Llenguatge Audiovisual: Etapes de Producció

La càmera es desplaça sobre un suport (dolly + vies) i s'apropa als subjectes o escenari de l'acció. Canvia l'enquadrament i la perspectiva.

La càmera es desplaça sobre un suport (dolly + vies) i s'allunya del subjecte o escenari. Canvia l'enquadrament i la perspectiva.

La càmera es desplaça sobre un suport posicionat de forma lateral.

La càmera es mou sobre un arc que orbita al voltant del personatge.

La càmera es mou amb el personatge. Normalment no hi ha gran canvi en l'enquadrament per seguir un ritme constant, usat sovint en plans seqüència.

Moviment similar a l'horitzontal, però fet servir amb altres suports més enllà del dolly com la grua, pedestal, slider.

No és un moviment de càmera físic, és òptic.

La càmera es desplaça juntament al seu eix sense rotar sobre si mateix.

La càmera es mou lliurement en la ma de l’operador, cosa que crea un aspecte més natural i realista, similar a un documental.

La càmera està fixa en un punt concret, sense moviment.

Definir la profunditat de la imatge (volum) i l’enfocament (composició).

Guanyar l’atenció de l’espectador, conduir el seu punt de vista dins l’escena.

Construir una sensació de temps i espai a l’escena, crear ritme narratiu.

Una funció que utilitza el moviment de la càmera per descriure un personatge, un objecte o un espai.

Una funció que usa el moviment de la càmera per definir la relació entre els elements de l’acció.

La velocitat del moviment: ràpid, lent o constant. Influència el ritme narratiu.

Un moviment de càmera que implica la rotació de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o diagonal. Es realitza normalment amb la càmera muntada sobre un trípode.

Moviment horitzontal de la càmera de dreta a esquerra o viceversa. Utilitzat per a mostrar un escenari per complet, seguir una acció, o mostrar el punt de vista d'un personatge.

Moviment vertical de la càmera, de baix a dalt o viceversa (tilt). Canvia la posició de l'horitzó. Cap a dalt requereix una angulació de càmera més baixa, cap a baix, una més alta.

Una rotació horitzontal ràpida de la càmera, com una sacsejada. Utilitzat per mostrar un esdeveniment sobte, seguir una acció ràpida, o fer una transició entre plans.

Un moviment diagonal de la càmera. El capçal del trípode no està nivellat. Utilitzat per seguir una acció diagonal o provocar desconfort.

Un tipus de moviment de càmera dinàmic que pot marcar un punt d'inflexió important en la trama.

Un moviment lent, que s'adapta a la mirada, excepte en el cas del Barrido, on es busca dinamisme.

El valor del moviment de càmera depèn de si se segueix l'acció.

Responsable de la coordinació del pressupost i la gestió dels recursos humans i materials per a la producció audiovisual. Defineix el pla de treball (què i on es grava) i coordina els diferents equips involucrats.

Planifica els mitjans de producció. És una figura clau per a la gestió dels recursos.

Responsables de les gestions diàries necessàries per a la posada en marxa de la planificació de la producció.

Responsable de la comercialització del producte audiovisual.

Analitza el guió per a identificar els decorats, accessoris i objectes necessaris. Crea els sets i decorats, i treballa amb la producció per a trobar solucions rendibles en la construcció i decoració.

Responsable d'idealitzar i coordinar el procés de disseny d'escenografia. Treballa amb el director de fotografia i els responsables de vestuari i maquillatge per a crear una estètica coherent.

Dissenya i supervisa la producció de decorats.

Dissenya el vestuari dels personatges.

La il·luminació en cine i publicitat es pot cuidar amb més detall que a la televisió, ja que es pot utilitzar més temps i recursos. Cada presa es pot il·luminar amb precisió, mentre que la televisió requereix una il·luminació més genèrica per a múltiples càmeres.

El color pot tenir un impacte significatiu en l'audiència, transmetent emocions, subratllant detalls, establint el to del producte audiovisual i fins i tot revelant la personalitat dels personatges.

S'utilitza per a referir-se a la sensació cromàtica d'un color, com ara roig, verd o blau.

Mesura la quantitat de llum que es percep en un color, com més llum, més brillant.

Indica la puresa d'un color i la quantitat de llum blanca que conté. Un color saturat és molt pur, mentre que un color desaturat té més blanc.

L'elecció de l'escala tonal, o rang de tons, pot influir en l'estat d'ànim de l'espectador. Per exemple, una escala tonal freda pot transmetre tristesa, mentre que una escala tonal càlida pot transmetre alegria.

Mesura la calor o fredor d'una font de llum, ja sigui natural o artificial. Es mesura en Kelvin.

El balance del blanc intenta corregir la temperatura del color de la llum captada per la càmera, per tal d'adaptar-la a la percepció natural de l'ull humà.

Els colors utilitzats en un producte audiovisual per crear una atmosfera determinada.

La forma en què els personatges estan vestits, que pot indicar informació crucial sobre ells, com ara l'època en què viuen, la seva classe social, la seva ocupació o la seva personalitat.

La combinació de maquillatge i pentinat que completa la caracterització d'un personatge, afegint detalls físics com perruques, pròtesis, cicatrius i ferides, o fins i tot tècniques per tapar imperfeccions o envellir.

La manera en què els actors representen els personatges, tenint en compte que han d'adaptar-se a les distàncies de càmera i plans (enquadraments).

La posició dels elements en l'enquadrament determina com s'enfoca l'atenció de l'espectador, ja sigui en un objecte o un personatge. Pot crear diferents tipus de relacions entre els elements de la imatge.

El procés d'ordenar els elements que formen un enquadrament per crear una imatge coherent. Pot considerar-se un procediment estructurat.

La distància entre la càmera i l'acció, la qual afecta la percepció del moviment per part de l'espectador. Planes tancats (càmera molt aprop) mostren més detalls i exageren els moviments.

Els moviments dels actors dins del quadre, que donen dinamisme i expressió a la interpretació. Ha de ser natural i coherent amb la posició de la càmera.