Els Títols Valor com a instruments de pagament i finançament (3a edició) PDF

Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament PID_00296832 Blanca Torrubia Chalmeta Temps mínim de dedicació recomanat: 5 hores © FUOC PID_00296832 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament Blanca Torrubia Chalmeta Professora agregada de Dret mer- cantil de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La revisió d'aquest recurs d'aprenentatge UOC ha estat coordinada per la professora: Blanca Torrubia Chalmeta Com citar aquest recurs d’aprenentatge amb l’estil APA: Torrubia Chalmeta, B. [Blanca]. (2023). Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament (3a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). Tercera edició: setembre 2023 © d’aquesta edició, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC) Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona Autoria: Blanca Torrubia Chalmeta Producció: FUOC Tots els drets reservats Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit del titular dels drets. © FUOC PID_00296832 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament Índex Introducció.................................................................................................. 5 Objectius....................................................................................................... 6 1. Concepte i classes de títols valor................................................... 7 1.1. Pèrdua de funcionalitat dels títols valor. Les anotacions en compte i els sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts..................................................................................... 9 1.1.1. La regulació dels mercats de capitals per la Llei 6/2023, de 17 de març, dels mercats de valors i dels serveis d’inversió (LMVSI)............................................. 11 1.1.2. Valors negociables.......................................................... 13 2. Títols de pagament: la lletra de canvi......................................... 22 2.1. Concepte i requisits.................................................................... 22 2.1.1. Lletra incompleta i lletra en blanc................................ 25 2.1.2. Clàusules potestatives.................................................... 25 2.2. Utilitat de la lletra de canvi........................................................ 25 2.3. Teoria general de les declaracions canviàries.............................. 28 2.3.1. Principi d’autonomia de les declaracions canviàries..... 28 2.3.2. Declaració per mitjà d’un altre...................................... 28 2.4. La creació de la lletra.................................................................. 29 2.5. L’acceptació de la lletra............................................................... 30 2.5.1. Concepte i caràcters...................................................... 30 2.5.2. Presentació de la lletra a l’acceptació i falta d’acceptació.................................................................... 32 2.6. L’endós......................................................................................... 32 2.6.1. Concepte i requisits....................................................... 32 2.6.2. Efectes de l’endós.......................................................... 34 2.7. L’aval............................................................................................ 36 2.7.1. Concepte i requisits....................................................... 36 2.7.2. Efectes de l’aval............................................................. 36 2.8. El venciment de la lletra............................................................. 37 2.9. El pagament de la lletra.............................................................. 38 2.9.1. Pagament voluntari....................................................... 38 2.9.2. La falta de pagament. El protest.................................... 39 2.9.3. Reclamació judicial del pagament................................. 40 3. Títols de pagament: el xec.............................................................. 45 3.1. Concepte i diferències amb la lletra de canvi............................. 45 3.2. Pagament del xec........................................................................ 46 © FUOC PID_00296832 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament 3.3. Accions per al cobrament del xec............................................... 47 4. Títols de pagament: el pagaré........................................................ 49 4.1. Concepte i requisits.................................................................... 49 4.2. El pagaré a termini vista............................................................. 50 4.3. El problema dels «pagarés en blanc».......................................... 51 5. Títols de finançament: obligacions, deute públic..................... 52 5.1. Obligacions.................................................................................. 52 5.2. Deute públic................................................................................ 53 Resum............................................................................................................ 55 Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 57 Solucionari.................................................................................................. 63 Glossari......................................................................................................... 65 Bibliografia................................................................................................. 66 © FUOC PID_00296832 5 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament Introducció En aquest mòdul estudiarem els títols valor, la seva utilitat, les classes i les funcions que compleixen. Els títols valor són documents que incorporen una promesa unilateral de fer una prestació a favor de qui en resulti tenidor legítim. Són, per tant, documents que incorporen un dret de manera que la tinença del document equival a la tinença d’aquest dret. La Llei canviària i del xec (LCX) de 16 de juliol de 1985 regula la lletra de canvi, el xec i el pagaré i estableix un sistema d’obligacions canviàries basat en l’aparença i en la bona fe. Aquesta Llei conté les normes substantives relatives a cada un d’aquests títols valor. També estudiarem succintament altres títols que incorporen un crèdit i que s’emeten en sèrie, entre els quals destaquen les obligacions i els títols de deute públic, i per mitjà dels quals les empreses o les administracions públiques ob- tenen finançament. En realitat aquests títols incorporen un contracte de prés- tec de característiques especials. L’empresa que necessita finançament emet obligacions pel valor precís, per la venda del qual obté uns diners actuals, i s’obliga a restituir en el temps fixat el principal més uns interessos. Els títols de deute públic també participen d’aquestes característiques. © FUOC PID_00296832 6 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament Objectius 1. Comprendre el funcionament del títol valor. 2. Valorar la utilitat econòmica del títol valor i identificar-la en funció de les diverses modalitats. 3. Comprendre el funcionament dels diferents títols valor (es recomana, a més, fer els exercicis d’autoavaluació). 4. Entendre la posició jurídica de cada una de les figures canviàries i l’abast de les seves obligacions i drets. 5. Valorar la importància de determinades formalitats amb vista a exercir els drets i exigir les obligacions canviàries. 6. Ser capaços de completar adequadament una lletra de canvi, un xec i un pagaré. © FUOC PID_00296832 7 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament 1. Concepte i classes de títols valor El títol valor és un document que incorpora una promesa unilateral de dur a terme una prestació a favor de qui en resulti el legítim tenidor. Es tracta, per tant, d’un document que porta incorporat un dret, de manera que la tinença del document equival a la tinença d’aquest dret. Això permet que la circulació de drets sigui molt més ràpida i facilita el tràfic econòmic de béns i serveis, i hi dona fluïdesa. El títol valor presenta importants avantatges respecte dels drets que no es documenten. Així, per transmetre un crèdit no incorporat a un títol valor cal seguir el complicat sistema de la cessió de crèdits (art. 1526 a 1536 Cc, i 347 i 348 CdeC). En canvi, per transmetre un títol valor al portador, n’hi ha prou amb el seu simple lliurament, sense més formalitats. A més, un títol valor amb venciment ajornat pot ser fet líquid en qualsevol moment abans del seu venciment mitjançant l’operació de descompte. D’altra banda, els títols que incorporen drets sobre béns (títols de tradició) faciliten la seva circulació sense necessitat de manipulació material, ja que per transmetre les mercaderies, no és necessari lliurar-les materialment, i així, uns béns que es trobin en trànsit es poden transmetre abans de la seva arribada lliurant el coneixement d’embarcament o la carta de port que implica la seva propietat. El títol valor es pot definir com un document transmissible la posses- sió del qual és necessària per exercir el dret literal i autònom que s’hi esmenta. De l’anàlisi d’aquesta definició resulta que el funcionament dels títols valor obeeix a tres principis que, si bé amb diferent intensitat, els caracteritzen. Principi de legitimació: la simple possessió (en els títols al portador) o la possessió unida a altres requisits (p. ex., clàusula d’endós en els títols a l’ordre) faculta a qui posseeix el títol per exercir el dret sense necessitat de justificar la raó de l’adquisició. Principi de literalitat: el dret exigible és el que consta en el títol i amb les característiques que hi figuren. No es pot exigir res més, encara que es provi que en el pacte pel qual es va crear el títol es van assumir altres obligacions. És per això que, i a l’efecte d’aconseguir una uniformitat, se sol exigir una forma precisa a cada classe de títol valor. Principi d’autonomia: amb el títol s’exerceix un dret propi, independent del que va donar lloc, al principi, a la creació del títol i independent del dret dels posseïdors anteriors. I això és així perquè s’adquireix un títol, no la relació personal del deutor o del creditor. L’autonomia del dret incor- porat facilita enormement la circulació dels títols, ja que, a diferència del que passa amb les obligacions en general, el nou adquirent no subentra en la posició jurídica de l’anterior; no es col·loca en aquesta posició, sinó que adquireix un dret nou. © FUOC PID_00296832 8 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament Si A paga amb una lletra de canvi el mecànic B que arregla el seu cotxe i B fa un descompte d’aquesta lletra al seu banc, A està obligat a pagar el banc (posseïdor de la lletra), encara que el seu cotxe quedi mal arreglat. La relació A-B, per la qual es crea el document, no té rellevància en la relació A-banc. Aquest principi d’autonomia té el fonament en la necessitat de defensa de la seguretat del tràfic davant la seguretat jurídica. Si l’adquirent no té la seguretat que pot fer efectiu el crèdit, no l’admetria. És per això que, per afavorir la circulació, se li configura com a títol abstracte (desconnectat del negoci pel qual es va crear). Qui s’obliga pel títol crea l’aparença que satisfarà aquesta obligació, i ha de fer efectiva aquesta aparença encara que en la seva relació jurídica inicial hi hagi un perju- dici. Després podrà repetir (reclamar) contra el causant del perjudici, però, en principi, ha de pagar. Tots aquests avantatges expliquen per què els títols valor van néixer en l’àmbit del tràfic econòmic mercantil de béns i serveis. La rapidesa i seguretat que exigeix el tràfic mercantil per ser operatiu, perquè es puguin fer transaccions en massa, necessita instruments jurídics més àgils que la transmissió de crèdits o el lliurament material dels béns. I en això neix la idea d’incorporar el dret a un simple document per permetre’n un exercici fàcil. Pel que fa a les classes de títols valor, hi ha diverses classificacions, i les més significatives són la que atén el contingut del dret i la que atén la forma de designació del titular. Atenent el contingut del dret que incorporen, se’n distingeixen tres tipus: de pagament, de participació i de tradició. Els títols de pagament incorporen un dret de crèdit pecuniari (xec, lletra de canvi, pagaré, obligacions, títols de deute públic, etcètera). Aquests tí- tols confereixen al tenidor el dret a obtenir una suma de diners. Se solen denominar també efectes de comerç. Els títols de participació social incorporen els drets propis de la qualitat de soci o associat de la col·lectivitat de què es tracti (accions de la societat anònima, p. ex.). També se’ls denomina «valors mobiliaris». Els títols de tradició incorporen un dret sobre mercaderies, que pot ser de propietat (carta de port, coneixement d’embarcament, taló ferroviari, etcètera), de garantia (és el cas del warrant en els dipòsits en magatzems generals) o d’altres. Per la forma de designació del titular, es parla de títols nominatius, al por- tador i a l’ordre. Cada un necessita diferents requisits per a la seva transmissió. En els títols al portador, qui està legitimat per a l’exercici del dret és el portador, sense cap altre requisit. La transmissió d’aquests títols exigeix, simplement, la seva tradició o lliurament sense cap altra formalitat. Se © FUOC PID_00296832 9 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament sobreentén que també hi ha d’haver un títol d’adquisició (compravenda, préstec etcètera), com en tots els altres supòsits de transmissió (teoria del títol i el mode). Els títols a l’ordre són els que designen com a titular una persona deter- minada o la persona que aquesta designi. Al principi, s’indica un titular concret, però aquest en pot designar al seu torn un altre, aquest segon un tercer, etc. Les lletres de canvi, el pagaré o el xec nominatiu són títols a l’ordre. Per transmetre’ls és necessari un negoci jurídic, denominat endós, que és una declaració del titular del document, signada per ell, en virtut de la qual transmet aquest document a la persona que designa. Quan tractem les lletres de canvi, veurem el concepte i les classes d’endós. Els títols nominatius designen un titular concret que no pot designar al seu torn cap altre titular, i això els diferencia dels títols a l’ordre. Si en emetre un xec s’hi fa constar la clàusula «no a l’ordre», significa que volem que el xec no funcioni com a títol a l’ordre, sinó nominatiu. El títol nominatiu no és transmissible com a tal títol, ja que exclou la circulació; per això només es pot transmetre com un crèdit normal, pel sistema de la cessió de crèdits a què ja ens hem referit. 1.1. Pèrdua de funcionalitat dels títols valor. Les anotacions en compte i els sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts Malgrat que els títols valor van néixer per facilitar el trànsit de drets i de béns, en l’actualitat hi ha tants milions de documents emesos que la manipulació resulta gairebé impossible. La incorporació del dret al document va implicar un avenç en una economia poc desenvolupada, però actualment és una veritable rèmora per a l’agilitat del trànsit. Per això, es tendeix a substituir els títols valor documentals per simples anotacions informàtiques, molt més «manejables» i que ocupen menys espai i, últimament, per sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts. Les tecnologies de registre distribuït (DLT, de l’anglès Distributed Ledger Tech- nologies) i, en particular, la tecnologia de cadenes de blocs (blockchain) perme- ten crear registres inalterables que es gestionen de manera descentralitzada. Un registre distribuït és una base de dades que compta amb múl- tiples còpies idèntiques distribuïdes entre diversos participants que s’actualitzen de manera sincronitzada per consens seu. Tecnologia DLT La tecnologia DLT és el resultat de combinar tres tecnologies preexistents: 1) Les xarxes peer-to-peer o xarxa (P2P): xarxes d’ordinadors o xarxa de parells o xarxa entre iguals en les quals hi ha una sèrie de nodes que es comporten com a iguals entre si © FUOC PID_00296832 10 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament i actuen simultàniament com a clients i servidors respecte a la resta de nodes de la xarxa. Aquestes xarxes permeten l’intercanvi directe d’informació, en qualsevol format, entre els ordinadors interconnectats. La tecnologia P2P es va fer popular l’any 1999, quan Napster va llançar un programari que permetia als seus usuaris compartir música en format mp3. 2) La criptografia (del grec kryptós, ‘secret’, i graphé, ‘graf’ o ‘escriptura’): que permet l’intercanvi segur d’informació entre dues parts. La criptografia permet autenticar el re- mitent, garantir la integritat del contingut del missatge i impedir mitjançant el xifrat que un tercer accedeixi a la informació en cas que aconsegueixi interceptar-lo. 3) Els algorismes de consens: permeten que diversos participants, que poden no conèi- xer-se –no hi ha confiança– es posin d’acord per afegir noves entrades al registre. Hi ha diversos mecanismes per aconseguir aquest consens, la qual cosa implica garantir que els registres de tots els participants de la xarxa són idèntics i no es produeixen fraus ni duplicitats. El més conegut és el Proof of work (PoW), conegut com «prova de minat», generalitzat per Bitcoin. A diferència de la base de dades distribuïda «tradicional» (BDD), que és una base de dades que emmagatzema la informació en diversos ordinadors con- nectats entre si i als quals els usuaris poden accedir des de qualsevol lloc com si fos una xarxa local i es caracteritza perquè els participants confien entre si i col·laboren per mantenir la consistència de les dades (p. ex. la base de dades d’una universitat a la qual es connecten els ordinadors de totes les facultats), en un registre distribuït o DLT no hi ha confiança entre les parts o els in- teressos d’aquestes són contraposats. Per aquest motiu, ha d’implantar-se un mecanisme per verificar col·lectivament els registres abans de compartir-los. En el registre distribuït, les actualitzacions no les executa una autoritat central, com ocorre en la BDD, sinó que es porten a terme per consens de les parts, conforme a regles o procediments acceptats per tothom. Normalment, els registres distribuïts s’implementen mitjançant una (blockchain) o cadena de blocs, que és un tipus de base de dades en la qual les transaccions individuals es processen i emmagatzemen per grups o blocs. Aquests blocs es van connectant els uns amb els altres per ordre cronològic i creen la cadena. La integritat i la seguretat de les dades així emmagatzemades s’assegura amb l’ús de la criptografia. En el context de la (blockchain) es parla de xarxes públiques i de xarxes pri- Cadena de blocs vades segons sigui la manera d’accés a la xarxa dels participants. Una xarxa La cadena de blocs manté la pública és una xarxa d’accés obert, de manera que qualsevol pot participar-hi. seva seguretat gràcies a l’ús Aquest tipus de xarxa requereix d’un sistema d’incentius que permeti afegir de diversos algorismes de con- sens. Els nodes són els siste- participants que validin les transaccions. Així, en l’actualitat, Bitcoin és la xar- mes informàtics que utilitzen la seva potència de càlcul per xa pública més gran que utilitza la remuneració en criptoactius com a incentiu confirmar aquestes transacci- ons. Actuen a manera de ma- per fer les validacions. quinari físic de validació del procés. Els miners són els usu- aris que executen els nodes i obtenen recompenses per l’esforç d’utilitzar el seu poder de computació. © FUOC PID_00296832 11 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament Les xarxes públiques plantegen dos problemes típics. El primer, que per acon- Signatura digital seguir el consens se sol·licita que els potencials validadors resolguin proves de Els DLT fan ús de tecnologies treball criptogràfic complexes (minat) que requereixen l’ús d’un gran poder de signatura digital semblants de computació (així ocorre amb Bitcoin). El segon, la necessitat i dificultat de a les empleades per la signatu- ra electrònica de documents. mantenir la privacitat de les transaccions. Una xarxa privada, per contra, requereix d’una invitació o el compliment d’una sèrie de requisits d’accés, i és habitual que els participants es coneguin entre si. Aquestes xarxes permeten als operadors limitar l’accés a participants en els quals es confia en certa manera. També permeten assignar funcions di- ferenciades als participants, la qual cosa implica alleugerir els requisits de va- lidació d’un registre, millorant l’escalabilitat i reduint els problemes de segu- retat. Per aquests motius, la majoria dels projectes que estan desenvolupant les entitats financeres es basen en xarxes privades. Doncs bé, com s’ha assenyalat, fins a l’aparició de les tecnologies DLT, la pos- sibilitat de digitalització dels títols valor es limitava a la substitució del títol físic per la seva «anotació en compte», això és, per l’anotació en un registre centralitzat de titularitats. Així ha ocorregut en els mercats secundaris i amb els títols de transport. Les tecnologies de registre permeten dur a terme electròni- cament transferències de títols, mitjançant el seu endós electrònic, eliminant la necessitat dels registres centralitzats. 1.1.1. La regulació dels mercats de capitals per la Llei 6/2023, de 17 de març, dels mercats de valors i dels serveis d’inversió (LMVSI) Des de la publicació l’any 1988 de la primera Llei del mercat de valors (LMV), la normativa reguladora dels mercats de capitals s’ha dut a terme per una «llei marc» dirigida a establir els caràcters bàsics dels diferents mercats financers i els seus agents, les seves obligacions essencials de conducta i informació, a garan- tir la protecció de la clientela financera, i a encomanar a la Comissió nacional del mercat de valors (CNMV) la supervisió d’aquests mercats a fi d’aconseguir la transparència, la correcta formació dels preus i la protecció dels inversors. La CNMV és l’organisme encarregat de la supervisió i inspecció dels mercats de valors espanyols i de l’activitat dels qui hi intervenen. L’LMV es va desenvolupar des dels seus orígens per múltiples reglaments, el nombre i l’extensió dels quals s’ha vist incrementat notablement en les últi- mes dècades per la creixent sofisticació i complexitat dels mercats de capitals. A més, la major part de la normativa vigent en aquest àmbit és conseqüència de la transposició de directives de la Unió Europea i s’integra pels, cada vegada més freqüents, Reglaments de la Unió Europea, que són d’aplicació directa. © FUOC PID_00296832 12 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament La Llei dels mercats de valors i dels serveis d’inversió és ara la nova «llei marc» dels mercats de valors, en substitució del Reial decret legislatiu 4/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del mercat de valors, que era, al seu torn, el successor de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors. L’LMVSI introdueix la novetat de reconèixer aquests sistemes basats en tecnologia de registre distribuït com mig específic de representació dels valors negociables i incorpora regles per garantir la seguretat jurídica d’aquesta manera de representació. També incorpora les adaptacions necessà- ries per aplicar el Reglament relatiu als mercats de criptoactius. En concret, la designació de la Comissió nacional del mercat de valors (CNMV) com a auto- ritat competent per a la supervisió de l’emissió, oferta i admissió a negociació de determinats criptoactius que no siguin instruments financers, i un règim d’infraccions i sancions perquè pugui exercir les facultats que se li atribueixen. LMVSI L’LMVSI transposa al nostre ordenament jurídic les directives recents: 1) La Directiva 2019/2177 del Parlament Europeu i del Consell de 18 de desembre de 2019 per la qual es modifica la Directiva 2009/138/CE sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici (Solvència II), la Directiva 2014/65/UE relativa als mer- cats d’instruments financers i la Directiva 2015/849 relativa a la prevenció de la utilitza- ció del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme. 2) La Directiva 2020/1504 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 d’octubre de 2020, per la qual es modifica la Directiva 2014/65/UE relativa als mercats d’instruments finan- cers. 3) La Directiva 2021/338 del Parlament Europeu i del Consell de 16 de febrer de 2021 per la qual es modifica la Directiva 2014/65/UE quant als requisits d’informació, la governan- ça de productes i la limitació de posicions, i les Directives 2013/36/UE i (UE) 2019/878 quant a la seva aplicació a les empreses de serveis d’inversió amb la finalitat de contribuir a la recuperació de la crisi de la COVID-19. 4) La Directiva 2019/2034 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de novembre de 2019 relativa a la supervisió prudencial de les empreses de serveis d’inversió, i per la qual es modifiquen les Directives 2002/87/CE, 2009/65/CE, 2011/61/UE, 2013/36/UE, 2014/59/UE i 2014/65/UE. 5) La Directiva del Parlament Europeu i del Consell per la qual es modifiquen les Directi- ves 2006/43/CE, 2009/65/CE, 2009/138/UE, 2011/61/UE, 2013/36/UE, 2014/65/UE, (UE) 2015/2366 i (UE) 2016/2341. L’objecte de la nova llei és introduir les modificacions necessàries per facilitar el desenvolupament dels mercats de valors espanyols en l’entorn competitiu actual; millorar la tècnica normativa i sistemàtica, i adaptar la normativa naci- onal a les novetats del dret europeu per tal d’aconseguir l’estabilitat financera i protegir els drets de la clientela de serveis d’inversió. © FUOC PID_00296832 13 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament L’LMVSI cerca incorporar les regles necessàries per garantir la seguretat jurídica Reglament sobre els en la representació de valors negociables mitjançant sistemes basats en DLT, mercats de criptoactius a fi de permetre l’aplicació a Espanya del Reglament (UE) núm. 2022/858 del El Reglament sobre els mer- Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2022, sobre un règim pilot cats de criptoactius, més conegut com MiCA (de d’infraestructures del mercat basades en la tecnologia de registre descentra- l’anglès Markets in Crypto As- sets) és la normativa europea litzat. A més, introdueix les adaptacions necessàries per aplicar el Reglament que regula l’emissió i presta- relatiu als mercats de criptoactius. En concret, referent a la designació de la ció de serveis relacionats amb els criptoactius. Aquest Regla- CNMV com a autoritat competent per a la supervisió de l’emissió, oferta i ad- ment, aprovat el 20 d’abril pel Parlament Europeu, és la pri- missió a negociació de determinats criptoactius que no siguin instruments fi- mera i única regulació del seu tipus en el món i s’aplicarà a nancers. I perquè la CNMV pugui exercir les facultats conferides, introdueix partir de a mitjans de 2024. també el règim d’infraccions i sancions aplicable de conformitat amb aquest. Títols de l’LMVSI L’LMVSI s’estructura en deu títols: 1) Títol I: recull les normes generals relatives a l’objecte i àmbit d’aplicació de la llei, i als valors negociables. 2) Títol II: regula la naturalesa i règim jurídic de la CNMV, així com les seves funcions, competències i organització. 3) Títol III: conté les disposicions sobre el mercat primari de valors negociables. 4) Títol IV: regula els diferents centres de negociació (mercats regulats, sistemes multi- laterals de negociació i sistemes organitzats de contractació), així com els sistemes de compensació, liquidació i registre de valors. També estableix els requisits d’informació periòdica dels emissors, les obligacions d’informació sobre participacions significatives i autocartera, i el règim aplicable a les ofertes públiques d’adquisició. 5) Títol V: introdueix el règim aplicable a les empreses de serveis d’inversió, incloent-hi el procediment d’autorització, el règim de prestació de serveis en tercers estats, els requisits d’informació i de governança, la política de remuneracions i els mecanismes de gestió. 6) Títol VI: conté el règim aplicable als proveïdors de serveis de subministrament de dades, el seu procediment d’autorització i els requisits de funcionament i d’organització interna. 7) Títol VII: incorpora les disposicions relatives al Fons de garantia d’inversions. 8) Títol VIII: conté les normes de conducta aplicables als prestadors de serveis d’inversió i la normativa relativa a l’abús de mercat. 9) Títol IX: regula el règim de supervisió, inspecció i sanció de la CNMV. 10) Títol X: conté el règim fiscal de les operacions sobre valors. 1.1.2. Valors negociables L’LMVSI conté en el capítol II del títol I (Disposicions generals) les disposicions relatives als valors negociables. Aquestes aborden els aspectes següents: 1) Representació dels valors negociables. © FUOC PID_00296832 14 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament L’LMVSI reconeix com a manera de representació dels valors negocia- bles els títols, les anotacions en compte i els sistemes basats en tecno- logia de registres distribuïts. La modalitat de representació triada haurà d’aplicar-se a tots els valors negociables d’una mateixa emissió. Ara bé, els valors negociables admesos a negociació en centres de negociació han d’estar necessàriament representats mitjançant anotacions en compte o mitjançant sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts en el marc del Reglament UE 2022/858 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2022. La representació de valors negociables per qualsevol de les formes previstes en la present llei podrà modificar-se. El canvi de la representació per mitjà d’anotacions en compte a títols exigirà l’autorització prèvia de la CNMV. Si l’entitat emissora tria la representació mitjançant sistemes basats en tecno- logia de registres distribuïts, aquests hauran de: a) Garantir la integritat i inmutabilitat de les emissions que s’hi duguin a ter- me. b) Identificar de manera directa i indirecta els titulars dels drets sobre els valors negociables. c) Determinar-ne la naturalesa, característiques i nombre. Els titulars dels drets sobre els valors negociables representats mitjançant sis- temes basats en DLT tindran accés a la informació corresponent a aquests, així com a les operacions sobre els valors fets per aquests (art. 6 LMVSI). 2) Documentació de l’emissió. L’LMVSI obliga l’entitat emissora, en cas de representació de valors ne- gociables per mitjà d’anotacions en compte o de sistemes basats en tec- nologia de registres distribuïts, a elaborar un document en el qual cons- tarà la informació necessària per a la identificació de l’entitat encarrega- da del registre comptable o la responsable de l’administració de la ins- cripció i registre, així com dels valors negociables integrats en l’emissió. L’entitat emissora, a més, haurà de dipositar una còpia del document de l’emissió i les seves modificacions davant l’entitat encarregada del registre comptable o davant l’entitat responsable de l’administració de la inscripció i registre dels valors negociables en els sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts. Aquestes hauran de tenir en tot moment una còpia del document referit a disposició dels titulars i del públic interessat en general. Com que es © FUOC PID_00296832 15 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament tracta de valors negociables admesos a negociació en un centre de negociació, haurà de dipositar-se també una còpia davant el seu organisme rector (art. 7 LMVSI). Centres de negociació Els centres de negociació són els sistemes multilaterals autoritzats a operar per la CNMV i per les comunitats autònomes amb competències en matèria de mercats de valors, en- tesos com qualsevol sistema o dispositiu en el qual interactuen els diversos interessos de compra i de venda d’instruments financers de múltiples tercers, el funcionament dels quals s’ha de regir per les disposicions d’aquesta llei i la seva normativa de desenvolupa- ment (art. 42 LMVSI). Tenen la consideració de centre de negociació: 1) Els mercats regulats, que reben la denominació de mercats secundaris oficials. Es con- sideren tals: les borses de valors, el Mercat de renda fixa pública i privada (AIAF) i el Mer- cat de futurs i opcions (MEFF). Tots aquests mercats són gestionats per Borses i mercats espanyols (BME), que és l’operador de tots els mercats de valors i sistemes financers del nostre país. 2) Els sistemes multilaterals de negociació (SMN), que són una alternativa als mercats regulats i permeten l’accés a empreses de menys grandària. Estan operats per una empre- sa de serveis d’inversió o per un organisme rector del mercat. Igual que en els mercats regulats, es permet que múltiples agents intercanviïn instruments financers. Cal destacar el Mercat alternatiu borsari i el Mercat alternatiu de renda fixa. 3) Els sistemes organitzats de contractació, que és qualsevol sistema multilateral, que no sigui un mercat regulat o un SMN i en el qual interactuen els diversos interessos de compra i de venda de bons i obligacions, titulitzacions, drets d’emissió o derivats de múltiples tercers per donar lloc a contractes. El contingut dels valors negociables representats per mitjà d’anotacions en compte o per mitjà de sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts es- tarà determinat pel document de l’emissió. Aquest document contindrà prou informació sobre els sistemes en els quals es registrin els valors, incloent-hi, entre d’altres, els aspectes principals sobre el seu funcionament i govern. No serà necessària l’elaboració del document de l’emissió per als instruments fi- nancers que es negociïn en mercats regulats de futurs i opcions ni en els al- tres supòsits, als quals s’aplicaran les condicions que, si escau, es determinin reglamentàriament. 3) Entitats encarregades del registre comptable i entitats responsables d’administració de la inscripció i registre dels valors representats per mit- jà de sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts. La gestió del registre comptable dels valors negociables representats per mitjà d’anotacions en compte corresponents a una emissió ha de ser atribuïda a una única entitat que haurà de vetllar per la integritat de l’emissió. Si es tracta de valors negociables representats per mitjà d’anotacions en comp- te no admesos a negociació en centres de negociació, aquesta entitat serà lliu- rement designada per l’emissora entre les empreses de serveis d’inversió i en- titats de crèdit autoritzades. © FUOC PID_00296832 16 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament La gestió del registre de valors negociables representats mitjançant sis- temes basats en tecnologia de registres distribuïts es durà a terme en la forma prevista en el document de l’emissió. L’emissor haurà de designar una o diverses entitats autoritzades que seran responsables de l’administració de la inscripció i registre dels valors en el sistema, que podran ser el mateix emissor o una o diverses entitats designades per aquest, que portaran la gestió de la identificació dels titulars dels drets derivats dels valors negociables, així com dels diferents esdeveniments corporatius, inscripcions o gravàmens que afectin l’emissió. Les entitats respondran davant dels perjudicats per la falta de pràctica de les corresponents inscripcions, per les inexactituds i retards en aquestes i, en general, per l’incompliment intencionat o per negligència de les seves obligacions legals. El rescabalament dels danys causats es farà efectiu en espècie (art. 8 LMVSI). Article 128 LMVSI D’acord amb l’article 128 LMVSI, són empreses de serveis d’inversió: a) Les societats de valors, les quals poden operar professionalment, tant per compte d’altri com per compte propi, i realitzar tots els serveis i activitats d’inversió, i serveis auxiliars prevists en l’LMVSI. b) Les agències de valors, les quals professionalment només poden operar per compte d’altri, amb representació o sense. Podran realitzar els serveis i activitats d’inversió i els serveis auxiliars prevists en l’LMVSI. c) Les societats gestores de carteres, les quals exclusivament poden prestar els serveis i activitats d’inversió prevists en l’LMVSI. També podran realitzar els serveis auxiliars. Aquestes empreses no estaran autoritzades a tenir fons o valors de clients per la qual cosa, en cap cas, podran col·locar-se en posició deutora respecte als seus clients. d) Les empreses d’assessorament financer que no estaran autoritzades a tenir fons o valors de clients per la qual cosa, en cap cas, podran col·locar-se en posició deutora respecte als seus clients. Es consideren serveis i activitats d’inversió: a) La recepció i transmissió d’ordres de clients en relació amb un o més instruments financers. b) L’execució d’ordres per compte de clients. c) La negociació per compte propi. d) La gestió de carteres. e) La col·locació d’instruments financers sense base en un compromís ferm. f) L’assegurament d’instruments financers o col·locació d’instruments financers sobre la base d’un compromís ferm. g) L’assessorament en matèria d’inversió. h) La gestió d’SMN. i) La gestió d’SOC (art. 125 LMVSI). I es consideren serveis auxiliars d’inversió: a) La custòdia i administració per compte de clients dels instruments financers. b) La concessió de crèdits o préstecs a inversors, perquè puguin dur a terme una operació sobre un o més dels instruments financers previstos en l’LMVSI. © FUOC PID_00296832 17 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament c) L’assessorament a empreses sobre estructura del capital, estratègia industrial i qüesti- ons afins, així com l’assessorament i altres serveis en relació amb fusions i adquisicions d’empreses. d) Els serveis relacionats amb l’assegurament. e) L’elaboració d’informes d’inversions i anàlisis financeres o altres formes de recomana- ció general relativa a les operacions sobre instruments financers. f) Els serveis de canvi de divises, quan estiguin relacionats amb la prestació de serveis i activitats d’inversió. g) Els serveis i activitats d’inversió, així com els serveis auxiliars que es refereixin al sub- jacent no financer dels instruments financers derivats, com contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relaci- onats amb instruments financers, divises, variables financeres, matèries primeres o drets d’emissió, quan es trobin vinculats a la prestació de serveis i activitats d’inversió o de serveis auxiliars. 4) Sistema de registre i tinença de valors negociables representats mitjan- çant anotacions en compte. Tot dipositari central de valors que presti serveis a Espanya haurà d’adoptar un sistema de registre compost per un registre central i els registres de detall a càrrec de les entitats participants en aquest sistema. El registre central estarà a càrrec del dipositari central de valors i reconeixerà a cada entitat participant que el sol·liciti, si escau, un o diversos comptes propis, un o diversos comptes generals de tercers i un o diversos comptes individuals (art. 9 LMVSI). 5) Constitució dels valors negociables representats per mitjà d’anotacions en compte o mitjançant sistemes basats en tecnologia de registres distri- buïts. Els valors negociables representats per mitjà d’anotacions en compte, o per mitjà de sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts, es constituiran com a tals en virtut de la seva inscripció en el corresponent registre de l’entitat encarregada del registre comptable. Els valors negociables representats per mitjà de sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts es constituiran com a tals mitjançant el seu primer re- gistre en aquests sistemes, en favor de l’emissor o dels subscriptors dels valors. La posada en circulació dels valors negociables es produirà en virtut del seu registre en el corresponent sistema a favor dels subscriptors d’aquests valors. Els subscriptors de valors negociables representats per mitjà d’anotacions en compte o mitjançant sistemes basats en DLT tindran dret al fet que es practiquin al seu favor, lliures de despeses, les corresponents inscrip- cions (art. 10 LMVSI). © FUOC PID_00296832 18 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament 6) Transmissió dels valors negociables. La transmissió dels valors negociables representats per mitjà d’anotacions en compte tindrà lloc per transferència comptable. La transmissió dels valors representats mitjançant sistemes basats en DLT tindrà lloc mitjançant la transferència registrada en el registre distribuït. La inscripció o registre de la transmissió en el sistema d’anotacions en comp- te o en el sistema basat en DLT, segons correspongui, a favor de l’adquirent produirà els mateixos efectes que el lliurament dels títols (art. 11 LMVSI). La transmissió serà oposable a tercers des del moment en què s’hagi practicat la inscripció en el sistema d’anotacions en compte o en el sistema basat en tecnologia de registres distribuïts, segons el cas. El tercer que adquireixi a títol onerós valors negociables representats per mit- jà d’anotacions en compte o per mitjà de sistemes basats en tecnologia de re- gistres distribuïts, de persona que, segons els seients del registre comptable o el sistema basat en tecnologia de registres distribuïts, aparegui legitimada per transmetre’ls, no estarà subjecte a reivindicació, tret que en el moment de l’adquisició hagi obrat de mala fe o amb culpa greu. L’article 11 LMVSI recull en aquest punt la protecció registral del tercer de bona fe en relació amb els valors negociables. L’entitat emissora només podrà oposar, enfront de l’adquirent de bona fe de valors negociables representats per mitjà d’anotacions en compte o per mitjà de sistemes basats en DLT, les excepcions que es desprenguin de la inscripció en relació amb el document de l’emissió i les que hagués pogut esgrimir en el cas que els valors negociables haguessin estat representats per mitjà de títols. La subscripció o transmissió de valors negociables només requerirà per a la seva validesa la intervenció de notari quan, tot i no estar admesos a negociació en un mercat regulat, estiguin representats mitjançant títols al portador i aquesta subscripció o transmissió no s’efectuï amb la participació o mediació d’una societat o agència de valors, o d’una entitat de crèdit. 7) Constitució de drets reals limitats i altres gravàmens. La constitució de drets reals limitats o una altra classe de gravàmens so- bre valors negociables representats per mitjà d’anotacions en compte o de sistemes basats en DLT haurà d’inscriure’s en el compte o registrar-se en el registre corresponent, segons el cas (art. 12 LMVSI). © FUOC PID_00296832 19 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament Els sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts que s’utilitzin, si escau, per la representació de valors negociables hauran de comptar amb els meca- nismes necessaris per fer la inscripció de qualssevol actes i negocis jurídics que hagin d’inscriure’s conforme a dret, incloent-hi, entre d’altres, embargaments, execucions judicials, transmissions mortis causa i la constitució de drets reals limitats i altres gravàmens sobre ells. Igualment hauran de comptar amb totes les funcionalitats necessàries pròpies d’aquesta forma de representació de va- lors negociables. La inscripció de la penyora equival al desplaçament posses- sori del títol. La constitució del gravamen serà oposable a tercers des del moment en què s’hagi practicat la inscripció corresponent. 8) Legitimació registral i tracte successiu. La persona que aparegui legitimada en els seients del registre comptable o en el sistema basat en tecnologia de registres distribuïts es presumirà titular legítim i, en conseqüència, podrà exigir de l’entitat emissora que dugui a terme a favor seu les prestacions al fet que doni dret el valor negociable. Podrà aparèixer com a persona legitimada bé el beneficiari últim, o bé una entitat que estigui autoritzada a prestar el servei auxiliar previst en l’LMVSI (custòdia i administració per compte de clients dels instruments financers, inclosa la gestió de tresoreria i de garanties i exclòs el manteniment de comptes de valors en el nivell més alt), sempre que quedi constància que actua per compte de la seva clientela (art. 13 LMVSI). L’entitat emissora que dugui a terme de bona fe i sense culpa greu la prestació en favor del legitimat quedarà alliberada, encara que aquest no sigui el titular del valor negociable. Per a la transmissió i l’exercici dels drets que corresponen al titular caldrà la inscripció prèvia a favor seu. 9) Certificats de legitimació. © FUOC PID_00296832 20 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament La legitimació per a la transmissió i per a l’exercici dels drets derivats dels valors negociables, representats tant per mitjà d’anotacions en compte com per mitjà de sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts, podrà acreditar-se mitjançant l’exhibició de certificats, que seran opor- tunament expedits per les entitats encarregades dels registres compta- bles de conformitat amb els seus propis seients, o per les entitats res- ponsables de l’administració de la inscripció i registre dels valors quan s’utilitzin sistemes basats en tecnologia de registres distribuïts, els qui podran expedir aquests certificats de conformitat amb funcionalitats en aquests sistemes sobre la base de les quals quedi provada de manera in- dubtable la titularitat dels drets de què es tracti. Per a aquests valors, el document d’emissió detallarà els mecanismes imple- mentats pel sistema de representació basat en tecnologia de registres distribu- ïts de què es tracti per mitjà dels quals es provi la titularitat dels drets sobre els valors negociables representats en aquest sistema (art. 14 LMVSI). Aquests certificats no conferiran més drets que els relatius a la legitimació. Se- ran nuls els actes de disposició que tinguin per objecte els certificats. No podrà expedir-se per als mateixos valors negociables i per a l’exercici dels mateixos drets més d’un certificat. Les entitats encarregades dels registres comptables, les entitats responsables de l’administració de la inscripció i registre dels valors i els membres dels centres de negociació no podran donar curs a transmissions o gravàmens ni practicar les inscripcions corresponents si el disposador no ha restituït prèviament els certificats expedits a favor seu. L’obligació de restitució decau quan el certificat hagi quedat privat de valor. 10) Trasllat de valors negociables i regla de la prorrata. Declarat el concurs d’una entitat encarregada de la gestió del registre de valors negociables representats mitjançant anotacions en compte, o d’una entitat participant en el sistema de registre, o d’una entitat res- ponsable de l’administració de la inscripció i registre dels valors en els sistemes basats en DLT, els titulars de valors negociables anotats o ins- crits en aquests registres gaudiran del dret de separació dels valors nego- ciables inscrits a favor seu i el podran exercitar sol·licitant el seu trasllat a una altra entitat (art. 15 LMVSI). © FUOC PID_00296832 21 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament El jutge del concurs i els òrgans de l’administració concursal vetllaran pels drets que derivin d’operacions en curs de liquidació en el moment en què es declari el concurs d’alguna de les entitats a les quals es refereix l’apartat ante- rior, atenent per a això a les regles del corresponent sistema de compensació, liquidació i registre. Els dipositaris centrals de valors i altres entitats encarregades de la gestió del registre de valors negociables representats mitjançant anotacions en compte garantiran la integritat de les emissions de valors. De conformitat amb el que es disposa en la normativa europea de desenvolupament del Reglament (UE) 909/2014, el dipositari central de valors exigirà als seus participants que con- ciliïn cada dia els seus registres amb la informació rebuda d’ell. Per a això, el dipositari central de valors proporcionarà diàriament als participants la infor- mació específica que detalla l’LMVSI. Quan hi hagi drets reals limitats o una altra classe de gravàmens sobre els Reial decret 878/2015 valors negociables, i sense perjudici dels pactes entre el garant i el beneficia- El Reial decret 878/2015, de 2 ri de la garantia, un cop aplicada la regla de la prorrata, aquests gravàmens d’octubre, sobre compensació, s’entendran constituïts sobre el resultat de la prorrata i dels crèdits enfront liquidació i registre de valors negociables representats mit- de l’entitat participant que, si escau, hi hagi per la part no satisfeta en valors jançant anotacions en comp- te, sobre el règim jurídic dels negociables. dipositaris centrals de valors i de les entitats de contraparti- da central i sobre requisits de Les competències correspondran a les comunitats autònomes amb competèn- transparència dels emissors de valors admesos a negociació cies en la matèria, respecte als instruments financers negociats exclusivament en un mercat secundari oficial, desenvolupa aspectes dels va- en mercats d’àmbit autonòmic i compliment previ de requisits específics exi- lors negociables representats gits en aquests mercats. mitjançant anotació en comp- te. L’LMVSI encarrega a futurs reglaments el desenvolupa- ment dels aspectes de la repre- sentació de valors negociables mitjançant DLT. © FUOC PID_00296832 22 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament 2. Títols de pagament: la lletra de canvi Nascuda a l’edat mitjana per tal de permetre el traspàs de fons d’una plaça a una altra, la lletra pren el nom del primitiu contracte de canvi, principal ofici dels banquers. El canvi, que al principi va ser real (permuta d’unes monedes per altres en la mateixa plaça), es va haver de fer un dia de plaça a plaça, amb la qual cosa el banquer s’obligava a tornar a una determinada plaça les monedes que rebia en la d’origen. El canvi de moneda present per moneda absent es feia constar mitjançant un document notarial, que servia de prova de l’obligació assumida. No obstant això, fins al segle XVI, la lletra no passa de ser un mer títol de canvi a ser un títol de pagament. Hi va contribuir la incorporació de la clàusula a l’ordre i de l’endós. Els codis de comerç de 1829 i 1885 regularan la lletra de canvi i estendran l’aplicació de la seva normativa al pagaré i altres títols endossables (això mateix farà la Llei canviària i del xec). 2.1. Concepte i requisits La lletra de canvi és un títol valor emès per una persona (anomenada lliurador) que ordena a una altra (anomenada lliurat) que faci el paga- ment d’una quantitat a un tercer (denominat prenedor) o a qui aquest designi, en un moment determinat. La lletra està regulada per la Llei canviària i del xec (LCX), de 16 de juliol de 1985. Aquesta llei, que també regula el xec i el pagaré, estableix un siste- ma d’obligacions canviàries basat en l’aparença i en la bona fe i, a més de les normes substantives relatives a cada un dels títols valor, recull normes desti- nades a resoldre conflictes de lleis que puguin sorgir en relació amb aquests documents. La lletra de canvi és un títol formal, és a dir, la validesa de les obligacions canviàries que conté queda subjecta al compliment d’una sèrie de requisits que s’estableixen en l’article 1 LCX, que assenyala: © FUOC PID_00296832 23 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament «La lletra de canvi ha de contenir: 1) la denominació de lletra de canvi inserida en el text mateix del títol, expressada en l’idioma utilitzat per redactar-lo; 2) el mandat pur i simple de pagar una suma determinada en pessetes o moneda estrangera convertible admesa a cotització oficial; 3) el nom de la persona que ha de pagar, denominada lliurat; 4) la indicació del venciment; 5) el lloc on s’ha d’efectuar el pagament; 6) el nom de la persona a la qual s’ha de fer el pagament o a l’ordre de la qual s’ha d’efectuar; 7) la data i el lloc en què es lliura la lletra; 8) la signatura de qui emet la lletra, denominat lliurador.» L’ordre de pagament ho és d’una suma determinada en qualsevol moneda ad- mesa al canvi oficial a Espanya. El mateix format oficial incorpora l’ordre de pagament («pagareu al venciment expressat»). Se n’ha d’assenyalar la mone- da, altrament, no seríem davant una «suma determinada». La jurisprudència ha considerat que si falta la moneda però tots els elements de la lletra són es- panyols (subjectes, lloc de pagament i emissió, etcètera), s’ha d’entendre que és la moneda oficial a Espanya, l’euro. De tota manera, en el format oficial de lletra actual ja consta directament la menció «moneda», per advertir l’emissor que l’ha de fer constar. La suma es posa dues vegades: en números i en lletres. Si totes dues sumes no concorden, preval la suma que s’ha posat en lletres, ja que s’entén que l’escriptura amb lletres és més meditada, es presta menys a l’error. El rigor de les formalitats exigides es reflecteix en l’article 2 LCX, quan asse- nyala que el document que no tingui algun d’aquests requisits «no es consi- dera lletra de canvi». No obstant això, hi ha tres excepcions que recull aquest mateix article: a) si no s’expressa el venciment, la lletra es considera pagable a la vista; b) si no hi ha indicació especial, el lloc designat al costat del nom del lliurat es considera el lloc del pagament i, alhora, el domicili del lliurat; c) si no s’hi indica el lloc d’emissió, la lletra es considera lliurada (emesa) al lloc designat al costat del nom del lliurador. També assenyala que són clàusules facultatives totes les mencions posades en la lletra que siguin diferents de les de l’article 1 LCX. © FUOC PID_00296832 24 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament És molt comú designar com a lloc de pagament un compte corrent d’una entitat de crèdit, Impresos per a la qual cosa fins i tot hi ha un requadre previst en la lletra. En aquest supòsit, l’entitat de crèdit que fa el pagament es denomina domiciliatari. Però no és un subjecte canviari (no assumeix cap obligació), sinó simplement un lloc de pagament. Als estancs es venen els impre- sos oficials de lletres de canvi Figura 1. Anvers de l’imprès oficial de lletra de canvi (amb diferent preu segons qui- na hagi de ser la quantia que es fixi en la lletra). Figura 2. Revers de l’imprès oficial de lletra de canvi L’LCX no exigeix que el document s’estengui en un imprès oficial, però sí Nota que ho fa la Llei sobre l’impost d’actes jurídics documentats (art. 37 Reial de- En el judici canviari, un cop cret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de presentada la demanda, el jut- la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documen- ge requereix el deutor perquè pagui en el termini de 10 dies tats). Si no s’estén en aquest document oficial, l’import de la lletra no podria i ordena l’embargament dels seus béns per la quantitat de ser exigit en el judici canviari especial que regula la Llei 1/2000, de 7 de gener, la lletra, interessos de demora, despeses i costos. d’enjudiciament civil (LEC), en els articles 819 a 827, sinó per mitjà del pro- cediment ordinari. En realitat, la norma fiscal diu que si no s’estén al document oficial, es perd la caracte- Nota rística de ser títol executiu. Com que, des que va entrar en vigor la Llei de 7 de gener de 2000 d’enjudiciament civil (LEC), les lletres no són títols executius (no donen accés a un judici executiu, sinó al canviari), es pot entendre que la «sanció fiscal» es refereix L’STS de 5 de març de 2014 al judici canviari. fixa com a doctrina jurispru- dencial que, perquè s’iniciï el judici canviari de la LEC és ne- La lletra sense eficàcia canviària per defecte de forma es podrà utilitzar com cessari que es presenti junta- ment amb la demanda el do- a document per provar les relacions que han motivat l’emissió o transmissió cument original de la lletra de de la lletra (venda, préstec, etc.). canvi, xec o pagaré, amb com- pliment dels requisits previstos en la Llei canviària i del xec, sense que, en cas contrari, pu- gui entendre’s aportat el títol canviari. © FUOC PID_00296832 25 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament 2.1.1. Lletra incompleta i lletra en blanc La lletra que no té algun dels requisits essencials de l’article 1 LCX s’anomena lletra incompleta. Ara bé, la lletra incompleta en el moment de l’emissió, pot recollir després aquests requisits i aparèixer en el moment del seu venciment com a títol complet. És freqüent en el tràfic l’ús de la lletra en blanc, que és la que s’emet faltant alguna dada, amb intenció d’omplir-la posteriorment. En tot cas, ha de contenir, almenys, la denominació de lletra de canvi i la signatura d’algun subjecte canviari. La STS de 14 d’abril de 2010 fixa com a doctrina jurisprudencial que la lletra de canvi és incompleta, perquè no té un element essencial, i no té valor canviari quan al seu venciment no hi consta la menció del prenedor, encara que la lletra estigui en poder del lliurador i no hagi passat a tercers aliens al negoci causal o el lliurador hagi signat en el dors de la lletra com a primer endossant, sempre que no s’expressi que ha estat girada a la pròpia ordre. Es parla de pacte de compleció per referir-se al que estableixen les parts sobre la manera com s’omplirà posteriorment la lletra. 2.1.2. Clàusules potestatives A més de les mencions o clàusules obligatòries de l’article 1 LCX, la lletra pot Clàusules contenir altres mencions potestatives (art. 2.2 LCX). La llei permet expressa- En el model oficial hi ha un ment les clàusules potestatives de domiciliació de la lletra (art. 5, 26.2 i 43), lloc especial que diu «Clàusu- de lletra «no a l’ordre» (cas en què el títol no és transmissible, sinó en la for- les» i una línia ombrejada per fer constar aquestes mencions ma i amb els efectes d’una cessió ordinària –art. 14–), d’acceptació parcial (art. potestatives. 30), de designació d’indicats (persones que acceptaran o pagaran la lletra si és necessari –art.70–), de pagament amb interessos (art. 6), la de devolució «sense despeses» o «sense protest» (dispensant el tenidor de fer que s’aixequi protest per falta d’acceptació o per falta de pagament per poder exercir les se- ves accions de regrés –art. 56–), d’exoneració de l’endossant de la garantia de pagament i acceptació (art. 18.1), de prohibició de nou endós (art. 18.2) o de prohibició de l’acceptació (art. 26). 2.2. Utilitat de la lletra de canvi La utilitat de la lletra de canvi com a mitjà de pagament rau en tres de les seves característiques fonamentals: a) la possibilitat d’exigir-ne l’import per mitjà d’un judici canviari; b) la solidaritat dels subjectes obligats; c) l’abstracció del seu deute. © FUOC PID_00296832 26 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament L’import de la lletra, com s’ha assenyalat, és exigible judicialment per mitjà d’un judici especial, el judici canviari (art. 819 a 827 LEC), en què, alhora que es requereix al deutor perquè pagui, s’embarguen els seus béns en una quantitat suficient per al pagament del principal, els interessos i les costes. A més, el creditor no ha de demostrar la seva condició de tal; en té prou amb ser titular del document. D’altra banda, davant el tenidor de la lletra, arribat el seu venciment, són obli- gats tots els subjectes que hagin signat la lletra com a acceptant, lliurador, ac- ceptant o endossant. I aquesta obligació és solidària. El tenidor pot reclamar a qualsevol d’ells la quantia sencera del deute, sense observar cap ordre. Això atorga una gran seguretat al cobrament si n’hi ha més de dos d’obligats, ja que tots es converteixen en deutors solidaris, i el tenidor pot anar contra el que consideri més solvent d’entre tots ells. És més, en la lletra de canvi poden intervenir avaladors, que encara que en principi intervenen avalant un sub- jecte concret (acceptant, lliurador, etc.), jurídicament es converteixen també en deutors solidaris. Contra l’acceptant (i els seus avaladors si n’hi ha), l’acció que es pot dirigir es denomina acció directa. Contra els altres subjectes canviaris, l’acció oposable es denomina de regrés. Per exercir l’acció de regrés és necessari presentar la lletra al pagament en el termini establert i acreditar la seva falta de pagament. En canvi, això no és necessari per exercir l’acció directa. Qui paga davant la reclamació del tenidor pot repetir al seu torn el pagament contra els subjectes anteriors a ell, d’acord amb el següent gràfic, però no contra els posteriors, que queden ja alliberats. © FUOC PID_00296832 27 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament L’acceptant està obligat davant: el seu avalador (avalador A), el lliurador, l’avalador del lliurador (avalador B), l’endossant 1, l’endossant 2 i el tenidor. Si paga la lletra, allibera la resta d’obligats. L’avalador de l’acceptant (avalador A) està obligat davant: el lliurador, l’avalador del lliurador (avalador B), l’endossant 1, l’endossant 2 i el tenidor. Si paga la lletra, allibera tots els obligats menys a l’acceptant. El lliurador està obligat davant: el seu avalador (avalador B), l’endossant 1, l’endossant 2 i el tenidor. Si paga, allibera tots els obligats menys a l’acceptant i l’avalador d’aquest. L’avalador del lliurador (avalador B) està obligat davant: l’endossant 1, l’endossant 2 i el tenidor. Si paga, allibera tots menys a l’acceptant, l’avalador d’aquest i el lliurador. L’endossant 1 està obligat davant: l’endossant 2 i el tenidor. Si paga, solament allibera l’endossant 2. L’endossant 2 està obligat davant: el tenidor. Si paga, no allibera cap obligat. En últim lloc, es facilita el cobrament ja que davant tercers la lletra és abstracta. La lletra s’emet perquè entre lliurador i lliurat hi ha una relació que s’anomena relació subjacent (p. ex., el lliurat deu uns diners al lliurador i li paga acceptant una lletra. El deute és la relació subjacent). Al seu torn, entre lliurador i pre- nedor hi ha una relació que justifica la designació d’aquesta persona com a prenedor (p. ex., el lliurador deu uns diners al prenedor i es proposa pagar-los designant-lo com a creditor del lliurat). Aquesta relació no s’extingeix amb l’emissió de la lletra de canvi, sinó que continua existent. Davant tercers sub- jectes canviaris, aquesta relació no té cap rellevància. El que passi amb el deute entre lliurat i lliurador no afecta l’acceptant i els successius subjectes canviaris. Això dona més seguretat al cobrament, ja que l’acceptant, lliurador, etcètera s’obliguen a pagar (davant subjectes canviaris que siguin tercers respecte de la relació subjacent) independentment de la raó per la qual al principi es van obligar. L’acceptant accepta pagar i, encara que després es provi que el deute pel qual es va obligar a pagar no existia, continua estant obligat enfront tots els subjectes canviaris. I si paga, podrà repetir contra el lliurador mitjançant una acció causal o d’enriquiment injust. No obstant això, cal dir que l’ús de lletres de canvi com a forma de pagament de deutes s’ha vist molt disminuït els últims temps, i en part és substituït per l’emissió de pagarés o per altres documents. En molts casos, el judici canviari (anteriorment, judici executiu) no és tan ràpid i fàcil per obtenir el cobrament © FUOC PID_00296832 28 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament com es voldria i, malgrat l’abstracció de la lletra, el nombre d’excepcions opo- sables al pagament és tan ampli que es perd la rapidesa que hauria de caracte- ritzar aquests litigis. 2.3. Teoria general de les declaracions canviàries 2.3.1. Principi d’autonomia de les declaracions canviàries Les obligacions canviàries són autònomes les unes de les altres. Per això, la falsedat o vici d’una declaració, fins i tot la del lliurador, no invalida les obli- gacions dels altres signants. Així ho recull l’article 8 de l’LCX quan assenyala que «quan una lletra de canvi porti signatures de persones incapaces d’obligar-se (signatures falses) de perso- nes imaginàries, o signatures que per qualsevol altra raó no puguin obligar les persones que hagin signat la lletra, o aquelles amb el nom de les quals aparegui signada, les obligacions dels altres signants no deixen de ser per això vàlides». Per tant, quan aparegui una declaració falsa, el signant aparent no respon. Ara bé, ell haurà de demostrar la falsedat de la signatura. En el cas de falsificació d’una declaració canviària, els signants anteriors a la falsificació responen de conformitat amb el que apareixia. Al contrari, els sig- nants posteriors han de respondre de conformitat amb el falsificat. El proble- ma rau en el fet que els que van signar abans de la falsificació puguin provar realment quin text apareixia abans de la falsificació. 2.3.2. Declaració per mitjà d’un altre Totes les declaracions canviàries es poden fer mitjançant un representant. A més és necessari fer-ho així, per exemple, quan qui declara és una persona jurídica. L’LCX exigeix en l’article 9 als que signin en nom d’un altre: que estiguin autoritzats per a això amb poder de les persones en la repre- sentació de les quals actuen, que ho expressin clarament en l’antesignatura. © FUOC PID_00296832 29 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament A més, declara que es presumeix que els administradors de companyies estan Apoderament autoritzats pel sol fet del seu nomenament. Els acceptants i tenidors de lletres Apoderament es fa constar en tenen dret a exigir als signants l’exhibició del poder. la lletra normalment amb una menció del tipus p. p., p. o. o similar i, a més, s’hi ha de po- En la jurisprudència menor hi havia dues actituds per al cas que un represen- sar l’estampilla de l’empresa (el segell). La jurisprudència tant signi sense fer-hi constar que signa com a apoderat: a) ha de respondre el entén que complint un només de tots dos requisits es consi- «representat», ja que realment el signant era representant i el tercer partia del dera complerta la constància fet que signava com a tal (simplement, hi ha hagut un «oblit»); b) ha de res- de l’apoderament. pondre el signant, ja que ha incomplert un requisit legal, i en no fer-hi constar l’apoderament aparenta que vol obligar-se ell. El Tribunal Suprem ha resolt la qüestió optant per l’actitud a), sempre que de les mencions en la lletra pugui deduir-se la representació (STS de 5 d’abril de 2010). Per al cas de falta de poder, l’article 10 LCX fa que qui signa sense poder de l’altra persona quedi obligat en virtut de la lletra. Si arriba a pagar la lletra, tindrà els mateixos drets que hauria tingut el supòsit representat. El mateix passa amb el representant que s’excedeixi en els seus poders, sense perjudici de la responsabilitat canviària del representat dins els límits del poder. 2.4. La creació de la lletra La declaració canviària originària, és a dir, la que origina el naixement de la lletra, és la del lliurador que ordena al lliurat que pagui la lletra al seu venciment. La necessitat d’aquesta declaració es recull en l’article 1.2 LCX, en exigir que consti «el mandat pur i simple de pagar una suma determinada en pessetes o moneda estrangera convertible, admesa a cotització oficial». Amb aquesta declaració, s’incorpora en la lletra el dret sobre la suma que s’hi indica i la garantia de l’acceptació i el pagament de la lletra que assumeix el lliurador. Aquest es pot eximir de garantir l’acceptació, però tota clàusula per la qual es pretengui eximir de la garantia del pagament «es considera com a no escri- ta» (art. 11 LCX). L’article 1, números 3, 6 i 8 LCX, exigeix que consti el nom de la persona que ha de pagar la lletra (lliurat), el nom de la persona a la qual s’ha de fer el pagament o a l’ordre de la qual s’ha de fer (prenedor) i la signatura de qui emet la lletra (lliurador). Les figures de lliurat, lliurador i prenedor no s’han de correspondre necessàriament amb tres persones diferents. Així, pot ser que lliurat i lliurador siguin la mateixa persona; la lletra es denomina llavors al propi càrrec o contra el propi lliurador (A emet una lletra que lliura contra si ma- teix –apareix, per tant, com a lliurador i com a lliurat– per pagar al seu credi- tor, que apareixerà com a acceptant). Pot ser que lliurador i prenedor siguin la mateixa persona; la lletra es denomina en aquest cas a la pròpia ordre o a favor del lliurador (A emet una lletra per cobrar un deute al seu deutor, que aparei- © FUOC PID_00296832 30 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament xerà com a lliurat –A és lliurador i prenedor–). L’existència de dues úniques persones físiques o jurídiques diferents no evita que les posicions jurídiques siguin sempre tres, cada una amb els drets i obligacions que els corresponen. Com que, com s’ha assenyalat, el lliurador és qui emet (lliura) la lletra i en garanteix l’acceptació i el pagament, la seva signatura és un requisit essencial per a la validesa del títol. I per això aquesta consti sota de les mencions essen- cials de la lletra. La designació tant del lliurat com del prenedor s’ha de fer pel nom i cognoms si es tracta d’una persona individual, i per la seva denominació o raó social, si es tracta d’una persona jurídica. El lliurat, encara que és la persona que rep l’ordre del lliurador, únicament s’obliga canviàriament quan accepta el paga- ment de la lletra en signar-la amb aquesta finalitat. Si no accepta, és com si no existís en la lletra de canvi, ja que no li és exigible cap obligació. Normalment, quan el lliurador emet la lletra demana en aquell mateix moment al lliurat que l’accepti, però es pot emetre i deixar l’acceptació per a un moment posterior. Per la seva part, el prenedor és la persona que posseeix el títol amb el dret a la suma pecuniària que hi ha incorporat. El prenedor pot endossar la lletra, i llavors assumeix a més la posició jurídica d’endossant. Qui l’adquireix d’ell s’anomena endossatari. Aquest endossatari pot endossar, al seu torn, la lletra (amb el qual es converteix, a més, en endossant), i així successivament. Qui té la lletra en un moment determinat s’anomena «tenidor» (al principi, ho és el prenedor. Si la transmet, ho és l’endossatari. I així successivament). Com es pot observar, a més de la declaració del lliurador, a la lletra de canvi hi Signar la lletra pot haver altres declaracions (acceptació, endós, aval), que també fan respon- Per assumir una obligació can- sables els que les duen a terme del pagament de la lletra, amb la qual cosa es viària és necessari signar en la reforça així el crèdit canviari. lletra. 2.5. L’acceptació de la lletra 2.5.1. Concepte i caràcters L’acceptació és la declaració per la qual el lliurat assumeix l’obligació de pagar la lletra al seu venciment. Amb l’acceptació, el lliurat es converteix en acceptant i es compromet a complir el mandat de pagament rebut del lliurador. La STS de 5 d’abril de 2010 fixa com a doctrina jurisprudencial que l’omissió per part de qui signa l’acceptació d’una lletra de canvi d’antesignatura o d’una altra referència, al fet d’actuar per poder o per representació o com a admi- nistrador de l’entitat o societat que figura com a lliurada en la lletra, no alli- bera aquestes de responsabilitat com a acceptant, excepte quan el signant de © FUOC PID_00296832 31 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament l’acceptació no té aquest poder o representació, i, al seu torn, qui accepta la lle- tra en aquestes condicions no s’obliga personalment, sinó que obliga l’entitat o societat que apareix com a lliurada si efectivament hi té poder o represen- tació. L’acceptació reforça notablement la posició del tenidor, ja que s’incorpora en el títol l’obligació de pagament més rigorosa. L’acceptant és l’obligat canviari principal i directe. I si arribat el venciment, no paga, el tenidor, encara que sigui el mateix lliurador, té contra l’acceptant i el seu avalador l’acció directa derivada de la lletra de canvi per reclamar sense necessitat de protest, tant en la via ordinària com en el procés especial can- viari, l’import de la lletra, els interessos d’aquesta quantitat meritats des de la data de venciment de la lletra, calculats al tipus d’interès legal dels diners incrementats en dos punts, i altres despeses, inclosos les del protest i comuni- cacions (art. 49 LCX). El pagament de la lletra per part de l’acceptant allibera la resta d’obligats canviaris. L’acceptació sempre és voluntària, en el sentit que el lliurat mai no està canvi- àriament obligat a acceptar la lletra. L’article 1 LCX exigeix, com a mencions essencials, el nom de lliurat, el nom de l’acceptant i la signatura de lliurador, però no la signatura del lliurat. Un pacte d’aquest amb el lliurador o un altre subjecte obligant-se a acceptar la lletra no té rellevància canviària, encara que el seu incompliment podrà servir per a una reclamació civil (extracanviària). El tenidor de la lletra de canvi podrà presentar-la a l’acceptació, en el lloc del seu domicili i fins a la data del seu venciment (art. 25 LCX). D’acord amb el que disposen els articles 29 i 30 LCX, l’acceptació ha de complir aquests requisits: a) Ha de figurar escrita en la lletra mateixa. No té validesa una acceptació verbal o la prestada en un document diferent de la lletra. b) No és una declaració formal; n’hi ha prou amb una declaració expressa amb la paraula «accepto» o una altra d’equivalent, realitzada amb la signatura autò- grafa del lliurat o del seu apoderat. Fins i tot es considera que hi ha acceptació si en l’anvers de la lletra figura la signatura del lliurat sense cap altra menció. c) Ha de ser una declaració pura i simple (no condicionada). No obstant això, el lliurat la pot limitar a una part de la quantitat. Qualsevol altra modificació introduïda per l’acceptació en el text de la lletra de canvi equival a una nega- tiva d’acceptació. © FUOC PID_00296832 32 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament 2.5.2. Presentació de la lletra a l’acceptació i falta d’acceptació La presentació de la lletra a l’acceptació és necessària perquè pugui ser accep- tada. Com a regla general, la presentació a l’acceptació és voluntària, si bé normalment el tenidor farà per eliminar la incertesa de si el lliurat s’obliga canviàriament o no. El tenidor pot presentar la lletra a l’acceptació, en el lloc del seu domicili i fins a la data del seu venciment (art. 25 LCX). Les úniques lletres que necessàriament s’han de presentar a l’acceptació són les girades a un termini des de la vista. Vista de la lletra i presentació a l’acceptació signifiquen el mateix. En les lletres termini-vista la presentació a l’acceptació és indispensable per poder iniciar el còmput del termini de venciment i s’ha de fer en el termini d’un any des de l’emissió. No obstant això, el lliurador pot escurçar aquell termini, o fixar-ne un de més llarg, i els endossants el poden escurçar (art. 27 LCX). Si el tenidor no presenta la lletra termini-vista a l’acceptació en aquells terminis, la lletra queda perjudicada, la qual cosa significa que aquest perd el dret a exigir l’import del lliurador, els endossants i els altres obligats (art. 63 LCX). I naturalment, el tenidor tampoc no pot comptar amb l’acció directa, ja que no s’ha produït l’acceptació. Si un cop presentada la lletra a l’acceptació, aquesta no s’accepta, es produei- xen dues conseqüències fonamentals: la primera, que el lliurat queda fora del cercle d’obligats canviaris; la segona, que si es fa constar de manera fefaent, aquesta negativa no afecta les obligacions assumides per la resta de signants de la lletra. Amb això, el tenidor pot exercir des de llavors la via de regrés, sense haver d’esperar fins al venciment de la lletra. Amb això, s’afavoreixen els interessos del tenidor canviari, encara que en certa manera es perjudiquin els dels altres subjectes. L’acreditació de la falta d’acceptació es regeix per les mateixes regles que l’acreditació de la falta de pagament; és per això que ens remetem a aquest punt. 2.6. L’endós 2.6.1. Concepte i requisits La lletra de canvi és un títol circulant per naturalesa. L’endós és un negoci jurídic que permet que el nou titular adquireixi els drets incorporats a la lletra de manera autònoma. © FUOC PID_00296832 33 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament L’endós es pot definir com la declaració posada en la lletra per la qual el tenidor d’aquesta (creditor canviari) transmet el seu dret a una altra persona ordenant que se li pagui a ella o a la seva ordre. La declaració d’endós es fa normalment al revers de la lletra, i l’únic requisit essencial que necessita és que hi consti la signatura de l’endossant (art. 16.1 LCX). Amb la seva signatura, l’endossant manifesta el seu consentiment per a la transmissió del títol, i per tant resulta obligat canviari. Mitjançant la cadena d’endossos, l’últim endossatari queda legitimat per exercir els drets incorporats en la lletra. La lletra de canvi, encara que no estigui expressament lliurada a l’ordre, és transmissible per endós. Les úniques lletres que no es poden endossar són les lliurades «no a l’ordre» o una altra expressió equivalent. Això provoca que el títol únicament sigui transmissible en la forma i amb els efectes d’una cessió ordinària (art. 14.1 i 2 LCX). La cessió ordinària de la lletra transmet al cessionari tots els drets del cedent en els termes que preveuen els articles 347 i 348 del CdeC. El cessionari té dret al lliurament de la lletra (art. 24 LCX). Per la seva part el CdeC regula en aquests articles la transmissió dels crèdits mercantils no endossables ni al portador. Aquests crèdits, els pot transmetre el creditor posant en coneixement del deutor la transferència, sense necessitat del consentiment d’aquest. El deutor queda obligat amb el nou creditor en virtut de la notificació, i des que té lloc no es reputa pagament legítim, sinó el que es faci a aquest. El cedent respon de la legitimitat del crèdit i de la personalitat amb la qual va fer la cessió; però no de la solvència del deutor, llevat de pacte exprés. L’endós ha de ser total, pur i simple. L’article 15 LCX considera no escrita qualsevol condició en què l’endós aparegui subordinat i declara nul l’endós parcial. La designació de l’endossatari no és precisa, ja que si no apareix, es considera endós en blanc (art. 16.2 LCX). Quan l’endós és en blanc, el tenidor, d’acord amb l’article 17 LCX, pot: a) Completar l’endós en blanc, amb el seu nom o amb el d’una altra persona. b) Endossar la lletra novament en blanc o fer-ho designant un endossatari determinat. Sempre que fa un endós, encara que sigui en blanc, l’acceptant queda obligat –signa en la lletra amb la qual cosa assumeix l’obligació de pa- gament de la mateixa. c) Lliurar la lletra a un tercer, sense completar l’endós en blanc i sense endos- sar-la. Aquest és l’anomenat endós al portador. Com que únicament queda obligat canviàriament qui signa en la lletra, el tenidor d’un endós en blanc que fa un endós al portador «desapareix», és a dir, no figura en la lletra ni com a endossatari (creditor canviari) ni com a endossant (obligat canviari). © FUOC PID_00296832 34 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament L’endós es pot fer a favor del lliurat, tant si ha acceptat com si no, del lliurador Títol al portador o de qualsevol altra persona obligada en la lletra, i totes aquestes persones la És curiós que un títol essenci- poden endossar de nou (art. 14.3 LCX). Aquest és l’anomenat endós de retorn. alment nominatiu, com la lle- tra, pugui actuar com a títol al portador. La data de l’endós tampoc no és un requisit essencial. L’LCX permet que aquest es faci en qualsevol moment, abans o després del venciment de la lletra, i presumeix, llevat de prova en contra, que l’endós sense data s’ha fet abans d’acabar el termini per aixecar protest. L’endós posterior al venciment no el pot fer l’acceptant i produeix els mateixos efectes que un endós anterior. Tan- mateix, l’endós posterior al protest o a la declaració equivalent per falta de pa- gament o al venciment del termini establert per aixecar el protest no produeix altres efectes que els d’una cessió ordinària (art.23 LCX). 2.6.2. Efectes de l’endós De l’endós es deriven tres efectes fonamentals: a) Efecte translatiu. L’endós transmet el títol i els drets incorporats a aquest per si mateix, sense haver de demostrar les raons de l’endós. Ara bé, la clàusula d’endós no confereix per si mateixa la propietat de la lletra, sinó que ha d’anar acompanyada de la tradició (lliurament de la lletra). La teoria del títol i el mode també regeix per a la lletra de canvi com a cosa moble («la propietat s’adquireix [...] per conseqüència de certs contractes mitjançant la tradició» – art. 609 del Codi civil–). b) Efecte legitimador. L’endós legitima l’endossatari per fer valer el seu dret davant els obligats canviaris. L’endós únic, o la cadena d’endossos, genera una aparença de titularitat del dret a favor de l’últim endossatari; això, unit a la possessió del títol, és suficient per reclamar el crèdit canviari i perquè l’obligat al pagament s’alliberi vàlidament complint davant aquest. L’LCX considera el tenidor de la lletra de canvi portador legítim d’aquesta quan justifiqui el seu dret per una sèrie no interrompuda d’endossos, encara que l’últim endós sigui en blanc. I assenyala que, per al cas que una persona sigui desposseïda d’una lletra de canvi per la causa que sigui, el nou tenidor que justifiqui el seu dret en la forma indicada en el paràgraf precedent no està obligat a tornar la lletra si la va adquirir de bona fe (art. 19 LCX). c) Efecte de garantia. L’endossant respon del pagament i l’acceptació de la lletra de canvi davant els tenidors posteriors com a obligat canviari solidari. Però aquest efecte de garantia no és essencial, i el pot excloure mitjançant una clàusula, en endossar. En aquest cas, no respondrà davant les persones a les quals ulteriorment s’endossi la lletra (art. 18 LCX). © FUOC PID_00296832 35 Els títols valor com a instruments de pagament i de finançament Els efectes de legitimació i garantia es donen de manera completa en l’anomenat «endós ple». Però la llei també regula dos supòsits en els quals amb l’endós no es busca la finalitat de transmissió de titularitat del crèdit, sinó una funció d’apoderament o de garantia. En aquests supòsits es parla d’«endossos limitats»; ho són el d’apoderament i el de garantia. L’endós d’apoderament es fa amb la finalitat que l’endossatari representant pugui cobrar la lletra i després lliurar la quantitat a l’endossant representat. Per a això, no n’hi hauria prou amb un poder notarial, ja que només pot cobrar la lletra el seu tenidor legítim, qui hi estigui designat com a titular. Aquest endós no té efecte de garantia ni de legitimació ni de transmissió ple. En rea- litat, l’endossatari cobra per compte de l’endossant, i n’ocupa la seva posició jurídica. Si la lletra no es paga, per exemple, l’endossatari no podria accionar contra l’endossant (que és qui li encarrega el cobrament). L’LCX el regula en l’article 21 en assenyalar que, quan l’endós contingui la menció valor al cobrament, per a cobrança, per poder, o qualsevol altra que in- diqui un simple mandat, el tenidor pot exercir tots els drets derivats de la lle- tra de canvi, però no pot endossar-la sinó és a títol de comissió de cobrança (un altre endós d’apoderament). En aquest cas, els obligats canviaris només poden invocar contra el tenidor les excepcions q

Els Títols Valor com a instruments de pagament i finançament (3a edició) PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue