Teories Econòmiques i Imperialisme

Els estats poderosos, en el capitalisme avançat, controlen monopoliísticament el comerç amb els estats dèbils a través de tarifes proteccionistes prohibitives. Això els permet beneficiar-se de les economies perifèriques.

Els capitalistes necessiten trobar nous mercats fora del nucli del capitalisme per a absorbir la seva producció addicional. Aquesta constant expansió comporta la dependència de les economies perifèriques, que abasteixen l'excedent del nucli.

Les potències imperialistes poden cooperar i compartir el control de les economies perifèriques a través d'aliances, en lloc de competir entre elles. Això permet estabilitzar el sistema i beneficiar-se del control de recursos naturals.

El capitalisme financer, no el control territorial, és el motor de l'imperialisme modern. Els monopolis financers dominen els mercats globals, utilitzant institucions com l'FMI i l'OMC per a beneficiar-se.

El centre del sistema capitalista té la capacitat de retenir els avantatges del progrés tecnològic en forma de salaris i beneficis. Això crea una desigualtat amb la perifèria, que està subjecta a les forces externes.

Els països perifèrics tenen un consum intern limitat, ja que la seva producció se subordina als mercats externs. Els seus salaris es veuen afectats per aquesta dependència, obligats a competir en un mercat global injust.

Teories que expliquen com el sistema capitalista mundial crea i manté una relació desigual entre països desenvolupats (centre) i països en vies de desenvolupament (perifèria).

Model econòmic global on el centre (països desenvolupats) controla el comerç, les finances i la tecnologia, mentre que la perifèria (països en vies de desenvolupament) proporciona matèries primeres i mà d'obra.

Els països de la semiperifèria es troben en una posició intermèdia entre el centre i la perifèria, amb característiques d'ambdós.

Es basa en la idea que el capitalisme genera un intercanvi desigual entre el centre i la perifèria, on la perifèria està estructuralment en desavantatge.

Afirma que el subdesenvolupament als països perifèrics és el resultat de la seva explotació per part dels països del centre, a través de relacions comercials desiguals.

Explica que el desenvolupament capitalista al centre depèn de l'explotació de la perifèria, que es manté subdesenvolupada malgrat el creixement econòmic.

Focusen en el paper del capital financer en l'expansió imperialista, on el poder financer s'uneix al poder industrial per dominar l'economia global.

Les teories marxistes de l'imperialisme van explicar com la sobreproducció i la disminució de la taxa de beneficis al centre incentivaven l'exportació de capital a regions perifèriques més rendibles.

Un procés on la Metròpoli domina i explota la Perifèria, el qual està caracteritzat per una falta de producció de maquinària, desintegració entre l'agricultura i la indústria, i manca d'infraestructures.

La falta d'un equilibri entre els diferents sectors de l'economia a la Perifèria, com ara la manca de connexions entre l'agricultura i la indústria.

La divisió entre el Centre i la Perifèria es basa en el nivell de desenvolupament econòmic.

Un model econòmic on la Perifèria depèn del Centre i té una economia basada en la producció de matèries primeres. Hi ha un desequilibri a la Perifèria entre sectors que prosperen amb les exportacions i els que sobreviuen en la marginalitat.

Un grup de països de la Semiperifèria que tenen una població, recursos i una intervenció de l'estat significativa.

L'economia de la Perifèria està marcada per un sector primari hegemònic, una forma no valorada del treball, altes taxes de natalitat i mortalitat, baix nivell de nutrició i salut, i baixa educació.

El Centre es caracteritza per una economia diversificada, auto-centrada, amb una articulació sectorial i territorial, i un desenvolupament econòmic.

El consum immoderat de béns i serveis que no són necessaris per a la vida, sovint impulsat per la publicitat i les modes.

La inversió en factors de producció que generen beneficis i creen nous béns i serveis.

L'ús d'actius per a finalitats militars o per a projectes que no generen beneficis econòmics significatius, com ara obres d'art.

El fenomen financer on els diners s'inverteixen en instruments de renda fixa o variable, a vegades amb un gran risc, per obtenir un benefici.

L'ús excessiu i ineficaç dels recursos com l'energia, l'aigua o els materials, provocant un augment dels costos sense un retorn equivalent en valor.

El fet que el creixement d'un país o una regió depèn de la seva connexió amb les economies dels països més desenvolupats, en lloc de la seva pròpia capacitat productiva.

Un model econòmic que es basa en l'explotació del capitalisme global per a un petit grup de persones o el govern, portant a la desigualtat i la dependència.

L'especialització d'una nació o regió en la producció de pocs béns per a l'exportació, sent dependent dels mercats internacionals per a la seva prosperitat.

La taxa de creixement econòmic tendeix a disminuir a causa de factors com la globalització, la transició demogràfica i la inversió en països semiperifèrics.

El procés pel qual les economies menys desenvolupades s'aproximen en termes de renda per càpita a les economies més desenvolupades.

Les economies semiperifèriques mostren increments de la renda, però no una reducció significativa de la desigualtat.

El creixement econòmic de la semiperifèria està impulsat principalment per la demanda externa, no per un mercat intern fort.

La semiperifèria representa una nova realitat geopolítica, amb economies que juguen un paper important al sistema mundial.

La semiperifèria depèn fortament del mercat mundial, mentre que el seu mercat intern roman sotmès a la pobresa.

El procés de globalització genera nous espais d’acumulació de capital i espais d’extraversió.

La semiperifèria és un conjunt de països que no són ni del Centre ni de la Perifèria, amb característiques intermèdies entre els dos.

El creixement econòmic desigual a nivell global demostra que el capitalisme global no implica un desenvolupament uniforme arreu del món. Els països desenvolupats mantenen una gran part del producte mundial, mentre que els països en desenvolupament lluiten per aconseguir un creixement econòmic similar.

La taula mostra la participació dels països en el producte mundial durant un període de temps.

Els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) són un grup de països emergents que estan aconseguint un creixement econòmic significatiu. La seva evolució econòmica es compara amb la dels països desenvolupats del centre.

L'índex de Gini és una mesura estadística que mesura la desigualtat de la renda. Un valor de 0 significa que hi ha igualtat total, mentre que un valor de 1 significa que tota la renda està en mans d'una sola persona.

L'efecte de la globalització en la desigualtat econòmica és un tema complex. Hi ha diverses teories i perspectives sobre com la globalització afecta la desigualtat.

El neoliberalisme és una ideologia econòmica que defensa la llibertat de mercat i la reducció de la intervenció del govern en l'economia. Els crítics del neoliberalisme argumenten que pot conduir a la desigualtat econòmica i a la concentració de la riquesa.

Les causes de la desigualtat econòmica són diverses i complexes. Algunes de les principals causes inclouen:

Les polítiques per a reduir la desigualtat econòmica són diverses. Algunes d'elles inclouen: