Psicologia de l'Activitat Física i l'Esport PDF

PSICOLOGIA DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT U.P.2 : CONTINGUTS UP.2: Tema 4. La conducta biològica. Tema 5...

PSICOLOGIA DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT U.P.2 : CONTINGUTS UP.2: Tema 4. La conducta biològica. Tema 5. Pavlov i les seves investigacions. Tema 6. La conducta emocional humana. Conducta Psicològica Involuntària 5.1: I.P.Pavlov Tema 5: Pavlov i les seves investigacions Ivan Petrovich Pavlov neix el 1849 a 5.1. I.P.Pavlov: l’experiment Ryazan, mort el 1936. 5.2. Paradigma explicatiu. “ En nuestro planeta el sistema nervioso es el 5.3. Formes d’intervenció. instrumento más completo para relacionar y conectar las partes del organismo entre sí, al mismo tiempo que relaciona todo el organismo como sistema complejo con las incontables influencias externas ”. (I.P.Pavlov)  Antecedents EL Sistema Nerviós El dividim en: Descartes, 300 anys abans, considerava el comportament involuntari com una reacció necessària davant estímuls externs; la connexió entre l’òrgan que actua i l’agent estimulant es fa per mitjà d’una determinada via nerviosa amb l’ajut dels esperits animals. Sistema nerviós central (Encèfal + Med. espinal) Cervell Sechenov (1829-1905) va presentar l’activitat dels hemisferis cerebrals com una activitat reflexa; Bulb és a dir, com a determinada (les idees eren el reflex en que la part efectora està inhibida, mentre Protuberància Encèfal que els afectes y les passions eren reflexos reforçats per una extensa irradiació de l’excitació). Peduncles del cervell Magnus (1849-1919) havia demostrat la naturalesa del reflex de totes les activitats motrius Cervellet elementals de l’organisme animal. Botkin (1832-1889) havia enunciat la idea del paper transcendent del SN en els processos patològics. Medul·la espinal Richet (1850-1935) introdueix el concepte de “reflex psíquic” (en el que la resposta que segueix a un estímul donat es suposa que està determinada per l’associació d’aquest estímul amb les traces d’anteriors excitacions en els hemisferis cerebrals). (Anafilaxia)  Premi Nobel 1913 El Sistema Nerviós Sistema nerviós autònom L’experiment Simpàtic  Activació, lluita i fugida. Parasimpàtic  Relax, calma  Definició: 5.2: El paradigma Reaccions a característiques físico- químiques del medi que han adquirit la seva funcionalitat per aprenentatge personal (ontogenètic). n= ? E1N(plat) R1N(orientació) E2I(menjar boca) R2I(salivació) E1C(plat) RC(salivació) (Condicionament de 1r ordre) Anàlisi del paradigma Existeix la relació E1N R1N. E1C RC : no és un nou reflex. n= ? E3N(llum) R3N(orientació) Existeix una relació temporal entre E1 i E2. E1C(plat) RC(salivació) Límits: En funció de la relació entre E1 i E2. (E1 < rellevant per adaptació E2). E3C(llum) R’C(salivació) Filogenètic: De la planària a l’home.  Ontogenètic: Del fetus de 6m fins la mort.  (Condicionament de 2n ordre) El caos del sistema : NEUROSI EXPERIMENTAL !! La Neurosi Experimental Apetència La mateixa situació (Cas Albert. 1920) Aversió L’engany del sistema : El límit del sistema : Crisi d’ Angoixa Períodes discrets en els que es produeix un inici sobtat d’aprensió, por o terror intens, moltes vegades associats a la sensació de mort imminent. La Superstició. CONDICIONAMENT Durant aquestes crisis hi ha símptomes físics evidents. BASAT EN UNA RELACIÓ Les crisis d’angoixa poden ser: Inesperades (no suscitades) quan l’inici de la crisi no s’associa amb un ACCIDENTAL precipitant concret (“disparador”). L’efecte placebo. ENTRE E1 i E2 Determinades situacionalment, quan la crisi ocorri quasi invariablement després de l’exposició a un precipitant situacional ("senyal") o en la seva anticipació. Predisposades situacionalment, quan la crisi tendeix a produir-se en l’exposició a un precipitant situacional, però no s’associa invariablement amb ell.  Fòbia Crisi greu d’ angoixa  Pànic Por persistent i irracional cap un objecte, situació o activitat específics (estímul fòbic), que dona lloc a un desig incontrolable Aparició temporal i aïllada de por descontrolada o malestar intens, d'evitar-lo. Si no es pot, s’afronta amb terror. acompanyada de 4 (o més) dels següents símptomes, que se inicien bruscament i tenen la seva màxima expressió en els primers 10 minuts: Classes: 1. palpitacions, arítmies del cor o elevació forta de la FC. Tipus animal. 2. sudoració. Tipus ambiental (p. ex., alçades, turmentes, aigua) 3. tremolors o sacsejades. Tipus sang-injeccions-damnatge. 4. sensació d'ofec o falta d’aire. Tipus situacional (p. ex., avions, ascensors, recintes tancats, 5. sensació d’ennuegar-se. molta gent, espais oberts). 6. opressió o malestar toràcic. Altres tipus (p. ex., situacions que poden provocar ennuec, vòmit 7. vasques o molèsties abdominals. o dolors corporals, adquisició d’una malaltia; en els nens, evitació de sons 8. inestabilitat, mareig o desmai. intensos o persones disfressades). 9. desrealització (sensació d’irrealitat) o despersonalització (estar separat d’un mateix). 10. por a perdre el control o tornar-se boig. 11. por a morir. 12. parestèsies (sensació d’entumiment , formigueix). 13. calfreds o sufocacions. 5.3: Formes d’intervenció REVISIÓ: DESENSIBILITZACIÓ (Marks, 1991 / 2000) Pors desmesurades, pànic, pors irracionals, fòbies. 1. El component efectiu és l’exposició i no tant la relaxació associada. 1. Extinció clàssica. 2. És important el nombre elevat i continuat d’exposicions (massiva). 3. La duració de l’exposició ha de sobrepassar 2. Contracondicionament. un temps crític en funció de l’individu. a. Dessensibilització sistemàtica de Wolpe. 4. L’exposició funciona millor In Vivo que en b. Dessensibilització per imitació. representacions IM. c. Dessensibilització per progressió. 5. És important la participació del terapeuta 3. Implosió. (modelat participant). 800002 PSICOLOGIA DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Dr. Iván Bonilla [email protected] Mòdul 1 – Planta 1 – Despatx 17