Constitució PDF 1978

1. CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DEL 1978 Constitució, llei fonamental d'un estat que defineix el règim basic dels drets i les Ilibertats dels ciutadans i els poders i les institucions de l'organització política. CARACTERÍSTIQUES FORMALS escrita en un registre formal extensa en l'articulat (169 art...

1. CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DEL 1978 Constitució, llei fonamental d'un estat que defineix el règim basic dels drets i les Ilibertats dels ciutadans i els poders i les institucions de l'organització política. CARACTERÍSTIQUES FORMALS escrita en un registre formal extensa en l'articulat (169 articles) rígida, perquè està per damunt de totes les lleis i modificar-la, requereix uns mecanismes molt concrets, ambigua, ja que deixa llibertat d'interpretació i d'actuació en uns aspectes determinats, com ara el de l'organització territorial, És poc original, amb influències d'anteriors constitucions espanyoles, d'estrangeres, L'origen és popular, ja que va ser redactada per les Corts elegides democraticament pel poble espanyol i posteriorment ratificada per aquest en un referendum. 1.4 Garanties constitucionals Els agents econòmics i socials, la ciutadania, les institucions i la societat, en definitiva, necesiten sentir-se segurs sota un paraigua legal estable, que proporcioni certesa i tran-quil-litat. Aquest paraigua legal es materialitza en la Constitució per dues vies: Rigidesa en la modificació i la reforma. Existencia del Tribunal Constitucional. A. La reforma constitucional es caracteriza per la seva rigidesa, és a dir, requereix uns mecanismes molt concrets per a - Qui pot promoure una reforma constitucional? poden promoure una reforma constitucional el Govern, les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. - Quan es pot iniciar una reforma constitucional? no es podrà iniciar una reforma constitucional en temps de guerra o durant estats d'alarma, excepció o setge. B. El Tribunal Constitucional Es l'estament que s'encarrega de vetllar perque totes les normes de rang inferior a la Constitucio no vagin en contra d'aquesta. Funcions Determinar la constitucionalitat dels tractats internacionals. Determinar la constitucionalitat de les lleis i les normes amb rang de llei. Resolució de conflictes entre l'Estat i les comunitats autònomes 2. El poder legislatiu la potestat legislativa l'exerceixen les Corts Generals, que, al seu torn, estan formades pel Congrés dels Diputats (cambra baixa) i el Senat (cambra alta). Per tant, podem dir que el sistema parlamentari espanyol és bicameral, Constitució concedeix certa primacia al Congrés dels Diputats davant el Senat, ja que atorga al primer certes funcions i drets que no té el Senat, 2.1. Consideracions generals Les Corts Generals són l'òrgan de representació del poble espanyol, i com a tal són elegides per sufragi universal. - Durada del mandat de diputats i senadors Una legisatura de quatre anys - Qui pot elegir diputats I senadors Persones espanyoles majors de divuit anys, tret de les condemnades per sentència judicial - Qui pot ser elegit diputat o senador? Persones espanyoles majors de divuit anys que tinguin la capacitat d’elecció i no estiguin incloses en causes d'inelegibilitat, - incompatibilitats Ningú pot ser diputat i senador simultaniament. - privilegis de diputats i senadors Gaudiran d'inviolabilitat per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions. No obstant això, es regiran per les normes de disciplina dels reglaments de les cambres. Gaudiran d'immunitat, tret del cas de delicte flagrant, i no podran ser inculpats ni processats sense l'autorització prèvia de la cambra respectiva (suplicatori). Les causes contra diputats i senadors són competència de la Sala Penal del Tribunal Suprem ( aforament) 2.2. Les cambres i la seva elecció A. El Congrés dels Diputats Actualment el nombre de diputats és de 350. Els candidats van en llistes tancades i cada elector tria una llista. La circumscripció electoral és la província, i s'assigna un mínim de dos candidats per província, tret de les ciutats de Ceuta i Melilla, a què se'ls n'assigna un; la resta dels candidats, fins a arribar a 350, es distribueixen entre les províncies en funció de la seva població. B. El Senat El Senat és la cambra de representació territorial, i hi ha dues vies per a l'assignació de senadors: D'una banda, tenim la circumscripció provincial, en què cada província assigna quatre candidats, tret de les illes majors (Gran Canaria, Mallorca i Tenerife), que n'assignen tres; Ceuta i Melilla, que n'assignen dos, i les illes menors (Eivissa, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma), que n'assignen un. , D'altra banda, cada comunitat autónoma designarà un senador i un altre més per cada milió d'habitants del seu territori. Els candidats a senadors figuren en llistes obertes i els electors poden seleccionar lliure-ment fins a tres candidats de totes les opcions possibles.) 2.4. Funcions La Constitució atribueix a les cambres una funció legislativa bàsica de confecció de les lleis, però a la qual s'afegeixen altres competències no menys importants. A. Funció legislativa la iniciativa legislativa correspon: Al Govern, al Congrés i al Senat. Com es pot veure en l'esquema de la Figura 1.4, una vegada acceptada la proposta o la proposició, el primer pas és el seu tràmit en el Congrés dels Diputats. Una vegada passa aquest filtre, s'envia al Senat perquè hi introdueixi les seves esmenes i modificacions, i, una vegada finalitzades aquestes, el text torna al Congrés, on es té la potestat d'acceptar o denegar les propostes introduïdes per la cambra alta. Finalment, i si és acceptada definitivament pel Congrés, el president del Govern la presenta al rei perquè la sancioni i la promulgui. Entrarà en vigor al cap de vint dies de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) si no s'especifica el contrari. 2.5 Altres funcions Altres funcions legislatives : Revisió i reforma constitucional. Celebració de tractats internacionals. Econòmiques: * Aprovació del projecte de pressupostos generals de l'Estat. Control al govern: Investidura del president del Govern. Questió de confiança plantejada pel president del Govern. Presentació de moció de censura al Govern. Interpel lacions i preguntes al Govern i als seus membres. Territorials: Aprova ció i modificació dels estatuts d'autonomia. Altres funcions: Convocatories de referèndum consultiu. Designació de membres del CGPJ. Designació de magistrats del Tribunal Constitucional. 3. El poder judicial El poder judicial a Espanya, serà el garant de fer que es compleixin les lleis. Dins del poder judicial, podem trobar dos grans braços: d'una banda, els jutjats i els tribunals, que s'encarreguen d'administrar justícia, i d'altra banda, el ministeri fiscal, encarregat de promoure l'acció de la justícia. Els organs que formen el poder judicial són: Els jutjats i els tribunals. L'Administració de justícia. El ministeri fiscal. El Consell General del Poder Judicial. A. Els jutjats i els tribunals Jurisdicció civil: Competències en assumptes generals i que no corresponguin a altres jurisdiccions. Jurisdicció penal: Competencies en materies de delictes penables. Jurisdicció contenciosa administrativa: Competencies en conflictes amb les administracions públiques espanyoles. Jurisdicció social: Competencies en conflictes laborals. B. L'Administració de justícia És l'encarregada de donar suport administratiu a jutges i magistrats en les seves funcions, fent tasques de gestió d'expedients, arxius, etc. C. El ministeri fiscal El ministeri fiscal té com a missió promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets de la ciutadania i de l'interès públic tutelat per la llei, d'ofici o a petició dels interessats, així com vetllar per la independència dels tribunals, i procurar davant d’aquests la satisfacció de l'interès social. D.El Consell General del Poder Judicial l'organ constitucional que esta al capdavant del poder judicial pel que fa a la governança; d'aquesta manera, governa pero no jutja. 3.2. El Tribunal Suprem El Tribunal Suprem té el seu ambit d'acció en tota l'Estat i la seva jurisdicció abasta tots els ordres (civil, penal, contenciós administratiu i social). Únicament no té competències en garanties i drets constitucionals, matèria que correspon al Tribunal Constitucional. 4. El poder executiu s'ocupa de dur a terme el que marquen les lleis El Govern dirigeix la poltica interior i exterior, l'Administració civil i militar, i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentaria d'acord amb la Constitució i les lleis», 4.1. Com es forma el Govern? 1. Després de la renovació del Congrés dels Diputats, a través de referèndum universal, el rei, com a cap de l'Estat, farà consultes als representants dels partits polítics amb representació parlamentaria per a escoltar les seves opinions sobre el millor candidat que, a parer seu, seria president del Govern i dels suports amb què comptaria perquè aquest candidat pogués formar Govern. 2. Després d'aquestes consultes, i mitjançant el president del Congrés, el rei proposa un candidat a la Presidència del Govern. 3. Aquest candidat exposara el seu programa de Govern davant el Congrés dels Diputats per a aconseguir el beneplacit d'aquest. 4. Els diputats, mitjançant votació, han de decidir si donen el seu suport al candidat. Si el suport que rep és per majoria absoluta, el rei el nomenarà president del Govern. En canvi, si no obté aquesta majoria absoluta, hi haurà una segona votació 48 hores després de la primera, en la qual només necesitaria una majoria simple per a considerar que rep el suport de la cambra i pot ser nomenat president del Govern. En el cas que no rebés la confiança de la cambra, es podrien proposar candidats successius seguint el mateix procediment de votació. Si, passats dos mesos des de la primera votació en el Congrés dels Diputats, cap candidat rep la confiança de la cambra, el rei dissoldra les cambres i convocarà noves eleccions. 5. Una vegada s'elegeix un candidat amb el suport del Congrés dels Diputats, aquest pro-posarà el seu equip de Govern davant el rei perqué el nomeni com a tal. El Govern triat així estarà format per: president del Govern, vicepresident/s i ministres. I es reunira en el Consell de Ministres i en les comissions delegades. El mandat del Govern triat té una durada d'una legislatura de quatre anys, tret dels casos que marca la llei de disolució de les Corts de manera prematura o canvi de Govern al llarg de la legislatura. El Govern que cessa en el seu carre romandrà en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern. 4.2. funcions i el funcionament del Govern? han de desenvolupar les funcions pròpies del carrec Ser membre del Govern requereix dedicació exclusiva President del govern: És qui dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions de la resta dels membres d'aquest, Ministres: Són proposats pel president del Govern al rei, i són els titulars dels departaments, de manera que tenen competencia i responsabilitat en la gestió tant administrativa com reglamentaria del seu ministeri. Possibilitat de cessament Moció de reprovació de ministres: Es questiona l'actuació d'un ministre i se sol·licita que deixi el carrec, assumpte que estarà en mans del mateix Govern. Es tracta d'una moció política, més que d'una moció amb consequències cessants. Qüestió de confiança: El president del Govern posa el seu carrec en mans del Congrés dels Diputats. Si aquest accepta per majoria simple la questió de confiança presentada (confia en el Govern), l'executiu continua en les seves tasques. Si no s'accepta la questió de confiança, el Govern dimiteix i s'ha d'escollir un altre president. Moció de censura: El Congrés dels Diputats exigeix la responsabilitat política del Govern,. L'han de plantejar almenys una desena part dels diputats, i alhora han de proposar un candidat a ocupar la Presidencia del Govern. Si el Congrés ho accepta per majoria absoluta, el Govern censurat presenta la dimissió davant el rei i s'entén investit el candidat proposat. Si el Congrés no accepta la moció de censura, el Govern roman en les seves funcions, 5. L'Administració pública els poders de l'Estat han d'organizar una sèrie de recursos financers, técnics i humans per a fer complir els seus plans i que aquests arribin a la ciutadania, i assolir així els seus objectius: ens trobem davant l'Administració pública. Considerarem Administració pública: L'Administració general de l'Estat. L'Administració de les comunitats autonomes. Les entitats que integren l'Administració local. Els organismes públics i les entitats de dret públic vinculats o dependents de les administracions públiques A. Organització central Ministres: Són els titulars dels departaments assignats i també són els responsables de la seva organització. Aixi mateix, es fan carrec de la planificació, l'execució i el control dels plans, tant de dur-los a terme com dels recursos economics utilitzats per a fer-ho. B. Organització territorial - Delegats del Govern. Representen el Govern de la nació en el territori de la comunitat autonoma - Subdelegats del Govern. Tenen la seva activitat en l'ambit provincial. C. Administració general de l’Estat a l’exterior La política exterior no se centra només en assumptes economics, sinó que també tracta temes socials, militars, de seguretat..., en definitiva, la defensa i la promoció dels valors i els interessos espanyols a l'exterior. Oficines consulars Funció: Exerceixen funcions consulars i d'assistència i protecció als espanyols i espanyoles a l'exterior. Respresentant: Estaran dirigides pels caps de l’oficina consular. 5.2 organismes públics i entitats de dret públic Organismes autònoms: Servei Públic d’Ocupació Estatal Entitats públiques empresarials d’àmbit estatal: Fabricació Nacional de Moneda i Timbre Autoritats administratives independents: Agència Espanyola de Protecció de Dades Societats mercantils estatals: AENA