Constitució Espanyola de 1978 PDF

TEMA 1 E LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: ESTRUCTURA I -T PRINCIPIS GENERALS. DRETS I DEURES FONAMENTALS DELS ESPANYOLS....

TEMA 1 E LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: ESTRUCTURA I -T PRINCIPIS GENERALS. DRETS I DEURES FONAMENTALS DELS ESPANYOLS. AR I. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: ESTRUCTURA I PRINCIPIS GENERALS. RM El procés d'elaboració de la Constitució (procés constituent), s'inicia amb l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política, el 4 de gener de 1977, prèvia aprovació de la iniciativa en referèndum el 15 de desembre de 1976, com a mecanisme per engegar les reformes institucionals necessàries per realitzar el trànsit a la democràcia, i suposava la derogació tàcita del sistema polític del franquisme. Les Corts formades com a resultat de les FO eleccions generals de 15 de juny de 1977, que es converteixen en realitat en corts constituents, van aprovar el text constitucional, el 31 d'octubre de 1978, en sessions separades de cadascuna de les Cambres. Posteriorment, va ser ratificat pel poble espanyol en referèndum, el 6 de desembre de 1978. El text constitucional va ser sancionat per SM el rei el 27 de desembre de 1978. La norma es va publicar en el BOE el 29 de desembre de 1978 i aquest mateix dia va entrar en vigor. La Constitució es compon de 169 articles, 4 Disposicions Addicionals, 9 Transitòries, una Derogatòria i una Final. S'estructura en un Preàmbul i onze Títols amb el següent contingut: Tema 1-pàg. 1  - Preàmbul.- Sense força vinculant. En ell es relacionen els motius que van portar a elaborar la Constitució i els objectius que amb ella es pretenen aconseguir. - Títol Preliminar (art. 1 al 9) - Títol I- Dels drets i deures fonamentals (art. 10 a 55) - Capítol I. Dels espanyols i els estrangers (art.11-13) - Capítol II. Drets i llibertats (art. 14-38) E o Secció I. Dels Drets Fonamentals i de les Llibertats Públiques (art. 15-29) o Secció II. Dels Drets i Deures dels ciutadans (art. 30 a 38) -T - Capítol III. Dels principis rectors de la política social i econòmica (art. 39 a 52) - Capítol IV. De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (art. 53 i 54) - Capítol V. De la suspensió dels drets i llibertats (art. 55) - Títol II- De la Corona (art. 56 a 65) - AR Títol III- De les Corts Generals (art. 66 a 96) - Capítol I. De les Cambres (art. 66 a 80) - Capítol II. De l'elaboració de les lleis (art. 81 a 92) - Capítol III. Dels Tractats internacionals (art. 93 a 96) - Títol IV- Del Govern i de l'Administració (art. 97 a 107) RM - Títol V- De les relacions entre el Govern i les Corts (art. 108 a 116) - Títol VI -Del Poder Judicial (art. 117 a 127) - Títol VII-Economia i Hisenda (art. 128 a 136) - Títol VIII- De l'Organització Territorial de l'Estat (art. 137 a 158) o Capítol I. Principis generals (art. 137 a 139) o Capítol II. De l'Administració local (art. 140 a 142) FO o Capítol III. De les Comunitats Autònomes (art. 143 a 158) - Títol IX- Del Tribunal Constitucional (art. 159 a 165) - Títol X- De la Reforma Constitucional (art. 166 a 169 - 4 Disposicions Addicionals - 9 Disposicions Transitòries - 1 Disposició Derogatòria - 1 Disposició Final Tema 1-pàg. 2  En el contingut de la Constitució es poden distingir dues parts: la part dogmàtica i l'orgànica. La part dogmàtica conté els principis i valors que han de presidir el funcionament de l'Estat i el conjunt de drets, deures i llibertats individuals. Integren la part dogmàtica de la Constitució el Títol Preliminar i el Títol I. L'orgànica conté la regulació de les principals institucions de l'Estat, consagrant la separació de poders, l'organització territorial, l'Estat de les autonomies, i la distribució de competències entre els diferents nivells territorials. E Així, en la part orgànica s'enumeren i defineixen els poders de l'Estat, s'estableix la divisió i separació entre ells i s'enumeren les seves funcions i competències: el Poder Legislatiu -T radicat a les Corts Generals (Títol III), l'Executiu encomanat al Govern (Títol IV), i un Poder Judicial, independent (Títol VI). Per sobre d’ells com a poder moderador i arbitral, símbol de permanència de l'Estat, apareix La Corona (Títol II). En aquesta part també s'inclou la definició del model territorial de l'Estat (Títol VIII). AR La Constitució crea un Tribunal Constitucional que exerceix la funció de control sobre l'activitat dels poders públics per garantir que no es vulnerin o incompleixin els mandats del text constitucional (Títol IX) i finalment, en el Títol X s'aborda la reforma constitucional establint-se procediments diferenciats segons l'abast i importància de la reforma. Pel que fa a la reforma constitucional, el caràcter de Norma Suprema de l'ordenament RM jurídic espanyol determina que la modificació de la Constitució se subjecti a un procediment específic i especialment dificultós que exigeix l'aprovació del Projecte de modificació constitucional per unes majories qualificades de les Cambres (Congrés i Senat), normalment 3/5, i que, en atenció als preceptes que es pretenguin modificar, pot augmentar-se als 2/3 i exigir la seva ratificació en referèndum (revisió total de la Constitució o reforma parcial que afecti el Títol preliminar, a la Secció Primera del Capítol II del Títol I, o al Títol II). De fet, en FO els seus més de 30 anys d'història, la Constitució del 78 només ha estat modificada en dues ocasions: l'any 1992, quan es va modificar l'article 13.2, per possibilitar la participació política dels ciutadans estrangers en les eleccions municipals, i l'any 2011, en el qual es reforma l'article 135, per reforçar el principi d'estabilitat pressupostària. Tema 1-pàg. 3  PRINCIPIS GENERALS.- Els principis constitucionals són els pilars sobre els quals s'assenta el substrat polític- ideològic de la Constitució. A més de fonamentar els preceptes mateixos del text constitucional, els principis constitucionals tenen un especial valor hermenèutic i E interpretatiu, i és aquesta posició privilegiada dins de la Constitució la que explica que els requisits per a la seva modificació estiguin especialment agreujats. -T Els principis generals de la constitució espanyola, encara que d'una forma molt general i sense valor normatiu, ja apareixen reflectits en el preàmbul, en establir els objectius que es pretén aconseguir (com ara la llibertat, la justícia, la seguretat o el benestar de tots), “(…) mitjançant mecanismes de convivència democràtica, de AR consolidació de l'estat de dret, i de protecció de tots els espanyols i tots els pobles d'Espanya (…)”. D'altra banda, al llarg del seu articulat la Constitució fa esment exprés a una sèrie de principis, aquests sí, de caràcter clarament normatiu, que vinculen directament als poders públics, com els recollits en l'art. 9, i entre els quals es troben els principis de legalitat, de jerarquia normativa i de publicitat de les normes que integren el de seguretat jurídica; d’irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables, RM d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics o de responsabilitat d'aquests. Són els que s'ha donat a anomenar principis informadors de l'ordenament jurídic. A més dels principis ja esmentats i que apareixen relacionats a l'article 9, existeixen altres principis que se solen denominar “constitucionals no bàsics” en atenció a la matèria a què al·ludeixen i malgrat que estan inclosos també en Títol preliminar; són els FO recollits en els art. 3 a 8: llegües oficials i la seva especial protecció (art.3), bandera (art. 4), capitalitat (art. 5) reconeixement de partits polítics com a expressió del pluralisme polític (art. 6), reconeixement dels sindicats de treballadors i de les associacions empresarials (art. 7) i el paper de les Forces Armades (art. 8). Però quan parlem de principis constitucionals en sentit estricte, com a tals la doctrina assenyala que solament cal atribuir tal caràcter als consagrats en els dos primers articles de la Constitució. En aquest sentit, els articles 1 i 2 constitueixen el que, en els termes tan volguts per la nostra millor doctrina, cal qualificar de “clau de volta” del règim constitucional espanyol. Tema 1-pàg. 4  S'ha pogut afirmar que estem davant les decisions fonamentals de la Constitució, en el sentit propugnat per Carl Schmitt, que es tradueixen des del punt de vista jurídic en “supraprincipis” jurídics o principis de principis, en formar el basament últim, nuclear i irreductible de tot l'ordenament jurídic (Santamaría Pastor). E De tots dos preceptes la doctrina extreu els següents principis: Estat social i democràtic de Dret; Monarquia parlamentària, i Estat de les Autonomies. -T Article 1 1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, AR del qual emanen els poders de l’Estat. 3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària. RM − ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET.- L'article 1.1, que pràcticament és una còpia del que reflecteix la Constitució alemanya (Llei Fonamental de Bonn de 1949) estableix la interconnexió entre tres idees o conceptes de diferents orígens històrics, que fusiona. - Estat social.- la constitució reconeix l'estat social en el preàmbul, i en l'article 1.1 del seu Títol Preliminar. El seu desenvolupament ho FO aborda en el Capítol III del Títol I, i en el Títol VII. L'Estat social pot definir-se com aquell que garanteix als ciutadans l'exercici d'irrenunciables drets socials, com el dret a l'educació, al treball, a l'habitatge o la sanitat pública. Hem d'assenyalar que no tots els drets socials són igualment exigibles, i en molts casos es limiten a informar l'actuació dels poders públics i l'activitat judicial. Integren el que alguns autors han vingut a denominar l'horitzó utòpic de la Constitució. Tema 1-pàg. 5  - Estat democràtic.- L'Estat democràtic té un doble vessant. En primer lloc l'art. 1.2 reconeix que la sobirania nacional resideix al poble espanyol, principi elemental per sostenir la convivència democràtica continguda en el preàmbul, i que és font de la legitimitat democràtica directa del poder legislatiu. En segon lloc, E per aconseguir aquesta democràcia es requereix un pluralisme polític que es materialitza en el reconeixement i protecció de -T l'existència de diverses estructures democràtiques com són els partits polítics, sindicats o associacions empresarials. Referent a la participació ciutadana en els assumptes públics, l'art. 23 reconeix el sufragi universal actiu i passiu i l'accés a la AR funció pública en condicions d'igualtat. La participació ciutadana en el Poder Judicial, es preveu a l'art. 125 -que recull el dret a l'exercici de l'acció pública- i mitjançant la participació en la institució del jurat, en la forma que es determini per les lleis. RM - Estat de Dret.- La Constitució consagra l'imperi de la llei i garanteix la supremacia del Dret sobre els poders públics. A tal fi estableix una divisió de poders, en la qual el legislatiu gaudeix de legitimitat democràtica directa, doncs d'ell emanen les lleis que FO gaudeixen de superioritat jeràrquica sobre la resta de producció normativa de l'Estat. Per la seva banda, el Poder Judicial gaudeix d'independència jeràrquica enfront dels altres poders, garantint-se així la seva independència i imparcialitat. Per completar aquest ventall, l'art. 9.1 estableix el principi de legalitat administrativa, segons la qual l'actuació de l'Administració Pública està sotmesa al Dret, sense que pugui existir cap acte administratiu que no gaudeixi de cobertura normativa. Tema 1-pàg. 6  D'altra banda, i com ja hem dit, a això cal afegir “el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics” que E proclama l'article 9.3. -T − MONARQUIA PARLAMENTÀRIA. Article 1.3 de la Constitució Espanyola: “La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària”. Això suposa AR que el Rei és el Cap de l'Estat, que està sotmès al control parlamentari, que no controla el poder executiu i que tal condició és hereditària. El Rei simbolitza la unitat de l'Estat, assumeix el seu més alta representació i RM té encomanada una labor d'arbitratge i moderació entre la resta de poders de l'Estat. Es configura així un poder eminentment simbòlic i sense capacitat efectiva de decisió. Així sol afirmar-se que «el Rei regna, però no governa». Més endavant la constitució aborda detalladament la Corona al Títol II, articles 56 a 65, establint, no només el seu valor simbòlic, sinó les seves funcions, regulant la successió al Tron (art. 57), la Regència, la tutela durant la minoria d'edat del rei (art. FO 60) i la necessitat de referendament [o contrasignatura] de les decisions del Rei. (art. 64) Tema 1-pàg. 7  − ESTAT DE LES AUTONOMIES I UNITAT DE LA NACIÓ ESPANYOLA. Article 2 La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a E l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. -T Davant les dues concepcions clàssiques de l'organització territorial d'un estat, estat unitari o estat federal, la Constitució Espanyola opta per una tercera via, l'estat de les AR autonomies. I aquest principi d'autonomia, que no es contraposa amb el principi d'unitat de la Nació espanyola, presideix tot el desenvolupament de la configuració territorial de l'Estat que es desenvoluparà al Títol VIII “de l'Organització Territorial de l'Estat” (art. 137 a 158). Així, l'Estat s'organitza en municipis, províncies i Comunitats Autònomes, als quals se'ls garanteix autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. No obstant això hi ha clares diferències entre l'autonomia local (de RM municipis i províncies) de caràcter marcadament administratiu, de l'ampli règim d'autonomia de les nacionalitats i regions, de major importància polític-administratiu, que inclou la transferència d'importants competències (art. 148), la creació d'òrgans de govern propis (art. 147) i la potestat legislativa pròpia (art. 150). FO VALORS SUPERIORS L'art. 1.1 després de proclamar que Espanya es constitueix com un Estat social i democràtic de Dret, assenyala que “(…) propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”. Aquests valors, al mateix temps que definitoris de l’Estat mateix funcionen de guia per als legisladors, i per als jutges a l'hora d'interpretar el dret. No obstant això, no és tasca Tema 1-pàg. 8  fàcil doncs són valors que tanquen un ample marge d'actuació quan són conceptes oberts, que poden tenir diverses lectures i en els quals la constant evolució social va modulant la seva interpretació al llarg de la història, si bé tenint sempre com a límit el seu caràcter teleològic, destinat a garantir-los. El Tribunal Constitucional mateix, que en nombroses sentències s'ha referit a la Constitució com a ordre de valors, als quals els poders públics han de dirigir tota la seva E actuació, ha vingut a estimar que l'enumeració de valors superiors que conté aquest article, no és un numerus clausus i ha concedit aquest rang al dret a la vida. -T − LA LLIBERTAT: Quant a valor superior de l'ordenament jurídic, té la seva plasmació més concreta en el Capítol II del Títol I, sota la denominació de “Drets i AR llibertats” on expressament reconeix el dret a la llibertat ideològica i religiosa, a la lliure expressió, a la seguretat, a la residència, i a la lliure circulació. Imposant als poders públics l'obligació de “promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integri siguin reals i efectives” (art. 9.2). El valor llibertat té per tant dues grans dimensions, una organitzativa que es RM reflecteix en l’organització mateixa de les institucions de l'Estat i, una altra dimensió directament vinculada al status de les persones en aquesta organització social. El Tribunal Constitucional ha connectat aquest valor superior amb l'antic principi liberal que a un ciutadà li està permès tot el que no està expressament prohibit, quan ha afirmat que “aquest principi general de llibertat autoritza als ciutadans a dur a terme totes aquelles activitats que la llei no prohibeixi o l'exercici de la qual subordini FO a requisits o condicions determinades”. Aquestes regles profundes, que segueixen sent la base estructural de qualsevol construcció d'un Estat de Dret, van quedar plasmades a la Declaració de drets de l'home i del ciutadà de 1789, que en el seu art. 4 establia que “la llibertat consisteix a poder fer tot el que no perjudica un altre; així, els drets naturals de cada home no tenen altres límits que els que asseguren als altres membres de la societat el gaudi d'aquests mateixos drets. Aquests límits no poden ser determinats més que per la Llei.” Tema 1-pàg. 9  − LA JUSTÍCIA. El valor justícia no és un valor clarament identificable en abstracte, per a molts s'assimila al Dret Natural i pot entendre's, en cert sentit, com un contrapunt impossible al Dret Positiu, però també com el valor, la fi ideal, a què ha de tendir tot l'ordenament jurídic i alguns autors identifiquen el valor justícia amb els continguts de llibertat del sistema democràtic. E La Constitució proclama que la justícia emana del poble i s'administra en nom del Rei, per jutges i magistrats, i reconeix que totes les persones tenen dret a la tutela efectiva de jutges i tribunals, sense que en cap cas pugui produir-se indefensió i hi -T dedica el Títol VI al Poder Judicial i el Títol IX al Tribunal Constitucional. Encara que, com ja hem vist, el valor superior de justícia té manifestacions en nombrosos preceptes constitucionals, a la pràctica n’hi han enormes dificultats per, AR sobre la base d'això, pretendre la declaració d'inconstitucionalitat de lleis que s'estimin injustes. No pot estranyar per tant que el Tribunal Constitucional mateix hagi eludit l'aplicació directa d'aquest valor, excepte en el seu àmbit més estricte, és a dir, pel que fa a l'Administració de Justícia. RM − LA IGUALTAT.- La igualtat com a valor té dues grans dimensions, la igualtat formal i la igualtat material o real i efectiva. La igualtat formal es materialitza en la igualtat davant la llei que recull l'art. 14, quan afirma que «Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.» FO Per la seva banda, la igualtat material pretén remeiar la situació d'escassetat existent en la societat mitjançant una justa distribució dels béns, respecte al nombre més gran possible de persones. L'Estat ha de permetre l'exercici dels seus drets i llibertats pels ciutadans, però tutelant que no es produeixin explotacions dels més febles ni la potenciació de les desigualtats existents. Per imperatiu de l'art. 9.2, els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat, siguin reals i efectives, removent els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud. Tema 1-pàg. 10  Tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori de l'Estat. (art. 139) El Tribunal Constitucional ha destacat la importància del reconeixement de la igualtat com a valor superior, qualificant-ho de valor preeminent de l'ordenament jurídic espanyol, en el que ha de col·locar-se en un rang central. (SSTC 103/1983 i 8/1986). E − EL PLURALISME POLÍTIC. El pluralisme polític és un concepte encunyat pel -T pensament liberal i incompatible amb el règim de partit únic o amb el dogmatisme en l'esfera política. Encara que el pluralisme polític no és un valor d'abast tan general com els anteriors, la seva inclusió en la Constitució s'explica de moment històric en què la mateixa sorgeix i pel desig de posar punt final al règim polític del franquisme. AR La seva principal concreció la trobem en l'art. 6 quan afirma que: ”els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació de voluntat popular... “. No obstant això, en un sentit més ampli, també implica un reconeixement al pluralisme en el seu significat més general i ampli el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions, el pluralisme lingüístic, el reconeixement dels sindicats de treballadors i les associacions empresarials, i el dret d'associació. RM FO Tema 1-pàg. 11 II. DRETS I DEURES FONAMENTALS.- La Constitució de 1978 desenvolupa el catàleg de drets fonamentals més ampli del constitucionalisme històric espanyol. La doctrina coincideix que es tracta d'una enumeració oberta, que permet la possible inclusió de nous drets fonamentals, sempre E que siguin inherents a la dignitat de la persona i, per la seva banda, el Tribunal Constitucional ha vingut a reconèixer la naturalesa dualista d'aquests drets, en assenyalar que “(…) en un primer vessant són drets subjectius a favor de les persones -T que tenen com a subjecte passiu als poders públics, però que, d'altra banda, també són valors que configuren el sistema polític, legitimant-ho enfront del ciutadà”. Els drets fonamentals i llibertats públiques formen part del Títol I, “Dels Drets i Deures AR fonamentals”, en concret, estan regulats en la Secció Primera, del Capítol II, que comprèn els articles 15 a 29 del text constitucional i la secció ve precedida de l'anunci exprés del principi d'igualtat de tots els espanyols (art. 14 “Els espanyols són iguals davant la Llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”) amb la RM qual s'inicia el Capítol II. D'altra banda, atenent el nivell de protecció jurídica que la Constitució els atorga i de la qual en definitiva depèn la seva efectivitat, dins els Drets i Deures Fonamentals, és possible distingir tres grups: els drets i llibertats de la Secció I del Capítol II del Títol I i l'article 14 que són els dotats d'un nivell més alt de protecció; els drets i Llibertats del FO Capítol I i els de la Secció II del Capítol II que gaudeixen d'un nivell mitjà i, finalment, els del Capítol III que són els que disposen del menor nivell de protecció o garantia. El catàleg de Drets i Llibertats Fonamentals de la Secció I del Capítol II pot ser sistematitzat com segueix: Tema 1-pàg. 12  DRETS FONAMENTALS SECCIÓ I, CAPÍTOL II, TÍTOL I (arts. 15 a 29 CE) Dret a la vida Àmbit personal A la llibertat ideològica, religiosa i de culte E A la llibertat i seguretat A l’honor, intimitat personal i la imatge -T Inviolabilitat de domicili Esfera privada Secret de les comunicacions Llibertat de residència i desplaçament AR Llibertat d’expressió Dret de reunió pacífica i sense armes Àmbit polític o de participació Dret d’Associació RM Dret de participació política Dret de petició Tutela judicial efectiva No condemna per normativa posterior Àmbit jurisdiccional FO Orientació a la reeducació i reinserció Prohibició Tribunals d’Honor Llibertat d’Ensenyament Àmbit socioeconòmic Llibertat de sindicació Dret de vaga Tema 1-pàg. 13  − DRETS D'ÀMBIT PERSONAL Tenen tal consideració tots aquells que resulten consubstancials amb l'essència mateixa la persona, i constitueixen una protecció directa dels components físics i morals d'aquesta. a. Dret a la vida (art. 15) “Tots tenen dret a la vida i a la integritat física i moral, E sense que, en cap cas, puguin ser sotmesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Queda abolida la pena de mort, excepte el que puguin disposar les Lleis penals militars per a temps de guerra”. -T D'altra banda, dins del dret a la vida s'inclou el dret a la integritat física i moral que garanteix l'art. 15 mitjançant la “prohibició a la submissió de tortures…”. La protecció d'aquest dret té un antecedent remot en la Constitució de 1812, i és matèria d'especial AR rellevància en acords internacionals, uns d'àmbit global com la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, i uns altres d'àmbit europeu com el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Públiques de 1950, i el “Conveni Europeu per a la prevenció de la tortura i de les penes o tractes inhumans o degradants” de 1987. RM b. Dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte. (art. 16) Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense més limitació, en les seves manifestacions, que les necessàries per al manteniment de l'ordre públic protegit per la Llei. Ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindrà les consegüents FO relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i altres confessions. c. Dret a la llibertat i seguretat (art. 17). Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. La detenció preventiva no podrà durar més temps que l'estrictament necessari per a la realització dels esbrinaments tendents a l'esclariment dels fets, i en tot cas, en el termini màxim de 72 hores, el detingut haurà de ser posat en llibertat o a la disposició de l'autoritat judicial. Tota persona detinguda ha de ser informada de forma immediata, i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la seva detenció, no podent ser obligada a declarar. Es garanteix l'assistència d'advocat al detingut en les diligències policials i judicials, en els termes que la Llei estableixi. La llei Tema 1-pàg. 14  regularà un procediment d'habeas corpus per produir la immediata posada a disposició judicial de tota persona detinguda il·legalment. Així mateix, per llei, es determinarà el termini màxim de durada de la presó provisional. Aquesta seguretat personal no s'ha de confondre amb la seguretat jurídica garantida en l'art. 9.3, ni els drets del detingut amb el supòsit previst en l'art. 24, de tutela judicial efectiva. E Una de les tècniques de protecció dels drets fonamentals, i més concretament del dret a la llibertat personal, és la institució de l'Habeas corpus (Llei Orgànica 6/1984, de 24 de -T maig). − DRETS DE L'ESFERA PRIVADA. AR Mantenen una estreta relació amb els drets d'àmbit personal, formant un conjunt en el qual l'individu es mou lliurement. − art. 18.1 Dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la imatge pròpia. RM − art. 18.2 Dret a la inviolabilitat del domicili.- Cap entrada o perquisició [registre domiciliari] es podrà fer sense consentiment o resolució judicial, excepte cas de flagrant delicte. Aquest dret, d'àmplia tradició en el constitucionalisme espanyol, és bàsicament un dret que inicialment corresponia en exclusivitat a l'individu, és a dir, a les FO persones físiques, però que ha anat ampliant-se i actualment s'atorga també a les persones jurídiques. La idea de domicili que es recull en aquest article cal entendre-la en sentit ampli i, la prohibició d'entrar en sentit estricte, amb independència que això produeixi o no conseqüències o danys. − art.18.3 Secret de les comunicacions.- Excepte resolució judicial es garanteix el secret a les comunicacions, i especialment les postals, telegràfiques i telefòniques. Tema 1-pàg. 15  − art. 18.4 La Llei limitarà l'ús de la informàtica per garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans, garantint el ple exercici dels seus drets. La protecció d'aquest tipus de matèries es produeix en doble vessant, en l'àmbit penal (injúries, calúmnies, etc.), però bàsicament en l'àmbit civil, on es contemplen en la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, la intimitat i la imatge pròpia. E − art. 19 Llibertat de residència i desplaçament, Els espanyols tenen llibertat de triar la seva residència i a circular pel territori nacional, així com a sortir i -T entrar lliurement d'Espanya en els termes que la Llei estableixi, i que no podrà ser limitat per motius polítics o ideològics. AR − DRETS D'ÀMBIT POLÍTIC O DE PARTICIPACIÓ. Sota aquesta rúbrica s'inclouen una sèrie de drets que l'individu posseeix per la seva condició de membre d'una determinada comunitat política. − Llibertat d'expressió: (art. 20), es reconeixen i protegeixen els drets a: RM - A expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions, mitjançant la paraula l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció. (20.1.a) En aquest apartat hem d'indicar que es tracta d'idees i opinions, per la qual cosa queden incloses les creences i judicis de valor. - A la producció i creació literària, artística, científica i tècnica, és a dir, i els FO suports o mitjans a través dels quals s'exerceix la llibertat d'expressió (art. 20.1.b). - A la llibertat de càtedra, com a projecció de la llibertat d'expressió a través de la càtedra. És una llibertat individual i la seva manifestació institucional aquesta recollida en l'art. 27, que reconeix l'autonomia de les Universitats, en els termes que la Llei estableixi. Tema 1-pàg. 16  - A la llibertat d'informació (art. 20.1.d), que consisteix en el dret a obtenir i difondre idees, opinions i fets noticiables, en un doble vessant, d'un costat, el dret a informar el públic, i d'un altre, el dret a rebre informació. Aquests drets no són il·limitats, té els límits referits al dret a l'honor, intimitat, imatge pròpia i protecció de la joventut i la infància. E − Dret de reunió pacífica i sense armes (art. 21), l'exercici d'aquest dret no -T necessitarà autorització prèvia. Quan es tracti de reunions en llocs públics o manifestacions es donarà comunicació prèvia a l'autoritat, que solament podrà prohibir-la quan existeixin raons fundades de pertorbació de l'ordre públic, o perill per a persones o béns. AR − Drets d'associació (art. 22). - Són il·legals les associacions que persegueixin finalitats o utilitzin mitjans tipificats com a delictes (art. 22.2). RM - Les que es constitueixin a l'empara d'aquest article hauran d'inscriure's en un registre, als sols efectes i publicitat (art. 22.3). - Les associacions solament podran ser dissoltes o suspeses en virtut de resolució judicial motivada (art. 22.4). - Es prohibeixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar (art. FO 22.5). − Dret de participació política. art. 23: Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants, lliurement triats en eleccions periòdiques per sufragi universal (art. 23.1). La participació directa que recull aquest article és la que es refereix a l'exercici de la iniciativa popular, regulada en l'art. 87.3 i desenvolupada per la Llei Orgànica 3/1984 Tema 1-pàg. 17  (proposició de llei davant les Corts amb l'aval de 500.000 signatures), la que afecta l'àmbit de participació local, en determinats supòsits, mitjançant l'elecció de Consells Oberts [Concejos Abiertos] que s'esmenta en l'art. 140, i, finalment, a la figura del referèndum regulat per Llei Orgànica de 18 de gener de 1980. La participació indirecta és aquelles que es duu a terme mitjançant la representació política, a través de representants triats per sufragi universal, lliure, directe i secret. E Aquesta matèria es troba regulada en la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General. -T Els drets de participació continguts en aquest article, al principi, només s'atribuïa als espanyols, situació incompatible amb l'ordenament jurídic de la Unió Europea el que va propiciar la reforma constitucional de 27 d'agost de 1992, on es va afegir l'excepció relativa al dret de sufragi actiu i passiu dels estrangers en les eleccions municipals. AR Així mateix tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que assenyalin les lleis (art.23.2) RM − Dret de petició (art. 29).Tots els espanyols tindran el dret de petició individual i col·lectiva per escrit, en la forma i amb els efectes que determini la llei. Els membres de les Forces o Instituts Armats o dels Cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir aquest dret només individualment i conformement al que es disposa en la seva legislació específica. (art. 29.2) FO El desenvolupament del dret de petició es troba regulat bàsicament en la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre. → DRETS JURISDICCIONALS. − Tutela Judicial efectiva (art. 24).- Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva de jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos Tema 1-pàg. 18  legítims, sense que en cap cas pugui produir-se indefensió (art. 24.1). De l'art. 24.2 es dedueixen dues idees, dret a la tutela efectiva i a la prohibició de la indefensió. Al seu torn, la tutela efectiva comprèn els següents drets, dret al jutge ordinari predeterminat per llei; dret de defensa i a l'assistència lletrada (havent de ser E gratuïta i d'ofici en aquells casos en què sent obligatòria l'assistència lletrada, dins de l'àmbit penal, l'acusat no l'hagi designat); dret a un procés públic, i dret a un procés sense dilacions ni demores. -T Els drets a un procés amb totes les garantia i la proscripció de la indefensió recullen el dret a utilitzar els mitjans de prova necessaris per a la seva defensa; el dret a no declarar contra si mateix i a no declarar-se culpable (la culpabilitat o AR innocència d'un acusat ha de deduir-se del procés mateix) i el dret a la presumpció d'innocència (la càrrega de la prova correspon a l'acusació). − Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions i omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment (art. 25). RM Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social i no podran consistir en treballs forçats, El condemnat a pena de presó tindrà drets, entre uns altres, a l'accés a la cultura i al desenvolupament integral de la seva personalitat. FO − Es prohibeixen els Tribunals d'Honor en l'àmbit de l'Administració Civil i de les organitzacions professionals (art. 26). → DRETS DE L'ÀMBIT SOCIOECONÒMIC. Es recullen en aquest apartat una sèrie de drets que tenen per objecte reequilibrar les situacions de desequilibri que es produeixen en el marc de la societat de qualsevol Estat Tema 1-pàg. 19  − Llibertat d'ensenyament (art. 27) Tots tenen dret a l'educació. L'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals L'ensenyament bàsic és obligatòria i gratuïta. Els poders públics garanteixen el dret de tots a l'educació (27.1), mitjançant una programació general de l'ensenyament (27.5), amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres E docents (27.6), Els professors, els pares i, si escau, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en -T els termes que la llei estableixi. Es reconeix l'autonomia de les Universitats en els termes que la llei estableixi (27.10) Aquest genèric dret a l'educació té a més un component concret de prestació, AR almenys per als nivells bàsics, quant a obligatorietat i gratuïtat. − Llibertat de sindicació (art. 28.1) Tots tenen dret a sindicar-se lliurement. La Llei podrà limitar o exceptuar l'exercici d'aquest dret a les Forces o Instituts armats o als altres Cossos sotmesos a disciplina militar i regularà les peculiaritats del seu exercici RM per als funcionaris públics. La llibertat sindical comprèn el dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la seva elecció, així com el dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar organitzacions sindicals internacionals o afiliar-se a les mateixes. Ningú podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat. De la redacció de la Constitució mateixa i en la Llei Orgànica que la desenvolupa, la llibertat sindical cal contemplar-la des d'un doble vessant, d'un costat, com el FO reconeixement de drets que correspon als treballadors individualment considerats, i d'un altre, el reconeixement de drets col·lectius que no corresponen al treballador individual, sinó al sindicat ja creat. − Dret a la vaga (art. 28.2) Es reconeix el dret a la vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. La Llei que reguli l'exercici d'aquest dret establirà les garanties precises per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Tema 1-pàg. 20  La Constitució Espanyola reconeix el dret de vaga individualment als treballadors, però el seu exercici no és individual sinó col·lectiu. → ELS DEURES: Podem definir-los com aquells comportaments imposats per la Constitució als ciutadans en consideració als interessos generals i que es concreten E en prestacions de donar o fer jurídicament exigibles. Podem destacar els següents - Deure Defensa. Article 30. -T - Deure contribuir al sosteniment de les despeses públiques. art. 31 - Deure treballar. Art. 35 - Deure respectar el medi ambient. Art. 45 AR A. LES GARANTIES CONSTITUCIONALS: La Constitució dedica el Capítol IV del Títol I a la regulació de les principals garanties dels RM drets i llibertats que defineix en els capítols anteriors d'aquest Títol, en concret, a través dels art. 53 i 54. No obstant això, la veritat és que no es tracta d'una regulació sistemàtica doncs tals garanties no s'esgoten en el que es disposa en aquest capítol, sinó que també es troben recollides en altres parts del text constitucional. La doctrina distingeix tres tipus de garanties: Garanties normatives de reserva de Llei per al desenvolupament dels drets FO - fonamentals dels Capítols I i II, agreujada per una reserva de llei orgànica, per als recollits en la Secció I del Capítol II. - Garanties institucionals: Defensor del Poble (art. 54 CE) i Ministeri Fiscal (art. 124 CE) - Garanties jurisdiccionals, bé a través del Tribunal Constitucional (recurs d'inconstitucionalitat, recurs d'empara) bé a través dels Jutges i Tribunals de la jurisdicció ordinària. Tema 1-pàg. 21 Els Drets i Llibertats regulats en els articles 15 a 29 de la Constitució. Són els que estan dotats d'un nivell més gran de garanties que preveu l'article 53 apartat 2n: a. Vinculen als Poders Públics és a dir, sense necessitat de desenvolupament legislatiu, són immediatament exigibles davant jutges i tribunals, i això és així perquè la seva regulació constitucional li confereix unes notes característiques que els defineixen, els identifiquen enfront d'altres drets, i estableix els seus elements essencials tot i que no hagin E tingut desenvolupament reglamentari algun. Aquest nucli irreductible i diferenciat de cada dret és el que la -T Constitució Espanyola denomina com a “contingut essencial”. b. Reserva de Llei Orgànica art. 81 CE c. És possible utilitzar per a la seva protecció un procediment especial, AR preferent i sumari davant els Jutges i tribunals ordinaris regulat en el Capítol I del Títol V de la Llei 29/1998 de la jurisdicció contenciós administrativa (LJ), articles 114 et seq. d. És possible utilitzar el Recurs d'Empara davant el Tribunal Constitucional. Aquestes dues últimes garanties s'estenen també al dret a la igualtat de RM l'article 14 i a l'objecció de consciència de l'article 30.2 Els Drets i Deures regulats en el Capítol I i la Secció II del Capítol II. Per a aquest grup, l’art. 53 de la Constitució preveu FO a. Vinculen als poders públics en el sentit que acabem de veure b. Reserva de llei ordinària: regulació mitjançant llei ordinària o Decret legislatiu c. La seva protecció s'articula a través dels procediments ordinaris i no permeten l'accés al Recurs d'Empara davant el Tribunal Constitucional. Pel que fa als Principis rectors de la política econòmica i social, del Capítol III: a. Informen l'actuació dels Poders Públics b. Solament poden ser al·legats davant els Jutges i tribunals ordinaris de conformitat amb el que estableixin les lleis que els desenvolupin. Tema 1-pàg. 22 Per la seva banda, l'article 54 crea la figura del Defensor del Poble com “un alt comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes per a defensar els drets compresos en aquest Títol; a aquest efecte podrà supervisar l’activitat de l’Administració, i donar-ne compte a les Corts Generals”. La regulació del Defensor del Poble està reservada a una llei orgànica per l'article 54 CE, la LO 3/1981, de 6 d'abril, del Defensor del Poble. E SUSPENSIÓ DELS DRETS i LLIBERTATS. -T En el Capítol V, article 55, es regulen els dos supòsits en què es pot produir la suspensió dels drets i llibertats distingint entre: AR Suspensió Estat alarma Catàstrofes, calamitats o crisi sanitària. 15 dies. general Declara el govern Estat excepció Greus pertorbacions de l'ordre públic. Declara govern prèvia autorització CD. 30+30. RM Estat de setge Aixecament o actes contra la integritat territorial. Declara CD. Suspensió investigacions policials sobre activitats de bandes individual armades o activitats terroristes, que permeten la suspensió de forma individual i amb la necessària FO intervenció judicial a. La suspensió general, prevista en l'apartat 1 i que afecta tots els subjectes compresos en l'àmbit d'aplicació de l'estat que motiva la suspensió i que, al seu torn, es basa en tres tipus d'estat: - Estat d'alarma: Utilitzat en casos de catàstrofes, calamitats o crisi sanitària. Es declara pel Govern mitjançant Decret del qual s'ha d’informar el Congrés. La declaració és per un període Tema 1-pàg. 23  inicial de 15 dies que poden ser prorrogables amb autorització del Congrés dels Diputats. En l'estat d'alarma no hi ha pròpiament suspensió sinó limitació dels drets i llibertats. - Estat d'excepció en cas de greus pertorbacions de l'ordre públic. Es declara mitjançant Decret del Govern si bé precisa prèvia autorització del Congrés. La durada és de 30 dies prorrogables per altres 30. La suspensió o limitació pot afectar els següents drets i E llibertats: 1. Llibertat de circulació -T 2. Dret de reunió i manifestació 3. Vaga 4. Llibertat d'expressió excepte producció literària i Llibertat AR de Càtedra 5. Mesures de Conflicte Col·lectiu 6. Inviolabilitat del domicili 7. Secret de les comunicacions 8. Llibertat i Seguretat, si bé segueixen subsistint els drets a: RM ser informat immediatament i de manera que li sigui comprensible dels seus drets i de les raons de la detenció. No pot ser obligat a declarar i té dret a l'assistència lletrada. - Estat de setge, en cas d'aixecament o actes contra la integritat FO territorial. La declaració és competència del Congrés dels Diputats per majoria absoluta a petició del Govern i no té una durada predeterminada. La seva durada és la que fixa el Congrés a la seva declaració atenent les circumstàncies concretes que motiven la declaració. La suspensió pot afectar els mateixos drets que l'estat d'excepció si bé en el cas de l'estat de setge el detingut no gaudeix del dret a ser informat dels seus drets, dels motius de la detencióni d'assistència lletrada. Tema 1-pàg. 24  b. La suspensió individual, prevista en l'apartat 2n, en relació a investigacions policials sobre activitats de bandes armades o activitats terroristes, que permeten la suspensió de forma individual i amb la necessària intervenció judicial dels drets reconeguts en els articles 17.2 i 18.2 i.3: inviolabilitat del domicili, secret de les comunicacions i ampliació del termini màxim de la detenció provisional a 72 hores prorrogables per altres 48 més sempre que ho autoritzi el jutge dins de les E primeres 48 h. -T AR RM FO Tema 1-pàg. 25