Orígens del Catalanisme (1833-1901)

Organització catalanista que va sorgir amb l'objectiu de coordinar les forces catalanistes de la regió per defensar els interessos catalans, incloent l'oficialitat del català i el dret civil català.

Corrent del catalanisme que buscava defensar la cultura, tradició i institucions catalanes, amb una base cristiana i oposició als canvis socials.

Moviment intel·lectual i cultural que buscava fomentar un catalanisme basat en valors cristians, propiciant l'aliança amb el clergat.

Document dirigit a la Reina Maria Cristina que demanava autonomia per a Catalunya, incloent la restauració de les Corts Catalanes, llibertat per a determinar la contribució a l'exèrcit, oficialitat del català, i ensenyament en català.

Lleis i costums legals propis de Catalunya, que van ser objecte de defensa contra un possible codi civil espanyol unificat.

Projecte per a crear una federació d'organitzacions catalanistes, integrant grups, centres, associacions, ateneus i publicacions.

Bisbe de Vic que va defensar un catalanisme basat en la família, religió i propietat, rebutjant el canvi social i l'acció política.

Moviment dins del catalanisme que prioritzava els valors tradicionals, la cultura i les tradicions, i s'oposava a la modernitat excessiva o a canvis socials accelerats.

Moviment polític català de finals del segle XIX que buscava l'autogovern i la descentralització administrativa, prioritzant l'activitat cultural i política. A vegades implicava la defensa del dret civil català i el proteccionisme industrial.

Primer diari íntegrament en català, fundat per Francesc Cambó, va ser clau en la difusió de la cultura i idees catalanistes.

Esdeveniment on es va crear el Centre Català i es va definir un programa de defensa del dret civil català.

Associació catalanista que promovia l'autogovern i defensava la cultura catalana, fundada per Francesc Cambó, entre altres.

Manifest polític unitari del catalanisme, presentat al rei Alfons XII, que reclamava la defensa dels drets regionals i culturals catalans.

Organització catalanista més conservadora que va sorgir com a escissió del Centre Català, amb menys impacte en la societat interclassista.

Procés que busca repartir el poder polític entre diferents nivells de govern, com una autonomia administrativa a Catalunya.

Govern polític propi d'una regió, com Catalunya, sense necessitat d'estar directament controlat per una administració central com l'espanyola del moment.

Document que proposa un model d'organització política per a Catalunya dins l'Estat espanyol, diferenciat del centralista. Estableix les competències del poder central i regional, prioritzant la sobirania catalana en el govern interior.

En el model proposat a les Bases de Manresa, el poder central es manté a l'Estat espanyol, però amb competències limitades a relacions exteriors, exèrcit, convenis interns i solució de conflictes entre regions.

El poder regional a les Bases de Manresa s'estableix amb competència absoluta en temes com la legislació, educació, ordre públic, moneda, entre d'altres, donant a Catalunya autogovern en la seva gestió interna.

Formació política catalana de 1899, creada per dirigents econòmics, que defensava l'autonomia política i administrativa de Catalunya.

Grup catalanista de 1900, defensor de la intervenció política del catalanisme per la via electoral, responsables de publicar La Veu de Catalunya.

Crisi que va impulsar el catalanisme cap a l'acció política definitiva, culminant en la formació del primer partit polític amb èxits electorals a Catalunya.

Esdeveniment que va marcar el trencament de les elits econòmiques catalanes amb els partits dinàstics de l'època, que va influir en la aparició d'altres fòrmules polítiques.