Desenvolupament de la Personalitat 0-6 PDF

Desenvolupament de la personalitat 0-6 Els sentits i sistemes corporals de 0-3 anys Curs 24-25 Què podem dir d’aquest bebè?  Objectius - Associar el funcionament dels sistemes corporals del nounat amb les seves necessitats - Compren...

Desenvolupament de la personalitat 0-6 Els sentits i sistemes corporals de 0-3 anys Curs 24-25 Què podem dir d’aquest bebè?  Objectius - Associar el funcionament dels sistemes corporals del nounat amb les seves necessitats - Comprendre el desenvolupament de les capacitats sensorials com un procés integral i holístic - Reconèixer la importància dels sistemes sensorials per captar i entendre el món - Identificar les característiques més rellevants de cada sentit - Justificar les implicacions que té en l'acompanyament infantil - Comprendre que les pràctiques de criança infantil i els papers en la cura dels infants varien a tot el món  Sistemes corporals Abans del naixement, la circulació sanguínia, respiració, alimentació, eliminació de residus i regulació de temperatura es realitzen per mitjà del cos de la mare. Després del naixement, tots els sistemes i funcions del bebè han d'operar per si sols. La major part d'aquesta transició ocorre durant les primeres quatre a sis hores posteriors al naixement (Ferber i Makhoul, 2004).  Sistemes corporals Papalia, Diane, Sally Wendkos, and Ruth Duskin. (2009). "Psicología del desarrollo. undécima edición." Editorial Mc Graw Hill Interamericana, México, DF. Les pràctiques de cura infantil i els patrons d'interacció amb els lactants varien en gran manera a tot el món, depenent de les condicions ambientals i del punt de vista cultural sobre la naturalesa i les necessitats dels i les lactants  A Bali es creu que els lactants són ancestres o déus portats a la vida en forma humana Els Beng d'Àfrica occidental Cura infantil consideren que els bebès petits poden comprendre tots els llenguatges Quins efectes pot tenir en el A l'atol Ifaluk a Micronèsia creuen desenvolupament dels i les que els bebès no poden entendre infants? en absolut el llenguatge i, en conseqüència, els adults no els parlen  Cura Infantil És una interacció entre l'infant i la persona cuidadora. La manera de fer-ho té influència en el desenvolupament de l'infant. És un procés basat en una relació que ajuda a l'infant a connectar amb si mateix/a, a expressar, a voler explorar i a experimentar... No es tracta només de satisfer les necessitats dels i de les infants sinó també d'ajudar en el seu desenvolupament. És una trobada que necessita atenció i acompanyament. Essencial l’actitud de la persona educadora. L'infant és un agent actiu. Cures corporals segons els principis de Pikler (enllaç) Lactància i primera infància La lactància s'inicia al moment del 12 mesos naixement i acaba quan els infants comencen a caminar 18 mesos i a filar paraules unes amb d’altres dels 18 mesos i fins als 36 mesos A la primera infància els nens i les nenes es tornen més comunicatives, independents i poden moure's d'un lloc a un altre Com passem de ser lactants a infants? Quins són els processos bio-psico-socials que ens ajuden a fer-ho?  Creixement i nutrició Com creix el cos dels infants? El cos creix molt ràpidament durant el primer any de vida. Després, continua creixent ràpidament, però una mica més lentament, fins als tres anys. Com es desenvolupen els sentits i els moviments? El desenvolupament dels sentits i dels moviments segueix dues regles importants: - De cap a peus (cefalo-caudal): Primer es desenvolupen les parts del cos més properes al cap i després les més allunyades. - De dins cap a fora (pròxim-distal): Primer es desenvolupen les parts del cos més properes al centre i després les més allunyades.  Sistemes sensorials Quan comencen a desenvolupar- se els sentits? Els sentits del nadó ja estan presents quan neix. Com es desenvolupen els sentits? Durant els primers mesos de vida, els sentits del nadó es desenvolupen molt ràpidament. Què poden fer els nadons petits? Els nadons molt petits poden distingir diferents estímuls, com ara sons, llums i textures.  Desenvolupament dels sentits - Tacte: El tacte és el primer sentit que es desenvolupa i madura. Els nadons poden sentir dolor des del naixement. - Olfacte, gust i audició: Aquests sentits comencen a desenvolupar-se mentre els nadons encara està dins del ventre. - Vista: La vista és el sentit menys desenvolupat quan els nadons neixen, però millora molt durant els primers sis mesos de vida.  Jugar i explorar: Quan tiren joguines, esquitxen aigua o llancen sorra, descobreixen com poden canviar el món amb els seus cossos El tacte Moviments físics: Quan els nadons es mouen, aprenen on acaba el seu cos i on comença tot el que els envolta. Sentit de si mateixos: A través d’aquestes activitats, els nadons comencen a entendre qui són i com interactuen amb el món.  El tacte "Un bebè ha de sentir alguna - Els nadons es mostren sensibles al tacte. cosa a prop de la boca per buscar el mugró i succionar" - Els receptors tàctils cobreixen tota la pell de (Haith, 1986). l'Infant. El cos sencer és sensible al tacte. - Relació amb les persones que els cuiden. Carícies, abraçades, petons, lactància, contacte... - Vincle - Afecte mutu. - El tacte ens permet percebre el propi límit. Efectes del massatge. (enllaç)  El tacte Cirurgies en el passat: Abans, els metges no utilitzaven anestèsia en cirurgies per a nadons, com la circumcisió, perquè pensaven que els nadons no sentien Reacció dolor o només una mica al Els nadons senten dolor: Els nadons poden sentir dolor i són molt sensibles durant els primers dies de vida. dolor Importància de l’alleujament del dolor: Segons l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) i la Societat Pediàtrica Canadenca, el dolor prolongat o intens pot causar danys a llarg termini als nadons. Per això, és molt important alleujar el dolor. L'olfacte i gust L'olfacte i el gust Olfacte: El sentit de l’olfacte és el primer que es desenvolupa. Olfacte i gust junts: Els nadons poden olorar i tastar mentre estan dins del ventre de la mare i reaccionen als aliments que ella menja. Reconèixer l’olor de la mare: Els nadons alimentats amb llet materna poden reconèixer l’olor de la seva mare i prefereixen l’olor del seu pit. Reaccions als gustos: Els nadons prefereixen els gustos dolços i fan ganyotes quan alguna cosa és amarga. Preferències de gust: Les investigacions mostren que els nadons poden tenir preferències de gust basades en el que la mare ha menjat durant l’embaràs L'oïda  L'oïda L’audició també funciona abans de néixer. Els fetus responen als sons i semblen Després de néixer, la capacitat d’escoltar es desenvolupa ràpidament. Fins i tot els nadons de aprendre a reconèixer-los. Des d’una tres dies poden diferenciar nous sons de parla dels perspectiva evolutiva, reconèixer les veus i que ja han escoltat abans (L. R. Brody, Zelazo i Chaika, 1984). Al mes d’edat, els nadons poden els idiomes escoltats dins del ventre pot diferenciar sons tan similars com “ba” i “pa” (Eimas, ajudar a establir la relació amb la mare, Siqueland, Jusczyk i Vigorito, 1971). que és essencial per a la supervivència inicial (Rakison, 2005). Com que l’audició és essencial per al desenvolupament del llenguatge, les deficiències auditives s’han d’identificar de seguida. La pèrdua d’audició es produeix en un a tres de cada 1.000 naixements vius i, si no es detecta, pot causar retards en el desenvolupament (Gaffney et al., 2003).  L'oïda - A mida que es desenvolupa el Els nadons reconeixen els tons de veu de les seves mares i els ritmes de la seva llengua materna des del sistema nerviós, l'oïda s'anirà naixement. I no només ho senten sinó que s’expressen també així. Ploren amb accent. Un especialitzant. estudi va trobar que els nadons francesos i alemanys ploren amb patrons que reflecteixen les - Els nounats tenen el canal melodies de les seves llengües maternes. auditiu amb líquid amniòtic. Es reabsorbeix, s’adapten Reconèixer la veu de la mare (enllaç) - Per poder sentir es necessiten diferents capacitats: Plorar amb accent (enllaç) sensibilitat, detecció, localització i discriminació. L'oïda  Els primers somriures dels nadons són causats pel sistema nerviós central i poden no significar res més que sentir-se bé, com quan tenen son o estan tips La vista "Els ulls han d'aprendre a enfocar, veure-hi nítidament, treballar conjuntament per poder percebre el món en imatges d'una manera precisa i que el cervell rebi una única imatge dels dos ulls". Alba Conill a L'infant que es desplega. Quan els nadons reconeixen les respostes afectuoses dels cuidadors i les cares conegudes perquè els millora la vista, els seus somriures es tornen més emocionals i socials  La vista El moviment té un paper important en el sentit de la vista At birth, the retina has not finished developing. As the baby gets older, the baby can see finer details and more colors. (Image Credit: Katrina Furth, Ph.D.) La vista  El sentit propioceptiu i de l'equilibri Sentit propioceptiu: Ens diu on estan les parts del nostre cos sense mirar. Ens ajuda a moure’ns de manera coordinada i precisa. Utilitza la informació dels músculs, tendons i articulacions per saber la posició del cos. Sentit de l’equilibri: Ens ajuda a mantenir-nos dretes i estables. Funciona gràcies al sistema vestibular, que està dins de les orelles.  Una mica més... Capacitats dels nounats: el desenvolupament dels sentits. (vídeo) Viaje al interior del cuerpo humano. National Geographic. (min. 15-20) (vídeo)  Tasca Quines implicacions educatives té el desenvolupament dels sistemes sensorials? Com dissenyaries una estança de 0-1a una escola bressol tenint en compte aquesta informació? “L’espai és l’ànima de l’escola infantil.” J. Quilghini (1980)  REFERÈNCIES bàsiques Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., y Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.). Pearson Educación. (enllaç) Palacios, J. (Palacios G., Marchesi, A., y Coll, C. (1991). Desarrollo psicológico y educación. 1, Psicología evolutiva (1a. ed., 3a. reimp). Alianza Editorial. (enllaç) Sadurní, M. (2008): El desarrollo del niño paso a paso. Barcelona: Ed. UOC. (enllaç)  REFERÈNCIES American Academy Ophthalmology (website) Conill, A. Masó M. Rabasseda, M., (2024). L'infant es desplega. Col·lecció Família i Educació. Graó. Unai Aso Poza. (2019, agosto 27). Sensopercepción: definición, componentes y cómo funciona. Portal Psicología y Mente. https://psicologiaymente.com/neurociencias/sensopercepcion. Papalia, Diane, Sally Wendkos, and Ruth Duskin. (2009). "Psicología del desarrollo. undécima edición." Editorial Mc Graw Hill Interamericana, México, DF. Porter, R. H., Makin, J. W., Davis, L. B., & Christensen, K. M. (1992). Breast-fed infants respond to olfactory cues from their own mother and unfamiliar lactating females. Infant Behaviour & Development, 15(1), 85–93. https://doi.org/10.1016/0163-6383(92)90008-T  TANCAMENT Aprofundir i ampliar la informació amb les referències bàsiques i revisar els enllaços de la presentació. Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., y Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.). Pearson Educación. (enllaç) El mundo es como aparece ante mis cinco sentidos, y ante los tuyos que son las orillas de los míos. Miguel Hernández Desenvolupament de la personalitat 0-6 Els cervell i la influència ambiental 0-3 Curs 24-25 Què fan i què fa possible que ho facin?  Objectius - Conèixer l'organització i funcionament del sistema nerviós - Comprendre com es desenvolupa el cervell i de quina manera els factors ambientals afecten el seu creixement inicial - Reconèixer els principals reflexos primaris i la funció que tenen per l'infant - Avaluar la importància de la plasticitat neuronal en el desenvolupament infantil  El cervell i la conducta reflexa Per què un nadó respon al mugró? Quan un nadó sent el mugró, comença a succionar per beure llet. Això passa gràcies al sistema nerviós central, que inclou el cervell i la medul·la espinal (un grup de nervis que va per la columna vertebral). També hi ha una xarxa de nervis que s’estén per tot el cos, la xarxa perifèrica. A través d’aquesta xarxa, els missatges sensorials viatgen cap al cervell i els missatges de moviment o motors tornen cap al cos. El sistema nerviós El sistema nerviós es divideix en dos sistemes: - el sistema nerviós central (SNC) compost pel cervell i la mèdul.la espinal - el sistema nerviós perifèric (SNP), és a dir, la xarxa perifèrica de nervis que s'estenen a totes les parts del cos El sistema visual humà Extreta de: https://www.clinicabaviera.com/blog/la-via-optica-sabes-que-es/ El sistema nerviós central Format per l'encèfal i la medul·la espinal. - L'encèfal controla i regula les funcions del nostre cos i ment. Està protegit pel crani. El cervell és una part de l'encèfal. - La medul·la espinal transporta els missatges entre l'encèfal i els altres nervis del El cervell cos. ElElcervell cervells'encarrega s'encarregadedefuncions funcionsvitals, vitals,com comrespirar respirarooregular regularelel pols polscardíac, cardíac,passant passantper perlalason, son,lalafam famoolalaset, set,fins finsaafuncions funcions superiors superiorscomcomelelraonament, raonament,lalamemòria, memòria,l'atenció, l'atenció,elelcontrol controlde de les lesemocions emocionsi la i laconducta… conducta… (Corbetta & Shulman, 2002) (Corbetta & Shulman, 2002) Composició del cervell El cervell està format per neurones i cèl·lules glials. - Les neurones, o cèl·lules nervioses, envien informació a través dels axons i reben informació a través de les dendrites. - Les cèl·lules glials, o glia, alimenten i protegeixen les neurones. Les sinapsis son una mena de pont o punt de connexió que permet que les neurones es comuniquin entre elles. Les neurones Són les unitats bàsiques del sistema nerviós Imatge extreta de: https://espanol.nichd.nih.gov/salud/temas/neuro/infor macion/partes L’encèfal i els hemisferis L’encèfal és la part més gran del cervell i està dividit en dues meitats: l’hemisferi esquerre i l’hemisferi dret. Cada hemisferi té funcions especialitzades, un procés conegut com a lateralització. L’hemisferi esquerre s’encarrega principalment del llenguatge i el pensament lògic, mentre que l’hemisferi dret s’ocupa de les funcions visuals i espacials, com llegir mapes i dibuixar. Hi ha una banda de teixit anomenada cos callós que connecta els dos hemisferis, permetent que comparteixin informació i coordinin ordres. L’encèfal i els hemisferis Cada hemisferi té quatre lòbuls o seccions que controlen funcions distintes: - l'occipital (visió), - el parietal (tacte, percepció de l’espacial i la coordinació), - el temporal (l’audició, la memòria i la comprensió del llenguatge) i - el frontal (el pensament abstracte, la planificació, les decisions i els moviments voluntaris). El cervell a l'inici de la vida El cervell fa connexions nervioses a partir de les experiències Vídeo: Arquitectura del cerebro. El comienzo de la vida El creixement del cervell El creixement del cervell és un procés permanent fonamental per al desenvolupament físic, cognitiu i emocional. Somriure, balbucejar, gatejar, caminar i parlar —totes les fites principals sensorials, motores i cognitives de la lactància i la primera infància—reflecteixen el desenvolupament accelerat del cervell, en particular de l'escorça cerebral. El cervell creix de manera irregular, amb períodes de creixement ràpid anomenats “esclats de creixement cerebral”. Diferents parts del cervell creixen més ràpidament en diferents moments. El creixement del cervell El creixement del cervell Reflexes primaris La majoria de reflexes necessiten el tacte per operar  Desenvolupament neurològic: La Reflexos desaparició dels reflexos innecessaris indica que el cervell del nadó s’està Els lactants compten aproximadament desenvolupant correctament. amb 27 reflexos principals, molts dels Els metges poden avaluar el quals es troben presents al moment de néixer o poc després (Gabbard, 1996). desenvolupament del nadó observant quins reflexos estan presents o absents. Són respostes innates, automàtiques i involuntàries que responen a estímuls. Impulsos naturals. Segons el moment d'aparèixer i desaparèixer podem distingir els reflexos primaris, secundaris o permanents.  Alguns exemples són: Reflexos Primaris Xuclar: Els nadons xuclen per alimentar-se. Reflexos primaris. Notícia (enllaç) Buscar el pit: Els nadons mouen el cap buscant el pit de la mare. Alguns reflexos primaris venen dels Reflex de Moro: Quan el nadó es nostres avantpassats. Per exemple, el sobresalta o sent que cau, estira reflex de prensió és similar a com els els braços i les cames. nadons micos s’agafen al pèl de les seves mares. Ajuden els nadons a sobreviure i protegir-se. De succió boca davant mugró o dit. Succió rítmica. passa de reflex a voluntari sobre els Funcionalitat. 6 mesos. De cerca acaronar la galta-gir del cap i cerca amb la desapareix als 4 mesos, després boca voluntari De prensió mà o peu-moviment per agafar desapareix cap als 6 mesos, després voluntari De marxa agafat per les aixelles i peus superfície- desapareix als 2-3 mesos, després inicia moviment de marxa voluntari abraçar desapareix abans; arqueig es ensurt-arqueig del cos i extensió Del Moro manté fins els 4 mesos i, menys simètrica d’extremitats fins abraçar-se intensa, posteriorment De Babinski Contacte planta peu-extensió dits peu fins gairebé final del primer any Natatori Cos a l’aigua – moviment sincronitzat desapareix als 4-6 mesos extremitats De tònic Gir del cap a un costat-posició esgrima abans dels 4 mesos coll  Reflexos Secundaris i Permanents Reflexos posturals: A mesura que el cervell Reflexos de protecció: Alguns reflexos, del nadó es desenvolupa (entre els 2 i 4 com parpellejar, badallar, tossir, mesos), comencen a aparèixer reflexos que ennuegar-se, esternudar, tremolar i la ajuden amb la postura i l’equilibri. Per dilatació de les pupil·les, es mantenen exemple: per protegir el nadó. Reflex de paracaigudes: Si inclinem el nadó cap avall, estira els braços com si volgués protegir-se de la caiguda. Reflexos locomotors: Aquests reflexos semblen moviments voluntaris, com caminar o nedar, però desapareixen abans que el nadó pugui fer aquests moviments per si sol. A mesura que el cervell dels nadons es desenvolupa, poden utilitzar millor els seus sentits: tocar, veure, olorar, tastar i escoltar Modelatge del cervell: el paper de l’experiència Els seus sentits es desenvolupen ràpidament durant els primers mesos de vida mentre s’adapten al món que els envolta Plasticitat cerebral Capacitat de modificació del cervell per mitjà de l'experiència La plasticitat cerebral és la capacitat del cervell per canviar i adaptar-se. Això inclou crear noves connexions, eliminar les que no són útils, reorganitzar-se, corregir errors i enfortir-se amb nova informació. També implica aprendre de l’experiència i relacionar el coneixement nou amb el que ja sabem. Vídeo: Educación, plasticidad y el cerebro  Experiències... Les experiències primerenques poden tenir efectes duradors en la capacitat d’aprenentatge i memòria del sistema nerviós central. Les diferències individuals en intel·ligència poden reflectir la capacitat del cervell per desenvolupar connexions neuronals en resposta a aquestes experiències L’exposició a substàncies perilloses, toxines ambientals o estrès matern abans o després del naixement pot amenaçar el desenvolupament del cervell, i la desnutrició pot interferir amb el creixement cognitiu normal Per contra, una experiència enriquidora pot fomentar el desenvolupament cerebral i fins i tot compensar privacions passades. Aquests descobriments han impulsat esforços per estimular el desenvolupament cerebral en nadons prematurs, nens amb síndrome de Down i ajudar a víctimes de dany cerebral a recuperar funcions Finestres d’oportunitat Períodes crítics: Són menys Períodes sensibles: Són més freqüents, curts i ben definits. freqüents i prolongats, amb Durant aquests períodes, una una adquisició gradual de àrea específica del cervell es funcions que pot durar anys. desenvolupa o canvia L’aprenentatge i la memòria ràpidament. Per exemple, la són exemples de funcions que visió binocular i el es desenvolupen al llarg de la desenvolupament del vida llenguatge depenen de l’estimulació adequada en aquests períodes Plasticitat cerebral i influència sociocultural en l’aprenentatge Aprenentatge del llenguatge: Durant els Desenvolupament de les habilitats socials: primers anys de vida, els infants estan exposats Els infants aprenen habilitats socials a través de constantment al llenguatge parlat pels seus la interacció amb altres nens i adults. Per pares i altres persones del seu entorn. Aquesta exemple, en un entorn de joc, els infants aprenen a compartir, cooperar i resoldre exposició ajuda a crear i enfortir les connexions conflictes. Aquestes experiències socials neuronals necessàries per comprendre i parlar ajuden a crear i enfortir les connexions l’idioma. Per exemple, un infant que creix en neuronals relacionades amb les habilitats una llar bilingüe desenvoluparà connexions socials i emocionals. Un infant que participa en neuronals per a ambdós idiomes, facilitant activitats de grup, com ara jocs a l’escola l’aprenentatge i l’ús de les dues llengües. bressol o activitats extraescolars, Aquesta capacitat d’adaptació del cervell és un desenvoluparà millor aquestes habilitats exemple de plasticitat cerebral influenciada per gràcies a la plasticitat cerebral i la influència de l’entorn sociocultural l’entorn sociocultural Això és precisament el que fa el cervell dels infants entre els 0 i els 3 anys, preparar-se pel que vindrà i adaptar-se al seu entorn. Adquirir la consistència i la plasticitat neural necessàries per a la resta de la seva vida. David Bueno  REFERÈNCIES bàsiques Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., y Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.). Pearson Educación. (enllaç) Sadurní, M. (2008): El desarrollo del niño paso a paso. Barcelona: Ed. UOC. (enllaç)  REFERÈNCIES Papalia, Diane, Sally Wendkos, and Ruth Duskin. (2009). "Psicología del desarrollo. undécima edición." Editorial Mc Graw Hill Interamericana, México, DF.  TANCAMENT - Aprofundir i ampliar la informació amb les referències bàsiques i revisar tots els enllaços Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., y Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.). Pearson Educación. (enllaç) Sadurní, M. (2008): El desarrollo del niño paso a paso. Barcelona: Ed. UOC. (enllaç) Desenvolupament de la personalitat 0-6 El creixement físic i el desenvolupament d’activitats motores 0-3 Curs 24-25 Què ens fa progressar d’aquesta manera?  Objectius - Reconèixer el desenvolupament psicomotor com un procés global i integrador de diverses habilitats - Identificar les fites inicials del desenvolupament motor - Analitzar les influències en el desenvolupament motor - Comparar el desenvolupament motor en diferents contextos - Reflexionar sobre el paper de les persones educadores i cuidadores  Desenvolupament psicomotor El desenvolupament psicomotor és l'adquisició progressiva d'habilitats funcionals en diverses àrees: llenguatge, motora, manipulativa i social, que permeten a l'infant una progressiva independència i adaptació a l'entorn. (AEPAP, 2016)  Desenvolupament psicomotor De moment, què sabem? Think-Pair-Share  Desenvolupament psicomotor Què sabem? - L'organització del moviments segueix una direcció cefalo-caudal i pròxim-distal - Els reflexos primaris precedeixen als moviments voluntaris - La importància del desenvolupament del sentit de l'equilibri - Dels 0-3 és un període de gran plasticitat - Els sistemes sensorials es van especialitzant. De respostes globals a respostes específiques - La integració sensorial és un procés necessari en el desenvolupament psicomotor - Depèn de la maduració del SNC, dels òrgans dels sentits i de l'entorn psicoafectiu.  Per què ? Habilitats motores Les habilitats motores dels infants es desenvolupen seguint una seqüència específica. Aquest procés depèn principalment de com maduren els infants, però també està influenciat pel seu entorn, les experiències que tenen i la seva motivació per aprendre. Les habilitats més senzilles, com agafar un objecte o gatejar, es combinen per formar habilitats més complexes, com caminar o córrer Desenvolupament psicomotor (fites) Desenvolupament psicomotor (fites) Desenvolupament psicomotor (fites) Milestones in gross motor development — Credit: Santrock, J. W. (2011) Child Development (13th ed.) McGraw-Hill Desenvolupament psicomotor (fites) Taula desenvolupament psicomotor. Carnet Salut 2022  Coordinació Els bebès aprenen sobre el món i sensoriomotora sobre ells mateixos a través dels seus sentits, moviments i Moviment consciència del propi cos. Quan es mouen, comencen a entendre què passa quan fan certs moviments. Aquesta connexió entre el que senten i el que fan, que és controlada pel cervell en creixement, els proporciona tota la informació que necessiten per conèixer el seu cos i l’entorn. Dels 0 als 4 mesos Etapa que es caracteritza per la presència de reflexos primitius No hi ha verticalitat L'infant està de panxa enlaire. Aquesta postura l'ajuda a integrar les diferents parts del seu cos i aquest moviment crea connexions neuronals en el tronc de l'encèfal Quan està preparat, pot fer la giravolta i estar en bocaterrosa, fet que li permet enfortir la musculatura i aixecar el cap Moviments laterals cap als dos costats Mans lliures per explorar i descobrir Dels 4 als 6 mesos Els moviments anteriors han permès enfortir més les cames i els braços El tronc també té més to muscular Comença a voler agafar objectes i premsa'ls amb la mà Estira els braços i va experimentant amb la profunditat Es desplaça amb l'arrossegament Dels 6 als 12 mesos El desplaçament és per arrossegament creuat. Això fa que es vagi treballant una coordinació dreta i esquerra i per tant, la integració de les dues parts del cos Gatejar esdevé un canvi de perspectiva Coordinació mà, boca i visió mitjançant l'alimentació Els reflexos primitius s'han convertit en habilitats més complexes La pinça es va especialitzant Així doncs, l'infant s'arrossega, repta, gateja i s'asseu Fa equilibris dret, fa les primeres passes Entre 1 i 2 anys Perfecciona el desplaçament. La distància es va allargant ​ Les primeres passes es converteixen en el caminar​ Hi ha relació amb la parla​, l'alimentació, desenvolupament dels sentits... A finals de 2 anys l'infant fa intents de córrer L'infant es desplega (2024) Guia visual: Ús dels ulls per a guiar els moviments de les mans o altres parts del cos. Percepció de la profunditat Capacitat per a percebre els objectes i superfícies en tres dimensions (coordinació binocular i control motor) Percepció hàptica: Capacitat per a adquirir informació sobre les propietats dels objectes, com a grandària, pes, ombrejat i textura, per mitjà del seu maneig Precipici visual Enllaç No només es tracta de madurar físicament, sinó també d’aprendre a través de l’experiència. A mesura que els i les bebès practiquen moviments com gatejar, es tornen més hàbils per avaluar el seu entorn i moure’s de manera segura. Aquest aprenentatge és flexible però específic de la postura. Per exemple, un bebè que aprèn a estirar-se per agafar una joguina mentre està assegut haurà d’aprendre de nou com fer-ho quan comenci a gatejar. De la mateixa manera, un bebè que domina els pendents mentre gateja haurà de tornar a aprendre com manejar-los quan comenci a caminar La percepció de la profunditat es troba present a una edat molt primerenca i es relaciona amb el desenvolupament motor Gatejar: Quan un infant comença a gatejar, necessita percebre la profunditat per evitar caure de superfícies elevades, com un llit o un sofà. Aquesta percepció ajuda l’infant a moure’s de manera segura i a explorar el seu entorn. Agafar objectes: Quan un infant intenta agafar un objecte, com una joguina, ha de jutjar la distància entre ell i l’objecte. Aquesta habilitat de percebre la profunditat li permet coordinar els seus moviments per agafar l’objecte amb precisió. Baixar escales: Quan un infant comença a baixar escales, ha de ser capaç de percebre la profunditat per calcular la distància entre cada esglaó. Això és crucial per evitar caigudes i per desenvolupar una marxa segura. La percepció de la profunditat es troba present a una edat molt primerenca i es relaciona amb el desenvolupament motor Jugar a l’aire lliure: Quan un infant corre o salta a l’aire lliure, necessita percebre la profunditat per evitar obstacles com pedres o branques. Aquesta percepció ajuda a desenvolupar habilitats motores més complexes com córrer i saltar. Construir amb blocs: Quan un infant construeix una torre amb blocs, ha de percebre la profunditat per col·locar els blocs de manera precisa i equilibrada. Això no només desenvolupa la seva percepció de la profunditat, sinó també la seva coordinació mà-ull. Teoria ecològica dels Gibson Els infants utilitzen la seva percepció sensorial per guiar les seves accions motores, ajudant-los a interactuar i aprendre del seu entorn  Aquesta teoria considera les Desenvolupament capacitats motores i perceptives en psicomotor i percepció desenvolupament com a parts interdependents d'un Eleanor i James Gibson sistema funcional que guia el comportament en diversos contextos La percepció sensorial i l’acció motora van de la mà Reflexos de succió: Des del naixement, els lactants tenen reflexos com el de succió i arrelament. Quan se’ls toca la galta, giren el cap i comencen a succionar. Això mostra com la percepció del tacte (sensorial) i l’acció de succionar (motora) estan coordinades per ajudar-los a alimentar-se. Seguiment visual: Els nadons poden seguir amb la mirada objectes en moviment des de molt aviat. Aquesta habilitat combina la percepció visual amb el moviment dels ulls i el cap, ajudant-los a comprendre millor el seu entorn. La percepció sensorial i l’acció motora van de la mà Agafar objectes: Quan un nadó veu un objecte brillant o colorit, estira la mà per agafar-lo. Això demostra la coordinació entre la percepció visual i l’acció motora de la mà. Exploració oral: Els nadons sovint es porten objectes a la boca per explorar-los. Aquesta acció combina la percepció tàctil i gustativa amb el moviment de les mans i la boca, ajudant-los a aprendre sobre les característiques dels objectes. La percepció sensorial i l’acció motora van de la mà Gatejar cap a un objectiu: Quan un nadó veu una joguina a certa distància, pot començar a gatejar cap a ella. Això implica la percepció visual de la joguina i la coordinació motora necessària per moure’s cap a ella. Reacció a sons: Els nadons giren el cap cap a la font d’un so, com la veu d’un cuidador. Això mostra la coordinació entre la percepció auditiva i el moviment del cap. Abans es pensava que el desenvolupament motor dels bebès seguia una seqüència fixa i automàtica, determinada genèticament i dirigida pel cervell a mesura que madurava Teoria dels sistemes dinàmics de Thelen Els lactants desenvolupen les habilitats motores no sols mitjançant la maduració, sinó per mitjà de la coordinació activa de múltiples sistemes d'acció dins d'un ambient canviant  La maduració per si sola no explica el desenvolupament motor. Segons Thelen, el desenvolupament és un Els i les bebès creen procés complex que depèn de la interacció entre el bebè i el seu les seves pròpies entorn. Això inclou la motivació del bebè, la seva força muscular i la seva solucions posició en l’entorn. Quan un bebè intenta agafar una joguina, factors com les seves característiques Esther Thelen físiques, el desig, l’energia i els moviments del braç determinen si ho aconsegueix. El cervell en desenvolupament és només una part d’aquest procés dinàmic i flexible. No n’hi ha prou amb madurar, cal posar varis sistemes d’acció en marxa... Aprendre a caminar: Un infant no aprèn a caminar només perquè els seus músculs i ossos maduren. També necessita coordinar l’equilibri, la força muscular, la percepció visual i la motivació per moure’s cap a un objectiu. Per exemple, un infant pot començar a caminar perquè veu una joguina que vol agafar. Agafar objectes: Quan un infant aprèn a agafar un objecte, està coordinant la visió (per veure l’objecte), el control motor (per moure la mà cap a l’objecte) i la força (per agafar l’objecte sense deixar-lo caure). Aquesta habilitat es desenvolupa a través de la pràctica i l’experimentació en diferents situacions. No n’hi ha prou amb madurar, cal posar varis sistemes d’acció en marxa... Gatejar: Gatejar implica la coordinació de molts sistemes: la força dels braços i les cames, l’equilibri, la percepció del sòl i la motivació per moure’s cap a un objectiu. Els infants practiquen i ajusten aquests sistemes en resposta a l’entorn, com la textura del sòl o la presència d’obstacles. Jugar amb blocs: Quan un infant construeix una torre amb blocs, està coordinant la visió (per veure on col·locar els blocs), la motricitat fina (per agafar i col·locar els blocs amb precisió) i la cognició (per planificar la construcció). Aquesta activitat requereix la integració de múltiples sistemes d’acció. No n’hi ha prou amb madurar, cal posar varis sistemes d’acció en marxa... Baixar escales: Baixar escales requereix la coordinació de l’equilibri, la força muscular, la percepció de la profunditat i la planificació motora. Els infants aprenen a baixar escales practicant i ajustant els seus moviments en resposta a l’altura i la distància dels esglaons Donar a l'infant les possibilitats necessàries perquè es pugui moure en llibertat. El moviment lliure És aprendre a observar, no intervenir, així com assegurar un entorn Emmi Pikler  "Un niño se inclina, se estira, hace pequeños movimientos como una oruga, lentos y graduales. Es una de las etapas más importantes en su El moviment representa desarrollo motor. Dura varios meses. Durante ese tiempo desaparece la una part essencial en el asimetría del tronco con la que nace el niño. A través de estos movimientos desenvolupament naturales, la columna se endereza y el tronco se vuelve elástico, flexible y Emmi Pikler musculoso. No puedo decir cuán importante es esta etapa de desarrollo". Moure's en llibertat Des del naixement es tenen les capacitats necessàries per desenvolupar la motricitat per si mateix L'infant experimenta i vol descobrir, i al seu ritme fa el que el seu cos està preparat per fer Quan es respecta la seva evolució, hi ha harmonia en els seus moviments L'acompanyament es basa en oferir un entorn segur i ampli, que li permeti el moviment lliure amb respecte i confiança Assegurar les condicions perquè l'infant sigui actiu Moure's en llibertat  Moure's en llibertat "Al llarg del desenvolupament dels seus moviments, l’infant aprèn no només a girar-se de panxa o a donar tombs, anar de quatre grapes, aixecar-se o caminar, sinó que també aprèn a aprendre. Aprèn a estar ocupat amb alguna cosa, a agafar interès per alguna cosa, a provar, a. Aprèn a superar dificultats. Aprèn a conèixer l’alegria i la felicitat, les quals signifiquen el seu èxit, és a dir, és el resultat de la seva pròpia i pacient constància". Emmi Pikler  Desenvolupament psicomotor No cal ensenyar als bebès com donar-se la volta, gatejar o caminar. El que necessiten és espai per moure’s i llibertat per explorar. Quan el seu sistema nerviós, músculs i ossos estan preparats, i l’entorn els ofereix oportunitats per practicar i explorar, els i les bebès ens sorprenen amb les seves noves habilitats  Ambient i cultura Els factors ambientals i les pràctiques culturals influeixen en el ritme del desenvolupament motor primerenc Què afecta el ritme del desenvolupament psicomotor? Think-Pair-Share Què afecta el ritme del desenvolupament psicomotor? Pràctiques de criança: En algunes cultures, els infants passen molt de temps en braços dels seus cuidadors o en porta bebès. Això pot retardar el desenvolupament de certes habilitats motores com gatejar, ja que tenen menys oportunitats per moure’s lliurement pel terra. Jocs i joguines: Els infants que tenen accés a joguines que fomenten el moviment, com boles, blocs de construcció o joguines per arrossegar, poden desenvolupar habilitats motores més ràpidament. En canvi, en entorns amb menys recursos, els infants poden tenir menys oportunitats per practicar aquestes habilitats. Què afecta el ritme del desenvolupament psicomotor? Espai per moure’s: Els infants que viuen en espais amplis amb accés a l’aire lliure tenen més oportunitats per córrer, saltar i jugar, la qual cosa pot accelerar el desenvolupament motor. En canvi, els infants que viuen en espais reduïts poden tenir menys oportunitats per desenvolupar aquestes habilitats. Expectatives culturals: En algunes cultures, es fomenta que els infants comencin a caminar molt aviat, mentre que en altres es prefereix que gategin durant més temps. Aquestes expectatives culturals poden influir en el ritme al qual els infants desenvolupen aquestes habilitats. Què afecta el ritme del desenvolupament psicomotor? Alimentació i salut: Els infants que reben una alimentació adequada i tenen accés a serveis de salut de qualitat poden tenir un desenvolupament motor més ràpid. La nutrició i la salut general són factors ambientals importants que poden influir en el desenvolupament motor. Interacció social: Els infants que tenen moltes oportunitats per interactuar amb altres nens i adults poden desenvolupar habilitats motores més ràpidament. Les activitats socials, com jugar amb altres nens, poden fomentar el desenvolupament de la coordinació i altres habilitats motores. Cultura i desenvolupament psicomotor (pràctiques de criança) Els bebès africans tendeixen a Els bebès jamaicans, les mares ser més avançats que els dels quals els feien fer exercicis bebès estatunidencs i diaris de saltar i fer passos per europeus a asseure's, caminar i enfortir els seus músculs, van córrer. Per exemple, a Uganda, aprendre a seure, gatejar i els bebès caminen als 10 caminar abans que els bebès mesos, en comparació amb 12 anglesos, les mares dels quals mesos als Estats Units i 15 no seguien aquestes rutines mesos a França Cultura i desenvolupament psicomotor (pràctiques de criança) Els nens dels Ache a l’est de Paraguai comencen a caminar més tard, entre els 18 i 20 mesos, perquè les seves mares els mantenen a prop per protegir-los dels perills de la vida nòmada. Tot i això, quan arriben als 8- 10 anys, són molt hàbils, grimpen arbres, tallen branques i juguen de maneres que milloren les seves habilitats motores. Això mostra que el desenvolupament pot seguir diferents ritmes però arribar a resultats similars.  TANCAMENT - Aprofundir i ampliar la informació amb les referències bàsiques. Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., y Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.). Pearson Educación. (enllaç) - Buscar informació sobre el moviment lliure i l'Emmi Pikler.  REFERÈNCIES Conill, A. Masó M. Rabasseda, M., (2024). L'infant es desplega. Col·lecció Família i Educació. Graó. Papalia, Diane, Sally Wendkos, and Ruth Duskin. (2009). "Psicología del desarrollo. undécima edición." Editorial Mc Graw Hill Interamericana, México, DF. Desenvolupament de la personalitat 0-6 La capacitat d’aprendre i recordar 0-3 Curs 24-25  Objectius - Entendre la relació que hi ha entre desenvolupament i aprenentatge - Identificar els enfocament teòrics més rellevants per les seves aportacions a la comprensió del desenvolupament infantil - Analitzar com és la capacitat d'aprendre i recordar dels infants de 0-3 - Comprendre de quina manera la interacció amb els adults pot promoure l’aprendre i el recordar - Relacionar les aportacions de diverses teories en la pràctica educativa Què vol dir aprendre? Com aprenem les persones? Per parelles responeu en 3 minuts la pregunta Què i com aprenen i què i com recorden? Enfocaments sobre l'aprenentatge - Diversos enfocaments teòrics tracten d'explicar com les persones aprenem i recordem - Cada enfocament teòric posa èmfasis a certs aspectes de l'aprenentatge: experiències primerenques de plaer i dolor, conducta observable, activitat cognitiva quan processem la informació, la importància de la interacció social, el descobriment com a font principal de l'aprenentatge, l'activitat cerebral i la plasticitat neuronal... - Cada enfocament ha fet aportacions que ens han ajudat a entendre l'aprenentatge i el desenvolupament dels i les infants - Aprenentatge i desenvolupament van de la mà Enfocaments sobre l'aprenentatge CONDUCTISME COGNITIVISME CONSTRUCTIVISME Imatge extreta de: https://educared.fundaciontelefonica.com.pe/que-tal-si/que-tal-si-revisamos-las-teorias-de-aprendizaje/ Enfocament psicodinàmic Cap als cinc anys, la nostra psique està completament formada. L’infant aprèn de l‘experiència del plaer i el dolor Conscient, preconscient i inconscient  Freud pensava que els primers records es guarden a Memòria la memòria, però que es mantenen ocults a l’inconscient perquè són massa pertorbadors emocionalment La psique, allò, jo i superjò Freud utilitza una terminologia diferent i substitueix el terme ‘personalitat’ per ‘psiquisme’ o ‘aparell psíquic’. Presenta l’individu com dividit i en conflicte per forces oposades dins seu. La psique és un conjunt de processos en moviment constant, anomenat procés psicodinàmic. Aquests processos poden treballar junts o estar en competició, creant conflictes. Quan el cos té una necessitat, la persona sent tensió o pressió Freud entenia que la personalitat estava formada per tres estructures bàsiques responsables de la conducta humana, denominades allò, jo i superjò i establia una categorització del desenvolupament psicosexual per etapes (associades a una zona erògena) encarregades de configurar aspectes de la pròpia psique o personalitat Freud i Erikson Etapes del desenvolupament Enfocament conductista Vol saber com canvia el comportament en resposta a l’experiència. L'infant aprèn quan hi ha un canvi de conducta Condicionament El principal interès d’aquests teòrics són els mecanismes de clàssic i operant l’aprenentatge i no el desenvolupament en si Centrats en la conducta observable a partir d'estímuls Autors rellevants: Ivan Pavlov (Rússia, 1849-1936) J. B. Watson (1878-1958) Edward L. Thorndike (1874-1949) John F. B. Skinner (1904-1990) Condicionament clàssic Experiment Watson i el petit Albert El condicionament clàssic permet als lactants anticipar un esdeveniment associant estímuls que solen ocórrer junts, com una càmera i un flaix. Aquest aprenentatge desapareix si no es reforça. Per tant, si els lactants veuen sovint la càmera sense el flaix, deixaran de parpellejar. Qui aprèn es una persona passiva, i rep i reacciona als estímuls només Pavlov va estudiar l'associació entre un Estímul i una Resposta. Enllaç Watson va continuar els estudis de Pavlov. Segons l’autor, tota conducta és producte de l’associació d’un estímul i una resposta. Podem aprendre no sols conductes mecàniques, sinó també formes emotives de reaccionar davant situacions diverses. Condicionament operant Els principis de Thornike ens indiquen que les persones aprenem per assatig-error. Enllaç Els principis de Skinner es poden aplicar a l'aprenentatge infantil: premis i càstigs. Enllaç Segons Skinner, desenvolupem les seves conductes segons una sèrie de reforçadors els reforçadors positius (recompenses o premis), els quals ajuden a repetir i consolidar els comportaments els reforçadors negatius (càstigs), els quals ajuden a disminuir o eliminar determinats comportaments. Condicionament operant Qui aprèn opera en l’ambient de manera activa, com quan els i les bebès aprenen que somriure atrau l’atenció de la família: Exemple 1: En el condicionament operant, els nadons aprenen que somriure atrau l’atenció amorosa, actuen en el seu entorn. Aprenen a respondre a un estímul ambiental (somriure quan veuen la seva família) per obtenir un efecte concret (la seva atenció). Exemple 2: els nadons internats en els vells hospicis eren alimentats però no acollits. Ploraven però no hi havia una atenció al seu plor. Es movien però tampoc ningú els acollia. Com a conseqüència, van deixar de plorar i de moure’s. Els premis són gran reforçadors de la conducta. Hi ha molts tipus de gratificacions que poden afectar a la conducta: físiques i socials  Enfocament de l'aprenentatge observacional i vicari Vol saber com es fa el modelat de les persones. L’infant aprèn quan imita el que observa Aprenentatge a partir de l'observació i la imitació Albert Bandura (1925), que es mostra força crític amb les teories anteriors considera que Pavlov, Watson, Thorndike i Skinner no van tenir en compte altres processos mentals que intervenen en l’aprenentatge, com l’atenció i la memòria Els éssers humans aprenem per observació o per imitació de la conducta d’una altra persona; és el que ell anomena modelat L'aprenentatge és social en la mesura que es necessiten els altres per aprendre Vídeo experiment Bandura Memòria L’amnèsia infantil és el fet de no poder recordar les coses que ens passen abans dels dos anys perquè el cervell no és prou madur per emmagatzemar-les El temps de retenció del Un entorn familiar pot millorar la lactant és més breu, poden rememoració. Així, els nens de 3, 9 i 12 mesos recordar accions d’un parell podien reconèixer un mòbil o un tren en un lloc diferent d’on van aprendre a jugar-hi, però de dies o setmanes si se’ls no després de molt de temps. Recordatoris no recorda sovint la situació verbals, com veure breument l’objecte original, poden mantenir un record des de la primera infància fins als 1.6 o 2 anys Enfocament psicomètric Busca com mesurar les diferències quantitatives en les capacitats cognitives a través de proves. L’infant mostra el que aprèn pel que pot recordar i mostrar a les proves  L’objectiu de les proves psicomètriques Proves d’intel·ligència és mesurar de manera quantitativa els factors que es consideren part de la intel·ligència (com la comprensió i el raonament) i, a partir dels resultats, predir el rendiment futur (com l’èxit escolar). Les proves de CI (quocient Com es fan proves amb d’intel·ligència) inclouen preguntes o tasques que mostren quant d’aquestes lactants? capacitats té una persona, comparant els seus resultats amb els d’altres persones que han fet la prova Escales d’intel·ligència per la primera infància Les Escales Bayley del Desenvolupament Infantil són una prova molt utilitzada per avaluar nens i nenes des d’un mes fins als 3.6 anys. Les puntuacions d’aquestes escales mostren les fortaleses i debilitats dels infants en cinc àrees del desenvolupament: cognitiva, llenguatge, motora, socioemocional i conducta adaptativa. L’examinador pot completar una escala de qualificació conductual addicional amb informació del cuidador del nen. Cada escala té puntuacions independents anomenades coeficients de desenvolupament (CD). Els CD són útils per detectar problemes emocionals, dèficits sensorials, neurològics i ambientals de manera precoç, i per ajudar els pares a planificar segons les necessitats del nen Definició d’intel·ligència Tot i que no hi ha un acord científic sobre com definir la intel·ligència, la majoria dels experts coincideixen que la conducta intel·ligent està orientada a objectius i és adaptativa, és a dir, s’ajusta a les circumstàncies i les condicions de la vida. La intel·ligència permet a les persones adquirir, recordar i utilitzar coneixements, entendre conceptes i relacions, i resoldre problemes Abans es pensava que la intel·ligència era fixa des del naixement, però ara sabem que està influenciada tant per la genètica com per l’experiència Influència de l’ambient  Els nens i nenes que tenen poques oportunitats Intervenció d’aprenentatge durant els primers anys de vida poden primerenca? començar l’escola amb un retard de fins a dos anys en comparació amb els altres infants de la seva edat. Això vol dir que és probable que necessitin ajuda especial per posar-se al dia No confondre amb: Etapa sensoriomotora: de Piaget Enfocament piagetià Mira la qualitat del funcionament cognitiu en les etapes que estipula i com aquest funcionament s’adapta a l’ambient. L'infant aprèn en contacte amb els objectes  Etapa sensoriomotora Esquemes: terme de Piaget per als patrons organitzats de pensament i conducta que s'utilitzen en situacions particulars Com aprenen els i les bebès segons Piaget? La primera de les quatre etapes del desenvolupament cognitiu segons Piaget és l’etapa sensoriomotora. Durant aquesta etapa, des del naixement fins als dos anys, els nadons aprenen sobre ells mateixos i el seu món a través de les seves activitats sensorials i motores. Les persones passen de ser nadons que responen principalment amb reflexos i comportaments aleatoris a infants que tenen objectius clars Aquest creixement cognitiu passa a través de reaccions circulars, on el nadó aprèn a repetir esdeveniments agradables o interessants que va descobrir per casualitat. Una activitat li produeix una sensació tan agradable que vol repetir-la. Aquesta repetició es converteix en un cicle continu on la causa i l’efecte es barregen constantment. El comportament aleatori original es converteix en un nou patró. Com aprenen els i les bebès segons Piaget? Els esquemes dels nadons es tornen més complexos. Els nens passen de les reaccions circulars primàries a les secundàries i després a les terciàries, i finalment desenvolupen la capacitat de representació, que els permet imitar, fer simulacions i resoldre problemes. Segons Piaget, la permanència de l’objecte es desenvolupa de manera gradual. La investigació suggereix que diverses capacitats, incloent-hi la imitació i la permanència de l’objecte, es desenvolupen abans del que Piaget va descriure. És possible que aquest teòric hagi subestimat la comprensió dels nadons sobre la permanència de l’objecte i les seves capacitats d’imitació. Com aprenen els i les bebès segons Piaget? - Conducta orientada a - Permanència dels objectes: metes: a partir dels 4 mesos els i les les persones passen de ser infants saben que els objectes nadons que responen existeixen malgrat no els vegin. principalment amb reflexos i comportaments aleatoris a infants que tenen objectius clars. Enllaç Com aprenen els i les bebès segons Piaget? - Els i les infants s'adapten al món canviant - Els esquemes són estructures (patrons organitzats de pensament i conducta) que guien la manera d'actuar - A través del procés d’assimilació l'infant incorpora en els seus esquemes existents, la informació que li arriba del medi quan aquesta informació és similar a la que es troba en algun d’aquests esquemes - A través de l'acomodació crea esquemes nous per emmagatzemar aquesta informació nova, o transforma de forma important els existents  Els investigadors del processament de la informació mesuren els processos Enfocament del mentals observant com els processament de la infants s’habituen a estímuls i altres signes de les seves informació capacitats visuals i perceptives. A diferència de Vol saber què fan els nens amb les idees de Piaget, aquestes la informació des que la investigacions suggereixen reben fins que la fan servir que la capacitat de representació està present gairebé des del naixement Processos implicats en la percepció, l’aprenentatge, la memòria i la solució de problemes Els investigadors del processament de la informació utilitzen nous mètodes per examinar les idees sobre el desenvolupament cognitiu que provenen dels enfocaments psicomètric i piagetià. Analitzen les parts independents d’una tasca complexa, com les tasques de cerca d’objectes de Piaget, per descobrir quines capacitats es necessiten per a cada part de la tasca i a quina edat es desenvolupen aquestes capacitats. També mesuren i fan inferències sobre a què presten atenció els nadons i quant de temps hi dediquen.  La investigació des d'aquest enfocament va encaminada a estudiar els processos Processament de la implicats en la percepció i cognició tals com atenció, memòria i informació pensament Es desenvolupen tasques per saber quines capacitats i processos hi ha implicats. S'utilitzen indicadors com la velocitat amb què els i les lactants s’habituen a nous estímuls per predir la seva intel·ligència futura. Processos implicats en la percepció, l’aprenentatge, la memòria i la solució de problemes Exemple: Imagina que estàs observant un o una bebè mentre busca un objecte amagat sota una manta (una tasca de Piaget). Els investigadors del processament de la informació descomponen aquesta tasca en parts més petites: primer, l’infant ha de recordar que l’objecte està sota la manta (memòria); segon, ha de planificar com aixecar la manta (planificació); i tercer, ha de coordinar els seus moviments per aixecar la manta (habilitats motores). Analitzant aquestes parts, els investigadors poden determinar a quina edat els nadons desenvolupen cadascuna d’aquestes capacitats. Processos implicats en la percepció, l’aprenentatge, la memòria i la solució de problemes Els investigadors utilitzen indicadors com la velocitat amb què els i les lactants s’habituen a nous estímuls per predir la seva intel·ligència futura. Les tècniques de recerca, com la habituació (quan els infants es cansen d’un estímul repetit), la preferència per la novetat (quan prefereixen coses noves) i el mètode de violació d’expectatives (quan es sorprenen per alguna cosa inesperada), han demostrat que els nadons de 3.5 a 5 mesos poden tenir una comprensió bàsica de conceptes com la classificació, la causalitat, la permanència dels objectes, el sentit del número i la capacitat de raonar sobre el món físic. Exemple: Si un nadó es sorprèn quan un objecte desapareix i reapareix, això podria indicar que ja té una comprensió bàsica de la permanència de l’objecte. Enfocament de la neurociència cognitiva Vol saber quines parts del cervell estan implicades en diferents aspectes de la cognició. L’infant mostra què aprèn quan fa servir certes parts del cervell Penseu un record de quan éreu més petits i petites... Algú ha recordat algun moment dels 0-3? Qui recorda quan va néixer? Qui recorda quan va començar a parlar? Esclats de creixement cerebral Els períodes de creixement ràpid del cervell (esclats) coincideixen amb canvis en el comportament cognitiu, tal com va descriure Piaget. Alguns investigadors utilitzen escàners cerebrals per veure quines parts del cervell estan implicades en diferents funcions cognitives i per mapar els canvis associats amb el desenvolupament. Aquests escàners mostren que hi ha dos sistemes de memòria a llarg termini —implícita i explícita— que emmagatzemen diferents tipus d’informació Exemple: Quan un nen petit aprèn a caminar, el seu cervell experimenta un creixement ràpid que coincideix amb aquesta nova habilitat. Els escàners cerebrals poden mostrar quines parts del cervell s’activen durant aquest aprenentatge i com aquestes parts es desenvolupen amb el temps. Això confirma que el desenvolupament del cervell està estretament lligat a les noves habilitats cognitives i motores que el nen adquireix Memòria Memòria explícita i memòria implícita: Estan situades en diferents parts del cervell. La memòria explícita és la que utilitzem per recordar informació conscientment, com fets o esdeveniments (per exemple, recordar el teu aniversari). La memòria implícita és la que utilitzem sense adonar-nos-en, com les habilitats motores (per exemple, saber com caminar o anar en bicicleta). Memòria de treball: Aquesta capacitat, que ens permet mantenir i manipular informació a curt termini, comença a desenvolupar-se entre els 6 i els 12 mesos. Per exemple, els i les bebès poden recordar on van veure un objecte i buscar-lo després d’un breu període. Memòria Avanços neurològics: A mesura que el cervell dels i les lactants es desenvolupa, també ho fan les seves habilitats cognitives i de memòria. Això ajuda a explicar com els nadons comencen a adquirir les habilitats descrites per Piaget, com la permanència de l’objecte (saber que un objecte segueix existint encara que no el vegin). Exemple: Un nadó de 8 mesos pot veure una joguina, i si la joguina es tapa amb una manta, el nadó recordarà que la joguina està sota la manta i intentarà trobar-la. Això mostra el desenvolupament de la memòria de treball i la comprensió de la permanència de l’objecte. Aportacions sobre la memòria Dels 0-3 mesos - Hi ha present la memòria implícita - L'infant registra models mentals que li serviran per més endavant - Reconeixement d'algunes olors i sons (veu de la mare) - Identifica algunes rutines i objectes Als 6 mesos - Desenvolupament de la memòria a curt termini - Coneix a persones properes - Comprèn la relació entre accions (em treuen la roba i em banyo) - Imita accions molt senzilles - Reacciona davant d'algunes paraules Aportacions sobre la memòria Dels 8-12 mesos - Es reconeix davant del mirall - Avança en la permanència d'un objecte, busca l'objecte quan no el veu. Això vol dir que pot comparar i recordar - Comença a utilitzar la capacitat de resolució de problemes - Pot imitar algú quan està davant i quan no hi és - Pot anticipar causa-efecte A partir dels 12 mesos - Ja té més expressió lingüística. Recorda més - Comença la memòria semàntica - Apareix la memòria explícita Aportacions sobre la memòria A partir dels 2 anys - El llenguatge agafa força i la memòria a llarg plaç també: pot recordar seqüències, noms de persones, objectes i pot continuar contes que coneix A partir dels 3 anys - Bona memòria en la identificació - Present una memòria conscient que li permet recordar - Atenció i capacitat d'observació Enllaç Enfocament sociohistòric cultural Estudia l’aprenentatge a partir de la relació amb les persones cuidadores. L’infant aprèn quan participa de les activitats quotidianes de la seva cultura  La ZDP “espai en què gràcies a la interacció i l’ajuda d’uns altres, una persona pot treballar Vigotski i resoldre un problema o realitzar una tasca d’una manera i amb un nivell que no seria capaç de tenir individualment”. Vigotsky  L'entorn on vivim influencia en el nostre Bronfenbrenner desenvolupament. L'entorn és el conjunt de sistemes que es relacionen entre si. Bronfenbrenner  Vigotsky pensava que els nens i les nenes poden guardar els esdeveniments a la seva memòria fins que aprenen a parlar sobre ells. Exemple: Un nen o nena pot Memòria recordar una festa d’aniversari que va tenir quan tenia dos anys, però no pot explicar-ho fins que aprèn a "pel nen petit, pensar significa recordar; en canvi, per l'adolescent, recordar parlar millor, potser quan té quatre significa pensar" anys. Així, els records estan allà, però no poden expressar-los fins que Vigotsky desenvolupen les habilitats lingüístiques necessàries.  La interacció social amb els adults contribueix a la competència cognitiva per Participació guiada mitjà d'activitats compartides que ajuden els nens a en el joc compartit i en les aprendre habilitats, activitats diàries en les quals els nens aprenen de manera coneixement i valors informal importants en la seva cultura Pràctiques de criança i participació guiada (Rogoff) Guatemala: En els pobles guatemalencs, és habitual que els infants vegin les seves mares cosint i teixint a casa per ajudar a mantenir la família. També és comú que nens i nenes juguin soles o amb germans i germanes grans mentre les mares treballen a prop. Els i les més grans fan una demostració, sovint no verbal, com per exemple ensenyar a lligar-se les sabates, els i les més petites prenen el control de l’activitat, amb les mares o cuidadors disponibles per ajudar si cal. Índia: En els pobles de l’Índia, els infants acompanyen les seves mares als camps de treball. Igual que a Guatemala, nens i nenes solen jugar soles o amb germans i germanes grans mentre les mares treballen. Després d’una instrucció inicial, els infants continuen l’activitat amb supervisió mínima. Pràctiques de criança i participació guiada (Rogoff) Estats Units: Els nens i nenes nord-americans, amb mares que són mestresses de casa a temps complet o que estan en guarderies, interactuen amb les famílies principalment en contextos de joc infantil. Les persones cuidadores parlen amb els infants com si fossin iguals i fomenten el seu aprenentatge amb elogis i animació. Turquia: Les famílies turques, en transició d’un estil de vida rural a un d’urbà, mostren un patró intermedi. Els infants poden participar tant en activitats laborals com en jocs, amb una combinació d’instruccions verbals i no verbals. Nou Currículum " La finalitat de l'etapa d'educació infantil és contribuir al desenvolupament integral i harmònic dels infants en totes les seves dimensions, proporcionar-los un ambient de benestar, relació i aprenentatge..." "Un currículum centrat en l'organització de les competències per eixos de desenvolupament i aprenentatge, que respecta i s'adapta a la forma globalitzada de desenvolupar-se i aprendre dels infants" Departament Educació. Decret El Nou Currículum. Cicle Infantil  TANCAMENT - Aprofundir i ampliar la informació amb les referències bàsiques. Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., y Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.). Pearson Educación. (enllaç) - Elaborar una reflexió sobre les implicacions educatives d’un dels enfocaments que escolliu  REFERÈNCIES Conill, A. Masó M. Rabasseda, M., (2024). L'infant es desplega. Col·lecció Família i Educació. Graó. Casado Gómez, M. (2020). Introducció a la psicologia del desenvolupament, psicologia de la personalitat i psicologia clínica i de la salut. Editorial UOC. Papalia, Diane, Sally Wendkos, and Ruth Duskin. (2009). "Psicología del desarrollo. undécima edición." Editorial Mc Graw Hill Interamericana, México, DF. "L'aprenentatge és com una torre i s'ha d'anar construint pas a pas" Vigotsky Desenvolupament de la personalitat 0-6 L’ús de símbols i la capacitat de resoldre problemes Curs 24-25  Objectius - Aprofundir en l’etapa sensoriomotora de Piaget - Aprofundir en la resolució de problemes des de l’enfocament del processament de la informació - Analitzar algunes de les implicacions educatives de les aportacions cognitives treballades Com resolen problemes? No confondre amb: Etapa sensoriomotora: de Piaget Enfocament piagetià Mira la qualitat del funcionament cognitiu en les etapes que estipula i com aquest funcionament s’adapta a l’ambient. L'infant aprèn en contacte amb els objectes Jean Piaget (1896-1980) - Va investigar el desenvolupament cognitiu dels i les infants - Les seves aportacions van suposar un canvi en la manera de concebre els i les infants, ja no són agents passius, sinó persones actives i constructives - Es va centrar en les capacitats que tenen els i les infants quan es desenvolupen en l'entorn "El coneixement no pot ser una còpia, ja que sempre hi ha una relació entre subjecte i objecte". Jean Piaget  Capacitat representacional: capacitat d’emmagatzemar paraules, números o imatges mentals d’objectes i esdeveniments Etapa sensoriomotora La interacció amb el medi a través dels sentits i les accions motores Enllaç Vídeo Resum Els i les bebès desenvolupen i refinen els seus esquemes, que són patrons de pensament i conducta Primera subetapa (naixement a 1 mes): Els nounats responen a l'estimulació externa mitjançant els seus reflexos innats. Comencen a controlar-los. Per exemple, un o una bebè pot començar a xuclar quan se li toca els llavis, però aviat aprèn a trobar el mugró i xuclar encara que no tingui gana Els i les bebès desenvolupen i refinen els seus esquemes, que són patrons de pensament i conducta Segona subetapa (1 a 4 mesos): Els i les infants busquen la manera d'estimular- se, movent peus i mans, entre d'altres En un primer moment, aquestes accions que eren per atzar, són repetides, ja que proporcionen plaer i són agradables Per exemple, xuclar-se el polze Això es coneix com a reacció circular primària Els i les bebès desenvolupen i refinen els seus esquemes, que són patrons de pensament i conducta Tercera subetapa (4 a 8 mesos): Els i les bebès són capaços de fer moviments que resulten agradables. Aquests moviments tant són amb el seu cos com amb objectes. Mostren més interès per l'ambient. Comencen a manipular objectes per veure què passa i allarguen accions que els hi són agradables Per exemple, poden agitar una sonall per escoltar el soroll que fa o agafen un objecte i el llencen mentre observen com cau Això es diu reacció circular secundària Els i les bebès passen de simples reflexos a comportaments més complexos i dirigits a objectius Quarta subetapa (8 a 12 mesos): Els i les bebès mostren noves habilitats. El comportament és més intencional i orientat a metes. Combinen esquemes per aconseguir objectius Per exemple, poden empènyer una joguina per arribar a una altra que està fora del seu abast. També poden gatejar fins agafar el seu objectiu Els i les bebès passen de simples reflexos a comportaments més complexos i dirigits a objectius Cinquena subetapa (12 a 18 mesos): Els i les bebès experimenten amb noves accions per veure els resultats. Mostren molta curiositat i experimenten possibilitats. Per exemple, poden trepitjar un aneguet de goma de diferent forma per veure si fa soroll. Això es coneix com a reacció circular terciària. Els i les bebès passen de simples reflexos a comportaments més complexos i dirigits a objectius Sisena subetapa (18 a 24 mesos): Els i les bebès comencen a utilitzar símbols i conceptes per resoldre problemes simples. Tenen representacions mentals dels successos. Ja no utilitzen tant la manipulació i l'assaig-error. Comença la funció simbòlica. Per exemple, poden imaginar una solució a un problema abans d’intentar-ho físicament. L'infant busca el forat per posar la peça abans Enllaç Vídeo de col·locar-la.  "Quan li ensenyes a l 'infant alguna cosa, li treus per sempre la possibilitat de descobrir-ho per si sol" Piaget Entrevista a Jean Piaget L'adaptació és un procés actiu: equilibri i desequilibri A mida que es produeix un - Assimilació: procés mitjançant l'infant entén una experiència segons el seu desenvolupament cognitiu, els i les desenvolupament, és a dir, els infants modifiquen la comprensió de esquemes mentals existents l'entorn i així successivament - Acomodació: procés pel qual canviem la forma de pensar i actuar. Modificació Els esquemes són les estructures d'un esquema per adaptar-nos mentals que s'adapten i canvien - Equilibri i desequilibri: buscar estabilitat cognitiva a través de Els dos principis bàsics dels esquemes l'assimilació i l'acomodació són: assimilació i acomodació Com s’explica en termes d'assimilació i acomodació?  La imitació és una manera d’aprendre per als i les bebès - Imitació visible: Aquesta implica parts del cos que els i les bebès poden veure, com les mans o els peus. Per exemple, un o una bebè pot veure un adult aplaudir i intentar fer el mateix amb les seves mans - Imitació invisible: Aquesta implica parts del cos que els i les bebès no poden veure, com la boca. Segons Piaget, aquesta forma d’imitació es desenvolupa al voltant dels nou mesos. Un exemple seria un bebè que imita un adult obrint la boca o traient la llengua. (Investigacions mostren imitació invisible facial en nounats). - Imitació diferida: Aquesta és la capacitat de recordar i imitar una acció després d’un cert temps. Encara que Piaget creia que els nens menors de 18 mesos no podien fer-ho, estudis posteriors han mostrat que els i les bebès de sis setmanes poden imitar moviments facials d’un adult després d’una demora de 24 hores. Per exemple, un o una bebè pot veure als adults fer una cara divertida i, l’endemà, intentar imitar aquesta cara quan hi veu la mateixa persona.  Permanència de l’objecte: els objectes continuen existint - El concepte de permanència de l’objecte és la idea que els objectes continuen existint encara que no els veiem, i que tenen característiques i una ubicació pròpia - Aquest concepte és crucial perquè els nens i nenes entenguin que el món està format per objectes i esdeveniments que existeixen independentment d’ells - Es desenvolupa gradualment durant l'etapa sensoriomotora  Fet i amagar: permanència de l’objecte - 0-4 mesos: Els nadons no tenen cap concepte de permanència de l’objecte. - 4-8 mesos: Comencen a buscar objectes que han caigut, però si no els veuen, actuen com si ja no existissin. - 8-12 mesos: Busquen objectes en el lloc on els van veure inicialment, fins i tot si han estat moguts. error A, no B. Teoria de Thelen: factors com la visió, la percepció, l’atenció, el moviment i la memòria. - 12-18 mesos: Ja no cometen l’error de buscar en el lloc inicial; busquen en l’últim lloc on van veure l’objecte. - 18-24 mesos: Han desenvolupat completament la permanència de l’objecte i poden buscar objectes encara que no hagin vist on s’han amagat.  Fet i amagar: permanència de l’objecte Piaget podria haver subestimat la capacitat dels nadons per entendre la permanència de l’objecte. Els nadons poden no buscar objectes amagats perquè no poden fer accions complexes com moure un coixí o aixecar una tapa. Estudis recents mostren que, amb pràctica, els nadons poden aprendre a trobar objectes amagats. Per exemple, si se’ls dona temps per explorar i aprendre, poden tenir èxit en trobar objectes amagats. Procediments adequats per a l’edat: Quan es prova la permanència de l’objecte en la foscor, els nadons de 4 a 8 mesos poden trobar objectes guiats només pel so. Això demostra que saben que l’objecte existeix encara que no el vegin.  Contrastem enfocaments... Bastida Quan els nadons tenen sis mesos, les persones cuidadores utilitzen trucs per captar la seva atenció i ensenyar-los a jugar a “fet i amagar”. A mesura que creixen, això es fa menys necessari. A partir dels 12 mesos, les persones adultes donen instruccions més directes com “Tapa la nina” i, més tard, instruccions indirectes com “On està la nina?”. El dir “Cu-cut” quan el nadó fa bé el joc, es manté constant a partir dels nou mesos. Als 24 mesos, la majoria dels nadons ja dominen el joc i necessiten menys ajuda. Desenvolupament de - Les persones aprenen sobre el món no només per observació la funció simbòlica directa, sinó sobretot també a través de símbols que representen la realitat. Per això, és essencial que els nens i nenes aprenguin a interpretar aquests símbols des de petits. Primer, han de desenvolupar una atenció cap als símbols i entendre què representen. Desenvolupament de la funció simbòlica: comprensió de la imatge i l’escala - Judy DeLoache i els seus col·laboradors van estudiar com es desenvolupa la funció simbòlica dels i les infants, mitjançant la comprensió de la naturalesa simbòlica de les imatges (enteses com a símbols) i les maquetes. - Van observar que els nadons exploren les imatges com si fossin objectes reals, però aquesta exploració disminueix al voltant dels 15 mesos. Cap als 19 mesos, comencen a comprendre que les imatges són representacions d’objectes reals - Segons la hipòtesi de la representació dual, als infants els costa representar mentalment alhora el símbol i l’objecte que representa, és un desafiament cognitiu que els pot confondre. Això explica per què els nens i nenes de dos anys tenen dificultats per interpretar models a escala, ja que pensen que el model és l'objecte en si mateix, en comptes d'una representació d'alguna cosa més Recapitulem - Aprenentatge inicial: Fins a l’any i mig, els i les bebès aprenen principalment a través dels sentits i moviments. - Desenvolupament conceptual: A partir de la segona meitat del segon any, comencen a desenvolupar el pensament conceptual. - Investigacions recents: Noves recerques suggereixen que les limitacions observades per Piaget en els bebès podrien estar més relacionades amb les seves habilitats lingüístiques i motores immadures. - Capacitats cognitives: Això indica que els i les bebès podrien ser més capaços cognitivament del que Piaget pensava. - Percepció vs. motor: Piaget podria haver subestimat la importància de la percepció en el desenvolupament cognitiu, ja que les percepcions dels bebès van més enllà de les seves capacitats motores.  - Investigacions orientades a identificar la forma amb la qual els i les infants perceben i utilitzen la Enfocament del informació processament de la - El processament de la informació, cada vegada és més informació complex i ràpid, a mida que els i les infants creixen i es desenvolupen Vol saber què fan els nens i nenes amb la informació des - Hi intervenen: la codificació, que la reben fins que la fan l'emmagatzematge i la recuperació servir de la informació. - L'atenció n'és un element clau Les funcions cognitives ens permeten resoldre problemes Hi ha dos tipus de funcions cognitives: les funcions cognitives bàsiques, és a dir, l’atenció, la memòria i la percepció; i les funcions cognitives superiors com el pensament, el llenguatge i el raonament. L'atenció és una funció cognitiva que ens permet enfocar. Hi ha diverses definicions de l' atenció: algunes emfatitzen la capacitat de dirigir la consciència cap un estímul, mentre d'altres es centren en l'interès i la selecció d'estímuls de l'entorn. En l'atenció hi intervenen factors com la intensitat i la novetat de l'estímul, la proximitat i la continuïtat. Altres factors serien les necessitats fisiològiques i l'estat la influència de l'estat d'ànim. L'atenció és una porta d'entrada Parlem d'atenció involuntària i voluntària (concentrar-se a voluntat). Fins als dos anys, no hi ha control voluntari de l'atenció, l'atenció és involuntària. Hi influeix la novetat de l'estímul, la quantitat d'elements que té una imatge... Els i les infants atenen els objectes i esdeveniments que tenen un significat immediat i personal (egocentrisme). Aquest focus s'anirà ampliant, anirà sent més voluntària, controlada i més llarga. El pensament és una capacitat de l'ésser humà "El pensament és la capacitat de resoldre un problema mitjançant el raonament". A final de l'estadi sensoriomotor, la funció simbòlica comença a estar present i això fa que la representació mental mitjançant símbols, també augmenti. El llenguatge hi té un paper clau. En la resolució de problemes, es faciliten noves formes de pensar, sentir i valorar una situació. La creativitat també va associada a la capacitat de pensament i raonament, i per tant, a la resolució de problemes. Què han demostrat les seves tècniques de recerca? - Les tècniques de recerca, com la habituació (quan els infants es cansen d’un estímul repetit), la preferència per la novetat (quan prefereixen coses noves) i el mètode de violació d’expectatives (quan es sorprenen per alguna cosa inesperada), han demostrat que els nadons de 3.5 a 5 mesos poden tenir una comprensió bàsica de conceptes com la classificació, la causalitat, la permanència dels objectes, el sentit del número i la capacitat de raonar sobre el món físic. Processament de la informació visual i auditiva - Preferències visuals dels i les bebès: Prefereixen línies corbes a línies rectes. Prefereixen patrons complexos a simples. Prefereixen objectes tridimensionals a bidimensionals. Prefereixen objectes en moviment a objectes estacionaris. - Preferència per la novetat: Prefereixen imatges de cares o configuracions similars a cares. Prefereixen estímuls visuals nous als coneguts. - Memòria de reconeixement visual: Mirar més temps l’estímul nou indica reconeixement de l’estímul familiar. Processament de la informació visual i auditiva - Desenvolupament de la memòria i processament d’informació: La capacitat per formar i referir-se a representacions mentals millora ràpidament durant els primers anys de vida. Els i les bebès que canvien ràpidament l’atenció entre estímuls tenen millor memòria de reconeixement. - Discriminació auditiva: Els nounats poden distingir sons coneguts dels nous. Poden recordar sons escoltats un dia després de néixer. - Integració sensorial: Els i les bebès associen l’audició amb la vista des de molt aviat. Poden transferir informació d’un sentit a un altre (per exemple, reconèixer un objecte tocat només amb la vista). Recapitulem de cara a la resolució de problemes - Exploració sensorial: Els infants utilitzen els seus sentits (vista, oïda, tacte, gust i olfacte) per explorar el món que els envolta. - Causa i efecte: Els infants aprenen que les seves accions poden provocar reaccions en el seu entorn. - Permanència de l’objecte: La comprensió que els objectes continuen existint encara que no es vegin. - Imitació i aprenentatge social: Els infants aprenen observant i imitant els adults i altres nens. - Classificació i agrupació: Els infants comencen a reconèixer i agrupar objectes per similituds com el color, la forma o la mida. - Resolució de conflictes: Els infants aprenen a resoldre petits conflictes, com compartir joguines.  Poseu-vos a prova! - Dissenyeu una proposta que sigui rica en oportunitats pel desenvolupament cognitiu dels i les infants - Escolliu infants d'una de les etapes: de 0-1 any, d'1-2 anys o de 2-3 anys - Consulteu el quadre de capacitats dels infants de 0-3, apartat activitat/acció pròpia de la criatura Enllaç - Exemplifiqueu i justifiqueu la resposta  REFERÈNCIES Rosa Sensat. (2023). Educar de 0 a 6 años. «La creatividad llega a su clímax durante los dos primeros años» Entrevista a Jean Piaget. https://www.rosasensat.org/es/revista/infancia- 200-2/educar-de-0-a-6-anos-la-creatividad-llega-a-su-climax-durante-los-dos-primeros- anos-entrevista-a-jean-piaget/ Generaltiat de Catalunya (2010). Desenvolupament cognitiu i motriu. IOC. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_edi_m06_/web/fp_edi_m06_htmlindex/index.html Feldman, R. (2015). Modelo del desarrollo cognoscitivo de Piaget. (Enllaç) Papalia, Diane, Sally Wendkos, and Ruth Duskin. (2009). "Psicología del desarrollo. undécima edición." Editorial Mc Graw Hill Interamericana, México, DF. "Ensenyar significa crear situacions on les estructures poden ser descobertes" Jean Piaget Desenvolupament de la personalitat 0-6 La comprensió i ús del llenguatge Curs 24-25  Objectius - Comprendre com desenvolupen el llenguatge els i les bebès - Conèixer quines són les influències sobre el desenvolupament del llenguatge - Entendre la importància de la interacció social en el desenvolupament del llenguatge Com aprenem a parlar? Es pot parlar sense paraules? Els i les bebès desenvolupen i refinen els seus esquemes, que són patrons de pensament i conducta El llenguatge evoluciona a mesura que els nens i nenes interactuen amb el seu entorn. Els i les lactants, per exemple, comencen a “desxifrar el codi” del llenguatge a través de l’exposició, la replicació, i la pràctica. Quan escolten els adults parlar, comencen a associar sons amb significats. Un exemple d’això és quan els i les lactants observen que cada vegada que un adult diu “aigua”, se li ofereix aigua. Amb el temps, aprenen a dir “aigua” per demanar-ne.  "Per al desenvolupament del llenguatge, primer cal haver escoltat; sabem que el bebè escolta des de l’úter. Després del naixement, escolta atentament la veu de la mare i intueix, entre línies, la musicalitat, l’entonació i l’emoció d’allò que diu la mare". L'infant que es desplega (2024) Seqüència del desenvolupament del llenguatge  Nounats 6 setmanes a 3 mesos Plor com a mitjà de comunicació, Els nadons comencen a fer sorollets perceben la parla, ploren i responen quan estan feliços. als sons - Poden emetre sons com “ah” o “oh” Diferents timbres i intensitats del plor i fer xerroteigs poden indicar: - Riuen quan estan contents - Fam: Plor agut i persistent - Juguen amb sons de la parla. Prova - Son: Plor més suau i pausat sons com “m”, “p” o “b” en forma de - Enuig: Plor fort i explosiu murmuris Reaccionen amb calma o sobresalt quan senten una veu familiar o sons forts  3 a 6 mesos 6 a 10 mesos A aquesta edat, els i les El balbuceig implica la repetició de infants comencen a jugar amb els cadenes de consonants i vocals com sons que escolten al seu voltant ara “ma-ma-ma” “baba” - Imiten els sons dels adults, com ara - Encara que sovint es confon amb les riures o paraules simples primeres paraules, el balbuceig no té - Reconeixen patrons de so que significat pels nadons escolten sovint. Somriuen o - Identifiquen tots els fonemes de la s’animen quan senten cançons seva llengua materna. Responen familiars més als sons propis de la llengua que senten diàriament  “La forma com els cuidadors Inici del balbuceig responen al balboteig dels infants té conseqüències Tots els infants del món jugaran immediates en l’aprenentatge amb els sons espontanis que vocal” anomenem balbuceig. ​ L'infant es desplega (2024) Goldstein & Schwade, 2008 Enllaç Vídeo 9 a 12 mesos