Reflexos i Aprenentatge Infantil

Desenvolupament de la personalitat 0-6

• Els sentits i sistemes corporals de 0-3 anys són l'objecte d'estudi.
• L'objectiu és associar el funcionament dels sistemes corporals del nounat amb les necessitats
• Comprendre el desenvolupament de les capacitats sensorials
• Reconèixer la importància dels sistemes sensorials
• Identificar les característiques més rellevants de cada sentit
• Justificar les implicacions que té en l'acompanyament infantil
• Comprendre les variacions de les pràctiques de criança infantil i els papers en la cura dels infants a nivell mundial

Sistemes corporals

• Abans del naixement, la circulació sanguínia, respiració, alimentació, eliminació de residus i regulació de temperatura es realitzen a través del cos de la mare.
• Després del naixement, els sistemes i funcions del bebè funcionen per si sols.
• La major part de la transició ocorre durant les primeres quatre a sis hores posteriors al naixement.

Característiques dels sistemes corporals (vida prenatal i postnatal)

• Ambient: Líquid amniòtic (prenatal) i Aire (postnatal)
• Temperatura: Relativament constant (prenatal) i Fluctua amb l'atmosfera (postnatal)
• Estimulació: Mínima (prenatal) i Diversos estímuls (postnatal)
• Nutrició: Depèn de la sang de la mare (prenatal); Depèn d'aliment extern i sistema digestiu (postnatal)
• Provisió d'oxigen: Transferida a través de la placenta (prenatal) i Transferida des dels pulmones del neonat als vasos sanguinis pulmonars (postnatal)
• Eliminació metabòlica: Per la placenta (prenatal) i a través de la pell, riñones, etc. (postnatal)

Cura infantil

• És una interacció entre l'infant i la persona cuidadora.
• La manera d'interaccionar té influència en el desenvolupament de l'infant.
• No es tracta només de satisfer les necessitats dels infants, sinó també d'ajudar en el desenvolupament.
• És una trobada que necessita atenció i acompanyament.
• Essencial l'actitud de la persona educadora. L'infant és un agent actiu.

Lactància i primera infància

• La lactància comença al naixement i acaba quan els infants comencen a caminar.
• Hi ha l'aparició de paraules entre infants amb d'altres infants.
• A la primera infància els nens i les nenes es tornen més comunicatius, independents i poden moure's d'un lloc a un altre.

Creixement i nutrició

• El cos creix molt ràpidament durant els primers anys de vida.
• El desenvolupament dels sentits i dels moviments segueix dues regles importants: de cap a peus i de dins cap a fora.

Observació de conducta

• Els nadons, en el moment del naixement, presenten nombrosos reflexos innats, automàtics i involuntaris que responen a estímuls.
• Els reflexos primaris es classifiquen en principals, secundaris o permanents segons el moment en què apareixen i desapareixen,
• Alguns reflexos primàries són: succió, cerca, prensió, marxa, moro, Babinski, i natatori.

L'olfacte i el gust

• Olfacte: El sentit de l'olfacte és el primer que es desenvolupa.
• Els nadons poden olorar i tastar dins del ventre de la mare.
• Els nadons alimentats amb llet materna poden reconèixer l'olor de la seva mare i prefereixen l'olor del seu pit.
• Els nadons prefereixen els gustos dolços i fan ganyotes quan alguna cosa és amarga.

L'oïda

• L'audició també funciona abans de néixer. Els fetus responen als sons i semblen aprendre a reconèixer-los.
• Després del naixement, la capacitat d'escoltar es desenvolupa ràpidament.
• Els nadons poden diferenciar sons de parla i melodies.
• Els nadons poden reconèixer la veu de la mare i els ritmes de la seva llengua materna des del naixement.

La vista

• Els ulls dels bebès han d'aprendre a enfocar, veure-hi nítidamenti treballar conjuntament per poder percebre el món en imatges d'una manera precisa.
• Els bebès reconeixen cares conegudes en millorar la seva vista, els seus somriures es tornen més emocionals i socials.
• Els nadons molt petits poden distingir diferents estímuls, com sons, llums i textures.

El sentit propioceptiu i de l'equilibri

• El sentit propioceptiu ens informa de la posició del cos sense necessitat de mirar-lo.
• El sentit de l'equilibri ens ajuda a mantenir-nos dretes i estables gràcies al sistema vestibular, que està dins de les orelles.

L'encèfal i la conducta reflexa

• La conducta reflexa inclou la resposta als estímuls, com el reflex de succió per al beure o el reflex de Moro a la sensació de caiguda.
• El cervell és la part de l'encèfal que controla i regula les funcions del cos i ment
• Els nervis es comuniquen entre el cervell i la resta del cos, a través d'una xarxa perifèrica.

El sistema nerviós

• El sistema nerviós està dividit en dues parts: el sistema nerviós central, format pel cervell i la medul·la espinal, i el sistema nerviós perifèric, que és la xarxa de nervis que s'estenen pel cos i transporten els missatges entre el cervell i el cos.
• El cervell controla i regula les funcions vitals del cos (respiració, pols cardíac) i superiors (raonament, memòria, atenció, control d'emocions).
• La composició del cervell inclou neurones (envien informació) i cèl·lules glials (alimenten i protegeixen les neurones), les sinapsis (punts de connexió entre neurones).

L'encèfal i els hemisferis

• L'encèfal està dividit en dos hemisferis: esquerre i dret.
• Cada hemisferi té diferents funcions especialitzades; esquerre: llenguatge i pensament lògic; dret: funcions visuals i espacials.
• El cos callós connecta els hemisferis i permet que comparteixin informació i coordinin ordres.

Capacitats dels nounats: el desenvolupament dels sentits

• Els nadons ja tenen els sentits al naixement.
• Els sentits es desenvolupen molt ràpidament durant els primers mesos de vida.
• Els nadons molt petits poden distingir sons, llums i textures.

Capítols sobre les influències de l’ambient a l'aprenentatge

La memòria

• Memòria explícita: és per recordar conscientsment fets i esdeveniments (anivversaris, etc.)
• Memòria implícita: és una memòria inconscient que es relaciona amb activitats motores (caminar, anar en bicicleta, etc.)
• Memòria de treball: capacitat que els bebès tenen per mantenir la informació de curt termini.

Enfocaments sobre l'aprenentatge

• L'enfocament conductista: centra l'aprenentatge en la conducta observable; els aprenentatges es produeixen a través de l'associació d'estímuls i respostes, i reforçaments
• L'enfocament cognitivista: subratlla la importància dels processos mentals interns com l'atenció, la memòria i el pensament.
• L'enfocament constructivista: l'infant construeix el seu coneixement al llarg de la vida, a través de l'experiència i la interacció amb el medi.
• L'enfocament psicodinàmic: centra en els aspectes inconscients la psique, els conflictes internes, les etapes de desenvolupament psicosexual.

La consciència

• La consciència són les normes internes que tenim sobre com hem de comportar-nos.
• Aquestes normes ajuden a controlar les nostres accions, així com poden sentir-se inòmodes d'haver-les infringit.
• Implica sentir-se malament quan es fa alguna cosa dolenta i la capacitat per controlar-se.

Esclats de creixement cerebral

• El cervell creix molt ràpidament, amb períodes de creixement ràpid anomenats “esclats de creixement cerebral” en diferents parts del cervell.

Inicis de desenvolupament a través de la interacció

• Els infants aprenen a través de les interacció amb les persones cuidadores.
• Les relacions afectives amb els seus cuidadors proporcionen una base per a les interaccions socials futures.
• Les interacció amb els infants actuen com a feedback sobre les seves conductes i les adapten al conext social.

Factors que influeixen en el desenvolupament psicomotor

• Pràctiques de criança,
• Jocs i jugades,
• Espai per moure’s,
• Expectatives culturals
• Alimentació i salut
• Interacció social
• Cultura i desenvolupament psicomotor

Contextos de desenvolupament

• Família
• Escola
• Comunitat
• Mitjans de comunicació
• Tecnologia
• Entorns culturals i religiosos

Les emocions

• Les emocions autorreflexives: són les primeres que emergeixen i es relacionen amb la seva consciència del “jo” (torbació, empatia, enveja).
• Emocions autovaloratives: són aquelles que apareixen cap als 3 anys i relacionades amb la seva comprensió de les normes socials (orgull, culpa, vergonya).

Empatia

• És la capacitat de posar-se en la pell d'una altra persona.
• Els infants comencen a entendre les intencions dels altres i les seves emocions.

El sentit del Jo

• L'autoconcepte: és la imatge mental que cada individu té de si mateix.
• Els nens i nenes comencen a formar la seva imatge personal a partir de les experiències que viuen, les emocions i les interaccions socials.

L’esquema corporal

• La consciència del “jo”: La representació del teu propi cos,
• Les persones cuidadores principals són determinants en ajudar els bebès a conèixer les parts del seu cos, i les reconeixeran.

Aprendre a caminar, agafar objectes, i gatejar

• Els i les infants aprenen a través de la pràctica, experiments i a través de les interacciones amb els seus cuidadors i el medi.

Permanència de l’objecte

• El nadó aprèn que les coses continuen existint tot i que no les veu directament.

Recapitulem: aspectes bàsics del desenvolupament

• Conducta orientada a metes: Els i les infants passen de ser nadons que reaccionen sense objectius, a infants que tenen objectius clars.
• Els esquemes: Els esquemes mentals que guien la conducta, les emocions i les relacions són estructures dinàmiques.
• Memòria: Els nadons tenen diferents tipus de memòries.
• El processament de la informació: Com els infants processen la informació del medi.
• L'atenció: Els infants, per a la resolució de conflictes, necessiten enfocar-se en els estímuls important, per això utilitzen la seva capacitat d'atenció.
• El Pensament: El pensament com a capacitat de resoldre problemes a través del raonament.

El paper de la interacció

• El llenguatge és un acte social, la interacció amb els cuidadores a la familia és fonamental.

Capacitats dels nounats: el desenvolupament dels sentits

• Els sentits treballen junts.

Desenvolupament psicomotor

• L'organització del desenvolupament psicomotor segueix una direcció cefalo-caudal i pròximum-distal.
• Els reflexos primaris precedeixen els moviments voluntaris.
• La importància del desenvolupament del sentit de l'equilibri.
• Dels 0 als 3 anys és un període de gran plasticitat
• Els sistemes sensorials es van especialitzant. De respostes globals a respostes específiques.
• La integració sensorial és un procés necessari en el desenvolupament psicomotor.
• El desenvolupament psicomotor depèn de la maduració del SNC, dels òrgans dels sentits i de l'entorn psicoafectiu.