Sistema Nerviós Humà

El sistema nerviós central (SNC) està format pel cervell i la medul·la espinal. El SNC és responsable de processar la informació i controlar totes les funcions corporals.

El sistema nerviós perifèric (SNP) està format pels nervis que connecten el SNC amb la resta del cos. El SNP és responsable de transportar la informació entre el SNC i els òrgans, músculs i glàndules del cos.

Els nervis són feixos d'axons de neurones que transmeten informació entre el SNC i la resta del cos. Els nervis espinals connecten la medul·la espinal amb els òrgans, músculs i glàndules del cos, mentre que els nervis cranials connecten el cervell amb els òrgans sensorials i els músculs de la cara i el cap.

Els ganglis són petites masses de teixit nerviós formades pels cossos cel·lulars de les neurones. Els ganglis sensitius o espinals processen informació sensitiva, mentre que els ganglis autònoms controlen funcions involuntàries com la freqüència cardíaca o la digestió.

Els receptors sensitius són cèl·lules especialitzades que detecten estímuls com la llum, el so, la pressió o la temperatura. Aquests estímuls s'envien al SNC per tal que els interpreti.

El sistema nerviós entèric (SNE) és una xarxa de neurones que controla la funció del sistema digestiu. El SNE és independent del SNC, però pot ser influenciat per ell.

La funció sensitiva del sistema nerviós consisteix a captar estímuls de l'exterior o de l'interior del cos. Aquesta informació es transmet al SNC per tal que la processí.

El transport que transporta substàncies des del cos cel·lular cap als axons terminals i és més lent.

El transport que pot transportar substàncies en ambdues direccions (anterògrada i retrògrada) i és més ràpid.

Un tipus de neurona que presenta una sola prolongació que es divideix en dues branques: una que s'estén cap al SNC i l'altra que s'estén cap a la perifèria.

Un tipus de neurona que té dues prolongacions: un axó i una dendrita.

Un tipus de neurona que no presenta un axó evident.

Un tipus de neurona que té un axó i moltes dendrites.

Les neurones que transmeten senyals des del SNC cap als músculs i glàndules.

Les neurones que transmeten senyals dels receptors sensorials al SNC.

Les neurones que connecten neurones al SNC.

Part del cervell que rep informació dels sentits, participa en el moviment, el to muscular, la postura i l'equilibri, i coordina el moviment fi, harmònic i precís.

Estructura vital del tronc encefàlic que conté nuclis que controlen funcions vitals com la respiració, la freqüència cardíaca i la pressió sanguínia. També controla reflexos com el vòmit, la tos, la deglució, la hipo i la esternut.

Estació de relleu per la major part de la informació sensitiva que arriba a l'escorça cerebral. També participa en el moviment, transmetent informació des del cerebel i els nuclis basals a l'àrea motora de l'escorça.

Part del tronc encefàlic que conté nuclis que connecten diferents parts de l'encèfal, participant en el manteniment de la postura, l'equilibri i la coordinació del moviment.

Dos prominències del tronc encefàlic que processen informació auditiva i visual, respectivament. Responsables de reflexos involuntaris per la contracció dels músculs.

Són vies de comunicació entre la medul·la espinal i regions específiques del cos. Hi ha 31 parells de nervis distribuïts bilateralment per ambdós costats del cos. Parteixen de diferents nivells medul·lars a través de foràmens intervertebrals de la columna vertebral. Innerven el cap, coll, tronc i les extremitats superiors i inferiors.

Són vies de comunicació entre l'encèfal i regions específiques del cos. Hi ha 12 parells de nervis distribuïts bilateralment per ambdós costats del cos. S'originen a l'encèfal i creuen foràmens dels ossos cranials per la base del crani. Innerven el cap, coll, tòrax i abdomen. Hi ha nervis cranials sensitius, motors i mixtes.

Contenen axons de les neurones sensitives. Recullen informació dels receptors sensorials del cos i la transmeten a la medul·la espinal.

Contenen axons de les neurones motores. Transmeten senyals de la medul·la espinal als músculs, permetent el moviment.

Es formen quan l'arrel dorsal i l'arrel ventral d'un nervi espinal s'uneixen al foramen intervertebral.

S'encarreguen del control de la funció muscular, incloent els moviments voluntaris, la postura i el control dels músculs del cos.

Es dediquen a recollir la informació dels sentits i transmetre-la al sistema nerviós central.

Combina tant funcions motores com sensitives en un mateix nervi. Porten informació dels sentits al sistema nerviós central i també transmeten senyals per controlar els músculs.

Funció: integrar, processar, analitzar la informació sensitiva per proporcionar una percepció sensitiva, permetre funcions cognitives de memòria, aprenentatge, respostes emocionals, i desencadenar respostes de control cap a teixits efectors. FORMAT PER: MEDUL·LA ESPINAL. ENCÈFAL: Tronc encefàlic, Cerebel, Diencèfal, Cervell.

Són les estructures que protegeixen el Sistema Nerviós Central. Inclouen el crani i la columna vertebral, les meninges, el líquid cefaloraquidi (LCR) i la barrera hematoencefàlica (BHE).

Teixit connectiu especialitzat que cobreix l'encèfal i la medul·la espinal. Està format per tres capes: duramàter, aracnoide i piamàter. L'espai entre l'aracnoide i la piamàter conté el líquid cefaloraquidi.

Líquid que es troba al voltant de l'encèfal i la medul·la espinal. Es forma als ventricles cerebrals i circula per l'espai subaracnoïdal.

Funció del LCR: protecció mecànica, homeostàtica (regulació de la composició del fluid) i circulatòria.

La barrera que separa la sang del teixit cerebral, impedint que substàncies nocives passin al cervell.

La BHE no és completa en algunes àrees del cervell, com ara l'hipotàlem o el bulb raquidi.

Part del sistema nerviós central que connecta l'encèfal amb el sistema nerviós perifèric.

Part de l'encèfal que regula emocions, temperatura, gana, set, ritmes circadiands i cicles de son-vigília.

Part de l'encèfal formada pel mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi.