Catalanism i la Renaixença

Moviment polític i cultural que reivindica la identitat i els drets de Catalunya.

Moviment cultural català del s. XIX que recuperà i dignificà la llengua i la cultura catalanes.

Decret que imposà el castellà a l'ensenyament i l'administració a Catalunya.

Moviment polític català que buscava l'autogovern i la reivindicació de Catalunya.

Ideologia política que busca la federació d'estats o regions.

Moviment catalanista que volia millores socials i polítiques.

Document que recollia queixes i demandes de la població catalana.

Manifestacions populars espontànies de protesta.

Model d'organització territorial on l'estat té un control molt fort sobre les regions i municipis, concentrant la majoria de poders.

Moviments de protesta popular espontànies a Catalunya contra el centralisme estatal durant el regnat d'Isabel II.

Ideologia política que defensa una estructura d'estat on diferents regions o pobles tenen una gran autonomia, formant una federació.

Força política que va impulsar el federalisme a Espanya, aprofitant el marc del Sexenni Democràtic.

Principal ideòleg i fundador del federalisme a Catalunya, amb la visió d'una federació ibèrica.

Procés de transferència de poder de l'estat central a les regions i municipis.

Moviment polític a Catalunya que, tot i reconeixent la unitat d'Espanya, proposa més autonomia i competències per a Catalunya.

Període a Espanya de 1868-1874 caracteritzat per canvis polítics i constitucionals, incloent noves garanties de llibertats.

Entitats locals amb competències administratives i de gestió.

Un document del 1885 que detallava els greuges (queixes) de Catalunya envers el govern espanyol.

El dret constitucional de presentar peticions al rei, Cortes i autoritats.

Sistema polític on el poder està concentrat a un govern central, reduint la autonomia regional.

Primer document que representava un front polític català únic, donant veu al desig de parlar amb una sola veu davant el govern.

Líder català i polític d'importància durant el segle XIX, va contribuir a la creació del Memorial de Greuges.

Els comerciants i els empresaris catalans tenien grans interessos econòmics en joc que estaven compromesos en el memorial.

Política econòmica que protegeix la producció nacional de la competència estrangera, sovint amb impostos a productes importats.

El conjunt de lleis i costums que regulaven les relacions civils a Catalunya, diferent del Dret Civil espanyol.

Política espanyola que volia un codi civil espanyol i eliminar el dret civil català.

Primera proposta catalana a favor d'un regionalisme amb un pes polític per liderar Catalunya.

Líder catalanista que defensava un catalanisme modern i progressista basat en la descentralització i la regeneració.

Obra d'Almirall que trenca amb la subordinació catalana i afirma la particularitat del catalanisme.

Moviment que buscava millorar la vida catalana, política i econòmicament.

Idea d'Almirall que proposava més autonomia per a Catalunya basada en les comarques, no en les províncies.

Idea que plantejava que Catalunya podia liderar el progrés econòmic d'Espanya.

Dificultats del catalanisme d'Almirall per atreure sectors més conservadors, limitant l'abast del seu projecte polític.

Protesta dels comerciants catalans del 1899 contra l'augment d'impostos, manifestant-se amb la negativa a pagar les contribucions.

Aplicar impostos més elevats a un sector, com l'industria i el comerç, per a resoldre dificultats econòmiques.

Alcalde de Barcelona que es va oposar a l'embargament de comerciants morosos, dimitint en protesta.

Organització política catalana que va sorgir del descontentament amb la gestió del govern central a Catalunya.

Govern de finals del segle XIX a Espanya que buscava solucionar els problemes econòmics i socials del país.

Grup conservador catalanista que va sorgir al 1899, amb interessos econòmics similars a la Unió Regionalista.

La decepció de la burgesia catalana davant la falta d'influència política del govern central.

Moviment polític que cercava més autonomia per a Catalunya, dins el marc de l'Estat espanyol.

Formació política catalana del 1901, nascuda de la unió de grups catalanistes, compromesa amb l'autonomia catalana dins d'Espanya.

Eleccions espanyoles del 1901 que van mostrar la forta presència del catalanisme a Catalunya, marcant un canvi en la dinàmica política.

Candidatura conjunta de catalanistes amb l'objectiu d'obtenir el suport popular en les eleccions de 1901, per a la Lliga Regionalista.

La Restauració a Catalunya va mostrar una debilitat en les eleccions del 1901, donant pas a una nova etapa política dominada pel catalanisme.

Corrent polític catalanista que defensava una major autonomia per a Catalunya dins d'Espanya, amb un enfocament més moderat.

Diari fundat per la Lliga Regionalista, mitjà de difusió del seu ideari i missatge polític.

Grup catalanista previ a la Lliga Regionalista, però sense una base social i econòmica prou sòlida.

Grup catalanista previ a la Lliga Regionalista, amb gran vocació política, però sense una base social i econòmica sòlida.