Psicologia Capítol 5 - Memòria i Aprenentatge

Els canvis en el sistema nerviós (SN) que resulten de l’experiència i que produeixen canvis en la conducta. Permet l’adaptació de l’organisme.

Aprenentatges retinguts o consolidats = canvis permanents del SN. Inclouen records, entre d’altres.

El principi afirma que si les neurones s’activen simultàniament, es connecten entre si. Quan una cèl·lula A activa repetidament una cèl·lula B, la seva connexió sinàptica s’enforteix.

El potencial excitatori postsinàptic (PEP) generat per una neurona A no és suficient per activar una altra neurona B. No obstant això, si s’activen de forma simultània, la connexió es reforça.

L’aprenentatge es basa en l’activitat associativa de xarxes neuronals que s’activen simultàniament. No es tracta de sinapsis individuals, sinó de grans grups de neurones.

La coincidència temporal de dos estímuls externs activa una xarxa neuronal.

La xarxa neuronal s’activa a través de connexions repetitives.

L’aprenentatge crea canvis estructurals i funcionals al cervell.

Un estímul extern que activa una xarxa neuronal ja establerta al cervell. Aquesta xarxa representa un record previ i la seva activació implica reactivar memories guardades.

Xarxes de cèl·lules nervioses interconnectades que es troben al cervell i que s'encarreguen de representar informació. Són la base de la representació neuronal.

La capacitat del cervell per canviar i adaptar les seves connexions neuronals com a resposta a l'experiència. Permet l'aprenentatge i la modificació de les memòries.

Un patró d'activació neuronal associat a un record específic. Pot ser reactivat per un estímul específic.

La hipòtesi que la formació de la memòria es produeix en dues etapes: una activació inicial breu i després, si hi ha prou activació, una consolidació a llarg termini.

La comunicació entre dues neurones. Es realitza a través de l'alliberament de neurotransmissors.

Un neurotransmissor excitador que incrementa la probabilitat que una neurona s'activi. Implica un augment de la força de la sinapsi.

Un neurotransmissor inhibitori que disminueix la probabilitat que una neurona s'activi. Implica una reducció de la força de la sinapsi.

Un sistema que permet mantenir i manipular la informació de manera temporal, cosa que és essencial per a realitzar tasques complexes. Aquest sistema facilita la comprensió, el raonament i l'aprenentatge.

Un tipus de memòria que és independent de la consciència i no es veu afectada per danys al lòbul temporal. S'expressa principalment a través de patrons d'actuació. Aquest tipus de memòria s'adquireix gradualment i millora amb la pràctica.

Un exemple d'aprenentatge implícit que consisteix en la disminució d'una resposta reflexa davant un estímul innocu, que es presenta amb alta freqüència en un període curt de temps.

Un tipus de memòria que es basa en la capacitat de recordar conscientament events particulars o informació factual.

Un tipus d'aprenentatge que es produeix per la mera exposició a un únic estímul. Aquests tipus d'aprenentatge són altament útils per organitzar el comportament de manera eficaç.

Un tipus de memòria que es caracteritza per una durada curta (mil·lisegons a 15-20 minuts). Perquè aquesta memòria passi a llarg termini, cal consolidar-la.

Un tipus de memòria que es caracteritza per una llarga durada. Els records d'aquest tipus es poden conservar durant anys.

La capacitat del cervell de convertir un record a curt termini en un record a llarg termini.

Canvis en el sistema motor, sensorial-motor o cognitiu que involucren l’adquisició de destreses, repertoris conductuals o procediments amb un alt component motor.

La capacitat de millorar l’execució d’un procés motor, sensorial-motor o cognitiu amb la repetició i el feedback.

La llei que afirma que la pràctica repetida d’una tasca motor, sensorial-motor o cognitiva porta a una millora gradual de la seva execució.

Les estructures cerebrals que intervenen en l’aprenentatge motor.

Els canvis a nivell de sinapsis que es produeixen durant l’aprenentatge, incloent l’augment del nombre de sinapsis per neurona.

Canvis en el nombre i mida dels astròcits durant l’aprenentatge.

Modificacions en la mida i ramificació dels capil·lars a l’escorça motora.

La memòria episòdica és el record conscient d'experiències passades, incloent-hi els detalls de què, com, quan i on va passar. Aquest tipus de memòria està marcat temporal i espacialment, i és molt sensible al context i l'estat emocional.

La memòria semàntica fa referència al coneixement general sobre diversos àmbits, com ara dades històriques, definicions de paraules o conceptes científics. Aquesta memòria es comparteix amb altres persones i no està lligada a un context específic.

La memòria espacial ens permet recordar i orientar-nos en l'espai, localitzant objectes i persones al nostre entorn. Aquesta memòria és essencial per a tasques com ara navegar, conduir o reconèixer el camí de casa.

La formació hipocampal és una estructura cerebral crucial per a la codificació i la consolidació de nous records. Aquesta zona del lòbul temporal medial ajuda a passar la informació de la memòria a curt termini a la memòria a llarg termini.

El circuit de la memòria declarativa està format per diverses estructures cerebrals, com l'escorça associativa, l'escorça parahipocampal, l'escorça entorrinal, l'hipocamp, el fòrnix, els cossos mamil·lars i el tàlem. Aquestes estructures treballen juntes per processar i emmagatzemar la informació.

La xarxa còrtex associatiu-hipocamp és vital per a la formació de nous records. L'escorça associativa rep la informació sensorial, la processa i la transmet a l'hipocamp, on es consolida i s'emmagatzema. Aquesta xarxa neuronal crea connexions que permeten recordar informació.

L'amígdala és una estructura cerebral important per al processament i la codificació de les emocions, i participa en la memòria modular, vinculant els records a les emocions associades.

L'hipocamp està involucrat en la codificació i consolidació dels records, garantint que la informació sigui registrada al cervell i es converteixi en un record permanent.

L'escorça associativa és la responsable d'emmagatzemar la informació a llarg termini. Acumula coneixement d'experiències passades i permet la formació de nous records.

L'escorça prefrontal participa en funcions cognitives superiors com el raonament, la memòria de treball, la planificació i la seqüenciació temporal dels records.

L'escorça parieto-occipital temporal (POT) s'encarrega d'emmagatzemar coneixement semàntic (coneixement del món), memòries perceptives adquirides pels sentits i informació sobre la disposició espacial d'objectes.