Fisiologia del sistema nerviós Bloc I PDF

FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS BLOC I ORGANITZACIÓ FUNCIONAL DEL SISTEMA NERVIÓS  Organització del Sistema Nerviós Tronc encefàlic (tall cerebral) Cerebel 12 parells de Diencèfal...

FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS BLOC I ORGANITZACIÓ FUNCIONAL DEL SISTEMA NERVIÓS  Organització del Sistema Nerviós Tronc encefàlic (tall cerebral) Cerebel 12 parells de Diencèfal nervis cranials Cervell 31 parells de nervis espinals (raquidis) Organització del Sistema Nerviós Organització del Sistema Nerviós Perifèric (SNP) NERVIS Nervi: feix d’axons de neurones. Distribució bilateral. Nervis espinals (31 parells). Nervis cranials (12 parells). * Feix d’axons de neurones en el SNC s’anomena tracte. GANGLIS Petites masses de teixit nerviós formades pels cossos cel·lulars de les neurones Ganglis sensitius o espinals i ganglis autònoms. * Agrupació de cossos neuronals en el SNC s’anomena nucli. RECEPTORS SENSITIUS PLEXES ENTÈRICS (SNE)  Funcions del Sistema Nerviós Funció sensitiva (aferent) Captar estímuls (externs/interns) a través de receptors sensorials. Generar una informació sensitiva que es transmet al SNC. Funció integradora (SNC) Integració, processament i anàlisi de la informació. Presa de decisions per efectuar respostes adequades. - Proporcionar una percepció sensitiva. - Permetre funcions cognitives de memòria, emocionals i d’aprenentatge. - Generar respostes de control sobre teixits efectors per garantir equilibri homeostàtic. Funció motora (eferent) Generar respostes de control sobre teixits efectors (múscul esquelètic, llis, cardíac i glàndules). SNC SNP (nervis)  Composició del Sistema Nerviós ❑ NEURONES ❑ NEUROGLIA O GLIA NEURONA (cèl·lula nerviosa) Unitat estructural i funcional bàsica del sistema nerviós que té excitabilitat elèctrica ja que pot respondre a estímuls sensorials (externs/interns) generant impulsos elèctrics (potencials d’acció) i alliberant neurotransmissors sobre receptors específics en teixits efectors. Segment inicial (zona gatell) Bulb sinàptic terminal (botó sinàptic)  NEURONA Sistemes de transport axònic entre el cos cel·lular i els axons terminals Transport axònic lent. - Direcció anterògrada. - Transport de substàncies en direcció a l’axó que està en desenvolupament o regeneració. Transport axònic ràpid. - En ambdues direccions (anterògrada i retrògrada). - Direcció anterògrada: transport de vesícules sinàptiques. - Direcció retrògrada: transport de material cel·lular per degradar/reciclar i agents nocius.  CLASSIFICACIÓ DE LES NEURONES Segons la seva estructura i funció Classificació estructural Classificació funcional Segons nombre de prolongacions que Segons la direcció en la que es transmet parteixen del cos cel·lular. l’impuls nerviós respecte al SNC. Neurones unipolars o pseudounipolars Neurones sensitives (aferents) Neurones bipolars Interneurones o neurones d’associació Neurones anaxòniques Neurones motores (eferents) Neurones multipolars Font: Silverthorn. Fisiología Humana. Un enfoque integrado  ❑ NEURONES Composició del Sistema Nerviós ❑ NEUROGLIA O GLIA (CÈL·LULES GLIALS) Font: Silverthorn. Fisiología Humana. Un enfoque integrado  Organització funcional del Sistema Nerviós Divisió Divisió sensitiva eferent del SNP del SNP Font: Silverthorn. Fisiología Humana. Un enfoque integrado  Sistema Nerviós Perifèric (SNP) Funció: comunicar el SNC amb la resta del cos a través d’una xarxa de nervis. Transmet la informació sensitiva al SNC i la resposta del control del SNC als teixits efectors. ELS NERVIS SÓN VIES DE COMUNICACIÓ Distribució bilateral-part dreta i esquerra del cos partint del SNC. Classificació dels nervis segons el seu origen. - NERVIS ESPINALS O RAQUIDIS (31 parells de nervis). S'originen a la medul·la espinal. - NERVIS CRANIALS (12 parells de nervis). S’originen a l’encèfal. Nervis sensitius, motors, mixtes. NERVIS ESPINALS O RAQUIDIS Vies de comunicació entre la medul·la espinal i regions específiques del cos. 31 parells de nervis distribuïts bilateralment per ambdós costats del cos. Parteixen de diferents nivells medul·lars a través de foràmens intervertebrals de la columna vertebral. Innerven el cap, coll, tronc i les extremitats superiors i inferiors. NERVIS ESPINALS Tenen dos connexions amb la medul·la espinal: Les arrels s’uneixen, en el foramen intervertebral, per - Arrel dorsal (posterior): conté axons de les neurones sensitives formar el nervi espinal. - Arrel ventral (anterior): conté axons de les neurones motores Porten la resposta de control al múscul esquelètic. Nervis toràcics, lumbars i sacres també porten resposta de control a múscul cardíac, llis i glàndules. NERVIS MIXTES NERVIS CRANIALS Vies de comunicació entre l’encèfal i regions específiques del cos. 12 parells de nervis distribuïts bilateralment per ambdós costats del cos. S’originen a l’encèfal i creuen foràmens dels ossos cranials per la base del crani. Innerven el cap, coll, tòrax i abdomen. Hi ha nervis cranials sensitius, motors i mixtes.  Sistema Nerviós Central (SNC) Funció: integrar, processar, analitzar la informació sensitiva per proporcionar una percepció sensitiva, permetre funcions cognitives de memòria, aprenentatge, respostes emocionals, i desencadenar respostes de control cap a teixits efectors. FORMAT PER: MEDUL·LA ESPINAL ENCÈFAL: - Tronc encefàlic: bulb raquidi, protuberància i mesencèfal. - Cerebel. - Diencèfal: tàlem, hipotàlem, epitàlem. - Cervell: escorça cerebral, substància blanca cerebral i nuclis de substància gris (nuclis profunds). Sistemes de protecció del SNC Crani i columna vertebral Meninges Líquid cefaloraquidi (LCR) Barrera hematoencefàlica (BHE) Sistemes de protecció del SNC CRANI I COLUMNA VERTEBRAL Funció: protecció mecànica. MENINGES Teixit connectiu especialitzat que recobreix l’encèfal i la medul·la espinal. Membranes: duramàter / aracnoide / piamàter. Entre l’aracnoide i la piamàter: líquid cefaloraquidi. Funció: protecció mecànica. Sistemes de protecció del SNC LÍQUID CEFALORAQUIDI (LCR) Es forma en els ventricles cerebrals. Circula per l’espai subaracnoïdal al voltant de l’encèfal i de la medul·la. Adult sa: volum total aprox. 150 mL. Producció diària: 500 mL aprox. Es renova aprox. 3-4 cops/dia. FUNCIONS: - Protecció mecànica. - Homeostàtica. - Circulatòria. Hidrocefàlia Sistemes de protecció del SNC LA BARRERA HEMATOENCEFÀLICA (BHE) Funció: evitar que substàncies potencialment nocives (endògenes o exògenes) puguin passar a l’encèfal. La BHE no és completa en determinades àrees de l’encèfal (per exemple hipotàlem o bulb raquidi). FORMADA PER: - Capil·lars encefàlics amb permeabilitat altament selectiva (unions estretes entre cèl·lules endotelials). - Membrana basal gruixuda que envolta als capil·lars sanguinis. - Astròcits amb prolongacions que envolten als capil·lars i mantenen les unions estretes.  Sistema Nerviós Central - Medul·la espinal Funció: És la via de comunicació entre l’encèfal i el SNP. COMPOSICIÓ: - Substància gris on es concentren els cossos neuronals, dendrites, axons amielínics i cèl·lules glials). - Substància blanca on es concentren els axons mielínics.  Sistema Nerviós Central - Encèfal Format per: - TRONC ENCEFÀLIC: mesencèfal, protuberància i bulb raquidi. - CEREBEL - DIENCÈFAL: tàlem, hipotàlem, epitàlem. - CERVELL: escorça cerebral, substància blanca cerebral, nuclis de substància gris (nuclis profunds). DIENCÈFAL CERVELL TRONC ENCEFÀLIC CEREBEL  Tronc encefàlic Part de l’encèfal localitzat entre la medul·la espinal i el diencèfal. MESENCÈFAL Participa en el control del moviment (format per peduncles cerebrals). Conté nuclis associats a la funció de nervis cranials: oculomotor (III) i troclear (IV). Conté nuclis anomenats: substància negra (nigra). Ajuden al control de l’activitat muscular subconscient. Tron c  MESENCÈFAL Té quatre elevacions arrodonides: col·licles que contenen nuclis amb diferents funcions. 2 Col·licles superiors 2 Col·licles inferiors En resposta a estímuls visuals: En resposta a estímuls sonors: - Provoquen moviments oculars. - Formen part de la via auditiva. - Responsables de reflexos - Reflex auditiu del sobresalt (moviments involuntaris per la (moviments involuntaris per la contracció reflexa dels músculs). contracció reflexa dels músculs).  Tronc encefàlic PROTUBERÀNCIA (PONT) Conté neurones (nuclis) que connecten diferents parts de l’encèfal. Nuclis que connecten l’escorça cerebral amb el cerebel participen en el manteniment de la postura, equilibri, coordinació del moviment. Nuclis amb connexions amb el bulb raquidi que ajuden en el control de la respiració. - Àrea pneumotàxica i àrea apnèustica del Pont: coordinació inspiració-espiració. Nuclis associats a la funció de nervis cranials: - Trigemin (V), abducens (VI), facial (VII) i vestibulococlear (VIII). Nervi abducens (VI) Nervi trigemin (V)  Tronc encefàlic BULB RAQUIDI Conté diversos nuclis que controlen funcions vitals. Centre cardiovascular. Àrea rítmica bulbar del centre respiratori (ritme bàsic de la respiració). Centres de control del reflex de vòmit, tos, deglució, hipo i esternut. Nuclis associats a la funció de nervis cranials: - Vestíbulococlear (VIII), glossofaringi (IX), vague (X), accessori (XI), hipoglòs (XII). Nervi vestíbulococlear (VIII) Nervi hipoglòs (XII)  Cerebel Part de l’encèfal que rep informació provinent de: - Escorça cerebral (escorça motora). - Aparell vestibular (oïda intern). - Propioceptors (múscul, tendons, articulacions). ✓ Participa en el manteniment del to muscular. ✓ Participa en el manteniment de la postura i l’equilibri. ✓ Participa en el control del moviment (fi, harmònic, precís).  Diencèfal FORMAT PER: TÀLEM HIPOTÀLEM EPITÀLEM (format per la glàndula pineal o epífisi) Font: Silverthorn. Fisiología Humana. Un enfoque integrado TÀLEM - Estació de relleu per la major part informació sensitiva que arriba a l’escorça cerebral. - Participa en les funcions motores: transmet informació des del cerebel i nuclis basals a l’àrea motora de l’escorça cerebral. - Participa en el manteniment de la consciència.  HIPOTÀLEM Implicat en nombroses funcions orgàniques: regulació de l’homeòstasi. Control de la funció del sistema Nerviós Autònom: regulació de la freqüència cardíaca, peristaltisme... Control de la funció endocrina: - Producció d’hormones alliberades des de la neurohipòfisi i control de la secreció hormonal en l’adenohipòfisi. Control de la temperatura corporal (centres termoreguladors).  HIPOTÀLEM Control de la ingesta d’aigua (l’equilibri hídric): - Conté el centre de la set ocupat per neurones que detecten un augment de l’osmolaritat en el líquid extracel·lular i donen sensació de set. Hormona antidiürètica (ADH)  HIPOTÀLEM Control de la ingesta d’aliments: - Conté un centre de l’alimentació o de la gana que promou la ingesta d'aliments. - Conté un centre de la sacietat que produeix sensació de plenitud. Reben senyals de diferents parts de l’organisme per regular la ingesta i l’equilibri energètic.  Senyals amb efectes orexigens HIPOTÀLEM Estimulen la ingesta d’aliments i la disminució de la despesa energètica. Per Els centres reguladors de la ingesta reben senyals de exemple: Grelina. diferents parts de l’organisme (SNC i teixits perifèrics): Senyals amb efectes anorexigens Supressors de la gana. Promouen la sacietat i l’augment de la despesa energètica. Per exemple: leptina, insulina, PYY.  EPITÀLEM Glàndula pineal (epífisi): forma part del sistema endocrí ja que secreta MELATONINA La seva secreció segueix un ritme circadià ja que depen dels cicles llum/foscor. La seva secreció depen de l’activitat del nucli supraquiasmàtic (NSQ) de l’hipotàlem (rellotge biològic). Font: Silverthorn. Fisiología Humana. Un enfoque integrado Ús de la melatonina: - Regulació del cicle son-vigília: tractament de l’insomni, desordres del jet-lag. - Trastorns neurològics com la depressió, ansietat, autisme... - Com antioxidant, antiinflamatori, per reforçar el sistema immunitari…  Cervell És la part més gran i distintiva de l’encèfal. Regions: - ESCORÇA CEREBRAL - SUBSTÀNCIA BLANCA CEREBRAL - NUCLIS DE SUBSTÀNCIA GRIS (NUCLIS PROFUNDS) ESCORÇA CEREBRAL Nivell més alt d’organització en el sistema nerviós. Formada per substància gris. Font: Silverthorn. Fisiología Humana. Un enfoque integrado Es plega formants girs o circumvolucions. Fissura longitudinal divideix el cervell en els dos hemisferis cerebrals i connectats principalment pel cos callós. Cada hemisferi cerebral es subdivideix en lòbuls.  ESCORÇA CEREBRAL Organitzada en àrees funcionals amb tres especialitzacions: Àrees sensitives que reben informació sensitiva i la transformen en percepció (consciència). Àrees motores que controlen el moviment muscular. Àrees d’associació que: - Integren informació provinent d’àrees sensitives-motores. - Es correlacionen amb funcions d’integració complexes: memòria, aprenentatge, emocions, raonament... ÀREES FUNCIONALS ESPECÍFIQUES EN L’ESCORÇA CEREBRAL - Hemisferis dret-esquerre quasi simètrics amb subtils diferències anatòmiques. - Diferències fisiològiques que fan que cada hemisferi s'especialitzi en certes funcions.  ÀREES FUNCIONALS ESPECÍFIQUES EN L’ESCORÇA CEREBRAL LÒBUL FRONTAL LÒBUL TEMPORAL LÒBUL PARIETAL LÒBUL OCCIPITAL  SUBSTÀNCIA BLANCA CEREBRAL Formada per tres tipus de tractes que contenen axons mielínics. - Tractes d’associació. - Tractes comissurals (cos callós feix més gruixut). - Tractes de projecció. NUCLIS DE SUBSTÀNCIA GRIS (NUCLIS PROFUNDS) Ganglis basals o nuclis basals (tres nuclis): Globus pàl·lid / Putamen / Nucli Caudat. - Control dels moviments voluntaris. - Regulació inici-finalització dels moviments. - Control de la contracció subconscient del múscul esquelètic. Hipocamp: relacionat amb la memòria i aprenentatge. Amígdala: relacionat amb el control de les emocions. Sistema límbic “cervell emocional” Són vies nervioses que incorporen diferents estructures de l’encèfal amb la funció de processar i emmagatzemar informació com a memòria i també donar respostes emocionals, conductuals. El seu funcionament defineix, en gran part, la nostra personalitat.