Desigualtats Socials i Educatives PDF

DESIGUALTATS SOCIALS I DESIGUALTATS EDUCATIVES que es la desigualtat social? Es quan els membres d’una societat no tenen el mateix accés als recursos econòmics, culturals, socials, simbòlics i no poden gaudir dels mateixos drets socials (alimentació, habitatge, educació, cultura...). Consells d’in...

DESIGUALTATS SOCIALS I DESIGUALTATS EDUCATIVES que es la desigualtat social? Es quan els membres d’una societat no tenen el mateix accés als recursos econòmics, culturals, socials, simbòlics i no poden gaudir dels mateixos drets socials (alimentació, habitatge, educació, cultura...). Consells d’infants: reunió que es fa amb més d’una escola i es posen en comú. L’objectiu és que els infants participin a la democracia (ho realitza l’ajuntament) Diferents desigualtats: 1. Edat: adultocracia 2. Sexe/gènere: sexisme, patriarcat 3. Ètnia: depenen de les creences de cadascun (racisme, xenofobia) 4. Classe social: (clase alta, clase mitjana, classe treballadora) 5. Territori: DE LES DESIGUALTATS SOCIALS A LES DESIGUALTATS EDUCATIVES No totes les desigualtats socials generen desigualtats educatives (gènere i èxit escolar) Tres moments clau per observar les desigualtats educatives: accés al S.E, procés i resultats educatius. Tres nivells privilegiats d’anàlisi: Educació infantil, ensenyament obligatori i ensenyament post-obligatori (secundari superior i universitari) Acceptació social i política de la desigualtat social? Quin és el llindar? (Ètica. Conflicte social) → les famílies que tenen més pobresa son les famílies monoparentals (una mare i fills) → 1 de cada tres infants tenen pobresa 1  DESIGUALTAT I EDUCACIÓ: LA SEGREGACIÓ ESCOLAR Que es la segregació escolar? Quina relació te amb la desigualtat escolar? Son les diferencies economiques que hi ha en els diferents entorns SEGEGACIÓ URBANA el lloc on vivim representa una poblacio que es distribueix de manera diferent i desigual en els recursos. → determina el cost de l’habitatge, cada barri i municipi té uns preus diferents de l’habitatge → el preu de l’habitatge és fonamental a la segregació urbana. → cuanta més segregació menys contacte entre la gent conseqüències: implica poc contacte entre la poblacio, hi ha més riscos i estereotips (depenent del teu nivell economic afecta a les eleccions) → la desigualtat economica es la cara visible de la segregació económica, tot i que pensem en la immigració. SEGREGACIÓ ESCOLAR Dins dels territoris hi ha diferències entre les escoles → es la desigualtat distribució dels diferents grups socials en les escoles → Les escoles es troben adscrites en un territori, per això la majoria de la gent porta al seu fill a les escoles que están a prop de la seva casa. (Això fa que hi hagi segregació entre les escoles, si vius en una zona més vulnerable l’ambient de les escoles será més vulnerable. ) RESUM: es la desigualtat de distribució dels diferents grups socials entre les diferents escoles d’un mateix municipi, de manera que determinats grups socials tendeixen a concentar-se en determinades escoles. LA REGULACIÓ DE L'ACCÉS ALS CENTRES trien l’escola depenent dels recursos que tenen els pares, intenten escollir el millor per els seus fill. → el proces de tria del centre = joc de risc, ja que si no entres a la primera opcio no pases a la segona, pases a una cua, les escoles son desiguals i les arees també. Les classes mitjanes inverteixen molt esforç en buscar informació per trobar una bona escola. La clase treballadora tria l’escola més propera, creuen que l’escola pública ja és una bona opció i consideren que es una perdua de temps d'anar a una més lluny EFECTES DE LA SEGREGACIO ESCOLAR EN EL RESULTATS EDUCATIUS: se més pobre o més ric té efectes a l'educació del nen Conseqüències socials de la segregació/concentració: → menor nombre d'immigrants en etapes no obligatories → menor nombre d'immigrants en escoles concertades → on hi ha més escoles concertades hi ha més segregació → La segregació escolar s’acostuma a explicar, sobretot, pel nivell d’estudis de la població i no tant per la nacionalitat. 2 Conseqüències de l’alta o baixa segregació i concentració: → La concentració d’immigrants pot dificultar el contacte amb els altres → L’heterogeneïtat contribueix a estendre les actituds pro-escola. → L’heterogeneïtat evita la mala consideració social de les escoles. (evita escoles gueto) →L’heterogeneïtat contribueix a equiparar les condicions de treball dels centres. → En el rendiment hi ha un factor origen social individual i un efecte de composició social. El de composició social afecta més els alumnes en risc d’exclusió. Per l’Efecte Company! ¡¡¡¡NO ENTIENDO!!! Index de disimilitud: si l'index es 0 vol dir que no hi ha desigualtat, si l’index es 1 vol dir que si POLÍTICA l’any 2019 es va fer un pacte contra la segregació escolar a catalunya Qué es pot fer? donar més beques per atraure famílies, i les escoles privades que acceptin a famílies més vulnerables. ALGUNES MESURES (que es comencen a aplicar al 2020, de manera desigual depenent el municipi) 1. reservar places per a alumnes vulnerables des de l’inici de la preinscripció a l’inici de curs en tots els centres → es una manera de compensar l’equilibri que hi ha a la matricula. 2. Ratios baixes en els centres vulnerables al final de la preinscripció i no oferir les places vacants al llarg del curs → si jo tinc un centre que te molta poblacio amb moltes dificultats economiques… que tingui unes ratios (menys plaçes)més baixes per poder tractar a tots per igual. 3. cero alumnes que venen de fora de termini amb NESE a centres que ja son vulnerables. 4. Detectar abans als alumnes socioeconómicament vulnerable des d’abans se l’inici de curs, será més fácil perque puguin rebre les beques. 5. més oficines municipals d’escolarització. 6. reforçar les caractéristiques de l’oferta educativa 7. millorar la ubicació de les escoles per captar diferents perfils de gent 8. gestionar l’equilibri de les places 9. reajustar la zonificació 10. modificar les adscripcions entre centres de primaria i secundaria Complexitat alta → famílies més vulnerables Complexitat baixa → famílies més benestants DESIGUALTATS DE RENDIMENT ESCOLAR. MARCS D’ANÀLISI I D’INTERPRETACIÓ DES DE LA SOCIOLOGÍA. Qüestions a respondre desde la sociologia de l’educació: 1. Contribueix l’educació pot reduir les desigualtats socials o a amplificar-les o a mantenir-les?La sociologia de l’educació ens pot aportar una reflexió del que ens envolta, l’escola té una funció social molt important, té coses positives i negatives. 3  Tancar les escoles té repercussions, perquè els infants a casa seva tindiren els mateixes oportunitats? NO. 2. És el nostre sistema educatiu meritocràtic? Promociona l’alumnat segons mèrits pròpis? 3. Com es relacionen les aptituds (coneixements, habilitats) i les actituds (valors, comportaments) que dona l’escola i la familia? L’ESTATUS SOCIAL I EL PAPER DE L’ESCOLA - l’escola es un element clau per distribuir als individus en diferencies clases socials. - l’escola és un invent relativament recent. - Amb el desenvolupament del capitalisme… es requereix a persones més formades i començen a fer-se estats. LOXE: llei que allarga l’educació dels 14 als 16 anys, s’enfoca en l’infant. - Avui dia començen haver-hi moltes desigualtats, es suposa que tothom ha de tenir accés pero no és així i no tothom té el mateix nivell educatiu. Societats tradicionals → La posició dels individus depèn de la teva classe social. Societats modernes → Posició dels individus en relació als seus esforços. DIFERENTES FUNCIONS DE L’ESCOLA Funcio manifesta: son les que tothom comparteix (tenir cura dels petits, l’escola ha d’educar…) Funcio Latent: No tothom les comparteix (l’escola selecciona…) L’escola funciona a base de la meritocràcia: el principi de la meritocracia es parcialment real, i es basa en: 1. que la escola es neutre (l’escola no és una institució neutre) 2. principi d’igualtat d’oportunitats (hi ha d’haveri igulatat en l’acces en segons quines etapes, en els processos i en el resultat) 3. certificació del rendiment de la valúa personal ( 4. Estratificació social segons capacitat i merits personals ( PREMISES DEL SISTEMA MERITOCRATIC 1. les posicions socials es distribueixen segons el merit i la qualificació (NO) 2. l’educació formal (escola) és el mitjà principal per adquirir qualificacio (SI i NO, perque si no tenim tituls no tenim les mateixes oportunitats que qui si, es l’unic sistema de reconeixer aquestes ac reditacions) 3. l’acces a l’educació formal (educació) depèn només de les capacitats i preferencies dels individus. (per exemple, els 4 nois que hi ha a la clase tenen preferencia, aquesta preferencia es crea socialment)(NO) 4. les capacitats intel·lectuals es distribueixen a l’atzar entre els individus. (SI) DEFENSORS: de que l’escola és meritocràtica i els estudis faran que tinguis una millor feina (tindran uns millors sous). DETRACTORS: diuen que l’escola beneficia als més privilegiats. Funció latent de l’educació: (desigualtats socials a través del sistema educatiu). 4 DESIGUALTAT SOCIAL I DESIGUALTAT EDUCATIVA: depen del sexe, la classe social i la etnia: 1. segregació escolar 2. abandonament escolar prematur 3. taxa de repetició 4. trajectories: vocacions VS academic 5. egregacio horizontal Bourdieu critica que l’escola transmet unes formes culturals que no son neutres i les famílies tenen diferents classes socials doncs això crea una bomba de desigualtat social. LA TEORIA DE LA REPRODUCCIÓ: apareix als anys 70 a frança base de totes les teories critiques que apareixen des d’aquell moment i posteriors focus de les desigualtats de clase social critica a la ideologia meritocràtica: l’escola no genera mobilitat social, sinó reproducció i legitimació de posicions socials d’origen i de poder entre classes socials. SUPÒSITS CENTRALS TR La classe social és una variable central per entendre accés, procés i resultats educatius. - Exemples desigualtats accés, procés, resultats La institució escolar com espai de diferenciació, poder i estatus. - Cada grup social lluita per mantenir els seus privilegis en i a través de l’escola - Els estudis esdevenen un mecanisme de “distinció social”. - El desplaçament de les desigualtats educatives (translació cap a dalt i estratègies de reconversió de capitals en les famílies més benestants). CAPITAL CULTURAL (Bourdieu) No tot es capital economic i s’ha de tenir en compte aquests capital per la desigualtat escolar. Totes les families tenen aquests tipus de capital pero amb diferencies. 5 Capital economic: els recursso de la familia, que venen del treball dels pares i del patrimoni que puguis tenir. Hi ha gent que té molt i altre que menys Capital social: la teva xarxe social per tenir informació Capital cultural: es el concepte central que es divideix en: 1. capital cultural objectiva → els béns culturals, els llibres, els recursos 2. capital cultural incorporat → les formes de parlar io comportar-se, els modals les costums, els estils de vida… 3. capital cultural institucionalitzat → el que acredita el sistema d'ensenyament mitjançant els títols que emet. La idea es que els grups socials movilitzen els recursos que tenen al seu abast, hi ha families que poden facilitar el acces a l’escola (reconverteixen el seu capital) gracies als seus recursos economics (si no esntra en la publica, paguen una privada) L’escola no és neutre per tant el coneixement tampoc. CONCEPTE D’HABITUS (bourdieu) Nosaltres aprenem amb els esquemes socials i una manera de percebre el mon atraves del llenguatge que ve interferit per la familia (es va transferint de familes en families). L’habitus és diferent segons l’estatus social. El de les classes benestants es que creuen que són més privilegiats. Agafes una forma d’entendre el món depenent de la teva clase social. Podem desaprendre coses d’aquest habitus adquirit. És allo que hem anant interioritzan a base de la socialització, i no és igual per tothom. LA IMPORTÀNCIA DEL LLENGUATGE EN L’EDUCACIÓ La lectura afavoreix en el llenguatge, l’escooa fa un paper clau perque es l’espai on l’escola pot adquirir vocabulari que pot ser a casa seva no, ja que no totes les cases són igual de rics. El llenguatge és un acte de comunicació, el llenguatge verbal i corporal es una eina fonamental ja que ens ajuda a comunicar-nos amb els altres. CODIS SOCIOLINGUISTICS el paper del llenguatge: - ens ajuda a porsa-li nom a les coses i a la concepcio del món - camp d’estudi central per transmissió i reproducció cultural - mitjà a tráves del qual s’interioritza l’ordre social El llenguatge varia en funció de la clase social - Les families explica diferents formes de comunicació Codis sociolinguistics - els codis linguistics son el resultat de: condicions de vida diferents i estils de socialització diferent. 6 Aquestes formes d’aprenentratge les adquirim atraves del procés de socialització. CODIS SOCIOLINGUISTICS SEGONS LA CLASE SOCIAL (estudi de Berstein) CODI ELABORAT CODI RESTRINGIT - Discurs independent del context - discurs dependent del context - significats explicits - significats implicits - expositiu - narratiu La historia no es igual de precisa Els nens petits quan parlen, sovint utilitzen el codi restringit i nomes copmparteixes amb els proxims, mentres que amb un codi ampliat et pots comunicar més enlla, l’escola vol que l’infant adquereixi el codi ampliat. Es fonamental que l’escola ensenyi el llenguatge. Ens hem de comunicar i enrriquir el vocabulari dels infants CODIS SOCIOLINGUISTICS I ESCOLA Per aconseguir l’exit escolar s’ha de fer us del codi elavorat/ampliat L’escola bresol es fonamental per amplkiar les habilitats linguistiques, el context social de l’alumnat i les families crea desigualtats per aqquerir un o altre codi. Els codis sociolinguistics no tenen la mateixa presencia ni tractament dins el sistema educatiu - Presencia: l’escola funciona amb codi elavorat 7  - Per què es diu restringit al codi restringit? Reforça perspectiva del dèficit de la família? ESTILS EDUCATIUS PARENTALS I AJUSTAMENT PSICO SOCIL DELS INFANTS Estil familiar democratic: (millor) dona molt soport a les formes de control parental pero tambe dona molt de suport emocional. tenen fills i filles amb un millor ajust emocional i de comportament i un interès més gran per l’educació i millors resultats educatius. Estil negligent: hi ha poca comunicació (és el pitjor). acostumen a presentar problemes a nivell acadèmic, emocional i conductual Estil permissiu: Els nens i les nenes que han crescut i viscut en un ambient permissiu poden presen·tar problemes escolars i conductuals. Estil autoritari: afavoreixen que fills i filles siguin més proclius a patir problemes d’ordre emocional (baixa i/o poca autonomia) i dificultats escolars. ESTILS DE SOCIALITZACIÓ SEGONS CLASSE SOCIAL CT CMs i CB Motivacions A curt termini A mitjà i llarg termini Base de les Posicionals (rols) Personals relacions (segons individualitats) Formes de control Extern/imperatiu Intern/reflexiu Les diferencies estan: en la motivació, en la manera en que ens relacionem i en la manera en com establim els limits. La motivació a llarg termini es més important per no deixar-ho per últim moment. (exemple: els deures) Ajuda a aprendre a esperar. En la societat de avui dia manca l’espera volem tot inmediat. 8 CODIS I PEDAGOGIES La socialitzacio (directa o indirecta) influeix en la disciplina. Heternomia: Autonomia: Hi ha famílies que busquen potenciar l’autonomia dels infants, per això buscaran escoles que es centran en això. Hem d’acompanyar a les families perque vein la importancia que té l’autonomia. En els codis restringits tothom a d’arribar a un model de referencia. Avaluació sumativa: anem suman l’aprenentatge, posem més el focus en el resultat final Avaluació formativa: posen molt el focus en els processos d’aprenentatge CODIS PEDAGOGICS (es valuen en 4 items): Pedagogia visible: és el que es veu, aprens mitjançant llibres, materials… Pedagogia invisible: et fa reflexionar, aprens sesnse donarte compte. 9 COMENTARI QUE POT SORTIR A L’EXAMEN personalment, estic a favor dels argumets que dona aquestst text. Ja que considero que la millor forma d’aprendre és mitjançant metodes didactics. Però això requereix molt de temps. Depenent dels coneixements que et donguin a la teva casa tindras més desenvolupament que un altre nen que no ha obtingut cap mena de coneixements, o bé perque la familia és pobre, o perque tenen poca comunicació, o a causa de la seva cultura… Per tant, aquests entorn té una gran influencia en l’aprenentatge dels nens i aixo ja és el que genera la desigualtat, perque hi hauran nens que certs coneixements ja els tindran i aniran més abançats que aquells que no els tinguin. Per tant, a causa de la sagregació escolar, les escoles de families més pobres, probablment tinguin més desigualtats educatives que les families més benestants. 10 LA TEORIA DE LES RESISTENCIES DE PAUL WILLS Resistencia activa: interrumpir, molestar a classe resistencia pasiva: no participar a l’aula INDICACIÓ EXPRESSIBA (FORMES D’IDENTIFICARSE AMB L’ESCOLA) Hi ha families i alumnes que s’identifiquesn amb la cultura escolar: - S´hi troben bé a l’escola. - Les activitats que hi fan els agraden. - Se senten ben acollits. - Tenen bones relacions amb els professors i alumnes - semblances entre cultura familiar i cultura escolar Exemple: les families que acostumen a llegir, visitar museus, viatgar a altres paisos… Les AFA tambe son un bopn espai perque la familia s’interioritzi amb l’escola IDENTIFICACIÓ INSTRUMENTAL: - Donar-li valor a l’escola per les possibilitats que obre al nivell laboral (valor de les titulacións) - L’escola és útil per el futur Adhesió: l’alumne i la família s’identifiquen amb l’escola. Acomodació: alumnes que s’ajusten/s’acomoden a les exigencies de l’escola. (estudiar). Dissociació: alumnes que estan motivats per algunes materies, volen gaudir el que fan. (alumnat amb vocació artistica) Inhibició: resistencia pasiva i resistencia activa. 11 A TENIR EN COMPTE L’alumne que esta desmotivat, contribueix Molta exigencia, avorriment i problemes de males relacions genera expulsions Quan l’alumne és sent acollit mostra més motivació La desmotivació i la manca d'interès per les matèries i el contingut com a elements configuradors de practiques de desvinculació amb l’escola. el professorat té un paper molt important, tant les seves expectatives sobre l'alumnat com el seu acompanyament. CARACTERISTIQUES CONTRACULTURAL ESCOLAR renunciar al treball intel·lectuak com alliberació la resistencia com una forma activa d’oposar-se a la cultura escolar necessita una base (grup d’iguals) per mantenir-se COM ES DESENVOLUPA EL REBUIG/RESISTENCIA EN LES NOIES? menys models de referencia en que basar les seves practiques accentuació de la feminitat/ reforçament del sexisme TRAJECTORIA EDUCATIVA I DESIGUALTATS: ENTRE LES DECISIONS IMDIVIDUALS I ELS CONDICIONANTS SOCIALS (BUODON, GAMBETTA) EFECTES PRIMARIS: Les notres condicionen que nosaltres escollim fer cicles o baxillerat. Tenen un efecte directe en l’ambit educatiu. EFECTES SECUNDARIS: Són els que es produeixen en l’avaluació diferencial del cost-benefici que realitza l’individu (i la família) segons les diferents posicions socials de sortida. 12 Els desitjos i crences que jo tinc són el que configuran les meves preferences. Aquests desitjos i creences s’han anat construint (el 4 alumnes nois que hi ha a la nostra aula). Tambe depen de l’origen social, hi ha cerreres que hi ha més fills dee classe mitjana i d’altres que hi ha més de classe treballadora. També de la disposició que tinc als estudis. → L’escola es un espai de construcció de perspectives, no depen tot només de l’individu. Aquests costos els tindre en compte a l’hora d’escollir el que fare i com. → Costos: depenent els costos decidim una escola o una altre. → Cost de temps → cost d’esforç → cost emocional: hi ha gent que decideix el que fara per el que fara el seu grup d’amigues → Cost d’oportunitat: si estudiu no podre treballar. → Costos economics: depenen dels ingresos → Cost indirecte: el cost economic del transport públic CONCLUSIONS: No tothom percep igual les seves probabilitats d'èxit. Les famílies faran el que puguin per arribar als seus objectius, pero no tohom té esl mateixos recursos per poder fer-ho: - Classes mitjanes-altes: estan més a prorp dels nivells educatius elevats - Clases més populars (classe treballadora): estan més lluny dels nivells educatius elevats, i aquestst nens es senten més presionats perque saben que la familia esta fent un esfors per que pugui estudiar. INTERACCIONS I ACTITUDS: TEORIES DE L’ETIQUETATGE (Robert Roshental i Lenore Jacobson) EFECTE PIGMALION: Les expectatives del mal rendiment sobre l’alumne o grup s’acaben complint. Un adulte te unes expectatives, i aquestes expectatives condicionen a com em relaciono amb l’alumne, aquest tracte es percep, aquesta percepcio em pot generar desconfiansa, inseguretat que genera ansietat i fa que els resultats siguin baixos. Aixo arriba al docent i li acaba confirmant les expectatives que tenia d’aquest nen. BASES DE CONSTRUCCIO D’EXPECTATIVES (del professor): Condicionen en el nivell educatiu dels infants, pero el rendiment educatiu no només s’explica per les expectetives del docent: - depenent la classe social a la que pertanys - gènere (hi ha expectatives més altes cap a les noies) - ètnia i origen migratori (algu que ve de fora li costara més el llenguatge) 13  - rendiment escolar previ i actual (en els traspasos d’informació) - trayectoria educativa previa (repetir curs, faltar a classe) - Clasificar grups per nivells - opinions dels companys EXEMPLES DE DOCENTS: Consideren que la actitud de l’alumne és molt complicat de canviar. Pensen que els pares no van a la reunio perque no els hi interesa. SOCIALITZACIÓ, EDUCACIÓ I GÈNERE SEXE: diferències biològiques que implica genètica i hormones GÈNERE: sobre aquesta base biologica s’ha anat construint etiquetes depenent el sexe (com s’ha de comportar una dona) Com es construeix? MIRAR APUNTS SESSIÓ 7 Es construeix a traves de la socialització depen de la divisio del treball: del sistema patriarcal jerarquia social: ambit privat i public segregació: diferencies en els estudis i treballs doble jornada: Agents pressionen per generalitzar la interiorització de trets de personalitat i/o el denvolupament d’aptituds que socialment s’assignen a cada sexe. Són agents importants: família, escola, grups d’iguals i mass media. Es legitimen les diferències a través de la naturalització. Malgrat les diferències genètiques cal no oblidar el pes del medi social. Desigualtats socials: es basa en les classes socials, ètnia i sexe CANVIS EN ELS ROLS DELS HOMES I DONES Dones: - les dones comencen a tenir formació i puguin sortir de la casa. - L’educació ens ha donat una porta i poder obtenir títols educatius - ens ha donat més poder en la relació de parelles. Homes: - Han anat asumint tasques que abans realitzaben les dones - les caracteristiques masculines ja no són sempre utils - Encara no volen perdre el privilegi i es genera conflicte ESCOLES: Les noies antigament no anaven a l’escola, no sabien ni escriure ni llegir. I les poques que anaven tenien una formacio diferent a la dels nois. 14 INCPORPORACIO DE LES NENES EN L’ESCOLA → en els anys 70 comença l’escolarització de les dones i ja començen a anar a les universitats, les nenes tenen un millor rendiment educatiu. TAXA D’IDENTITAT: El curs escolar esta associat amb l’edat, quan vam passant els cursos els nois van tenir pitjor rendiment, mentres que les noies és al revés. → Fa unes proves diagnostiques (4t i sisè), es fan cada any, tots els alumnes tenen el mateix examen → Les proves PISA: es fan per tots els paisos, son competencials i només la fa una mostra de l’alumnat. Hi ha diferències en les proves externes i internes, això vol dir que el sistema educatiu no avalua igual. En les matemàtiques els nois obtenen millors resultats per la concepció que tenim la societat i els estereotips. FP: … PERQUÈ LES DONES TENEN MILLORS RESULTATS: 1. La socialització diferent: la socialització familiar de classe treballadora, Martin criado observa que quan les famílies generen responsabilitats als fills (posar la taula) es genera autonomia, els fan responsables. → Genera que siguin més responsables (normalment és la dona qui fa aquestes activitats) Els nois tenen més fracàs escolar perquè tenen pitjor comportament, són més castigats 2. La major competència lingüística: Les noies tenen més competencia llinguistica i això afavoreix, adquereixen abans el llenguatge 3. Estratègies de compensació de les desigualtats: Les noies són més conscients de les desigualtats que hi ha, a partir dels anys 70 i 80 s’adonen que les dones comencen a aferrar-se/acomodar-se en l’educació per aconseguir menys desigualtats. Factors que han ajudat: - La tercialització de l’economia - les idees femnistes i igualtat - presa de consciencia - l’escola es un espai menys hostil 4. Representació social de l’escola i l’educació CURRÍCULUM: Currículum manifest: els materials, els continguts que vull treballar. Seria el llibre dels continguts que l’alumnat ha de aconseguir - Aquests curriculum te sexisme. A traves de les propostes transmetem estereotips Currículum ocult: tot allò que transmetem d’una manera sutil, transmissió de valors, expectatives, conducta… “Que passa dins de les aules” - llibre estudis sobre interacció → Hi ha més interacció amb els nois, els nois reclamen més l’atenció. Les mestres tracten per igual als nens i a les noies, si no hi ha regulació per part del mestre els nois ocuparien tot. Conseqüències: fa que les noies obtinguin un rol secundari, subestimen les seves qualitats. Es generen unes expectatives sobre les noies i unes altres sobre els nois. 15 EXPECTATIVES: “Els nois són” “Les noies són” Més moguts Més tranqui-les Més mandrosos Més treballadores Més rebels Més responsables Més racionals Més emocionals Més innocents Més manipuladores Més segurs i decidits Més inestables Desigualtats d’ètnia: que l’alumne sigui de família indu no vol dir que no entengui la llengua, depen de quan s’hagi escolaritzat. - No podem dir que perquè l’alumne sigui immigrant té un problema, té un pitjo rendiment si l’alumne és pobre no perquè sigui immigrant. generació 1: han vingut després dels 8 anys generació 1,75: abans dels 8 anys generació 2: nascuts a Catalunya Segregacio horitzontal: en els llocs de treball hi ha alguns que estan molt masculinitzades i unes altres molt feminitzades. Segregació vertical: Hi ha una jerarquia, ho veiem quan mirem les categories professionals altes (categories professionals on hi ha responsabilitats, càrrecs amb més poder). Hi ha desigualtat perquè hi ha una jerarquia de poder. 16