1BAT TEMA 1-1 PDF - La Revolució Francesa i l'Imperi

TEMA 1 LA REVOLUCIÓ FRANCESA I L’IMPERI 1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM Estaments i privilegis Societat de l’antic règim organitzada en estaments: noblesa, clero i tercer estat. Noblesa i clero eren estaments privilegiats. Tenien més drets, no pagaven impostos, posseïen les terr...

TEMA 1 LA REVOLUCIÓ FRANCESA I L’IMPERI 1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM Estaments i privilegis Societat de l’antic règim organitzada en estaments: noblesa, clero i tercer estat. Noblesa i clero eren estaments privilegiats. Tenien més drets, no pagaven impostos, posseïen les terres sobre les quals exercien jurisdicció i cobraven impostos als llauradors. Ocupaven els càrrecs de l’administració. Hi havien grans diferències entre alt clergat (bisbes i abats) amb grans riqueses i baix clergat (rectors, sacerdots, monjos). També entre alta noblesa (formaven part de la Cort, rebien moltes rendes) i la baixa noblesa. Els no privilegiats constituïen el Tercer Estat. Havien de pagar impostos i rendes. Representaven el 95% de la població. La major part eren llauradors, també classes populars urbanes (artesans, servents) i els burgesos (comerciants, banquers, advocats, etc) Societat agrària i senyorial Principis segle XVIII – agricultura principal font de riquesa. Agricultura poc productiva i endarrerida. La major part de la terra estava vinculada (no es podia vendre). Els llauradors pagaven drets als senyors, delme a l'església i impostos a l’Estat. Els senyors vivien de les rendes. Tenien jurisdicció sobre el senyoriu, on podien dictar normes, exercir justícia o crear impostos nous. Els llauradors tenien pocs excedents – escassa oferta de productes als mercats. Agricultura de subsistència, policultiu, autoconsum. Una població estancada Subalimentació, manca d’higiene, escassos recursos mèdics - alta mortaldat (30-40 ‰). Esperança de vida baixa. Alta natalitat – creixement escàs o nul. Períodes de males collites – malalties i epidèmies. Crisis de subsistència. Acaparament, pujades de preus, revoltes. L’impuls de la burgesia urbana Noves tècniques i cultius que van augmentar la productivitat agrícola. Canvis impulsats per nous propietaris agraris que buscaven el benefici. Augment de la producció agrícola - reducció de la mortaldat - creixement de la població - desenvolupament del comerç i les manufactures - expansió de les ciutats Burgesia emprenedora en les ciutats, interessada en les manufactures i el comerç. Dificultats per a desenvolupar els negocis: necessitaven l’autorització de la monarquia per a crear fàbriques noves, control dels gremis. La burgesia augmenta el seu poder econòmic, però la seua condició de no privilegiats dificulta el seu creixement. Impostos i regulacions econòmiques, exclosos del poder. La burgesia coincidia amb la resta del Tercer Estat en un interés comú: acabar amb els privilegis i els drets feudals. L’absolutisme i els seus límits Monarquia absoluta de dret diví. El rei concentra tots els poders (govern, política exterior, lleis, justícia...) Poder no sotmés a cap control. Autoritat que emanava de Déu. Consell d’Estat, principal òrgan de govern. Membres designats pel rei. Arbitrarietat. Desprotecció dels súbdits.  L’exèrcit sufoca les desobediències. Límits a l’autoritat reial: privilegis tradicionals de la noblesa i el clergat. La Il·lustració, una crítica a l’absolutisme John Locke Liberalisme: l’estat ha de garantir els drets de l’individu. Poder legislatiu separat de l’executiu. Empirisme: el coneixement ha de basar-se en l’experiència pràctica i no en creences. Il·lustració: moviment cultural europeu a la segona meitat del s.XVIII. Montesquieu, Voltaire, Rousseau... Defensen la llibertat i la igualtat de tots els homes davant la llei com a base d’una nova organització de la societat. Defensa de la meritocràcia. Raó com a únic mitjà per entendre el món. Rebuig a la religió o la tradició. Crítica a la societat estamental, els privilegis i l’absolutisme. El despotisme il·lustrat El pensament il·lustrat influeix sobre algunes monarquies europees. Reformes administratives i reformes econòmiques sense modificar les bases de l’Antic Règim. Abast limitat.