Teoria de l'Educació: Conceptualització de l'Educació

Study Notes

L'educació és un concepte cultural, no natural, que implica una relació amb valors i una construcció humana.
L'educació és un procés d'interacció entre l'entorn i l'individu, que busca promoure l'autonomia i la inclusió social.
L'educació és un procés que dura tota la vida, no limitat a una edat o estadi específic.

La manipulació és un concepte diferent de l'educació, ja que implica una intencionalitat oculta o coercitiva.
L'adoctrinament és un altre concepte diferent de l'educació, ja que implica la transmissió de coneixements sense permetre la reflexió crítica.
L'ensenyament i l'aprenentatge són parts integrants de l'educació, però no són sinònims.

El contacte humà és essencial per al desenvolupament de la intel·ligència i la personalitat.
El cas de Víctor (França, 1787) i Genie (Estats Units, 1957)MOSTREN la importància del contacte humà per al desenvolupament infantil.
Rene Spitz (1946) va demostrar que els nadons necessiten un contacte humà precoç per evitar el síndrome de l'hospitalisme.

L'educació formal és aquella que es desenvolupa en un entorn estructurat, amb reglamentacions i acreditacions.
L'educació no formal és aquella que es desenvolupa fora d'un entorn estructurat, però amb una certa estructura i certificació.
L'educació informal és aquella que es desenvolupa de manera espontània, sense estructura ni certificació.

El judici moral és la capacitat de l'individu de prendre decisions ètiques basades en principis morals universals.
El desenvolupament del judici moral és un procés complex que implica la interacció social, la reflexió i la justificació.

La teoria de Durkheim-Piaget estableix que el judici moral es desenvolupa a través d'una transició de la moral heterònoma a la moral autònoma.
La teoria de Piaget-Kohlberg estableix que el judici moral es desenvolupa a través d'una sèrie d'estadis, que van des de la moralitat heterònoma fins a la moralitat autònoma.
La teoria de Kohlberg estableix que el judici moral es desenvolupa a través d'sestadis, que van des de la moralitat preconvencional fins a la moralitat postconvencional.