Biologia 2n Trimestre PDF

- Dins de les cèl·lules vegetals es troba en orgànuls anomenats amiloplasts (organuls especials en els quals guarden la reserva energètica) - Es la font de glûcids més important en la dieta humana La seva estructura es complexa, formada per dos polímers diferents:...

- Dins de les cèl·lules vegetals es troba en orgànuls anomenats amiloplasts (organuls especials en els quals guarden la reserva energètica) - Es la font de glûcids més important en la dieta humana La seva estructura es complexa, formada per dos polímers diferents: Amilosa: - cadenes lineals, sense ramificar, entre 250 i 300 molècules de glucoses unides mitjançant enllaços ∝(1—>4) - Tendeixen a adoptar una estructura secundària helicoïdal Amilopectina: - Formada per 1.000 unitats de glucosa amb enllaços ∝(1→4) - Amb ramificacions mitjançant enllaços ∝(1→6) Glucogen: - Format igual que el mido ∝-D-glucopiranoses, peró en animal no vegetal - És un polisacàrid de reserva d’energia (s'emmagatzema al fetge i en el múscul) i en fongs - El glicogen del fetge s’utilitza per mantenir la glucemia (nivells de glucosa en sang) - Estructura semblant a la amilopectina, però més ramificada - És més globular i ocupa menys espai, facilita un metabolització més ràpida Homopolisacarids estructurals - Cel·lulosa, un polisacárid estructural dels vegetals en els quals forma la part cel·lular - És la molècula orgànica més abundant de la naturalesa - el 50% de la materia orgánica de la biosfera es cel·lulosa - Es un polímer lineal de la β-D-glucopiranosa amb enllaços (1→ 4) - Les unitats de β-D-glucosa formen cadenes lineales no ramificades que es posen paral·lelament una de l'altra unides amb ponts d’hidrogen que constitueixen microfibril·les agrupades en feixos cada vegada més grans fins a arribar a les fibres de cel·lulosa, rígides i insolubles en aigua Heteropolisacarids formats per més d’un tipus de monosacarid. - Agar-agar: s’extreu de les algues vermelles i s’utilitza en microbiologia coma medi de cultiu. - Goma aràbiga: sustancia secretada per les plantes que s’utilitzen com a pega - Pectina: de vegades es troba a la paret cel·lular. Té capacitat gelificant i s’utilitza per fer melmelada.  TEMA 4: ELS LÍPIDS CARACTERÍSTIQUES GENERALS I CLASSIFICACIÓ Són un grup de biomolècules orgàniques molt heterogeni, en les seves composició química i en la seva funció. Formats per carboni, hidrogen i oxigen, i en moltes accions presenten fòsfor, nitrogen i sofre. PROPIETATS FÍSIQUES COMUNES - Compostos insolubles en aigua i en altres dissolvents polars per si en els polars orgànics com l'èter, el benzè, l’acetona o el cloroform - molt lleugeres i menys denses que l'aigua - brillantor greixosa i un tacte untuós - mals conductors de la calor FUNCIONS DELS LÍPIDS - Estructurals → estructura de la membrana (fosfolipids) - Energètica→ reservoris d’energia (1gr greix→ 9,4 kcal. 1 gr glúcid→ 4 kcal) - Biocatalitzadora→ hormones (testosterona), vitamines(D i E) amb funcions catalitzadores - Transportadora→ transporten substàncies en mitjans orgànics com els àcids biliars i les lipoproteïnes - Altres funcions→ captació d’energia (fotosíntesi→ llum solar), transmisor de l’impuls nerviós (membrana mielínica), antiinflamatoris CLASSIFICACIÓ lípids saponificables→ àcids grassos i lípids amb àcids grassos→ poden fer la reaccio de saponificacio lípids insaponificables→ sense àcids grassos→ no poden fer la reacció de saponificació ÀCIDS GRASSOS Són àcids carboxilica de cadena llarga amb nombre parell de carbonis (12-24). No existeixen lliures en la naturalesa, formen part d’altres lipids generalment saponificables Classificació - saturats→ enllaços - senzills insaturats→ monoinsaturats o poliinsaturats, alguns són essencials (omega-3, omega-6) Propietats - Solubilitat: molècules amfipàtiques En els acids grassos, el grup carboxil·lic estableix enllaços entermoleculars amb pons d’hidrogen amb aigua o altres molècules polars. Les cadenes hidrocarboxilades s’uneixen entre si mitjançant forces de Van de Waals ( son mes febles) Les cadenes hidrocarbonades al ser molt grans fa que siguin les responsables de que els àcids grassos siguin insolubles en dissolvents polars i solubles en dissolvents apolars orgànics. - Punt de fusió: depèn del grau d’insaturació (num. dobles enllaços) i de la longuitud de les cadenes hidrocarbonades En els àcids grassos saturats, el punt de fusió augments amb el nombre de carbonis a causa de l’augment de les interaccions de Van de Waals entre les cadenes, son solides atemperatura ambient. En els àcids grassos insaturats, tenen menys punt de fusió perquè la presencia de dobles enllaços produeix inclinacions en les cadenes hidrocarbonades, això dificulta les unions per forces de Van de Waals. - Esterificació: En la reacció d'esterificació, el grup carboxil de l'àcid gras s’uneix a un alcohol per enllaç covalent per formar un éster i alliberant una molècula d’aigua. Es una reacció reversible ja que és fàcil que l’ester s'hidrolitza i doni lloc al reactius inicials. En aquesta reacció, d'un àcid actua com a catalitzador i es necessita energia (calor) - Saponificació: reacció química d'àcids grassos en presència de bases fortes (NaOH o KOH), formen molècules de sals sòdiques que són els sabons. La saponificació Es produeix en medi aquós i sense aportació d’energia (dona sal i aigua)  perquè el sabó elimina les taques de greix? El caràcter dipolar de la molècula de sabó fa que disposi la seva part apolar (cua) cap al greix, i la seva part polar (cap) cap a l’aigua LÍPIDS SAPONIFICABLES LÍPIDS SAPONIFICABLES SIMPLES Acilglicerols o glicèrids son els lípids saponificables més senzills. Es formen per esterificació del trialcohol glicerol (glicerol) amb àcids grassos. La molécula del glicerol pot reaccionar amb 1,2 i 3 molècules d'àcids grassos forman monoglicerids, diglicerids i triglicerids. A temperatura ambient els triglicèrids poden ser líquids, sòlids o semisòlids en funció del tipus d’àcid gras que continguin - Líquids→ olis, contenen àcids grassos insaturats o de cadena curta o ambdues (llavors de plantes girasol, fruits olives, i peix blau) el seu punt de fusió es inferior a 15º - Sòlids→ mantegues, contenen àcids grassos saturats, animals, el seu punt de fusió es as 40º - Semisòlids→ margarina, punts de fusió intermedis, com són vegetals, tenen més enllaços insaturats que saturats (ns si ficar-la) HIDRÓLISIS DELS TRIGLICÉRIDS - Hidrólisis enzimàtica → en animals, l'acció enzimàtica de les liposes trenca els enllaços ésters dels triglicèrids i alliberen els àcids grassos de la glicerina, permeten la digestió (els humans es produeix en l'intestí prim) - Hidrólisis química o saponificació en calent → els enllaços èster dels triglicèrids es trenquen per hidrólisi alcalina (afegint: NaoH, sosa cáustica o KOH), es formen tres molecules de sabó i una molécula de glicerina FUNCIONS DELS ACILGLICEROLS - Reserva energètica: tenen molta més energia que d’altres substàncies orgàniques, al ser molècules apolars (insolubles en aigua) es conserven de forma deshidratada ocupan menys volum i generant preció osmótica. - Aïllant tèrmic: s’acumulen sota la pell això fa que puguin fer de aïllant tèrmic o regulador de la flotabilitat en alguns animals - Protecció: amortitzades mecaniques, això fa que protegeixin estructures sensibles o que pateixen un fregament continu. (com el fetge que es envoltat per un graix anomenat la càpsula renal) Adipòcits → contenen un vacúol gegant on emmagatzemen el greix, el nombre de adipòcits està relacionat amb la genètica i el nombre no cambia (quan taprimes disminueix el seu tamany pero no el nombre) CÈRIDS O CERES Són compostos saponificables simples formats per l’esterificació d’un àcid gras de cadena llarga amb un monoalcohol també de cadena llarga. Com els seus dos extrems presenten una llarga cadena hidrocarbonada (apolar), per això les ceres son insolubles en aigua i impermeables. El caràcter hidrofob que fa que com a estructures de recobriment i protecció, estan presents en animals i vegetals i presenten funció impermeabilitzant i protectora. D’aquesta manera, en els vertebrats recobreixen i impermeabilitzen els pèls, les plomes i la pell, recobreixen l'esquelet dels artròpodes, protegeixen elements vegetals com fruits, flors i fulles evitan la dessecació i l’atac d’insectes. Tenen aplicacions industrials importants, com la cera d’abella que s'utilitza en cosmètica com abrillantar per a fabricar espelmes i betums. FOSFOGLICÈRIDS Són lípids complexos formats per l’esterificació de la glicerina GLICEROL + GLICÈRID i GRUP FOSFAT L‘àcid fosfatídic es el fosfolipid més senzill, a partir d’aquest es formen tots els altres. El caràcter amfipatic dels fosfolípids fa que els grups polars (grup fosfat i substituen polar) es disposa cap al medi aquós i les parts apolars (cua dels àcids grassos) ho facin a l'interior per poder formar micel·les, monocapes i bicapes. La possibilitat de formar bicapes determina que els fosfoglicerids siguin els components majoritaris de les membranes biològiques juntament amb altres lípids de membrana com els esfingolípids, el colesterol i les proteïnes. ESFINGOLÍPIDS Són lípids saponificables complexos formats per tres elements i un aminoalcohol de cadena larga(18C), esfingosina, que s’uneix pel seu grup amino, mitjançant l’enllaç amida, a un àcid gras saturat o monosaturat de cadena llarga (18-26C) i un substituent polar variable. LÍPIDS INSAPONIFICABLES Els lípids insaponificables no poden formar sabó perquè no tenen àcids grassos en la seva composició. TERPENS O ISOPRENOIDES Quimicament, son polímers de l’íspropé que presenten estructures lineals i cícliques. Són molècules amb un gran nombre de dobles enllaços responsables d’absorbir la llum de diferents longituds d’ona (actuen com a pigments, produeixen aromes i formen part de les cadenes de transport d’electrons → plastocianina, plastoquinona) ESTEROIDES Els esteroides naturals es troben en les plantes i els animals, però també es poden produir en un laboratori. Els més abundants son els esterols. Esterols: Presenten un grup alcohol i un doble enllaç. El colesterol és l’esteroide més important, precursor de tots els altres. És una molècula amfipàtica, que formen part de les membranes biològiques, en les cèl·lules animals→ funció estructural Dona estabilitat, és una molècula molt rígida, tot i que el seu efecte depèn de la temperatura i composició de la bicapa És precursor de: Vitamina D→ regula el metabolisme del calci i fòsfor i la seva absorció és intestinal. Se sintetitzen principalment a partir del colesterol quan la pell s’exposa a la llum solar Hormones sexuals→ a partir del colesterol es sintetitza la progesterona, els estrògens i la testosterona Hormones corticoides→ cortisol i aldosterona Sals biliars→ el fetge secreta colesterol per la bilis