Codi encara manté el concepte de comerciant.

Per a ser considerat comerciant individual cal tenir capacitat legal per a fer comerç i dedicar-se a ell habitualment.

Els menors i incapacitats no poden ser considerats comerciants, ja que no tenen la plena capacitat per a actuar legalment i disposar dels seus béns.

El requisit d'habitualitat per a ser comerciant ha perdut pes en la doctrina jurídica. El mer fet d'anunciar un local amb objecte comercial és suficient per a presumir-lo.

La legislació espanyola permet que les societats mercantils i industrials es dediquin al comerç, però també reconeix que altres formes jurídiques poden fer-ho.

Ser comerciant o administrador d'una societat mercantil comporta una sèrie de prohibicions i incompatibilitats.

Responsabilitat que s'imputa a un subjecte per un il·lícit o falta de complir amb els seus deures, sense que es necessiti una relació contractual prèvia.

Responsabilitat que s'imputa a un subjecte per un il·lícit o falta de contracte que ha comès, en el context d'una relació contractual.

Els actes o omissions dels auxiliars, tant dependents com independents, s'imputen a l'empresari en el marc de la responsabilitat contractual.

En la responsabilitat extracontractual, només s'imputen a l'empresari els actes i omissions dels seus dependents directs.

Circumstàncies que alliberen l'autor d'un il·lícit de responsabilitat, encara que hagi causat un dany.

Causes d'exoneració en les quals la diligència o la falta de negligència de l'autor del il·lícit alliberen la seva responsabilitat. La seva actuació es basa en la diligència.

Causes d'exoneració on no s'analitza la diligència, sinó que la llei allibera l'autor per cas fortuït o causa major.

Causades per factors alienes a l'organització del deutor que són imprevisibles i inevitables. En cas de complir-se, no hi ha responsabilitat.

Els membres d'una persona jurídica generalment no són responsables dels deutes de la companyia. No obstant això, hi ha excepcions per protegir els tercers d'abús o mala gestió.

El càlcul de la indemnització per danys causats per un il·lícit, té en compte el valor del dany i la seva relació amb la responsabilitat.

L'empresa és un concepte econòmic que s'utilitza per descriure una unitat de producció. Combinant capital i treball, subministra béns o serveis al mercat per obtenir un benefici.

L'empresari és la persona que organitza els factors de producció.

L'establiment mercantil és el conjunt de béns i drets que s'utilitzen per a desenvolupar l'activitat empresarial. Aquest pot incloure el local, la maquinària, els equips, etc.

La teoria organitzadora defineix l'empresa com l'activitat organitzativa del empresari i el resultat d'aquesta activitat (l'organització dels factors de producció).

L'empresa està subjecta al Dret Mercantil, ja que regula molts aspectes de la seva activitat, com ara els contractes, l'organització, la responsabilitat, etc.