Constitució Espanyola PDF

**CONSTITUCIÓ ESPANYOLA** 1. **[Antecedents històrics]** La història constitucional d'Espanya s'inicia en el segle XIX amb la Constitució lliberal de 1812, més coneguda com la Constitució de Cadis o "La Pepa". Posteriorment, al llarg de tot el segle XIX, es van anar succeint diferents constitucio...

**CONSTITUCIÓ ESPANYOLA** 1. **[Antecedents històrics]** La història constitucional d'Espanya s'inicia en el segle XIX amb la Constitució lliberal de 1812, més coneguda com la Constitució de Cadis o "La Pepa". Posteriorment, al llarg de tot el segle XIX, es van anar succeint diferents constitucions. En el segle XX han existit dues constitucions i un conjunt de lleis fonamentals en l'època franquista. La primera fou la Constitució republicana de 1931. El 15 de juny de 1977 tingueren lloc a Espanya les primeres eleccions democràtiques després de 40 anys de dictadura. Les Corts escollides tenien com a missió primera i fonamental assentar les bases per a l'elaboració de la Constitució espanyola, raó per la qual es va crear una Comissió d'Afers Constitucionals i Llibertats Públiques. L'octubre de 1978 Congrés i Senat varen aprovar el text i el 6 de desembre fou aprovat per referèndum nacional. Un cop aprovada, la Constitució va ser sancionada i promulgada pel rei el 27 de desembre de 1978 i publicada en el BOE el 29 de desembre del mateix anys, entrant en vigor el mateix dia de la seva publicació. La Constitució espanyola deixa sentir influències d'altres constitucions europees: Llei Fonamental de Bonn de 1949, Constitució Italiana de 1947, Constitució Francesa de 1958, Constitució Portuguesa de 1976. De la mateixa manera, es detecta la influència de la Constitució republicana de 1931, així com, al mateix temps, de les lleis fonamentals franquistes. 2. **[Concepte i àmbit de la Constitució espanyola]** La Constitució és, en un sentit material, la norma que estableix els principis fonamentadors que han de regir l'ordre social, polític i econòmic de la societat. És a dir, la norma que conté els principis que han d'inspirar el conjunt de les normes que s'aprovin a l'Estat. Des d'un punt de vista formal, la Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, elaborada pel poder constituent, és a dir, pel propi poble que, en exercici de la seva sobirania, es dota de l'estatut jurídic pel qual desitja regir-se. És la norma primera i fonamental i cal altra llei o norma pot contradir el seu contingut. 3. **[Característiques de la Constitució]** - **Rígida** La seva reforma exigeix un procediment més sever i difícil que la de qualsevol altra norma jurídica. Aquesta es troba regulada en el Títol X. - **Consensuada** Gran part del seu contingut fou resultat, no de la voluntat majoritària de l'Assemblea Constituent, sinó d'una formulació que fes possible l'acord de tots els seus membres. Això fa que els continguts consensuats es caracteritzin per una certa ambigüitat. En moltes ocasiones, la constitució estableix uns principis generals que caldran ser desenvolupats a través de lleis ordinàries o orgàniques. - **Origen popular** La Constitució fou elaborada per una assemblea constituent, representant de totes les forces polítiques del moment. Posteriorment fou ratificada en referèndum pel conjunt del poble espanyol. - **Norma jurídica suprema** La Constitució és al norma fonamental de l'Estat, superior a la resta de lleis i normes. Tots els poders públics i els ciutadans, família reial inclosa, estan sotmesos a la Constitució. - **Norma amb doble valor** Per una part, la Constitució integra els valors i principis fonamentals del sistema, aquells que tots els poders públics i particulars han de seguir en la seva actuació diària, però per l'altra, la Constitució és la norma en si mateixa, norma jurídicament aplicable davant els tribunals i invocable davant la resta de poders públics. És a dir, és norma directament aplicable i norma inspiradora de la resta de l'ordenament jurídic. 4. **[Estructura de la Constitució espanyola]** Des d'un punt de vista formal, l'estructura de la Constitució és la següent: un preàmbul, 169 articles, 4 disposicions addicionals, 9 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 1 disposició final. **Preàmbul** recull l'exposició de motius que impulsen la norma constitucional i els objectius que amb ella pretenen aconseguir. Té, per tant, un valor declaratiu. **L'articulat (169 art.)** Es divideix en 10 títols més 1 títol preliminar: - Títol preliminar: recull els principis generals de l'ordenament constitucional (art. 1-9). - Títol 1r: inclou tot el relatiu als drets fonamentals. - Títol 2n: conté els articles relatius a la regulació de la Corona. - Títol 3r: recull els articles dedicats a la composició i funcionament de les Corts Generals. - Títol 4t: recull els articles dedicats a la regulació del Govern i de l'Administració. - Títol 5è: conté els articles que regulen les relacions entre el Govern i les Corts Generals. - Títol 6è: dedicat al poder judicial. - Títol 7è: conté aquells articles que enuncien les directrius constitucional que regulen l'Hisenda Pública i, en general, l'economia del sector públic. - Títol 8è: recull tot el relatiu a l'organització territorial de l'Estat - Títol 9è: dedicat a la justícia constitucional (TC). - Títol 10è: recull els articles reguladors dels procediments de reforma constitucional. **4 disposicions addicionals i 9 disposicions transitòries** majoritàriament destinades a qüestions d'ordre territorial. **1 disposició derogatòria** que deroga les anteriors lleis fonamentals i totes les normes que contradiguin la Constitució. **1 disposició final** estableix la seva vigència immediata. En sentit material, és a dir, segons la naturalesa dels preceptes que la integren, es compon de dogmàtica i de part orgànica. La part dogmàtica designa tots aquella articles que enuncien els principis bàsics i els valors reconeguts a la Constitució (Títol Preliminar i Títol Primer). La part orgànica és la que conté aquells articles que defineixen la composició i funcionament dels òrgans superiors de l'Estat, així com les relacions funcionals i competencials entre elles (tots els altres Títols, a excepció del Títol X). 5. **Títol preliminar: principis generals** La importància d'aquest títol esdevé com a conseqüència de la positivització d'un conjunt de principis fonamentals en l'ordre d'estructuració jurídic i polític de l'Estat. En els articles 1 i 2 de la CE es troben definits els límits jurídics, polítics i territorials de l'Estat, en preveure que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de dret, que propugna com valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Aquests principis no poden ser considerats principis generals del dret ni principis de l'estructuració política, social i jurídica de l'Estat. Són concebuts com a fars que guien, expliquen i interpreten la voluntat del legislador constitucional i, a més a més, són el punt de partida de tot l'ordenament jurídic. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen tots els poders de l'Estat. La forma política de l'Estat espanyol és la monarquia parlamentaria. L'art. 2 segueix establint que la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren. *Estat social* L'Estat social, sorgit a mitjan segle XX parteix del principi de socialitzat de l'Estat, de la necessitat que l'Estat i a través seu, els poders públics, prenguin la iniciativa per garantir al ciutadà molt més que la pau social o seguretat ciutadana. L'Estat adquireix un compromís de satisfacció de prestacions socials cap al ciutadà i aquest té garantit en la legislació el dret a reclamar-les de l'Estat. El model d'Estat social admet i exigeix un procés d'estructuració de la societat des de i per l'Estat en el seu conjunt com a un element actiu de redistribució de les rendes i que garanteixi d'un conjunt de nivells o estatus mínims en favor de tots els ciutadans. L'Estat, i a través seu els poders públics, ha de portar a terme una activitat adreçada a la plena Satisfacció dels drets i serveis que la Constitució ha reconegut als ciutadans, S'inclouen aquí tots els serveis públics clàssics (sanitat, pensions, atur, etc.) com les noves formes de regulació estatal a través d'una política orientada a la plena ocupació, formació professional, etc. En definitiva, l'Estat social és un Estat actiu, que participa i pren la iniciativa en sectors tradicionalment reservats a la iniciativa privada. *Estat democràtic* L'Estat democràtic es fonamenta en la sobirania nacional. La titularitat dels poders de l'Estat no resideix en el rei, sinó en el poble espanyol, que a través dels mecanismes de participació directa i indirecta, els exerceix, delegant en representants i tercers l'exercici real. S'estableix que aquesta sobirania és una, sols existeix la del poble espanyol en el seu conjunt, no la dels pobles de les diferents CCAA. És també indivisible, intransmissible, imprescriptible (no es perd) i inviolable. L'Estat democràtic es fonamenta també en el pluralisme polític i la participació social. ÉS un Estat que té una estructura organitzativa democràtica i propugna una convivència plenament democràtica. La Constitució preveu un conjunt de mecanismes d'articulació democràtica de la societat, com són els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials, les associacions, les llibertats públiques, el pluralisme lingüístic, la llibertat de creença religiosa. Aquesta pluralitat de mecanismes d'articulació democràtica es complementa amb els mecanismes de participació semidirecta o directa reconeguts en la Constitució i que permeten la plena participació del ciutadà a les institucions de l'Estat, a través de la iniciativa legislativa popular, el referèndum nacional, el dret de petició, el jurat, etc. *Estat de dret* L'estat de dret es fonamenta en la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial. Aquest sistema és, però, més complex, per la interdependència dels poders públics i el sorgiments de les CCAA, les quals han desenvolupat un poder legislatiu i executiu propi (no així judicial). L'Estat de Dret es fonamenta també en el principi de legalitat, segons el qual tota la societat espanyola està sotmesa a la llei, sense distinció. Amb aquest sotmetiment s'exclouen arbitrarietats i s'imposa un límit jurídic i ètic a la capacitat d'actuació dels poders públics. Per últim, l'Estat de Dret es sustenta també en el reconeixement i protecció dels drets humans, interpretant-los de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans de la ONU i altres tractats ratificats per Espanya en la matèria. *Estructura política* D'altra banda, el títol preliminar estableix que la forma política de l'Estat espanyol és la monarquia parlamentaria. La sobirania nacional resideix en el poble i no en el rei. Per tant, el rei es troba sotmès i limitat al poble espanyol, a les Corts Generals i a la Constitució espanyola, en virtut del principi de legalitat. *Estructura territorial* L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les CCAA. L'estructura territorial de l'Estat dissenyada per la Constitució és la de l'Estat de les autonomies, basat en l'existència d'unes institucions de govern pròpies de cada CA, que dotades de més o menys competències, permeten la coexistència a l'Estat, d'unes institucions polítiques de Govern d'àmbit territorial. Queda establert que la nació espanyola és una, indissoluble i unida i no es reconeix el dret a l'autodeterminació de les CCAA ni s'admet la federació entre diverses CCAA. Es reconeix, però, l'existència de pobles i nacionalitats històriques amb identitat pròpia. *Les Forces Armades* Estan integrades pels exèrcits de terra, mar i aire i la Constitució els atorga les funcions de garantir la sobirania i independència d'Espanya, la defensa de la seva integritat territorial i la defensa de l'ordenament constitucional. El Cap de les Forces Armades és el rei, si bé és el govern, a través del ministre de Defensa, qui dirigeix la política militar nacional. **Títol preliminar. Altres principis generals** - Cooficialitat de les llengües: el castellà amb caràcter general a tot el país i les llengües autonòmiques en cadascun dels territoris en els quals estan reconegudes. - Bandera i capitalitat de l'Estat\_ la bandera està formada per tres franges horitzontals, vermella , groga i vermella, essent la groga de doble amplada que cadascuna de les vermelles. La capital de l'Estat queda fixada a la vila de Madrid. - Partits polítics com a mecanisme de participació social: els partits polítics expressen el pluralisme polític i són el mecanisme per a la formació i manifestació de la voluntat popular. La Constitució exigeix que la seva estructura interna i funcionament hauran d'ésser democràtics. - Els sindicats i les associacions empresarials com a mecanismes de participació social: contribueixen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Novament la Constitució incideix en què han de tenir una estructura i funcionament democràtics. L'art. 9, amb el que finalitza el títol preliminar, per la seva banda, consagra un conjunt de principis en l'estructuració jurídica de l'Estat: - Jerarquia normativa: existència d'un ordre de graduació jeràrquica entre els diversos tipus de normes que assegura la preeminència de les unes sobre les altres. Al capdamunt es troba la Constitució. - Publicitat de les normes: és un pressupost bàsic per assegurar-ne el coneixement als ciutadans i, amb això, la plena seguretat jurídica. El Codi Civil preveu que les lleis entraran en vigor als 20 dies de la seva completa publicació al BOE, si en elles no es disposa una altra cosa. Aquests 20 dies de no vigències són coneguts com a període de *vacatio legis*. - Irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals: aquest principi es troba regulat a la Constitució i al Codi Penal, on s'estableix que no serà castigat cap delicte que no es trobi previst per llei anterior a la seva perpetració. Tanmateix, sí tindran efecte retroactiu aquelles lleis penals que afavoreixin el reu. - Responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat dels poder públics: és la plasmació directa del principi de legalitat, el sotmetiment de tots els poders públics i dels ciutadans a la llei. 6. **[Els procediments de reforma (Títol X)]** Una de les característiques que defineix la Constitució és la de ser rígida. Aquest caràcter s'extreu del doble sistema de reforma previst al Títol X de la CE (art. 166-169). La iniciativa de reforma constitucional ve atribuïda a: - El Govern - El Congrés dels Diputats - El Senat - Les assemblees de les CCAA. **Reforma ordinària de la Constitució** 1. Els projectes de reforma hauran de ser aprovats per una majoria de 3/5 parts a les dues cambres. Si no s'aconsegueix l'acord entre ambdues, es crearà una comissió paritària amb membres del Congrés i del Senat, que presentarà un text que de nou serà votat per ambdues cambres. 2. Si no s'aconsegueix l'aprovació a través de l'apartat anterior, i sempre que al Senat hagi aprovat el text modificat per majoria absoluta, el Congrés podrà aprovar la reforma amb només 2/3 parts. 3. Aprovada la reforma, serà sotmesa a referèndum quan així ho sol·licitin un 10% dels membres de qualsevol de les cambres, dintre dels 15 dies següents a la seva aprovació. **Reforma essencial de la Constitució** La Constitució preveu un sistema de reforma més dificultós en cas que es proposés la revisió total de la Constitució o la modificació del Títol Preliminar, del Títol II o del cap. II del Títol I. 1. L'aprovació s'assolirà amb el vot favorable de 2/3 de cadascuna de les cambres. 2. Es dissoldran les Corts. 3. Les noves Cambres ratificaran la decisió i elaboraran un nou text, que haurà de ser aprovat per 2/3 d'ambdues Cambres. 4. Aprovada la reforma, serà sotmesa a referèndum obligatori per a la seva ratificació. Val a dir que no podrà iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d'estats d'alarma, excepció o setge. **Títol I de la Constitució. Els Drets Fonamentals i les llibertats públiques (art. 10 -- 55)** El Títol I reconeix un conjunt de drets fonamentals del ciutadà que li garanteix un àmbit d'actuació lliure. Ara bé, els drets reconeguts en aquest títol, són molt més que un simple catàleg de llibertats, ja que aquests fonamenten tot el sistema constitucional i constitueixen un conjunt de drets que són valors superiors de tot el sistema jurídic. En el seu primer article, el número 10, la Constitució ja conceptualitza els drets fonamentals com a drets inviolables i inherents a l'ésser humà. A més, aquest article assenyala l'obligació d'interpretar les normes referides als drets fonamentals d'acord amb els convenis internacional sobre la matèria subscrits per Espanya i, especialment, cita la Declaració Universal de Drets Humans, aprovada per l'ONU el 1948. - **Capítol I. Dels espanyols i estrangers (art. 11-13)** - Cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat. - L'Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb països amb els que hagi tingut una especial vinculació. - Els estrangers gaudiran de les llibertats públiques que garanteix el Títol I, en els termes que estableix els tractats i les lleis. - Només els espanyols seran titulats dels drets reconeguts a l'art. 23 de la CE, llevat el que, atenent a criteris de reciprocitat, pugui establir.se per tractat o llei pel dret de sufragi actiu o passiu a les eleccions municipals. - Queden exclosos de l'extradició els delictes polítics, no considerant-se com a tals els actes de terrorisme. - **Capítol II. Drets i llibertats (arts. 14-38)** Aquest capítol està dividit en 2 seccions + l'art. 14, que fa de preàmbul. En aquest darrer, s'estableix la igualtat dels espanyols davant la llei sense que pugui prevaldre cap tipus de discriminació. - [Secció I. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques (arts. 15-29]). En aquesta secció es garanteix el dret a la vida i a la integritat física i moral, a la llibertat ideològica i religiosa, a la seguretat personal (la detenció preventiva no podrà durar més de 72 hores i la llei regularà un procediment d'habeas corpus). També es garanteix el dret a la privacitat, el dret a la inviolabilitat del domicili (només amb consentiment, resolució judicial o cas de delicte flagrant), dret al secret de les comunicacions (només amb resolució judicial), dret a la llibertat de residència i circulació pel territori espanyol. Es garanteix el dret a la llibertat d'expressió, de reunió i manifestació, d'associació, de participació en els assumptes i càrrecs públics en condicions d'igualtat. Es garanteix també el dret a la llibertat d'ensenyament i de creació de centres docents, el dret de petició i el dret a vaga i sindicació. Finalment, també s'hi estableixen una sèrie de "drets institucionals": la protecció jurisdiccional dels drets, el dret a la tutela efectiva dels jutges i tribunals i a la presumpció d'innocència; el principi de legalitat penal (l'Administració civil no pot imposar penes que impliquin privació de llibertat); el dret a l'educació. Val a dir que aquests drets fonamentals, reconeguts al Títol I de la CE, poden ser suspesos en virtut del dret d'excepció. Aquesta suspensió pot fer-se de manera generalitzada, aplicable a un territori de l'Estat, o de forma individualitzada. En un o altre cas, es tracta d'una mesura temporal que pretén el restabliment de la situació anterior. Els art. 55 i 116 estableixen la possibilitat de declaració dels estats d'alarma, excepció i setge: - Alarma: s'activa en els supòsits de catàstrofes naturals greus i més que una suspensió dels drets, suposa una restricció o limitació dels mateixos. El declara el Govern i té una durada màxima de 15 dies, prorrogables amb autorització expressa del Congrés. - Excepció: s'activa per fer front a supòsits de desordres violents i prolongats. El declara el Govern i té una durada màxima de 30 dies, prorrogables a 30 dies més amb autorització expressa del Congrés. - Setge: s'activa per fer front als supòsits més greus de desordre públic, que vagin acompanyats de revoltes militars. Suposa l'assumpció d'importants competències per les autoritats militars, entre les quals destaca el control de l'ordre públic, amb possible implantació del toc de queda o de tribunals militars. El declara directament el Congrés per majoria absoluta i no té prevista una durada màxima. Els estats d'excepció i setge suposen la suspensió de diversos drets: a la llibertat i a la seguretat, a la inviolabilitat del domicili, el dret de reunió i manifestació, el dret a la llibertat d'expressió. Durant la vigència d'alguns d'aquests estats, el Congrés no podrà dissoldre's ni es podrà iniciar cap procés de reforma constitucional. - **Capítol III. Principis rectors de la política social i econòmica** S'integren els principis constitucional d'actuació dels poders públics. Així, el principi de protecció de la família, dels drets del nen, drets a la igualtat dels fills amb independència de la seva filiació, el dret de vacances retribuïdes o dret al descans, la protecció a la seguretat i higiene en el treball, el dret a la Seguretat Social per a tots els ciutadans, el d'accés a la cultura, protecció del medi ambient, dret a un habitatge adequat i defensa dels consumidors i usuaris. Són manaments al legislador perquè quan porti a terme la regulació de les normes ho faci partint del contingut dels principis aquí consagrats. **Garanties del drets fonamentals del Titol I de la Constitució** Els drets i llibertats del capítol II del Títol I vinculen tots els poder públics. Això vol dir que aquests drets no necessiten ser desenvolupats legislativament per ser aplicables, en tant que la seva invocació davant els tribunals de justícia és directa. Tot i això, sí cal distingir el tribunal davant del qual haurà d'ésser objecte d'invocació: - Drets de la secció I del capítol II (art. 14-29 + l'art. 30.2) són protegibles pel Tribunal Constitucional a través de la via del recurs d'empara constitucional. A aquesta via també hi té accés la protecció del dret a l'objecció de consciencia reconegut a l'art. 30.2. També són emparables pels tribunals ordinaris a través del recurs empara judicial, que tant es pot substanciar pel procediments ordinari com per un altre d'específic basat en els principis de preferència i sumarietat. - Drets de la secció II del capítol II (art. 30-38) igualment invocables davant dels tribunals de justícia, però només davant els tribunals ordinaris i per procediments legals establerts a les lleis de procediments, i no partint d'un procediment assentat en els principis de preferència i sumarietat. - Drets del capítol III (arts. 38-52) podran ser invocats davant els tribunals en la forma que disposin les lleis que els desenvolupin. Val a recordar que a més, hi ha una sèrie de garanties legislatives. Així, s'estableix que el desenvolupament dels drets i llibertats s'haurà de ser per norma amb rang de llei. Si es tracta d'un dret considera fonamental haurà de fer-se, a més, a través d'una Llei Orgànica. Finalment, hi trobem una sèrie de garanties extrajudicials per a la protecció i defensa dels drets i llibertats, com ara les forces i cosses de seguretat de l'Estat, el Ministeri Fiscal o el Defensor del Poble, institució garant dels drets i llibertats a la qual la Constitució li encomana la defensa dels drets compresos al Títol I i el legitima per interposar recurs d'empara.