Desigualtats de Rendiment Escolar PDF

Context Social i Gestió Escolar DESIGUALTATS DE RENDIMENT ESCOLAR. MARCS D’ANÀLISI I D’INTERPRETACIÓ DES DE LA SOCIOLOGIA. TEMA 1 _ DESIGUALTATS SOCIALS I EDUCATIVES Sociologia: Estudia institucions (grups amb funcions socials) grups, famílies, escoles... Desigualt...

Context Social i Gestió Escolar DESIGUALTATS DE RENDIMENT ESCOLAR. MARCS D’ANÀLISI I D’INTERPRETACIÓ DES DE LA SOCIOLOGIA. TEMA 1 _ DESIGUALTATS SOCIALS I EDUCATIVES Sociologia: Estudia institucions (grups amb funcions socials) grups, famílies, escoles... Desigualtat social: economia, cultura, llengua, ètnia, gènere. - Classe social - Ètnia - Gènere Què és? La desigualtat social és la situació que es dona quan els membres d’una societat que no tenen el mateix accés a recursos econòmics, culturals, socials, simbòlica i no poden gaudir dels mateixos drets socials (habitatge, alimentació, educació...) Les desigualtats socials es donen en el si d’una estructura social caracteritzada per una jerarquia de posicions i d’accés desigual a recursos econòmics, simbòlics i de poder. Eixos de desigualtats: edat, sexe, ètnia, classe social i territori. La interacció/combinació d’eixos pot reforçar desigualtats o compensar en alguns casos. Classes c. Servei, c. Intermedi i c. Obrera. Classe social: definició en funció del capital econòmic (ocupació i nivell de qualificació, autonomia en el treball i comandament sobre persones) i del capital cultural (nivell màxim d’estudis assolits). 1. Classe alta: o Professionals superiors, directius de grans establiments i grans empleats (+25 empleats) 2. Nova classe mitjana o Professionals de nivell mitjà i inferior; tècnics superiors, directius de petits establiments (-25 empleats) i supervisors d’empleats no manuals o III o Supervisors de treballadors manuals, tècnics de nivell inferior...  Context Social i Gestió Escolar 3. Vella classe mitjana o Petits propietaris, artesans, etc. Amb empleats (menys de 25) o Petits propietaris, artesans, etc. Sense empleats o Agricultors, pescadors, etc. 4. Classe treballadora o Treballadors manuals qualificats o Treballadors semi qualificats i sense qualificar no agraris o Treballadors agraris 5. Col·lectius particularment desfavorits De les desigualtats socials a les educatives - No totes les desigualtats socials generen desigualtats educatives - Moments claus per observar desigualtats educatives → Accés al sistema educatiu, procés i resultats educatius. - Nivells privilegiats d’anàlisis → educació infantil, ensenyament obligatori i ensenyament post obligatori. Informe sobre els drets de l’infant → Síndic (síndic.cat)  Context Social i Gestió Escolar TEMA 2 _ LA SEGREGACIÓ ESCOLAR Segregació urbana És la distribució desigual en el territori en raó de diferents variables socials com la posició socioeconòmica, el cicle de la vida o la nacionalitat. Implica: poc contacte quotidià entre grups d’extracció social i diferent i, així, es cau en el risc de fractura social o d’exclusió social d’alguns grups. Factors: - Variables ètniques → discriminació - Desigualtat econòmica → fruit de processos endògens d’agrupació com l’existència de xarxes familiars i socials que faciliten la inserció del nouvingut. Segregació escolar És la desigual distribució dels diferents grups socials entre les diferents escoles d’un mateix municipi, de manera que les escoles no reflecteixen l’estructura social del municipi sinó que determinats grups socials tendeixen a concentrar-se en determinades escoles. Concentració: presència d’un grup social dins d’una escola. Regulació d’accés al centre - Procés de tria = joc de risc o Percepció que escoles són desiguals (bé en competència) o Àrees desiguals per a pública i concertada o Sistema de preferència que fa passar a cua de segona preferència si no s’obté plaça a la primera escola preferida. - Opció de moltes famílies: preinscripció directa a l’escola concertada. Estratègies de tria d’escola Si hi ha alguna escola especialment estigmatitzada (gueto) en el territori, llavors canvia d’estratègia. EFECTE FUGIDA - CM: recol·lecta informació amb l’objectiu de trobar un “bon clima educatiu” - CT: tria per proximitat al centre Efecte company: La concentració d’alumnat d’origen immigrat té més impacte sobre el mateix alumnat d’origen immigrat que sobre els seus companys nadius.  Context Social i Gestió Escolar Conseqüències socials - Menor nombre d’immigrants en etapes no obligatòries - Menor nombre d’immigrants en escoles concertades - No coincideix que a les ciutats i barris amb més immigració hi ha hagi més segregació. Depèn de la política municipal (configuració del mapa) - A major presència d’escola concertada en territori, majors índexs de segregació. - La segregació escolar s’acostuma a explicar, sobretot, pel nivell d’estudis de la població i no tant per la nacionalitat. Conseqüències de l’alta o baixa segregació - La concentració d’immigrants pot dificultar el contacte intercultural (menor cohesió social) - L’heterogeneïtat o Contribueix a estendre les actituds pro-escola. o Evita la mala consideració social de les escoles (evita escoles gueto) o Contribueix a equiparar les condicions de treball dels centres. o En el rendiment hi ha un factor origen social individual i un efecte de composició social. o El de composició social afecta més els alumnes en risc d’exclusió per l’efecte company. Mesures per reduir la segregació - Reforçar les característiques de l’oferta educativa (diversitat pedagògica, d’ideari, de preu...) - Millorar la ubicació física de les escoles (planificació educativa) - Gestionar l’equilibri en l’oferta de places - Reajustar la zonificació - Modificar adscripcions entre centres de primària i secundària.  Context Social i Gestió Escolar TEMA 3 _ LES FUNCIONS DE LA INSTITUCIÓ ESCOLAR EN LES SOCIETATS CAPITALISTES L’estatus social (posició i reconeixement social) és adscrit o adquirit i quin paper té l’escola? Dues funcions fonamentals dels sistemes educatius moderns - Funcions manifestes: prevista i reconeguda - Funció Latents: no previstes i no reconegudes Exemple de funcions: ➔ Funció socialitzadora: desenvolupar en l’individu aptituds i actituds que constitueixen els requisits essencials pel seu desenvolupament en la vida social. ➔ Funció de selecció: especialització i divisió social de treball. - En quins pre-supòsits es basa? Principi Certificació del Estratificació d'igualtat rendiment Escola: social segons d'oportunitats: segons valúa institució capacitat i accès, procès i personal neutra merits resultats a (ideologia del personals l'educació Do)  Context Social i Gestió Escolar Premisses del sitema meritocràtic: - Les posicions socials es distribueixen segons el mèrit i la qualificació. (NO) - L’educació formal (escola) és el mitjà principal per adquirir qualificació. (SI) - L’accés a l’educació formal (educació) depèn només de les capacitats i preferències dels individus. (NO) - Les capacitats intel·lectuals es distribueixen a l’atzar entre els individus. (SI) Els defensors de la idea que l’escola és meritocràtica consideren que els individus més dotats faran els estudis més llargs i difícils amb menor esforç, per tant es justificaria que tinguin més ingressos i més estatus social. Funció manifesta. Socialitzar i seleccionar els més aptes. Els detractors dirien que l’escola beneficia els grups socials privilegiats. Teories crítiques. Funció Latent de l’educació: el manteniment de statu quo, la reproducció de les desigualtats socials a través del sistema educatiu. Es reprodueixen les posicions socials d’origen o hi ha mobilitat social? Que diuen les dades?  Context Social i Gestió Escolar Les desigualtats educatives operen en l’accés, al llarg procés educatiu i en resultats. Igualtat com a punt Igualtat de Igualtat de resultats: de partida: tractament: RENDIMENT ACCÉS PROCÉS Segregació escolar SEXE Abandonament escolar prematur Taxa de repetició CLASSE SOCIAL Trajectòries: vocacional vs acadèmic Segregació horitzontal (ex: entre graus) ÈTNIA...  Context Social i Gestió Escolar TEMA 4 _ RENDIMENT DIFERENCIAL. TEORIES EXPLICATIVES. 1. Capital cultural i escola La reproducció de les desigualtats (Pierre Bourdieu). Bordieu critica el sistema d’ensenyança per que el considera un espai que reprodueix la desigualtat social: elabora la teoria de la reproducció cultural i social. La teoria de la reproducció: - Apareix als anys 70 a França - Base de totes les teories crítiques que apareixen des d’aquell moment i posteriors. - Focus en les desigualtats de classe social. - Crítica a la ideologia meritocràtica: l’escola no genera mobilitat social, sinó reproducció i legitimació de pocisions socials d’origen i de relacions de poder entre classes socials. Supòsits centrals TR(1) La classe social és una variable central per entendre accés, procés i resultats educatius. - Exemples desigualtats accés, procés, resultats. La institució escolar com espai de diferenciació, poder i estatus. - Cada grup social lluita per mantenir els seus privilegis en i a través de l’escola. - Els estudis esdevenen en mecanisme de “distinció social”. - El desplaçament de les desigualtats educatives (translació cap a dalt i estratègies de reconversió de capitals en les famílies més benestants)  Context Social i Gestió Escolar Supòsits centrals TR(2) L’escola no és neutral - Preguntes centrals: QUÈ, A QUI, PER A QUÈ s’ensenya - Tots els grups socials tenen la mateixa proximitat a la cultura escolar? - Hi ha funcions latents del Sistema Educatiu? - L’Acció pedagògica i l’autoritat pedagògica formes de control i poder. El capital cultural com mecanisme clau per explicar la reproducció social a través de l’ecola. Desenmascarant les funcions latents del sistema educatiu Socialització: - A l’escola la cultura de la classe dominant apareix com la única possible, legímitima i universal. - Omissió de les relacions de poder en selecció i transmissió de significats. Selecció: - En base a distància o proximitat cultura dominant. - ‘Elecció dels elegits’. (Bourdieu, & Passeron (1964) Les heritiers: les étudiants et la culture. Ed Le Minuit. Paris).  Context Social i Gestió Escolar La cultura escolar és arbitraria Capital cultural (Bourdieu)  Context Social i Gestió Escolar La reproducció cultural (Bourdieu) Desigual possessions de capitals (Capital econòmic, Capital cultural i Capital social) dels grups socials. El CAPITAL CULTURAL com a concepte central es divideix en: Capital cultural objectivat, el qual es compon de béns culturals i recursos invertits en educació i cultura; Capital cultural incorporat, és a dir, les formes de parlar i comportar-se, modals i costums, estils de vida, etc.; Capital cultural institucionalitzat, el que acredita el sistema d’ensenyament mitjançant els títols que emet. El sistema d’esenyança coma espai per a la reproducción cultural i social Cultura dominant i subcultures de grup - Cultura de classes altes = Cultura dominant = Cultura escolar. - La cultura escolar no és neutra, és arbitrària. - Arbitrari cultural → formes de violència simbòlica i imposa una cosmovisió dominant. Diferents estratègies dels grups socials: reconversió de capitals orientacions i expectatives vers el sistema educatiu. La pròpia realitat. El sistema escolar és un espai de lluita social. Interessos divergents /contraposats  Context Social i Gestió Escolar El concepte d’habitus 1. Sistema de disposicions duradores i transferibles. Conjunt d'esquemes a partir dels quals els subjectes perceben el món i actuen en ell. 2. L'habitus permet explicar i comprendre les disposicions a pensar i actuar homogènies dels individus que ocupen similars posicions en l'espai social. 3. La incorporació de les jerarquies socials per mitjà dels esquemes de pensament, inclinen als individus, fins i tot als més desavantatjats a percebre el món com evident i a acceptar com a natural, més que a rebel·lar- se contra ell. Implica una acceptació tàcita de la pròpia posició, un sentit dels límits (Bourdieu, 1990: 289)  Context Social i Gestió Escolar TEMA 5 _ CODIS LINGÜÍSTICS I PEDAGOGIES El llenguatge verbal és una eina fonamental de comunicació amb els infants. Codis sociolingüístics El paper del llenguatge: - Camp d’estudi central per transmissió i reproducció cultural. - Mitjà a través del qual s’interioritza ordre social. - Estructura la nostra concepció del món. Ex: en finés hi ha 40 paraules per definir “neu” El llenguatge varia en funció de la classe social: - L’origen social de les famílies explica diferents formes de comunicació (diferents universos simbòlics) Els Codis Sociolingüístics Els codis lingüístics són resultat de: - Condicions de vida diferents - Estils de socialització diferents - El tipus de professió també determina el llenguatge El llenguatge s’adquireix gràcies al procés de socialització.  Context Social i Gestió Escolar Estils educatius parentals i ajustament psico social dels infants - L’estil familiar democràtic, que combinen l’afecte i la comunicació familiar (el foment de l’autonomia i l’establiment de límits i supervisió de la conducta) tenen fills i filles amb un millor ajust emocional i de comportament i un interès més gran per l’educació i millors resultats educatius. - Els nens i les nenes que han crescut i viscut en un ambient permissiu poden presentar problemes escolars i conductuals. - Els estils familiars autoritaris afavoreixen que fills i filles siguin més proclius a patir problemes d’ordre emocional (baixa i/o poca autonomia) i dificultats escolars. - Els fills i les filles de pares amb estils educatius negligents acostumen a presentar problemes a nivell acadèmic, emocional i conductual Estils de socialització segons la classe social  Context Social i Gestió Escolar Codi sociolingüístic i escola Per aconseguir l’èxit escolar és imprescindible l’ús i el domini del codi elaborat. El context social de l’alumnat i les famílies expliquen les desiguals oportunitats d’adquirir un o altre codi. Els codis sociolingüístics no tenen la mateixa presència ni tractament dins el sistema educatiu: - Presència: l’escola funciona amb codi elaborat. - Per què es diu restringit al codi restringit? Reforça perspectiva del dèficit de la família? “Para que la cultura del maestro se convierta en parte integrante de la cultura del niño, es preciso previamente que la cultura del niño sea parte integrante de la cultura del maestro.” → Els educadors hem de partir del propi llenguatge de l’infant per poder acompanyar-lo.  Context Social i Gestió Escolar Codis i pedagogies El lligam entre aquests aspectes de la parla i els de la pedagogia els fa Bernstein implícitament, aquí els explicitem nosaltres. Val la pena assenyalar que les diferències entre pedagogies podrien clarament relacionar-se amb els diferents estils de socialització familiar que hem vist a l’assignatura de contextos educatius, però que no hi ha cap gran autor/investigador que hagi fet la unificació teòrica prou exhaustiva i convincent com perquè això es presenti unificat... però és evident que estem parlant de coses semblants. Context Social i Gestió Escolar  Context Social i Gestió Escolar Disciplina: Pedagogia Visible o Normes explícites. o Prohibicions i obligacions clares. o Incompliment de normes visible: es retiren privilegis i s’articulen regles específiques. o Normes posicionals (no equival a ‘arbitràries’). Pedagogia Invisible o Normes implícites. o Control en la comunicació interpersonal (motivació i intencionalitat). o Estímul perquè infant faci públics aspectes del seu interior (supervisió total). o Desenvolupament d’habilitats comunicatives refinades i reconeixement de context. Avaluació Pedagogia Visible o Model exterior comú correcte al que cal aproximar-se. o Avaluació dels productes en funció de proximitat a model. o L’infant sap què ha fet bé i què no. Pedagogia Invisible o Major importància concedida a procediments interns a partir dels quals es produeixen resultats. o Tots els nens comparteixen aquests procediments. o L’infant no sap en quina fase està ni què s’espera d’ell.  Context Social i Gestió Escolar Seqüència d’aprenentatge Pedagogia Visible o Són públiques les competències i conducta que infant ha de tenir a certa edat. o Si no les assoleix, es preveuen sistemes de recuperació (fins a repetició de curs). O bé baixada de ritme i contingut, però la conseqüència a llarg termini pot ser la mateixa. Pedagogia Invisible o Només el/la mestre/a coneix el projecte temporal de l’infant. o Sovint això causa desorientació i desconfiança en pares. o El fet que l’infant no segueixi aquest projecte temporal no té conseqüències per a ell. Ritme Pedagogia Visible o Ritme d’adquisició de coneixements és elevat; per això cal que adquireixi el currículum acadèmic a l’escola i a casa (discurs escrit i espai a casa). o Comporta estratègies per estalviar temps: ▪ Reducció d’exemples i narracions. ▪ Reducció del temps de parla dels alumnes. ▪ Comunicació en termes abstractes. ▪ Llenguatge amb parla allunyada de parla quotidiana de l’alumnat Pedagogia Invisible o Ritme d’adquisició de coneixements més relaxat. o L’escola promou el potencial creatiu de l’infant; sovint a casa se segueixen programes pedagògics compensadors (cangurs que ensenyen a llegir i escriure, anglès, tallers a museus, a l’auditori, etc.)  Context Social i Gestió Escolar TEMA 6 _ LA MANCA D’IDENTIFICACIÓ AMB L’ESCOLA L’alumnat davant el model escolar: La teoria de les resistències de Paul Willis Formes d’identificació de les famílies i l’alumnat amb l’escola - Identificació expressiva: identificació amb la cultura escolar o S’hi troben bé a l’escola o Les activitats que hi fan els agraden o Se senten ben acollits o Hi desenvolupen relacions positives amb el professorat i companys o Participen de la cultura escolar (semblances entre cultura familiar i cultura escolar) - Identificació instrumental: o Reconeixement del valor de les titulacions (credencialisme) o L’escola és útil per a l’èxit laboral futur. Les actituds de l’alumnat com a expressió cultural pròpia (producció cultural)  Context Social i Gestió Escolar Actituds de l’alumnat davant l’escola Resultat de les actituds de l’alumnat:  Context Social i Gestió Escolar Característiques contracultura escolar - La renuncia al treball intel·lectual com alliberació. o Reclam del treball manual com “allò propi” (cultura obrera) - La resistència com una forma activa d’oposar-se a la cultura escolar. o Rebuig explícit a ordre instrumental i expressiu. o L’escola com espai rígid, passiu, fomenta conformisme. o Posa de manifest que és un món que “no els hi pertany” - Necessita una base (gruo d’iguals) per mantenir-se. o Importància grup iguals o Masclisme i obrerisme com a matèries primeres de la resistència en els “nois de Willis”. A tenir en compte La desmotivació i la manca d’interès per les matèries i el contingut com a elements configuradors de pràctiques de desvinculació amb l’escola. Una alta exigència del centre educatiu, avorriment i problemes de mala relació amb el professorat pel desinterès i la indiferència que mostraven cap a l’alumnat. En canvi, l’alumnat adherit destaca l’acolliment que van tenir al centre, l’ajut i el suport del professorat durant el procés d’aprenentatge i l’ajut a l’obtenció de la titulació de l’ESO. Com destaquen altres investigacions el professorat té un paper molt important, tant les seves expectatives sobre l’alumnat com el seu acompanyament. També les formes d’acolliment, capacitat d’adaptació i orientació són elements clau. En definitiva: - La importància del context institucional i les pràctiques escolars a l’hora d’explicar l’experiència escolar i les actituds enfront l’escola. - Treballar l’adhesió de la família i l’infant amb l’escola des de l’educació infantil.  Context Social i Gestió Escolar Com es desenvolupa el rebuig/resistència en les noies? - Menys visibilitat de les subcultures femenines o Menys models de referència en que basar les seves pràctiques o Més control social, familiar, escolar - Les pràctiques hipersexualitades (reforçament del sexisme) o Accentuació de la feminitat o Una forma de qüestionar l’autoritat del professorat o Una forma de qüestionar l’hegemonia dels nois. Opinió alumnes 4t ESO  Context Social i Gestió Escolar TEMA 7 _ TRAJECTORIES EDUCATIVES I “ELECCIONS” CONDICIONADES Boudon (1983) desenvolupa un model explicatiu de les desigualtats d’oportunitats educatives (DOE) assumint que els agents (alumnat i les seves famílies) tenen capacitat de prendre decisions racionals sobre els costos i beneficis que implica l’abandonament o la continuïtat formativa a cada nivell i modalitat d’ensenyament. La seva teoria es pot aplicar també a la tria d’uns estudis o uns altres, d’una escola o una altra, a la decisió de continuar els estudis o abandonar, de portar els nens a l’escola bressol o tenir cura d’ells a casa, etc. Aquest model d’anàlisi, denominat Model Decisional presenta les següents consideracions: 1) En tot sistema escolar l’individu (i/o la família) està cridat a prendre decisions (detenir-se o prosseguir els estudis en un cert nivell , sigui E, D,... 2) A cada alternativa estan associades, per a cada posició social, uns costos i uns beneficis anticipats (costos econòmics, de temps, d’esforç d’oportunitat, emocionals...). 3) Els costos no són absoluts sinó que són variables (relatius) segons la posició social. Ex cost de matricula en relació a nivell d’ingressos familiar 4) La utilitat d’una decisió (o la seva alternativa) dependrà dels riscos, els costos i els beneficis que s’esperi 5) La percepció de les probabilitats d’èxit són menors en els individus que provenen d’una posició social més baixa (creença, autoconfiança, més dificultats de rendiment...) Dos tipus d’efectes d’origen social en les eleccions educatives. (Tot i que la distinció no és neta). No són additius sinó en interacció. Per exemple anticipar una elecció acadèmica futura pot tenir efectes sobre el rendiment pressent. Efectes primaris: Són aquells que es produeixen en el rendiment escolar dels estudiants i s’expliquen pels diferents recursos cognitius (socialització familiar) i materials que disposen els diferents grups socials i que tenen incidència sobre el rendiment. S’anomenen primaris per que tenen un efecte directe de l’OS sobre el  Context Social i Gestió Escolar rendiment educatiu (ex, ambient familiar). Ho expliquen les teories de la reproducció cultural (Bourdieu, Bernstein, Willis) Efectes secundaris: Són els que es produeixen en l’avaluació diferencial del cost- benefici que realitza l’individu (i la família) segons les diferents posicions socials de sortida. Ho explica el model decisional (Boudon Gambetta...). Generalment els efectes primaris tenen més pes en les etapes obligatòries mentre que els efectes secundaris acostumen a tenir més pes en les etapes post-obligatòries (menys pes de les famílies i més exigències acadèmiques i d’altres factors). La elecció escolar com elecció individual Saben que CT només continua si el rendiment anterior és bo, i sovint ho fa dota forta pressió. En canvi, NCM continua encara que hi hagi hagut mal rendiment, i ho fa amb la calma (previsió d’itinerari llarg) i amb dedicació legítima a “viure i ser jove”. Boudon creu que les preferències dels diferents grups socials és evitar la mobilitat social descendent (demotion) (por a la pèrdua), però el grau de mobilització dels recursos per evitar-ho serà diferent segons posició social: - Classes mitjanes-altes: Evitar la “Demotion”.