Divisions del sistema nerviós PDF

DIVISIÓ EFERENT DEL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC DIVISIÓ MOTORA SOMÀTICA I DIVISIÓ AUTÒNOMA Organització funcional del sistema nerviós Font: Silverthorn. Fisiología Humana. Un enfoque integrado Divisió motora somàtica L’efector és el múscul esquelètic. Control voluntari....

DIVISIÓ EFERENT DEL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC DIVISIÓ MOTORA SOMÀTICA I DIVISIÓ AUTÒNOMA Organització funcional del sistema nerviós Font: Silverthorn. Fisiología Humana. Un enfoque integrado Divisió motora somàtica L’efector és el múscul esquelètic. Control voluntari. Neurona motora somàtica (axó mielínic) allibera acetilcolina sobre el teixit efector. Divisió autònoma L’efector és el múscul cardíac, múscul llis i glàndules. Control involuntari. Neurona preganglionar (axó mielínic) - Neurona postganglionar (axó amielínic). S’allibera noradrenalina sobre teixit efector. Branques o divisions: parasimpàtica i simpàtica.  DIVISIÓ MOTORA SOMÀTICA Neurona motora somàtica: soma al SNC i l’axó mielínic arriba al múscul esquelètic. Neurona excitatòria: allibera acetilcolina (Ach) sobre les fibres musculars contracció del múscul. o Unitat motora: conjunt de la motoneurona i totes les fibres musculars que innerva. o Unió neuromuscular o Placa motora: connexió funcional entre la terminació axònica de la motoneurona i la fibra muscular esquelètica.  Unió neuromuscular o placa motora En la placa motora terminal: Receptors nicotínics (canals catiònics de porta química) Potencial de placa terminal Potencial d’acció en la fibra muscular  ORGANITZACIÓ DEL MÚSCUL ESQUELÈTIC Fibra muscular - Agrupació de fibres musculars en fascicles. - Fibra muscular formada per miofibril·les. - Sarcolemma / Sarcoplasma. - Cada miofibril·la formada per miofilaments. - Reticle sarcoplàsmic (dipòsit de Ca2+). - Miofilaments: actina i miosina (proteïnes contràctils). - Túbul T i les seves dos cisternes terminals: triada.  Organització de la fibra muscular Miofibril·les: miofilaments (filaments d’actina i de miosina). Miofilaments: discs Z i línies M (formats per proteïnes d’inserció dels filaments). Unitat funcional contràctil: SARCÒMER (porció de la miofibril·la limitada per dos discs Z consecutius). Entre els filaments: proteïnes accessòries TITINA I NEBULINA. Quan el múscul es contreu, la longitud dels sarcòmers disminueix.  ACTINA F (filament doble helicoïdal). Cada subunitat té un lloc actiu per ADP). TROPOMIOSINA (entre l’hèlix de l’actina). Filaments TROPONINA (formada per tres subunitats proteiques): d’actina - Troponina C (amb afinitat per Ca2+). - Troponina T (amb afinitat per tropomiosina). - Troponina I (inhibeix la formació de ponts creuats entre actina i miosina). Activitat ATPasa Filaments de miosina Molècula de miosina: cua doble helicoïdal i regió globular (dos caps amb regió frontissa).  ACOBLAMENT EXCITACIÓ-CONTRACCIÓ MUSCULAR La contracció té lloc quan des del reticle sarcoplàsmic s’allibera Ca2+ al sarcoplasma de la fibra muscular. ATP Ca2+ Font: Guyton y Hall. Tratado de Fisiología Médica Receptor de membrana en el túbul T sensible al voltatge (receptor de dihidropiridina DHP). Receptor DHP unit al receptor de rianodina RyR (canal alliberador de Ca2+ del reticle sarcoplàsmic). Bomba de Ca2+-ATPasa permet retorn del Ca2+ al reticle sarcoplàsmic.  Contracció muscular - Cicle contràctil CALCI Unió del Ca2+ a la troponina C exposició dels llocs actius de l’actina per l’ADP. Hidròlisi d’ATP als caps de miosina ADP + P ATP Formació de ponts creuats. Es desprèn el P (rotació dels ponts creuats cap al centre del sarcòmer). Es desprèn l’ADP i arriba nou ATP als caps de miosina per trencar els ponts creuats. L’ATP s’hidrolitza als caps de miosina que es reorienten per començat un nou cicle contràctil. https://www.youtube.com/watch?v=GxVCIzHS4jY  DIVISIÓ AUTÒNOMA Porta la resposta de control involuntari a múscul cardíac, llis, glàndules i part del teixit adipós. Branques: parasimpàtica (SNP) i simpàtica (SNS). Balança dinàmica. La major part dels òrgans té INNERVACIÓ DUAL i habitualment és antagonista. - Excepció: glàndules sudorípares i múscul llis de la major de vasos sanguinis tenen innervació simpàtica. - De vegades les dos branques treballen de forma cooperativa sobre teixits diana per un objectiu comú.  Vies autònomes: parasimpàtica i simpàtica Branca parasimpàtica: alliberació d’acetilcolina (Ach) sobre receptors colinèrgics en teixit efector. Branca simpàtica: alliberació de noradrenalina (NA o NE) sobre receptors adrenèrgics en teixit efector. Glàndules suprarenals alliberen catecolamines (A i NA) sobre receptors adrenèrgics en teixit efector. Les neurones fan sinapsi en els GANGLIS AUTÒNOMS. Acetilcolina (excitador) sobre receptors nicotínics.  BRANCA O DIVISIÓ PARASIMPÀTICA (ORIGEN I DISTRIBUCIÓ) Branca craneosacra Predomina en repòs i durant la digestió. VIES PARASIMPÀTIQUES Moltes vies s’originen al tronc de l'encèfal. - Surten a través de nervis cranials (III, VII, IX i X). Altres vies s’originen a la regió sacra (S2-S4) de la medul·la espinal. - Surten a través de nervis espinals i formen nervis esplàcnics pelvians. En general, els ganglis parasimpàtics es troben dins o molt a prop del teixit efector. La innervació parasimpàtica té lloc majoritàriament a través del nervi vague (75%).  BRANCA O DIVISIÓ SIMPÀTICA (ORIGEN I DISTRIBUCIÓ) Branca toracolumbar Predomina en situacions d’alarma, estrès i exercici. VIES SIMPÀTIQUES Les vies s’originen en la regió toràcica i lumbar de la medul·la espinal (T1-L2). - Surten a través de nervis espinals. - Ganglis simpàtics: ganglis del tronc simpàtic o paravertebrals i ganglis prevertebrals. Els ganglis simpàtics es troben molt a prop de la medul·la espinal. La major part de les fibres postganglionars són adrenèrgiques. Algunes excepcions on són colinèrgiques (per ex. glàndules sudorípares). Font: Mulroney and Myers. Netter. Fundamentos de Fisiología  Branques: parasimpàtica (SNP) i simpàtica (SNS) En la major part dels òrgans la INNERVACIÓ DUAL. Control antagonista