Teoria de l'Educació: Conceptualització de l'Educació

Conceptualització de l'Educació

• L'educació és un concepte cultural, no natural, que implica una relació amb valors i una construcció humana.
• L'educació és un procés d'interacció entre l'entorn i l'individu, que busca promoure l'autonomia i la inclusió social.
• L'educació és un procés que dura tota la vida, no limitat a una edat o estadi específic.

Conceptes relacionats

• La manipulació és un concepte diferent de l'educació, ja que implica una intencionalitat oculta o coercitiva.
• L'adoctrinament és un altre concepte diferent de l'educació, ja que implica la transmissió de coneixements sense permetre la reflexió crítica.
• L'ensenyament i l'aprenentatge són parts integrants de l'educació, però no són sinònims.

Contacte humà

• El contacte humà és essencial per al desenvolupament de la intel·ligència i la personalitat.
• El cas de Víctor (França, 1787) i Genie (Estats Units, 1957)MOSTREN la importància del contacte humà per al desenvolupament infantil.
• Rene Spitz (1946) va demostrar que els nadons necessiten un contacte humà precoç per evitar el síndrome de l'hospitalisme.

Àmbits educatius

• L'educació formal és aquella que es desenvolupa en un entorn estructurat, amb reglamentacions i acreditacions.
• L'educació no formal és aquella que es desenvolupa fora d'un entorn estructurat, però amb una certa estructura i certificació.
• L'educació informal és aquella que es desenvolupa de manera espontània, sense estructura ni certificació.

Dimensió ètica

• El judici moral és la capacitat de l'individu de prendre decisions ètiques basades en principis morals universals.
• El desenvolupament del judici moral és un procés complex que implica la interacció social, la reflexió i la justificació.

Teories del judici moral

• La teoria de Durkheim-Piaget estableix que el judici moral es desenvolupa a través d'una transició de la moral heterònoma a la moral autònoma.
• La teoria de Piaget-Kohlberg estableix que el judici moral es desenvolupa a través d'una sèrie d'estadis, que van des de la moralitat heterònoma fins a la moralitat autònoma.
• La teoria de Kohlberg estableix que el judici moral es desenvolupa a través d'sestadis, que van des de la moralitat preconvencional fins a la moralitat postconvencional.