Desenvolupament Econòmic PDF

Desenvolupament econòmic: Nivell d’economia d’un país per tal de satisfer les necessitats dels seus ciutadans. Presenta grans desigualtats i això genera grans desequilibris en el repartiment de la riquesa (dels diners) -​ Països desenvolupats: PIB per càpita elevat, bona qualitat de vida, serv...

Desenvolupament econòmic: Nivell d’economia d’un país per tal de satisfer les necessitats dels seus ciutadans. Presenta grans desigualtats i això genera grans desequilibris en el repartiment de la riquesa (dels diners) -​ Països desenvolupats: PIB per càpita elevat, bona qualitat de vida, serveis bàsics accessibles i de qualitat — Sector secundari molt desenvolupat — Terciarització (sector terciari desenvolupat) -​ Països emergents: Països que han desenvolupat un avenç especial: És a dir, que estan en procés de desenvolupament (tipus la Xina, Rússia, Brasil i l'Índia). -​ Països subdesenvolupats: Països més pobres, tenen el sector primari que absorbeix molta mà d’obra. Tenen una indústria poc desenvolupada, amb nivell d’ingressos i una qualitat de vida baixos i sector terciari feble. La majoria de gent treballa al sector primari. El sistema centre-perifèria: Relacions econòmiques de poder -​ El centre: El formen els estats desenvolupats postindustrials (com Barcelona o Madrid). Exporten béns i serveis. Concedeixen crèdits inverteixen i controlen xarxes de distribució. Gràcies a això, prenen les decisions que més els hi afavoreixen. Estats on es va iniciar a industrialització, on es va consolidar el sistema capitalista i són el lloc d’origen de les grans multinacionals. -​ La perifèria: Majoria d’estats. Són els més empobrits o en vies de desenvolupament (pobles petits com Verges o la Bisbal). Són subministradors de productes agropecuaris, matèries primeres, recursos minerals o energètics, o productes amb poc valor. -​ La semiperifèria: Països entremig del centre i la perifèria. La seva disponibilitat de recursos naturals preuats els concedeixen una capacitat d’influència en els mercats nacionals. L’intercanvi desigual: Són les relacions econòmiques entre països o estats que generen una desigualtat econòmica. Això passa quan un país venen material o matèria a altres països més rics, però els països rics els hi dona una quantitat injusta de diners als pobres (però els pobres no poden renegar perquè no tenen prou “autoritat”). Tot això genera una dependència de la perifèria, ja que després han de comprar als països rics perquè no poden sobreviure sense ells. Què causa les desigualtats? -​ Factors externs: Els recursos naturals estan en mans d’empreses estrangeres. La seva presència ha impedit que es desenvolupi la tecnologia per poder explotar els seus recursos. Aquesta situació ve del període de dominació colonial, que va dur a la dependència política econòmica. -​ Factors interns: —Elevada natalitat —Baixos nivells de formació —Règims polítics inestables o corruptes —Conflictes armats Aquests factors també frenen la sortida del cercle de la pobresa, que impedeix que els estats més empobrits puguin superar aquesta situació. Comerç just: Les entitats de comerç just demanen condonació del deute extern, destinació del 0,7% del PIB dels països desenvolupats per ajudar als països desenvolupats. (Condonació: Els països rics perdonen els deutes als països pobres.) Condicions per tal que un producte sigui de comerç just: -​ Salari digne -​ No explotació (treball) infantil -​ Respecte pel medi ambient El deute extern: L’intercanvi desigual genera uns desequilibris que juguen a favor dels països rics, cosa que endeuta als països empobrits amb els bancs estrangers. Això genera un gran deute extern. Aquest deute extern és una gran càrrega dels països empobrits. Per tant, veuen que no els hi queden diners per invertir el seu desenvolupament. Com es mesura el nivell de desenvolupament? Indicadors econòmics: PIB per càpita, molt elevat als països desenvolupats (per sobre dels 50.000 €) i molt baix als països empobrits (molts no arriben a 1000 €) Indicadors culturals: Taxa d’alfabetització, més elevada als països desenvolupats (percentatge de persones d’una determinada població que saben llegir i escriure) Indicadors demogràfics: Són les taxes dels països Taxa País desenvolupat País subdesenvolupat Natalitat Baixa Alta Mortalitat Baixa Alta Mortalitat infantil Baixa Alta Esperança de vida Alta Baixa L’índex del desenvolupament humà (IDH): L’any 1990, el Programa de les Nacions Unides de Desenvolupament (PNUD), va crear un indicador que té en compte algunes variables: -​ La salut: Indicador d’esperança de vida -​ L’educació: Anys d’escolarització (anys d’ensenyament a l’escola) -​ La riquesa: es mesura amb el PIB per càpita (el PIB per càpita és la quantitat de diners que li tocaria a cada habitant de tal població si es repartís de manera igual el que el país produeix en un any) L’IDH s’expressa en un índex entre 0 i 1, amb tres decimals: IDH molt alt més de 0,800 IDH alt 0,700 - 0,800 IDH mitjà 0,550 - 0,699 IDH baix menys de 0,050