Models de Classificació en Psicopatologia PDF

lOMoARcPSD|24668219 Resiliència o capacitat d’un organisme per afrontar situacions adverses i mantenir l’homeòstasi en situacions adverses que fan perillar la seva estabilitat. Poder sostenir petits estressos ens fan augmentar l’experiència d’èxit. FACTORS DE PROTECCIÓ (PREVENC...

lOMoARcPSD|24668219 Resiliència o capacitat d’un organisme per afrontar situacions adverses i mantenir l’homeòstasi en situacions adverses que fan perillar la seva estabilitat. Poder sostenir petits estressos ens fan augmentar l’experiència d’èxit. FACTORS DE PROTECCIÓ (PREVENCIÓ) Intervenció en l’estil educatiu familiar ○ Amb l’objectiu de reduir o eliminar l’aparició de problemes psicològics al llarg del desenvolupament ○ I promoure la resistència i la recuperació del funcionament òptim. Ex: pràctiques parentals adients augmenten el cortisol i disminueixen el comportament agressiu. Característiques que han de tenir les accions preventives: ○ Fonament teòric i recerca (ex: tenir grup de comparació) ○ Reduir els factors negatius i augmentar les fortaleses ○ Enfocament evolutiu ○ Orientar actuacions a diferents nivells ○ Considerar el context MODELS DE CLASSIFICACIÓ EN PSICOPATOLOGIA INTRODUCCIÓ: La classificació de la psicopatologia pot ajudar-nos a entendre i a tractar patrons desadaptatius de les conductes, emocions i pensaments, tot organitzant la gran quantitat de les diferents característiques humanes en un nombre més reduït d’unitats conceptuals. Les classificacions ens serveixen per ordenar i estructurar tots els patrons desadaptatius i acotar la intervenció a realitzar, és a dir, pensar en què és el més adequat per a l’atenció i cura de la persona. Utilitzem el terme models per referir-nos a diferents formes de classificació en psicopatologia. La utilització d’un model no vol dir que l’altre no sigui adequat. Ens centrem en: 12 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 Models diagnòstics (mèdics-categorials) que representen patrons desadaptatius en termes de categories de trastorns hipotètics Models de base empírica (psicomètrics-dimensionals) o patrons de problemes derivats estadísticament a partir de l’avaluació de mostres àmplies de persones. MODEL DIAGNÒSTIC MODEL DE BASE EMPÍRICA (mèdics-categorials) (psicomètrics-dimensionals) Patrons desadaptatius organitzats en A partir de l’avaluació de mostres àmplies categories de trastorns mentals hipotètics, de persones, utilitzar procediments de les quals s’assumeix etiologia biològica psicomètrics quantitatius per determinar comuna. empíricament patrons de problemes (signes i símptomes tendeixen a Entitats diagnòstiques a partir de consens co-ocórrer en cada síndrome). entre experts. Objectiu final Criteris subjectius i qualitatius Quantificació de la conducta Valoració d’intensitat del problema ➔ plantejament categorial vs dimensional de la psicopatologia infantil i juvenil ➔ 2 taxonomies diferenciades coexisteixen en psicopatologia infantil i juvenil MODEL DIAGNÒSTIC MODEL DE BASE EMPÍRICA (mèdics-categorials) (psicomètrics-dimensionals) A partir d’hipòtesis de covariació de signes Resultat d’anàlisis estadístiques. i símptomes observats en pràctica clínica. No implica suposada etiologia biològica o Se pressuposa etiologia comuna o ambiental comuna. relacionada. Síndrome ve del grec sudrome (coses que concorren juntes o corren juntes). Diferents problemes (conductuals, emocionals i socials) que passen conjuntament per causes físiques o experiencials. 13 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 MODELS DIAGNÒSTICS Deriven de l’acord entre experts, que determinen com es diuen i quins són els criteris que s’han de tenir en compte per realitzar un diagnòstic sobre un trastorn. Organitzen patrons desadaptatius en categories de trastorns hipotètics. Propostes d’experts: ○ Acords sobre categories diagnòstiques ○ Criteris per definir-les (llistat de regles necessàries per decidir si un individu reuneix les suficients característiques per un diagnòstic). Crítica: ○ Condicionats per pressions i interessos ○ No responen necessàriament a sistema científic En qualsevol cas, és necessari indagar més enllà d’atribuir un diagnòstic. ➔ Multiinformant: Donada la impossibilitat per observar els infants en els seus contexts, cal incloure pares, professors i infants (si tenen igual o més d’11 anys, complementar amb autoinformes i/o entrevistes) i considerar les discrepàncies entre els informants. Ex: TDAH: no només s’ha de tenir en compte la visió de la mestra sinó que també cal observar la situació a casa o amb els companys. Ex: Conductes autolitíques: custòdia compartida. Quan està amb la mare, la nena es lesiona. La psicòloga observa que amb la mare hi havia situacions inadequades (la mare desapareixia, manca d'higiene). Per tant hem de veure tot el que condiciona la persona. AVANTATGES DELS MODELS DIAGNÒSTICS Faciliten la comunicació entre professionals Faciliten la recuperació memorística de la informació pels professionals Els models de classificació són la base per construcció de teories Defineixen i impulsen la recerca, per exemple etiològica Permeten acumular informació i documentació sobre cada categoria clínica Permeten fer prediccions longitudinalment Permeten diagnòstic i tractament més precisos Permeten determinar la situació legal de la persona en base al seu funcionament/competència 14 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 DC-03R 1994-2005 (MODELS DIAGNÒSTICS) Classificació diagnòstica de la Salut Mental i de Trastorns del Desenvolupament de 0-3 anys Requereix un gran entrenament i l’observació intensiva de l’infant i cuidadors en múltiples contextos. Apareix com a resposta de professionals estadunidencs de l’atenció a la petita infància per la manca de altres models de classificació com el DSM La simptomatologia de 0-3 té les seves peculiaritats i necessitats específiques pel fet que els infants estan en construcció i cada un/a té un desenvolupament peculiar i únic. Està dividit en 5 eixos Eix I o Trastorns Clínics (difereixen del DSM-IV pel fet que són rangs específics per edat) Eix II o Classificació de les relacions ○ Escala d’Avaluació global de la Relació Nens-pares: quantifica en continu entre bona relació i relacions molt desendreçades ○ Llista de verificació de problemes relacionals: registra, si és el cas, problemes de relació detectats i el grau d’evidència trobat Eix III o Trastorns i Classificacions mèdiques Eix IV o Estressors Psicosocials Eix V o Funcionament Emocional i Social PRINCIPALS CATEGORIES DIAGNÒSTIQUES (EIX I: DC-03R) Trastorn d’estrès posttraumàtic Trastorn per maltractament/mancances Trastorn de l’afecte Reacció perllongada de dol Trastorns per ansietat Depressió Trastorn mixt de l’expressivitat emocional Trastorn d’adaptació Trastorn de regulació del processament emocional Hipersensibilitat Hiposensibilitat/infraresponsivitat 15 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 Cerca d’estimulació sensorial/impulsiva Trastorn de conducta associada al son Trastorn del començament del son Trastorn de despertar-se de nit Trastorn de la conducta alimentària Trastorn de relació i comunicació Trastorn multisistèmic del desenvolupament TRASTORN MULTISISTÈMIC DEL DESENVOLUPAMENT (DC-03R) Nens de menys de dos anys d’edat amb les següents característiques Deteriorament significatiu en la capacitat de participar en una relació emocional i social amb un cuidador primari. Deteriorament significatiu en la formació, el manteniment, i/o el desenvolupament de la comunicació gestual preverbal o simbòlica verbal i no verbal. Disfunció significativa en el processament visual, auditiu, tàctil, propioceptiu i sensacions vestibulars, inclosa la hiperreactivitat i hiporreactivitat a l'entrada sensorial. Disfunció significativa en la planificació motora (moviments de seqüenciació). DSM-5 El DSM-5 (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders Fifth Edition; American Psychiatric Association, 2013) és l’edició més recent dels manuals DSM que s’han publicat des de 1952. https://youtu.be/RF1ow1Y4Jo0 Per al procés d’elaboració, primer es va consulta experts i es van realitzar posteriorment estudis per comprovar aquests criteris. ○ Incorpora els avenços neurocientífics. (Chorot i cols., 2024) La seva peculiaritat és que és un manual diagnòstic que ens descriu trastorns de manera general (no específica per a la infància). ○ Hi ha menor sensibilitat cap a aquest col·lectiu en concret, de la definició i classificació de la seva problemàtica de salut mental, podríem fer sobre-diagnòstic o infra-diagnòstic. Hi ha actualització en març de 2022 (DSM-5-TR –text revisat). Modificacions, per aportar claredat de 70 trastorns. 16 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 Addició d’un trastorn (trastorn del dol perllongat). Per primer cop, revisió del text sencer per grup de treball sobre equitat i inclusió etno-racial, per incloure factors de risc de racisme i discriminació i per prevenir llenguatge estigmatitzant. DSM-5-TR 2022: Les normes per decidir si un infant reuneix o no els criteris per una categoria diagnòstica són parcialment operacionals. Per exemple: sis de nou símptomes d’una llista que han d’estar presents. Ara bo, no s’especifica com avaluar o identificar els símptomes concrets. Els usuaris del DSM-5-TR han de decidir com obtenir la informació i la font; després, combinar aquesta informació, sovint discrepant, per arribar a decisions sobre si cada criteri diagnòstic es compleix i si un infant pateix o no determinat trastorn. El trastorn mental és definit com: Síndrome ○ Caracteritzada per alteracions clínicament significatives de l’estat cognitiu (que surten d’allò que coneixem com a funcionament normatiu) ○ Que causa un impacte en el funcionament de l’individu (social, laboral o en altres activitats importants –escola-). Generalment es diferencia entre emoció, pensament i conducta. PRINCIPALS CATEGORIES DIAGNÒSTIQUES RELLEVANTS PER LA INFÀNCIA DSM-5-TR Trastorn del desenvolupament intel·lectual Trastorns de la comunicació Trastorns de l’espectre autista Trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat Trastorn específic de l’aprenentatge Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics Trastorn bipolar Trastorn per conducta pertorbadora amb desregulació de l’estat d’ànim Depressió major Trastorn depressiu persistent Trastorn d’ansietat de separació Mutisme selectiu 17 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 Fòbia específica Trastorn d’ansietat social Trastorn per ansietat generalitzada Trastorn obsessiu-compulsiu Trastorn reactiu de la vinculació Trastorn de relació social desinhibida Trastorn d’estrès posttraumàtic Trastorns per símptomes somàtics Trastorns de la conducta alimentària Trastorns de l’excreció Trastorns de la son-vigília Disfòria de gènere Trastorns disruptius, del control d’impulsos i de la conducta Trastorns relacionats amb substàncies i trastorns addictius INCLOU ALTRES PROBLEMES QUE PODEN SER OBJECTE D’ATENCIÓ CLINICA DSM-5-TR Altres afeccions i problemes psicosocials i mediambientals que precisen d’atenció clínica o que poden afectar (...) el diagnòstic, curs, pronòstic o tractament del trastorn mental d’un individu. 1. Conducta suïcida 2. Maltractament o negligència 3. Problemes de relació 4. Problemes educatius 5. Problemes ocupacionals 6. Problemes d’habitatge 7. Problemes econòmics 8. Problemes relacionats amb l’entorn social 9. Problemes relacionats amb la interacció amb el sistema legal 10. Problemes relacionats amb altres circumstàncies psicosocials, personals i medioambientals (p.e. víctima de terrorisme o delinqüència, embaràs no desitjat, exposició a catàstrofe...). 11. Problemes relacionats amb l’accés a l’assistència medica o altra assistència sanitària. 12. Circumstàncies de la història personal (p.e. antecedents de trauma, desplegament militar). 18 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 13. Altres encontres amb serveis de salut per orientació i consell mèdic (p.e. orientació sexual) 14. Altres afeccions o problemes que poden ser objecte d’atenció clínica (p.e. vagabundeig per trastorn mental, dol no complicat....) F.94.0 MUTISME SELECTIU (CRITERIS DSM-5-R) A. Incapacitat constant de parlar en situacions socials específiques en què hi ha expectativa per parlar (p. ex., a l'escola) malgrat fer-ho en altres situacions. B. L'alteració interfereix en els assoliments educatius o laborals, o en la comunicació social. C. La durada de l’alteració és com a mínim d’un mes (no limitada al primer mes d’escola). D. El fracàs de parlar no es pot atribuir a la manca de coneixement o a la comoditat amb el llenguatge parlat necessari a la situació social. E. L'alteració no s'explica millor per un trastorn de la comunicació (p. ex., trastorn de fluïdesa –quequeig- d'inici a la infància) i no es produeix exclusivament durant el curs d'un trastorn de l'espectre autista, l'esquizofrènia o altre trastorn psicòtic. ICD-11 [anglès] / CIM-11 [català] / CIE-11 [castellà] 2019 La Classificació Internacional de les Malalties (International Classification of Diseases; ICD) és l’instrument utilitzat per l’Organització Mundial de la Salut o OMS (WHO) per classificar els problemes de salut. Va ser elaborat per l’OMS amb professionals de tots els continents. Va ser aprovada al 2019 per l’Assemblea de l’ONU i va entrar en vigor en gener 2022. Està en procés d’implementació pels diferents estats membres. L’OMS utilitza aquesta classificació pel seguiment de tendències i dades epidemiològiques sobre les malalties, com ara prevalença, control de la salut en diverses poblacions… CIM-11 S’utilitza a tot el món i permet comparar i compartir informació sobre la salut a través d’un llenguatge comú. 19 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 Segueix un sistema de classificació categorial i agrupa trastorns categorials similars segons el judici clínic, tractant d’organitzar-los en categories el més homogènies possibles. Especifica presentacions diferencials pels trastorns en funció de l’edat. La seva versió anterior, del 1990, (CIM-10) és també el sistema de codificació que utilitza el CatSalut: https://www.gencat.cat/catsalut/cim-10-mc-scp/tabular.html Les descripcions clíniques i els requisits de diagnòstic per als trastorns mentales, conductuals y del desenvolupament neurològic de la CIM-11 (ICD-11 CDDR) van ser publicats en 2024 en anglès: https://www.who.int/publications/i/item/9789240077263 PRINCIPALS CATEGORIES DIAGNÒSTIQUES RELLEVANTS PER LA INFÀNCIA CIM-11 06 - Trastorns mentals, del comportament i del neurodesenvolupament (6A00-6E60) 6A00-6A06 Trastorns del neurodesenvolupament ○ 6A00 Trastorn del desenvolupament intel·lectual ○ 6A01 Trastorns del desenvolupament de la parla o el llenguatge ○ 6A02 Trastorn de l’espectre autista ○ 6A03 Trastorn del desenvolupament de l’aprenentatge ○ 6A05 Trastorn per hiperactivitat amb dèficit d’atenció 6E60 Síndrome del neurodesenvolupament secundari 6A20 Esquizofrènia 6A60-6A7Z Trastorns de l'estat d'ànim ○ 6A60-6A6Z Trastorns bipolars i relacionats ○ 6A70 Trastorn depressiu d'episodi únic ○ 6A72 Trastorn distímic 6B00-6B0Z Trastorns d'ansietat o relacionats amb la por ○ 6B00 Trastorn de ansietat generalitzada ○ 6B01 Trastorn de pànic ○ 6B02 Agorafòbia ○ 6B03 Fòbia específica ○ 6B04 Trastorn d’ansietat social ○ 6B05 Trastorn d’ansietat per separació ○ 6B06 Mutisme selectiu 6B20 Trastorn obsessiu compulsiu 6B40-6B4Z Trastorns específicament associats amb l’estrès ○ 6B40 Trastorn per estrès posttraumàtic ○ 6B41 Trastorn per estrès posttraumàtic complex 20 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 ○ 6B43 Trastorn d’adaptació ○ 6B44 Trastorn reactiu del vincle ○ 6B45 Trastorn de compromís social desinhibit 6B80-6B8Z Trastorns del comportament alimentari ○ 6B80 Anorèxia nerviosa ○ 6B81 Bulímia nerviosa 06 - Trastorns mentals, del comportament i del neurodesenvolupament (F01-F99) (continuació) 6C00-6C0Z Trastorns d’eliminació (orina o femtes) 6C40-6C5Z Trastorns deguts a l’ús de substàncies o altres comportaments addictius 6C73 Trastorn explosiu intermitent 6C90- 6C9Z Trastorns de comportament disruptiu i disocial ○ 6C90 Trastorn desafiant i oposicionista ○ 6C90 Trastorn de comportament disocial 07 – Trastorns del son i la vigília (7A00-7B2Z) 08 – Malalties del sistema nerviós (8A00-8E7Z) 8A05.0-8A05.Z Trastorns per tics 8A60-8A6.Z Epilèpsia o convulsions 17 Condicions relacionades amb la salut sexual HA60-HA6.Z Discordança de gènere 23- Causes externes de morbiditat o mortandat 24- Factor que influeixen en l’estat de salut o en el contacte amb els serveis de salut TRASTORN DISTÍMIC (CRITERIS CIM-11) Estat d'ànim deprimit persistent (és a dir, amb una durada de 2 anys o més –pot ser 1 any en nens -), durant la major part del dia, la majoria de dies, segons informa l'individu (per exemple, sentir-se apagat, trist) o per observació externa (per exemple, l'aparença llàgrima i derrotada), és necessari per al diagnòstic. En nens i adolescents l'estat d'ànim deprimit pot manifestar-se com a irritabilitat persistent. L'estat d'ànim deprimit s'acompanya de símptomes addicionals típicament vistos en un episodi depressiu, encara que aquests poden ser més lleus, com ara: Disminuació notable de l’interès o plaer per les activitats Concentració i atenció reduïdes, o indecisió Baixa autoestima, o culpa excessiva o inadequada 21 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 Desesperança pel futur Son alterat o augment del son Disminució o augment de la gana Poca energia o fatiga. Durant els 2 primers anys del trastorn, mai hi ha hagut un període de 2 setmanes durant el qual el nombre i la durada dels símptomes fossin suficients per satisfer els requisits diagnòstics d'un episodi depressiu. Tot i que els intervals breus sense símptomes durant el període d'estat d'ànim deprimit persistent són coherents amb el diagnòstic, mai no hi ha hagut períodes prolongats sense símptomes (per exemple, de 2 mesos o més) des de l'inici del trastorn. No hi ha antecedents d'episodis maníacs, mixtos o hipomaníacs, que indiquin la presència d'un trastorn bipolar o relacionat. Els símptomes no són una manifestació d'una altra condició mèdica (per exemple, hipotiroïdisme) i no es deuen als efectes d'una substància o medicament sobre el sistema nerviós central (per exemple, benzodiazepines), ni pels efectes d'abstinència (per exemple, d'estimulants). Els símptomes donen lloc a un malestar significatiu per experimentar símptomes depressius persistents o un deteriorament important en les àrees de funcionament personal, familiar, social, educativa, laboral o d'altres importants. Si es manté el funcionament, és només mitjançant un esforç addicional important. SEMBLANCES ENTRE DSM-5-TR I CIM-11 Esquemes descriptius i ateòrics dels quadres clínics de cada trastorn, criteris o pautes pel diagnòstic i diagnòstic diferencial. Intenten validar la informació a posteriori. Llistats de criteris explícits. ○ Generalment considera que cal tenir un nombre de símptomes del llistat per tenir el trastorn. ○ NO es comenta la gravetat necessària de cada símptoma per ser considerat com a clínicament significatiu Criteri clínic: afectació funcional o malestar clínicament significatius. NO informa sobre quins procediments d’avaluació aplicar per tal de realitzar les formulacions diagnòstiques. El professional s’informa i decideix com i de qui obté 22 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 informació, i com combina les dades (a vegades discrepants). Compte: dèficits de fiabilitat inter-observador! El CIM-11 ha igualat en gran mesura la classificació del DSM-5 i els criteris diagnòstics (Chorot i cols., 2024). Hi ha hagut coordinació entre professionals que van treballar en capítol 6 de CIM-11 i professionals que van elaborar DSM-5 (Krawczyk i Święcicki, 2020). CRÍTICA A DSM-5-TR I CIM-11 Consell Superior de Salut (SHC) de Bèlgica va aconsellar el govern de Bèlgica abandonar sistemes de classificació diagnòstica, segons notícia d’Infocop (2019) i de Psyciencia (2019). Motius: ➔ Superposició significativa entre diagnòstics. Difícil trobar el límit entre un i altre diagnòstic. ➔ Diferència entre persona sana i amb trastorn és de grau, dimensional (impacte de característiques en funcionament), no categorial. ➔ Pressuposen que trastorns mentals son d’origen biomèdic, però ◆ Cap trastorn té evidència d’origen neurobiològic. ◆ Això augmenta l’estigma ➔ Categories diagnòstiques no són útils per la persona, perquè no proporcionen una imatge dels símptomes, les necessitats d'atenció i el pronòstic en no tenir validesa, fiabilitat i poder predictiu. SHC valora que és més útil comprendre la combinació de factors que causen i mantenen els símptomes que identificar una categoria. Cal un canvi total de paradigma en salut mental, d’enfocament biomèdic imperant a paradigma de la recuperació. Recomanacions: ➔ En enmarcar el cas i els seus símptomes, centrar-se en la persona en si, parant especial atenció a com es manifesten en ella els factors mentals, existencials (donar i perdre significat, experiència subjectiva de malestar), biològics, socials i culturals de la persona. ➔ Escoltar activament les queixes subjectives i atendre-les, sense necessitat de diagnòstic previ. ➔ Cercar un nou significat, identitat i connexió amb els altres i la recuperació social dels individus. 23 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 ➔ Enfocaments de tractament tradicionals i els protocols basats en l'evidència constitueixen només una de les estratègies d'intervenció dins un procés relacional més ampli, on la relació terapèutica hi juga un paper essencial. MODELS DE BASE EMPÍRICA Els sistemes DC-03R, DSM-5-TR i CIM-10 estan construïts a partir de sistemes top-down o de dalt a baix, els experts defineixen els criteris dels trastorns i se n’asssumeixen una causa comuna per cada trastorn. En canvi els models de base empírica estan construïts pel plantejament de bottom-up o de baix a dalt: 1. Identificació de problemes psicològics i/o biològics que tendeixen a aparèixer agrupats o “símptomes que apareixen junts “ 2. Instruments estandarditzats administrats per quantificar aquests problemes a diferents observadors (Children Behaviour Checklist –CBCL, per a pares-, el Teacher’s Report Form del CBCR–TRF, per a mestres- i el Youth Self-Report del CBCL –YSR per a nens/es de 11 a 18 anys-, d’Achenbach); les puntuacions en qualsevol infant es comparen amb la mostra general representativa. 3. Anàlisi estadística de mostra ampla representativa d’infants. 4. Agrupació dels símptomes que sorgeixen a la mostra (síndrome empírica). Síndromes: 1. Banda estreta: a. Ansiós/deprimit, aïllament/deprimit, queixes somàtiques, problemes socials, problemes de pensament, problemes d’atenció, conducta agressiva i conducta de transgressió de normes. 2. Banda ampla: a. Simptomatologia internalitzant → Implica problemes principalment amb un mateix (“dins”). b. Simptomatologia externalitzant → Implica problemes amb altres persones i les normes socials. Les troballes empíriques indiquen que la majoria dels factors de risc per als trastorns mentals operen de forma dimensional, i la major part dels trastorns mentals també operen dimensionalment (Rutter, 2011). Exemple: continuum depressió psicòtica-trastorns bipolars-trastorn esquizoafectiu-esquizofrènia. Molts instruments d’avaluació quantifiquen els criteris diagnòstics avaluant la freqüència, la intensitat i/o severitat dels problemes i sumant les valoracions o el número de 24 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 problemes per obtenir puntuacions quantitatives pel grau en què les persones manifesten determinats trastorns. ALTERNATIVA: ENTREVISTA ESTANDARITZADA Es dissenyen esperant una major fiabilitat i validesa entre professionals. Inclou múltiples preguntes específiques sobre si el nen compleix o no cada categoria rellevant de la psicopatologia infantil. Preguntes tancades (sí/no), sense que el clínic faci comprovacions o interpretacions clíniques → NO sempre són diagnòstics correctes. - Exemple: Kiddie-Schedule for Affective Disorders & Schizophrenia, Present & Lifetime Version (K-SADS-PL; Ambrosini, 2000). Versió per a pares i adolescents, temps d’administració 2-4 hores aprox. K-SADS-PL KSADS-Present and Lifetime Version Versió validada per a mostra espanyola. Entrevista semi-estructurada Detecció precoç d’esquizofrènia i trastorn afectius, entre d’altres, en infants en edat escolar 6-18 anys. Avalua: Trastorn depressiu major Mania Trastorns bipolars Esquizofrènia Trastorn esquizoafectiu Ansietat generalitzada Trastorn per estrès posttraumàtic Trastorn obsessiu compulsiu Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat Trastorn de conducta Anorèxia nerviosa Bulímia 25 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 ESTRUCTURA K-SADS-PL 1. Entrevista introductòria no estructurada - Història del desenvolupament Història del desenvolupament i la història del problema presentat. Notes detallades al full de registre sobre Informació demogràfica bàsica Historial de salut física i mental i tractaments previs Queixes actuals i les relacions dels joves amb amics, família, escola i aficions. Aquesta secció permet a l'entrevistador flexibilitat per recopilar més informació sobre preguntes que necessiten elaboració. 2. Principals trastorns Entrevista de screening diagnòstic Revisa els símptomes actuals i passats més greus. Els símptomes dels trastorns s'agrupen en mòduls. Si el pacient no mostra cap símptoma actual o passat per a les preguntes de garbellat, no cal fer la resta de preguntes del mòdul. Llista de verificació suplementària de finalització S'utilitza una llista de verificació addicional per detectar trastorns addicionals. Valoració d’altres paràmetres Durada, afectació funcional, evidència d’un precipitant. Acompleix criteris de diferents diagnòstics clínics. 3. Suplements diagnòstic adequats Revisen la presència/absència de símptomes d'altres trastorns, inclosos els trastorns d'ansietat, els trastorns del comportament i l'abús de substàncies. 26 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])