La crisi de l’antic règim

Study Notes

La societat de l’Antic Règim es va organitzar en estaments: noblesa, clergat i tercer estat.
Noblesa i clergat eren estaments privilegiats. Tenien més drets, no pagaven impostos, posseïen les terres sobre les quals exercien jurisdicció i cobraven impostos als llauradors.
El tercer estat, no privilegiat, representava el 95% de la població i havia de pagar impostos i rendes.
La major part dels membres del tercer estat eren llauradors, però també hi havia treballadors urbans (artesans, servents) i burgesos (comerciants, banquers, advocats, etc.).

Al segle XVIII, l’agricultura era la principal font de riquesa.
La major part de les terres estaven vinculades, és a dir, no es podien vendre.
Els llauradors tenien pocs excedents, cosa que limitava l’oferta de productes als mercats.
La població es mantenia estancada a causa de la subalimentació, la manca d’higiene i els escassos recursos mèdics.
Les males collites comportaven malalties i epidèmies, que provocarien crisis de subsistència.

Noves tècniques i cultius van augmentar la productivitat agrícola.
La burgesia urbana, interessada en les manufactures i el comerç, va impulsar aquest canvi.
L’augment de la producció agrícola va contribuir a la reducció de la mortaldat i al creixement de la població.
El desenvolupament del comerç i les manufactures va conduir a l’expansió de les ciutats.

La monarquia absoluta es basava en el dret diví.
El rei concentrava tots els poders, incloent el govern, la política exterior, les lleis i la justícia.
El seu poder no estava sotmès a cap control.
Els consells d’estat, que es formaven amb els membres designats pel rei, eren els òrgans de govern.
L’exèrcit era un instrument de control del rei per a sufocar qualsevol desobediència.
El poder del rei estava limitat pels privilegis tradicionals de la noblesa i el clergat.

La Il·lustració va ser un moviment cultural europeu del segle XVIII que va criticar l’absolutisme, les desigualtats socials i la religió.
La Il·lustració va defensar la llibertat i la igualtat de tots els homes davant la llei.
Destacaren figures com John Locke, Montesquieu, Voltaire i Rousseau.

El despotisme il·lustrat va ser un model polític que va implementar algunes reformes administratives i econòmiques sense modificar les bases de l’Antic Règim.
Aquest model estava influït pel pensament il·lustrat.
La idea era modernitzar l’estat sense canviar el sistema de poder.