PDF: Etapes de l'alimentació infantil

NF3: ETAPES DE L’ALIMENTACIÓ INFANTIL La manera d’alimentar-se en els primers anys evoluciona molt de pressa, en sintonia amb les necessitats derivades del creixement i la maduració dels infants. Tres etapes -​ Lactància -​ Període transicional -​ Període d’alimentació adulta modificada L...

NF3: ETAPES DE L’ALIMENTACIÓ INFANTIL La manera d’alimentar-se en els primers anys evoluciona molt de pressa, en sintonia amb les necessitats derivades del creixement i la maduració dels infants. Tres etapes -​ Lactància -​ Període transicional -​ Període d’alimentació adulta modificada L’alimentació és el factor postnatal més important en el creixement i la maduració. LA LACTÀNCIA El nadó únicament rep llet materna o llet de fórmula com a únic aliment. El període de lactància comprèn els primers 6 mesos. OMS → Sempre que sigui possible, s’ha de proporcionar llet materna. La llet materna cobreix tots els requisits nutritius i energètics que el bebé necessita. · Beneficis que té llet materna: ​ Mare: ○​ Ajuda a la recuperació de l’úter ○​ Ajuda a la recuperació del pes i de la silueta corporal ○​ Redueix el risc del càncer de mama o ovaris ○​ Redueix el risc de tenir anèmia o osteoporosis ○​ No suposa cap despesa econòmica ​ Nadó: ○​ Cobreix tots els requisits nutritius i energètics ○​ Reforça el sistema immunitari, especialment, de patir infeccions i al·lèrgies ○​ Reforç del vincle mare-fill La llet materna es pot substituir per llet de fórmula. Tipus de llet de fórmula: ​ Iniciació: De 0-6 mesos ​ Continuació: De 6-12 mesos ​ Lactància mixta: Es combina llet materna i de fórmula ○​ Mètode: ​ Alternant: Primera presa de llet materna, segona presa de llet de fórmula… ​ Coincident: Rep els dos tipus de llet en una mateixa presa PERÍODE TRANSICIONAL Etapa entre els 6 i 12 mesos en què els infants comencen a diversificar la seva alimentació, introduint aliments que abans no ha tastat mai. La Introducció de l’alimentació diversificada és un moment molt important i delicat a dos nivells: -​ Per un tema de salut, ja que comencen a aparèixer reaccions al·lèrgiques o intol·lerancies. -​ Comencen l’adquisició progressiva d’hàbits saludables. SEQÜÈNCIA D’INTRODUCCIÓ DE NOUS ALIMENTS 1.​ Sols: Els aliments s’han d’introduir sols. Serà més fàcil detectar al·lèrgies. 2.​ Petites quantitats: Petites quantitats perquè la reacció al·lèrgica sigui menys greu. 3.​ Progressivament: La introducció d’un aliment i la introducció d’un nou aliment s’ha de deixar passar de 3 a 5 dies, perquè el nadó s’acostumi a l’aliment i detectar quin aliment li produeix reacció al·lèrgica. 4.​ Acceptació: Necessitarà entre 8 i 10 exposicions per acceptar l’aliment. Normalment, a partir de la 15 exposició el nadó accepta l’aliment. 5.​ A casa: La introducció de nous aliments s’ha de produir a casa. CALENDARI D’INCORPORACIÓ DE NOUS ALIMENTS Informació orientativa que sol proporcionar el pediatre. Les famílies ho informen a l’escola. Pautes generals: ​ Fruites i verdures: En forma de puré o sopa. Mai afegirem ni sal ni sucre. S’utilitzaran plàtans, peres, pomes i suc de taronja, ja que son fruites que solen produir reaccions al·lèrgiques. Ha d’estar tot ben triturat. ​ Cereals: Cereals sense gluten en forma de farineta. Dos tipus: 6-9 mesos sense gluten. +9 mesos amb gluten. El canvi es produirà de forma progressiva. ​ Aliments proteics: Es donen en forma de puré. 6 mesos → Pollastre. 7 mesos → Vedella. 9-10 mesos → Xai, peix blanc i rovell d’ou. 10-12 mesos → Llegums. 12 mesos → Clara d’ou. ​ Làctics: Cal esperar als 9-11 mesos per introduir petites quantitats de derivats làctics com el iogurt natural o el formatge. ALIMENTACIÓ COMPLEMENTARIA A DEMANDA​ El baby-led weaning o alimentació complementaria a demanda és el mètode que permet al bebé dirigir el procés de deslletament i el ritme d’introducció de nous aliments. Fomenta el desenvolupament de l’autonomia. PERÍODE D’ALIMENTACIÓ ADULTA MODIFICADA Aquell en què l’infant va adoptant progressivament una alimentació més semblant a la de les persones adultes. ​ Aquesta etapa va dels 12 mesos als 6 anys. ​ S’introdueixen nous aliments (llet sencera, formatges no grassos, ou sencer, llegums, guarnicions crues, fruits secs, peix blau, etc.) ​ Noves tècniques culinàries: ○​ Entre 1 i 3 anys: Sopes, cremes, purés, bullits, guisats, estofats… ○​ A partir dels 3 anys: Qualsevol tècnica és acceptada. TRASTORNS RELACIONATS AMB L’ALIMENTACIÓ La dieta d’una criatura pot estar condicionada, ja sigui, per trastorns que comporten un canvi de dieta permanent, per trastorns associats al pes, o bé, per trastorns ocasionals. Trastorns permanents (Durada = Anys) Són considerats malalties, per això es necessita un rigorós seguiment mèdic, a més d’adaptar la dieta. Trastorns ocasionals (Durada = Dies) Necessiten que la dieta sigui adaptada mentre duri el trastorn. Trastorns associats al pes (Permanents) INTOLERÀNCIES I AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES Alguns aliments poden provocar adverses perquè no pot digerir o acceptar l’aliment. Quan un aliment provoca aquesta reacció comporta a una reacció al·lèrgica. Al·lèrgies alimentàries (Més greu) L’al·lèrgia alimentària és una reacció immunitària de l’organisme per la presència d’una substància que el cos interpreta com una amenaça. ​ Quan la persona ingereix o inhala un aliment determinat, o hi té contacte, el seu organisme reacciona. ​ Quan s’ha produït una reacció al·lèrgica a una substància, cada cop que la persona hi entri en contacte tornarà a tenir la mateixa reacció. La reacció pot ser cutània, digestiva, respiratòria, etc. ​ Les al·lèrgies alimentàries poden aparèixer en qualsevol moment de la vida, però solen aparèixer durant l’infància. ​ L’al·lèrgia pot desaparèixer amb el creixement i la maduració. ​ Els aliments que generen reaccions al·lèrgiques amb més freqüència són la llet de vaca, els ous, el peix, el marisc, els fruits secs, les fruites tropicals i les fruites vermelles. El tractament passa per eliminar-lo de la dieta. Intoleràncies alimentàries (Menys greu) Incapacitat per digerir i metabolitzar un determinat aliment sense que intervingui cap mecanisme de defensa del sistema immunitari. Intoleràncies més freqüents ​ Intolerància a la lactosa: Aquesta intolerància és deguda a la impossibilitat de metabolitzar la lactosa, un carbohidrat present a la llet, per manca de l’enzim que ho ha de fer. La lactosa no és absorbida d’una manera correcta, la qual cosa dona lloc a diarrees aquoses, amb la presència d’excrements àcids que produeixen tant irritació com lesions a tota la zona que envolta l’anus. ​ Intolerància al gluten: Es coneix amb el nom de malaltia celíaca o celiaquia. Consisteix en la inflamació de l’intestí prim produïda per la ingestió de gluten, proteïna present en alguns cereals com el blat, l’ordi, el sègol i la civada. Aquesta inflamació fa que la capacitat d’absorció de l’intestí disminueixi. Graus intolerància -​ Diarrea crònica amb mala absorció -​ Pèrdua de pes -​ Deficiències nutricionals -​ Anèmia Tractament Eliminar del tot el gluten de la dieta. Al tenir diarrea hi ha possibilitats de deshidratació, ja que la diarrea conté molta aigua. Això ens fa saber que el seu cos no assimila l’aigua que contenen els aliments. ​ Aspectes per evitar l’aparició dels símptomes: ○​ Comunicació amb les famílies ○​ Buscar i vigilar els al·lèrgens ocults ○​ Comprovar l’etiquetatge dels envasos i aliments ○​ Respectar la introducció de nous aliments. (L’incorporació de nous aliments ho ha de fer la família, no nosaltres.) TRASTORNS ASSOCIATS AL PES Es poden mesurar segons l’índex de massa corporal de l’infant. -​ Sobrepès i obesitat: Trastorns caracteritzats per un excés de massa corporal. (L’obesitat és més greu que el sobrepès) -​ Tractament: Estil de vida més saludable. -​ Desnutrició: Causada per la falta de nutrients, especialment calories i proteïnes. Provoca debilitat, descens del nivell de defenses i mal funcionament dels diferents òrgans, cosa que afecta al creixement. Acostuma a ser negligència parental i, en edats més altes, a trastorns alimentaris. -​ Indicadors: -​ Està més prim -​ Està cansat -​ IMC per sota de la normalitat TRASTORNS OCASIONALS Acostumen a durar pocs dies. El més habitual en els infants són la regurgitació, el còlic, el vòmit, el restrenyiment i la diarrea. ​ Regurgitació: Característica dels lactants que consisteix a expulsar una mica de llet després de les preses. Sol aparèixer amb la maduració del sistema digestiu. Si persisteix i el nadó no augmenta de pes de manera normal, cal consultar-ho amb el pediatre. ​ Còlic: Es caracteritza per un plor incontrolat, que pot durar hores i que es repeteix durant dies o setmanes, i una expressió de dolor. S’acostuma a donar durant els quatre primers mesos sobretot. ​ Vòmit: Consisteix en l’expulsió més o menys brusca d’una quantitat considerable d’aliment. Han de causar preocupació quan són abundants i continus i van acompanyats de pèrdua de pes, alteració de l’estat general o febre, ja que poden ser un signe d’una malaltia subjacent. ​ Restrenyiment: Dos factors:  ○​ La disminució en la freqüència de les deposicions. ○​ La major duresa de la femta, cosa que en dificulta la sortida. Quan els infants comencen a ingerir una alimentació variada, la freqüència de les evacuacions i el temps de trànsit intestinal depenen en gran manera de la quantitat de fibra present en la dieta. Quan un infant té restrenyiment ens hem d’assegurar que la seva dieta sigui rica en fibra i aigua, ja que això ajudarà a estovar la massa fecal (femta). Un nadó de 3 mesos defecarà més vegades, ja que menja cada 3-4 hores i només menja llet, que és un aliment líquid. Un nadó de 18 mesos defecarà menys vegades, perquè menja menys vegades i ja pot menjar aliments sòlids. Causes del restrenyiment ​ Un canvi d’alimentació i la incorporació de nous aliments ​ Quan l’infant comença a controlar esfínters ​ Per temes emocionals. Impacte emocional fort ​ Lavabos bruts. Una higiene inadecuada ​ Diarrea: Es caracteritza per una consistència més fluida dels excrements i per una freqüència més altra en les deposicions. Es pot deure a causes molt diverses, i sempre que no perduri en el temps ni vagi acompanyada de febre, no ha de ser motiu de preocupació. Quan un infant té diarrea significa que l’intestí gruixut absorbeix tota l’aigua i el nostre cos no absorbeix l’aigua. Per això hem de tenir en compte que el nostre cos no es deshidrati. ○​ Per això serà important: ​ Portar una dieta astringent ​ Vigilar que no hi ha sang ​ Consultar un pediatre PLANIFICACIÓ DE MENÚS ​ En la planificació de menús és important que l’alimentació sigui una dieta equilibrada. ​ Ha d’haver varietat de nutrients, quantitat de nutrients suficient. ​ Una bona planificació consta de dues fases: ○​ Elaboració d’un menú bàsic, adequat als requisits nutritius de cada grup d’edat i que té en compte les possibles variacions segons els ritmes evolutius dels infants.  ○​ Les variacions i adaptacions necessàries per als infants que ho requereixen, ja sigui per motius de salut, de cultura, de religió o de necessitats especials. ​ És imprescindible entregar el menú base a les famílies. Menú bàsic És aquell que incorpora els nutrients necessaris per atendre els requisits dietètics de la majoria d’infants. S’elabora tenint en compte els tres recursos ja coneguts: La piràmide d’aliments, la roda dels aliments i el nutriplat. ​ Primer plat: Aliments calòrics (rics en energia) ​ Segons plat: Proteïnes amb guarnició ​ Tercer plat: Fruita combinat a vegades amb làctics Menú adaptat És una modificació del menú bàsic per adequar-lo a alguns requisits específics d’algun infant. Les escoles estan obligades a proporcionar menús adaptats en funció de les necessitats dels infants. Les adaptacions poden ser qüestions de salut, ja siguin trastorns passatgers o permanents, per aspectes ètics o culturals de la família, o per diferències funcionals. Adaptacions a trastorns de salut passatgers Els trastorns més habituals són el restrenyiment o la diarrea. ​ Menú astringent: Per casos de diarrea. Aquest menú ha d’aportar molta aigua. Prioritat a aliments com el pollastre o peix cuit, arròs, pastanaga i pa torrat. No s’ha de forçar a l’infant a menjar. ​ Menú laxant: Per casos de restrenyiment. Essencial l’aportació de fibra (verdures, fruites, lleguminoses, cereals integrals i fruits secs) i aigua. Evitar arròs, pastanaga, formatge, mantega, llet, cacau, dolços, plàtan i poma, i excés de carn. Adaptacions a trastorns de salut permanents Si els trastorns són permanents o crònics, és imprescindible una bona comunicació amb la família, que proporcionarà la informació necessària sobre la diferència específica que presenta el fill o la filla i la dieta que ha de seguir per garantir la seva salut. Els trastorns de salut permanents que més sovint exigeixin menús adaptats són:  ​ Al·lèrgies: L’ingredient causant de la relació al·lèrgica s’ha d’eliminar del menú i cal tenir en compte que en l’elaboració dels àpats cap altre aliment no pot estar en contacte amb l'al·lergogen. ​ Intoleràncies: Suprimir l’aliment de la dieta. Dues de les intoleràncies més habituals són: ○​ Intolerància a la lactosa: Suprimir llet i els seus derivats. ○​ Intolerància al gluten: Suprimir gluten i derivats. ​ Diabetis: Tractament diabetis: ○​ Menjar poc i sovint. Horaris molt regulats. ○​ Evitar aliments rics en sucre d’absorció ràpida. ○​ Ingerir aliments rics en fibra. ○​ Prioritzar aliments amb greixos insaturats que són d’origen vegetal. ○​ Beure suficient aigua. ○​ Exercici físic. Tot això per evitar l’esgotament del pàncrees i tenir una dieta preventiva. NF4: SEGURETAT I HIGIENE ALIMENTÀRIES Els aliments es poden contaminar durant les manipulacions efectuades en la preparació, elaboració i conservació dels aliments, cosa que causa toxiinfeccions alimentàries. ​ Les toxiinfeccions alimentàries (TIA) són les malalties que es produeixen per la ingestió d’aliments amb presència de gèrmens patògens o les seves toxines. A causa de la mala manipulació pot agafar gèrmens l’aliment i es dona una toxiinfecció. Es dona amb dolor de panxa, vòmits, diarrea, etc. En tots els processos d’aliments en els menjadors col·lectius per garantir higiene i seguretat en menjadors escolars passen per controls escolars. Un infant és més vulnerable, ja que: ​ El sistema immunitari no és prou madur per combatre aquestes malalties. ​ Com que els infants pesen poc, petites quantitats d’un producte alterat poden causar-los trastorns greus en l’estat de salut. ​ El fet de triturar o trossejar els aliments fa que siguin més susceptibles de deteriorar-se i més accessibles als microorganismes patògens. La millor manera d’evitar aquestes malalties és prevenir-les, i per fer-ho cal identificar aquests perills, saber quin origen tenen i dissenyar les mesures que s’han d’adoptar perquè no es produeixin. Tot això, queda recollit al sistema APPCC. El sistema APPCC (Análisi de Perills i Punts Crítics de Control) és una metodologia que permet identificar, evaluar i mantenir sota control els perills que poden amenaçar de manera significativa la innocuïtat dels aliments. Abans de començar a preparar els aliments: Pel que fa les persones: ​ Cal ser rigorós a l’hora de rentar-se i eixugar-se les mans abans i després de canviar bolquers, de menjar i altres superfícies contaminants. ​ Cobrir les ferides, si tenim tos i estornudar davant dels nens utilitzar mascareta, ungles curtes. ​ Assegurar que els infants es renten les mans. ​ Si l’educador té virus recomanen mascaretes. Pel que fa els èstris: ​ Ben netes i seques. El millor és amb paper de cuina. ​ Assegurar-nos de que les taules estan netes. ​ No compartir coberts ni gots. ​ Si cau un cobert a terra, s’ha de canviar. Pel que fa els aliments: ​ L’estat de conservació dels aliments ha de ser l’adequat. Assegurar-nos que els aliments congelats es descongelen adequadament. ​ Netejar adequadament els aliments. ​ Comprovar l’etiquetatge i data de caducitat dels aliments que ens proporcionen les famílies per als seus fills.