Entorn Econòmic Mundial - Bloc II PDF

ENTORN ECONÒMIC MUNDIAL BLOC II. SISTEMA CAPITALISTA MUNDIAL TEMA 4. SISTEMA CENTRE-PERIFÈRIA I LA NOVA SEMIPERIFÈRIA  SISTEMA CENTRE -PERIFERIA Desenvolupat per autors com R. Prebish (CEPAL) i Samir Amin (marxista) Teories de la Dependència i el Desenvolupament Desigu...

ENTORN ECONÒMIC MUNDIAL BLOC II. SISTEMA CAPITALISTA MUNDIAL TEMA 4. SISTEMA CENTRE-PERIFÈRIA I LA NOVA SEMIPERIFÈRIA  SISTEMA CENTRE -PERIFERIA Desenvolupat per autors com R. Prebish (CEPAL) i Samir Amin (marxista) Teories de la Dependència i el Desenvolupament Desigual Funció de l'articulació producció-consum Analitzar on van a parar els augments de productivitat: beneficis, salaris o reducció de preus  Centre - Perifèria Immanuel Wallerstein: Teoria dels sistemes mundials - L'economia capitalista global es divideix en el centre, la semiperifèria i la perifèria, amb els països centrals dominant el comerç, les finances i el desenvolupament tecnològic mentre exploten els països perifèrics per obtenir matèries primeres i mà d'obra. La semiperifèria juga un paper intermedi. 'El sistema-món modern' (1974) Raúl Prebisch: Teoria de la dependència - Intercanvi desigual entre el nucli industrialitzat i la perifèria subdesenvolupada, on les nacions perifèriques estan estructuralment en desavantatge en el comerç global. El seu treball va desafiar les teories econòmiques clàssiques del lliure comerç. 'El desenvolupament econòmic d'Amèrica Llatina i els seus principals problemes' (1950) Andre Gunder Frank: Dependència i subdesenvolupament – El subdesenvolupament als països perifèrics és el resultat de la seva explotació per part dels països centrals a través de relacions comercials desiguals, que va anomenar el "desenvolupament del subdesenvolupament". 'Capitalisme i subdesenvolupament a Amèrica Llatina' (1967) Samir Amin: Desenvolupament desigual i dependència – El desenvolupament capitalista al nucli depenia de l'explotació de la perifèria, que es va mantenir subdesenvolupada a través de mecanismes estructurals com el comerç desigual, la transferència de tecnologia i l'acumulació de capital. 'Acumulació a escala mundial' (1970)  Teories de l'imperialisme (clàssic) 1. Teories marxistes clàssiques de l'imperialisme Rudolf Hilferding (Capital financer, 1910): paper del capital financer, on els bancs es fusionen amb el capital industrial per dominar l'economia, conduint a l'exportació de capital i a l'expansió territorial per assegurar monopolis. Nikolai Bukharin (Imperialisme i economia mundial, 1917): la sobreproducció i la disminució de les taxes de benefici en el nucli incentivaven l'exportació de capital a regions perifèriques més rendibles. Els aranzels proteccionistes dels estats centrals eren essencials per al control monopolístic. Vladímir Lenin (Imperialisme, l'etapa més alta del capitalisme, 1916): l'imperialisme com a etapa final del capitalisme, caracteritzat per la monopolització i l'exportació de capital en lloc de béns. Els països centrals dominen les economies perifèriques més febles. 2. Rosa Luxemburg (L'acumulació de capital, 1913): necessitat que els capitalistes trobin demanda fora del nucli, argumentant que l'expansió a regions no capitalistes era crucial per absorbir l'excedent. L'imperialisme està impulsat per la necessitat de nous mercats i exportació de capitals. 3. Karl Kautsky (Ultraimperialisme, 1914): les potències imperials podrien evolucionar cap a aliances cooperatives (ultraimperialisme), on compartirien el control sobre la perifèria en lloc de competir, centrant-se en el control de la terra i els recursos.  Teories de l'imperialisme (contemporànies) 4. Teories contemporànies de l'imperialisme Giovanni Arrighi (The Long Twentieth Century, 1994): Descriu llargs cicles de domini global, on les expansions financeres condueixen al declivi hegemònic. La transició de l'hegemonia britànica a l'americana mostra com el poder financer sustenta el domini imperial. Costas Lapavitsas (L'estat del capitalisme, 2023): Se centra en la financiarització del capitalisme, on els monopolis globals i el capital financer, no el control territorial, impulsen l'imperialisme contemporani. Els Estats Units mantenen l'hegemonia global a través del dòlar i el domini militar. Diferències amb el marxisme clàssic L'imperialisme contemporani té més a veure amb les finances globals i les multinacionals que amb el control territorial. Els monopolis financers busquen mercats globals oberts, utilitzant institucions com l'FMI i l'OMC, mentre que l'imperialisme anterior depenia del control exclusiu de les colònies.  ARTICULACIÓ Centre: poden retenir els efectes del progres tècnic en forma de salaris i beneficis Perifèria: la producció es determinada per mercats externs, no s’articula amb el seu consum intern, els salaris estan hipotecats per la necessitat de competir.  El desenvolupament autònom del Centre El capitalisme es va originar al Centre des de Estats-Nació: Europa Occ, EUA, Japó… El seu desenvolupament va ser Autònom del exterior i sobre capacitats internes, en lluita contra el feudalisme En alguns països es va desenvolupar sota el proteccionisme 7 Desenvolupament Endogen del Centre Formació de un mercat interior on es reprodueix el capital -> Formació Estat-Nació Creixement Articulat, amb sectors que es complementen (Input-Output ple): Diversificació Augment productivitat Progres infraestructures Expansió exterior, a la recerca de mercats Desenvolupament socioeconòmic: Industrialització i terciarització modernes Alt nivell de vida Regulació de l’Estat: Estat del Benestar El salt a l’esfera mundial del Centre Desenvolupant-se cíclicament: es concentra la propietat Apareix un nou agent: la gran corporació multinacional o Empresa Transnacional (ETN) El mercat nacional es insuficient: es busca mercat mundial -> colonització Se exporta el capitalisme a la Perifèria i s’imposa en benefici dels que van arribar primer, el Centre: Colonització → Imperialisme → Mundialització  Capitalisme monopolista: nova forma de apropiar-se del excedent La concentració de la propietat La centralització de la producció (primer físicament, ara virtualment) Genera un nou agent: la gran corporació multinacional o Empresa Transnacional (ETN) 10 El problema de l'excedent El capitalisme es tan eficaç, que augmenta molt la producció i redueix costos. Si es produeix més del que es pot vendre, no hi ha profit: ¿Què es pot fer amb l’excedent? Solucions: Consum improductiu -> luxe, però hi han pocs consumidors (capitalistes) Inversió productiva -> difereix el problema: Augment població Inversió exterior -> el mon es limitat Inversió militar o improductiva -> Estat s’endeute Financiarització -> Genera deute famílies, al final es impagable Malbaratament -> Augmenta el cost de producció sense augmentar valor Malbaratament: formes i efectes Mentre la major part del planeta no te les seves mínimes necessitats resoltes, al Centre: Augmenta publicitat, embalatges i els seus costos S’imposen les modes i es creen necessitats artificials (obsolescència percebuda) S'accelera l’envelliment dels productes: ordinadors, cotxes..(obsolescència programada) Es passa de la competència per preu/qualitat a competència per marques o heterogeneïtats secundaries freqüentment artificials. El consum deixa de regir-se per les necessitats del consumidor i passa a ser-ho per les necessitats del productor. S’agreujara el problema de falta de recursos El desenvolupament dependent de la Perifèria El capitalisme a la Perifèria arriba des del Centre per l’ocupació colonial. Va tenir un origen violent, generat des de l’exterior, que amb l’argument de exportar la religió, es va apropiar dels recursos i va destruir el teixit econòmic existent. La classes dominants, es reconverteixen en intermediaris (en el millor dels casos, si no s’extermina la població) dels capitalistes del Centre No eren capitalistes, eren “burgesia compradora” (S. Amin), “lumpenburgesia” (G. Frank)  La Acumulació Induïda a la Perifèria Capitalisme Induït es producte de la ocupació exterior no de la seva historia interna Economia Desarticulada en pocs productes miners o agraris d’exportació Especialitzada en pocs productes miners o agraris d’exportació Extraversió: Es produeix pel Centre no per les necessitats internes. Objecte de la expansió exterior de la Metròpoli Desarticulació sectorial (Input-Output): Falta de producció de maquinaria Desintegració entre Agricultura i Industria Falta de infraestructures Desintegració territorial Dualisme i Subdesenvolupament socioeconòmic: Falta de industrialització Baix nivell de vida Absència de Regulació de l’Estat, es depèn d’altres estats L’economia dual de la Perifèria Es polaritza el desenvolupament entre uns sectors que exporten i uns altres que sobreviuen Una part te salaris, tecnologia moderna, L’altre part (la major) sobreviu en la marginalitat amb pocs mitjans i passa a ser tan sols Exèrcit Laboral de Reserva: camperols a l’agricultura de subsistència, desocupats als conglomerats urbans, etc. Caràcter: Sector primari hegemònic Forma no valor del treball Taxes altes de natalitat i mortalitat -> baixa esperança de vida Baix nivell de nutrició i salut Baix nivell escolar (excepte exsocialistes) Pobresa Urbanització massiva i miserable  Centre Perifèria Endogen Induït Economia diversificada Economia especialitzada Auto-centrat Extravertit Articulació sectorial i Desarticulació sectorial i territorial territorial Expansiu Objecte d’expansió Desenvolupament Subdesenvolupament La divisió Centre-Perifèria Centre: Països Desenvolupats i d’alta renda per càpita >12.500 $ Perifèria: Països en Desenvolupament i mitja i baixa renda  La semiperifèria Amb la globalització apareix una nova divisió internacional del treball El concepte de perifèria canvia per a alguns països que tindran altes taxes de creixement i es convertiran en exportadors de manufactures Brasil, Índia, Mèxic, Turquia, Sud-àfrica, Rússia, Argentina, Indonèsia, Tailàndia, Malàisia, Polònia, Ucraïna, Vietnam, Aràbia Saudita, Nigèria, Egipte, Xile, Filipines, Kazakhstan, Romania BRICS+: Egipte, Etiòpia, Iran, Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units (EAU) La Semiperifèria (BRICS) - Països grans: població, recursos - Forta intervenció de l’estat - Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-Àfrica  Semiperifèria “emergeix” en el marc de la globalització productiva A partir dels 90s elevades taxes de creixement del PIB (>10%) que contrasta amb el 2% al Centre. Progressiu “desacoblament” de la taxa de creixement econòmic tendencial, a causa de: i. globalització econòmica a través del comerç i l’expansió de la inversió estrangera ii. transició demogràfica a un menor creixement de la població, el que va permetre un major creixement del producte per càpita iii. majors taxes d’inversió en els països semiperifèrics en relació als països rics. Facilità millores en la productivitat en aquests països en contraposició al model més financiaritzat i menys productiu dels països del Centre On va la Semiperifèria? Avui hi ha un debat sobre si hi ha convergència (tesi de Rostow) o només convergència relativa Però de moment no hi ha convergència entre les economies, excepte la Xina En alguns caos si hi ha augments importants de la renda, però no reducció de desigualtat També hi ha una creixent en la participació en el comerç mundial i de participació en el PIB Però no podem oblidar que els BRICS són molta més població i que encara hi ha una enorme bretxa entre ells i el Centre On va la Semiperifèria? https://www.unido.org/sites/default/files/unido-publications/2023-12/UNIDO_IndustrialStatistics_Yearbook_2023.pdf L’Articulació incompleta de la Semiperifèria Articulació es la capacitat de harmonitzar els increments de productivitat amb la capacitat de consumir gracies a una remuneració que generi rendes i formació de mercat intern Semiperifèria incrementa nivell de renda i expandeix economia a partir de la demanda externa, no de una completa articulació de l’economia Hi ha una articulació “parcial” o “incompleta”, a determinades regions del seu territori i/o determinats sectors i classes socials Incapaç de generar mercat intern a nivell nacional que permeti increments de la renda sostinguts per al conjunt de la seva població La Semiperifèria una nova realitat 1945-1990 1990-Avui Centre Perifèria Centre Perifèria Semiperifèria  La Semiperifèria una nova realitat A la Semiperifèria els mercats interns nacionals segueixen comptant com a corona externa i depenent del mercat mundial i segueix amb pobresa. La Semiperifèria reflecteix com el procés de globalització capitalista està redissenyant els espais d’acumulació de capital a nivell mundial més enllà de les fronteres nacionals, creant també espais d’extraversió al Centre. Es segueix mantenint la dicotomia autocentrament/extraversió a nivell mundial però ara sense correspondència amb les realitats nacionals. La SP mostra que el capitalisme global no implica, ara per ara, el desenvolupament capitalista homogeni a tot el planeta. http://www.economist.com/blogs/graphicdetail/2014/11/daily-chart-2?fsrc=scn/tw/te/bl/ed/somearemoreequalthanothers UNA COMPARATIVA CENTRO-BRICS PARA SABER MAS: X. Bohigas y T. de Fortuny, Riesgos y amenazas del arsenal nuclear (2014), Ed. Icaria Samir Amin, El desarrollo desigual (1973) Samir Amin, Escritos para la transición (2010) Taula 1. PARTICIPACIÓ EN EL PRODUCTE MUNDIAL 1970-2013 (%) 1970 1980 1990 2000 2010 2014 Països Desenvolupats 69.6 69.6 78.8 77.2 63.9 59.3 Països en Desenvolupament 17.1 22.2 17.5 21.6 32.8 36.9 Països en transició 13.2 8.2 3.7 1.1 3.2 3.8 Xina 2.7 2.5 1.8 3.6 9.1 12.1 Índia 1.8 1.5 1.4 1.4 2.6 2.6 Brasil 1.0 1.6 1.8 1.9 3.3 3.0 Estats Units 31.8 23.4 26.3 31.1 23.0 22.3 Zona Euro 18.8 23.9 25.5 19.5 19.3 17.5 Font: Elaboració pròpia a partir de UNCTAD Database ANEXE  http://visualizingeconomics.com/2008/01/20/share-of-world-gdp/ 38 Gemma Cairó i Céspedes EEM 2014-15  Font: FT.com Gemma Cairó i Céspedes Neoliberalismo y Desigualdad en India  Font: The Economist Gemma Cairó i Céspedes SEM_Master MON3 2014-15 Gemma Cairó i Céspedes SEM_Master MON3 2014-15 Font: Roberts (2015) Sin permiso Font: IMF (2016) WEO Gemma Cairó i Céspedes SEM_Master MON3 2014-15