La Revolució Francesa i l'Imperi Napoleònic PDF

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)  1.- Els orígens de la revolució El descontent social - Burgesia enriquida que volia accedir al poder polític. - Camperols i població urbana amb precàries condicions de vida. - Imposició de nombrosos impostos. Crisi econòmica...

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)  1.- Els orígens de la revolució El descontent social - Burgesia enriquida que volia accedir al poder polític. - Camperols i població urbana amb precàries condicions de vida. - Imposició de nombrosos impostos. Crisi econòmica - Males collites: inundacions de 1787 i seuqera de 1788:. Augment del preu dels aliments bàsics.. Disminució del consum.. Augment de l'atur i la mendicitat. - Crisi de la hisenda reial:. Augment de les despeses estatals: deute de l'estat, luxe de la cort, despeses per la guerra de la independència americana.... Ingressos insuficients. Els privilegiats no paguen impostos.  Difusió de les idees il·lustrades. - Pèrdua de recolçament del monarca LLUIS XVI. - No privilegiats: demanen igualtat, llibertat i millora de les condicions de vida; frustració davant reformes que no prosperen. - Privilegiats: desconfiança davant les idees il·lustrades, temor a la pèrdua dels seus privilegis (despotisme il·lustrat). Assamblea de notables convocada pel rei (1787): - Incrementar la recaptació: obligar als privilegiats a pagar impostos. - Els notables es negaren i demanaren la convocatòria dels Estats Generals: necessari per aprovar nous impostos. 2.- Els Estats Generals i l'Assemblea Nacional (1789) Reunió dels Estats Generals en Versalles en maig de 1789. - Representants del Primer Estat (clargat), Segon Estat (noblesa) i el Trecer Estat (poble pla). - Els estaments havien redactat els seus quaderns de queixes: greuges a debatre i resoldre. - Els PRIVILEGIATS pretenien votar per estaments per a ser majoria. - El TERCER ESTAT volia incrementar els representants, debatre conjuntament i que el vot siga per representant.  El REI accepta augmentar els representants del TRECER ESTAT però rebutja el vot individual. Els representats del TERCER ESTAT passaren a anomenar-se ASSEMBLEA NACIONAL: es consideren els únics amb legitimitat per a representar a França. - A la sala del JOC DE LA PILOTA decidiren donar a França una CONSTITUCIÓ. - Passen a anomenar-se ASSEMBLEA CONSTITUENT  3.- L'Assemblea Constituent (1789 – 1791) Accions revolucionàries populars: - ASSALT A LA BASTILLA pel poble de París (14 de juliol de 1789): presó que simbolitzava el despotisme de la monarquia francesa. - “LA GRAN POR”: atacs a castells dels nobles i crema de títols de propietat a les zones rurals. Davant la pressió popular va obligar al rei a reconèixer l’assemblea nacional.  L'Assemblea Constituent posa fi a l'absolutisme i fa triomfar la revolució liberal: - Abolició dels DRETS FEUDALS el 4 d'agost de 1789 (supressió del delme, drets de caça, monopolis senyorials, propietat vinculada de la terra, pagament diferenciat d'impostos...). - Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 d'agost de 1789) _ Inspirada en la Declaració de la Independècia americana. - Constitució de 1791.. Reconeixement de la sobirania nacional i. Drets fonamentals dels ciutadans (llibertat, igualtat, resistència a la opressió...). Monarquia parlamentària com a forma de govern... Divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial. Assemblea elegida per sufragi censitari indirecte. Dissolució de l'Assemblea Constituent i convocatòria d'eleccions.  4.- L'Assemblea Legislativa (1791 - 1792). Constituida després de les eleccions d'octubre 1791 (predomini moderat i monàrquic). Intent de fugida de Lluis XVI (juny de 1791). - Unir-se a aristòcrates exiliats per a formar un exèrcit que aturara la revolució, amb l’ajuda de potències estrangeres. - Detenció en Varennes i tornada a París. - Fort sentiment antimonàrquic per la no acceptació del rei de la voluntat popular. Oposició a la revolució: - Interior: privilegiats i monarquics. - Monarquies europees: Àustria, Prússia i Espanya.  Àustria i Prússia ameçaren amb intervindre en França per a alliberar a Lluis XVI: França els va declarar la guerra (abril de 1792). - Ajudar a la monarquia francesa. - Por a que s’escampe la revolució. - Exaltació del sentiment patriòtic enfront l’agressió estrangera: La Marsellesa. - Les derrotes inicials de França fan perillar la Revolució.  Els revolucionaris radicals consideren que les reformes són insuficients: JACOBINS i SANS-CULOTTES. En agost de 1792 el poble de París assalta la residència dels reis (les Tulleries) i el monarca és destituit per l'Assemblea: acusat de conspirar contra la revolució.  5.- La Convenció girondina (1792 – 1793). La revolta d'agost de 1792 provocà unes noves eleccions. - Naixement d'una nova assemblea: CONVENCIÓ NACIONAL. - Abolició de la monarquia i inici de la REPÚBLICA (22/10/1793). Els grups poderosos de la Convenció eren: - Girondins: republicans modertas que controlaren l'assemblea inicialment, dirigits per Brissot. - Jacobins o montanyesos: dirigits per Robespierre, Marat i Danton; republicans més radicals partidaris d'una república democràtica. - La plana: burgesos defensors del dret de propietat.  La Convenció va condemnar a LLUÍS XVI per traïció: el 21 de gener de 1793 va se executat a la guillotina. - Declaració de guerra de la resta de potències europees: Regne Unit, Províncies Unides, Espanya i estats italians (PRIMERA COALICIÓ). - Alçament reialista i ultracatòlic a la Vandée. - Radicalització de la Revolució: les masses populars envolten la Convenció exigint canvis més profunds.  6.- La Convenció muntanyesa. Cop d'estat dels SANS-CULOTTES contra els Girondins (juny de 1793). - Arrest de 29 diputats girondins. Els JACOBINS en el poder (dirigits per Robespierre). - Aprovació de la Constitució de 1793 (més “democràtica”): sobirania popular i sufragi universal masculí. - Robespierre assumeix tots els poders: dictadura. - Implantació del TERROR: la lluita contra l'amenaça militar exterior i els moviments contrarevolucionaris dona lloc a detencions i execucions massives. - Reformes econòmiques contra la crisi: control de preus màxims de productes bàsics, redistribució de la terra, salaris mínims i màxims, persecució dels especuladors... Detenció i execució de Robespierre (acusat de “tirania”) i els seus seguidors (juliol de 1794).  7.- El Directori. Instauració per part de la Convenció Termidoriana d'un nou govern moderat: etapa de transició. - Objectiu: "encarrilar la Revolució”. - Crear un “govern dels millors”. - Frenar els extremismes (jacobins i reialistes). Aprovació de la Constitució de l’any III, (1795): més conservadora. - Sobirania nacional. - Sufragi censatari. - Separació de poders: legislatiu (Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians) i executiu (DIRECTORI). La Convenció es va dissoldre després de la proclamació de la constitució.  El Directori. - Nou govern establert per la Constitució: - Estabilitzar la situació: imposició a la força de les seues decisions. - Consideren les seues polítiques com “el justo medio”: punt mig entre reforma i prudència. - Terror Blanc: repressió contra les conspiracions i els grups radicals. Conspiracions contra el govern. - Conspiració dels Iguals de Babeuf (1799): establir una societat igualitària. - Consparacions dels reialistes: reestablir als Borbons (frenada per Napoleó).  Cop d'estat del 18 de brumari (9 de novembre de 1799). - Organitzat per:. Napoleó Bonaparte: militar amb gran prestigi per les seues victòries a Itàlia i Egipte (1978).. Emmanuele-Joseph Sieyés: polític i revolucionari, un dels grans ideòlegs de la Revolució Francesa des dels seus inicis. - La inestabilitat interior i exterior i la incapacitat del Directori foren el motius argumentats: promesa de tornar la calma a França. - Establiment del CONSOLAT... Dissolució del Directori per la força.. Oposició fallida del Consell dels Cinc-cents. - Poder exèrcit per tres cònsols provisionals: Napoleò, Ducos i Sieyès.  Situació internacional: - Victòria de Napoleò contra la PRIMERA COALICIÓ en 1796 (Sacre Imperi, Prùssia, Gran Bretanya, Espanya, Portugal, Nàpols, Imperi Otomà, Províncies Unides). - Guerra contra la SEGONA COALICIÓ EN 1799 (Sacre Imperi, Prùssia, Gran Bretanya, Rússia, Portugal, Nàpols, Imperi Otomà, Províncies Unides).  8.- L'Europa napoleònica 8.1.- El Consolat Govern dirigit per tres cònsols: NAPOLEÒ, SIEYÈS I DUCOS. Promesa de tornar la calma a França (interior i exterior) Inici d'una política pacificadora: - Pau amb Àustria (1801). - Pau amb el Regne Unit (1802). - Concordat amb la Santa Seu (1801): el papa Pius VII accepta el govern de Napoleó i Napoleó reconeix el catolicisme com a religió majoritària de França i protegir els Estats Pontificis. Règim personalista: - Constitució de l'any VIII (1800): no hi ha divisió de poders. - Napoleó és proclamat CÒNSOL ÚNIC I VITALICI (1802).  Codi civil de 1804: - Llibertat i igualtat civil. - Abolició del règim feudal. - Propietat lliure de la terra. 8.2.- L'imperi napoleònic. Napoleó va ser nomenat emperador (1804). La Constitució de l'any XII (1804) li donava amplis poders. Política expansionista: voluntat d'unir a tota Europa en un “gran imperi” baix les lleis franceses.  Evolució de l'imperi napoleònic 1805: Regne Unit, Rússia i Àustria formen una coalició antifrancesa. 1805: Comença la guerra: França contra la coalició antifrancesa: - Batalla de Austerlitz (1806): victòria de França contra Rússia i Àustria. Mapa temàtic (evolució) - Batalla de Trafalgar Europa occidental (1805): derrota de França contra el Regne Unit. Evolució de l'imperi napleònic. - Batalla de Jena (1806): Elements: roig (trama), taronja, groc, marró, línies. Victòria de França contra Prússia.  1806: Àustria i Prússia es converteixen en estats aliats de Napoleó. 1806: Creació del Ducat de Varsòvia (dependent de França). 1806: Creació de la Conferència del Rin (dependent de França). 1806: Bloqueig Internacional. - Sistema econòmic i comercial per a evitar el comerç britànic amb Europa. - Portugal (aliat del Regne Unit) no l'accepta. - Napoleó decidí envair Portugal.  1808: Projecte d'invasió d'Espanya i Portugal. - Enviament de tropes a Portugal a través d'Espanya. - Ocupació d'Espanya per part de les tropes franceses, aprofitant el seu camí cap a Portugal. - Napoleó deixa la corona espanyola en mans del seu germà, Josep Bonaparte. 1812: Moment de màxima expansió de l'imperi napoleònic.  1808-1814: La resistència espanyola dóna pas a la GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA. - Napoleó será derrotat per la coalició formada entre Espanya i Renge Unit. 1812: Derrota contra Rússia. - Rússia havia mantingut el comerç amb el Regne Unit, no fent cas del bloqueig internacional. - Napoleó intentà envair Rússia. - El fred de l'hivern de Rússia fou determinant en la derrota francesa.  1813: Derrota de França en Leipzig i Vitòria (1813) contra la coalició. 1814: Napoleó abdica i s'exilia a l'illa d'Elba. - Lluis XVIII ocupà el tron de França, restituit per la coalició. 1814: Napoleó retorna al poder en “l'imperi dels cent dies”. 1815: Derrota definitiva de Napoleó en la batalla de Waterloo. 1815: Napoleó és deportat a l'illa de Saint Helena.  9.- L’HERÈNCIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA I L’IMPERI. Econòmiques i socials: - Supressió dels privilegis i igualtat en el pagament d’impostos. - Dret a la propietat. - Llibertat econòmica. - Repartiment de les terres desamortitzades. - Creació del banc de França. Polítiques: - Constitució escrita amb sobinaria nacional, separació de poders i llibertats individuals. - Igualtat davant la llei. - Assemblees elegides per sufragi censatari. Administratives. - Estructura territorial centralista.  - Laicitat de l’Estat. - Sistema judicial amb tribunals civils i penals. - Codi civil napoleònic (1804): referent per a Europa. Culturals i ideològiques. - Influència de la revolució en els liberals europeus. - Enfrontament amb l’Esglèsia. - Condemna de l’esclavitud. - Fundació de grans institucions nacionals (biblioteques, museus, universitats…).