T1. Sensació i Percepció PDF

tema 1. sensació i percepció 1. ment, consciència i percepció El que ens motiva fa que prenem atenció a segons quins estímuls. No només som conscients de que hem vist alguna cosa, sinó que sabem què hem vist, tot i que podem tenir la sensació de que veiem alguna cosa però no saber què és, no la reco...

tema 1. sensació i percepció 1. ment, consciència i percepció El que ens motiva fa que prenem atenció a segons quins estímuls. No només som conscients de que hem vist alguna cosa, sinó que sabem què hem vist, tot i que podem tenir la sensació de que veiem alguna cosa però no saber què és, no la reconeixem. El que conec està influint en el meu processament cerebral i no podem oblidar-ho mai. Hi ha una construcció de la percepció influenciada per la meva forma de ser. Pel que el mon que coneixem és molt propi, tenim percepcions que poden variar entre persones, les fem nostres i no tenen per què coincidir. Ment: Conjunt de processos cerebrals que s’influencien de forma mútua i són resultat de la interacció del cervell amb l’entorn. consciència: Qualsevol informació (en forma d’estímuls) que rebem de l’ambient s’integra a la ment, i la consciència és la que ens dona la capacitat de ser conscients de la pròpia activitat mental, la qual podem dirigir i operar. La consciència és un estat de la ment, pel que es pot modificar. Per això podem dir que la consciència és flexible, és a dir, ens permet modificar l’actuació, ja que quan s’és conscient d’un aspecte no hi ha rigidesa en la conducta; no es fan coses de manera automatitzada (caminar ≠ conscient, ja que és una conducta automatitzada i és per això que costa modificar-la, ja que per modificar una conducta s’ha de ser conscient). Un dels objectius de la psicologia és incidir en aquesta conducta, per tant, s’ha de ser conscient per donar flexibilitat i canviar el comportament. En resum, la consciència és: Subjectiva: Percebem la realitat depenent de les nostres vivències i experiències prèvies, que són diferents, per tant, les percepcions i les realitats també ho son. Qualitativa: Continguts de la ment. Unificada: Integra, és a dir, quan veiem una cara no veiem nas + ull dret + ull esquerre + boca; sinó simplement una cara, unificada Il·lusòria: Ens crea un estat il·lusori de com adquirim les energies que rebem de l’entorn, no tots percebem de manera idèntica. A partir de la integració de la informació, la consciència permet prendre decisions o actuar sense analitzar en detall la situació percebuda (sintètica i immediata): resposta flexible. La ment és un procés cerebral (o propietat del cervell) no observable, com l’atenció, el pensament, les emocions o la memòria. N’hi ha processos conscients com l’atenció, la percepció, el pensament, el raonament, la memòria, els sentiments i el llenguatge i, d’altre banda, hi ha processos inconscients com la memòria implícita i les emocions primàries. Sentiment VS Emoció Cal saber que no és el mateix un sentiment que una emoció: el sentiment és conscient i una emoció és més bé primària, i en el moment en el que jo penso sobre aquest, es converteix en sentiment. nivells de la consciència: Tenim diferents nivells de consciència: Eix X: Vigilància (nivell d’arousal, activació) Esquerra: Adormit, ulls tancats Dreta: Despert, vigília elevada Eix Y: Awareness (com de conscient ets) A baix: Poc - gens conscient A dalt: Totalment conscient Verd: Nivells adaptatius normals. Altres colors: Alteracions de la consciència. Tal com podem observar, com més desperts estem, més nivell de consciència: Conscius wake: Activació alta i molt conscient. Drowsiness: Mig adormit i poc conscient. De manera que, dins d’aquest ventall de nivells de consciència, hi trobem diferents trastorns: Coma: Completament adormit les 24 hores. Estat vegetatiu: No és conscient ni del que se li diu, ni dels estímuls, però sí que hi ha arousal. Estat de mínima consciència Locked-in syndrome: Nivell de consciència elevat i desperts però no ens podem moure, només podem moure els ulls, estem tancats en nosaltres mateixos, és una de les parasòmnies que es poden tenir.  diagnòstic arousal awareness comunicació No es poden obrir els ulls. Coma Sense evidencies No No hi ha patrons son - vigília. Es poden obrir els ulls. Estat vegetatiu Sense evidencies No Hi han patrons son - vigília. Estat de mínima Es poden obrir els ulls. Evidencia inconsistent Varia de cap a inconsistent, consciencia Hi han patrons son - vigília. però reproducible. però reproducible. Es poden obrir els ulls. Mitjançant moviment ocular Locked-in syndrome Completament conscient Hi han patrons son - vigília. vertical i horitzontal. Les estimulacions cerebrals profundes s’utilitzen per a malalties com el Parkinson o pacients amb trastorns de consciència com l’estat vegetatiu a les parts del cervell com: l’escorça prefrontal, formació reticular, el tàlem, la insula i el claustrum els quals participen en la consciencia. El tàlem i els sistemes d’arousal troncoencefàlics semblen necessaris, si be no suficients per generar la consciència (la mantenen però no la generen). El talem és important ja que la informació sensorial passa per arribar a l’escorça, es com un relleu. experiment Una de les bases fisiològiques de la consciència són les connexions que Per veure si tenien consciència o no, es va fer un experiment, s’estableixen entre el tàlem i l’escorça es va voler veure si es conservava pensament o consciència (bidirecció), el que coneixem com a en estat vegetatiu. Amb una neuroimatge, es buscaven activitat reverberants (connexions d’anada i situacions les qual el pacient coneixia abans de quedar-se tornada que fan aparèixer la consciència: en aquest estat i se li deia que s’ho imaginés, per exemple, connexions bidireccionals talamo- imagina que estàs jugant a tennis. corticals), una doble direccionalitat que fa aparèixer l’activitat conscient, és un bucle L’estat del cervell que s’activa quan ho pensem són similars a funcional. quan fem l’activitat igual que nosaltres. Feien associar dos conductes amb un si i un no, li van començar a fer preguntes La freqüència a la que disparen els i van poder tenir una conversa de si i no fent imaginant les potencials d’accions de les neurones és el dues conductes a la persona. Un 25% dels pacients ritme gamma, és la que s’atribueix als responien a aquests tipus d’intervencions a partir de la estats de consciència. neuroimatge. Què passa quan ens falla la percepció?: Si fallen les escorçes primàries, és veuen afectades les sensacions i és dona lloc al dèficit sensorial. Si fallen les escorçes associatives, és veu afectada la percepció i és dona lloc a l’agnòsia.  2. Principis generals de processament de la informació sensorial: SENSIBILITAT modalitat sensorial Aspecte quantitatiu. Relacionada amb la quantitat Aspecte qualitatiu. Tipus de percepció conscient d’energia necessària per activar un receptor. (visió, dolor...) Hi ha energies externes i internes que podem detectar a cert llindar. Potser hi és però no ho detecto; i quan ho detecto... 1. Una energia “envia” informació (segons quin sigui el tipus d’energia, variarà la informació) 2. Receptors sensorials capten l’energia física (sempre i quan aquesta energia superi el llindar) 3. Aquesta energia genera impulsos neuronals (potencials d’acció), el que fa que la informació arribi al nostre cervell i es “descodifiqui”, donant així una percepció de l’estímul. s. sensorial modalitat energia receptors visual Visió Electromagnètica (una part, no tota) Fotoreceptors (cons i bastons) Temperatura Tèrmica / Mecànica Termoreceptors Moviment i posició Moviment i posició Receptors de la musculatura i tendons Somatosensorial Dolor Química / Tèrmica / Mecànica Nociceptors Pressió i vibracions Mecànica Mecanoreceptors Mecànica (detecta els canvis de Mecanoreceptors Auditiu Audicio pressió de l’aire) (cèl·lules ciliades) gustatori Gust Química Quimioreceptors olfactori Olfacte Química Quimioreceptors vestibular Equilibri Gravetat Mecanoreceptors Receptors sensorials: Pot haver-hi moltes causes per la qual, malgrat hi hagi energia i receptors, no hi hagi percepció, ja que, per exemple, si una persona neix amb el llindar molt alt per a la visió, no veurà segons quins tons, ja que fa falta molta llum per tal d’activar els seus fotoreceptors. Els estímuls que activen els receptors tenen aspectes importants: Modalitat: Cada estímul es pot descompondre en atributs diferents (pes, temperatura, textura, forma) definida per l’estímul. Els receptors estan especialitzats a detectar-ho i el processament central determina el tipus de sensació que es percep. Intensitat: Si el pes, per exemple, és major o menor. Determinada per l’amplitud de resposta (potencial receptor) del receptor sensorial i pel nombre de receptors estimulats. Codifica en termes de freqüència de potencials d’acció. Durada: Definida per quan comença i acaba la resposta del receptor. Ubicació: Ubicació del determinat camp receptiu de cada cèl·lula receptora, per quins receptors s’activen (espacial) o per diferències temporals de detecció de l’estímul per receptors (temporal)  definicions Formes d’energia (interna o externa i de diferents modalitats) que son capaçes d’activar els Estímul sistemes sensorials, en concret, els receptors sensorials específics. De vegades detectem sensorial aquests estímuls quan hi ha canvis en els mateixos. receptors Òrgans especialitzat sensible a determinades formes d’energia, a determinats estímuls, en un sensorials rang concret. Llindar Quantitat d’energia mínima que es necessita per activar a un receptor. d’activació Transducció i llindar d’estimulació: La transducció és el procés de transformació d’energia física a energia neural, el que ens dona la sensació i el fet de saber què és i reconèixer-lo, la percepció. Els nostres sistemes cerebrals processen informació, alguna conscient i altra no. En veiem dos tipus de processos: Bottom-up: Sensació, el fet de veure un aspecte i transformar-lo en energia neural. Top-down: Es reconeix i es percep, les meves memòries influeixen en com veiem “x” aspecte, objecte o situació, depèn de mi i les meves vivències. Podem parlar de dos conceptes que hem de diferenciar: Sensibilitat: Quantitativa, mesurable. És, per exemple, el nivell d’activació de les cèl·lules ciliades (oïda), podem saber a quina energia responem i el llindar per tal de provocar una resposta neural. Aquest aspecte es mesura en sistemes mèdics per tal de veure si es perd part o tota la sensibilitat. El tipus depèn del que volem mirar (vista, audició...) Modalitat sensorial: Correspon a un tipus de percepció conscient, és un aspecte qualitatiu, com la visió, olor, dolor i oïda Els receptors que responen a energies internes i externes necessiten que aquestes siguin el suficientment fortes per tal que superin el llindar d’activació, per la qual cosa parlem de transducció i conversió a energia neural quan hi ha potencials d’acció, és a dir, quan es supera el llindar i es processa la informació neural. Aquesta informació neural són potencials d’acció codificats en aspectes com la posició, pes o temperatura; aspectes els quals “s’analitzen” per separat. Som capaços de captar tots aquests paràmetres ja que hi ha integració funcional. Hem de tenir en compte que hi ha receptors específics, com el de l’oïda (hi ha cèl·lules per a segons quines freqüències) o com el de la vista (hi ha cèl·lules que capten segons quins colors). És a dir, a nivell de receptors hi ha especialització. Codificació: Transformem energia física en energia neural, pel que a partir de la transducció d’una energia a l’altra la transformem en un codi de dues maneres diferents (codificacions): Temporal: Nombre de potencials d’acció per unitat de temps en una única neurona (codi de freqüència). És a dir, una neurona per tal d’indicar que hi ha hagut un estímul, el que fa és canviar la seva freqüència de potencials d’acció, per exemple, si de normal fa 10 per segon, si em toquen farà 30, el que fa indicar-nos quina estimulació hem rebut, on, amb quina intensitat. A més fort sigui l’estímul, més potencials d’acció hi haurà. Espacial: Grup de neurones actives en un moment determinat (codi de població). És a dir, s’activen un número de neurones Pressió Suau específic segons un mapa espacial les quals modifiquen el seu potencial d’acció per tal d’informar-nos sobre l’estímul. Vibració Intensa Segons quina cèl·lula respon, indica que és un estímul o un altre, per exemple, un receptor cutani que capta un estímul suau i un altre que capta estímuls forts, ens dona Vibració Intensa informació de si s’activa un vol dir que és fluixa i si d’activa l’altre, més forta. Responen unes neurones o altres. Tant la codificació temporal (codi de freqüència) com la codificació espacial (codi de població), son dos processos simultànis, no funcionen per separat. Camp receptiu (cr): Cada cèl·lula té un camp receptiu, una zona sensible a l’estimulació (amb el llindar que li pertoca, si la intensitat és suficient hi haurà canvis en el potencial d’acció) on es pot incidir i podrà respondre. Tot i que no s’ha de confondre amb un receptor. definició de “camp receptiu d’una cèl·lula sensorial” “Regió receptiva en la qual la incidència d’un estímul, d’uns paràmetres determinats, produeix la resposta de la cèl·lula sensorial; i el camp receptor d’una cèl·lula cortical és la regió receptiva l’estimulació de la qual produeix una resposta de la cèl·lula cortical és a dir, altera la seva taxa de descàrrega”. Exemple camp receptiu cèl·lula sensorial: Si a una zona es té molta sensibilitat, podem dir que tenim molts camps receptius i moltes cèl·lules receptores. Si a la mà posem dues agulles, segurament punxarem dos camps receptius pel que notarem les dues, en canvi, a l’espatlla, com es té menys sensibilitat, el número de camps receptius és menor però més grans, pel que segurament les dues agulles caiguin al mateix camp i ho interpretaré com a una punxada i no com a dos.  definició de “camp receptiu d’una cèl·lula cortical” “Cèl·lula receptora que envia informació a la cèl·lula cortical o secció a la qual respon”. Exemple camp receptiu cèl·lula cortical: Si parlem d’una cèl·lula cortical la qual rep informació del tàlem, el qual ha rebut informació d’una cèl·lula, per exemple, de la pell, si ens han tocat un braç. Podem dir que el camp receptiu de la cèl·lula cortical és la cèl·lula del tàlem que li ha proporcionat la informació; de la mateixa manera que el camp receptiu de la cèl·lula del tàlem és la cèl·lula de la pell; i el camp receptiu d’aquesta última no és cortical, sinó sensorial. Cadascun d’aquests camps receptius “s’activen” si es superen els llindars que pertoquen per a cadascun. A mesura que cada neurona combina la informació precedent de les cèl·lules, els camps receptius varien considerablement. Pel que, el camp receptiu d’una neurona + camp receptiu d’una neurona + camp receptiu d’una neurona, dels quals el receptius de l’estímul són 3 neurones diferents, se sumen en una neurona de segon ordre, pel que la suma d’aquests 3 camps receptius dona el camp receptor d’una neurona de segon ordre. Per tant, a més densitat de receptors amb camps receptors més petits hi ha més discriminació d’informació i menys convergència d’informació. organització topogràfica de l’escorça cerebral: Parlem d’una representació, en la que hi ha correspondència entre llocs específics de les superfícies receptores (o característiques específiques de l’estímul, en el cas de l’audició, per exemple,) i regions de l’escorça cerebral. La connexió de les vies que connecten l’estimulació externa amb la interna té una organització topogràfica, és a dir, la ubicació dels diferents receptors dels sentits i regions d’aquests tradueixen una informació o altra (estimulació de diferents llocs de la llengua que ens donen un sabor o altre). Aquesta representació és exacta, tot i que si es treballen més unes habilitats que altres, la representació canvia, per exemple, si fem malabars tindrem més representades les mans encara que tots tinguem la representació al mateix lloc. En funció del que fem cada dia es dediquen més neurones o més connexions a allò que utilitzem més (i al contrari). La plasticitat va en funció del que fem, a l’escorça hi ha una representació del nostre cos. adaptació sensorial: definició de “adaptació sensorial” “Fenomen perifèric (del receptor) que comporta una pèrdua progressiva de la sensibilitat i, en conseqüència, de la resposta del receptor davant la presència invariable d’un estímul””. No cal ser conscient de tots els estímuls que processem, per exemple, tots els estímuls que no varien, com la posició del meu rellotge, ja que el cervell busca canvis, els receptors s’adapten a un estímul constant (els que no canvien els seus atributs), deixen de respondre i no es dona una transducció, i quan hi ha un canvi brusc tornen a respondre. És el que anomenem adaptació sensorial (NO habituació). Hi ha sentits que s’adapten més ràpidament que altres: Modalitats tòniques: Es manté en el temps tot i que hi hagi petites variacions, quasi sempre estan responent, com el dolor. Els potencials d’acció segueixen disparant-se encara que hi hagi menys freqüència. Modalitats fàsiques: S’adapta molt ràpidament, com l’olor. Els potencials d’acció gairebé desapareixen, com si no hi hagués estímul, i tornen a aparèixer quan l’estímul desapareix. sistemes tònics sistemes fàsics Informació constant, d’estats Informació sobre els canvis (dolor, audició, percepció de la forma pel tacte...) (visió, gust i olfacte, percepció de la textura pel tacte...)