Resiliència i Capacitat d'Afrontament

Aquest model es basa en categoritzar patrons desadaptatius en trastorns mentals hipotètics. S'assumeix que aquests trastorns tenen una etiologia biològica comuna.

Aquest model s'enfoca en la quantificació de la conducta i la valoració de l'intensitat dels problemes. Es basa en l'avaluació psicomètrica de mostres àmplies de persones per identificar patrons de problemes (signes i símptomes) que tendeixen a co-ocórrer.

Aquest model es basa en hipòtesis sobre la covariació de signes i símptomes observats en la pràctica clínica.

Aquest model s'enfoca en la identificació de factors que contribueixen a la co-occurència de problemes, inclosos factors biològics, ambientals i emocionals.

En aquest model, l'etiologia es considera des d'una perspectiva multifactorial (biològica, ambiental, etc.).

Aquest model es basa en la idea que un trastorn mental és un conjunt de problemes (conductuals, emocionals, socials) que co-ocórrerrem per causes físiques o experiencials. Aquests problemes poden incloure signes i símptomes que es presenten conjuntament.

Aquests models es deriven de l'acord entre experts, que determinen com es diuen els trastorns i quins són els criteris per a un diagnòstic. Són categoritzacions de patrons desadaptatius.

Els models diagnòstics organitzen patrons de comportament en categories de trastorns mentals hipotètics. Aquests models es basen en una base empírica, però no en l'etiologia d'aquests trastorns, que sovint ha d'investigar-se més a fons.

Es refereix a la inclusió de perspectives de diferents fonts d'informació, com els pares, els professors i el propi infant (si té més de 11 anys), per obtenir una comprensió més completa del seu funcionament.

Són conjunts de criteris que defineixen si un individu cumpleix amb les característiques necessàries per a un diagnòstic. Aquests criteris són establerts per experts en el camp.

La classificació diagnòstica s'utilitza per ajudar a comunicar-se entre professionals de la salut mental i per facilitar la recuperació de la informació.

Els models diagnòstics serveixen com a fonament per a la construcció de teories sobre el funcionament de la ment humana i el desenvolupament de trastorns.

La classificació diagnòstica impulsa la recerca, ja que permet estudiar la causa i origen dels trastorns.

Permet acumular dades i documentació sobre cada categoria clínica, proporcionant una base per a una major comprensió del trastorn.

Els models diagnòstics permeten fer prediccions sobre el desenvolupament del trastorn al llarg del temps, brindant una perspectiva a llarg termini.

La classificació diagnòstica permet fer un diagnòstic més precís i oferir un tractament més efectiu, ja que proporciona un marc de referència per entendre el problema.

Un model de classificació per a infants de 0 a 3 anys desenvolupat per professionals de l'atenció a la primera infància als Estats Units. Aquest model és diferent del DSM ja que es centra en les necessitats específiques d'aquestes edats i reconeix el desenvolupament únic de cada infant.

Aquest eix del DC-03R identifica els trastorns dels infants, però té en compte els rangs d'edat. Els infants menors de 3 anys tenen un desenvolupament particular i els trastorns es defineixen diferentment que en el DSM-IV per adults.

Aquest eix del DC-03R avalua les relacions de l'infant amb els seus cuidadors. Inclou una escala per quantificar la qualitat de la relació i una llista per detectar i registrar problemes relacionals, si n'hi ha.

Aquest eix del DC-03R abasta tots els problemes mèdics o biològics que l'infant pot presentar, inclosos els diagnòstics per a la salut física.

Aquest eix del DC-03R considera els factors ambientals o socials que podrien afectar l'infant, com ara situacions familiars difícils, violència o pèrdues.

Aquest eix del DC-03R avalua el desenvolupament emocional i social de l'infant, considerant factors com ara les emocions, la interacció social, i la capacitat de regular-se.

Un trastorn del DC-03R que es caracteritza per dificultats per afrontar situacions estressants, com ara pèrdues, canvis o traumes. L'infant pot presentar símptomes com ara ansietat, por, retraïment o dificultats per dormir.

Un trastorn del DC-03R en què l'infant té dificultats per regular el seu estat emocional. Pot experimentar sentiments intensos i dificultats per controlar-los. Les emocions poden manifestar-se de maneres inusuals o exagerades.

El DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals, Cinquena Edició) és un manual de referència per a la diagnosi de trastorns mentals. S'utilitza per a diagnosticar i classificar els trastorns mentals, proporcionant criteris diagnòstics específics.

El DSM-5 és un manual que descriu els trastorns mentals d'una manera general, sense considerar les característiques específiques de la infància.

El DSM-5 es basa en la classificació de trastorns mentals en categories diferenciades. Es creen categories diferenciades que descriuen els patrons de problemes conductuals, emocionals i socials.

Els criteris diagnòstics ofereixen directrius per determinar si un individu satisfà els requisits per a un diagnòstic. No obstant això, no s'especifica com avaluar els símptomes.

L'ús del DSM-5 implica la combinació d'informació diversa (procedent de diversos professionals) en una diagnosi. El diagnòstic final depèn de la interpretació i la integració de tota la informació, que al final de la jornada és subjectiva.

La revisió del DSM-5 (DSM-5-TR) va resultar en l'addició de nous trastorns i la revisió de criteris ja existents.

El DSM-5-TR és una versió revisada del DSM-5, enfocada en la inclusió i l'equitat etno-racial. S'ha revisat el text per a incorporar factors de risc relacionats al racisme i la discriminació, així com per a evitar termes estigmatitzants.

Un conjunt de signes i símptomes que es presenten junts i causen un impacte significatiu en el funcionament d'una persona.

Una síndrome que afecta el funcionament cognitiu, social, laboral o en altres activitats importants.

Un trastorn que afecta el desenvolupament de la intel·ligència, incloent habilitats per a l'aprenentatge, resolució de problemes i adaptació social.

Un trastorn que afecta la comunicació verbal i no verbal, dificultant l'expressió d'idees i la comprensió d'altres.

Un grup de trastorns complexos que afecten la interacció social, la comunicació i el comportament.

Un trastorn que afecta la concentració, l'atenció i el control dels impulsos.

Un trastorn mental que es caracteritza per sentiments d'intensa tristesa, pèrdua d'interès i energia, sentiments de culpabilitat i idees suicides.

Un trastorn que es manifesta amb canvis d'humor extrems, inclosos períodes de manies i depressió.

Incapacitat persistent de parlar en situacions socials específiques, malgrat poder fer-ho en altres contextos.

Classificació de malalties i problemes de salut utilitzada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Un sistema global per a la classificació de malalties.

Fàrmacs que s'utilitzen per a tractar els problemes de salut mental.