Apunts EE Mundial PDF

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT Entorn Econòmic Mundial BLOQUE I CAPITALISME: CONCEPTES I DINÀMICA TEMA 1. METODOLOGIA I CONCEPTES La ciència és una activitat intel·lectual que mitjançant l’aplicació d’un mètode, intenta explicar alguna propietat de la realitat objectiva. (Per a que una activitat intel·lectual sigui ciència, ha d’haver-hi objecte). S’entén per realitat objectiva el conjunt de fets, fenòmens o esdeveniments que son aliens a la voluntat de l’investigador. Ex: és una realitat objectiva que la terra giri al voltant del sol. Durant la historia s’han utilitzat dos enfocaments per explicar aquesta realitat: - Enfocament subjectiu. (Plató) Inventa lleis en funcionament dels fets i fenòmens, a més forma part del pensament idealista (religions). “ hi ha límits a la capacitat de conèixer. S’ha de creure” - Enfocament objectiu. ( Aristòtil) Tracta de descobrir les lleis que regeixen el funcionament de lo real i pertànyer al pensament racionalista i materialista (científic) “No hi ha límits en el coneixement si treballem. S’ha d’investigar” El mètode científic és una activitat intel·lectual que permet a través d’un procediment lògic i de manera ordenada i sistemàtica, validar les lleis que governen un objecte. El mètode s’ha d’adaptar a l’objecte d’estudi. Mètode inductiu. (experimentació sobre la realitat concreta) - De veritats particulars a veritats generals desconegudes (de lo particular a lo general) - Propi de ciències experimentals (física, química..) - Abans d’investigar podem saber que es el que busquem, però no el que trobarem - Un problema es que la ciència no pot experimentar amb la gent, i per això tenim el mètode deductiu. - Investigació no totalment dirigida per qui finança la investigació Mètode deductiu (observació sobre la realitat) A partir de la observació es dedueix una hipòtesis i d’aquí que la societat es regeixi per unes determinades lleis. Desprès s’ha de comprovar que es compleixi per a tots els casos o veure en quins es compleix per acceptar-la o no. No hi ha cap llei que sigui acceptada per tots els casos. - De lo general a lo particular - Partim d’una intuïció sobre lo general, per confirmar-ho en lo particular. - Propi de ciències socials - Abans d’investigar sabem el que busquem - Tipus d’investigació altament dirigida per qui finança la investigació (mètode + controlable) Problemes ciències socials: - L’observador es a l’hora observat. - Han d’utilitzar el mètode deductiu - Hi ha interessos diferents. 2 enfocaments 1. MAQUIAVELO. El príncep. Com assegurar que res canvia. S’observa la realitat per a que aquesta es mantingui i no canviï en el curs del temps. És una visió conservadora. 2. THOMAS MORO. Utopia. Com organitzar una millor societat per tothom. Analitza la societat per canviar-la, intenta millorar-la. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT ¿COM AVANÇA LA CIENCIA? La ciència evoluciona, però no linealment, sinó que va en camins divergents. Khun diu que avança gracies a les revolucions científiques - Mercantilistes(s. XVII): Normalment confonen les causes amb els efectes. La finalitat es la formació d’Estats. ¿Com fer més ric un país? Mitjançant la acumulació de reserves d’or i metalls preciosos en stock, a que es considera que la riquesa de la nació depèn del capital que es pugui tenir. Es van equivocar ja que s’havia de donar-li moviment , es a dir circulació en aquest capital i no deixar-lo guardat sense cap utilitat. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Fisiòcrates (Quesnay): Observen la circulació monetària i arriben a la conclusió de que l’activitat comercial no crea riquesa, sinó que ho fa l’activitat agrària. (Descobreixen el flux circular de la renta). El bon funcionament del sistema econòmic, estaria assegurat sense la intervenció del govern (laissez faire → dejar hacer) Aquesta idea dona lloc a que l’agricultura possibilita que el producte sigui major que les provisions, utilitzats en la producció, sorgint així un excedent econòmic. Aquesta era la única funció del govern (desenvolupar la agricultura). - Clàssics (Adam Smith/ Valor del treball): L’agricultura crea riquesa però no es cert que en una altra activitat la agricultura no la generi. La clau es el treball de les persones, i que aquest treball es transformi en treball executat. Van enunciar les lleis més generals del funcionament del capitalisme (valor-treball) Els seus treballs giren en torn a l producció i distribució de la riquesa i els avantatges del lliurecanvi i la divisió del treball. - Economia política (Historicistes, estructuralistes, institucionalistes, Marx, Keynes)PLUSVALUA. Parteix de les premisses d’Adam Smith. Provoca classes polítiques i altres escoles. Basada en Marx i Engels, mantenen l’àmbit de globalitat de l’economia clàssica, però desenvolupen noves teories del valor – treball, ja que resol el problema de com obtenir l’excedent econòmic. Introdueix el concepte de plusvàlua → Benefici que obté el capitalista amb la venta de les mercaderies produïdes pel treballador. - Neoclàssics: No tenen preocupació del valor de les coses sinó que el valor de les coses es el preu, lo que les persones estiguin disposades a pagar. Creuen en un equilibri que pot portar a un creixement més ràpid. L’economia reneix com a ciència. La microeconomia es la teoria econòmica que s’identifica amb els models neoclàssics. - Nova ciència econòmica. KEYNES. Apareix en 1929 ja que es va veure que la doctrina neoclàssica era inapropiada. Apareix la macroeconomia encapçalada per Keynes. El seu àmbit de coneixement es l’economia en el seu conjunt. Serà la base de la economia del benestar, de la política econòmica i de la intervenció de l’estat en la economia. Síntesis de Piero Sraffa Sorgeix entre totes les corrents anteriors En un sistema econòmic, tots els preus estan determinats tècnicament per les tècniques de producció, R = r (1- w) excepte el benefici i el salari, ja que es reparteixen l’excedent. No es poden repartir salaris per sobre de l’excedent que ens ha quedat. R ® Màxima taxa de Benefici (Excedent que genera la societat) r ® tipus de benefici (Excedent que genera la societat) w ® proporció del producte net que va als salaris ECONOMIA: CIENCIA PROVISIONAL - Té diversos paradigmes ( neoliberal, marxista, institucionalistes...) - Té tècniques semblants però interessos diferents com classes, països, sectors econòmics... - L’economia utilitza el mètode deductiu (no experimental), ja que se sap el que es vol buscar abans d’iniciar la investigació i solament es finança del que es vol buscar. Té una alta complexitat ja que costa aïllar les variables a utilitzar - La societat s’articula per molts factors, l’economia es un component més, segons Marx el més important. - Però no tot es econòmic com suposa el paradigma neoliberal Els economistes deuen evitar la sobirania i prevenir caure en un economicisme absolut. MARXISME COM EL DESENVOLUPPAMENT DE LA ECONOMIA CLÁSSICA El marxisme reprèn els conceptes clàssics de: Treball, producció, distribució, Consum, intercanvi (valor en us i de canvi) per definir un nou paradigma que sosté: - Treball com única font de valor i riquesa - La existència de la plusvàlua en el capitalisme Está guay que para cuando acaben los parciales tu cara esté perfecta - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT - La divisió de la societat en classes antagòniques - El conflicte entre classes com motor de la història Estructura econòmica: Conjunt d relacions econòmiques estables i permanents, que es produeix entre els membres d’una societat. Hi ha 3 tipus de relacions dins d’una societat: 1. Relacions de producció (Aquestes determinen la resta de relacions) 2. Relacions de distribució 3. Relacions de consum Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Forces productives: Conjunt de recursos humans, les condicions naturals de la producció, les matèries primeres, els medis de producció i el coneixement tècnic que posseeix la societat. (Implica població, maquinària, etc.) Model de producció: Conjunt estructurat de relacions econòmiques específiques i de forces productives amb un determinat grau de desenvolupament. El model de producció es un model teòric, té un alt nivell d’abstracció, es a dir, fora del temps, fora d’un marc geogràfic o temporal concret. Es defineix de manera pura sense considerar que un model de producció coexisteix amb altres. Es busquen generalitats entre les diverses aplicacions. MODES DE PRODUCCIÓ Modes de producció (mp) dominants - MP Comunitat Primitiva. Caça i recol·lecció, no hi ha classes socials ni propietat privada, tampoc la possibilitat d’acumulació on aquest es converteix en el principal problema i crea inseguretat alimentària. - MP Tributari o Feudal (precoç) o Asiàtic (avançat) L’agricultura ja permet l’acumulació i fa necessària la divisió de classes socials. L’agricultor està fixat a la terra i necessita defensa militar. L’agricultor paga un tribut al Militar a canvi de defensa i assessorament. Es fa necessari també la classe social intel·lectual (els sacerdots) per confeccionar el calendari (necessari per saber quan plantar). Es diu que aquest mode de producció té dues etapes: →Primerament els pagesos tenen petites porcions de terra, però que un emperador acaba conquerint i ell té una porció gran de terra. Té una ocupació tan gran que té problemes de defensa. →Es torna a la situació inicial degut als problemes anteriors. - MP Capitalista: Apareix necessàriament per la mala organització dels països. Modes de producció (mp) subordinats - MP Esclavista: Dominació de les persones. El problema es que els imperis necessiten renovar els esclaus, però aquests encara que es reprodueixin els seus fills no sobreviuen. - MP Mercantil Simple o Artesanal amb mercat local o Artesanal amb comerç llunyà Altres mp - Comunista, Soviètic, Socialista, Domèstic Atributs dels models de producció - La fora de la propietat dels medis de producció - La estructura de classes socials - La divisió del treball - La forma d’apropiació i distribució del producte i de l’excedent (Derivada de les formes de propietat) - Els nivells quantitatius de producte social i de l’excedent (Determinats pel progres) i les formes quantitatives de l’excedent (tribut, benefici...) Ojalá tu profesor lo deje todo tan claro como nuestro sérum - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT Formació social Comunitat estructurada, determinada espacial i històricament. Es un conjunt articulat de modes de producció en un lloc i moment determinat. - Es un model concret - Es refereix a una societat ubicada en l’espai i el temps - Es una creació real i concreta de MP’s - Articula a un nivell superior una superestructura: Expressió de la consciencia social sobre la organització de la comunitat: lleis, institucions, cultura, religions.. INSTANCIES NO ECONÓMIQUES → SUPERISTRUCTURA (la superestructura expressa la hegemonia de la forma de producció d’una societat. Les lleis tendeixen a ressaltar també aquesta expressió) En tota Formació social, hi ha un mode de producció dominant , que determina la superestructura en l’últim termini. Ex. Formació Social Capitalista, expressa una societat en que el MP dominant es el MP capitalista El Sistema econòmic es un conjunt estructurat de Formacions socials que mantenen entre si interrelacions fortes, profundes, estables i tal que la seva posició en el sistema defineix la seva dinàmica interna. Existeix en un lloc i moment determinat. Característiques: - Conjunt de relacions entre formacions socials completes. - La infraestructura del sistema no es nomes la suma de les infraestructures de cada formació social de cada país) - La superestructura té entitat pròpia (organismes internacionals), NO es una simple suma - Poden existir subsistemes o afegir-se sistemes per donar cos a un sistema d’ordre superior Canvi estructural El canvi estructural és necessari, les estructures econòmiques estan sotmeses a canvi, per tant és necessari un enfocament del canvi diacrònic. Segons Marx, les forces productives avancen contínuament, les relacions socials i econòmiques romanen en el temps i canvien de forma brusca: Revolucions Canvi evolutiu i canvi revolucionari (superestructura) Comunitat primitiva → Tributari → Capitalisme (evolució a l’alça) Pròleg de la contribució de la economia política - Les relacions entre les persones son independents de la voluntat individual - Estan condicionades al desenvolupament de les forces productives. - Les forces productives condicionen les relacions econòmiques i el mode de producció en un moment determinat, les forces productives sempre es desenvolupen. - Arriba un moment que les relacions de producció en ves de facilitar el desenvolupament de les forces productives, es converteixen en un obstacle. - Només es pot seguir evolucionant si hi ha un canvi en les relacions de producció, mitjançant una revolució que desplaci el mode de producció dominant. TEMA 2. RELACIONS ECONÒMIQUES I DINÀMICA CAPITALISTA El valor de les mercaderies: - Valor de us: és subjectiu - Valor de canvi: és objectiu però no se sap amb quin criteri (Pes, color...) Adam Smith: diu que el treball es totalment necessari incorporat a la mercaderia - 1 cérvol son 10 hores de treball; 1 conill és 1 hora - 1 cérvol= 10 conills Llei del Valor Les mercaderies s’intercanvien segons el Temps de Treball Social necessari (TTSN) que incorporen: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT - El temps de treball individual (TTI), difereix entre persones - El treball pot tenir un valor qualitatiu diferent, que depèn de la formació. Cada h de metge, incorpora el TTSN invertit en la seva formació, que a més es resta de la vida útil de la persona Ø Treballador NO especialitzat: 80.000 hores en la seva vida Ø Treballador especialitzat: 50.000 hores en la seva vida, i a més ha de recuperar la inversió dels sous no cobrats mentre estudiava i el cost en temps de treball d’altres invertit en la seva formació Ø 1h de metge= 3h de treball no qualificat Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. El Mercat: Si NO hi ha engany serveix per intercanviar mercaderies entre persones especialitzades en diferents activitats, per facilitar l’intercanvi apareix el diner, que es una mercaderia de referència El diner com representació de valor: és una mercaderia que ens serveix per realitzar els intercanvis més fàcilment. Per representar el valor adequadament ha de: - Mesurar el valor; és unitat de compte, subdivisible - Atresorar: que no es degradi amb el temps - Permetre transaccions, requereix fàcil manipulació: Molt valor en poc pes (L’or compleix molt bé les característiques anteriors, però també s’ha utilitzat la sal , les petxines, fulles de tabac, cigarretes...) Circulació simple de les mercaderies Entre dos agents, en un mercat sense engany canviaran les seves mercaderies per: M – D – M’ El seu valor es equivalent→ M=D=M’ Però la seva forma e diferent. Ex: M→ gallines, D→ Or, M’→Gra Circulació capitalista de mercaderies El capitalista participa en el mercat d’una altra manera, amb el fi d’augmentar el seu capital D – M – D’ El seu valor no es equivalent→ D baixa esperança de vida o Baix nivell de nutrició i salut o Baix nivell escolar (excepte ex socialistes) o Pobresa o Urbanització massiva i miserable Per mundialització capitalista s'entén el procés de creació d'un únic mercat mundial que funciona mitjançant la universalització de la llei de la valor. És a dir: l'acumulació de capital, les relacions estructurals bàsiques, l'articulació entre la producció de mitjans de producció i la producció de mitjans de consum, etc., tenen lloc a escala mundial. Des del punt de vista de la manera de producció, vol dir que tant les relacions econòmiques com el desenvolupament de les diverses forces productives (població, recursos, tecnologia) es defineixen ara a escala mundial. El ús dels recursos d'un país depèn de l'ús dels recursos totals de el món i que les relacions entre les classes socials al país estan definides per les relacions de classe globals a nivell mundial. L'agent principal d'aquest procés són les empreses multinacionals, que organitzen la acumulació a escala mundial a través de la divisió internacional de la feina i la segmentació espacial del procés productiu. Ojalá tu profesor lo deje todo tan claro como nuestro sérum - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT La forma de dominació és bàsicament econòmica, va permetre que les colònies accedissin a la independència política sense menysprear la consolidació del Sistema Mundial Centre / Perifèria. En definitiva, l'actual Sistema Capitalista Mundial és el producte de l'esdevenir històric de desenvolupament capitalista que ha tingut lloc tant a nivell nacional com mundial. L'economia mundial només es pot entendre com un complex conjunt estructurat de unitats, relacions i accions econòmiques i institucionals, la comprensió exigeix un tractament també estructurat a través de l'estudi de la infraestructura, l'estructura Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. i la superestructura de el Sistema Mundial en el seu Centre i en la seva Perifèria. La Mundialització Actual - Mercat global, legalitat fracturada. - Retorn a el neoliberalisme després caiguda de l'URSS - Fracàs de l'acumulació sense regulació en 2007 - Fracàs de lideratge únic (USA) i d'estructura política global (NNUU) o Risc de confrontació entre USA, Xina, Índia, Brasil? (Tesi de Lenin) o Empreses multinacionals factor de pau? (Tesi de Bukharin: superimperialisme)+ Quadre resum: (centre i perifèria) Però més endavant apareix una nova divisió internacional del treball: La Endogen Semiperifèria, aquesta serà una nova àrea mundial que constituirà amb alguns països de la perifèria i que es producte de la globalització. ( La globalització que Auto-centrat apareixerà cap els anys 90, redistribueix la divisió internacional de treball en el món. De tal manera que països de la perifèria que fins aquell moment només havia aportat a la economia mundial: productes i recursos naturals, agraris, miners... Passen a aportar productes miners. Alguns països de la perifèria, es converteixen en exportadors de manufactures, i això canvia el mapa de la economia mundial - El concepte de perifèria canvia per alguns països que tindran elevades taxes de creixement i es convertiran en exportadors de manufactures. - Fonamentalment la semi perifèria està articulada pels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina. Sudàfrica) també s’afegeixen Malàcia, Filipines, Indonèsia, Marroc, Tunísia... - Països grans: població i recursos - Forta intervenció de l’estat - BRICS (L’acrònim el va ficar un economista a mode de racisme, ja que va dir que vale aquests països s’industrialitzen però es una industrialització primària, poc sofisticada i que bàsicament no aportava res als del centre)àVeurem si això es vd En realitat es tracta de països que tenen alguna particularitat, la 1a primera particularitat es que en la major part dels països excepte Sudàfrica és que són països grans països amb molta població i amb molts recursos, amb lo qual, els estats son entitats fortes a més en dos casos d’ells (Rússia i Xina) son Estats que han estat de tipus socialista, es dir, estats que han tingut una forta intervenció sobre l’activitat econòmica. I perquè tenen aquesta possibilitat? Doncs perquè son estats que tenen molta població i per tant son estats que tenen una burocràcia, un exèrcit una protecció en les fronteres, unes polítiques educatives, sanitàries significatives i aconsegueixen organitzar a moltíssima gent. Está guay que para cuando acaben los parciales tu cara esté perfecta - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT La Índia durant molt temps va tenir una forta planificació tot i que mai va ser un estat socialista. Brasil sempre ha tingut intents del govern de planificar el seu desenvolupament. Sudàfrica es un país una mica diferent, ja que es un país molt més petit molt ric en recursos miners, però està en un àrea del continent africà que clarament es la economia que tira de totes les demès al menys en l’Africa subsahariana, i la única economia que realment té un proletariat i té una classe treballadora industrial significativa. En aquests països que constitueixen aquest nucli dur, amb aquestes característiques, son heterogenis, formen un grup q han desenvolupat les coses conjuntament, però son països diferents políticament i econòmicament, en especial Xina que te un cas molt especial i particular. Desprès com hem dit abans s’afegiran altres països. ® LA SEMIPERIFÈRIA EMERGEIX EN EL MARC DE LA GLOBALITZACIÓ PRODUCTIVA Què es el que caracteritza aquest grup? A partir dels anys 90, aquests països tindran unes elevades taxes de creixement del PIB (>10%) que contrasten amb que el centre cada vegada té menys i es situa per sota del 2%. I ens trobem amb una petita tensió perquè en aquell moment eren els països del centre els que creixien més. ¿Què és el que causa aquest alt creixement/aquesta emergència d’aquests països? 1. Globalització econòmica: a través del comerç(cada vegada més productes es produeixen no per atendre a les necessitats dels països sinó per atendre a les necessitats del mercat mundial i per tant tenen com a destí el comerç (exportar-se) i també es caracteritzen per l’expansió de la inversió estrangera, el capital, la inversió productiva ara es mourà d’un país a un altre, les empreses fins aquest moment el que feien era invertir en el mateix país on s’havien generat els beneficis, però a partir d’aquí canvia. 2. Transició demogràfica, els països de la semiperifèria es caracteritzen per acostar-se a un creixement 0 de la seva població. Això va permetre un major creixement del producte per càpita. (Això es important ja que si un país de la perifèria creix el 5% econòmicament, però en canvi demogràficament creix el 10% o el 15%, la renda per càpita, encara que el país tingui més PIB mai augmentarà ja que la renta que li toqui cada persona serà cada cop menor i la gent serà més pobre encara que el país creixi). 3. Majors taxes d’inversió i inversió productiva. No només absorbeixen capital dels països del centre amb la expansió de la inversió estrangera directa, sinó que els beneficis que generen en aquetes economies es tornen a reinvertir altra vegada en la inversió productiva, l’excedent, la plusvàlua obtinguda majoritàriament es queda en els països de la semiperiferia i s’inverteix en la economia productiva (NO en la financera) i això comportarà a que augmenti la productivitat, el que acaba passant es que els països de la perifèria cada vegada son països mes industrialitzat i en els països del centre el que predominarà serà la financiació, els beneficis del països del centre, o bé sen van a deslocalitzar les fabriques a la perifèria, o bé sen van al mon de les finances(a la inversió especulativa) El resultat de tot això sigui un creixement del PIB real diferent entre el centre i la perifèria Creixement del PIB real, països desenvolupats vs. països en desenvolupament 1970, 2013 (%) Veiem com en aquest gràfic el creixement del PIB dels països del centre té una tendència decreixent (línia gris), és clarament recessiva, l’evolució es cíclica, però la tendència es a un creixement que cada vegada és menor, com per exemple observem com en els països del centre que creixen a un 4% acaben creixent a menys d’un 1%, aqueta tendència, contrasta amb el que passa en els països de la perifèria i semiperiferia (al gràfic surten junts), com veiem també es cíclic però la tendència es lleugerament positiva als anys 71 eren el 5% acaben sent del 4%, cada vegada tenen un creixement més alt, això contrasta amb el que havia passat amb el període en que clarament el creixement dels països del centre era molt superior als països de la perifèria. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT Cap on va la semiperifèria? - Avui hi ha un debat sobre si hi ha convergència (tesi de Rostow, economista dels anys 50, keynesià conservador, que planteja la idea en que el desenvolupament històric de les societats, els països que s’estan descolonitzant en aquell moment, arribaran algun dia al nivell de desenvolupament industrial dels països del centre, ara bé, a canvi de que passin un temps de patiment similar al que van passar els països del centre durant al segle XIX, es a dir, a canvi de que acceptin baixos salaris, baixos nivells de vida com va acceptar la classe treballadora en el segle XIX en els països capitalistes, Rostow diu que si fem això, en el curs de 10 o 15 anys, les economies es reactivaran i aquests països arribaran al nivell del països Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. del centre ) o només convergència relativa. Efectivament van tenir nivells baixos de vida, però mai van arribar a poder- se desenvolupar, al contrari, cada vegada eren més pobres i més distanciats dels països de la metròpoli/els països del centre, però ara la semiperiferia Rostow tenia raó en q igual si que haguessin pogut arribar a atrapar els països industrialitzats, en algun cas com es Xina, si que ha aconseguit atrapar els països del centre i fins i tot ha arribat superar- los econòmicament. - En alguns països hi ha augments importants de la renda, però no han aconseguit que es redueixi la desigualtat, en alguns casos altíssims com en el cas de Brasil. - També hi ha una creixent participació en el comerç mundial i de participació en el PIB - Però no podem oblidar que el BRIC son molta més població i que encara hi ha una enorme distància molt gran entre ells i el centre Evolució del nivell de pib per càpita 1980 – 2015 En el gràfic, observem que es veritat que els BRICS creixement molt acceleradament, especialment Rússia, creix molt ràpidament però al igual que Sudàfrica, que Brasil, seran colpejades molt fortament per la crisis del 2008 (en dues onades primer en el 2008 i després cap el 2013) Perquè els hi passa? Doncs perquè son economies que produeixen per exportar a altres països i per tant si les economies del centre entren en recessió, acabaran comprant menys mercaderies i com son economies que creixen cap a fora ( son extravertides) les acaba impactant. Però no tots els països tenen el mateix desenvolupament, mentre que hi ha tres que tenen un decliu (Rússia, Sudàfrica i Brasil) veiem com n’hi ha dos que tenen un creixement més lent però mes sostingut, molt particularment Xina, la Índia creix i li afecta poc te una enorme massa de població, però el que crida més la atenció es Xina (els americans pensaven que gracies a la crisis del 2008 acabarien destruint la economia de Xina per enfonsar-la, però es van equivocar) Però que està passant a xina per a que segueixi aquest creixement? Xina depèn dels mercats exteriors, si, PERO menys, té fàbriques, i per tant té la possibilitat de que si baixa la demanda externa crear demanda interna. Observem com xina i la Índia (en menor mesura), son els que estan creixent permanentment sistemàticament, i en canvi els que decreixen son els països del centre, particularment EEUU i la UE Efectivament observem un canvi de tendència de com es distribueix el PIB entre centre i semiperifèria. Xina en termes de la paritat de compra supera ja a EEUU en el 2013. Però per què ha passat això? Hi ha un altre element significatiu, que es el canvi en la producció mundial de mercaderies. En vermell trobem el valor de les mercaderies produïdes a la semiperifèria i en verd el valor de les mercaderies produïdes al centre. Ojalá tu profesor lo deje todo tan claro como nuestro sérum - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT Veiem com cada vegada, una part més important de la producció industrial mundial es produeix a la semiperiferia, tot i que encara en el centre continua tenint el lideratge, però cada vegada més la producció industrial es mou del centre a la semiperiferia. Xina en quan la producció de mercaderies per el mercat mundial ja va superar EEUU en 2004 Fins que va arribar el capitalisme, (fins el renaixement) la producció mundial estava concentrada en 3 Àrees del planeta (Xina, la Índia i el Mediterrani de l’imperi romà. I perquè estava concentrada en aquesta regió? Perquè és on hi ha els grans terrens Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. de cultiu i de producció alimentaria, per tant en economies precapitalistes pràcticament en termes de població i de producció d’aliment i de riquesa, el 30% de la economia mundial estava a la xina el 30% a la Índia i l’altre 30% a l’Europa mediterrània. I la resta doncs tota la resta del planeta a base de les tribus... Evolució % PIB mundial 1820 – 2010 Aquesta distribució canvia amb el capitalisme, aquest comporta a que apareguin uns certs països com Canadà, França, alemanya, Itàlia... que s’industrialitzen i aconsegueixen passar (línia negra) en la mesura en que aquesta industrialització s’escampa especialment a partir dels anys 90 al conjunt del planeta , què es al que ens trobarem? A pesar de que Xina tingui una producció una producció superior als EEUU no vol dir que aquesta semiperiferia, el nivell de vida sigui més alt, encara hi ha una gran distancia a nivell de vida entre Xina i EEUU. Però que es realment la semiperifèria? - L’articulació incompleta de la semiperiferia Per tant la semiperiferia, lluny de resoldre, de ser un model d’una nova forma de creixement que harmonitzi la economia mundial, en realitat ve a ser una nova COMPLICACIÓ. En primer lloc, per la major part dels països de la semiperiferia, continua havent-hi un gran desequilibri, augmenta la productivitat, augmenta la capacitat de produir mercaderies, però no augmenta la capacitat de consum, com no augmenten els salaris i les rendes, NO es forma un mercat intern i per tant són economies que segueixen depenent de les economies del centre i que des d’aquest punt de vista, el seu augment de producció i expansió ho es a partir d’una demanda externa, NO de la demanda interna d’aquestes economies i per tant depenen, tenen aquest factor de debilitat, per tant això implica que son economies incompletes, que no estan articulades sectorialment ni territorialment. (Excepte Xina, que si que es desenvolupa bastant articuladament entre diversos sectors econòmics (Des de el més sofisticat al més simple), però en canvi inclús a Xina continuant havent-hi desequilibris territorials. Aquest desequilibri comporta a que Xina té diversos problemes sociopolítics. Els països de la semiperifèria, han estat incapaços de generar mercat intern a nivell nacional que permeti increments de la renda en el conjunt de la seva població, això es especialment greu a països com ara la Indià o Brasil Participació en la renda total a l’índia: 10% més ric vs. 40% mitjà, 1951 – 2012. En aquest gràfic, veiem representada la renda del 10% dels indis més rics (BLAU) i la renda de les classes mitjanes de la Índia (VERMELL) 40% de la població. El que ha passat es que des de la descolonització va haver-hi un cert repartiment de la riquesa, en que els rics van perdre una mica de renda (un 10 o 5 %) i les classes mitges van augmentar (d’un 40 a un 45%) i a partir de la GLOBALITZAIÓ s’ha revertit, i veiem que dintre de la índia aquest 10 % més ric, a passat de capturar el 30 % de la renta a capturar més de la meitat de la renta nacional, es a dir, els rics de la Índia s’han Elimina la publicidad de este documento con 1 coin a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT tornat molt més rics, i les classes mitges (els treballadors...) passen del 45% al 30%. Això implica una debilitat estructural d’aquests països, el país creix, però la renda NO es redistribueix. PIB PER CAPITA ($) PER DIFERENTS PAÏSOS, 2014 En aquest gràfic podem veure la distància entre Xina i els estats units com a renta per càpita, si, Xina com a país en aquest moment ja havia sobre passat amb paritat de compra als estats units, però els habitants de Xina continuen tenint una renda per càpita molt més baixa que EEUU o de España. LA SEMIPERIFÈRIA (SP) UNA NOVA REALITAT Ens trobem en que s’ha produït un canvi que si bé en el moment de la descolonització, va haver-hi una situació en que el món va quedar-se dividit entre centre i perifèria a partir de la globalització apareix un nou subconjunt de països: LA SEMIPERIFERIA. I aquesta es la situació en la que ens trobem avui, canvi enorme produït en 30 anys. - La semiperiferia té un problema i es que segueix depenent del mercat mundial, i segueixen sent països que tenen producció industrial però tenen encara molta pobresa i desigualtat. - La Semiperiferia reflecteix com la producció capitalista global s’ha rebaixat/ a canviat, els espais d’acumulació de capital que estaven centrats en el centre, ara es traslladen a la semiperiferia, el valor, es genera cada cegada més a la semiperiferia fins el punt en que alguns països del centre comencen a ser extravertits. - Es segueix mantenint la dicotomia autocentrament/extraversió a nivell mundial, però ara, hi ha una part dels països de la perifèria (els BRICS) que tenen una certa capacitat de auto acumulació - La SP mostra que hem entrat en una nova etapa del capitalisme, però aquesta etapa a dia d’avui tampoc demostra que aquest desenvolupament capitalista tingui capacitat d’expandir-se al conjunt del món, ja que una part molt important del planeta continua estant en la perifèria (pràcticament tot el continent africà, bona part d’Àsia i Amèrica llatina continuen sent perifèria, continuen exportant blat, coure... però no exportant productes industrials i continua afectada en un context en que cada vegada els preus d’aquests recursos bàsics tendeixen a baixar) A la globalització s’ha generat un model econòmic que es diferent a l’anterior però que no es igualitari que no reequilibra el nostre planeta sinó que senzillament el porta amb tensions d’altres tipus, a un nou dibuix de la divisió internacional del treball. TEMA 5. Globalització, neoliberalisme i crisi Capitalisme posterior a la 2a GM Hi ha dos etapes: 1. EDAT D’OR (1945-1973) ® (Final de la 2aGM fins la crisis del petroli): En aquesta etapa predominava l’estat del benestar, les idees keynesianes (en q l’estat entra per intervenir en la economia i predomina la organització fordista (producció en cadena que contracta els treballadors de manera estable i sostinguda vinculada a la productivitat...) Aquest període serà el millor període que ha tingut mai el capitalisme i estava condicionat per factors polítics. Però tot això col·lapsarà a l’any 73, amb la cisi del petroli, aquesta crisis, no només es causada pel petroli, sinó perquè hi ha un model d’acumulació que ha entrat en crisi per molts sectors, que el més aparent serà el petroli i té la seva importància. Fins a 1973, pràcticament el sistema, tenia una energia casi gratuïta, (el preu d’un barril de petroli de + de 400L era més baix que el preu d’una ampolla d’aigua) , però en el 73 s’acaba aquesta energia pràcticament gratuïta. I de cop, el que es troba la economia mundial es que la taxa de guany s’està acostant a 0, i hi ha un risc de col·lapse del sistema , baixa la taxa d’acumulació. I en aquest moment es proposa un altre model d’acumulació: el model Neoliberal. 2. NEOLIBERALISME (1979-2008): Es considerarà un sistema que es basa en la reducció del paper de l’estat sobretot per a qui fa polítiques públiques de protecció dels dèbils, l’estancament, la renúncia de la política monetària activa, a la Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT globalització del comerç i el predomini de l’economia financera per sobre de l’economia productiva, i d’aquesta manera, de moment, s’aconsegueix recuperar la taxa de guany. DOS MODELS D’ACUMULACIÓ Keynesià (1945 – 1970) Neoliberal Producte de la crisi del 70, - Nou ordre econòmic internacional, - Devaluarà la moneda (provocant que la gent ja no pugui estalviar, Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. producte de la segona guerra mundial si tenen els diners al banc tindran un tipus interès molt alt o bé - Es basa en el sistema producció hauran de gastar i consumir de tal manera que l’estalvi fordista(treball en cadena) desapareixerà) - Articulació model de producció i consum. - Desregulació de mercats: (Ford es dona compte de q si vol vendre 1. Liberalització comercial Engany al consumidor. No hi ha control, cotxes, és important que els treballadors d’on prové el producte, si aquest emet contaminants... aquesta q treballen en la seva factoria puguin liberalització el que busca es que es puguin baixar els salaris. comprar-los, per tant hi ha aquesta 2. Desregulació dels mercats financers. El mercat financer estarà vinculació entre model de producció i regulat x l’experiència del crack del 29, però poc a poc ens trobarem model de consum) en q cada vegada se li perd la por a la desregulació financera, ja q, q - Acords entre capital/treball de més dona que aparegui algú amb borsa creant un mercat d’actius repartiment de la productivitat. L’estat financers a 2n o 3r nivell... ja que si això dona diners, perquè ho intervé per evitar l’atur (però l’atur mai hem de limitar? desapareixerà) 3. Privatitzacions: Ens trobàvem en q teníem: Transport públic, - L’estat també intervé per aportar sanitat... ara el q es diu es q no, tot el que pugui donar diners, s’ha crèdit i subvencions a la producció de privatitzar, ja que si poden guanyar diners per exemple amb industrial l’educació, perquè l’empresa ha de renunciar en aquesta àrea de - Paper econòmic fort de l’estat. Estimula negoci. Això comporta a que es privatitzi una gran part. la producció, la Cooperació (la societat ha - Reduir despesa pública: baixar la protecció social (causa de l’atur) de cooperar) i l’educació (ens trobem - Cal evitar la inflació, (l’estat no por gastar més del que ingressa ® davant de la educació gratuïta...) objectiu: q l’estat no pugui gastar en situacions d’emergència, i així PERO ens trobem amb un trencament ® es puguin baixar impostos) - Baixar salaris per exportar - Estimular individualisme i competència Aquesta globalització s’empara en una ideologia que s’estructura en el que es coneix com: Consens de Washington 1989 El neoliberalisme, no sap que no es pot imposar democràticament i per tant teoritza la gobernança, com podem imposar les majories socials, mesures de govern que d’entrada no s’acceptarien. Un dels mecanismes és intentar convertir en veritats eternes qüestions que són opinables i que haurien d’estar en la política, i una forma de fer això és a través de les comissions tècniques i el consens. El fons monetari internacional encarrega una comissió de tècnics que estableixin una sèrie de principis econòmics que els països han d’acceptar (no perquè els votin, no perquè derivi d’una lògica democràtica d’acceptació social, sinó perquè son tan raonables que son indiscutibles i per tant generen un coneixement que no es pot discutir, i s’ha d’aplicar si o si. Són deu principis, i s’implantarà en els països a partir del 1999 com si fos quelcom científic (indiscutible). 1. Estricta disciplina pressupostària (no poden gastar allò q no tenen) 2. Reorientació de la despesa pública de subsidis evitant que sigui indiscriminada (la despesa pública de subsidis, ha d’anar nomes en allò que sigui rendible, es a dir, acabem amb la despesa pública per ex. d’alimentar als pobres en els menjadors de les escoles, o per ex. acabar amb la despesa pública de protegir els aturats o els avis...) Per tant el criteri de la despesa pública ja no serà una necessitat social. 3. Reforma impositiva/fiscal (de directes a indirectes: base impositiva àmplia) Es diu que els rics amb els seus diners fan inversió productiva i per tant si perdonem impostos, creant llocs de treball, no em d’abolir impostos, sinó que hem de Está guay que para cuando acaben los parciales tu cara esté perfecta - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT passar d’un sistema d’impostos directes sobre la renda, la riquesa i el benefici empresarial, a impostos indirectes, sobre l’IVA 4. Liberalització financera (especialment de les taxes d’interès) 5. Tipus de canvi de moneda únic i competitiu (Regulació sobre les monedes, q aquestes es cotitzin en un mercat únic internacional i competitiu, que deixin d’estar en mans dels bancs centrals de cada país i deixin de ser un instrument de política econòmica que en darrer terme respon davant dels parlaments i davant de la ciutadania. La moneda es quelcom diví, extrahumà que no pot ser controlat pels ciutadans, ja que els ciutadans no tenen la capacitat econòmica per poder regular-la. Els que portaran aquest adoctrinament en l’àmbit monetari, seran els europeus en el banc central europeu. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 6. Liberalització del comerç internacional (eliminant barreres duaners) D’aquesta manera es tindran productes més barats, pro que tampoc es podran comprar a causa dels baixos salaris. 7. Eliminació dels obstacles a les inversions directes estrangeres. Evidentment, abans del consens de Washington no hi havia cap país que limités que el capital estranger vingués cap a un país, PERO abans del consens de Washington, els estats emetien inversions estrangeres directes, es a dir inversions en fàbriques, però posaven condicions 8. Privatització d’empreses públiques 9. Desregulació dels mercats. L’Estat s’ha d’abstenir d’intervenir-hi. Circulació lliure Mercats 10. Protecció de la propietat privada (inclosa també la propietat intel lectual) Quina conseqüència tindrà l’aplicació del consens? 30 anys després d’haver-se implantat aquest consens progressivament, veiem com s’ha desregulat moltíssim i veiem com ha sigut diferent al centre que a la perifèria. Efectes Centre: - Gran part de la economia pública passa a ser privada (canvi de la propietat) - Aquelles societats del centre que en la època keynesiana quan augmentava la productivitat/excedent, aquest excedent es repartia entre beneficis i salaris, ARA, quan s’augmenta l’excedent se’n va pràcticament tot a beneficis. Els salaris queden congelats, i l’augment dels guanys es absorbida per la part empresarial, NO es absorbit per l’estat en forma de prestacions, tot es va a beneficis. - Canvia la carga fiscal: De un sistema fiscal que era redistributiu, es a dir els rics pagaven més perquè tenien més per ajudar a la gent que estaven en baixos nivells de renda ara son els pobres i els de renda baixa els que ajuden a ser més rics als rics, a través d’un sistema fiscal. Perifèria: - S’ha tornat més depenent dels mercats externs, i necessiten vendre més els recursos naturals com sigui en el mercat mundial. Això a portat que a partir de la crisi del petroli, la perifèria ha caigut en un deute etern, ja q com els tipus d’interès augmenten descontroladament, el q es troben aquests països de la perifèria es que amb el que venen (petroli, blat, coure...) no poden retornar els interessos del deute i per tant cada any tenen més deute extern, i com la poden recuperar? En els països del centre part del deute que s’ha generat per la baixada dels impostos pels rics, s’ha pagat venent patrimoni públic (empreses públiques, ferrocarrils, electricitats, telefònica...) Però en els països de la perifèria no podien fer això ja que no tenien empreses públiques, per tant a la perifèria es venen recursos naturals (Aigua, pesca, mineria i el més important: terra) per tant el que faran serà privatitzar la terra (venda de patrimoni públic) - Paràlisi del desenvolupament econòmic i social. NO hi ha desenvolupament , ja que estan endeutats, no poden invertir. Veiem com al anys 90 (finals del s. xx) serà una època perduda per la perifèria Què passa a nivell global? Efectes - Arrel de la crisi del petroli, ens trobàvem en que la taxa de guany s’acostava a cero, però gràcies a aquestes contrareformes neoliberals es recupera la taxa de guany, i encara que el sistema està desequilibrat el que veiem es que es recupera la taxa de guany, es mundialitza la economia, es concentra capital en les grans multinacionals a escala mundial i es recupera creixement. - Recuperació econòmica i restitució del procés d’acumulació de capital. Ojalá tu profesor lo deje todo tan claro como nuestro sérum - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT - Els desequilibris inherents al capitalisme esdevenen clarament globals. - Sota la defensa de la inserció competitiva en l’economia mundial, es justifica l’ajust - Implica creixent concentració de capital a escala mundial. - Es recupera la taxa de benefici i el creixement (especialment als anys 90 al centre) però no es un creixement estable i durador. - Inestable règim d’acumulació financiaritzat. En aquest gràfic, veiem com en blau fosc ens mostra la taxa de creixement dels països del centre, i també veiem com es continua creixent, però cada vegada menys. Primer es creix a un 3,5%... fins ara, que creix a un 0,7%. Els països de la perifèria aguanten, i fins i tot creixen, però no son tots ells, ja que la seva major part decreixen i s’arruïnen. Aquí tenim la taxa de creixement ampliada dels països rics i veiem com hi ha una tendència clarament decreixent dels països del centre. Incorpora la Semiperifèria a la fàbrica global: - Productors no consumidors amb baixos salaris - Especialització i deslocalització Efectes de la globalització - Culmina la mundialització de les diverses formes del capital - Reforça multinacionals - Incorpora Semiperifèria a la fàbrica global o Productors no consumidors amb baixos salaris o Especialització i deslocalització FINANCIARITZACIÓ I CICLE DEL CAPITAL Valorització productiva: creant plusvàlua Valorització financera: els diners es poden invertir en els mercats financers i resulta que es multipliquen a través de maniobres especulatives s’aconsegueix multiplicar aquests diners en un diner addicional. (Això es pot explicar si hi ha una proporcionalitat entre mercats financers i a l’àmbit de la producció industrial) D: Capital diner que s’inverteix en el sistema productiu o en els mercats financers M: Capital mercaderia invertit: matèries primes(mp), mitjans de producció (Mp) i tecnologia incorporada(T), força de treball P: Capital productiu (en transformació per a incrementar-lo) M’: Capital-mercaderia produït: noves matèries p.(nmp), nous mitjans de producció (nMp) i tecnologia incorporada(nT); mitjans de consum de luxe( consum dels capitalistes, MCL), mitjans de consum necessari(consum dels assalariats, MCN) D’: Capital -diner obtingut per la venda de M’, font de demanda productiva i improductiva D’’: Capital diner obtingut en els mercats financers, capital fictici, que es reutilitza com a font de demanda (1), com a nova inversió productiva (2) o per a ser reinvertit en el sector financer Aquests doble circuit començarà a des equilibrar-se, i ens trobem en que la riquesa financera creix molt més que la riquesa productiva (mercaderies) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT Riquesa Financera i Riquesa Real En blau trobem la producció de la mercaderia real (bens i serveis) veiem un enorme creixement de la riquesa real. Però sorprèn molt més en el que passa amb la riquesa financera, amb la valorització en accions, inversions, en fons financers... ja que passem de 12 a 196 trilions, es a dir els actius financers multipliquen per 20 el seu valor. Arrel d’aquestes dades es preveia una patacada enorme, perquè aquesta desproporció Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. no es sostenible. Aquesta desproporció es conseqüència de la globalització i per tant el que ens trobem es amb el final d’aquesta hipertròfia de la financiarització. CARACTERISTIQUES FINANCIARITZACIÓ Es conseqüència de que incrementin actius en circulació (nous instruments financers, reassegurances, mercats de futurs...) Creació riquesa financera fictícia (ja que no està connectada a la riquesa real) separada de l’economia real Augment desproporcionat de la taxa de benefici de les institucions financeres: es paga més el capital financer que l’industrial Nous inversors: Fons de pensions, assegurances, fons d’inversió... Tot això ens portarà a la crisis del 2008. Gran Recessió 2008 Gran crisi financera 2007-08 - Fallida del mercat hipotecari EUA estiu 2007 - Expansió a Europa per riscos del sistema financer - Final del règim d’acumulació neoliberal, basat en la financiarització. - Insostenible que el capital financer, s’apropi d’una part creixent de l’excedent. Impedeix que salaris i guanys productius puguin assumir la demanda efectiva. Causes de la Gran Recessió: 1. Hipertròfia i excessos del sector financer, que amb la desregulació van acumular guanys. (Bombolla financera) 2. Qüestió distributiva: menor participació dels salaris comportà l’endeutament de la població per mantenir nivells de consum i inversió. 3. Incorporació de la Semiperifèria “emergent” al capitalisme global, com a proveïdora de recursos i ma d’obra barata, desplaça el Centre de la manufactura industrial de sectors productius de baixa i mitjana tecnologia, generant creixents desequilibris exteriors. 1. HIPERTRÒFIA FINANCERA/ECONOMIA DE CASINO Increment desproporcionat dels volums d’actius financers i de les transaccions financeres internacionals (canvi quantitatiu) Canvis qualitatius en l’activitat financera, va deixar de ser la intermediació entre estalvi i inversió per convertir-se en especulació directament (abandonament de la intermediació entre l’estalvi i inversió), per buscar la rendibilitat (De caràcter especulatiu)en la compravenda d’actius financers i la titularització creixent de les obligacions de pagament. Genera especulació i bombolles. Tot aquest canvi qualitatiu es produeix per 2 raons Modificació de la política econòmica dels governs, bàsicament de caire monetari: - Desregulació financera (Els governs practiquen la desregulació financera, per exemple permeten que els bancs que només podien prestar hipoteques sobre la solvència demostrada, flexibilitzin aquest criteri a persones q no tenen solvència, o donin aquest préstec sobre un bé que no té el valor del qual es presta el crèdit. ) - Liberalització moviment internacional de capitals. (S’ha desregulat a nivell de cada estat, però també sa liberalitzat a nivell internacional) Existia un precedent a la perifèria d’aquestes crisis. Abans de la crisi del 2008 ja va haver-hi una crisi similar a alguns països de la perifèria, en particular Amèrica Llatina, aquesta, després de la crisis del petroli, es va produir un alt nivell d’endeutament amb un tipo de préstec en que hi havia interessos variables, als anys 80, aquests interessos van pujar i no van poder retornar, la van traspassar als estats fins que aquests també caiguessin en fallida, i es va declarar que aquest deute no es podia pagar , La piel que siempre has querido tener, a dos gotitas de distancia - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT per tant al 2008 té un precedent amb el que havia passat ja amb els actius financers especulatius del deute extern que havia arribat a un moment que havia col lapsat, això afectarà als països del centre al 2008. Una manera de veure com s’havia produït aquesta bombolla es veure l’evolució dels índex borsaris. (mundial) Veiem com des de els anys 70, però més especialment als anys 90, comença un augment especulatiu de les accions. Aquest procés especulatiu ja havia tingut una primera sufragada en el canvi Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. de segle amb la crisi de la bombolla d’internet. Un altre indicador de que les coses anaven malament, era la diferencia entre inversió productiva i valorització dels actius financers. Gris ® Actius financer Negre ® Inversió privada Veiem que fins la crisi del petroli, en la era keynesiana encara que sempre hi ha petits desajustos, aprox. Aquests dos components evolucionaven de forma paral·lela, es a dir, hi havia una proporció entre el valor dels actius financers i la inversió privada en tecnologia i maquinaria. Aquesta separació entre inversió i valor dels actius financers, també ens estaven explicant que alguna cosa no estava funcionant adequadament, no pot ser que la valorització financera d’un actiu es tripliqui mentre aquest actiu (inversió en maquinaria i tecnologia) es relativament constant. 2. LA QUESTIÓ DISTRIBUTIVA. estancament dels salaris reals - A partir dels 90 es produirà una congelació i reducció salarial ® Motivat per augmentar beneficis - Reducció en la participació del PIB dels treballadors - Augment del crèdit per mantenir consum: Augmenta la financiarització ® Augment beneficis financers - Baixa l’estalvi domèstic - Augmenta el deute públic i cauen els serveis: més negoci privat i benefici financer Any rere any veiem com els treballadors del món tenen una part més petita de la producció mundial, hi ha una regressió en el repartiment de la riquesa i això sobretot es dona en els països mes rics, en els països de la OCD, si mirem la mitjana dels ingressos dels treballadors veiem com passa d’un 66% a menys