Divisió Eferent del Sistema Nerviós

Divisió Eferent del Sistema Nerviós Perifèric

• El sistema nerviós perifèric està dividit en una divisió motora somàtica i una divisió autònoma.
• La divisió motora somàtica controla els músculs esquelètics de forma voluntària.
• La neurona motora somàtica té un axó mielínic i allibera acetilcolina al teixit efector.
• La divisió autònoma controla els músculs llisos, el múscul cardíac i les glàndules, de forma involuntària.
• La neurona preganglionar té un axó mielínic, mentre que la postganglionar té un axó amielínic.
• La neurona postganglionar allibera noradrenalina al teixit efector.
• Les branques o divisions de la divisió autònoma són la parasimpàtica i la simpàtica.

Organització Funcional del Sistema Nerviós

• El sistema nerviós controla les funcions corporals a través de les neurones sensorials (aferents), que reben la informació, i les neurones eferents que la transmeten.
• Les neurones sensorials reben estímuls dels receptors sensorials i envien informació al cervell.
• El sistema nerviós central processa la informació i genera una resposta.
• Les neurones motores (eferents) envien la resposta generada pels centres nerviosos als òrgans efectors (músculs o glàndules).
• Hi ha connexions entre el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) i els nervis perifèrics.
• El sistema nerviós entèric controla la funció digestiva.
• El sistema nerviós autònom té dues branques antagòniques: simpàtica i parasimpàtica, per regular la resposta del cos a les condicions ambientals o de l'organisme.

Divisió Motora Somàtica

• L'efector és el múscul esquelètic.
• El control és voluntari.
• La neurona motora somàtica té un axó mielínic i allibera acetilcolina sobre el teixit efector.
• La unitat motora és el conjunt de la motoneurona i totes les fibres musculars que innerva.
• La unió neuromuscular o placa motora és la connexió funcional entre la terminació axònica de la motoneurona i la fibra muscular.

Unió Neuromuscular o Placa Motora

• En la placa motora terminal, hi ha receptors nicotínics (canals catiònics), que són sensibles a l'acetilcolina (Ach).
• L'Ach actua sobre aquests receptors, generant un potencial de placa terminal.
• El potencial de placa terminal desencadena un potencial d'acció en la fibra muscular, provocant la contracció muscular.

Organització del Múscul Esquelètic

• El múscul esquelètic està format per fibres musculars, agrupades en fascicles.
• Cada fibra muscular està formada per miofibril·les.
• Les miofibril·les contenen miofilaments, formats per actina i miosina.
• El sarcòmer és la unitat contràctil bàsica del múscul.
• Els miofilaments d'actina i miosina es superposen formant bandes i línies (Z, M).
• El reticle sarcoplàsmic emmagatzema calci (Ca2+) necessari per la contracció muscular.
• El túbul T és una invaginació de la membrana plasmàtica (sarcolemma) que transporta els potencials d'acció a l'interior de la fibra muscular.

Filaments d'Actina

• L'actina F és un filament doble helicoïdal.
• La tropomiosina es troba entre l'hèlix de l'actina.
• La troponina implica tres subunitats proteiques (C, T i I), que regulen la interacció actina-miosina.
• La troponina C té afinitat al Ca²⁺, i la troponina T a la tropomiosina.
• La troponina I inhibeix la interacció entre actina i miosina.

Filaments de Miosina

• La miosina està formada per una cua i dues làmines globulars que interactuen amb els filaments d'actina.
• Cada sub unitat de la molècula de miosina té un lloc actiu per ADP.

Acoblament Excitació-Contracció Muscular

• El potencial d'acció arriba a la placa motora terminal.
• El potencial d'acció provoca la liberació d'acetilcolina.
• L'acetilcolina s'uneix als receptors nicotínics de la membrana de la fibra muscular.
• L'activació dels receptors desencadena la liberació de Ca²⁺ d'un reticle sarcoplasmàtic.
• El increment de Ca²⁺ facilita la interacció entre l'actina i la miosina.
• La interacció actina-miosina provoca la contracció muscular.
• Quan el Ca²⁺ disminueix, la contracció s'atura, i es torna al reticle sarcoplasmàtic.
• Els receptors de dihidropiridina (DHP) i els receptors de rianodina (RyR) intervenen en el procés.
• La bomba de Ca2+-ATPasa retorna el Ca²⁺ al reticle sarcoplàsmic.

Contracció Muscular - Cicle Contràctil

• El cicle comença amb la unió del Ca²⁺ a la troponina C, exposant els llocs actius de l'actina.
• L'hidròlisi d'ATP en ADP+P allibera energia per a permetre que els caps de miosina interactuïn amb l'actina, generant la formació de ponts creuats.
• El trencament de l'ADP permet la reacció de moviment.
• L'unió d'un nou ATP al cap de miosina, desacobla les unions actina-miosina.
• El cicle continua mentre hi ha Ca²⁺ i ATP disponibles.

Divisió Autònoma

• La divisió autònoma regula funcions corporals involuntàries: múscul cardíac, llis i glàndules.
• Té dues branques principals, parasimpàtica i simpàtica, que generalment actuen de forma antagonista per mantenir l'homeostàsi.
• La majoria d'òrgans tenen innervació dual (ambdues branques).
• L'efector de la branca parasimpàtica és la alliberació d'acetilcolina a receptors colinèrgics.
• L'efector de la branca simpàtica és la liberació de noradrenalina a receptors adrenèrgics.

Branques Parasimpàtica i Simpàtica

• La branca parasimpàtica generalment promou procés de descans, digestió i processos conservadors d'energia.
• La branca simpàtica promou reaccions a situacions d'estrès i exercici.
• La branca simpàtica controla la resposta de lluita o fugida.
• La majoria de les vies parasimpàtiques passen pel nervi vag.
• La major part de les vies simpàtiques s'originen a la medul·la espinal toràcica i lumbar.

Aquest qüestionari explora la divisió eferent del sistema nerviós perifèric, incloent la divisió motora somàtica i autònoma. Aprendràs sobre el funcionament de les neurones motores i les seves funcions en el control dels músculs. Descobreix com aquestes divisions influencien el nostre cos.