Postura del lerrouxisme i catalanisme

La crisi de la Restauració (1898-1931)

• El regnat d'Alfons XIII va marcar una segona etapa de la Restauració, caracteritzada per un fracàs dels intents reformistes dels partits dinàstics.
• Hi va haver una pèrdua de l'hegemonia electoral dels partits dinàstics i una gran dinàmica política a Catalunya, molt diferent de la resta d'Espanya.
• El moviment obrer i l'anarcosindicalisme van augmentar la seva influència.
• El republicanisme va guanyar força.
• Els problemes d'Espanya van ser un retard econòmic i cultural respecte a Europa, un sistema polític corrupte, un exèrcit ferit per la derrota de Cuba, i la percepció entre els militars que els nacionalismes representaven una disgregació del seu concepte de pàtria.

1. El reformisme dinàstic

• El desastre del 98 va mostrar les deficiències del sistema de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en el regeneracionisme.
• El conservador Francisco Silvela va formar govern el 1899, impulsant polítiques reformistes com la descentralització administrativa i la nova política pressupostària.
• Tanmateix, les noves càrregues fiscals van originar protestes a Catalunya (Tancament de Caixes, setembre de 1899).
• La repressió de la protesta va provocar la dimissió de Duran i Bas i Polavieja i va acabar amb l'esperit regeneracionista del govern de Silvela.

1.2 Les reformes de Maura i Canalejas

• Els partits dinàstics van continuar alternant-se en el poder, però amb una manca de líders carismàtics i una inestabilitat política.
• El conservador Antoni Maura (1907-1909) va impulsar reformes del sistema, amb una "revolució des de dalt".
• José Canalejas, del partit liberal, va impulsar la democratització militar i reformes socials, com la Llei del Candado.

2. Les forces d'oposició

• Els nacionalismes (catalanistes, el PNB i la Lliga Galega), els republicans i el moviment obrer van guanyar terreny polític.
• El republicanisme i el lerrouxisme, juntament amb el catalanisme, eren la minoria parlamentària, però el republicanisme va guanyar popularitat entre les classes populars.
• El lerrouxisme, anticatalanista, anticlerical i demagògic, va atreure l'obrerisme.
• A Espanya, el PSOE (Pablo Iglesias) i el sindicat UGT van tenir un creixement significatiu. La CNT, influència anarquista, va guanyar afiliació, especialment a Andalusia i Catalunya, basant-se en idearis apartidistes, abstenció electoral i lluita pels treballadors.

2.1 Republicanisme i lerrouxisme

• El republicanisme va estar fragmentat en grups fins al 1903, quan va sorgir la Unió Republicana, liderada per Nicolás Salmerón.
• Alejandro Lerroux va representar el republicanisme a Catalunya, amb un gran èxit entre 1903-1905 entre les classes populars.
• El lerrouxisme, anticlerical i amb un discurs demagògic, va atreure l'obrerisme.

2.2 Les forces obreres: socialisme i anarquisme

• Les forces obreres van ser un element clau oposant al sistema de la Restauració; socialisme predominant a Madrid i el nord d'Espanya, mentre que l'anarquisme a Catalunya, Aragó, València i Andalusia.
• El PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) va créixer en militants, defensant l'acció política i aliances amb partits burgesos.
• La UGT (Unió General de Treballadors) va impulsar un creixement significatiu, defensant l'acció política per aconseguir millores laborals i socials.
• El sindicat anarquista CNT, impulsat per Solidaritat Obrera, va créixer ràpidament, especialment a Andalusia i Catalunya.

3. Catalanisme

• Als inicis del segle XX, el catalanisme i el republicanisme van prendre l'hegemonia electoral.
• Les forces hegemòniques van ser la Lliga Regionalista (catalanisme conservador), Solidaritat Catalana, el Catalanisme Republicà d'esquerres, el Centre Nacionalista Republicà (CNR) i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).
• Dues crisis importants van tenir lloc a Catalunya durant la primera dècada del segle XX: la crisi política del "Cu-cut!" (1905) i la Setmana Tràgica de Barcelona (1909).

3.1 La Lliga Regionalista

• La Lliga Regionalista va ser el partit hegemònic a Catalunya, amb gran èxit electoral el 1901.
• Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó van defensar la intervenció en política espanyola per aconseguir reformes descentralitzadores i els interessos de la Lliga a Madrid.
• Va sorgir una dissidència en el partit a partir de 1904, degut a les discrepàncies ideològiques entre sectors més progressistes i intransigents. 

3.2 La coalició Solidaritat Catalana

• Al 1906, es va formar la coalició electoral Solidaritat Catalana, unint diverses forces catalanes (menys partits dinàstics i els lerrouxistes).

3.3 El catalanisme d'esquerres

• El Centre Nacionalista Republicà (1906) i la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) van ser formacions polítiques de catalanisme d'esquerres, amb un discurs més radical enfront del govern central.

3.4 Els fets de la Setmana Tràgica (1909)

• La Setmana Tràgica va ser una revolta popular, anticlerical i antimilitarista a Barcelona al juliol de 1909.
• Les causes van ser la participació d'Espanya en la guerra del Marroc i el reclutament obligatori de soldats casats. 
• Les conseqüències van ser una forta repressió i una demostració de la inestabilitat política i social.

4-La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

• La Mancomunitat de Catalunya va ser la primera organització en representació de tota Catalunya, una concessió d'autogovern des de 1714 fins a la creació de la Generalitat el 1931.
• Es va formar un ens administratiu comú per les 4 diputacions provincials. 

5-La crisi del 1917

• A partir de 1917, el sistema de la Restauració va viure la seva crisi definitiva.
• La guerra, la crisi econòmica i el descontentament social van produir una crisi múltiple (militar, política i social).

6-La descomposició del sistema (1917-1923)

• El sistema de la Restauració va viure una crisi definitiva, amb una gran inestabilitat política: govern de concentració, crisi política i enfortiment del catalanisme d'esquerres.
• Es van produir diversos problemes socials, com la crisi econòmica, vagues i conflictes socials.

7-La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

• El 13 de setembre de 1923, el general Primo de Rivera va donar un cop d'estat, assumint el poder i suprimint el règim constitucional. El cop va estar recolzat per sectors de la burgesia, l'exèrcit i la Corona.
• La dictadura es va caracteritzar per la seva política econòmica (intervencionisme estatal i nacionalització de sectors), la política social (supressió de sindicats anarquistes i comunistes, creació d'una organització corporativa) i la política anticatalanista (prohibició de la llengua i la cultura catalanes).
• L'oposició a la dictadura es va anar organitzant, amb la conspiració d'alguns sectors militars i la formació de moviments polítics d'oposició (Republicanisme, catalanisme i republicans)..
• El 30 de gener de 1930, Primo de Rivera dimiteix al haver-li estat retirada la confiança pel rei Alfons XIII.