La Revolució Francesa i l'Imperi (PDF)

La Revolució Francesa i l’Imperi Per què la Revolució Francesa suposa l’inici de l’edat contemporànea?  REVOLUCIÓ FRANCESA (1789) CONTEXT HISTÒRIC -Què és la Revolució Francesa? 2 -Quan? On? -Quins canvis va suposar? SONG: VIVA LA VIDA COLDPLAY https://www.youtube.com/watc...

La Revolució Francesa i l’Imperi Per què la Revolució Francesa suposa l’inici de l’edat contemporànea?  REVOLUCIÓ FRANCESA (1789) CONTEXT HISTÒRIC -Què és la Revolució Francesa? 2 -Quan? On? -Quins canvis va suposar? SONG: VIVA LA VIDA COLDPLAY https://www.youtube.com/watch?v=jrP8lrB2BCE&t=15s MAPA: EUROPA EN EL SEGLE XVIII REVOLUCIÓ 6 ABSOLUTISME LIBERALISME ESQUEMES: ABSOLUTISME V LIBERALISME http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucionsliberals.htm CONTRASTA: canvis polítics: sobirania nacional. L’Antic Règim Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX). Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir: − una població estancada, − una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial, − una societat estamental i − un sistema polític absolutista. El terme Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa. Antic Règim (segle XVIII)  Societat estamental ESTAMENT: Un estament es correspon amb un grup social. També se l’anomena estat o ordre. Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil. -Desigualtat civil per naixement. - Privilegi jurídic. - Europa feudal.  Societat estamental NOBLESA SITUACIÓ: PRIVILEGIS: Posseeix la major part de les - ECONÒMICS: exempts d’impostos, terres i viu de les rendes. concentren gairebé 1/3 de les terres, i Riquesa abundant i monopolitza viuen de les seves rendes. tots els càrrecs - JURÍDICS: tribunals especials, no Gaudeix de privilegis econòmics i pateixen presó per deutes. fiscals (no paguen impostos) - JURISDICCIONALS: poden nomenar càrrecs públics, cobrar impostos i TIPUS: administrar justícia en els seus senyorius. ALTA NOBLESA - POLÍTICS: controlen els càrrecs públics i NOBLESA DE TOGA militars. BAIXA NOBLESA. - SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge, sedes, seients preferent a l’església. MENTALITAT: Ser propietaris de terres i viure de rendes és l’ideal de bona part de la societat. El treball manual i les activitats comercials o mercantils no els estaven permeses.  Societat estamental CLERGAT TIPUS: SITUACIÓ: ALT CLERGAT: d’origen noble. L’església els -PRIVILEGIS ECONÒMICS: exempts oferia una posició social i econòmica adient al d’impostos, cobren el delme i seu naixement. El formaven els arquebisbes i concentren gairebé 1/3 de les terres en bisbes, així com abats i abadesses dels règim de “mans mortes”, fruit de les monestirs rurals. donacions dels laics BAIX CLERGAT: d’origen humil, patia unes -Tenen gran influència en la societat condicions semblants al poble. gràcies a l’educació, i la tasca catequètica. Delme: impost sobre els productes agraris que consisteix en el pagament d’un 10% de la collita que els llauradors havien d’entregar a l’Església durant l’Antic Règim  Societat estamental No Privilegiats PAGESOS: ESTAT POPULAR-Tercer Estat: Eren el grup més nombrós. Estaven obligats a treballar les terres dels - 90-95% de la població. privilegiats. - Sense privilegis ni concessions. Pagaven molts impostos. -Agrupava a persones molt diferents Condicions de vida molt dures. -Lluitaran per la igualtat civil. BURGESIA: Formada pels grans artesans, comerciants i banquers. Grup econòmicament molt actiu i la seua riquesa va augmentant al llarg del segle. Malgrat la seua riquesa, grup sense influència política, ja que estava marginada dels grups de poder. La seua aspiració era arribar a tindre prestigi social i polític (compren càrrecs). CLASSES POPULARS: - Artesans, servents, soldats, obrers... - Treballadors manuals agrupats - Delinqüents, captaires... Economia agraria i senyorial. - La terra era la principal font de riquesa. LA CRISI S’ORIGINA EN LES ONES RURALS - La propietat de la terra estava VINCULADA a: la noblesa, a l’Església, als MALES COLLITES municipis o a la Corona. REDUCCIÓ DE LA VENDA DE AUGMENT DEL PRODUCTES Economia de subsistència: PREU DEL BLAT ARTESANALS crisis de subsistència: Es tractava de crisis econòmiques periòdiques: males FAM ATUR collites, guerra, gelades, sequera, seguides de l’augment de preus dels DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a DISMINUCIÓ DELS REVOLTES la mort. INGRESSOS REALS Amb una producció ramadera també DE FAM (dèficit insuficient. pressupostari) Comerç local i comarcal.  Comerç i transport Comerç local i - Escassos excedents interior comarcal: - Baix nivell d’especialització - Insuficiència dels transports (camins i carreteres) -Mercats setmanals i fires anuals -Reglamentació dels gremis Població estancada. Escàs creixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades, una esperança de vida baixa i l’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques. Incidència de les crisis de subsistència. SOCIETAT AGRÀRIA - 80% població - Poc productiva - Retard tecnològic - Dependència del clima - Producció limitada - Rotació triennal amb guaret - Impostos - Mala nutrició (no carn) - Revoltes (fam, preus, misèria, pocs aliments...)  *** CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS. Quin grup els propicia? Quins motius tenia? Escriu quatre canvis que s’introdueixen. Escriu dues repercussions d’aquests canvis. Comerç colonial i comerç triangular. ESCENA 1: “LA MÁSCARA DE HIERRO” https://www.youtube.com/watch?v=qrqonYRfEzM&t=3s  Política: l’absolutisme MONARQUIA ABSOLUTA: - Poder absolut: legislatiu, executiu i judicial. -Autoritat divina: origen diví, l’autoritat li la concedia Déu. - Dirigia la política exterior. - Cap de l’exèrcit. Limitacions del poder: - Poders locals i governs municipals. - Necessitaven el reforç de les assemblees representatives (noblesa i clero) Lluís XIV Bossuet Institucions: - Consell d’Estat (assessora) - Parlaments (Les Corts) Discurs de Lluís XIV, pàg. 6 - Funcionaris, secretaris, alcaldes... ACTIVITAT 5 - Mantenir sistema feudal (privilegis) - Senyoria jurisdiccional. https://www.youtube.com/watch - Exèrcit. ?v=qrqonYRfEzM  Noves idees: La Il·lustració. Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i BASES DE LA IL·LUSTRACIÓ: científic) que es va desenvolupar a - Raó (entendre el món). Oposat al l’Europa del segle XVIII (“segle de les principi d’autoritat. Llums”) i suposà una crítica dels aspectes - Coneixement comporta educació i bàsics de l’Antic Règim. Les idees progrés. il·lustrades van inspirar la independència - Tolerància dels Estats Units i la Revolució Francesa - Codis morals - Llibertat i igualtat PRECEDENTS: - Mobilitat social i mèrit - Naturalesa com a font de justícia i John Locke: bondat. - Divisió de poders - Felicitat. - Igualtats drets - Pacte social Isaac Newton: - Mètode científic  La Il·lustració PENSAMENT POLÍTIC: LIBERALISME POLÍTIC Montesquieu Voltaire Jean-Jacques Rousseau (1689-1755) (1694-1778) (1712-1778) L’Esperit de les lleis (1748) Tractat sobre la El Contracte Social, Emili, tolerància (1763) Discursos... La divisió de poders: Contra la intolerància - L’ésser humà és bo per naturalesa; i la superstició la societat el corromp. Legislatiu: Parlaments - Les persones cedeixen la soberania Executiu: rei religiosa a un poder superior (un govern): Judicial: independent (deísme) CONTRACTE SOCIAL. Esquema: divisió de poders  La Il·lustració VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES: ⚫ Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. ⚫ Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província. ⚫ Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. ⚫ L’Enciclopèdia: Diderot i D’Alembert. DESPOTISME IL·LUSTRAT: què és? Reformes exemples  2. Els inicis del parlamentarisme Anglaterra: -com arribà a la monarquia parlamentària: cronologia. -com s’estructurava? -el parlament anglès era totalment democràtic? Representava tota la població? Raona-ho LA INDEPENDÈNCIA DELS EUA. Las 13 colònies angleses de la costa est de l’Amèrica del Nord van protagonitzar durant el segle XVIII la primera insurrecció colonial : volien igualtat i llibertat. Causes: ECONÒMIQUES: massa taxes i impostos i monopoli sobre el comerç + POLÍTIQUES: escassa o nul·la participació en la política de la metròpoli. Declaració d’Independència dels EUA  FETS:  El 4 de juliol de 1776, delegats de les 13 colònies, reunits a Filadèlfia van redactar la Declaració d’Independència dels EUA. Principis: - Dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat - Deure dels governants a respectar els drets alienables del poble  Guerra contra la metròpoli llarga: declaració d’ independència en 1783 (Yorktown).  La formació dels Estats Units  13 colònies es van agrupar en 13 estats (EUA) i George Washington à primer president.  1787 primera Constitució. Principals punts: - Separació de poders - República com a forma de govern (president molts poders) - Estat federal (capacitat d’autogovern per a cada estat)  També s’aprova una Declaració de Drets que garanteix: - Llibertat de religió - Llibertat de premsa - Llibertat d’expressió - Llibertat de reunió - Dret de ser jutjat per un jurat