UD1: Les Revolucions burgeses PDF

UD1: Les Revolucions burgeses 1r Batxillerat 2024-2025 Conceptes clau 1. Openfield 2. Bocage 3. Monopoli 4. Putting-out system 5. Guaret 6. Gremis 7. Estament 8. Aristocràcia 9. Privilegiats 10. No privilegiats 11. Delme...

UD1: Les Revolucions burgeses 1r Batxillerat 2024-2025 Conceptes clau 1. Openfield 2. Bocage 3. Monopoli 4. Putting-out system 5. Guaret 6. Gremis 7. Estament 8. Aristocràcia 9. Privilegiats 10. No privilegiats 11. Delme s e n e ls teus te 12. Comerç triangular i a e ls concep e fi nicions. Còp al e s d 13. Monarquia Absoluta n t s i c omplet 14. Despotisme il·lustrat apu 15. Il·lustració 16. Habeas corpus 17. Mercantilisme 1. Concepte Antic Règim: Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (s.XIX) Les societats de l’Antic Règim es caracteritzaven per tenir: 1. Una societat estamental 2. Una economia agrària en lluita amb un capitalisme comercial creixent 3. Una població estancada 4. Un sistema polític absolutista El terme Antic Règim va ser encunyat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa.  Activitat 2 La societat Estament: un estament correspon a un grup social. També s’anomena estat o ordre i són grups tancats en els quals l’ascens és molt difícil. - Desigualtat civil per naixement - Privilegi jurídic Privilegiats No privilegiats Noblesa Clergat Tercer Estat (90%-95%) - Alta noblesa (aristocràcia) - Alt Clergat - Burgesia - Molt rics i poderosos - Origen noble - Rendista, manufacturer, - Menysprear el treball - bisbes, cardenals, abats, comerciant productiu i el poble abadesses. - Actius econòmicament - Baixa noblesa - Baix Clergat - Marginats de la política - Poder afeblit - Origen humil - Pagesos - Podien ser molt pobres - Sovint tenien les mateixes - Serfs, arrendataris, Privilegis condicions que el poble. aloers - exempts d’impostos i concentren ⅓ Privilegis - 80% del tercer estat de les terres - exempts d’impostos - Condicions de vida dura - tribunals especials, no va a la - ⅓ part de les terres en règim de - Altres grups urbans presó per deutes “mans mortes” - Cobren el delme - Artesans, servents, - administren justícia, cobren - Tenen gran influència sobre la població soldats impostos Absolutisme https://youtu.be/W2LhaSImttY  Una economia preindustrial de base agrària La terra era la principal font de riquesa. La propietat de la terra estava vinculada a: la noblesa, la corona, l’església o als municipis a) Bocage b) Opendfield Impostos al rei, al senyor feudal i a l’església (delme) Societat agrària - 80% població - Poc productiva - Endarreriment tecnològic a) b) - Dependència del clima - Producció limitada - Rotació triennal amb guaret - Impostos Economia de subsistència - Mala nutrició (falta de carn) - Revoltes (fam, preus, misèria, pocs aliments…)  Una indústria poc tecnificada Món Urbà Món Rural Gremis: agrupació artesanal que Manufactures reials: tallers Putting-out system: inversor capitalista contractava els controlava (monopoli) la producció sota el patrocini de la monarquia serveis artesanals d’una família pagesa perquè elaboressin artesanal de cada ofici. que produïa objectes de luxe. un producte durant els mesos de descans agrícola. Anomenat també Sistema Domiciliari. Control - Tècniques de producció Treball domèstic - Qualitat del producte Fugir del control gremial - Preu final Unitat de producció bàsica - Accés a l’ofici Oficis Catalans representats en rajoles La transició demogràfica Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i natalitat molt elevades i una esperança de vida baixa per unes crisis demogràfiques periòdiques. Tasca 1: Què era el Delme? Què era el putting out system? En què consistia el sistema gremial? Qui formava part dels privilegiats? i els no privilegiats? Què eren els Bocage? i els openfields? Què vol dir societat estamental? Qui va ser el pare i en què consistia l’absolutisme? Com explicaries el creixement demogràfic de l’antic Règim?  El comerç Comerç interior Gran comerç internacional - Monopoli comercial - Escassos excedents Expansió colonial - Controlat per grans - Baix nivell d’especialització Augmenta la demanda companyies privilegiades - Insuficiència dels transports - Mercats setmanals i fires anuals - Fires substituïdes per llotges Institucions financeres Companyia de les Índies Capitalisme comercial Comerç Triangular Activitat 1 Venda de mà d’obra esclava africana El comerç  Activitat 3 L’absolutisme i la pràctica de govern Monarquia absoluta: forma de govern en què el poder suprem és en mans d’una sola persona anomenada rei, reina, emperador… - Poder absolut: legislatiu, executiu i judicial Despotisme il·lustrat: reformes de caràcter - Autoritat divina il·lustrat sense canviar els fonaments de la - Dirigia la política exterior monarquia absoluta. - Cap de l’exèrcit Parlamentarisme: Anglaterra i Països Baixos. Limitacions al poder absolut Habeas corpus 1679 - Poders locals. - Necessitaven el reforç de les assemblees representatives (nobles i clergat). - Manca de control del rei. Activitat 2 "El poder sobirà només resideix en la meva persona; és només per mi que els meus tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en el meu nom, el seu ús no es pot tornar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu (...); És un fragment del discurs que Lluís XIV va pronunciar davant del Parlament de París l'any 1661. Quin tipus de font és? Quin és el poder legislatiu? És el mateix que el judicial? Coneixes algun altre poder en un estat? Saps què és la sobirania nacional? Il·lustració i crítica a l’Antic Règim Parlamentarisme anglès (revolució anglesa en 9 minuts) En el segle XVII a Gran Bretanya i els Països Baixos es limita el poder de la monarquia. Apareix el "Habeas Corpus" 1679. Definició d'Habeas Corpus: Si a les 74 hores de la detenció d'una persona, un jutge no li comunicava l'acusació,el detingut ha de quedar en llibertat. Significa l'inici de la independència del poder judicial. El parlament anglès al llarg del segle XVII imposa diferents normes al rei ( Declaració de Drets) que limiten el poder del monarca i el govern nomenat per ell (poder executiu). Això significa que s'inicia la separació entre el poder Executiu del rei i el poder legislatiu del Parlament. Així: - S'acaba amb l'absolutisme del sobirà. Biil of rights - Se separen els tres poders i es garanteixen millor les llibertats. - S'inicien les eleccions encara que únicament per al 15% de la població activitat 3 Cromwell suspèn el parlament  Bill of rights activi tat 3 1r. Que el pretès poder de l’autoritat reial de suspendre les lleis o executar-les sense el consentiment del Parlament és il·legal. 2n. Que el pretès poder de l’autoritat reial de concedir les lleis i d’executar-les, poder que ha estat usurpat i exercit en el passat, és il·legal. 4t. Que qualsevol petició de diners per part de la Corona o perquè aquesta en faci ús, sota pretext de prerrogativa, sense el consentiment del Parlament, per un temps més llarg o d’una manera que no sigui consentida pel Parlament és il·legal. 5è. Que és un dret dels individus presentar peticions al rei i que tot empresonament causat per aquestes peticions és il·legal. 6è. Que les eleccions dels membres del Parlament han de ser lliures. 9è. Que ni la llibertat de paraula, ni la dels debats o processos en el si del Parlament no pot ser coartada o discutida en cap Cort ni en cap altre lloc […]. 10è. Que per remeiar qualsevol problema, i corregir, enfortir i mantenir les lleis cal reunir freqüentment el Parlament. Bill of Rights, 1689.  Activitat 4 5. Il·lustració i crítica a l’Antic Règim Il·lustració: moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es van desenvolupar a l’Europa del s.XVIII (segle de les llums). Orígens 1680-1730 a Anglaterra i Províncies Unides. Característiques - Predomini de la raó (oposat al principi d’autoritat) - Crítica com a instrument enfront de la tradició e - Autonomia del poder civil ilism rc ant me tra - Tolerància religiosa con - Interès per l’economia i progrés material per la recerca de la felicitat - Educació per difondre la raó - Interès per les ciències experimentals Precursor - John Locke (1632-1704) - Isaac Newton (1643-1727) - Bases del liberalisme polític - Mètode científic - Critica a l’absolutisme Sapere aude. I. Kant - Dret a la rebel·lió - Divisió de poders alliberar-nos de les limitacions de la tradició social, l’exercici de la política - Pacte social i el pes de la religió. La tertúlia de Diderot, 1888  Tasca final 5. Il·lustració i crítica a l’Antic Règim (pàg.9 i10) Enciclopèdia és l’obra més representativa de la il·lustració dirigida per Alembert i Diderot. La primera publicació va ser l’any 1751 i va acabar l’any 1772. Montesquieu Voltaire Rousseau (1689-1755) (1694-1755) (1712-1778) - Esperit de les lleis (1748) - Tractat sobre la tolerància (1763) - El Contracte Social (1762) - Divisió de poders - Càndid (1759) - Discursos… - Contra el fanatisme, la - L’ésser humà és bo per intolerància i la superstició naturalesa, la societat el religiosa corromp. Fragment del Patriota  La Revolució Americana (1775-1783) - Guerra dels 7 anys (1756-1763) - Nous impostos a les colònies - Boston tea party - 1774 llistat de greuges de les colònies - 1776 Declaració d’Independència dels EUA - Guerra 1775 -1783 - 1a Fase (ajuda francesa i - Thomas Jefferson espanyola) - Separació de poders - 2a Fase - Llibertat - Tractat de Versalles 1783 - Igualtat - Dret de rebel·lió contra la tirania Poder legislatiu: Senat, representen els estats i la Cambra el poble. Poder executiu: president per sufragi masculí, lleis i dret a veto. George Washington. Activitat 4 Poder judicial: independent del poder polític Activitat 3.Llegeix la declaració d’Independència dels EUA i respon.  2. Orígens de la Revolució Francesa Els ministres de Lluís XVI van proposar que els privilegiats paguessin impostos per superar la crisi que patia el país. (Turgot, Calonne i Loméinie de Brienne) Monsieur Déficit Assemblea de Notables Els privilegiats es neguen a pagar fins que no ho decideixi els Estats Generals Calonne per Necker 1788 5 de maig 1789 175 anys El rei convoca els Estats Generals, s’han d’escollir els representants de cada estament i elaboren el Quadern de Queixes. El Tercer Estat demana Lluís XVI, pintura de Joseph Siffred Duplessis. 1777 aspiracions polítiques i propostes revolucionàries. 60.000 queixes fegat Crisi de subsistència 1789 país o 1. Crisi ideològica: influència de la il·lustració 2. Crisi social: la burgesia havia adquirit molt de poder econòmic i aspirava a tenir-ne de polític. Per contra, l’aristocràcia s’aferrava a l’Antic Règim i als seus privilegis. 3. Crisi estatal: despeses de la Cort, mala administració, guerres i bancarrota estatal 4. Crisi econòmica: aug impostos feudals, males collites Secrets de Versalles Curiositats de Versalles Sessió d’obertura dels Estats Generals de 1789. El 5 de maig a Versalles, pintura d'Auguste Couder. Presideix Lluís XVI i parla Necker.  3.1 L’Assemblea Nacional (1789-1792) 5 de maig - Estats Generals 1 - Deliberacions per estament i vot per separat 17 de juny - Assemblea Nacional (autoproclamació) 20 de juny Els diputats del Tercer Estat demanant que se’ls permeti l’entrada a la sala - Jurament del Joc de la Pilota 2 dels Menus-Plaisirs. Oli de Lucien-Étienne Mélingue. 28 de juny - Lluís XVI reconeix l’assemblea 11 de juliol - Destitució de Necker (culpat per rei) 3 14 de juliol - Presa de la Bastilla 4 20 de juliol - La Gran Por Activitat 2 Jacques-Louis David, El jurament del Joc de pilota 1791 Diari personal del rei Lluís XVI 3. La Revolució Francesa 1789-1799. La Revolució Francesa va ser un esdeveniment d’una importància extraordinària que va posar fi a l’absolutisme i va transformar els súbdits en ciutadans, va crear un nou sistema polític i social, va canviar la manera de pensar de la gent i, a més, en va estendre la influència per Europa. La podem dividir en tres grans períodes: - 3.1 L’Assemblea Nacional (1789-1792) - 3.2 La Convenció (1792-1794) - 3.3 La República conservadora (1794-1799) El concepte Revolució significa canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat. 3.1 L’Assemblea Nacional (1789-1792) L’Assemblea Nacional va procedir a la institucionalització de la revolució: - Decret d’Abolició del sistema feudal (4 d’agost) eliminar privilegis senyorials i igualtat en pagar impostos - Declaració dels Drets de l’Home i Ciutadà (26 d’agost) es reconeix els drets naturals (llibertat, felicitat i igualtat jurídica), llibertat de pensament, religiosa, econòmica, dret de propietat, de seguretat i resistència a l’opressió. - La sobirania resideix en la nació i presumpció d’innocència pels processos penals. - Constitució civil del Clergat (juliol 1790) separar l’església de l’Estat i desamortització dels béns eclesiàstics. - Constitució 1791 - Monarquia constitucional - Divisió de poders, executiu (rei, amb dret a veto), legislatiu (assemblea) i judicial (jutges) - Sufragi censatari (4,3 de 26 milions) ciutadans actius i passiu - Juny de 1791, intent de fuga de Lluís XVI augmenta el sentiment antimonàrquic. - Octubre de 1791 Olympe de Gouges: Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana. - Abril de 1792, es declara a la guerra a Àustria.  GIRONDINS 3.2 La Convenció (1792-1794) Després de l’assalt al palau de les Tulleries (10 d’agost 1792) la revolució es va radicalitzar: - Sans-culottes, els revolucionaris més radicals, paper decisiu de les dones. - Pas de l’Assemblea Legislativa a la Convenció escollida per sufragi masculí - La Convenció aboleix la monarquia - Proclamació de la República (22 de setembre 1792) Convenció Girondins Jacobins o montagnard Plana - Brissot - Robespierre, Marat i Danton - Fidels a 1789 - Revolucionaris - Suport als fets del 2 de setembre - Dret de la propietat moderats - Rep. Democràtica - Suport dels sans-culottes Lluita constant a la política entre els Girondins i els Jacobins  GIRONDINS 3.2 La Convenció (1792-1794) L’exemple de la lluita entre Girondins i Jacobins va ser l’execució de Lluís XVI. Els primers volien evitar l’execució i pels segons era un tema de salut pública. 21 de gener del 1793 - Les cases europees mobilitzen contra la revolució - Guerra contra GB, PU, ESP i IT - Revolta interna a La Vendée (dura repressió) - Mesures repressives contra els enemics de la revolució - Comitè de Seguretat General - comitès de vigilància revolucionària - Comitè de Salvació Pública - Comuna de París (1.500 assassinats) Massacre del 2 de setembre - Robespierre i els sans-culottes envolten la Convenció i arresten a girondins.  JACOBINS / MONTAGNARDS 3.2 La Convenció (1792-1794) - Nova Constitució (radical que mai va entrar en vigor) - Llei del màxim general (preu màxim dels articles bàsics i salaris) - Supressió del culte - Nou calendari - Instauració del “Terror” - detencions i execucions en massa - 40.000 execucions sumàries - 200.000 morts per la guerra civil - 500.000 detinguts - Execució d’adversaris i membres seus - Danton, Hébert - Unió dels enemics del Terror - Robespierre i amics guillotinats sense judici Reacció termidoriana 27 de juliol de 1794 acaba l’etapa més radical de la revolució La mort de Marat Charlotte Corday 3.3 La República conservadora (1794-1799) - Burgesia moderada al poder - República conservadora i censatària - Sans-culottes perseguits i desapareguts de la política LA CONVENCIÓ EL DIRECTORI - Etapa amb força cops d’estat - Revoltes dels sans-culottes i eliminats definitivament - Els reialistes intentaran assaltar el poder però Napoleó els eliminarà - Sieyès escollit director maquina un cop d’estat amb Napoleó (fama per les campanyes) Cop d’estat de 18 de Brumari - 9 de novembre de 1799 cop d'estat de Napoleó. - Nomenament de tres cònsols (Sieyès, Ducos i Napoleó) Fi de la Revolució Francesa El General Bonaparte i el Consell dels Cinc-cents. 18 de Brumari. François Bouchot. 1799 4. L’Europa napoleònica (1800-1815) CONSOLAT - Política pacificadora - Pau amb Àustria i Regne Unit - Concordat amb la Santa Seu (1801) - Consol únic i vitalici (1802) - Codi Civil (1804) consolida les conquestes de la revolució moderada L’IMPERI - Emperador (1804) - Coronat pel mateix papa Pius VII - Coalició antifrancesa (1805) GB+RU+AU+PRU - Batalla d’Austerlitz i Trafalgar (terrestre i naval) - Bloqueig continental + derrota d’Àustria, Prússia i Rússia (1806) - Errors - Envair Rússia - Envair Espanya - 1r exili de Napoleó: Elba - Imperi dels Cent dies acaba a Waterloo - 2n exili de Napoleó: Santa Helena  4. L’Europa napoleònica (1800-1815) Econòmiques i socials Polítiques Herència de la Revolució Francesa i l’Imperi Administratives Activitat 4 Culturals i ideològiques Macron assumeix tota l’herència de Napoleó Imperi 1800 Emancipació d’Amèrica hispano portuguesa Libertador. No llibre Pèrdua de confiança amb la metròpolis Causes Revolució Americana Revolució Francesa Regne Unit i el comerç amb Amèrica - Buit legal - Juntes lleials a Ferran VII - Altres expressen desig d’independència 1a fase 1808-1815: - Fracàs revolució Hidalgo i Morelos - Simón Bolívar - José de San Martín - Antonio José de Sucre - Independència de bona part de Llatinoamèrica. 2a fase 1816-1824: - Conferència de Guayaquil (1822) Punt d'inflexió - Brasil 1822 7. Emancipació d’Amèrica hispano portuguesa Política: - Cabdillisme - Latifundisme - Militarisme - Corrupció Socials: - Criolls nova classe dominant Conseqüències - Esclavatge dins 1850 - Desmantellar la propietat comunal indígena Econòmiques: - Fuga de capital, endeutament dels països Ha de demanar perdó Territorials: Espanya? - Creació de nous països 5. Restauració i revolució a Europa (1815-1848) Restauració: retorn de la situació internacional anterior a la Revolució Francesa amb la restauració de les velles monarquies i de retorn a l’Antic Règim. La ideologia era el legitimisme que defensava la desigualat social, l’aliança amb l’església i garantir els drets dels monarques absolutistes. Congrés de Viena (1814-1815): restablir l’equilibri de potències europees que Napoleó havia lapidat. Es crea un nou mapa polític d’Europa. - Neix la Confederació Germànica - Polònia repartida entre Prússia, Rússia i Àustria - Suècia annexiona Noruega - Àustria es queda parts d’Itàlia - França torna a les fronteres de 1790 Santa Aliança: coalició de RU+AU+PRU per mantenir i defensar l’absolutisme enfront l’amenaça liberal. - Espanya 1823 amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís per ajudar la causa absolutista de Ferran VII Congrés de Viena Activitat 5 6. REVOLUCIONS DE 1830 I 1848 Revolucions de 1820 i 1830 1820 Alçament de Riego Espanya Etapa liberal Santa Aliança contra Ferran VII 1820-1823 1821 Revolta contra Aconsegueixen la Grècia l’Imperi Otomà independència 1830 Lluís Felip d’Orleans França Carles X enderrocat monarquia liberal La llibertrat guiant el poble. Delacroix 1830 Victor hugo. Els Miserables 6. REVOLUCIONS DE 1830 I 1848 Idees liberals i nacionalistes Revolucions de Demandes socials classes populars 1848 Component democràtic França Cau monarquia de Lluís d’Orleans II República Napoleó Bonaparte III S’estén per les principals ciutats Constitucions i llibertats individuals Revolucions fracassen d’Europa EUROPA XIX = CONSTANT JOC DE CANVIS I RESISTÈNCIA ALS CANVIS Com interpretar un mapa històric? Es tracta ELS 4 PASSOS d'un mapa ens mostr (tipus de a (com es mapa) qu (espai ge titula el m e ogràfic), a pa) per la etapes, de en les se s de (anys ves difere o segles) nts 1 Presentació del mapa. fins… Tipus de mapa: polític, econòmic, militar, demogràfic, cultural Identificar el tema: com es titula? - Podem obs Ubicar el mapa en el temps i l’espai - Van arrib ervar la situació d ar a esta els territo - A la p r formats ris art més p er l’actua … Descripció i anàlisi: què apareix a la llegenda i podem o occidenta l… 2 bservar… l/oriental del map - Les ex explicar que hi veiem amb les nostres paraules. pedicions militar…le a són…. s princip als batall es 3 Interpretació i context. Context: has de relacionar la informació que ens dona el mapa amb el que hem treballat a classe i explicar-ho. Causes: explica els motius dels fets representats al mapa. Per què ha passat? 4 Conclusions: has d’explicar les conseqüències del mapa. Què passarà després? Unificació Itàlia i Alemanya Des del Piemont i Sardenya Garibaldi Víctor Manuel II rei 1870 unificada totalment  El Segon Reich alemany Otto von Bismarck (dreta) i Napoleó III després de la derrota a la batalla de Sedan Guillem I Guillem II 1871-1888 1888-1918 Liberalisme i Nacionalisme Liberalisme Polític Nacionalisme: Il·lustració + política = Liberalisme polític Unió Separació Liberalisme Econòmic Expansió ) pies Il·lustració + economia = Liberalisme econòmic ocò (fot a t6 tivit Ac Liberalisme Objectius de la Restauració difícils d’assolir Nacionalisme 7. Els nacionalismes NACIONALISME DE SEPARACIÓ: independentista, separar-se d’una entitat política més gran. Imperi austrohongarès, imperi rus, imperi otomà. - Bèlgica 1830 - Grècia 1821 - Territoris balcànics NACIONALISME UNIFICADOR: pretenen unir en un sol estat nació. - Itàlia. Mazzini, Gioberti, Victor Manuel II, Cavour i Garibaldi - Alemanya: Herder, Fichte, estudiants, Guillem I i Otto von Bismark Qüestió romana* (1861-1929) Segon Reich* (Alsàcia i Lorena) 1871-1818 NACIONALISME D’EXPANSIÓ:superioritat de determinades cultures, llengües i països respecte d’altres. COLONIALISME Els grans imperis Victòria I del Regne Otto von Bismarck Napoleó III 1852-1870 Francesc Josep I d’ Unit 1837-1901 1871-1890 Àustria 1848-1916